VINT-I-UN BOTONS (EL MÉS ELEGANT DE L’OBRA!!)

Foto: Enterrament de Madrona a Laura a la ciutat dels Sants,  presidit pel Canonge Grau (un servidor) el més mudat de la colla.

I Apali El més mudat de l’obra és Mn. Grau el Canonge. Per què? Doncs perquè va de vint-i  un botons.
Es l’únic que va tant mudat.
A Catalunya anem de vint-i-un botó quan anem molt i molt mudats… Per què?
Doncs perquè els canonges (capellans de primera) a les sotanes portaven, materialment, vint-i-un botons, ni un més ni un de menys… El capellans del terrós (Mn Ferrovell a l’obra que tant dignament representa en Santi Artigas) en duien trenta-tres. o sigui els anys de Cristu!!.
Però els Canonges, en duien vint-i-un. I servidor que és un Canonge de pro, en duu, físicament,  vint-i-u, com Déu mana. No Mn. Ferrovell, capellà del terrós,  que en porta trenta tres, els anys de Cristu!.
I d’on vé:
Doncs l’Amades en diu aixó:

Origen: Aquesta dita té origen en un antic uniforme militar del començament del segle passat, d’aire napoleònic, en el qual hi havia un gros pitral semblant al que avui encara porten els municipals en el vestit de gran gala, on hi havia tres rengles de grossos botons daurats formats per set botons cada rengle, o sigui un total de vint-i-un. Aquest llampant uniforme era el de màxim lluïment militar de l’època i la seva visió enlluernava la gent fins al punt d’haver quedat retratat en un proverbi (AMADES 1930).


També explica Amades que la dita té l’origen «en el vestit de gala dels guardes nocturns, els quals,  damunt d’una mena de levita duen un pitral en forma de bacallà, amb tres rengleres de set botons cada una, que no corden res. Ironia per la majestuositat del vestir en un càrrec tan poc important» (AMADES 1951).


Explicació: Per a ponderar que una persona va extraordinàriament mudada (AMADES 1930) o vestir amb el màxim luxe i magnificència (AMADES 1951).

Apali: Ja en sabem una altra!!!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en FRASES FETES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari