EL PESSEBRE VIVENT (UN CONTE D’EN LLUIS FERRAN DE POL)

Foto: pessebre vivent de Castell d’Aro.

Aquests dies rebo, per internet, moltes felicitacions de Nadal… El paper deu anar de baixa.. N’arriben en paper, però n’arriben més per la xarxa… Això sí, totes curoses, ben agençades, mostren el bon seny i el gust de qui les remet…
Nosaltres no ho hem fet mai.
Enguany però, oi que em permeteu felicitar-vos el Nadal, no amb una postal, sinó amb una contalla.
I quina millor contalla que posar la mà al sarró d’Arenys i treure’n una rondalla del plorat Lluís Ferran de Pol.
Vaig ser molt amic d’En Lluís i també de l’Esyllt, la seva muller, tant que em va fer marmessor i em feu un goig immens poder intervenir en el seu llegat, que, malgrat la malvolença d’alguns, rau a la nostra biblioteca d’Arenys.
I mireu que és cas! En Lluís era un immens escriptor (us recomano tots els seus llibres, però a mi m’abelleix recomanar-vos Miralls tèrbols. Una joia per a gaudir. ).
Però també era un gran contista (Abans de l’Alba…. ) i també publicà un petit volum per a la mainada: “Entre tots ho farem tot” i és d’aquest volum que n’he extret aquest “pessebre vivent”.
Apali,  si voleu, poseu passar a assistir a un pessebre vivent molt entranyable…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari