CALAFAT I MESTRE D’AIXA

A Arenys, quan la mort ens crida, ho fem saber penjant les esqueles als llocs d’habitud.
Avui, de passada,  he vist una esquela. Reminiscència del nostre passat més proper i que dintre de poc serà una antigalla, però avui m’ha cridat l’atenció.
Al dessota del nom del finat , posava clar i net:

Calafat i Mestre d’aixa.

Oficis que s’estan perdent i que dringaven a tenti potenti al monóleg final a  la Primera Història d’Esther espriuenca:

…..I els pescadors confrares de Sant Elm i els calafats i mestres d’aixa de les antigues mestrances. I els compares i macips de sant Roc, que veremaven les nostres vinyes i desfilaven a les processons, quan el raïm verola…. 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari