HA MORT UN CELONÍ HONORABLE: EN RAMON ARENAS PEDRO

FOTO:
L’ajuntament de Sant Celoni un dia de ball de gitanes.


 
Ha
mort un home honorable. Tristesa pel moment. Em dol a l’ànima el missatge d’en
Jordi, el seu fill: “Ramon, ha mort el pare.”

 Dolor
intens, pesar,  angunia. Era un gran amic. Jo el tenia per un molt bon
amic, i em consta que ell m’apreciava.

Personalment
tocat, em planyo que marxin els bons. Els que han fet de la vida un exemple.
Que han fet del seu tarannà un servei: A la família, als amics, als coneguts, a
la vila sencera. A Sant Celoni.

Anys
fa que el vaig conèixer quan, en bona hora, vaig poder començar a col·laborar
amb l’ajuntament de Sant Celoni. Ell n’era el responsable d’urbanisme. La seva
dedicació al càrrec permetia fer feina en un moment engrescador: beceroles de
gestió democràtica als ajuntaments, ell hi esmerçava hores, esforç, neguit,
disgustos …però mai es planyia, ho feia perquè ho creia en el fons del seu
esser. Sempre va marcar un guiatge, sempre amatent a poder fer el bé, de poder
esmerçar la seva vida en el servei d’altri.

Plorat
Ramon: Quina pena més profunda sento!.

Quin
goig però poder manifestar ben alt la teva dedicació, solidaritat, esforç i
bonhomia al servei dels altres. Oimés  en aquesta hora en la que veiem els
cràpules, els maldestres, els delinqüents que  fan de la cosa pública la
seva única forma d’enriquiment. (que miserables que son !!!) I pensar en tu
estimat Ramon (Sr. Arenas) em fa bé: has estat com un paradigma de servei, com
un  corifeu que ens has ensenyat que la vida que no és servei a altri, 
no te més valor que el de vegetar. Tu ens has mostrat la vida de servei no la
de vegetar.

Descansi
en pau un home honorable i un celoní eminent: En Ramon Arenas i Pedro.

Amen.

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a HA MORT UN CELONÍ HONORABLE: EN RAMON ARENAS PEDRO

  1. Jordi Arenas diu:

    Ramon,

    En nom de la meva família i meu et donem les gràcies per aquestes paraules plenes de sentiment.
    Al meu pare, com sempre, li hauria agradat llegir els teus textos.
    Sé que ell estarà sempre en el record de molta gent. Gent que l’apreciava de la mateixa manera que ell apreciava a moltíssima gent.
    En Ramon s’estimava molt Sant Celoni i aquesta estimació ens l’ha transmés a tota la família.
    Com bé dius, ens ha ensenyat que “la vida que no és servei a altri, no té més valor que el de vegetar”.

    Una forta abraçada.

    Jordi Arenas

Deixa un comentari