LA QUINTA FORCA, ON NO VAN PENJAR EN SERRALLONGA I ALTRES CONTALLES

FOTO: Una corriola, amb el seu llibant, a la Sala de Viladrau.

Qui no ha sentit, o dit alguna vegada l’expressió “Hem anat a la quinta forca”?
Però sabem a què és deguda l’expressió tan nostrada de la quinta forca.?. Sabeu que te a veure amb el nostre bandoler Serrallonga i tots els de la seva estirp?.
Temps era temps, quan les forques del Virrei no donaven l’abast de penjar malfactors, saltejadors de camins, bandolers i tota la parafernalia de gent de malviure, a Barcelona no tenien prou forques als Quatre portals amb dret a forca, o sigui amb dret a penjar el cos (o a voltes, només el cap) dels condemnats.
Va ser necessari construir una Cinquena forca, i aquesta, lluny del centre de la ciutat. La van fer tan lluny (al capdevall del riu Besòs, que, quan la gent, tot fent el tomb s’arribava a la Cinquena forca, i l’endemà, com qui comentés els resultats del futbol, ho explicaven als amics i coneguts els deien, “ahir vam anar a la quinta forca”, o sigui a la més llunyana… o sigui al lluny del lluny…
Si ho voleu, podeu escoltar la contalla de la “quinta forca”.  i també altres expressions nostrades l’origen de les quals, a voltes, es perd en el temps. Apali!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en SERRALLONGA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.