SERRALLONGA

He repescat aquest breu escrit d’una sortida a la Sala de Viladrau. Era al pic de l’estiu  d’ara fa un any, i el record del bandoler planava les boscuries. Us el transcric:

VISCA LA TERRA I MUÏRA EL MAL GOVERN!!!, i del gran casalot de la Sala, que va veure néixer en Joan Sala Ferrer, sortia eixordador el bram del bandoler: En Joan de Serrallonga. I aquest matí d’agost, amb poca calor i en petit estol, hem anat a la recerca dels orígens d’una pàgina del nostre passat. I la gran baluerna silenciosa en la seva immensitat, ens anava apropant la història més llunyana a un present massa viu. Serrallonga el bandoler, el facinerós, el cràpula, l’indomable, però tanmateix en Serrallonga, qui va saber alçar un crit eixordador pels segles dels segles perquè no ens prenguin l’alzina, ni la terra, i…. si ens descuidem un xic, ens prendran l’alzina, la terra i la dignitat.!

Quina presència més feréstega, alhora que amable, ens recordava la nostra decadència i el crit del nostre ressorgiment!!. I com sempre, la història ens mostra el nostre present i el nostre futur. Només hem de parar l’orella i anar a badar pels llocs on la natura ha vist part de la nostra pròpia essència!