LA MANIFESTACIÓ DEL DIA 10
Feia uns dies que volia parlar d’aquesta manifestació, i em sembla que a mesura van succeint els esdeveniments, n’estic més convençut de no anar-hi. Quan sents el President Montilla, en Duran i Lleida, en Mas, i d’altres patums que habiten em el Parlament parlar-ne, crec que qualsevol independentista que ja no vol saber res de sentències, i simplement vol la dignitat de l’estat propi, un cop constatat la mort de l’autonomisme.
El president Montilla, i el seu partit amb el president espanyol donant per tancada la carpeta catalana, la ministra Chacon contenta amb la sentència, i un partit que vol reivindicar un estatut com a taula de salvació, què va esmenar a les 24 hores, i posteriorment va desaparèixer en la negociació a Madrid, per acabar de rematar-ho, el President renuncia a la seva línia davantera, i anirà darrere una senyera neutra i llisa, se’ns dubte el tema de decidir no va amb el seu tarannà, com ja ha mostrat molts cops amb els seus camins inviables. El Sr. Mas, el mateix que va pactar i retallar amb Zapatero l’Estatut ara retallat,, i que ens titlla d’immadurs per voler decidir el nostre futur, ara ens reclama al carrer, precisament per decidir un rebuig a l’acció del TC, no quedàvem que érem uns adolescents. Tenim també en Duran, que reclama una resposta política unitària abans de la manifestació, alertant que el perill es que els independentistes facin més soroll que ningú, o sigui per una banda nosaltres decidim, i per l’altre tractant de perillosos als que ho volem fer, i no com el Sr. Duran que vol seguir aquest camí autonòmic fins a la fi dels segles.
Per cert un President Montilla, que ahir va rebutjar a última hora l’entrevista televisiva amb la Terribas, i no va voler donar explicacions de la seva falta de dignitat davant la població catalana, ja que les seves contradiccions i la seva posició incomoda li passa factura, i ja es fa difícil explicar-ho tot plegat amb un mínim de coherència argumental. Aquest mateix personatge ens vol engrescar a una manifestació, on els independentistes teòricament hem d’aprofitar per la porta del darrere, i fer sentir la nostra veu per sorpresa, no som fugitius, ni ens avergonyim de res, i per tant la independència per davant i la cara ben alta, ara participar en una farsa aprofitada per l’autonomisme més recalcitrant no es una bona solució.
En definitiva, i respectant totes les opinions, el projecte per l’estat propi esta prou madur per no haver d’anar d’amagatotis, i servir amb safata arguments falsos als que no volen moure un mil·límetre la seva posició. Per tant jo no em manifestaré més sense una proclama que parli de l’estat propi, la independència o el dret a l’autodeterminació, i si això no suposa una unitat total, crec que no es el tema principal, ja que en una democràcia, guanya la majoria, i aquesta mai es el 100% dels vots. Aquesta es la meva unitat, i el no seguir enganyant a la gent per sortir de l’atzucac on ells solets s’han posat.