EL TAP SOM NOSALTRES MATEIXOS
Aquests dies han passat alguns fets que demostren, si es que calia, que el nostre principal enemic per aconseguir l’estat propi som nosaltres mateixos, i les nostres actituds, em refereixo concretament a l’entrega de 32 mil signatures en suport de l’oficialitat del català a les institucions europees rebudes pels nostres parlamentaris, la candidatura que s’intenta formar a partit de l’esquerra independentista, i que no acaba de quallar, i les patètiques declaracions d’en Felip Puig, què no fan més que referendar la presa de pel que ens vol sotmetre l’Artur Mas.
Els eurodiputats catalans, inclosa la representant del PSOE-C Maria Badia, han rebut a la cambra europea les signatures recollides per Miquel Català, què amb el suport d’òmnium ha estat un exemple d’activisme a favor de la llengua, tots han manifestat el seu suport, i la Badia ha proposat demanar una reunió amb el president de l’eurocambra per donar més pes a la recollida, tot hi així la resta han denunciat la manca de voluntat de l’estat espanyol. La CUP definitivament rebutja incorporar-se a una candidatura d’esquerres, ecologista i independentista, anomenada Crida a la Unitat Popular pels propers comicis, i deixa aquesta proposta trontollant i amb poc futur. Per la seva banda en Felip Puig creu que el TC ja te decidida la retallada estatutària, i així Espanya diu no al camí intentat durant 30 anys, tot hi que comparteix amb en Mas que un referèndum s’ha de plantejar amb garanties de guanyar-lo, però s’ha de mirar més cap Europa que cap a Madrid. Ha donat com a positiva la transició per les dues parts, i demana una resposta social amb una manifestació, i demana les eleccions com un test per saber que defensa millor Catalunya. Creu que el prioritari es l’economia, i no vol portar el debat a la tensió que finalment perdria Catalunya.
Pel que fa a les signatures es lloable l’esforç, però malauradament es un esforç inútil, ja que l’estat espanyol ha incomplert tots els acords en matèria de català, i ara retallarà el dret i deure com el castellà en el nou estatut, per seguir convertint aquesta llengua en la segona divisió actual, cal destacar el cinisme de la representant socialista, i el seu suport interessat, quan fa quatre dies el Congrés, amb els vots de la seva formació va rebutjar donar un impuls al català, i el seu govern no respecta cap conveni sobre el tema. Cal tenir molta barra per ara mostrar interès quan son totalment contraris a la normalització de la nostra llengua.
La formació independentista Crida a la Unitat Popular, evidentment te tot el dret a presentar-se a les eleccions, però en un moment d’emergència nacional, i on el projecte de l’estat propi requereix unitat, no es pot fer un altre petit front i menys barrejant l’ecologisme i l’esquerra com a condicions per la independència, crec que el moviment ha de ser transversal, i el tema dreta i esquerra ha de quedar totalment secundari, i mai com una condició, aquest es el model de Reagrupament, i crec que ens uneix un sol objectiu, la resta es totalment sense cap tipus d’importància, prou de posar condicions a l’estat propi, una vegada l’aconseguim ja decidirem com ho gestionem.
Per la seva banda en Puig, per una banda enterra l’estatut, i per l’altre lloa la falsa transició que diu positiva pel país, es deu referir a l’estat espanyol, ja que per Catalunya no ho ha estat pas, i ho podem comprovar a cada pas que donem, creu que es prioritari l’economia, però no se n’adona que per superar aquesta mancança nomes s’aconseguirà amb l’estat propi, la resta es validar l’espoli actual, i a més enganyar la gent, i això ho sap molt be en Puig. Prou deposar topalls per pur interès i electoralisme barat, la propera elecció hauria de ser la de l’independentisme, i CIU no esta disposada a liderar-ho. Mentrestant l’estat ja ha alçat la veu, i reivindica com exclusiva la competència per convocar referèndums, i ha acordat iniciar negociacions amb el govern català per modificar articles de la llei de Consultes, la qual servei de base per la IP recentment aprovada sobre el referèndum.
En definitiva tres exemples de gestos inútils, i taps cap a l’estat propi, i més quan l’altre costat no amaga les cartes, i segueix amb el seu tarannà antidemocràtic davant la ingenuïtat catalana.