CRÒNICA D?UNA MEDIOCRITAT ANUNCIADA
Acabo de veure el debat entre els representants de les sis forces politiques que habiten en el nostre Parlament, sobre la sentència del TC a TV3, i com a ciutadà, i sempre em sorprèn, he quedat un altre cop astorat de veure tanta mediocritat concentrada en un plató, i que si no fos pel projecte de Reagrupament, crearia una desafecció difícil de digerir. Si aquests son els que han de salvar la dignitat de Catalunya, o els que han de gestionar una desposta adequada, anem arreglats.
El mateix dia que el president espanyol Zapatero ens diu que la resolució posa punt i final al procés d’ampliació de la descentralització política, i el reconeixement de més identitat per Catalunya, alhora que dona per acabat les negociacions per l’autogovern de Catalunya. També el dia que des de l’Artur Mas i des del President Montilla, afirmen voler refer els pactes amb l’estat, i que aquest últim rebutgi anar davant la Manifestació d’Omnium, per un lema tant light com “Som una nació, nosaltres decidim”, i que es vol vendre com un rebuig massiu a la sentència estatutària, i per tant no aspira a res més que això.
Doncs precisament avui, les actituds i comentaris en el plató, han estat d’una vergonya aliena fora de mida. Per Ciudadanos, l’Albert Rivera amb el seu tarannà ultranacionalista espanyol, ha defensat passar pàgina i acatar com no pot ser d’un altra manera la sentència, cosa certa si es segueix la legalitat espanyola, però no ha parat de parlar de la demagògia dels vertaders problemes de la gent, com la crisi, i de atorgar-ne la potestat de conèixer la Catalunya real, que per suposat poc sentiment català te i tot es culpa del nacionalisme català, vertaderament penós. Per part del PP la Dolors Nadal ha defensat que l’Estatut gracies amb ells ja es constitucional, com si això fos un mèrit essencial, i dins del seu ideari contrari a qualsevol avenç català, fins hi tot a defensat a la De Cospedal que ha anomenat feixista al president català,precisament ella, que el seu partit esta ple de feixisme, i el seu president d’honor amb vinculació total amb la dictadura franquista, on 30 anys desprès encara cap condemna a aquest període terrible i sagnant. Per Iniciativa, la seva màxima aposta es fer una consulta sobre l’estatut final, una gran bestiesa ja que no ens porta absolutament enlloc, i a més l’estat no ho deixarà fer, i presentant la contradicció de participar amb manifestacions contra la reforma laboral, i estan amb un govern amb el seu impulsor socialista. Per part d’Esquerra , l’Anna Simó amb aquesta fal·lera independentista que ara destil·len, i que portaven set anys abandonada, segueix donant a aquesta opció tota la seva energia, però mentrestant al govern amb els socialistes, i fent el gallet amb la seva negativa a l’Estatut, quan tots sabem que la direcció portava el SI com opció, es una bona prova de que costa molt recuperar una credibilitat esgotada en aquest segon tripartit sense solta ni volta. En Miquel Iceta pel PSOE-C amb el seu paper de moderació, i defensa d’una resposta unitària, quan els seus caps espanyols com la Chacon o el mateix Zapatero, mostren la seva satisfacció i a més parlant d’unitat d’acció, esta comprovat la inutilitat dels 25 diputats socialistes a Madrid, què han votat molts cops contra Catalunya, i per tant no hi ha unitat possible. Per últim l’Oriol Pujol que tampoc s’atreveix a plantejar res més agosarat que intentar reforçarà els pactes d’estat, i sobretot avançar les eleccions. per arribar abans al poder, i per suposat res de referèndum independentista, i si per altres temes, es a dir la cançoneta de sempre.
Totalment desencoratjador veure aquests autèntics titelles, intentant vendre un projecte que ja esta caducat, i a més que poca gent es creu. Cal fer front a aquest sistema, que al final es protegeix, i sap activar to