ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL GRAN NEGOCI DE CATALUNYA DINS L?ESTAT ESPANYOL

General

Segons ha explicat la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, l’estat espanyol acumula uns 200 milions d’euros impagats en concepte de prestacions per la llei de la Dependència, cosa que a la Generalitat li suposa una despesa exagerada, amb una llei que recordo envaïa les postres competències, i que a sobre hem de finançar amb els nostres diners, ja que l’estat no esta per la feina, i si per una reforma laboral des d’un partit teòricament d’esquerres, i que precisament no afavoreix als treballadors.

La llei de la dependència estableix que un cop descomptat el copagament de l’afectat, l’estat i la Generalitat han de cobrir les despeses a parts iguals, de moment i com sol ser habitual, quan parlem de l’estat espanyol, què mai ho ha complert, i la Generalitat com també sol ser habitual, ha hagut d’assumir aquests impagaments. Es calcula que de cada 2,25 euros que aporta la part catalana, l’estat només n’assumeix un, quan hauria de ser la meitat.   Per altra banda el govern Zapatero ha donat llum verda al decret d’una reforma laboral, què no te garantida la seva votació al Congrés, i que com a proposta estrella es abaratir l’acomiadament al treballador de 45 a 33 dies, i on el govern eximirà d’una part de la factura a l’empresa per l’acomiadament, ja que l’estat abonarà 8 dies de tots els acomiadaments. Es a dir el treballador cobrarà el mateix, però l’empresa pagarà menys per despatxar-lo. Amb aquesta mesura es facilita l’acomiadament de fixos no disciplinaris, i incentiva les causes procedents o improcedents. Aquesta entitat que es diu FOGASA que nomes servia per pagar els empleats en empreses en fallida, ara es desbordarà, i entra en la contradicció de bonificar la contractació i també l’acomiadament.

 

Pel que fa a la llei de dependència, l’estat espanyol un cop més es passa pel forro totes les lleis, primer amb el permís de tots els partits autonomistes que habiten al Parlament, envaeix les competències catalanes, cosa que no tenen cap inconvenient a fer sempre que volen, i desprès no compleix amb la seva part, i fa que la part catalana es vegi retallada del poc poder que li correspon, i a damunt paguen la festa amb les endeutades arques catalanes, un negoci rodo per l’estat, què considera les autonomies com els seus enemics, i no te cap problema en perjudicar-les sempre que pot.

 

En el tema laboral, crec que aquesta no es la manera de crear ocupació, ja que donar facilitats als empresaris per acomiadar als treballadors sense motius justificats, i amb una part de la indemnització pagada per l’estat, es una barbaritat, a més aquest fons d’ajuda als treballadors ara veurà com es redueix ràpidament, i perdrà el seu propòsit inicial. Per quan mesures per fer pagar les rendes més altes, o per protegir els llocs de feina amb penalitzacions pels empresaris que aprofitant la situació fan acomiadaments improcedents. Els treballadors paguen la crisi, i uns dels principals culpables com son les entitats bancàries reben tot tipus d’ajuda, es ben be el món al reves.

 

En definitiva, aquesta es la situació que tenim amb aquest llast anomenat Espanya, què no ens deix aixecar el cap.

 

 

  1. …. però l’aixecarem el cap, sino al temps !! Anem fent camí com fins ara, no cal córrer els 100 m, també existeix la marató ….. L’IP ens ha donat aquesta possibilitat de participar-hi, el poble, dret a decidir. Som-hi doncs.
    Salut i bon dia ! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.