TOMB PER LES CAPÇALERES DE CLARÀ I RIUDEMEIA 28.01.2007
Passat can Polsaguera, enfilem fins l’Aixernador, Sant Sebastià, El Collell, el bosquet de can Serra i pels castanyers de la mateixa propietat, ens dirigim al capdamunt del que havia estat la derrera vinya de can Serra. Bonic tram de corriol que ens fa suar a primera hora del matí, tot i la glaçada. Sentim bén a prop els trets dels caçadors que ens fan estar a l’aguait de qualsevol llur distracció.Travessem el torrent del Collell, gairebé trepitjant el que fóu la font d’en Cap de Núvol. En pocs minuts passem per la Pedrera d’en Serra i després de quatre giragonses, ens plantem damunt la pedrera del Groc per baixar cap a la Font d’en Quico. Abans d’arribar a la font -que aquesta vegada no ens hi aturem- podem observar el contrast entre el típic bosc mediterrani i el bosc plantat de pi blanc. Passada la font i enfilant en direcció al Malpas, ens trobem amb tres companys de fatigues -ells corrent- amb els que fem gatzara.
En passar a prop de la font dels Castanyers, veiem elevar-se una bona fumarada. Els del Grup de Fonts s’estan preparant les brases per l’esmorzar. No ens hi atansem perquè l’aturada anterior ja ha estat prou llarga. Continuem pujant i en arribar al Malpas, girem el turó de l’Esquei d’en Ros pel seu vessant nord i comencem el descens fins la riera de Clarà. En el darrer tram d’aquest camí, degut al pas de les motos, s’hi ha fet un profund reguerot que convé superar-lo fent malabarismes damunt del quadre de la bici.
Pugem per Can Patota: clotada que en aquelles hores encara és tota gebrada i l’aigua embassada amb un dit de gel. Continuem fins a can Manyana i el Coll de Gironella. Aquesta escalada de pendent mantinguda, amb algun tram tècnic, la fa, a part d’engrescadora, laboriosa, però tot i així, és ràpida, distreta, molt esportiva i ciclable al cent per cent. L’entorn, a voltes, ombrívol, obagós, el fa entranyable. Voregem, pel seu vessant nord i per la gran pista, el Turó de Gironella i ens endinsem, en descens, per la drecera que ens menerà a Can Blanch.
D’aquest descens en fruïm de valent: estret, ràpid, net, de terra sedós, solitari i més ombrívol que l’anterior. Fabulós. Travessem la pista i després de cent metres en pujada, tombem a ponent per la sendera -aquesta més trialera- que en baixada ens conduirà fins a Òrrius per la vall del torrent de Can Blanc. Camí un pèl brut en el tram mitjà que, nets els esbarzers, seria totalment ciclable.
Havent esmorzat a Òrrius, emprenem la marxa davallant per la riera de Riudemeia. Esperem amb ànsia la pujada. Hem agafat fred i necessitem escalfar motors. Ens enlairem per Can Planes, Cal Gravat i Can Vinyamata, des d’on observem una bonica vista de la brolla de Can Riudemeia i l’extensió de la vall. Pocs metres abans d’enllaçar la pista de la pedrera de Sant Bartomeu, veiem l’entrada d’un sender que podria ser el que busquem. El seguim. Durant força estona continua sense obstacles fins arribar al pas de la línia elèctrica que ja coneixiem i decidim de recular fins un trencall anterior que baixa cap al sud. Segueix essent força reexit, però es va adreçant en direcció ponent que no ens interessa. Finalment ens avoca a la darrera pollancreda de can Riudemeia. Massa amunt.
Travessem la pollancreda on els senglars hi han fet festa, també la riera i enfilem fins tornar a la pista que puja a Òrrius. Allí decidim de fer la darrera pujada fins el turó de Can Fulló per deleitar-nos amb una de les davallades que més gaudi ens produeix: la Brolla de Can Riudemeia fins a Can Boringues de Baix. Extraordinària.
Xerrada, tot tornant per la riera, comentant la darrera baixada i la sortida. En arribar a l’alçada de Can Llei, L’Home senzill i en Pistons decidim d’acompanyar a casa en Prosciutto. La Pantera Rosa i en Ken que ténen tard, se’n van avall. Enfilem doncs per Can LLei i Ca l’Ànima fins el Turó de Sant Jaume. En Pistons trobava a faltar aquestes grimpades. S’hi troba bé. Travessem les Olivelles i a can Vinardell ens acomiadem d’en Prosciutto.
Fins la propera.
Joan LLadó
Distància recorreguda: 39 qms. Desnivell +: 1300 m.
Corriolaires: En Ken, L’Home Senzill, La Pantera Rosa, En Pistons i en Prosciutto.
Més fotos: cliqueu aquí.
Hola amants dels esbarzers i corriols varis,
Aquesta vegada amb les fotos m’he situat en alguns dels trams pels que heu passat aquest diumenge. El tram que vareu pujar el coll de la Gironella, és el corriol que surt just desde Can Manyana o bé és un corriol que surt més endavant cap a can Altafulla? Si és el que surt just de Can Manyana us felicito per no posar peu a terra perquè nosaltres només el fem de baixada precisament perquè de pujada és molt complicat fer-lo tot sense posar peu a terra. En referència als tracks us entenc perfectament que no els vulgueu fer públics, ja que hi ha el perill que no només els utilitzem els "amants" de les bicicletes que respectem el nostre entorn si no que potser els utilitzen moteros o altres elements que després deixen els camins com les fotos del descens de l’inmens xaragall.
Pel que fa al fred, jo vaig sortir dissabte sol (diumenge no podia) i després de fer un parell de corriols per la zona de Canyamars, al arribar a la vall hi havia un paisatge impressionant de tot l’entorn glaçat i blanc, incloent-hi les branques dels arbres que estaben ben gebrades.
A partir d’ara a les sortides que fem intentaré emportar-me la màquina i penjar-vos algun foto, potser així vosaltres també descobriu algun corriol nou.
Salut i a reveure.
Jo
nois, veritablement tenim homes de grans recursos a la nostra colla, i em refereixo en aquest cas a Joan Pistons, que ben podría ser un gran escritor de noveles, i ho estem descobrint només ara.
Gràcies a les seves precises – i sovint romàntiques- croniques del dilluns, les sortides son ara encara més interessants. Suposo que tots, com jo, espereu que surtin al bloc i que disfruteu amb elles com disfruto jo. Trobo admirable la seva capacitat de memoritzar km. per km. els detalls de la sortida i la seva manera de redactar cada "article". I que aixó ens serveixi a tots (components del grup i no) per encetar un divertit intercanvi de opinions i converses, és perfecte.
Estic segur que , entre tots (encara falten uns quants del grup), farem d’ aquest bloc un punt de referiment viu e imprescindible de les nostres activitats esportives. E que siguin benvinguts tots els que s’ hi vulguin apuntar amb bon rotllo, per a compartir la mateixa passió amb el mateix esprit sá i obert que és la caracteristica més destacada de la colla.
Per cert, si algú té ganes de compartir la sortida nocturna que fem cada dijous, de 18,30 a 20,30-21,00 el punt de trobada és sempre Pça. Fivaller, ben armats de llums, focus, antorxes, espelmes, encenedors……Els homes misteriosos, poden probar a seguir-nos a distància i d’ amagat, si l’ anonimat és la seva vocació…….
Quin article tan detallat ! A part de disfrutar recordant la sortida del diumenge, m’han agafat ganes d’aprendre els noms dels llocs per on pasem. Sabeu si l’Editorial Alpina ha publicat el mapa de la zona d’Argentona i Òrrius ? Em sento una mica ignorant per no conèixer la toponimia del nostre entorn. A la meva dona li ha fet molta gracia el nom de Can Patota.
Ken
Potser el comentari d’en Ken ha fet enfadar un xic a la Flor, ja que precisament es guanya les garrofes amb aquests temes i a més fa relativament poc va sortir l’Alpina específic d’Argentona.
Així doncs queda contestada la pregunta d’en Ken.
Per cert la zona d’Òrrius en el mapa queda tallada ja que en principi és només d’Argentona. Les tres sortides marcades per fer pedalant no són per corriols i per tant no crec que les arribeu a fer, tot i que hi heu passat fent una o altre sortideta.
Per acabar vull felicitar-vos pel promig calculat per en prosciutto (ànims a la lesionada, això són 4 dies i a montar una altre vegada). Amb aquestes estadístiques a un mortal com jo només em queda restar una estoneta bocabadat!!!
Jo