‘Era foraster, i em vau acollir’, de Lourdes Boïgues

Acabe de llegir la novel·la Era foraster, i em vau acollir de l’escriptora valenciana, Lourdes Boïgues, i publicat per Lletra Impresa. Una història coral que discorre en el Monestir de Valldigna l’any 1396, només un centenar d’anys després de la fundació. La descripció de la societat valldignenca d’aleshores, amb cristians i musulmans compartint territori encara que cadascú en els seus pobles o alqueries, tots sota el poder del poderós abat Rull, un veritable senyor feudal. El gust pels detalls, des dels menjars de cada grup humà, la seua vestimenta, el seus pensaments, etc. fa la novel·la de Lourdes realment notable. Interessant per entreveure com es vivia al segle XIV a uns dels senyorius més importants del Regne de València. L’aventura del protagonista, el jove fra Nicolau, ja és ficció.
Deixe la ressenya de la Veu dels llibres.
—————————————————
Era foraster, i em vau acollir, amb aquest versicle de sant Mateu que anuncia el moment de trànsit entre el món present i el món futur, l’escriptora valenciana, Lourdes Boïgues, dona títol a una magnífica novel·la coral.
Ens transporta a la Valldigna de finals del segle XIV, a través d’un mosaic de personatges de diferents estaments, edats i càrrecs.
Coneguda principalment per la seua obra infantil i juvenil, Boïgues també ha demostrat la seua bona ploma en la narrativa per a adults amb Fills de la fam (Edicions del Sud, 2017) i Dibuixa’m el cos (Edicions del Sud, 2022). Ara, amb aquesta nova obra, Era foraster, i em vau acollir, ens transporta a la Valldigna de finals del segle XIV, a través d’un mosaic de personatges de diferents estaments, edats i càrrecs.
Els personatges són profunds i complexos, molts dels quals es veuen moguts per interessos personals com són el poder, els diners o la recerca de llibertat. I, tot i que al principi hem dit que és una novel·la coral, per la gran quantitat de personatges que la conformem, un hi destaca per damunt de la resta: el jove fra Nicolau, un monjo cistercenc recentment nomenat membre de ple dret de l’orde i que guarda un secret d’origen desconegut per ell mateix.
És una novel·la coral, per la gran quantitat de personatges que la conformem, un hi destaca per damunt de la resta: el jove fra Nicolau, un monjo cistercenc recentment nomenat membre de ple dret de l’orde i que guarda un secret.
No obstant això, aquest no és l’únic misteri, ja que prompte la Vall i els pobles que l’envolten es veuen atrapats en una sèrie d’esdeveniments inquietants que fan trontollar la pau aparent de la regió. És impossible no deixar-se dur per la història, no només pels conflictes dels personatges, sinó també per la riquesa descriptiva amb què l’autora recrea el paisatge, la roba, les viandes i els costums de l’època que ens situen en un escenari històric, ric i carregat de tensions socials i religioses. La convivència entre cristians i sarraïns es torna cada cop més tensa. Els vassalls estan farts de la càrrega dels impostos opressius.
La fam és una companya diària, la supervivència, en moltes ocasions, esdevé inassolible i, a tot açò, s’hi afegeixen els crims que sacsegen la comunitat religiosa, dins i fora dels murs del monestir, i que intensifiquen el sentiment d’angoixa i perill que plana sobre tota la narració.

La Vall i els pobles que l’envolten es veuen atrapats en una sèrie d’esdeveniments inquietants que fan trontollar la pau aparent de la regió.
A mesura que la trama avança, fra Nicolau descobreix que la situació és encara més complexa del que semblava. La profanació de l’església de Santa Maria de Valldigna i els diferents successos inesperats fan que diferents investigadors acudisquen a la recerca de la veritat, que pot estar relacionada amb secrets personals profunds dins la comunitat. Els misteris, però, no es limiten a confabulacions polítiques o religioses, les històries d’amor també habiten en el cor dels personatges, tot i que amagades pels prejudicis i les normes no escrites de convivència.
Boïgues combina hàbilment la intriga amb la recreació històrica detallada, tot i que l’autora adverteix que “Aquest llibre no és un assaig històric ni arqueològic, sinó una novel·la de ficció”. Aquest rerefons històric proporciona un marc perfecte per a una trama plena de misteris, conxorxes i perills.
La riquesa descriptiva amb què l’autora recrea el paisatge, la roba, les viandes i els costums de l’època que ens situen en un escenari històric, ric i carregat de tensions socials i religioses.
L’obra teixeix una trama captivadora, on el pes de la història es fon amb elements de misteri i intriga. L’autora crea un relat que és un reflex de les tensions socials de l’època alhora que explora les lluites personals dels personatges.
Un altre element a destacar és l’amor pel territori que es traspua en cada pàgina del llibre fent d‘Era foraster, i em vau acollir un homenatge a les terres de la Valldigna, que esdevenen un personatge més, amb les seues pròpies ombres i secrets.
És aquesta una finestra fascinant a una època convulsa de la nostra història, on la fe, el poder i la identitat es posen a prova enmig d’una tempesta de conspiracions i perills. Una lectura imprescindible per als amants de la ficció històrica i els thrillers.
De ‘Era foraster, i em vau acollir’, de Lourdes Boïgues, la Veu dels llibres. Creative Commons.