Pols d'estels

Ahir la nau Chandrayaan 3 (nau lunar en sànscrit) aterrava suaument en les proximitats del cràter Manzinus U en la zona sud de la superfície lunar. L’Agència Espacial Índia (ISRO) feia història i aconseguia situar l’Índia com al quart estat després dels Estats Units, l’URSS i la Xina en arribar a la Lluna. Molts altres ho han intentat i han acabat amb fracàs: Israel, Japó i darrerament Rússia amb Luna 25.

I és que arribar sa i estalvi al nostre satèl·lit no és fàcil. L’ISRO s’ha treu el mal sabor de boca del fracàs del 2019 quan la sonda Vikram del Chandrayaan 2 s’estavellà sobre la Lluna a molts pocs metres de la superfície.

Ara tot ha anat perfecte, nominal com se sol dir en l’argot de l’astronàutica, tot d’acord amb el que estava previst.

Chandrayaan 3 va ser llançada el 14 de juliol mitjançant el llançador LVM3 M4 amb una trajectòria no directa. L’òrbita es va anar fent  fent cada vegada més gran fins abastar la Lluna, amb un canvi de trajectòria a òrbita lunar i decreixement de l’òrbita fins aterrar, procés que ha costat uns 40 dies.

Al contrari del que molt mitjans de comunicació estan dient, la nau índia  no ha aterrat al pol sud lunar, sinó a centenars de quilòmetres al nord, concretament a 69,37º sud i 32,35º est, en la zona dels cràters Manzinus U i Boguslawsky M. Actualment la zona polar sud és el nou El Dorado de l’exploració lunar donat el descobriment de l’existència d’aigua congelada en els cràters d’aquella zona.

Allà la llum del Sol hi arriba de manera molt inclinada i aquest fet ha permés la pervivència d’aquesta aigua provinent de xoc de cometes antics. L’ús d’aquest recurs permetrà la instal·lació en un futur pròxim de bases lunars permanents amb astronautes donat que no caldrà dur aigua des de la Terra. A més, a partir de l’aigua, es podrà extraure oxigen per a suport vital humà i per a fabricar combustible.

Per tot això hi ha una nova cursa per arribar a la Lluna i ocupar els millors llocs al pol sud. Rússia ho ha intentat, l’Índia ho acaba d’aconseguir i la NASA (USA) i l’ESA (Europa) ho volen fer el 2025 amb la missió tripulada amb dones i gent de color Artemis 3.

L’actual missió Chandrayaan 3 ha costat un preu assequible de només 75 milions de dòlars.

Amb una massa de 1749.86 kilograms, l’aterrador Vikram és una mena de cub de 2 x 2 x 1.7 m amb diversos instruments:

• Chandra’s Surface Thermophysical Experiment (ChaSTE) mesurarà la conductivitat tèrmica i la temperatura de la superfície lunar, especialment la regolita o pols lunar.
• L’instrument per a l’activitat sísmica lunar (ILSA) mesurarà la sismicitat al voltant del lloc d’aterratge.
• Langmuir Probe (LP) estimarà la densitat de plasma propera a la superfície al llarg del temps.
• Retroreflector làser de NASA. Per mesurar de manera exacta i constant  la distància Terra-Lluna.

L’aterrador amaga en l’interior un petit robot explorador, el Pragyan (sabiduria en sànscrit) de 26 kilograms i 0.9 x 0.75 x 0.4 m que disposa de 6 rodes articulades i dues càmeres.

Els instruments a bord del ròver són:

• L’espectròmetre de raigs X de partícules alfa (APXS) derivarà la composició química i inferirà la composició mineralògica de la superfície lunar
• L’espectroscopi de ruptura induïda per làser (LIBS) determinarà la composició elemental (Mg, Al, Si, K, Ca, Ti, Fe) del sòl lunar i les roques al voltant del lloc d’aterratge lunar

A més a més el mòdul de propulsió que dugué l’aterrador des de l’òrbita terrestre i que s’ha quedat en òrbita lunar té també un instrument que s’ha usat abans d’aterrar:

• SHAPE. Espectropolarimetria de la Terra com un planeta habitable. Farà mesures espectrals i polarimètriques de la Terra des de l’òrbita lunar en el rang de longitud d’ona de l’infraroig proper (NIR) (1–1,7 μm).

Has estat, sense dubte, un gran èxit per a tota la indústria tecnològica i la ciència índia. Tanmateix la missió Chandrayaan 3 té els dies comptats. La nau ha aterrat en la zona diürna de la Lluna ara que el satèl·lit està en fase creixent. Les plaques solars donen energia elèctrica per als instruments i per a escalfar l’electrònica. Però la nit lunar arribarà d’ací a 14 dies quan la fase de la Lluna plena comence a minvar. En no disposar d’un sistema de control de temperatura amb una font alternativa de generació elèctrica a la llum solar, l’electrònica deixarà de funcionar en baixar a temperatures per sota dels -100 graus. Chandrayaan 3 serà en aquell moment història passada.

Ahir em feren una petita Entrevista per a Noticies de la nit d’À Punt. 23 agost 2023. A partir de les 24:30

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/23-08-2023-informatiu-nit_134_1639182.html

Imatges: Totes les imatges son d’ISRO.

Acabem la ronda d’estiu d’activitats en defensa de la nit en un indret nou, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 19 per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica. El centre s’hi troba just una mica més amunt del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, ara en obres després de l’adquisició per la Generalitat Valenciana. L’indret és espectacular: ben dins del bosc, sense cap lluny artificial a molts quilòmetres a la redona i, a més, en aquell moment, amb el cel impol·lut de núvols cosa que presagiava una nit ben aprofitada.

Cap al sud, guaita, el cim de Penyagolosa. En trobar-nos ja a prou altura la muntanya no sembla tan imponent. Tanmateix, des del cim la mirada s’escampa per totes les terres valencianes i fins i tot, més ella, al Pirineu. Però la seua alçada permet veure-la des de ben lluny, des del Benicadell, a la Vall d’Albaida, o des de la Serra de Tramuntana a Mallorca. El Gegant de Pedra és, en certa mesura, el protector petri dels valencians.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, expliquem les problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

 
El Parc Natural del Túria té un interés espacial per a nosaltres. És un indret natural a tocar de la ciutat de València i, per tant, per proximitat a la feina, és on hi hem pogut treballar més fàcilment. Tanmateix, per aquest mateix motiu és un parc natural molt afectat per l’acció antròpica. Entre les afectacions més importants cal destacar la contaminació lumínica: llum de les urbanitzacions, de les infraestructures (Aigües de València, aeroport), rotondes, carrils-bici, pedreres, poliesportius, municipis, etc, que donat l’estretor de la zona protegida la llum artificial nocturna arriba a moltes zones sensibles.

 
Això és així, sobretot en la part baixa del parc. Ara, però, des del 6 d’agost de 2021,  pujant riu Túria amunt, s’hi han incorporat noves zones naturals dels municipis de Benaguasil, Llíria, Pedralba, Bugarra, Gestalgar i Chulilla ja a la comarca dels Serrans. Chulilla és conegut pels senderistes i alpinistes per les rutes com la dels ponts penjats o la del Charco Azul. També per les vies ferrates sobre els penya-segats al voltant del riu Túria.

Seguint les nostres activitats estiuenques, divendres 18 d’agost passat vàrem ser convidats pels tècnics del parc i per l’ajuntament de Chulilla per parlar de contaminació lumínica i de com donar valor a la nit estrellada en un entorn natural com aquest.

 
La xarrada de conscienciació es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament de Chulilla. Després de la presentació d’Ismael, el tècnic del parc, explicàrem la problemàtica de l’enllumenat nocturn. Encara que moltes vegades s’oblida, la contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. L’aplicació per a mòbil Electricity Maps detalla país per país l’impacte de l’ús de diverses fonts de l’electricitat sobre el canvi climàtic. A l’estat espanyol la falta de producció d’energia fotovoltaica a la nit és substituïda per l’ús de gas en les centrals de cicle combinat. Per això, quan a la nit engeguem un llum superflu, enllumenem monuments, o hiperil·luminem camps d’esports contribuïm al canvi climàtic.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals, que haurien de ser foscos, causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns.

 
La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

 
Després de la xarrada marxàrem a l’Àrea Recreativa de Pelma, un indret de fàcil accés i allunyat de la població prop de la CV395 en direcció a Vanacloig. Allí, mentre sopàvem, observàrem  el pas d’un tren de satèl·lits Starlink llençats un dies abans. Una nova mostra de la contaminació lumínica que ens espera en els pròxims anys.

 
El cel nocturn no es presentà amb el seu millor aspecte divendres a la nit. Una capa de núvols alts cobria la volta celeste que permetia de tant en tant observar les estrelles brillants. En avançar la nit ja s’aclarí una mica i les constel·lacions aparegueren. Ja poguérem contar les històries mitològiques associades als estels, Andròmeda i Perseu, Asclepi/Esculapi i Quiron,  Cigne i Leda, …. Ja prop de les 12 de la nit, Saturn ja lluïa amb tot l’esplendor i, amb el telescopi, mostrà l’anell, molt poc inclinat actualment i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Gràcies al Parc Natural del Túria per convidar-nos, a Ismael, tècnic del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Vicente G. Polo per acollir-nos.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 60 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior centre es veu un meteor de la pluja d’estels, potser, dels Perseids. L’estrella central és l’estrella polar i les taques marronoses  són núvols que passaven. Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i de Vicente Segarra de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Túria.

Tornem d’un viatge curt però intens a Vallibona (els Ports), situat al sud del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Hi hem anat, convidats pel Parc, per fer l’activitat anual de defensa de la nit que inclou una xarrada i una observació astronòmica.

Venint per la N-232 i passat el millorat port de Querol de camí a Morella, una carretera estreta que serpenteja per la muntanya durant 17 km ens mena a la vila de Vallibona, situada a la zona sud del parc natural. En arribar al cim de la serra, a 1176 m, arribarem al Pla de Santa Àgueda on s’hi ha construït l’ermita de Santa Àgueda, d’estil romànic de la reconquesta enclavada en un tossal de fortes ressonàncies esotèriques. A partir d’aquest moment la carretera comença a davallar fent ziga-zaga fins arribar finalment a Vallibona.

El poble, situat a 674 m i amb només 61 habitants (2022), s’assenta sobre la vessant esquerra d’una muntanya de la serra de la Creu al nord damunt del llit escarpat que ha excavat el riu Cérvol al llarg dels mil·lennis. La serra del Turmell tanca la vall pel sud. El cim del Turmell (1276 m) domina el paisatge cap al sud-est.

La vila presenta un urbanisme adaptat al territori agrest i difícil de la serra, amb carrers estrets, empinats i esglaonats. El carrer que mena a l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu mostra encara un gran arc ogival, mostra del seu caràcter antic. Sembla que fins al segle XIII fou un lloc de la població musulmana, a tocar amb la població de Morella, conquerida pel rei Jaume I  el 1233. El seu primer senyor feudal va ser un dels seus nobles més actius, en Blasco I d’Alagón que li concedí carta de poblament en 1271. Lligada a Morella durant tota l’edat mitjana i moderna fins que se’n separà el 1960, Vallibona ha estat sempre una població agrícola i ramadera encara que antigament es dedicava a la fabricació de carbó vegetal amb les famoses carboneres, tenia fàbriques de sabó, molins de farina i telers.

El poble de Vallibona és conegut també per la peregrinació que realitza cada set anys al poble del Matarranya Pena-roja de Tastavins, l’anomenada Rogativa de Vallibona a Pena-roja.

L’església de l’Assumpció de Vallibona mereix una visita. L’actual església fou iniciada a poc de conquerit el poble. A finals del segle XIII o començaments del XIV el temple estava format per cinc trams amb quatre arcs de diafragma de pedra, de traçat apuntat i 11,40 metres de llum que suportaven una sostrada de fusta a dos vessants, profusament decorada, amb una porta d’accés al costat de l’Epístola protegida per un porxo. Més tard, potser durant els segles XV o XVI, les actuacions més importants se situen als peus del temple: s’allarga la nau, s’obri una porta i es construeix el campanar sobre una torre preexistent de defensa, amb fortes influències del mudèjar aragonès.

En una nau lateral encara s’hi poden veure part de les bigues de fusta de l’artesanat original, profusament decorat. Quan hi entrarem, una mica abans de les 12 h del dia de la Mare de Déu, la gent del poble es preparava per a la festa major. Les xiquetes vestien amb el tratge tradicional amb banda de senyera inclosa. La missa major estava a punt de començar.

Deixàrem el poble en direcció a Rossell, seguint la vall del riu Cérvol. A poc més d’un quilòmetre ens aturem en un mirador del poble on s’hi ha instal·lat una rèplica en resina plàstica del dinosaure Vallibonavenatrix cani. Aquestes terres de muntanya són també àrea d’interés paleontològic.

Continuàrem el camí cap a l’est. Una carretera estreta però molt cuidada ens menà entre boscos atapeïts de diverses espècies. Les muntanyes ens ofereixen un espectacle de roures, teixos i pi roig ben conservat. A uns 12 km voliem aturar-nos a l’ermita de Sant Domènec però no acabarem per trobar el camí. Llàstima ja que és un lloc interessant. El santuari de Sant Doménec de Vallibona fou fundat el 1237 amb l’estil romànic de conquesta. El temple està dedicat a sant Domènec de Guzmán, patró de Vallibona. Cada any, des de en fa 200, s’hi fa una romeria des del poble. Hom considera que Sant Domènec de Vallibona fou el primer lloc del món dedicat a aquest sant cristià després de la seua canonització. El temple original del segle XIII ha desaparegut, però. El temple actual va ser reformat al segle XVIII i ha estat restaurat recentment.

En l’entorn de Vallibona hi ha, per tant, dos ermites, les ja citades de Sant Àgueda i Sant Domènec. Existeix també l’ermita de Sant Cristòfol en el terme de Castell de Cabres, que visitàrem fa uns anys. Sembla que una llegenda local les relaciona:

Santa Àgueda tingué dos germans, Cristòfol i Domènec. Un mal dia es barallarem i separaren. La germana els va castigar a romandre separats i lluny un de l’altre per a que mai tornaren a renyir. No obstant això, per vigilar que es complira el càstig, ella els observaria des de la seua ermita, damunt dels planells que porten el seu nom. Cristòfol i Domènec arribaren a ser sants al igual que Àgueda i en els llocs dels aïllaments foren alçades sendes ermites que encara es conserven.

Finalment, seguint el camí, la vall s’eixampla i al fons ja endevinem la plana. En un revolt ja ens apareix, encimbellat en un turó, la població de Rossell.

Bibliografia: El Maestrazgo, l’Alcalaten, Benifassar y otras comarcas. Rutas de montaña y costumbres. Ricardo Muñoz Badia.

Fotos: Rosa Magraner i Enric Marco.

Hem tornat  al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per  gaudir del seu cel nocturn meravellós, del seu paisatge espectacular que sembla dels Pirineus i, sobretot per parlar de la defensa de la nit amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

Passat el renovat port de Querol de camí a Morella, una carretera estreta que serpenteja per la muntanya durant 24 km ens mena a la vila de Vallibona, situada a la zona sud del parc natural.  El poble s’assenta sobre la vessant d’una muntanya damunt del llit escarpat que ha excavat el riu Cérvol al llarg dels milenis. Una vegada fet l’ingrés a l’hostal La Carbonera ens arribarem al local de les Antigues Escoles on ja ens esperaven per a la xarrada prevista de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica.

I, és que la vesprada/nit del dia 14 d’agost, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si la previsible boira nocturna ens ho permetia, trauríem els telescopis, gaudiríem del cel nocturn de la Tinença i, amb sort, veuríem encara algun estel fugaç dels Perseids.

Després de ser presentats per Ana, tècnica del Parc, durant un poc més d’una hora Ángel Morales i jo mateix repassàrem tots els problemes associat a la llum artificial nocturna i com pertorba l’economia, contribueix al canvi climàtic, i, més evident encara, afecta el medi ambient i la salut humana.

Del medi ambient i de la salut m’hem parlat a bastament en aquest bloc, ací i ací també, però de la contribució a l’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle se n’ha parlat poc. El comunicat de Cel Fosc, arran de les mesures d’estalvi energètic del govern central de fa un any, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost ho explicava clarament:

Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central d’agost de l’any passat anaven en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però aquestes restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

I, evidentment, més endavant de la xarrada, es van repartir alguns exemplars del còmic Il·lumina el teu rellotge, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna i traduït per Rosa Magraner i jo mateix dins d’un projecte europeu.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer la meravella del cel de la Tinença amb mapes obtinguts dels de l’espai. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant. Per la nit, durant l’observació astronòmica, comprovaríem la negror de la nit de Vallibona, mentre tractàvem de veure els Perseids.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2022, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria interessant que es protegira però també seria interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les visites nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra.

En acabar de sopar muntarem els telescopis en la zona del poliesportiu. Però com ja ens avisaren, poc després de la posta de Sol, les boires ja començaren a llepar el cim del El Turmell (1276 m) cap al sud-est. No desapareixen finalment sinó que les boires es convertiren en núvols intermitents que anaren cobrint a estones el cel. Apareixien i marxaven però, ací i allà, tapaven parcialment el triangle d’estiu, Sagitari i Saturn i esborraven la Via Làctia que es percebé només al final de la nit.  Però, de tota manera nens i majors encara pogueren  admirar l’anell de Saturn, Albireo i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, i enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

També es tractà de veure els últims meteors del pic de la pluja del Perseids. En veiérem uns pocs, alguns d’ells ben lluminoses i duradors que causaren admiració. També veiérem el trens de la última remesa dels 22 satèl·lits de la constel·lació Starlink que com un cuc lluminós desfilà silenciós pel cel de la Tinença.

La nit començà a aclarir-se cap la una de la matinada. Molta gent ja havia marxat encara que els més joves s’esperaren per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir per darrere de les muntanyes.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Ana, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Juanjo Palomo per acullir-nos.

Imatges:  La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior dreta es veu un meteor de la pluja d’estels dels Perseids.  L’estrella central és l’estrella polar i la taca marronosa és un núvol que passava. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.

Article original: Perseids 2023: tot allò que heu de saber sobre les llàgrimes de Sant Llorenç (CC BY-NC-ND 3.0)

Us oferim una guia amb tot allò que cal saber per sortir a contemplar la pluja d’estels

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars de l’any. Són coneguts popularment com a llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant. El caràcter efímer i fugaç de les cues dels meteors en fa encara més especial l’observació. Tot i que el fenomen comença cap al 17 de juliol, es faran especialment visibles les nits de l’11 d’agost al 13, i es mantindran al cel fins el 24 d’agost.

No és casual que apareguin cada any durant els mateixos dies. Les òrbites del planeta Terra i les del cometa són totalment estables, per això, la interacció de totes dues òrbites passa justament en aquest moment. Les velocitats d’aquests meteors poden superar els cinquanta quilòmetres per segon i la seva taxa d’activitat pot arribar als 200 meteors per hora. Enguany, la taxa màxima observable serà d’uns cent meteors per hora. El radiant, és a dir, el punt d’on sembla que vénen, és a la constel·lació de Perseu, motiu pel qual s’anomenen Perseids.

Què són exactament els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys i que va passar prop del Sol per darrera vegada el 1992. Aquests residus cauen cap a la Terra en forma de pols il·luminada. Els cometes són cossos celestes gelats i, quan s’acosten al Sol, part d’aquest gel es converteix en gas i deixa anar una pols que en forma la cua. Quan la Terra travessa l’òrbita del cometa, aquests petits fragments xoquen contra l’atmosfera i es cremen, cosa que crea unes traces de llum que es poden veure de nit.

Quan serà el millor moment per a contemplar-los?

Enguany, la millor nit per a observar-los serà la del 12 d’agost al 13. Concretament, el punt màxim s’assolirà al voltant de les 22.00, quan surti la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. A diferència de l’any passat, aquesta vegada la Lluna en permetrà una bona visió. “Enguany s’espera que es vegin més per la fase lunar, perquè la lluna nova cau més o menys eixe cap de setmana i, aleshores, hi haurà molt poca llum”, explica l’astrònom Enric Marco. Així, la fina lluna decreixent oferirà condicions excel·lents per a l’observació dels estels durant tota la nit.

Quina és la millor manera de veure la pluja d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els Perseids, atès que es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, si pot ser direcció nord-est, on no hi hagi llum artificial a prop ni urbanitzacions. Marco recomana d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. A més, és essencial poder estirar-se completament per mirar el cel i per no perdre-se’n cap que passi per darrere. 

També és important una dosi de paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora.

Quins són els millors llocs per a observar-los?

Per a contemplar els Perseids és vital de fugir de la contaminació lumínica i cercar cels ben foscos. Per això, al País Valencià es recomanen les comarques de l’interior, com ara la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel-Requena i els Ports. En concret, Marco esmenta el parc natural de la Tinença de Benifassà com un dels millors llocs per a observar la pluja d’estels.

Alguns pobles d’aquestes comarques han aconseguit la denominació de Reserva Starlight, és a dir, zones certificades amb condicions adequades per a l’observació astronòmica. En són exemples Ares dels Oms, Toixa, Titaigües, Xelva i Benaixeve, als Serrans. Allà s’ubiquen uns quants observatoris, com ara l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Al Principat, el millor indret per a veure la pluja d’estels és al Parc Astronòmic del Montsec, que compta amb un certificat internacional de qualitat nocturna. Tanmateix, també poden ser una bona opció la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, el cap de Creus i Cadaqués o les vetllades que s’organitzen en observatoris com ara el Fabra i el Cosmocaixa a Barcelona, al centre Món Natura Pirineus i el de Castelltallat, Albanyà i Batet de la Serra.

Finalment, a les Illes, destaca el nord d’Eivissa –Cala d’Hort, les platges de Compte, el pou del Lleó i el pla de Corona–, i, de Mallorca, la costa nord i la serra de Tramuntana. I Enric Marco recorda que Menorca també és una Reserva Starlight.

Com s’anomenen: llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?

Popularment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat com a llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer cap al 10 d’agost, dia en què se celebra aquest sant. Tanmateix, segons el “Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors” elaborat pel Termcat, s’han d’anomenar Perseids. El nom respon al fet que, quan els observem de la Terra estant, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.

Article original: Perseids 2023: tot allò que heu de saber sobre les llàgrimes de Sant Llorenç (CC BY-NC-ND 3.0)

Imatge:

Perseids 2016. Pluja de meteors Perseids capturada durant la nit del 12 al 13 d’agost 2016, prop d’un llac del meu país, Lituània. Arnas Goldberg. Wikimedia Commons.

Un any mes, juliol s’ha acomiadat amb la trobada d’astrònoms aficionats constructors de telescopis, el RETA 2023, que enguany s’ha celebrat a les instal·lacions de Galàctica a Arcos de las Salinas a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre.

El RETA, ressuscitat l’any passat per AstroAras després d’uns anys d’apagada i especialment per l’espenta del seu president Joanma Bullón, ha reunit bona part dels amants del cel en un entorn privilegiat. La nit a Arcos impressiona, amb la Via Làctia pujant entre l’Escorpí i Sagitari, orgullosa de mostrar la seua bellesa, lluny de llums inútils i excessives de l’enllumenat urbà.

Entre el divendres 21 i diumenge 23 de juliol s’han fet un fum d’activitats, repartides entre les aules de Galàctica i en els telescopis del complex. Però el més important de tot ha estat la coneixença d’astrònoms que mostraven orgullosos l’exhibició dels telescopis, molts d’ells fets artesanalment, que es disposaren en el camp d’observació. Dobsons de grandàries diverses, telescopis més clàssics, prismàtics. Les galàxies, les nebuloses M4, M6 i M7 de l’Escorpí, la nebulosa de la Lira M57, eren objectes grandiosos en els oculars dels instruments.

La primera nit, la del divendres vàrem gaudir molt del cel que es mostrà seré fins que uns núvols impertinents embrutaren el cel a partir de les dues de la matinada. La majoria desmuntà els telescopis encara que d’altres esperaren inútilment unes hores més que els núvols abandonarem el cel.

Entre les activitats programades es varen fer visites a l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ), que alberga diversos telescopis de 2,5 m i 0,8 m amb la missió de fer un cartografiat de galàxies. Els observatoris Centre Astronòmic de l’Alt Túria d’AVA i l’Observatori d’Aras de los Olmos de la Universitat de València també programaren visites.

Després de la inauguració oficial de les jornades de dissabte de mati per José Luis Alvír, alcalde de Arcos de las Salinas, Joaquín Álvaro, president de la FAAE, Joan Manuel Bullón, president d’AstroARAs i jo mateix com a president de Cel Fosc, es desenvolupà el seguit de xarrades relacionades directament amb les tècniques d’observació astronòmica.

Així Alejandro Vera va fer un detallat inventari dels Recursos astronòmics de l’anomenat territori Javalturia (Gúdar-Javalambre i Alt Túria). A banda dels observatoris coneguts a la comarca vaig descobrir l’existència del petit punt d’observació al municipi de la Yesa, El Alto Negro.

Seguidament arribà l’esperat Taller de construcció de telescopi de Joan López Vila i de Luís Mora, d’AstroÁndalus.

Joan López Vila, continuant el taller de polit d’espills que va fer en el RETA 2022, ens mostrà una de les etapes d’afinat de les òptiques Newton amb les seues diferents eines i pólvores abrasives. Així mateix ens explicà quins materials utilitza per a continuar amb l’acabat de l’espill una vegada totalment afinat. (poliment i figura final) a més de comprovar finalment la qualitat del vidres acabats amb el test de Foucault.

Posteriorment, Luís Mora, d’AstroÁndalus, completà les òptiques amb una estructura Dobson artesanal de fabricació pròpia. Al final del taller s’obtingué un equip quasi acabat.

Després del dinar, diversos conferenciant explicaren els motius, vivencies i trucs per obtenir una millor experiència observacional, tant instrumental com visual, sense telescopi. Moisés Portillo amb la seua interessant xarrada Planetaria Amateur: Dinamismo y ciencia ens mostrà les millors tècniques per captar les subtils tonalitats i detalls dels planetes mentre que Ángel Huelmo, ens animà a millorar les nostres Técnicas de Observación visual.

Finalment Joanma Bullón, president d’AstroAras, ens contà, des de la seua llarga experiència observacional, l’Evolución histórica de la instrumentación astronómica.

Però tot no ha estat perfecte i no per culpa dels organitzadors. A la nit, la del dissabte 22, un vent de llevant ens dugué núvols abundants que taparen el cel. Llàstima ja que Galáctica havia preparat una gran nit d’observació per al públic general. La gentada que s’havia acostat al camp d’observació per observar els objectes celestes a través de les millores ulleres del món amateur no pogueren ni veure la fina lluna que s’amagava ben prop de Mercuri darrere de les muntanyes.

Aquestes jornades no només ens permeten compartir experiències amb diferents equipaments astronòmics, molt fets per astrònoms experts, sinó també, sobre tot, conèixer persones apassionades pel cel nocturn com tu mateix. Així, per exemple, he conegut a Satur Garcia, de la Société d’Astronomie Populaire de la Côte Basque (SAPCB) que organitza, juntament amb AstroNavarra, los Encuentros Transfronterizos de Astronomos Aficionados. En el RETA ens dugué una immensa esfera armil·lar i ens contà el seu funcionament. Els antics astrònoms la feien servir molt bé per preveure les posicions dels planetes i d’altres esdeveniments astronòmics.

Gràcies a l’organització d’AstroAras, en especial a Joanma Bullón, Luís Farinós i Maria Jesús Garrido, a Galáctica i AstroÁndalus i a l’ajuntament d’Arcos de las Salinas.

Imatges: Totes les fotos són de l’organització (Luís Farinós) i dels participants, llevat de les que estan al meu nom.

Arriba l’agost i, per fi, també el bon oratge per observar el cel. Encara que les temperatures estan desbocades i no et deixen dormir, el cel va arrasant-se per deixar veure les meravelles del cel nocturn de l’estiu. Les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí i Sagitari emmarquen la Via Làctia i ens deixen admirar nombroses nebuloses i cúmuls estel·lars que podem explorar fins i tot amb prismàtics. També les constel·lacions de Perseu, Andròmeda i Pegàs tenen les seues gràcies amagades que us invitem a descobrir.

El mes d’agost ens oferirà la bellesa dels planetes gegants Júpiter i Saturn, una vegada perduda la visió de Mercuri i Venus, devorats per la lluïssor solar. També podrem veure dues superllunes, el primer  i el 31 d’agost. No us perdeu les boniques vistes de la lluna plena eixint per la mar mirant a l’est, en el moment de la posta de Sol, a l’oest.

Finalment, enguany, la pluja d’estels dels Perseids pot ser realment espectacular en no haver pràcticament lluna al cel. Aprofiteu i busqueu un lloc ben fosc per aprofitar l’avinentesa.

Planetes

Els planetes interiors Mercuri i Venus s’han pogut veure durant el passat mes de juliol ben baixos a l’horitzó oest. Mercuri continuarà separant-se del Sol encara un dies més fins assolir el 3 d’agost el punt més alt en la seua aparició vespertina. Per contra, Venus desapareixerà de la vesprada/nit. El 13 d’agost Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir Venus s’alinearà amb el Sol, i arribarà així al final de la seua aparició vespertina. A partir del dia 14 serà ja un objecte matutí, ja que se situarà a la dreta del Sol. Caldrà veure’l llavors abans de l’alba per l’est.

Mart continua sent un punt brillant insignificant en la constel·lació de Leo. No tracteu de buscar-lo. Vindran dies millors.

Els planetes gegants encara s’han de veure de matinada. Saturn és més matiner ja que el podrem observar sortir del mar a partir de les 23:30. Amb telescopis menuts encara és un objecte petit amb un anell pràcticament vist de perfil. Busqueu telescopis més grans per gaudir-lo.  La nit del 3 d’agost la Lluna i Saturn estaran en conjunció en Aquari. El 30 d’agost la Lluna tornarà a situar-s’hi prop. Bons moments per trobar-lo al cel. El 27 d’agost Saturn estarà en oposició al Sol, és a dir alineat amb la Terra i el Sol. Quasi al mateix temps estarà en perigeu, punt més pròxim a la Terra. Comença la temporada d’observació astronòmica del planeta.

Júpiter eixirà ja de matinada durant el mes d’agost. Situat a la constel·lació d’Àries eixirà per l’horitzó est a la 1:30 a principi de mes i a les 23:30 a finals. Es prepara, per tant, una tardor amb els planetes gegants al cel al capvespre. La nit del 8 d’agost la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, un prop de l’altre, amb la Lluna a uns 3° al nord del planeta. Bon moment per trobar-lo al cel.

El cel de l’estiu

El cel nocturn d’aquests dies és especialment interessant ja que a banda de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari, de les quals ja he parlat més amunt, caldria també destacar les constel·lacions del triangle d’estiu, Lira, Cigne i Àguila, tractades en el mes de juliol passat. Un cas apart són les constel·lacions circumpolars de Cassiopea, Perseu i Andròmeda. Entre les dues primeres no ens hem de perdre el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu, una nit ben fosca.

Pluges d’estels

Agost és també el moment de la més famosa i intensa, a vegades, pluja d’estels dels Perseids. El 2023 serà un any excel·lent per observar-les ja que el màxim es produirà tres dies abans de la lluna nova (el noviluni tindrà lloc el 16 d’agost). La màxima activitat de la pluja està prevista entre els dies 12 i 13 d’agost. Afortunadament, la fina lluna decreixent oferirà excel·lents condicions per a l’observació durant tota la nit. La taxa màxima observable podria arribar a ser de 150 meteors per hora, sempre que ens desplacem a un indret lliure de contaminació lumínica. El radiant, o zona del cel d’on semblen provindre els meteors,  es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. Així que els meteors no seran visibles fins que la constel·lació no isca en direcció nord-est a partir de les 1:00 h. El cos celeste responsable de la pluja dels Perseids s’ha identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle.

La Lluna

Aquest mes tenim dues superllunes. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

La primera superlluna serà el primer d’agost. La distància a la Terra serà llavors de 357 505 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,4 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 11,5 hores després, el 2 d’agost, la Lluna estarà en el perigeu, punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

La segona superlluna serà la nit del 31 d’agost. Lluna plena del 31 d’agost a 357 313 km i una grandària angular de 33,4 minuts d’arc amb el perigeu unes hores abans, el 30 d’agost.

Així que tindrem dues llunes plenes a l’agost, el primer d’agost i el 31 d’agost. Aquest fet, no tan estrany, els nord-americans li solen dir lluna blava.

Espereu l’eixida de la Lluna per la mar que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Agost	01	20 31
Quart minvant	Agost	08	12 28
Lluna nova	Agost	16	11 39
Quart creixent	Agost	24	11 57
Lluna plena	Agost	31	03 35

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Durant vuit dies cada juny, els visitants i residents del parc del Gran Canyó del Colorado exploren les meravelles del cel nocturn a la vora sud del parc nacional del Grand Canyon amb la Tucson Amateur Astronomy Association i a la vora nord amb el Saguaro Astronomy Club de Phoenix.

Astrònoms aficionats de tot el país ofereixen voluntaris la seva experiència i ofereixen programes d’astronomia nocturns gratuïts i visualització gratuïta amb telescopis. NPS/M.Quinn. 7 de juny de 2016, 20:28:09

2.- 4  Stellarium.