Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Música

La banda multicultural Ayom va tancar el Festival 7Sóis 7Luas amb un altre èxit rotund

0
Publicat el 15 d'agost de 2025

Anit s’acabaren les actuacions del 29é Festival 7Sóis 7Luas en la platja de Tavernes. I per acabar-ho de manera apoteòsica es presentà la banda multicultural “Ayon” que omplí de ritme, alegria i animació els assistents de la plaça de les Palmeretes.

La regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Compromís, aclaria que realment aquest Festival que acabava era el 33é, si bé fa 29 edicions que se celebra a la platja de Tavernes i que ara ja s’està treballant en una programació especial per al 30é aniversari a Tavernes. S’han pogut fer tantes edicions, deia, gràcies a un públic fidel que estiu rere estiu ha vingut i això s’havia d’agrair. Era el moment també de donar les gràcies als tècnics de llum i so que han permés que tot funcione de meravella, a la brigada municipal i treballadors de l’Ajuntament, al departament de Cultura, a Fabiola, Raül, i especialment a Vicent Palomares que enguany no ha pogut estar per ací i sempre és i ha estat part fonamental del departament. Aquest comentari fou seguit per un aplaudiment general. Disfruteu de la cultura, de la música i de la bona companyia, sigueu feliços.

Marco Abbondanza, director del Festival, comentà que la quarta nit acabava amb Ayom, un grup multicultural que representa l’esperit del 7Sóis 7Luas, basat en la bellesa de la cultura i música lusòfona amb músics d’Angola, Brasil, Itàlia, inspirat en la música de Cap Verd, que ha guanyat premis importants, amb una gran capacitat de dialogar musicalment entre ells. Deia que feia dos anys que tractaven de programar-los, ja que són molt sol·licitats per molts festivals d’arreu del món. Acabà el seu discurs enviant també una forta abraçada al tècnic Vicent Palomares.

Ayom és un grup musical que consta de sis músics originaris del Brasil, Angola, Itàlia i Grècia. Liderats per la cantant i percussionista brasilera Jabu Morales, combinen ritmes afrobrasilers, lusòfons i mediterranis, tot creant una fusió sonora vibrant i espiritual que uneix tradicions antigues amb energia contemporània. El nom “Ayom” prové d’una figura de la mitologia afro-brasilera (Candomblè), que representa el “Senyor de la Música”, aquell que habita el tambor i va ensenyar els humans a cantar i fer música.

El seu so és un viatge transatlàntic que combina samba, funaná, frevo i congado (d’Angola), amb cadenes afro-luso i tocs tropicals i mediterranis, alimentat per l’ambient cosmopolita de Lisboa.

Amb el seu àlbum de debut Ayom (novembre 2020), van sorprendre amb una barreja de ritmes lusòfons i folk transatlàntic. L’àlbum següent, SaLiVa (2024), va rebre molt bones crítiques per la seua estructura en tres parts —“sagrada”, “llibertat” i “valentia”— i per la seua exploració de temes com l’espiritualitat, la migració i la resistència, incloent col·laboracions rellevants com Paulo Flores i Salvador Sobral.

En definitiva, Ayom és un projecte poètic, evocador i energètic que celebra l’herència del “black Atlantic” amb alegria, profunditat i compromís, creant un context on la dansa, la poesia i la memòria col·lectiva es troben.

El grup, que mostrà una gran complicitat entre ells, està format per:
• Jabu Morales – veu i percussió
• Alberto Becucci – acordió
• Timoteo Grignani – percussió
• Walter Martins – percussió
• Ricardo Quinteira – guitarra
• Francesco Valente – baix

encara que Walter Martins – percussió i Francesco Valente – baix no actuaren a Tavernes.

La cantant i percussionista brasilera Jabu Morales ens mostrà tot un repertori de cançons del món lusòfon, algunes més melòdiques, altres més rítmiques, totes alegres i que no deixaren indiferents els espectadors. Jabu Morales és una artista plena, que tant canta amb ritmes trepidants, com toca el tambor africà o ens balla i tot sense parar en tot l’espectable.

Timoteo Grignani, que tocava la bateria, també ens feu un número de ball extraordinari picant el talons en l’escenari. Un artista, que segons contà Jabu, ve de família d’artistes de circ.

En definitiva, un espectacle ple d’alegria i bon rotllo que agradà molts als assistents, que després de l’última cançó del grup demanaren un bis. Per satisfer la demanda del públic cantaren Io sono il vento, cançó d’Arturo Testa, que quedà segon en el Festival di Sanremo 1959 on guanyà Piove (Ciao, ciao bambina) de Domenico Modugno.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 15 d’agost 2025.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

La cantant portuguesa Cristina Clara encisa el públic en el festival “7Sois 7Lúas”

0
Publicat el 15 d'agost de 2025

El concert programa pel festival Sete Sois Sete Luas anit a la plaça de les Palmeretes de la platja de la Goleta va ser un èxit total. La cantat portuguesa Cristina Clara i els seus acompanyants van omplir els cors del nombrós públic assistent de música de fado i de les seues variants amb lletres potents i reivindicatives.

Cristina Clara va néixer al Minho, al nord de Portugal, i es va formar com a infermera a Porto abans de traslladar-se a Lisboa el 2005. Entre l’hospital i el fado va descobrir la seua vocació artística, que es va iniciar durant un curs de teatre i veu, quan va interpretar una jove fadista en l’obra “O Canto da Rosa”. El reconeixement immediat va arribar quan el fadista Marco Rodrigues la va convidar a cantar al mític Café Luso, al cor del Barrio Alto.

Des de llavors, Cristina Clara ha construït una trajectòria marcada per la seua capacitat de fusionar el fado amb altres expressions musicals de llengua portuguesa com el choro brasiler i la morna de Cap Verd. El seu primer disc, “Lua Adversa” (2021), és un projecte singular que teixeix històries transformades en fados i chorinhos, amb un enfocament contemporani, acompanyat de composicions originals i arranjaments creatius.

Cristina ha portat “Lua Adversa” a nombrosos escenaris emblemàtics: el Festival NOS Alive (Fado Café), el CCB dins del cicle Há Fado no Cais, el Teatro da Trindade, i també fora de Portugal, a l’Atlantic Music Expo de Cap Verd, la Casa de Portugal a São Paulo (Brasil), el Centre Culturel des Arts Pluriels al Luxemburg, i el Festival Internacional dels Açores. A més, va participar com a autora convidada al Festival RTP da Canção 2024 (la selecció portuguesa per a Eurovisió) amb la cançó Primavera, música de Jon Luz i lletra seua. També va ser seleccionada per a una showcase oficial a WOMEX 2024 i nominada per l’entitat Upbeat al Best New Talent Award 2025.

La seua trajectòria artística destaca per la combinació de sensibilitat poètica, arrels i modernitat; per la seua llarga carrera en el món de la salut i per la curiositat musical que la porta a unitats creatives plenes de diàleg cultural. Cristina Clara és, per tant, una veu emergent i versàtil que crida l’atenció per la seua autenticitat i empatia artística.

I anit la teníem al davant d’un públic expectant, acompanyada de dos músics extraordinaris, la flautista italiana Barbara Piterno i el guitarrista brasiler Pedro Loch que ens mostrarien al llarg de l’espectacle les seues immenses qualitats musicals.

Cristina Clara, que saludà en valencià encara que després continuà en castellà la presentació de les cançons, ens anà desgranant les característiques de cada tipus de fado, les seues variants de Cap Verd i les històries reals rere cada cançó. Conscient del paper de les dones en la transmissió oral de la tradició ens cantà cançons d’amor, cançons alegres però també cançons més nostàlgiques: de migració com és de difícil emigrar del teu país i tractar de compartir la teua identitat amb la identitat del lloc que t’acull.

L’emoció va ser màxima quan Cristina Clara cantà dues cançons de bressol que dedicà a tots els nens de Palestina, perquè els xiquets puguen somniar i tornar a casa sense por. El públic valldignenc aplaudí pel record de les víctimes de Gaza.

En un moment de l’espectacle Cristina donà pas a la flautista Barbara Piterno, qui ens demostrà amb un meravellós solo un gran domini de la tècnica musical i una expressivitat extraordinària que deixà meravellats els assistents.

Un record per a les dones que feien el pa va ser la cançó La molinheira, que va interpretar amb sons rítmics i colps sobre una taula a la manera de pastar el pa.

L’eixida per la mar de la Lluna minvant va ser aprofitada per cantar Lua, una cançó d’amor a distància amb la Lluna d’intermediària.

Quis morar dentro da lua
Andar por ela escondida
Brilhar sob a tua rua
Era cheia minha vida
Era nova vida minha

Volia viure dins de la lluna
Caminar-hi amagat
Brillar sota el teu carrer
La meva vida era plena
Era la meua nova vida

Una cançó del Minho, d’on és Cristina, va tancar l’acte que fou ovacionat pel públic que reclamà un bis. Una gran nit amb artistes extraordinaris. Un altre èxit del Festival 7Sois 7Lúas.

Després de l’espectacle tinguérem la sort de poder parlar amb Cristina Clara. Moltes gràcies per l’espectacle i per l’afecte i proximitat que demostrares.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 14 d’agost 2025.

La vallera Carme Servà amb el grup “Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís” va oferir un extraordinari recital

0
Publicat el 12 d'agost de 2025

El Festival Sete Sóis Sete Luas ha presentat enguany el projecte “SSSL Med Criações 2025”, un programa d’activitats basades en la creació, producció, descentralització i circulació artística, amb el suport de DGArtes de Portugal. L’objectiu és promoure una estètica que, d’una banda, mantinga una connexió amb la tradició musical popular d’un país o regió, i de l’altra, gaudesca de la seua reelaboració contemporània i fomentar el diàleg entre comunitats amb cultures similars però diverses.

El projecte ha inclòs la creació de 3 noves creacions musicals originals amb la participació de 18 músics portuguesos i d’altres països. Entre aquestes cal esmentar el grup “JEUNESSE VIII DAS CIDADES 7SÓIS” on participa la vallera Carme Servà.

El grup està format per:

Sofia Neide (Portugal), direcció musical, contrabaix
Aron Areias (Portugal), piano, guitarra
Tonka Bušić (Croàcia), veu
Carme Servà (País Valencià), veu
Arnaud Cance (Occitània), guitarra, veu, acordió
Ergildo Zango (Moçambic), percussió

“Jeunesse VIII Das Cidades 7Soís” es va presentar ahir a la plaça de les Palmeretes de la platja de Tavernes davant d’un públic expectant de noves emocions musicals que no va quedar decebut. La presència en el grup de la cantant del poble Carme Servà, amb la seua extraordinària veu, va ser un plus afegit, molt agraït pels assistents.

Carme Servà va fer de presentadora de les actuacions així com dels membres del grup. I ens assabentava que feia només 5 dies que s’havien conegut en persona, que ahir mateix (per diumenge) estaven en una estada a l’Alenteixo (Portugal) on havien protagonitzat algunes actuacions. Demà mateix (per avui) partien altra vegada cap a Portugal per continuar explicant el seu projecte musical. Disculpà l’absència del músic percussionista Ergildo Zango (Moçambic) que no pogué vindre a Tavernes. Així i tot, va ser sorprenent com de bé quedaven harmonitzades les seues veus.

Cada intèrpret cantà cançons de la seua terra, acompanyat de tot el grup, Carme Serva començà cantant el Bolero de Barxeta i més endavant, ens oferí la mítica cançó “Abril del 74”, composta pel cantautor Lluís Llach inspirada en la revolució portuguesa.

Una grata revelació va ser la cantant croata Tonka Bušić, que amb una veu potent ens oferí primerament una cançó en albanés, de la minoria albanesa a Croàcia, coneguda com els arbanasi. Més endavant ens n’oferi una en croata, Naranča, que com el seu nom indica es refereix a la nostra estimada fruita. Un signe d’unió de la Mediterrània, estem tan lluny i tan prop alhora.

Sofia Neide, directora i contrabaix i Aron Areias, piano, cantaren diverses cançons portugueses amb l’ajuda del públic que repetia les frases.

Finalment Arnaud Cance ens cantà en occità, llengua germana de la nostra i tan semblant al valencià que poguérem seguir-lo perfectament.

L’espectacle s’acabà cantant tot junts “L’estaca”, de Lluís Llach, amb una estrofa cantada per Arnaud Cance en occità.

El públic s’ho passava d’allò més bé, hi havia ganes de gaudir de la qualitat de l’espectacle, i els aplaudiments obligaren a fer com a “bis” novament “Abril del 74”. En resum, un excel·lent espectacle del festival “Sete Soís, Sete Luas”.

A partir de la notícia a la Cotorra de la Vall. 12 d’agost 2025.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

“Mala” ofereix un excel·lent concert en Sant Llorenç dins dels Festival Sete Sois Sete Luas

0
Publicat el 11 d'agost de 2025

L’actuació de “Mala”,  la banda de folk en valencià, al paratge de Sant Llorenç ha estat un èxit. El grup oferia el concert dins de la programació general del “Festival Sete Sóis Sete Luas” en un espai a plena natura, sense cotxes que molesten amb sorolls gràcies al microbús habilitat per l’ajuntament.

En conjunt, un lloc ideal per al folk íntim de “Mala” que beu dels recursos musicals de la comarca de la Ribera, en especial d’Alzira, l’entorn d’on provenen, sense deixar de costat unes arrels profundes en el folk del anys 70, principalment anglosaxó.  De fet algunes de les peces han estat cantades en anglés.

El grup femení – quatre dones al front de diversos instruments, una viola, tumbes (tambor africà), bateria, guitarra elèctrica i un acordió antic, i amb dues cantants-  han fascinat el nombrós públic assistent que han demanat algun bis mentre la llum del Sol es feia escassa a mesura que l’espectacle arribava a la seua fi.

“Mala” en directe captura l’essència de la New Weird America que va sorgir fa unes dècades i es nodreix d’artistes del folk dels anys 60 i 70, tant britànics com nord-americans, sense deixar de costat variants com l’acid folk i el psych folk. I totes aquestes  influències i també de la cançó popular valenciana, referències locals i les pròpies experiències mouen un nou folk riberenc.

A partir d’una notícia de la Cotorra de la Vall. 11 d’agost 2025.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Gran èxit del 12é Festival de Cors «Cançons a la Mar»

0
Publicat el 5 d'agost de 2025

L’entorn del Llac de la Goleta un any més estava ple de gom a gom anit diumenge per escoltar el 12é Festival de Cors «Cançons a la mar». Ja des de molt abans de començar l’acte centenars de persones van anar omplint les cadires que els treballadors de l’Ajuntament havien disposat a l’espai vora el llac, la majoria veïns del poble, però també molta gent de fora i estiuejants.

Un any més el festival, organitzat per la coral Marinyén com a amfitriona, comptava amb la participació de la Coral Mariola de Banyeres de Mariola (l’Alcoià), la coral Modern Gòspel Cor «MEGòC» d’Oliva (la Safor), a més de la pròpia coral vallera.  L’acte, presentat per Ximo Mifsud, va començar mentre el sol es ponia i acabà amb la nit tancada, cosa que va proporcionar a l’espectacle tot el ventall de preciosos colors de fons com a marc irrepetible de l’escenari.

CORAL MARIOLA DE BANYERES 

La primera coral que actuà al Festival va ser la Coral Mariola de Banyeres de Mariola. És una coral històrica que acaba de complir 53 anys d’existència i que ha estat dirigit per diversos directors al llarg dels anys: Miquel Payá, Salvador Calero, Francisco José Molina i Carlos Moisés Miró. Organitza el tradicional Concert de Nadal a l’església de Santa Maria de Banyeres i protagonitza concerts de música sacra. La Coral Mariola és un referent cultural a Banyeres de Mariola: no només per la qualitat musical, sinó per la seua capacitat de mantenir viva una tradició coral, integrant-la en esdeveniments comunitaris i festius, amb una participació realment rellevant per a la població.

Sota un sol que anava a la posta i amb cel rogent, sota la direcció de Carlos Moisés Miró Doménec interpretaren les següents peces:

 – Ipharadisi – Siyahamba, tradicionals de Sud-àfrica
– L’Estaca de Lluís Llach, amb arranjaments de Manuel Oltra
– Piel Canela de Bobby Capo
– Serra de Mariola popular amb arranjaments de Miquel Payà
– Tinto con Limón, de Premeditando Breque, arranjaments de Paulo Rowlands

 

 

Serra de Mariola

 

 L’estaca

MODERN GÒSPEL COR «MEGòC»

Després de l’ovació del públic pujà a l’escenari la segona coral que arribava del sud de la Safor, la coral Modern Gòspel Cor «MEGòC» d’Oliva. Més conegut simplement com MEGòC, és un cor gòspel especialitzat en versions de grans temes del gòspel, pop i rock simfònic. El repertori de MEGòC inclou versions impactants de temes coneguts del gòspel i rock simfònic, com Queen, Bon Jovi, Tina Turner, Phil Collins, entre d’altres, combinats amb musicals clàssics del gòspel com Oh Happy Day. Formen part de les produccions escèniques de “Shine” i “Evolution Tour”, amb un focus clar en espectacle vocal i escènic.

Va ser la revelació de la nit. Més de 80 intèrprets pujaren a l’escenari, amb dues guitarres elèctriques, bateria, piano i cantants solistes, i amb la seua alegria interaccionaren amb el públic i se’l guanyaren per complet. En cert aspecte, ens va fer reviure escenes viscudes en pel·lícules i documentals de serveis religiosos nord-americans, especialment en esglésies protestants (metodistes, baptistes i presbiterians) on la paraula “gòspel” pren el significat de “bona notícia” i com a tal “missatge de salvació”.

Dirigit per Fernando Climent interpretaren les següents obres:

– Ain’t No Mountain High Enough, Marvin Gaye
– Amen-This Little Light of Mine, Tradicional Gòspel
– Oh Happy Day, d’Edwin Hawkins
– Proud Mary, deTina Turner
– Bohemian Rhapsody, de Queen

 

 

Ain’t No Mountain High Enough

 

 

 Bohemian Rhapsody

CORAL MARINYÉN

Finalment actuà la coral del poble, la Coral Marinyén. Es va fundar el 1986 a Tavernes de la Valldigna, com a successora de la desapareguda Coral Polifònica Valldigna que ja tenia una trajectòria destacada i que havia estat dirigida per Eduardo Arnau. Des del 1998, la dirigeix Fran Lledó Grau, qui ha consolidat la formació com a referent vocal a la comarca. Ha actuat per tot el País Valencià, així com a Madrid, Castella‑la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Navarra i el País Basc. El repertori de la coral combina composicions clàssiques, populars i modernes. Sol incloure peces com Finlandia Hymni, Senzenina (Sud-àfrica), I Will Follow Him i Al·leluia de Leonard Cohen. També col·labora amb solistes i grups instrumentals en concerts de gran format.

Dirigit per Fran Lledó Grau interpretaren les següents obres:

– El abanico, havanera J.Trayter
– Nerea Izango Zen, de Javier Busto i Mikel Laboa
– La pau es el camí, de Dvorak (Simfonia 9 “del Nou Món”)
– Ngothando, de  Mbuso Ndlovu (Cançó africana)
– Omnia vincit amor de  Sergio Frigerio

 

 

El abanico

 

 Nerea Izango Zen

 

La pau es el camí

 

Ngothando

  

 Omnia vincit amor

Com a cloenda del festival, i com és habitual en els encontres de corals, tots els participants pujaren a l’escenari per a interpretar allò que es coneix com a “cant comú” i que en el festival valler sol sempre ser “La Barraca”, la nostra cançó vallera més popular en la versió coral d’Antonio Chover. El director valler, Fran Lledó, va dirigir a les tres corals

La Barraca – Cant  comú

Acabada l’actuació de les corals, el president de la coral Marinyén Francesc Boscà i Gandia va tindre unes paraules d’agraïment a les corals per la seua presència, als centenars d’assistents que fan possible que any rere any es millore i guanye prestigi el festival, sense oblidar als treballadors de l’Ajuntament que, sota la direcció del regidor José Enrique Cuñat, han fet possible tot el muntatge de la infraestructura, així com els tècnics de so i llums. Boscà es va acomiadar del públic amb una salutació en tots els idiomes oficials.

Les autoritats locals incidirem també en aquestes valoracions i lliuraren un detall en record del festival als presidents de les corals participants.

A partir d’una notícia de la Cotorra de la Vall: VÍDEOS DE LES ACTUACIONS I CRÒNICA: Gran èxit del 12é Festival de Cors «Cançons a la Mar» celebrat ahir en el llac de la Goleta

La coral Marinyén participa en el VIII Encontre Coral de Bortziriak a la localitat de Lesaka (Nafarroa)

0
Publicat el 22 de maig de 2025

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat basca de Lesaka (Nafarroa) en la VIII edició del Encuentro Coral de Bortziriak que es va celebrar en la casa de cultura Harriondoa de Lesaka junt a les corals “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka i “Basandere Ahotsak” de Pamplona.

Giltzarri Abesbatza

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l’any 1996, per tal d’activar l’afecció per la música i el cant entre els joves. Dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril i acompanyament al piano de Imanol Elizasu va interpretar:

Maria Solt eta Kastero de A.Morote i P. Olaz
Zure Babezia de E. Ugalde
Altza Eder Ur airian- Porrusalda  de X. Sarasola

Giltzarri Abesbatza: Maria Solt eta Kastero

Marinyén

La Coral Marinyén de Tavernes va actuar en segon lloc dirigida per Fran Lledó. En aquesta ocasió va oferir una selecció de cançons de diferents estils:

Ukuthula Tadicional Zulú
El vell Montgó d’E. Murillo-P.Muñoz
L’amo de son carabassa  Popular de Menorca
Alleluia de L. Cohen
Ator ator de J. Guridi

Marinyén: El vell Montgó

Marinyén: Ator Ator

Basandere Ahotsak

El cor “Basandere Ahotsak” està format per veus femenines i va ser fundat en 2022. Els seus components tenen una llarga trajectòria i una extensa formació musical i pertanyen de manera activa, bé com a intèrprets o com directores, en altres formacions corals bastants conegudes en el panorama musical actual.

En les interpretacions conjuguen les diferents experiències musicals individuals per a oferir un repertori variat i acuradament triat, amb obres compostes diverses des del Renaixement fins als nostres dies. Dirigida per Jara Liras va interpretar

Agur Maria d’Estitxu
Vuelie de Ingenmann Fjellheim
Sapo Cancionero de Flores Pinaud
Sto mi e milo Tradicional de Macedònia
Besarkatu ninduzun de J. Elberdin

Basandere Ahotsak: Agur Maria

Cant comú de les tres corals
El cant comú de les tres coral dirigides per Isabel Lácar va interpretar “Hegoak ebaki banizkio” o “Txoria txori” (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa. La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n’hauria allunyat.
Però mai més ja no
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

Hegoak ebaki banizkio

Després del concert, que va tindre un gran èxit i en el qual les tres corals foren amplament aplaudides pels assistents, els director van rebre un detall recordatori de la trobada.

Cal ressenyar el fet que la casa de cultura Harriondoa de Lesaka està ubicada en l’església d’un antic convent de monges agustines, construïda per un indià de Lasaka enriquit amb el comerç de la “cotxinilla” (tint) per a la seua neboda que volia ser monja, tot i que en l’ultim moment no va entrar al convent. Amb una història paral·lela al monestir de Valldigna, va passar amb el temps a mans privades i ser enderrocat per construir en el solar una fàbrica. Només es va salvar l’església que, posteriorment compraria l’Ajuntament i que ha convertit en Casa de la Cultura.

Casa de la Cultura Harrionda de Lesaka
Recepció a l’Ajuntament de Lesaka
Sant Joan Loitzune

Els membres de la coral Marinyén, que han estat acollit amb els braços obert i amb un gran sentit de la germanor per la coral amfitriona, han estat rebuts a l’Ajuntament de Lesaka, i en tot moment acompanyats pels membres de la coral de Lesaka, han compartit una jornada de marcat caràcter cultural amb visites i explicacions detallades al senyoriu de Bertiz, Etxalar, Sant Joan Loitzune (oficialment en francés Saint-Jean-de-Luz) i a diversos llocs de la mateixa localitat de Lesaka.

Seguint el costum i com en altres ocasions, tant a la visita de les esglésies monumentals d’Etxalar i de Sant Joan Baptista de Sant Joan Loitzune la coral va interpretar una cançó.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: La coral Marinyén participa en el VIII Encontre Coral de Bortziriak a la localitat de Lesaka (Nafarroa).

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Festival de Corals Festes de Tavernes 2024

0

La  Casa de la Cultura va acollir anit el tradicional “Festival de Corals Festes de Tavernes 2024”, que enguany presentà com a corals participants les valleres “Cor de Cambra XV de març” i la”Coral Marinyén”, i actuà com a coral convidada el “Coro Semblante Rociero” de Lasarte-Oria (Guipúscoa-País Basc).

I com a explicació d’aquesta visita, cal dir que la gestió que ha facilitat aquest encontre entre corals ha estat obra de Juan Navarro, músic valler format a la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes i clarinet solista de l’Orquestra d’Euskadi, que toca també la guitarra i codirigeix la coral “rociera”.

El públic de la Casa de la Cultura, totalment entregat, era nombrós, encara que no l’omplia totalment, com ha passat en altres ocasions, segurament a causa dels diversos actes quasi simultanis que s’estaven realitzant com ara el Festival de Danses populars. Els assistents ho han passat d’allò més bé i ha aplaudit llargament totes les actuacions, especialment la de la coral basca.

L’acte, presentat per Paco Boscà, ha començat amb l’actuació del Cor de Cambra XV de Març, dirigit per Fran Lledó, que amb el seu alt nivell artístic ens ha oferit un espectacle perfecte que ha entusiasmat el personal.

Les obres interpretades foren:

1 Nga Iwie – Pop Maorí
2 El cant de la Muixaranga – himme valencià, arranjat per Ximo Cafarena amb lletra de Vicent Torrent.
3 What a wonderful world – Tiele i Weiss. Arranjament Mombriedro
4 Stand by me – King Leiber i Stoller. Arranjament Minal
5 Lollipop – B. Ross, J. Dixon

La segona actuació va correspondre a la coral invitada, el Coro Semblante Rociero de Lasarte-Oria dirigida per José Pérez Acosta i Juan Navarro. Cal destacar que les seues integrants lluïen vestits de sevillanes per a l’ocasió.

Les obres interpretades foren:

1 Pupurri de rumbas
2 Los últimos caminos
3 Entre los pinos descubrirás
4 La arena me llama
5 San Sebastián por sevillanas
6 A la Valldigna

El públic quedà entusiasmat amb l’actuació de la coral rociera, i dempeus va aplaudir llargament l’actuació. Cal destacar que la sevillana “A la Valldigna” ha estat creada per José Perez Acosta per a l’ocasió de la visita a Tavernes i la lletra parla de les meravelles que poden trobar en aquest nostre racó del món. Adjuntem davall la lletra de l’obra.

I finalment actuà la coral Marinyén dirigida per Fran Lledó. Les peces interpretades foren

1 Ukuthula – Espiritual africana
2 Esta tierra – Javier Bustos
3 Contigo en la distancia – Bolero
4 Moon river – Alain Langrée, Henry Mancini
5 Por ti volaré – Francesco Sartori, Lucio Quarantotto

La primera de les obres, l’espiritual africana Ukuthula va ser interpretada a peu d’escala i a la vora del públic. Cal destacar l’actuació de la pianista Andrea Sansaloni, que participa en algunes de les obres.Finalment la coral rociera i les corals de Tavernes (foto superior) cantaren conjuntament en la llengua d’Euskadi com a cant comú la cançó “Nerea Izango Zen” (o Txoria Txori), una cançó original del cantautor basc Mikel Laboa a partir d’un poema de Joxean Artze, i que s’ha convertit en un himne que ens parla de la llibertat i l’amor.

Al final del cant comú Fran Lledó presentà Juan Navarro al públic pel seu treball a l’orquestra d’Euskadi i a la coral rociera. Gràcies a ell ha estat possible que el Coro Semblante Rociero actuara a Tavernes.

ELS VÍDEOS DE LES ACTUACIONS


What a wonderful world


Popurri de rumbas


A la Valldigna


Ukuthula


Moon River. Andrea Sansaloni al piano


Cant comú: “Nerea Izango Zen”  (o Txoria Txori)

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Pau Alabajos presenta el seu llibre sobre Vicent Andrés Estellés en el centenari del poeta

0
Publicat el 4 de juny de 2024

El cantant Pau Alabajos ha presentat el llibre biogràfic “Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble” en el Bar Musical de Tavernes de la Valldigna davant la cinquantena de persones que han assistit a l’esmorzar popular dins de les activitats del Centenari d’Estellés (100 d’Estellés) organitzat per l’agrupació Gorg. Durant l’esmorzar s’han llegit alguns poemes i, fins i tot, cantat alguna obra de cant d’estil.

La presentadora de l’acte Rosa Magraner, professora de valencià, ha manifestat que la lectura del llibre li ha recordat els seus contactes amb el professor Sanchis Guarner durant els anys de facultat en plena Batalla de València. Ha recordat com  li enviaren una carta bomba que s’arribà a desactivar, però 15 dies després el professor moria d’un atac de cor. Comentava quan  d’afectat va veure Vicent Andrés Estellés en el soterrar. I és que al nostre poeta el feren patir molt i fins i tot hagué d’exiliar-se lluny de la capital, al cor de la Ribera.

El llibre, que alterna text i versos, està estructurat cronològicament en capítols dedicats a poblacions que foren importants en la trajectòria personal del poeta de Burjassot. Així apareix Burjassot, on passà la infantesa; València on treballà i conegué la dona; Sueca, el poble de Fuster; Xàtiva, el de Raimon o Alginet on viu Josep Lozano que engegà fa anys les Festes Estellés a la manera de les que es fan a Escòcia amb el poeta Robert Burns, passant per Alcoi, el poble del seu amic l’Ovidi,  per acabar a Vila-real, on reivindica que les noves generacions més joves d’artistes han de continuar immortalitzar els versos estellesians a través de les seus cançons.

Per la seua part Pau Alabajos ens contà que el llibre biogràfic “Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble” (2024) va ser un encàrrec de l’editorial Sembra per commemorar l’any del centenari del poeta. Pau recordà que se sorprengué que el nostre poeta no tinguera encara cap biografia. Articles acadèmics molts, però no un recorregut per la seua vida connectada amb els seus versos.Així i tot, considera que sí que s’hauria de fer algun dia un treball acadèmic rigorós sobre la vida d’Estellés.

Li va fer molta il·lusió el projecte, després de dos discos dedicats al poeta el 2013 (Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés) i el 2018 (Ciutat a cau d’orella) ara va rodant pel País Valencià el nou disc “La paraula viva i amarga”.

La recerca d’informació el va portar a contactar amb la família, amb la seua filla Carmina, que li va permetre tindre accés als documents més íntims. I d’aquesta manera va poder entendre millor alguns poemes en tindre a l’abast dades més sensibles. Pau ha volgut fer una biografia en relació a l’emoció. El llibre, a més, és un llibre divulgatiu, amb un peu a l’aula, per aproximar els estudiants més joves a l’obra d’Estellés, però l’altre peu a la llibreria i a la biblioteca per a un públic més general.

En conjunt, no és una biografia a l’ús, però com hem dit ofereix una vessant cronològica relacionada amb els pobles que en foren parts fonamentals de la seua vida, com ja va fer Vicent Andrés Estellés en el “Mural del País Valencià”  inspirat en Pablo Neruda i el seu “Canto General”.

De Vicent Andrés Estellés cal recordar el seu compromís cívic i social. I ho va fer quan era més difícil, en ple franquisme. I treballant en el diari Las Provincias, veu injustícies que no podrà publicar i, per tant, ho abocarà tot a la poesia. A més la família pateix un trasbals terrible en morir la seua filla Isabel als 3 mesos. D’aquest drama eixirà “Coral Romput”.

A l’any 1978  va rebre el premi de les Lletres Catalanes i, com a represalia, el tiren del diari i de la casa de Micer Mascó on vivia que era del diari. Es refugien a l’apartament del Perelló mentre a Burjassot li fan un homenatge descobrint un bust que la mateixa nit serà vandalitzat i llençat a la séquia.Tanmateix trobà refugi a Benimodo (la Ribera Alta) lluny de les violències de la Batalla de València i allí, tranquil i estimat per poble, passà els últims anys de la seua vida.

Vicent Andrés Estellés, el poeta del poble, el qui millor ha arribat a la gent, escrivia en un llenguatge planer de les emocions més profundes de l’esser humà, del dolor, de la pèrdua, l’amor i el compromís cívic.

L’acte ha acabat amb una actuació de Pau Alabajos en el que ha cantat i recitat alguns dels poemes més coneguts i estimats d’Estellés, com “Sonata a Isabel”, “Els amants” o Assumiràs la veu d’un poble.

Publicat originalment en La Cotorra de la Vall.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Gran èxit de la Coral Marinyén en la trobada “Ciutat d’Almansa 2023”

0

Anit, de dissabte,  la coral Marinyén es desplaçava a Almansa per participar-hi  a l’Encuentro Coral “Ciudad de Almansa”. Aquest aplec de corals se celebra amb molt d’èxit cada any a la ciutat castellana i enguany, junt a la nostra coral, participava el “Cor A Capella” de Polinyà de Xúquer i l’amfitriona,  la “Coral Unión Musical d’Almansa”.

Només arribar i com que l’autobús deixà els cantants de la coral i els acompanyants prop de la pujada al castell, pogueren gaudir d’una de les vistes vista més coneguda de la ciutat, i també conéixer l’emplaçament del modern museu que recorda la Batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707, el resultat final de la qual determinà el futur dels valencians.

L’encontre de corals tingué lloc al Teatro Regio, un grandiós i bell auditori construït en 1930 i adquirit i rehabilitat per l’ajuntament el 2003. Actualment consta de 700 localitats amb palcs a dues altures, seients que foren pràcticament tots ocupats pels aficionats a les corals.

La primera coral invitada i a cantar va ser la nostra “Coral Marinyén”, que interpretà sis obres del seu extens repertori sota la direcció de Fran Lledó Grau.

Llistat de les obres:

Totes les obres foren molt aplaudides però als espectadors els agradà especialment “Oh Happy Day” de Edwin R. Hawkins, actuant com a solistes Marisol Grau i Paqui Navarro que foren ovacionades als crits de Bravo, Bravo.

La següent coral va ser la valenciana de la Ribera Baixa, el Cor “A Capella de Polinyà de Xúquer” sota la direcció de Lupe Nogueroles Garcia.

Llistat de les obres:

La coral amfitriona Coral Unión Musical tancà l’acte amb un repertori de les seues obres més famoses. Fou especialment aplaudida l’última obra cantada, “Apaga la luz y verás” de Ibon Fernández, acompanyada al piano per Juana Blanco.

Llistat de les obres:

S’aprofità l’ocasió per presentar al públic el nou director de la coral d’Almansa, Alexis Jornet Valls. Jornet, que és fill de la localitat alacantina de Banyeres de Mariola, ha estudiat al Conservatori Oscar Esplà d’Alacant i és director de la Societat Coral Beneixama. Ara, des de fa uns mesos, també és el director del “Coro de la Unión Musical d’Almansa”.

Va dirigir el cant comú “Esta tierra” de Javier Busto

Cal destacar la perfecta dicció de la presentadora de l’acte que pronuncià correctament tots els noms valencians en llegir els currículums de les dues corals valencianes.

En definitiva una nit magnífica on s’ha pogut veure el gran nivell de les tres corals i en la que el públic ha gaudit molt. Mentrestant, tal com vam publicar, la Lluna, que feia parella amb el brillant Júpiter, s’endinsava en l’ombra de la Terra i començava a enfosquir-se: era l’eclipsi de Lluna anunciat, un espectacle aquest del ball dels astres que complementava els cants dels humans.

A partir de la notícia publicada en La Cotorra de la Vall.

La Coral Marinyén protagonista d’un concert memorable a Olite-Erriberi

0

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat navarresa d’Olite-Erriberri, comarca de Tafalla, dins del marc de la Quinzena de Música Coral, en un concert conjunt amb la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka, municipi de Navarra, de la comarca de Bortziri. El concert va tindre lloc a l’església de les Germanes Clarisses, plena de gom a gom, i on cal citar la presència de 8 monges de clausura darrere les gelosies. Les dues corals han aconseguit grans aplaudiments dels assistents.

 

 

Olite, el nom en euskera Erriberri, també cooficial, és una vil·la reial i de gran importància històrica en l’antic regne navarrés i, prèviament a l’actuació, i seguint el costum habitual, els components de la coral efectuaren una visita a alguns dels monuments, com el Palau Reial i l’església de Santa Maria, on interpretaren algunes cançons davant la monumental portalada gòtica. Com sempre, les explicacions històriques foren a càrrec del professor Enric Marco.

El concert

Les dues corals interpretaren peces del repertori popular dels dos països, el País Valencià i el País Basc, al costat d’altres composicions corals. Us oferim una captura del programa que es va repartir entre els assistents.

La primera coral ha estat “Marinyén” que des del fons del recinte ha fet una entrada/desfilada cap a l’altar cantant “Confitemini Domino”. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall

El concert  ha comptat abans de la interpretació amb una brillant explicació de les lletres i del context social i històric de cada cançó efectuat per la professora  Rosa Magraner. Especialment emotives han estat les cançons populars valencianes, entre elles cançó de bressol vallera “Cant a la mare”, la menorquina “L’amo de son carabassa” i, com no, “El vell Montgó”, un cant en despuntar el dia d’amor a la terra, en especial de les comarques de la Marina Alacantina. També va ser molt ben rebuda, amb molts aplaudiments, la interpretació de la nadala basca “Ator Ator”, en euskera.

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l’any 1996, per tal d’activar l’afecció per la música i el cant entre els joves. Està dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril.

La coral disposa d’un ampli repertori que abraça tant la música polifònica com coral des del segle XVI fins ara, majorment música autòctona sense defugir d’altres paísos llunyans. És una coral consolidada, que ha oferit concerts per totes les terres d’Euskal Herria, a més de viatjar per llocs com Àustria, França, Castella i  Catalunya. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

El cant comú 

En aquest concert foren dos els cants comuns interpretats com a final del concert, un corresponent al folklore popular de Tavernes i un altre cant del folklore basc.

La interpretació de “La barraca”, tradicional vallera musicada per Antonio  Chover, va ser dirigida per Isabel Lacar, de la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka. La professora Rosa Magraner explicava l’origen de la cançó i com ens transportava a una època tant distinta amb la sega de l’arròs, el conreu d’hortalisses i verdures en el nostre terme, i l’estada de nomes una quinzena de dies, entre Sant Jaume i Sant Llorenç a la mar. I l’estada era amb senzilles barraques, amb vetlades familiars i d’amistança, on la gent inventava cançons com aquesta que realment sembla una broma en  ser una barraca  a vora mar sense teules, sense parets i sense fumeral i com en una segona part, la cançó es passa al castellà, clara influència de la gent d’altres regions que venia a treballar a Tavernes en època de l’arròs o de les collites.

La segona cançó comuna va ser “Txoria txori” (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa i que va ser dirigida pel Fran Lledó, director de la coral Marinyén. La cançó, també coneguda com  “Nerea Izango Zen” va aparéixer enregistrada en el 1974 en el disc Bat-Hiru (Un-Tres) i des d’aleshores s’ha fet molt popular, essent fins i tot interpretada en euskera per la cantant Joan Baez. El director de cor, el basc Javier Busto, és l’autor dels arranjaments per a quatre veus mixtes, que és el que es va interpretar.  Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n’hauria allunyat.
Però mai més ja no 
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

De l’article de la Cotorra a partir de la informació enviada per la coral Marinyén. El nostre agraïment.

Tot i les dificultats en temps de pandèmia, un èxit el Festival de Corals de Nadal

0

El Festival de Corals de Nadal s’ha tornat a celebrar enguany a l’església de Sant Pere, i en aquesta ocasió han estat les corals del poble les protagonistes:  Cor XV de Març, Coral de l’Escola d’Adults Bolomor i la Coral Marinyén.És obvi que estem passant un temps molt estrany i dur per la circumstància actual de l’alta incidència de la Covid-19 a la nostra ciutat, tal com deia Francesc Boscà, president de la Coral Mariyén, que va fer de presentador del concert, on fins i tot va informar que no estava clar si el concert se celebraria. Però, com encertadament afirmava, sembla ser que la pandèmia ha vingut per a quedar-se, i per tant ens hem d’adaptar, això si practicant totes les mesures de seguretat possibles, i cal mantindre en temps tristos l’esperit més alegre i esperançador del Nadal, i en aquest esperit la música hi té un paper fonamental. Sense música, el Nadal no seria Nadal.

Dins de la limitació d’aforament, l’església estava pràcticament plena, tot seguint els espais de separació necessaris d’acord amb la normativa, i amb la presència de la regidora de Cultura Encar Mifsud i del regidor Josep Llacer, cadascuna de les tres corals valleres va interpretar cançons nadalenques de diverses cultures. Cal esmentar la presència a l’acte de mossén Josep Escrivà, rector a Tavernes durant molts anys, que des de la primera fila va seguir el concert, com a gran admirador que és de les corals del poble i no va voler perdre’s l’espectacle.

Va iniciar el concert el Cor XV de Març, dirigit per Fran Lledó i Jordi Moreno, el qual va interpretar les obres:

  • Festejo de Navidad, nadala peruana de Herbert Bittrich i Alfredo Ostoja
  • Nadala del desert, de Matilde Salvador i Miquel Peris
  • Nadala del Desert (M. Salvador – M. Peris)
  • Pastorets i pastoretes (Popular – Arr.: F. Zacarés)
  • White Christmas (I. Berling – H. MacCarthy)

En segon lloc, vam gaudir de l’actuació de la Coral de l’Escola d’Adults Bolomor, dirigida per Ximo Mifsud, acompanyada dels components de l’Ajunt de la Bota. Les obres interpretades foren:

  • Farà Lluneta, popular d’Aielo de Rugat
  • La Pastoreta Caterina, popular
  • Natal de Elvas, popular portuguesa
  • Fum, fum, fum, popular catalana
  • Chiquirriquitín, popular

I va cloure les interpretacions pròpies de les corals, la coral Marinyén, dirigida per Fran Lledó, amb les obres:

  • Cant a la mare, popular de Tavernes, recollida per Antonio Chover
  • Ator ator, popular basca
  • Lindos ángeles cantores, Fritz Fliedner
  • African aleluia, Jay Althouse

El Concert de Nadal concloïa amb una interpretació conjunta de totes les corals, sota la direcció de Fran LLedó, de la mundialment coneguda nadala “Adeste Fideles”, de John Francis Wade, en la seua versió original en llatí.

El concert coral va durar només una hora, i no es va voler fer més llarg per causa de la pandèmia. Així que, després d’aplaudir fortament la darrera actuació conjunta com a mostra d’agraïment pels bons moments oferts en un excel·lent concert, el públic va abandonar l’església, freda a aqueixes hores de la vesprada ja que les portes estigueren obertes de bat a bat per facilitar la ventilació durant tot el temps.

Fotos: Enric Marco.

El Festival de Cors de Festes del Poble va ser tot un èxit

0

Les Festes del Poble continuaven anit amb la celebració del tradicional Festival de Corals que reunia les actuacions de les tres agrupacions coral·listes del poble: el “Cor XV de Març”, la “Coral Bolomor” i per acabar el festival, la “Coral Marinyén”.

A poc a poc anem eixint de la pandèmia, però algunes de les mesures de seguretat sanitària continuen. Així l’espectacle es va realitzar en la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, plena de cadires, arreglades de dos en dos i separades pels reglamentaris metre i mig.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Sergi González i distints regidors del consistori, i va ser presentat per Francesc Boscà, president de la Coral Marinyén, i per Carmen Canet, que van detallar cadascuna de les actuacions. A més a més, Josep Escrivà, rector durant molts anys, va assistir en primera fila, ja que és un gran admirador de les corals del poble i no es va voler perdre l’espectable.

Cor de Cambra XV de Març 

Àngela Magraner en la interpretació de Lascia ch’io pianga

L’acte començà amb l’actuació del Cor de Cambra XV de Març. El cor està dirigit per Fran Lledó i Jordi Moreno. Les obres interpretades foren:

1 All of me.
2 No llores por mí Argentina.
3 Hava Nagila
4 Lascia ch’io pianga
5 Kalinka
6 Bon dia.

Cal destacar la brillant i emotiva actuació de la solista Àngela Magraner en la interpretació de Lascia ch’io pianga i que, en acabar, arrencà grans ovacions del públic.


Coral Bolomor 

La segona actuació va correspondre a la Coral Bolomor, dirigida per Ximo Mifsud, acompanyats dels components de l’Ajunt de la Bota. Les obres interpretades foren:

1. Piel canela
2. Tramussos d’Àfrica
3. Quinze años
4. L’estaca
5. Tu serás my baby
6. O voso galo comadre

Coral Marinyén 

I finalment actuà la coral Marinyén dirigida per Fran Lledó. Les peces interpretades foren

1.Finlandia
2.-Senzenina
3.-L’ amo de son carabassa
4.-Al·leluja
5.- I will follow him

Amparo Juan, balladora del Grup de Balls Populars de Tavernes col·laborà amb una magnífica interpretació de castanyoles per a “L’amo de son carabassa”.

Per qüestions sanitàries enguany tampoc ha estat possible el “cant comú” que tradicionalment agrupa totes les corals per cantar “La Barraca”, popular vallera musicada per Antonio Chover.

Publicat anteriorment en La Cotorra de la Vall. Text  i fotos: Enric Marco.

El Festival de Corals “Cançons a la mar” torna a Tavernes

0
Publicat el 2 d'agost de 2021

El paisatge del llac de la Goleta acaronat per la calidesa de les darrers llums de la posta del sol d’anit, va ser el magnífic escenari on ahir es va celebrar el Festival de Corals – Cançons a la Mar, que enguany celebrava la seua 8èna edició.Com s’ha fet els darrers anys el festival ha triat com a lloc de celebració l’esplanada davant del llac, un espai que ofereix un marc incomparable i bell, on nombroses persones hi podien gaudir de l’espectacle tot respectant les normes sanitàries.

El marc era insuperable i el sistema de llum contribuïa també, com un element més de l’escena, a donar notes de colorit mentre actuaven les corals. Un bon muntatge de llum i so que cal reconèixer el mèrit a Suso, que al final del festival va rebre també un aplaudiment.

En començar l’espectacle, el presentador Ximo Mifsud anuncià que la coral Sant Jaume de Vila-real no actuarien per força major. Esperem que puguen tornar en una altra ocasió més endavant.

El festival va ser un èxit total tant per la presència de públic com per la qualitat de les corals participants i les cançons interpretades. I amb això una perfecta organització de l’esdeveniment, com ens té acostumat, a càrrec de la coral amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes i de l’Ajuntament de Tavernes.

Enhorabona pel gran espectacle oferit pel Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes, la Societat Coral Beneixama, el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger, i a l’amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes.

La primera coral que va intervindre va ser el Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes. Creat el 2006, ha participat en nombrosos festivals, entre ells l’encontre Internacional de Cors de Hèlsinki (Finlàndia) juntament amb més de 2000 coralistes del país, a més d’obtindre la medalla de plata al festival de música d’advent i de Nadales de Praga. La seua vessant solidaria l’ha portat a actuar amb la ONG Pallassos sense frontera o amb Cáritas. El Cor és l’organitzador de les Trobades dels Cors Valldigna. Els seus directors són Fran Lledó i Jordi Moreno.

El Cor de Cambra Quinze de Març interpretà les obres All of me, Bon dia del grup Els Pets, No llores por mi Argentina del músical del mateix nom i un pupurri de cançons estiuenques dels anys 60 Suit Veraniega. La posta de sol que va ocórrer just quan estaven cantant va complementar perfectament la bellesa de l’actuació.

El següent grup va ser la Societat Coral Beneixama que ve d’aquest poble de l’Alt Vinalopó. Aquesta coral es va fundar a finals de 1989 comptant amb la major part d’integrants del Cor Parroquial i ha vingut des de llavors participant en nombrosos esdeveniments locals, organitzant festivals propis. Cada any organitza la Nit dels Bolers Elena Santonja de Beneixama en la que amb altres corals omplen de música el poble. Ha col·laborat amb la Societat Musical La Pau de Beneixama per gravar el disc “Més de 175 anys de festa i música“.

La Societat Coral Beneixama interpretà les obres: Dos palomitas, Già mi trovai di maggio, Zure boza, Si bastas en un par de canciones, dirigit per Alexis Jornet.

El grup coralista que seguí va ser el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger. Fundat el setembre de 2015 està compost per més de 30 coralistes, sota la direcció de Sílvia López Penya. Des de la seua creació ha posat en marxa un extens repertori, que s’ha anat renovant i actualitzant, abastant diferents modalitats polifòniques: música religiosa, profana, popular i contemporània.

La coral interpretà les obres: Aquellas pequeñas cosas, California Dreaming, Al Vent, Color Esperanza.

La Coral Marinyén, l’organitzadora del festival, va ser l’últim grup a participar. Sota la batuta del director Fran Lledó ha organitzat ja huit edicions d’aquest festival, així com actuacions en Festes del poble. Ha actuat en nombroses ocasions per tot arreu: València, Sueca, Madrid, etc.

La coral interpretà les obres: Finlandia Himny, Aleluya, I will follow him.

Després de l’acte protocol·lari de lliurament de records als presidents de les tres corals participants, la coral va interpretar la  “La Barraca” de Chover, una cançó que sempre ens arriba al cor dels vallers.

Text i imatges: Enric Marco.

Paraules de dona

0

El “Dia del Clot”, com és tradicional els darrers anys, enguany s’ha celebrat amb l’inici del “XXIX Festival Sete Sois Sete Luas”. Hem pogut gaudir de la música i la cultura amb Ina Martí i Aitana Ferrer que presentaven a Tavernes “Paraules de dona”, tanmateix, a causa de la situació sanitària, l’actuació no ha tingut lloc al porrat del Clot de la Font sinó a la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, amb l’aforament controlat.

Un concert que ha durant més d’una hora i mitja, i on les dues cantants valencianes han donat vida als versos per fer un reconeixement o, com elles han dit, un “donatge” a les dones poetes. Els versos han estat acompanyats per la música i el ritme del pianista i compositor valencià Enric Murillo i de la violoncel·lista valenciana Clara Dols.

Com han explicat les cantants l’espectacle s’ha pensat i s’ha muntat sota la premissa bàsica de donar visibilitat a les poetes de llocs diversos i diferents temps, i per tant demostrar la vàlua i sensibilitat femenines.

El poema “Quan et desitge”, de l’autora del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà i Vidal, que el 2017 fou la primera dona en guanyar els Jocs Florals de Barcelona, fou el primer interpretat, seguit per “Divina Malenconia” de Clementina Arderiu, poeta catalana, influïda per la poesia popular. Cal no obstant dir que la primera dona que aconseguia guanyar uns Jocs Florals fou Rosa Leveroni, de la generació del 36, tot i que fou en l’exili el 1947 a Londres i el 1948 a París i de la qual s’ha interpretat el delitós sonet descriptiu “Tardor”.

Maria Beneyto, interpretada en “La meua vida”, ens retratava les situacions dramàtiques i la  quotidianitat de la dona en la postguerra.

En l’espectacle hi havia un lloc per a una autora local, i l’elegida ha estat l’escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni i Verger. La seua amiga, la professora Rosa Magraner, ha recitat el poema “Vaitot sempre” dedicat a l’Horta de  la Safor i a l’Horta de València, sempre en perill. Un poema escrit en record de la mestra i escriptora Carme Miquel, en el qual fa referència als títols de les seues obres més conegudes.

Maria Ibars, de Dénia, que va viure la llum de la República i la foscor del franquisme, ha estat protagonista en versos emotius interpretats per Ina Martí i Aitana Ferrer: “Barqueta menuda”, del poemari Penyamar i “Creixia una rosa” una metàfora de la vida i de les dificultats que patien les dones en un món que les oprimia.

També el castellà ha estat present en forma de cançons basades en els poemes de les argentines Eladia Blázquez, “Honrar la vida”, una declaració de principis front a la vida i d’Alfonsina Storni, “Date a volar”, una poesia plena de vida. També han interpretat un poema de la torrentina Cristina Carrasco, que el 2011 guanyà el premi de poesia Marc Granell de la Vila d’Almussafes.

De l’escriptora d’Altea Carmelina Sànchez Cutillas, honorada enguany per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha musicat el poema “Jo pagaria rescat pel meu silenci”.

Les autores de les darreres generacions i que han connectat més amb les joves intèrprets són: la barcelonina Mireia Calafell, amb un poema sobre l’autisme; la valenciana Isabel Garcia Canet amb “Cançons plenes de lluna”, i d’una autora anònima que usa internet per arribar al públic i parlar de tendresa i passió han interpretat “Quan m’abraces”.

Impressionant ha estat la versió de “L’àguila negra”, la cançó que popularitzà la cantant francesa Barbara i entre nosaltres la mallorquina Maria del Mar Bonet.

Per finalitzar l’actuació han interpretat un contundent poema de Begonya Pozo titulat “Dona” i han cantat el poema “Tendror” convidant Paco Muñoz, que estava entre el públic,  a cantar amb elles, ja que ha sigut el seu impulsor.

Un espectacle redó, molt aplaudit pel públic, on les veus de les interpretes acordades amb la música oferida per Murillo i Dols han posat en valor les paraules de la dona, en un recorregut literari que ha servit per donar vida il·lusions, inquietuds, lluites i també opressió que ha patit – i pateix encara- la dona. El cantant Paco Muñoz ha agraït al poble de Tavernes l’oportunitat que f uns anys li va oferir de participar també en el “Festival Sete Sois Sete Luas” i de viatjar a Itàlia on va cantar i popularitzant el nostre poeta Ausiàs March.

Amb Paco Muñoz després de l’espectacle portant la samarreta del programa de ràdio  Territori Sonor d’À Punt que em regalà la gran Amàlia Garrigós.

Imatges i text: Enric Marco i Rosa Magraner.

“Paraules de dona” va obrir ahir el Festival Sete Sois Sete Luas en el Dia del Clot de la Font. La Cotorra de la Vall.

Franco Battiato i l’astronomia

0
Publicat el 19 de maig de 2021

Paolo Soletta   18/05/2021

La nit entre el 17 i el 18 de maig de 2021 ens va portar notícies tristes i desafortunadament esperades.

La mort de Franco Battiato deixa orfes Itàlia i el món sencer per un artista visionari que sovint s’ha inspirat en el cel i l’astronomia en les seues cançons. Mitjançant la inabastable evocativitat de la música i la poesia, Battiato ens ha permès durant dècades senceres, i ho farà durant moltes generacions futures,  viatjar a mons llunyans i alliberar-nos, encara que siga per aquells pocs moments, de la gravetat de cada existència.

L’astronomia va tenir un paper no secundari en el misticisme de Battiato, com ho demostren les lletres d’algunes cançons inoblidables.

Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono
Supererò le correnti gravitazionali
Lo spazio e la luce per non farti invecchiare

Conec les lleis del món i us les donaré
Superaré els corrents gravitatoris
Espai i llum per evitar que envelleixis

Aquests versos d’amor elevats – la lleugeresa dels quals és digna de les “lliçons americanes” de Calvino – es troben al text de “La Cura”,”La Cura”, una obra mestra de música i poesia que ens commou puntualment i increïblement tot i haver-lo escoltat centenars de vegades. Potser perquè es centra totalment en donar i no en demanar i rebre. Tot i mantenir-se com a utopia, aquests versos es refereixen sobretot al fet que el món es regeix per lleis que no tenen res a veure amb els tribunals, però que són les de la física i el que els filòsofs sempre han anomenat “necessitat”.

L’espai i la llum no poden deixar de conduir-nos directament cap a Albert Einstein, a la velocitat de la llum, cap al concepte d’espai-temps. A la vida real, l’espai-temps representa la simple inevitabilitat de la consumació de les nostres vides, però, com podem llegir a la web de la  Unione Astrofili Italiani (Unió Astrònoms Aficionats Italians), que recull cites astronòmiques en música, si imaginem viatjar a velocitats relativistes, és a dir, properes a la de la llum, el temps en realitat s’aturaria. I Battiato, com qualsevol amant apassionat, seria capaç d’aturar el temps amb amor.

I, de nou al mateix lloc, trobem la cita de “Gli uccelli” “Els ocells”, una altra obra mestra que fa aparèixer les lleis de la física:

“Volano gli uccelli volano
nello spazio tra le nuvole
con le regole assegnate
a questa parte di universo
al nostro sistema solare”

“Els ocells volen
a l’espai entre els núvols
amb les regles assignades
a aquesta part de l’univers
al nostre sistema solar “

Aquí Battiato va percebre una cosa extraordinària, és a dir, que malgrat que els astrofísics de tot el món s’esforcen cada dia per trobar constants i lleis que siguen les mateixes per a tothom, aquestes lleis de la física, que ja hem trobat a “The Cure” com referir-se al  “món”, probablement no siguen iguals a tot l’univers, tot i que coneixem les del sistema solar. Si no fos així, fa molt de temps hauríem resolt el trencaclosques de la “matèria fosca” que no té atractiu quan els astrònoms observen velocitats excessives de matèria visible en estrelles i galàxies llunyanes.

I és a la nostra galàxia, per contra, a la que es dedica la cançó, bella però poc coneguda, “Via Lattea”,”Via Lattea”, continguda en un àlbum el títol del qual es torna a convertir al cel, de fet als mil cels de “Mondi lontanissimi””Mons llunyans”.

En aquesta cançó imaginem els viatges interestel·lars que probablement mai farem com a espècie humana. Tot i això, escoltant-ho, podem imaginar-nos els viatges a la Lluna i a Mart en els quals realment estem treballant en aquests anys. El text és tan bonic que ho oferim tot:

Ci alzammo che non era ancora l’alba
Pronti per trasbordare
Dentro un satellite artificiale
Che ci condusse in fretta
Alle porte di Sirio
Dove un equipaggio sperimentale
Si preparava
Al lungo viaggio.
Noi
Provinciali dell’Orsa Minore
Alla conquista degli spazi interstellari
E vestiti di grigio chiaro
Per non disperdersi.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Un capitano del centro impressioni
Colto da esaurimento
Venne presto mandato in esilio.
Mi preparavo
Al lungo viaggio
… in cui ci si perde.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Ens vam aixecar quan encara no feia de matinada
A punt per transbordar
Dins d’un satèl·lit artificial
La qual cosa ens va portar ràpidament
A les portes de Sírius
On una tripulació experimental
S’estava preparant
En el llarg viatge.
Nosaltres
Provincials de l’Óssa Menor
Conquistant espais interestel·lars
I vestit de gris clar
Per no perdre’s.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Un capità del centre d’impressions
Agafat per l’esgotament
Aviat fou enviat a l’exili.
M’estava preparant
En el llarg viatge
… On et perds.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Però la història de l’astronomia també troba espai en els textos de Battiato. De fet, en almenys un cas, trobem una cita històrica gairebé amagada, d’aquelles que si no hi entrem, només quedarien en la nostra imaginació evocacions misterioses. Per exemple, a la cançó “Centro di gravità permanente”,”Centre de gravetat permanent”, títol que ja és força explícit, els “jesuïtes euclidians vestits de bonzes per entrar a la cort de l’emperador de la dinastia Ming” no són una invenció artística, sinó un grup real de religiósos dirigit pel pare Matteo Ricci que, al llindar del 1600, abans d’arribar a la cort de l’emperador a Pequín, va passar uns vint anys difonent el cristianisme però sobretot el pensament matemàtic-científic i astronòmic occidental, integrant-lo amb el confucianisme.

La precisió dels jesuïtes i els seus càlculs euclidians per a la predicció dels eclipsis els va portar a dirigir l’oficina astronòmica imperial des de 1650 fins gairebé a finals de 1700, realitzant una profunda revisió del calendari xinès, la importància del qual era fonamental per a la presa de qualsevol decisió imperial atès que el pensament xinès estava històricament impregnat de supersticions astrològiques.

Un asteroide del cinturó principal també va ser dedicat a Franco Battiato, descobert el 1997 per Francesco Manca i Pietro Sicoli a l’observatori de Sormano, prop de Bèrgam. Des del 2003, el cognom del gran artista de Catània s’ha afegit al petit asteroide, també conegut com el planeta menor 18556.

Una investigació més profunda ens podria portar encara més enllà, però avui és el dia de la tristesa i el record, per tant, ens hem de conformar amb recordar Franco Battiato tot respectant els espais i els temps que se’ns concedeixen.

Battiato coneixia realment les lleis del món, almenys aquelles que en tots som capaços d’obrir les portes de la ment i del cor sense intermediaris.

I ens la va donar.

Article original: Franco Battiato e l’astronomia, MEDIA INAF. 18/5/2021

Llicència per a la reutilització de text CC BY-NC-SA 4.0

Imatge: Wikipedia Commons