Pols d'estels

Aquests dies estem una mica atrafegats pel descobriment de l’asteroide 2024 YR4 el 27 de desembre passat i la seua possible col·lisió amb la Terra allà pel 2032.

Aquest nou objecte NEO (Near-Earth Object) sembla ser un tros de roca d’entre 40 i 90 m de diàmetre que passà a uns 800000 km de la Terra durant els darrers dies del 2024. De fet fou descobert quan ja s’allunyava de la Terra i, per tant, no se n’han pogut fer massa observacions.

Descobert el 27 de desembre pels telescopis de la xarxa ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) de la Universitat de Hawaii localitzats a Río Hurtado, Xile,  una cerca en dades de dies anteriors el trobà en una imatge del dia de Nadal. A causa de la seua petita grandària i segurament la seua composició, la seua brillantor és molt baixa. Això fa que actualment només grans telescopis siguen capaços de seguir-lo i aportar noves dades de l’òrbita.

El que va sorprendre els astrònoms va ser que estudiada l’òrbita provisional, d’un període d’uns 4 anys, es va constatar que tornaria a passar prop del nostre planeta el 17 de desembre 2028 mentre que la tornada del 2032 presentava una probabilitat baixa d’impacte contra la Terra.

Mentre no tinguem dades més acurades de l’òrbita de l’asteroide el risc d’impacte no és menyspreable. El dia 5 de febrer era d’1.2% però aquest risc ha augmentat una mica aquests darrers dies i ja arriba al 2.2%, que equival a 1/44, que és com treure l’as de copes a la primera en una baralla de cartes. Aquest nivell de risc planetari l’ha fet posar-se el primer de la llista de risc de l’Agència Espacial Europeu (ESA).

La grandària de l’asteroide, en cas de caure el 22 de desembre de 2032, causaria només danys locals. Això vol dir que no seria l’Argamedon, el final de la civilització humana, però si que podria arrasar una ciutat gran com València o Barcelona. Els primers càlculs ens diuen que el possible impacte seria en la zona de l’equador, sobre Amèrica del Sud, l’oceà Atlàntic, Àfrica Central, l’oceà Índic fins a l’Índia. L’objecte és similar al que xocà en Tungunska, Siberia el 30 de juny de 1908 i arrasà uns 2000 km² de la taigà.

L’ESA va actualitzant les dades que es tenen sobre 2024YR4 i presenta alguns gràfics interessants. Ací baix veiem el corredor de risc de xoc contra la Terra.

L’òrbita de l’asteroide no es coneix massa bé encara i caldran encara moltes observacions per veure com de prop passarà el 2032 i si realment si l’impacte és possible o, com sol passar, la probabilitat de xoc baixa a zero. Això se sabrà segur durant el pròxim pas prop de la Terra el 2028.

I que podem fer si es confirma l’impacte? Només una nau que xocara contra l’asteroide podria desviar-lo de la seua trajectòria a temps per evitar el desastre. Ja s’han fet proves amb la missió DART i sabem que funciona. Però aquesta missió s’hauria de llençar molt de temps abans perquè tinguera èxit. La desviació s’ha de fer a milions de quilòmetres de distància de la Terra. Allà lluny un petit canvi de trajectòria seria suficient per apartar-la del nostre planeta. Tractar de desviar l’asteroide quan estiga a l’altura de la Lluna (com fan a les pel·lícules) no té cap sentit. No pots aturar ni desviar un asteroide ja dins del sistema Terra-Lluna.

De tot això vaig parlar amb la periodista Elena Riego per a la televisió d’À Punt el dimecres 5 de febrer.

https://www.apuntmedia.es/noticies/mon/video-un-asteroide-impactar-terra-22-desembre-2032_1_1763285.html

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-05-02-2025-informatiu-nit_134_1763289.html A partir del 31:09

Més informació:
ESA actively monitoring near-Earth asteroid 2024 YR4.
Asteroid 2024 YR4 – latest updates
2024 YR4, el asteroide que podría chocar con la Tierra en 2032, Daniel Marín. Eureka. 5 febrer 2025.

Ahir m’entrevistaren en el programa Podríem fer-ho millor de la ràdio d’A Punt. Vaig estar parlant amb Miguel Coll i amb el meteoròleg de la cadena Lluís Obiols, sota la mirada vigilant de la directora Susa Calafat, sobre la possibilitat de viure a Mars en els pròxims 30 anys i de la mini-lluna 2024 PT5 d’uns 10 metres que acompanyarà al nostre planeta fins el 25 de novembre.

La idea que és possible l’arribada dels humans a Mart i, encara més, l’establiment d’una colònia humana al planeta és només resultat del tecno-optimisme de la societat actual. Sembla que la tecnologia resoldrà els nostres problemes actuals. Aquesta actitud és especialment acusada en l’aplicació de mesures per combatre el canvi climàtic. Segur, pensen molts, que hi haurà una màquina que absorbirà de manera eficient el CO2 atmosfèric i la temperatura baixarà.

Aquestes solucions també s’apliquen a l’exploració espacial. Una de les persones que fomenta més aquests pensament és el magnat i emprenedor Elon Musk, president de Space X i de la plataforma X, abans Twitter. Pretén enviar a Mart naus Starship sense tripulació el 2026 i amb humans el 2028. Això és totalment inviable amb el nivell de la tecnologia actual.

Mart, en el moment de màxima aproximació a la Terra, es troba a uns 50 o 60 milions de km. El viatge més curt, seguint una òrbita de Hohmann, és major de 6 mesos (de fet, uns 260 dies). La permanència sobre el planeta ha de ser, com a mínim de 2 anys de manera obligada per les oposicions orbitals entre la Terra i Mart. Així que un viatge d’anada i tornada a Mart sempre serà superior a 3 anys.

Quin problemes es trobaran els astronautes una vegada hi arriben?

Primerament la radiació ambiental causada pel vent solar i les tempestes solars durant el viatge i a la superfície marciana serà intensa, incompatible amb la vida humana, com va demostrar el sensor de radiació RAD situat a la nau que portà el robot Curiosity al planeta roig.

Segon l’atmosfera marciana té una pressió d’una centèsima part de la de l’atmosfera terrestre. Això implica que els futurs habitants de Mart han de viure sempre en habitatges pressuritzats i eixir a l’exterior amb tratges espacials.

I finalment sempre s’oblida que el planeta Mart va tindre en el seu inici rius i mars que possiblement van disposar d’una vida incipient. L’arribada massiva de naus i humans al planeta pot destruir els possibles rastres de vida primitiva marciana que és importantíssim estudiar. Si contaminem el planeta amb els nostres bacteris com podrem descobrir la fauna bacteriana autòctona?

De tota manera les agències espacials hi treballen per arribar a xafar Mart, pense jo, més enllà de 2040.

Després passàrem a parlar la mini-lluna 2024 PT5 que ara mateix orbita la  Terra.

Des del 29 de setembre fins al 25 de novembre, la gravetat del nostre planeta ha capturat  el petit asteroide 2024 PT5, que es mou al seu voltant amb enrevessades trajectòries de ferradura. Alguns experts suggereixen que és un fragment de la superfície lunar.

Dos astrònoms de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), els germans Carlos i Raúl de la Font Marcos, han comprovat que l’asteroide recentment descobert i denominat 2024 PT5 es convertiria també en una mini-lluna aquest any. Els detalls els acaben de publicar en la revista Research Notes of the AAS, on també s’indica que tornarà en 2055.

El petit objecte, amb una grandària estimada d’uns 10 metres, va ser descobert el passat 7 d’agost des de Sud-àfrica amb el Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLES, per les seues sigles en anglès), un conjunt d’instruments robòtics de prospecció astronòmica per a detectar els NEO de menor grandària poca temps abans del seu possible impacte contra la Terra.

Ací teniu l’enllaç al programa del Podriem fer-ho millor del primer d’octubre. Jo isc a partir del minut 26:55 i durant uns 20 minuts

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-6/01-10-2024-ho-millor-primera-part_135_1734640.html

-Amb Alejandro Sánchez de Miguel, sobre la investigació publicada en Science Advances: https://www.ivoox.com/aumenta-a-contaminacion-luminosa-conversa-alejandro-sanchez-audios-mp3_rf_97873192_1.html

-Amb Enric Marco, sobre la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria: https://www.ivoox.com/xornada-contaminacion-luminosa-riba-roja-turia-audios-mp3_rf_99840353_1.html

-Amb Josep Maria Ollé, sobre bones pràctiques d’enllumenat i descontaminació de ciutats: https://www.ivoox.com/descontaminar-as-cidades-conversa-josep-maria-olle-audios-mp3_rf_99840486_1.html

A noite é necesaria

Sección sobre astronomía do programa matinal da fin de semana en Radiovoz. A partir de setembro de 2017, todos os domingos ás 11:35 en Radiovoz (www.radiovoz.com).

https://www.ivoox.com/podcast-a-noite-e-necesaria_sq_f1310381_1.html

Ahir de matí va ser dia de festa en l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. Al voltant de les 12 h. el Sol, la Lluna i la Terra es van alinear i ens va regalar un dels esdeveniment més interessants del cel.  El Sol, llum potent del firmament, va quedar eclipsat parcialment per la fràgil Lluna.

Aquesta vegada, però, no hi va haver cap lloc al món en el que la Lluna tapés completament el disc del Sol. Els tres astres no estaven massa ben alineats i la zona de totalitat es va projectar cap a l’espai, mentre que la Terra va ser submergida únicament en la zona penombral de l’eclipsi. Des de la zona polar nord fins a Àfrica i fins arribar a l’Índia, els observadors van poder observar el fenomen amb cobriments parcials des d’un 2% de València fins a 60% d’Estocolm o de Kyiv.

Des de Burjassot estant, la part més rellevant del fenomen va ocórrer entre les 11:50 i les 12:18.  Des de les 11 h ja teníem preparats els telescopis per a l’observació: el gran apocromàtic de l’Aula, amb un prisma de Herschel per a una observació segura i un telescopi Hα per a observar la cromosfera. El Sol presentava diversos grups de taques que animaven la visualització de l’eclipsi.

Havíem invitat els estudiants de física del campus però també s’hi presentaren alumnes de biologia. Tots eren benvinguts per a observar com la Lluna feia una petita mossegada al Sol, cosa que no s’observa tots els dies.

Els estudiants i alguns membres del personal del campus que també s’hi aplegaven preguntaven i feien fotos amb el mòbil a través dels telescopis. Algunes de les imatges de l’eclipsi s’hi veuen per ací.

Un equip d’À Punt format per la periodista Amparo Martin i la càmera Olga Ballester s’hi unirem també a la festa al Sol. Estiguen preguntant i entrevistant durant tota la durada de l’eclipsi els estudiants que s’hi havien presentat. Moltes de les imatges d’aquests post són del reportatge que podeu veure en aquest enllaç (a partir del minut 19:33).

À Punt. Informatiu migdia oratge 25 octubre 2022. Oratge, medi ambient i eclipsi solar

La Lluna només va cobrir un màxim d’un 2% a Burjassot però més al nord del país va cobrir molt més. Els amics Joanma Bullón i Luís Farinós van viatjar a Girona on la cobertura lunar ja era d’un ben apreciable 12.5%. El bon fer de Luís ens ha oferit la més bella imatge del eclipsi d’ahir.

Malgrat que el fenomen va ser petit, curtet però intens va agradar molt a les persones que s’hi van acostar a la terrassa de l’Aula d’Astronomia, algunes per primera vegada. Hem de prendre aquest eclipsi parcial com una preparació per al veritable eclipsi total de Sol que el 12 d’agost de 2026 podrem veure en les nostres terres. Cal tindre paciència.

El llançament d’Artemis 1, la missió de prova que ha d’anar a la Lluna, ha estat finalment ajornada fins, com a mínim, el mes d’octubre. És la primera d’una sèrie de llançaments amb el propòsit de posar novament astronautes a la superfície del nostre satèl·lit cap el 2025. Aquesta vegada els humans que hi arribaran seran més diversos ja que hi haurà com a mínim una dona i una persona no blanca.

Per parlar del per qué d’aquesta missió, qué s’espera trobar a la Lluna, quins descobriments s’han fet des que els últims humans l’abandonaren l’any 1972 i quin serà el futur de l’exploració lunar, Susanna Lliberós i el seu equip de Pròxima parada de la Ràdio d’À Punt han parlat amb David Barrado, professor d’investigació al Centre d’Astrobiologia, Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i Enric Marco, Tècnic Superior d’Astronomia del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç d’ací baix.

06.09.2022 | Pròxima parada | Quarta hora | Nova arribada de l’ésser humà a la Lluna 50 anys després (a partir del minut 30)

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/06-09-2022-proxima-parada-quarta-hora_135_1542027.html

Imatge:

Artemis 1 a la plataforma de llançament 39B. El coet del sistema de llançament espacial (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu dalt d’un llançador mòbil al complex de llançament 39B, dijous 21 d’abril de 2022, al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. NASA/Aubrey Gemignani (CC BY-NC-ND 2.0).

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies”
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, contactà amb nosaltres per preguntar-nos sobre el curiós món dels escarabats piloters i la dèria curiosa que té l’espècie africana de fixar-se en la Via Làctia per a aconseguir caminar en línia recta mentre arrossega una gran bola de fem. Es podria esperar que els escarabats piloters mantingueren els seus “nassos a terra”, però en realitat estan molt en sintonia amb el cel.

Xavier Solà entrevistà a Ximo Baixeras,  entomòleg de la Universitat de València i membre de Salvem la Nit, grup de treball sobre contaminació lumínica, sobre l’escarabat piloter i el  mon a Catalunya Ràdio.

Entrevista a Ximo Baixeras. El fascinant món de l’escarabat piloter. La nit dels ignorants. 27 gener 2022. A partir del minut 28.

———————————————————-
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/la-nit-dels-ignorants-30-de-00-a-01-h-27012022/audio/1123593/

El 2007 es va firmar la coneguda com a Declaració de La Palma o Declaració Starlight, que defensava el cel nocturn i el dret a veure la llum de les estrelles. Per a preservar aquest dret es va crear la Fundació Starlight, encarregada d’atorgar les certificacions que preserven aquest patrimoni intangible, i en té algunes distribuïdes al llarg del País Valencià. L’última, l’illa de Tabarca.

Hui he parlat sobre les zones de protecció del cel nocturn Starlight valencianes a la nostra ràdio. Reduïm les emissions de llum innecessàries i tornem a gaudir del cel estrellat. I visitem les zones Starlight valencianes: Alt Túria (Aras), Tierra Bobal (Requena) i Tabarca.

03.02.2022 | Les notícies del matí. El tema del dia. Starlight

Les noticies del migdia de la televisió valenciana parlaven ahir de la missió DART de la NASA, que en unes setmanes serà llançada en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu és arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita i impactar-hi. La missió començarà en uns dies però no serà fins el setembre del 2022 que la nau xoque contra el seu objectiu, la lluna, a una velocitat d’uns 6 km/s.

Es tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita. Tot això s’emmarca en les primeres passes dels programes de defensa espacial que NASA i ESA estan provant. Algun dia un asteroide es dirigirà contra la Terra i cal estar preparats per fer-hi alguna cosa útil per protegir la humanitat.

Jo en parle en una entrevista que em feren envoltat de telescopis a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Entrevista curteta a les Noticies À Punt Migdia 12 Novembre 2021. Missió DART (A partir del minut 39:44)

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

Sembla que les ciutats de l’estat espanyol també poden classificar-se en un nefast rànquing de l’ús totalment ineficient de l’energia en l’enllumenat públic. Fa uns dies el diari el País publicava l’article Estas son las ciudades españolas que más contaminan con su luz a partir del treball de l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel, actualment investigador de la University of Exeter (Regne Unit), amb la participació de Rebeca Benayas Polo, de l’empresa GEASig, per a SaveStars Consulting SL.El treball d’aquests investigadors, titulat Ranking de la contaminación lumínica en España, està disponble en el repositori científic europeu Zenodo.

En el treball es baregen diverses paràmetres que estan relacionats amb la contaminació lumínica, com la població, la potència total emesa de les faroles, el nombre total de faroles, la potència emesa per quilòmetre quadrat (W/km²), etc…

En aquest darrer rànquing (W/km²) destaquen en els primers llocs Gandia i València amb uns 9200 W/km² . L’estudi s’ha fet fins a l’any 2012 ja que les dades de satèl·lit que s’han utilitzat provenen de l’instrument VIIRS que no és sensible a les emissions en la zona del blau. En aquell moment només hi havia llums de sodi en els nostres carrers. En els últims 5 anys, però, s’han instal·lat de manera compulsiva, inconscient i sense ser avalat per criteris tècnics ni científics una gran quantitat de LED, fonamentalment de color blanc intens, de temperatura de color de 4000 K o superior.  Només s’han canviat per qüestions d’eficiència i estalvi energètic. Però aquests LED son altament pertorbatius per a la fauna i flora nocturna i per a la salud humana, com n’he parlat a bastament en aquest bloc.

També s’han fet coses positives com la reducció de potència i canvi a LED de 3000 K (i pròximament inferior) a la ciutat de València, i com la Iniciativa Salven la Nit a l’Horta Nord que està propiciant el procés de canvi de l’enllumenat a LED Ambre o 2200 K a Meliana, Bonrepòs i Mirambell i a Albalat dels Sorell. Tots amb una contribució de blau a l’espectre visible ben reduïda. Cal fer encara més, per suposat.

Gandia i València se situen entre les ciutats amb més contaminació lumínica de l’Estat Noticies Nit À Punt. 10 d’abril 2019.

https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/video-gandia-i-valencia-se-situen-entre-les-ciutats-amb-mes-contaminacio-luminica-de-lestat

I ahir, dia en que s’anunciava al món la primera imatge d’un forat negre, els mitjans públics valencians se’n feren ressò també i m’entrevistaren sobre aquest article, sobre contaminació lumínica i com combatre-la. Primer va ser a la televisió d’À Punt, compartint notícia científica amb la primera imatge del forat negre.

Per la nit, a la tertúlia de ciència de la ràdio d’À Punt, conduït per Anna Juan i Kristin Suleng, vaig parlar més extensament del problema de la contaminació lumínica i del problema dels LED blaus. L’última recomanació que vaig fer als periodistes. “Siguem exigents amb els nostres governants, sobre tot els nostres regidors i alcaldes, i ara que venen eleccions demanen-los un enllumenat sostenible amb llums de qualitat de tonalitat càlida”  Els organismes internacionals europeus i la legislació francesa ja ho demanen. És el futur també…

Ací podeu escolar el programa d’anit de, a partir del minut 25 aproximadament.

Les notícies de la nit | Tertúlia. Ciència i investigació. 10 d’abril 2019

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/les-noticies-de-la-nit/10-04-2019-les-noticies-de-la-nit-tertulia

Doble sessió per parlar de l’amenaça silenciosa de la llum excessiva per la nit, especialment si és blanca.

Imatges:
1.- Imatge nocturna de la Península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

Entrevista a la ràdio d’À Punt per parlar de contaminació lumínica, els seus efectes i com lluitar contra ella. 11 març de 2019.

L’entrevista ací:

Samaruc digital. Llum i soroll, les altres contaminacions

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’

Els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica no són l’únic problema ambiental que afecta les grans ciutats. Els decibels dels motors, les obres o els clàxons, o l’excessiva il·luminació dels fanals estan darrere de les altres contaminacions, l’acústica i la lumínica. La nova entrega del Samarucdigital para atenció a aquests dos tipus de pol·lució invasiva, amb greus conseqüències que repercuteixen tant en el ritme de la vida humana com en el cicle de la vida dels ecosistemes.

En 2010, l’estudi Contaminació lumínica a Espanya, elaborat pel Departament d’Astrofísica i Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid, concloïa que Espanya era el país membre de la Unió Europea amb major consum mitjà per fanal. I València, la ciutat que més balafiava la llum, en gran mesura pels tipus de fanal instal·lats i, en especial les anomenades “boles”, que emeten llum cap al cel nocturn.

Tot i haver ostentat durant anys el primer lloc en contaminació lumínica d’Europa, València ha apostat per plans per a escombrar els fanals menys eficients, amb l’objectiu d’estalviar prop de tres milions d’euros a l’any i un 80% de consum energètic, amb mesures com substituir les bombetes tradicionals per panells LED i introduir plaques en la part superior per a evitar que la llum isca cap al cel.

En el cas d’Espanya, encara que des de 2012 s’ha estabilitzat la contaminació lumínica no ha decrescut. És un dels països d’Europa amb més contaminació lumínica, amb valors mitjans de consum per habitant i any de 116 quilovats hora (kWh), enfront dels 43 que es consumeixen a Alemanya o els 91 de França.

La contaminació lumínica ha arrabassat la nit en molts indrets del món. A més de suposar problemes per a la salut de moltes espècies, també suposa un greu problema per als investigadors en el camp de l’astronomia. De fet, segons el Nou atles mundial de contaminació lumínica (2016), la major part de la població del planeta ja no pot tindre l’oportunitat d’observar la Via Làctia, degut a l’augment en les últimes dècadas de la contaminació lumínica. Enric Marco és professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica, i està al càrrec de l’aula d’Astronomia de la mateixa Universitat. A més, és integrant d’un grup d’investigació de la contaminació lumínica als parcs naturals valencians. Marco ens explica en què consisteix aquest tipus de contaminació i quins problemes genera.

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’. Kristin Suleng.

L’asteroide 2006QV89 de 40 metres de diàmetre podria xocar contra la Terra el pròxim 9 de setembre. Però tranquils, que la probabilitat és només d’1 en 11428. O com dic a l’entrevista que en feren l’altre dia a À Punt NTC Notícies, això és com comprar 9 dècims de loteria i pretendre que et toque. Difícil, és clar.L’entrevista la podeu veure a les notícies d’À punt del dia 16 de febrer, a partir del minut 24:14. quasi al final.

16.02.2019 | Informatiu nit  L’informatiu nit del dissabte 16 de febrer de 2019.

L’asteroide 2006QV89 podria xocar amb la Terra, 16 febrer 2019. À punt noticies. (a partir de 24:14)

Més informació a:
Un asteroide de 40 metros puede chocar contra la Tierra el 9 de septiembre, 5 febrer 2019.

En clau de tertúlia parlem de les estrelles. Com es formen?, quina és la seua evolució?, com moren? Ens centrem també en les principals característiques de la nostra estrella, el Sol, amb especial atenció a les taques solars i les tempestes solars, i les repercussions que poden tenir aquestes últimes en la societat. Tot això de la mà de David Ibáñez, Fernando Ballesteros i Enric Marco.

Tertúlia científica en castellà de la ràdio CVRadio 94.5. 31 de gener 2019.

Per Player.fm

A Ciencia Cierta 31/1/2019 El Sol: Una Biografía de nuestra Estrella

Per ivoox