Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Una gran taca solar ens reconcilia amb el Sol

0
Publicat el 21 d'abril de 2016

heartspot_strip2

L’actual cicle solar camina cap a la seua fi i és fantàstic que, després d’uns mesos sense cap taca en el Sol realment d’interés, ens aparega de sobte l’immens grup actiu  AR2529. La setmana passada aquesta taca amb forma de cor, resultat d’una activitat magnètica realment important, tenia una grandària més gran que quatre terres.

Karzan Ahmad, de l’Observatori Nacional de Langkawi en Malasia fotografià la regió activa el passat 13 d’abril, amb un telescopi Celestron d’11 polzades i amb filtres solars i és la imatge que us mostre.

F2.largeLes taques solars són les manifestacions més clares del magnetisme solar. El nucli fosc de la taca, que s’anomena umbra, concentra principalment tubs de flux magnètic en direcció vertical mentre que en la zona més clara al voltant, la penumbra, el camp magnètic és pràcticament horitzontal. El camp magnètic de l’umbra exerceix pressió sobre el gas solar que manera que per a que la taca estiga en equilibri (ni s’expandesca ni comprimesca) amb el seu entorn no magnetitzat, el flux de calor ascendent des de l’interior solar ha de quedar parcialment inhibit. La temperatura a l’umbra és menor (4000 K) que la temperatura a les zones tranquil·les del voltant sense activitat (6000 K) per la qual cosa, per contrast, l’umbra se’ns apareix fosca.

sunspot-AR2529-4-11-2016-Bernie-McGee-Scotland-sq-e1460490774540La setmana passada, la zona activa AR2529 era tan gran que es podia veure a ull nu en els pocs moments en que mirar directament al Sol sense enlluernar-se és possible, en l’alba i la posta del Sol. No vaig poder fer la foto del Sol a la posta com volia, així que us deixe la foto que féu l’escocés Bernie McGee durant la posta del Sol del passat 11 d’abril. “No vaig ser conscient quan vaig fer la foto que havia capturat una taca tan gran…”, va dir.

El dilluns 18 d’abril, ja prop de la vora del Sol, el potent camp magnètic de la zona activa AR2529 es va reorganitzar i va provocar un intensa tempesta magnètica com es pot veure en el vídeo adjunt.

hmi1898-2

 

Finalment el dimarts 19 la taca abandonà la cara visible del Sol com ens explica l’interessant web Spaceweather.com.

Imatges:

1.- Zona activa AR2529 fotografiada per Karzan Ahmad. 13 d’abril 2016. Spaceweather.com

2.- Un esquema de l’estructura del camp magnètic en l’umbra i penumbra d’una taca típica. Thomas & Weiss (2004). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, Volume 42. Magnetic fields in the solar photosphere.

2.- Zona activa AR2529 a la posta de Sol per Bernie McGee obtinguda l’11 April 2016. earthsky.org

3.- Zona activa AR2529 sobre el disc solar el 18 d’abril 2016. SDO/HMI

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb | Deixa un comentari

Viatges espacials a la Hawking, no gràcies

0
Publicat el 17 d'abril de 2016

Stephen Hawking

Fa uns dies Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner anunciaren que volen impulsar un projecte espacial ambiciós per explorar el sistema estel·lar d’Alfa Centauri amb milers de naus diminutes impulsades des de la Terra per un potent raig làser. El projecte també té el suport del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.

Josep Casulleras en parlava llargament a Vilaweb i em demanava que en pensava.

L’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra. S’enviarien milers de petits naus, cadascuna de la grandària d’un smartphone. Per arribar al seu destí cadascun disposaria d’una immensa vela que seria impulsada per la pressió de radiació d’un potent làser (o un conjunt de làsers coordinats)  situat a la superfície terrestre. Amb l’impuls cada nau podria arribar a assolir una velocitat d’un 20% de la velocitat de la llum i arribar a la destinació en només 20 anys.

Ho dic clarament. Aquest fantàstic projecte al qual es vol dedicar 100 milions de dòlars per començar a treballar no m’agrada.

El projecte té l’aspecte de ser una versió millorada de Mars One, la fallida missió d’enviar persones a Mart, colonitzar el planeta i no tornar mai. Tot projectat com un Gran Germà Espacial. Per cert com va quedar aquell reality show marcià i que es va fer dels diners recollits?

Stephen Hawking és un dels grans especialistes mundials en forats negres. Em mereix tot el respecte per seu treball en física. Però des de fa uns anys no para d’opinar de coses de les quals no és especialista, o almenys, és tan especialista com ho puga ser jo.

Fa uns anys ens va sorprendre en defensar l’aïllament galàctic i de no tractar de cap manera d’enviar informació sobre el nostre planeta a l’espai mitjançant ones de ràdio ni de contactar amb possibles civilitzacions extraterrestres. Era allò tan famós de Don’t speak to Aliens!

Fa pocs mesos deia que donada la contaminació ambiental a la Terra, estaria bé que començarem a colonitzar altres planetes, començant per Mart. En definitiva que en algun moment s’havia de deixar la Terra i fer colònies en altres planetes.

oostarshotI ara, amb l’ajut d’un gran magnat i de l’amo de Facebook, es pretén engegar l’exploració del sistema estel·lar més pròxim de manera massiva i, pense jo, amb molt poc respecte amb el “medi ambient” espacial.

El projecte té molts punts febles que s’haurien d’aclarir

Un làser (o conjunt de làsers) tan potent no existeix i que quan es construesca (si es construeix) tindrà clares aplicacions militars. Un làser que és capaç d’impulsar una vela espacial pot també destruir un satèl·lit enemic o escombrar una base en la Lluna, per exemple. Sembla una versió millorada dels làsers de la Guerra de les Galàxies de l’era Reagan.

Per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar molt millor per a coses més concretes, com explorar ara els planetes i llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart o estudiar com protegir la Terra d’un futur impacte d’un asteroide. Tot això sense eixir de l’àmbit de la ciència i exploració espacial.

Se’ns diu que quan les naus arriben al seu objectiu enviaren la informació que obtinguen a la Terra. Del vídeo i de la nota de premsa no he pogut deduir com van a fer-ho. Transmetre imatges i vídeos des d’una distància de 4.2 anys llum requereix d’una antena parabòlica immensa dirigida exactament cap a la Terra. On està l’antena?

Finalment l’enviament de milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tindre grans problemes ètics ja que

  • s’està enviant material terrestre (fem, deixalles) a un possible planeta verge
  • s’està enviant vida microbiana terrestre a un possible planeta amb, potser, alguna forma de vida autòctona. La possibilitat no és remota. Actualment sabem que certs organismes terrestres aguanten molt bé les dures condicions del buit de l’espai. Fa poc es descobrí plàncton i organismes microscòpics en l’exterior de l’estació espacial internacional.  I molt possiblement certs bacteris terrestres han arribat a Mart de la mà del robot Curiosity encara que les naus i robots han estat fortament esterilitzats
  • Amb quin dret podem fer això?

Imatges: De projecte Starshot.

La cara fosca de la Lluna

1
Publicat el 8 d'abril de 2016

globe_epc_2015198-720x720

Una imatge impactant de la cara no visible de la Lluna des de la Terra ha estat la guanyadora del concurs anual de la NASA Earth Observatory’s 2016 Tournament Earth.

La imatge Dark Side and the Bright Side mostra la cara fosca de la Lluna, la cara que no veiem, superposada a la superfície diürna de la Terra. La fase lunar seria exactament Lluna Nova.

Com que el període de rotació del nostre satèl·lit natural és exactament igual al període de translació de la Lluna al voltant de la Terra, els humans sempre veiem la mateixa cara, la que conté els mars de la Tranquil·litat, on aterrà l’Apollo 11, o el de les Crisis, per exemple o els grans cràters d’impacte com Tycho.

La cara fosca de la Lluna no presenta grans planes basàltiques (mars) com la cara visible   i el nombre de cràters és més gran com va comprovar per primera vegada l’any 1959 la sonda soviètica Luna 3. Els trets superficials més importants són el Moscoviense Mare (Mar de Moscòvia) en la part superior esquerra i el cràter Tsiolkovskiy a la part inferior esquerra.

Les imatges que mostre en aquest apunt va ser realitzades per la  Earth Polychromatic Imaging Camera (EPIC) a bord del satèl·lit DSCOVR, que orbita la Terra ben lluny, a uns 1.6 milions de quilòmetres. La càmera EPIC capta imatges de manera constant de la cara il·luminada de la Terra mentre gira sobre el seu eix. Normalment la Lluna es troba per damunt o per baix de la Terra però dues vegades a l’any la càmera captura la imatge del duet Terra – Lluna quan el satèl·lit DSCOVR creua el pla orbital de la Lluna.

Les imatges i el vídeo que us deixe es prengueren durant cinc hores el 16 de juliol de 2015. El pol Nord de la Terra es troba en la part superior esquerra, amb el que es constata que l’òrbita del satèl·lit es troba ben inclinada respecte al pla equatorial del nostre planeta.

moon_epc_2014198

Al vídeo es veu el gir de la Terra durant les cinc hores d’observació mentre que la Lluna no presenta cap rotació. Aquest efecte és causat per la diferencia de temps de rotació dels dos cossos i per la sincronització del període de rotació i translació de la Lluna.

I com diuen a la web de la NASA. Encara que ho semble, No, aquesta no és una foto de l’estel de la Mort que orbita la Terra.

Imatges: Cortesia de l’equip de DSCOVR EPIC NASA. Rob Gutro amb Mike Carlowicz.  DSCOVR és una col·laboració entre la NASA, la NOAA i la Força Aèria dels EUA , amb l’objectiu primer de mantenir la capacitat de monitorització del vent solar en temps real.

Publicat dins de La Terra i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel d’abril de 2016

0
Publicat el 1 d'abril de 2016

444px-La_belle_jardiniere

La primavera ha deixat enrere un hivern descafeïnat i el bon oratge s’imposarà a tot arreu en molt poc de temps.

L’observació del cel serà més còmoda i les constel·lacions estiuenques s’hi van fent presents de mica en mica.

Júpiter continua sent el rei de cel de la nit aquest mes. El passat 8 de març el planeta gegant estava en oposició, és a dir, que es trobava alineat amb la Terra i el Sol, estant el nostre planeta al mig. Ara ja no està completament alineat però encara el podem veure durant gran part de la nit. A la posta de Sol el veiem alt en l’horitzó est i es pondrà ben tard a la matinada.

Aquest mes també podrem gaudir d’un planeta esquiu i, per això, gairebé oblidat. El planeta Mercuri, en girar al voltant del Sol dins de l’òrbita de la Terra, no es separa visualment massa de la nostra estrella i per això és tan difícil copsar-lo. Només el podem veure poc després d’amagar-se el Sol (posta) o poc abans de l’eixida (alba) i quan la separació angular és prou gran.

mercuri-20160418Aquest mes tindrem l’oportunitat de gaudir d’una d’aquestes màximes separacions. El dia 18 al vespre Mercuri assolirà la màxima elongació oriental i es trobarà en aquest moment a 19,7º  a l’esquerra del Sol. Així pot després de la posta, si mirem cap a l’oest podrem observar un punt brillant prop de l’horitzó. Per suposat caldrà tindre un horitzó oest lliure d’obstacles com ara muntanyes, arbres o edificis.

Saturn-Mart-20160426Saturn i Mart continuen prop de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Fins ara els hem de veure de matinada però a partir dels últims dies del mes la seua sortida per l’horitzó est serà ja a partir de les 12 de la nit. Per trobar-los al cel res millor que esperar que la Lluna ens els assenyale. La matinada de la nit del 25 al 26 d’abril la Lluna es situarà ben prop de Saturn. No us perdeu l’esdeveniment.

Lyrid_meteor_shower_radiant_pointAquest mes també tindrem l’oportunitat de tornar a veure com cauen els meteors en la pluja d’estels dels Lírids.  La nit del 21 al 22 d’abril, cap a la matinada serà el màxim de la pluja de meteors dels Lírids de la que s’espera observar uns 18 meteors per hora, vistos en llocs foscos. La pluja dura uns pocs dies, així que també se’n podran veure els dies anteriors i posteriors. Tanmateix enguany no tindrem una vista espectacular ja que la pluja es produirà sota la brillantor del cel causat per la Lluna plena.

El radiant de la pluja està situat en les proximitats de la constel·lació de Lira que es trobarà cap a l’est a la matinada del 22 d’abril. La font dels meteors dels Lírids és la pols produïda pel cometa de llarg període  C/1861 G1 Thatcher.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Abril 7 13 24
Quart creixent Abril 14 05 59
Lluna plena Abril 22 07 24
Quart minvant Abril 30 05 29

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill un mapa del firmament del mes d’abril de 2016. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- ll·lustració d’Eugène Grasset (1896) del llibre, Walk Me Through My Dream (Un llibre dde versos) per Joe Lindsay. Wikipedia Commons.
2 i 3.-  Stellarium
4.- Radiant dels Lírids. Bruce McClure i Joni Hall – EarthSky.org. Wikipedia Commons.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari