Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cronodisrupció

Ecoxarrada: Sostenibilitat i contaminació lumínica

0
Publicat el 29 de juny de 2021

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.

Per què dormim?

0
Publicat el 26 de juny de 2021

Por qué dormimos

Matthew Walker

978-84-120645-2-0 (llibre)
9788412099362 (eBook)

Editorial Capitán Swing

Molts comencem el dia esgotats. La vida moderna ens aboca a un son curt, retallat en el seu inici per la vida familiar i l’oci nocturn i en el seu final pels horaris fixos d’entrada al treball. Si a més, com a astrònoms, fem observacions nocturnes, l’hora de ficar-se al llit pot allunyar-se indefinidament. Així que no dormim prou. Però si te’n vas al llit tard i t’alces d’hora aprofites el temps, tens més oportunitats per a crear i estudiar. Això sembla, almenys.

Tanmateix si tots els animals dormen, cal pensar que, des del punt de vista evolutiu, alguna utilitat ha de tindre el dormir. Què ens reporta dormir? Durant els últims anys l’estudi del cervell ha fet uns avanços espectaculars i comencem a entendre els beneficis del son. Matthew Walker, neurocientífic de la Universitat de Califòrnia/Berkeley ens ho explica en: Por qué dormimos.

Una bona dormida hauria de durar unes 8 hores. Però és més important encara que aquesta continga totes les fases necessàries: fase no-REM, que consolida la informació apresa durant el dia, transferint-la al magatzem a llarg termini del cervell i fase REM, generadora dels somnis i associada a la creativitat, on es creguen nous vincles entre fragments d’informació no connectats entre si.

Al llarg del llibre anem descobrint molts errors que hem comés al llarg de la nostra vida. Per exemple, la ciència del son ha demostrat que dormir després d’estudiar consolida l’aprés. Per això el Dr. Walker ha abolit els exàmens en les seues classes, perquè els seus estudiants no es passen la nit en blanc el dia anterior. A més dormir ajuda a millorar la memòria motriu, per la qual accions d’habilitat acaben sent instintives. Això ho experimenten músics, esportistes i científics que automatitzen rutines de moviment després d’una bona nit dormint. L’autor assessora l’NBA i recepta millors sons per a aconseguir millors resultats.

Però el mes sorprenent ha sigut descobrir que la fase REM i el somiar estimulen una forma de processament associatiu de la memòria que fomenta la resolució de problemes i la creativitat. Alguns dels descobriments científics més importants han sigut realitzats després d’un somni. Dmitri Mendeléiev va aconseguir ordenar adequadament els elements químics després de veure-ho en un somni. August Kekulé va descobrir l’estructura en anell del benzé gràcies a que havia somiat amb àtoms que ballaven i es convertien en una serp que es mossegava la cua. Niels Bohr va tindre la idea del model atòmic en un somni on va veure el Sol envoltat pels planetes. Evidentment això ocorre només si s’ha pensat intensament en el problema abans de dormir.

Arribats a aquest punt necessites despertar-te amb despertador? durant el dia, lliges i rellegeixes una mateixa frase en l’ordinador? Si és així, llavors pertanys al grup majoritari de persones del primer món que pateix de privació del son. La conseqüència no és únicament que estiguem cansats al llarg del dia sinó que el risc de patir algun tipus de mal físic o mental augmenta.

Però una vegada en el llit per què dormim poc i malament? L’exposició nocturna a la llum blanca, amb un excés de blau (tauletes, televisió, mòbil, llum a casa o del carrer que entra per al finestra), és la causa principal però també ho són l’alcohol, la cafeïna, l’ambient tèrmic inadequat i l’ús del despertador, al qual l’autor li dedica bastants pàgines del llibre.

La falta crònica de son s’ha relacionat amb l’alzheimer, l’ansietat, la depressió i els accidents cerebrovasculars, així com amb diferents tipus de càncer, la diabetis, la hipertensió i els atacs cardíacs, l’obesitat i la infertilitat.

A més la fase REM es produeix principalment en les dues últimes hores del son. Per això si només es dorm durant 6 hores, es perd la part més creativa de la nit i renunciem a gaudir d’aqueixes idees genials que tots desitgem en el nostre treball.

I si aquest text us ha fet vindre la son hauré aconseguit un dels meus objectius. Deixeu de llegir i anar-vos a dormir per a ser més creatius demà. No us ho tindré en compte.


Aquest text va ser publicat inicialment al butlletí de Societat Espanyola d’Astronomia

Por qué dormimos, de Matthew Walker, Enric Marco, Boletín de verano de la SEA, 21 juny 2021

Bonrepòs i Mirambell: un poble amb enllumenat responsable

0

Anit dimarts parlàrem dels problemes que causa un enllumenat urbà pensat només amb criteris d’eficiència energètica i que no està pensat per al benestar de les persones i amb el mínim impacte per al medi ambient. I ho contàvem justament en un poble on han fet el contrari.

A Bonrepòs i Mirambell, a l’Horta Nord, ja han instal·lat un enllumenat amb làmpades de tipus PC ambre, molt càlides, en la quarta part del poble. I com que no tenen pràcticament blau en el seu espectre (< 1%), la llum que emeten arriba a terra sense enllumenar les façanes, i no es dispersa cap al cel. Un enllumenat responsable pensat per a les persones.

Els estudis dels especialistes conclouen que els llums massa blancs, i que tenen, per tant, un fort component blau, són altament pertorbadors de la fauna i flora silvestre. A més a més, altres estudis més recents comencen a revelar que la presència de llums molt blanques a la nit augmenten el risc de patir un càncer de mama en dones o de pròstata en homes.

La instal·lació d’enllumenat LED de llum blanca només per qüestions d’eficiència energètica no és per tant gens recomanable. Una administració local ha de velar per l’interés general i, per tant, ha de tindre en compte la salut dels veïns en fer contractacions d’enllumenat public. I ara s’hauria de tindre en compte la recent publicació de la Unió Europea dels Criteris de Contractació Pública Verda de la UE per a senyals de trànsit i enllumenat públic, coneguda com GPP. Tot i que no és una llei vinculant, el GPP pretén assessorar les administracions públiques sobre la seua implementació una vegada que decideixin instal·lar una nova il·luminació.

També parlàrem de contaminació lumínica des d’una perspectiva de gènere. Anna Almécija, advocada i criminòloga en parla al seu blog: El exceso de luz en la planificación de la seguridad (o cómo pretender prevenir el delito con medidas poco eficaces y nada ecológicas). Una reflexión personal. No sempre posar més llum al carrer fa baixar els delictes…

De tot això i més parlàrem amb els veïns del poble, als quals cal agrair l’esforç de quedar-se fins ben tard escoltant-nos. I a Rosella Antolí, l’alcaldessa i a Maria Josep Amigó, regidora de Medi Ambient per la invitació. I finalment a Xesco Balanzà, tècnic ambientalista per prepara-ho tot tan bé.

Imatges: Diversos moments de la xarrada.

Per què s’estan instal·lant llums led de color ambre al poble?

0

Carta de Rosella Antolí Santolària, Alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell, l’Horta Nord, sobre el canvi d’enllumenat al poble.

Dimarts 19 farem una xarrada per explicar els avantatges d’aquest enllumenat.


Carta a les famílies
23/01/2019
Benvolgut veí, benvolguda veïna:

Fa uns mesos, l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell va aprovar l’adhesió a la iniciativa “Salvem la Nit” per a fomentar, d’una banda, un enllumenat públic eficient i respectuós amb el medi ambient i les persones i, per una altra, impulsar una llei autonòmica de prevenció de la contaminació lumínica i defensa del cel fosc.

Pensem que es tracta d’un pas important, ja que l’alternança del dia i de la nit ha marcat la vida en la Terra des del seu origen. De fet, molts processos vitals dels humans, plantes i animals s’ajusten al cicle diari de 24 hores, l’anomenat “ritme circadià” o rellotge biològic. La llum natural posa en hora diàriament el nostre rellotge biològic.

No obstant això, hem volgut convertir la nit en dia. En aquest sentit, l’enllumenat públic és un clar exemple de malbaratament energètic que contribueix al canvi climàtic. Als nostres pobles i ciutats trobem exemples d’enllumenat inadequat en zones que no cal il·luminar durant determinades hores o com a conseqüència d’intensitats i colors desproporcionats.

L’excés de llum artificial nocturna, especialment la de color blanc típica de les làmpades led, té efectes nocius sobre la salut humana perquè inhibeix la secreció de melatonina, una hormona que es produeix durant la nit, quan hi ha foscor, i que s’encarrega de diverses funcions en l’organisme: regula el rellotge intern, té propietats antioxidants i estimula el sistema immunològic. Estudis científics apunten que la llum blanca podria incrementar el risc de patir alguns trastorns psiquiàtrics, obesitat, diabetis, i fins i tot, el desenvolupament de cert tipus de càncer (de pit en dones, de pròstata en homes). A més, afecta a la fauna nocturna. Açò podria desequilibrar els ecosistemes, ja que els insectes són la base alimentària d’amfibis, rèptils i aus, i també els responsables de la pol·linització de les plantes i els cultius.

Un altre aspecte a tindre en compte és l’econòmic: la llum emesa cap al cel no és debades. Les lluminàries han d’estar orientades cap a terra i molt millor si és amb llum càlida, és a dir, de color groguenc o ambre, perquè no es dispersa tant i, aleshores, contamina menys.

Llavors, en diversos carrers i places s’han triat lluminàries que projecten cap avall i d’una manera uniforme llum càlida (PC-Ambre de 1800°K). Tenen una vida útil de més de 100.000 hores i disposen d’un sistema de regulació de la intensitat lumínica per trams horaris. Cal estacar que totes les actuacions realitzades han estat acompanyades de l’adient estudi luminotècnic.

Per tant, reduir la contaminació lumínica no significa deixar el poble a fosques, sinó il·luminar el que és necessari garantint una correcta visió i donant un bon servei públic.
Així mateix, representa un important estalvi d’energia i de diners, i protegeix la nostra salut.

Salutacions cordials.
Rosella Antolí Santolària, Alcaldessa

Maria Josep Amigó Laguarda, Regidora de Medi Ambient

Imatges:

1.- Xarrada dels efectes de la llum artificial nocturna a Bonrepòs i Mirambell
2.- Carrer de Bonrepòs i Mirambell amb enllumenat PC Ambre.

Salvem la nit a Expociència 2018

0
Publicat el 27 de maig de 2018

Un any més, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit ha participat en Expociència, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Aquest ja és el quart any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any al Parc Tecnològic de la Universitat l’últim dissabte del mes de maig.Enguany el taller ha tingut la col·laboració de Stars4all, el projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

En el canvi accelerat des de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La llums d’aquests LEDs que se solen instal·lar en els carrers de les nostres ciutats presenten una important contribució de llum blava (no hi ha blanc sense blau!). Aquest és el principal problema d’aquest nou tipus de tecnologia que ha incrementat la contaminació lumínica ja que, a més dels efectes sobre els ecosistemes nocturns, ara s’ha afegit un problema de salut.  Ara sabem que l’exposició a la llum blava durant la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller ha desenvolupat diverses activitats per a conscienciar els visitants que s’hi han acostat sobre el problema i com contribuir a la seua disminució.

Enguany, a més, hem comptat a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica. Les activitats que ens ha dut, la caixa de la llum i la ciutat de la llum, són eines pedagògiques fantàstiques per explicar el problema.

Quan un ajuntament pretén canviar el seu enllumenat per tecnologia LED mai ens parla de les seues característiques: potència dels llums, la seua eficiència i sobretot quina serà la seua temperatura de color. ¿Seran LEDs freds (amb poc de blau) o càlids (amb poc de blau)?

La idea de la caixa amb llums ha servit per poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Tanmateix, a més del tipus de llum que s’utilitza per a l’enllumenat, cal també tindre en compte de quina manera s’instal·len els llums dels carrers. Pels nostres pobles i ciutats podem trobar fanals tipus globus, alguns d’ells apantallats, lluminàries clàssiques com ara les tipus villa, LEDs d’alta temperatura de color, etc…  ¿Quins problemes tenen aquests tipus d’enllumenat? Per poder respondre a tot açò caldria saber també que és el flux horitzontal d’una làmpada o el Flux hemisfèric superior.

Totes aquestes preguntes van poder ser resoltes de manera molt didàctica amb la magnífica maqueta que Star4all ens va cedir per un dia.

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Hem passat un matí assessorant famílies, alguns tècnics i, també regidors d’ajuntaments conscienciats en el problema de la contaminació lumínica.

Fotos de diversos moments de l’activitat.

1-2.- Públic al voltant de la maqueta de la ciutat de la llum. Enric Marco
3.- Provant la caixa de llums, amb LEDs de 6000 a 2700 K. Carlos Tapia.
4.- La Ciutat de la llum. Ángel Morales.

Expociència 2018. Enllumenar bé per viure millor.

0
Publicat el 24 de maig de 2018

El proper dissabte 26 se celebrarà Expociència, la jornada de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València.

Enguany Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València presentarà un Taller amb la col·laboració de Stars4all, projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

L’enllumenament públic nocturn ha facilitat les relacions socials dels humans. Tanmateix, el seu abús i la instal·lació inadequada de les lluminàries ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta les estrelles i té un fort impacte sobre la vida silvestre.

En el canvi accelerat de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La presència d’un important component lumínic blau en aquest nou tipus de tecnologia ha incrementat el problema de la contaminació lumínica ja que l’exposició a la llum blava en la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller consistirà en diverses activitats dirigides a adults i xiquets per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica i com contribuir a la seua disminució.

A més a més, enguany comptarem a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica.

A més de les activitats usuals del taller, es presentaran dues activitats de Stars4all:

Caixa de llums:

La idea de la caixa amb llums és poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Ciutat de llum:

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Aquest taller de contaminació lumínica està coordinat per Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València, format per investigadors de diverses disciplines que estudien el problema des de diverses perspectives: astronomia, química o biologia.

Imatges:

1.- Paisatge nocturn de València des de la Serra Calderona. AM.
2.- Caixa de llums. Stars4all
3.- Ciutat de llum. Stars4all

Contaminació lumínica: jornada a Riba-roja de Túria

0

JCL-Riba-roja01La jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació de molts ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Hem reflexionat tots junts com enfrontar-nos a aquesta pol·lució que no es nota de tan generalitzada i de la que tots rebem els efectes.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 35 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

JCL-Riba-roja02La jornada començà amb la conferència d’Ángela Ranea, de la Junta de Andalusia, que explicà el procés de desenvolupament de la llei andalusa de contaminació lumínica i la posterior labor de conscienciació als ajuntaments per implantar les noves lluminàries. Destacà també com alguns municipis ja han convertit en un producte turístic el recurs natural dels cels foscos andalusos.

JCL-Riba-roja03Anna Almecija, advocada catalana i membre de Cel Fosc, explicà els mètodes legals per lluitar contra aquesta contaminació amb la presentació d’alguns exemples reals d’èxit. La intrusió lumínica a les cases o la instal·lació inadequada de llums ja es pot denunciar i s’ha de fer.

JCL-Riba-roja04El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color molt per baix de 3000 K i són les que s’haurien d’utilitzar.

JCL-Riba-roja05Després de dinar la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades a la incidència de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. Per a això comptàrem amb la presència de Joaquim Baixeras, professor de Zoologia de la Universitat de València, que explicà com els insectes són especialment sensibles a les llums excessives i amb un gran component blau. Aquests queden atrapats en els fanals i no realitzen la seua funció: reproduir-se, pondre ous o ser depredats. Amb la contaminació lumínica s’elimina una gran biomassa dels ecosistemes i, amb això, se’n ressent tota la cadena tròfica. En definitiva, amb la contaminació lumínica es perd biodiversitat.

JCL-Riba-roja07La darrera conferència va anar a càrrec de la professora María Ángeles Rol de Lama, del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia. Ens contà com la llum durant la nit altera els nostres cicles circadians. La presència de llum, especialment si és blanca, inhibeix la segregació de la melatonina, hormona que regula els cicles de son, temperatura corporal,  força muscular, etc. causant una cronodisrupció. Aquest problema també es produeix amb l’ús nocturn de dispositius electrònics tipus taules o mòbils.

JCL-Riba-roja08La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

JCL-Riba-roja06Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Diputació de València i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Ángela Ranea
3.- Anna Almecija
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Joaquim Baixeras
7.- María Ángeles Rol de Lama
8.- Ponents, organitzadors (Salvem la nit), Coordinadora dels Boscos del Túria.

Ara a Sant Antoni de Benaixeve

0

Sant-Antoni-Benaixeve01

Divendres 2 de desembre s’impartí la conferència “El costat fosc de la llum, conseqüències de la contaminació lumínica per l’ambient i la salut al Local Municipal del Centre Comercial de Colinas (Sant Antoni de Benaixeve, el Camp de Túria), dins de les conferències del programa tardor/hivern 2016-2017.

La conferència va ser realitzada pel Dr. Ángel Morales del Departament de Química Analítica i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i coordinador territorial de Cel Fosc .

Després de la conferència, que va ser força participativa ja que entre els assistents hi havia l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Benagéber SAB-ARA, es va realitzar una observació astronòmica i un grup de persones es van interessar per organitzar un grup astronòmic.

Sant-Antoni-Benaixeve02

En termes científics, per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió de llum artificial. Segons el Vocabulari Internacional d’Il·luminació de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) la contaminació lumínica és un terme genèric que indica la suma total de tots els efectes adversos de la llum artificial.

Es tracta d’un dels problemes ambientals que més s’ha incrementat en els últims temps, a causa fonamentalment a l’enllumenat nocturn d’exteriors i amb una localització associada al medi urbà, però amb repercussions de llarg abast. Els seus impactes negatius són molt evidents i afecten no només al paisatge i els ecosistemes, alterant la seva biodiversitat, sinó també a la salut humana.

A Riba-roja de Túria parlem de Contaminació Lumínica

0

Diptic_CL_01

Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.

En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.

Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.

Per inscriure’s cal entrar a la web

http://projeccio.uv.es

Enllaç directe: Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica

Diptic_CL_02

El díptic amb tota la informació es pot descarregar en aquest enllaç.

Per la protecció del cel nocturn des de la Palma

0

Eixida-Sol-Tenerife

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

POSTER_REECL_LaPalma2016

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

lapalma_mapEn aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

LaPalma-EnricÉs molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

Puerto-Naos-pre12 Puerto-Naos-post12

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

IMG_9360-4Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

El costat fosc de la llum a Bétera

1

Betera-CL-06sTal com vaig anunciar fa uns dies, divendres passat, dia 14 d’octubre, vàrem començar la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. La nova Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va invitar per inaugurar el cicle de conferències científiques d’aquest curs.

És molt gratificant veure com des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Betera-CL-01sAixí que divendres, davant d’una seixantena de persones, vàrem parlar a la gran sala de plens del Castell de Bétera de les conseqüències de l’excés de llum nocturna que omple els nostres carrers i que ara va a empitjorar amb l’entrada massiva de la tecnologia Led, generalment de color blanc.

Betera-CL-02sCom ja he dit nombroses vegades en aquest bloc, aquests leds blancs presenten un gran pic d’emissió en la banda del blau que afecta sobretot els insectes nocturns. A més a més l’exposició a aquest tipus de llum inhibeix la producció de melotonina en humans, afectant, en conseqüència el son, i causant altres efectes sobre la salut humana.

Molts municipis estan canviant la il·luminació només per l’estalvi energètic però no en saben res dels efectes nocius i/o no els tenen en compte.

Betera-CL-03sLa xarrada acabà amb un llarg torn d’interessants preguntes que demostren l’interés del públic pel tema. Cal destacar les preguntes que es feren al voltant dels efectes de l’ús del mòbil i tablet pels adolescents al llit abans de dormir.

En acabar la xarrada estava prevista una observació astronòmica de la Lluna i els planetes però els núvols cobrien pràcticament tot el cel amb la qual cosa el sopar previst als peus dels telescopis es va traslladar a l’Ateneu.

Betera-CL-04sEl nostre grup de treball Salvem la nit vol agrair l’amable tracte que l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va dispensar

Fotos: Diversos moments de l’acte.

Conseqüències de la contaminació lumínica, ara a Bétera

0

BETERA161014

Comencem la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica. El nostre grup de treball Salvem la nit ha estat invitat per la nova associació de Tecnologia i Ciència de Bétera.

És molt gratificant que des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Així que divendres 14 d’octubre serem a Bétera per parlar de les conseqüències de l’excés de llum nocturna per a la salut i el medi ambient. A més a més, si els núvols ens deixen, després de la xarrada, hi haurà una observació astronòmica de la Lluna i els planetes.

La xarrada és completament oberta al públic. Si esteu prop divendres, proveu d’acostar-vos-hi. Esteu invitats.

El costat fosc de la llum a Meliana

0
Publicat el 8 de juny de 2016

Setciencies01Dimecres passat, dia 1 de juny, ens trobàrem a Meliana, en el marc de la Setciències, la Setmana de la ciència i el medi ambient d’aquesta localitat de l’Horta, per parlar de la manera responsable i sostenible d’enllumenar la ciutat. Aquesta primera setmana pensada per acostar la ciència a la societat ha estat organitzada per l’equip de Medi Ambient format per Maria José Bayarri i Xesco B. Martínez.

La xarrada que va tindre lloc a l’Institut Municipal de Cultura (IMC), va ser presentada pel regidor de Medi Ambient, Pere Cano, que destacà la voluntat del municipi d’anar millorant els llums dels carrers, com ja s’ha fet en els carrils bici del municipi amb la instal·lació de leds amb baixa temperatura de color.

Setciencies02Entre el públic s’hi trobaven gent coneguda i que em va fer molt feliç retrobar com ara Rafa Pla, antic professor de la facultat de Matemàtiques i company de departament, i Rosa Boyer, estudiosa dels rellotges de Sol.

En la xarrada, una vegada explicats els fenòmens físics que causen l’excés de llum, l’emissió incontrolada i sobre tot l’allau de leds de llum blanca (amb un fort component en el blau), ens centrarem en els problemes mediambientals produïts per la contaminació lumínica, en el que els insectes són els primers afectats.

Setciencies03Els efectes de la contaminació lumínica, però, no s’aturen ací, sinó que estudis recents  demostren que l’excés de llum per la nit, i sobre tot l’emissió de llum amb alt contingut blau, és un potent cronodisruptor. La llum nocturna inhibeix la producció de melatonina durant la nit, una hormona que regula els ritmes circadians. Molts estudis han trobat relacions sòlides entre el treball a torns nocturn i la llum durant la nit amb el risc de patir alguns tipus de càncer (pit, pròstata), diabetis, malalties cardíaques i obesitat.

Les solucions als problemes de la contaminació lumínica són fàcils però demanen la conscienciació de la població. Cal disminuir l’excés de llum nocturna i no emetre cap al cel però el gran perill ara són els leds blancs que són venuts com a mitjà ràpid per a l’estalvi energètic de les arques municipals però que amaguen un efecte devastador per als ecosistemes i la salut humana. La població ha de ser crítica amb el tipus de llum que tenen a la porta de casa.

Setciencies04I és que Meliana és el famós poble que utilitzà l’anterior president de la Diputació de València per vendre els seus Leds blancs de canvi directe. Per això no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional per afirmar que els Leds no contaminen lumínicament. Però realment la llum de Meliana desaparegué per culpa d’un núvol. Aquest fet el denunciarem amb una entrevista que ens feren des del diari El Mundo València.

Com a herència de temps anteriors, ara Meliana té llum blanca per tot arreu, però, així i tot, la gent creu que hi ha poca il·luminació al carrer des de que el nou ajuntament ha baixat la potència. Cal fer molta feina encara per sensibilitzar envers la contaminació lumínica.

Imatges:

1.- Presentació de l’acte per Pere Cano.
2-4.- Diversos moments de la xarrada.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Tornem a Expociència per parlar d’enllumenat responsable

0
Publicat el 30 de maig de 2016

Expociencia2016-02

Dissabte passat, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit participà en Expociència 2016, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Com ja va ocórrer l’any passat, l’organització d’Expociència convidà el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica a participar en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte del mes de maig.

En el nostre taller Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada pel deficient enllumenat dels llums dels carrers del nostre país.

Expociencia2016-01I en aquest taller els leds han estat protagonistes. Els Leds s’estan venent com a la nova il·luminació eficient i i el tipus de llum que tothom hauria d’instal·lar-se a casa. Però no es parla mai dels seus problemes amb el medi ambient i amb la salut humana. Molts municipis valencians van instal·lar Leds molt blancs (amb un gran pic en el blau) a través del trampós pla d’eficiència energètica de la Diputació de València l’any 2012, amb llums totalment fora de normativa de la mà de Rus. Ara la situació sembla una mica millor però molts leds instal·lats són de vegades massa blancs, amb temperatura de color alta (Tc = 5000 – 6000 K).

Hi ha, però, tecnologia Led més saludable com els Leds de temperatura de color més baixa, més groga (3000 K o menor) o directament Led ambre (sense blau).

Una de les activitats del taller de dissabte mostrava les diferències entre diversos leds que es poden trobar a qualsevol tenda. Hi ha molt de desconeixement sobre el significat de  la Temperatura de color i com el seu valor influeix en la percepció i el confort visual. I, generalment, aquest important paràmetre del led apareix ben amagat i amb lletra petita en la caixa del producte.

En el taller un ordinador mostrava les fotografies del cel nocturn que va fer el nostre company Joan Ma Bullón el passat 1 de maig en la ruta des de Burjassot, prop de València, a Aras de los Olmos (els Serrans) a 100 km de distància. D’un cel totalment brillant es va passant, a poc a poc, a un cel cada vegada més fosc. Tanmateix les Expociencia2016-04llums de València són sempre visibles a qualsevol distància si mirem cap al sud-est fins i tot des d’Aras. Però si des d’Aras ens hem allunyat de la capital valenciana sense perdre la seua influència contaminant, ara ens aproximem a una gran altra urbs. Les llums de Madrid ja s’observen en la foto presa en Aras.

Una gran foto nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional invitava a posar nom als punts contaminants: rotondes, llocs aïllats, pobles menuts, el cartell de Cullera…

Expociencia2016-06Però l’activitat que més interés va causar va ser la casa i els llums que simulaven un carrer enllumenat d’una ciutat. Els estels simulats del sostre desapareixien però tornaven a brillar només amb petites accions d’apantallament sobre els llums.

Finalment el taller per pintar i retallar animals afectats per l’excés de llum a les zones naturals va congregar xiquets menuts amb els pares.

Un intens matí al Parc Científic de la Universitat de València. Gràcies per convidar-nos i gràcies, sobretot, als col·laboradors del taller.

Imatges:

1.- La casa i els llums del carrer.
2.- Explicant l’efecte sobre el cel nocturn.
3. Els leds càlids i freds. El tema de la temperatura de color.
4.- La ruta de Joan Ma Bullón en busca de la foscor.
5.- Uns visitants al taller.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ni la Lluna pot amb la contaminació lumínica

0

luna-contaminacion1

Fa uns dies m’entrevistaren per demanar-me l’opinió sobre el nou pla d’enllumenament de València. Encara que el pla és molt millor que el que s’ha fet fins ara a València, l’article no ha inclòs la meua proposta de fer-ho encara millor amb la instal·lació de leds de color ambre sense el nociu pic blau en el seu espectre.

—————————

Ni la Luna puede con la contaminación lumínica. Levante EMV, 6 de desembre 2015.

L’observatori astronòmic de València aplaudeix el pla per a renovar l’enllumenat després d’anys d’una «política nefasta».

Josep Bartual Roig | València

«Tenim detectors d’intensitat lumínica repartits per la ciutat i aquests ens indiquen que l’enllumenat de València és tan potent i contaminant, que ni tan sols quan hi ha lluna plena la intensitat es veu afectada. És a dir, ni la lluna pot amb la il·luminació d’aquesta ciutat». El revelador diagnòstic és d’un dels grans especialistes en la matèria, Enric Marco, astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre del grup de treball de Contaminació Lumínica de la UV.

Marco, que desenvolupa la seua labor científica en l’Observatori Astronòmic, situat en el campus de Burjassot, valora positivament el pla anunciat per l’Ajuntament de València per a substituir tot l’enllumenat de la ciutat per llums menys contaminants i de major eficiència energètica. «Almenys aquest equip de govern es preocupa per la contaminació lumínica», es felicita aquest tècnic superior d’astronomia, que considera que la política de l’anterior govern va ser «nefasta». «Fins ara la consigna era quanta més llum millor i s’han fet autèntiques barbaritats en aquest sentit. València brilla el doble que Madrid o Barcelona amb la quarta part de la població que tenen aquestes ciutats. Altres capitals com Berlín brillen menys que la nostra ciutat, fins i tot París no està tan il·luminada com València», assegura l’investigador.

luna-contaminacion2Marco desmitifica la falsa creença que una ciutat menys il·luminada és més insegura. «No és cert, hi ha investigacions a Gran Bretanya i Estats Units, fins i tot alguna duta a terme pel FBI, que demostra que no hi ha correlació entre el nombre de delictes i la baixada de la intensitat de la llum. Quasi que diria que succeeix tot el contrari, ja que els delinqüents amb menys llum també tenen més dificultats. El que de debò influeix és que una zona estiga més o menys transitada, no la quantitat de llum en els carrers», sosté l’astrònom.

En opinió d’aquest especialista, una il·luminació correcta per a un carrer és aquella que permet «reconèixer les cares de la gent», però denúncia que a València «en moltes vies es pot llegir fins i tot a la nit el periòdic». Una altra de les qüestions importants unida a la sobreil·luminació de la ciutat és el dret de les persones a la intimitat. «Hi ha sentències que ja han condemnat als ajuntaments a baixar intensitats de llum o apagar-les perquè aquesta es colava en les seues cases, violant la seua intimitat. És alguna cosa que no podem obviar», afig.

També, Enric Marco és partidari que es regule l’ús de rètols lluminosos a la nit. «És increïble que encara moltes companyies mantenen tota la nit engegats els seus lluminosos, amb la contaminació que comporta. Ací a Burjassot, on està l’observatori, notarem moltíssim el gran lluminós que va posar una empresa fallida ja en Fira València», recorda.

Marco recomana per a la ciutat l’ús d’enllumenat càlid, i si s’opta per leds, que no superen els 3.000 kelvin de temperatura de color perquè com més gran és aquesta, la llum es projecta més blanca, la seua dispersió augmenta i, per tant, contamina més.

Publicat al diari Ni la Luna puede con la contaminación lumínica. Levante EMV, 6 de desembre 2015.

http://www.levante-emv.com/valencia/2015/12/06/luna-contaminacion-luminica/1351082.html

Ni la luna puede con la contaminación lumínica -Valencia Levante, 6 de desembre 2015.