Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Contaminació lumínica: amenaça al benestar de les persones

0

Dimarts 26 tornem a Riba-roja de Túria per parlar de l’amenaça de la contaminació lumínica sobre el medi ambient, la salut i també sobre la seguretat personal per què omplir la nit de llum no ens fa estar més segurs. Hem de planificar la seguretat, també, amb criteris ambientals. Esteu tots invitats.

PRESENTACIÓ
En una societat en emergència climàtica cal determinar quines són les fonts que contribueixen a l’escalfament global i què cal fer per reduir-les o substituir-les. L’estalvi i l’eficiència energètica s’imposen, per tant, en les actuacions públiques. L’enllumenat de les nostres ciutats està actualment en el punt de mira i a molts indrets s’ha optat per substituir-lo per un enllumenat basat en LED, tecnologia que és venuda com eficient i ecològica.

Tanmateix moltes d’aquestes instal·lacions de LEDs són molt millorables ja que emeten una llum molt blanca, amb un fort component blau, amb efectes sobre els ecosistemes nocturns (insectes, ratpenats, aus, tortugues,….) i sobre la salut humana. La vertadera sostenibilitat en l’enllumenat públic seria la utilització de LED molt càlids amb una contribució de llum blava menyspreable i sense afeccions al medi ambient. Alguns ajuntaments valencians ja apliquen aquest principi que, a més a més, és el recomanat en
la Guia de Contractació verda de la Unió Europea.

OBJECTIU
En aquest context s’organitza la quarta jornada sobre contaminació lumínica, els efectes de l’enllumenat públic i privat sobre el medi ambient i la salut humana, destinada a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants, responsables de la presa de decisions i al públic en general, per tal de donar a conèixer millor la problemàtica i les possibles solucions per minimitzar els seus problemes.

Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en què es comptarà amb els punts de vista d’experts de diferents universitats i centres d’investigació en els camps de l’enginyeria, la criminologia, la normativa, l’òptica o la salut. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents.

PROGRAMA
9:30 h. Presentació de la jornada
– Robert Raga Gadea
Alcalde de Riba-roja de Túria
– Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Projecció Territorial i Societat. UV
– Paula Tuzón Marco
Secretària Autonòmica d’Emergència Climàticai Transició Ecològica. GV

10 h. Conferència: “Los retos que debe afrontar la administración local en la gestión de la
contaminación lumínica
– Josep Maria Ollé Martorell
Enginyer Tècnic en Il·luminació
11 h. Pausa-Café
11:30 h. Conferència: “La iluminación como medida de prevención del delito: seguridad objetiva y subjetiva
– Anna Almécija Casanova
Advocada i criminòloga
12:30 h. Conferència: La iniciativa: “Iluminación nocturna respetuosa para la Comunidad de Madrid”
– Carlos Herranz Dorremochea
Físic i soci de Cel Fosc
13:30 h. Taula redona: Iniciatives per un cel fosc
Modera: Ángel Morales Rubio (Responsable científic)
– Josep Maria Ollé Martorell
– Anna Almécija Casanova
– Carlos Herranz Dorremochea

16 h. Conferència: “Luz nocturna y salud: el papel
de nuestro reloj biológico”
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
Universidad de Murcia
17 h. Conferència: “Dispositius lluminosos eficients i
saludables en espais interiors”
– Jaume Escofet Soteras
Universitat Politècnica de Catalunya
18 h. Taula redona: Llum i salut
Modera: Enric Marco Soler (Responsable científic)
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
– Jaume Escofet Soteras
18:30 h. Cloenda

IV Jornada contra la contaminació lumínica. Amenaça al benestar de les persones. Fullet.

Imatge: Edifici Jeroni Munyoz. Campus de Burjassot. Universitat de València. Les lluminaries tipus Lampadaalta són un desastre. Autor: Ángel Morales-Rubio.

Adéu a Ultima Thule, benvingut a Arrokoth

0

El sobrevol de l’objecte celeste més llunyà  realitzat per un artefacte artificial terrestre va ocórrer a principi d’any quan la nau New Horizons passà prop de l’objecte del Cinturó de Kuiper 2014 MU69.

Ara aquest objecte, residu de la formació del Sistema Solar, ha estat oficialment anomenat Arrokoth, un terme nadiu americà que significa “cel” en la llengua dels Powhatan.

Amb el consentiment de la gent gran i representants de la tribu Powhatan, l’equip de New Horizons de la NASA va proposar aquest nom a la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i al Centre de Planetes Menors. Cal recordar que la IAU és l’única autoritat internacional autoritzada per anomenar objectes celestes. El nom va ser anunciat la setmana passada en una cerimònia a la seu de la NASA a Washington, DC, Estats Units.

El nom Arrokoth “reflecteix la inspiració de mirar al cel i preguntar-se sobre les estrelles i els mons més enllà del nostre“, va dir Alan Stern, investigador principal de New Horizons i membre del Southwest Research Institute, Boulder, Colorado. “Aquest desig d’aprendre és al cor de la missió New Horizons, i ens sentim honrats d’unir-nos amb la comunitat Powhatan i la gent de Maryland en aquesta celebració de descobriment“.

L’anterior nom, Ultima Thule, que tots ja teníem interioritzat, va ser adoptat com a sobrenom o nom de treball després d’una votació popular. No obstant això, aquest nom va ser ràpidament criticat a causa de l’associació amb el nazisme. En efecte, els ocultistes nazis van situar la ciutat de Thule com el suposat origen mític de la raça ària, encara que també es va usar comunament en la literatura grega i llatina antiga i en l’edat mitjana, així com en la cultura històrica del poble inuit (esquimals ) per referir-se a una ciutat mítica al nord de l’Atlàntic. De fet existeix actualment una base nord-americana a Groenlàndia amb aquest nom.

La Societat Thule va ser el patrocinador clau del que es va convertir després en el Partit Nazi, i alguns neonazis moderns i membres de la ultradreta continuen usant aquest terme. Molts pocs membres de l’equip de New Horizons sabien d’aquesta associació quan van seleccionar el sobrenom, i des de llavors havien defensat la seua elecció.

Que un grup de fanàtics utilitze un nom no hauria de ser suficient per evitar usar-lo, sobretot si aquest nom no era tan d’us comú com aquest. Tanmateix el nom Ultima Thule, encara que és bonic, fàcil de recordar i que mostrava clarament la natura dual de l’objecte no complia de manera clara les recomanacions de la IAU per nomenar objectes celestes (apartat Minor Planets)

Proposed names should be:

  • 16 characters or less in length
  • preferably one word
  • pronounceable (in some language)
  • non-offensive
  • not too similar to an existing name of a Minor Planet or natural Planetary satellite.

És a dir, s’incompleix el punt 2, preferiblement una sola paraula, i el punt 4, no ofensiu. I era molt ofensiu per a molta gent.

Per tant s’obre un debat a la comunitat astronòmica, i en la societat en general, per si és lícit o no usar paraules o expressions que han usat personatges d’una ideologia que ha causat milions de morts en el segle XX o, per contra, podem donar un ús més pacífic i normal a aquests paraules. Com explicà a principis d’any en una conferència de premsa Alan Stern, investigador principal de New Horizons, “El terme Ultima Thule, que té una antiguitat de molts segles, possiblement mil anys, és un meme meravellós per a l’exploració, i és per això que el vàrem triar… Només perquè a unes males persones els va agradar aquest terme, no els deixarem que se l’apropien“.

Finalment, però, han acceptat buscar un terme alternatiu associat a la cultura dels pobles nadius que vivien a la regió on es va descobrir l’objecte; en aquest cas, tant el Telescopi Espacial Hubble (a l’Institut de Ciència de Telescopi Espacial) com la missió New Horizons (en el Laboratori de Física Aplicada Johns Hopkins) operen als afores de Maryland, un vincle amb la importància de la regió de la Badia de Chesapeake per als Powhatan.

Imatge: NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute/Roman Tkachenko.

Mercuri entre núvols

0

Tot estava preparat dilluns passat, 11 de novembre, per rebre Mercuri com es mereixia. Poc després de les 13:30 el planeta havia de passar per damunt del disc solar en el que havia de ser el darrer trànsit del planeta fins el 2032.Tanmateix l’oratge féu tot el possible per fer-nos difícil la feina.

Si durant tot el matí una tela fina de núvols prims encara ens permetia observar el fenomen còsmic, va ser a partir de les 15:30 quan uns núvols foscos i gruixuts ens taparen totalment la visió del Sol i del seu visitant ocasional. En definitiva, en aquesta ocasió l’observació del trànsit de Mercuri no fou tan difícil com fa tres anys però s’hi acostava.

Allí estàvem, Hèctor i jo, a la terrassa de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València preparats amb dos telescopis per observar el fenomen. A la cúpula, amb el telescopi apocromàtic de 7″ l’observaríem protegits amb un filtre solar mylar. A fora, un petit telescopi de 150 mm d’apertura el projectaria en una pantalla. Així veuríem l’evolució global del puntet planetari sobre el disc solar mentre que amb el telescopi en veuríem els detalls.

Així, segons les previsions, a les 13:35 esperàvem impacients l’entrada de Mercuri al disc solar. Però l’objecte celeste és tan menut vist des de la Terra i l’atmosfera terrestre no hi ajudava gaire que va ser un estudiant de física que ens visitava, i amb bona vista, qui primer detectà la petita pertorbació fosca sobre el Sol. Sí, allí estava, i amb l’ocular amb el que l’observàvem el veiem com es movia en passar pocs minuts.

Els núvols cada vegada més densos frustraren l’observació per projecció ja cap a les 2 de la vesprada, per falta de llum. Només el telescopi gran ens permetia encara veure’l.

L’observació estava oberta a tot el personal del Campus. Així que nombrosos estudiants de física s’hi aproparen i hi feren fotos amb el mòbil. També alguns professors dels departaments de física aplicada i d’astrofísica també volgueren observar el trànsit. Finalment el degà de Matemàtiques, Joan M. Monterde, se’ns presentà per gaudir, malgrat els núvols, de la matemàtica dels encontres celestes. Gràcies a tots per les visites.

La festa, però, acabà a les 15:30 quan uns núvols negres i ben inoportuns se situaren entre un Sol que ja declinava cap a la posta i el nostre punt d’observació. Els visitants que s’acostaren a la vesprada ja no veieren res.

Al llarg del post podeu veure algunes imatges del fenomen.

Imatges:

1.- Trànsit de Mercuri vist des de Valladolid per Fernando Cabrerizo. No es pot comparar amb les nostres fotos. Fernando és un artista astrofotògraf. Creative Commons.
2.- Comença el trànsit. Imatge feta amb mòbil amb el telescopi Apo 7″. Enric Marco.
3-4. Estudiants de física observen el fenomen. Enric Marco.
5-7. Hèctor Sánchez i jo observem el trànsit. J.M. Monterde.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

“50 anys a la Lluna” a Ontinyent i Riba-roja de Túria

0

Les dues darreres setmanes he gaudit en explicar les històries, anècdotes, actes de valentia que van permetre fer arribar una nau espacial amb humans a la Lluna i retornar-los sans i estalvis a la Terra.

Dins del context de la guerra freda, moltes vegades a pocs minuts de prémer el botó nuclear, els astronautes nord-americans del programa Apollo aconseguiren la fita anunciada i promesa pel president John F. Kennedy de dipositar un artefacte comandat per humans en la Lluna, per davant dels soviètics.

En aquesta cursa també hi ha històries lamentables a l’ombra que a poc a poc es van desvelant. La prohibició expressa d’entrenar dones astronautes, després de descobrir-se el programa secret FLATs, posposà l’arribada de la primera dona nord-americana, Sally Ride, fins el 1983.

De tot açò i molt més, com ara la participació espanyola en l’arribada a la Lluna, va ser part de les dues conferències que he fet aquestes dues setmanes a Ontinyent (la Vall d’Albaida) i Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) dins de la sessió de xarrades del programa Unisocietat  del vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València.

La sessió d’Ontinyent, celebrada el dijous 7 de novembre a l’immens auditori del Centre Cultural de Caixa Ontinyent, va reunir una huitantena d’assistents que feren interessants preguntes en acabar la xarrada.

La xarrada que vaig fer el dijous 14 de novembre ja fou en un escenari més menut, el Saló d’Actes del Centre Social de Riba-roja de Túria. Una quarantena de persones assistiren a la sessió, entre elles moltes persones joves.

I després de la xarrada, la part més interessant. Les preguntes sobre la futura colonització de la Lluna i el viatge a Mart, l’efecte de les tempestes solars sobre la comunicació en ràdio, el record d’alguna anècdota divertida de Neil Armstrong, etc… que ens van dur fins a les 20:30 i el tancament del local. Gràcies al públic de les dues sessions.


Ciència, tecnologia, cursa espacial, guerra freda, aventura espacial, misèries morals i teoria de la conspiració. Tot això ho té la conquesta de la Lluna. Continuarà.

 

 

 

Imatges: Enric Marco, Oscar Borrell i Ángel Morales-Rubio.

Dilluns, 11 de novembre, trànsit de Mercuri

0

El dilluns 11 de novembre de 2019 el planeta Mercuri s’alinearà amb la Terra i el Sol i durant gran part del dia transitarà per davant del disc solar.

(Continua la votació per anomenar Tirant i Carmesina a una estella i el seu planeta fins el 12 de novembre. Pots votar ací:

¿Qué nombre eliges para la estrella HD149143 y su planeta HD149143b?  )

Què és un trànsit?

Un trànsit astronòmic és un fenomen pel qual un astre passa per davant d’altre més gran, bloquejant en certa manera la seua visió. El més conegut és l’eclipsi solar, on la Lluna cobreix la vista del Sol. Els anomenats trànsits planetaris són els que succeïxen entre un planeta del sistema solar i el Sol. Així, des de la Terra solament són visibles els dels planetes interiors, és a dir, Mercuri i Venus. Aquests transits s’han utilitzat per determinar la distancia entre la Terra i el Sol, l’anomenada unitat astronòmica. L’any 2004 i 2012 ja observarem els trànsits de Venus.

El trànsit de Mercuri

Si l’òrbita de Mercuri no estiguera inclinada respecte de l’òrbita de la Terra, Mercuri transitaria pel davant del Sol una vegada cada 116 dies, que és el temps que tarda en repetir-se la mateixa posició relativa Sol-Mercuri vist des de la Terra, també anomenat període sinòdic. Però la inclinació de l’òrbita (7 graus) provoca que la major part de les vegades Mercuri passe “per sobre” o “per sota” del disc solar, sense que es produesca el trànsit. Les dues condicions necessàries per a que es produesca un trànsit de Mercuri són: que la posició relativa Terra-Mercuri-Sol siga l’adequada (3 voltes a l’any) i que la Terra passe prop dels dos punts d’intersecció de la seua òrbita amb la de Mercuri (en maig i novembre). Tot junt fa que en mitjana tan sols hi ha 13 trànsits per segle, separats per intervals que van dels 3,5 als 13 anys i que sempre ocorren durant els mesos de maig i novembre.

En el segle XXI tindran lloc 14 trànsits de Mercuri. El passat 9 de maig de 2016 Mercuri passà per davant del Sol. El pròxim serà el 13 de Novembre de 2032.

Els instants d’observació del trànsit de dilluns 11 de novembre seran (hora local):

  • Primer contacte (quan el disc de Mercuri és exteriorment tangent amb el Sol) : 13:35:26
  • Segon contacte (quan el disc de Mercuri és interiorment tangent amb el Sol) : 13:37:08
  • Màxim trànsit (instant de mínima separació angular entre Mercuri i el Sol): 16:19:48
  • Tercer contacte (quan el disc de Mercuri és interiorment tangent amb el Sol al costat oposat) : 19:02:33
  • Quart contacte (quan el disc de Mercuri és interiorment tangent amb el Sol al costat oposat): 19:04:14

Precaucions

Cal observar el trànsit de manera segura. Mirar el Sol directament sense protecció o a través d’ulleres de sol, telescopis sense el corresponent filtre solar o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls. Donat que el disc de Mercuri és molt menut, només l’observació mitjançant un telescopi amb filtre adequat permetrà observar el fenomen.

A la Universitat de València, des del departament d’Astronomia i Astrofísica organitzem una observació popular de l’esdeveniment a l’Aula d’Astronomia situada a l’edifici Jeroni Muñoz, al campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València. Aquesta observació es realitzarà des de l’inici de l’alineació Terra-Mercuri-Sol (13:35h) fins a la posta de Sol (17:50h aproximadament).

Imatges:

1.- El trànsit de Mercuri ocorregut el 9 de maig de 2016, vist a les 14:24:01 UTC de East Grand Forks, MN, USA. Mercuri és visible com un punt negre a sota i a l’esquerra del centre, i la taca solar AR2542 és visible de manera superior al centre. Wikipedia Commons.
2.- Mercuri ja prop de l’eixida del disc solar. Canon EOS amb teleobjectiu 400 mm, més duplicador i filtre infraroig a 100 ISO. 1/4000s f#32, 2012, Roger Mira.
3.- Esquema del pas de Mercuri per davant del Sol. Fred Espenak, EclipseWise.com

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Setmana de la Ciència de Gandia. Programa

0

DILLUNS 4 DE NOVEMBRE

10:00h. Gandia UV-CG  (C/ Tossal, 8). Taller: Vols un fòssil, fes-lo tu mateix. A càrrec de: Erica Boisset, Teresa Sáez i José A. Villena. Museu d’Història Natural de la U. de València.
10:00 h. Campus de Gandia-UPV. Taller: Impressió 3D. A càrrec de: Tomàs Sogorb Devesa.  Universitat Politècnica de València.
10:00 h. Port de Gandia. Visita guiada al Museu del Mar. “La Flota del Polit”.

………

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Fotografiant la frontera del temps i de l’espai.  A càrrec de: Ivan Martí Vidal. Observatori Astronòmic de la U. de València.

 

DIMARTS 5 DE NOVEMBRE

10:00 h. Jardí Casa de la Marquesa. Taller ambiental. A càrrec de:  Paloma Herrera Racionero. UPV
10:00 h. Campus de Gandia-UPV. Taller:  Existeixen els espírits? A càrrec de: Juan Carlos Rodríguez, UPV
10:00 h.  Campus de Gandia-UPV Taller: Inspecció ultrasònica de materials.  A càrrec de: Josep Rodríguez Sendra. UPV.
10:00 h. Port de Gandia. Arts de pesca tradicionals i adaptacions de peixos i organismes marins. A càrrec de: Miguel Rodilla. UPV.
10:00 h. Port de Gandia. Visita guiada al Museu del Mar. “La Flota del Polit”.
10.00h. Gandia UV-CG  (C/ Tossal, 8). El color de la Prehistòria: com analitzem els ocres i pigments. A càrrec de: Gianni Gallello, Ángel Morales Rubio, Clodoaldo Roldán i Emili Aura. Universitat de València.
11.30 h. Campus de Gandia-UPV.  El problema de la basuraleza, possibles soluciones. A càrrec de: Aida Fernando, Ecoembes.
………
19:30 h.   Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Érase una vez… ciencia hecha por mujeres. A càrrec de: Marta Macho Stadler.  Universitat del País Basc.

 

DIMECRES 6 DE NOVEMBRE

09:00 h. Campus de Gandia-UPV.  Taller: Flors interactives. A càrrec de: Asun Pérez. UPV-EPSG
10:00 h.
 Jardí Casa de la Marquesa. Taller ambiental. A càrrec de:  Paloma Herrera Racionero. UPV.
10:00 h. Gandia UV-CG  (C/ Tossal, 8). StatWars, taller de Ciència de Dades.  A càrrec de: Emilia López. Departament de didàctica de les matemàtiques. Universitat de València.
10:00 h. Port de Gandia. Visita guiada al Museu del Mar. “La Flota del Polit”.
11:30 h. Campus de Gandia-UPV.  Taller de Fractals. A càrrec de: Anna Vidal Meló. Professora UPV-EPSG.

……

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: Apocalipsi microbiana en un món sense antibiòtics. A càrrec de: Sergi Maicas. Coordinador del projecte Small World Iniciative. Universitat de València.

 

DIJOUS 7 DE NOVEMBRE

09:00 h. Campus de Gandia-UPV.  Taller: Flors interactives. A càrrec de: Asun Pérez. UPV-EPSG.
10:00 h. Jardí Casa de la Marquesa. Taller ambiental. A càrrec de:  Paloma Herrera Racionero. UPV.
10:00 h. Gandia UV-CG  (C/ Tossal, 8). Taller: Matemàtiques Musicals. CEFIRE.
10:00 h. Campus de Gandia-UPVExisteixen els espírits? A càrrec de: Juan Carlos Rodríguez, UPV.
10.00 h. Port de Gandia. Arts de pesca tradicionals i adaptacions de peixos i organismes marins. A càrrec de: Miguel Rodilla, UPV.
10:00 h. Port de Gandia. Visita guiada al Museu del Mar. “La Flota del Polit”.
11:00 h. Campus de Gandia-UPV. Taller: Impressió 3D. A càrrec de: Tomàs SogorbDevesa.  UPV-EPSG.
13:00 h.  Campus de Gandia-UPV. Inauguració del laboratori de Cambres Acústiques.

….

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: El impacto de la contaminación acústica en nuestras vidas ¿podemos atenuarlo? A càrrec de: Ana Delgado Portela. Sociedad Española de Acústica.

 

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE

10:00 h. Jardí Casa de la Marquesa. Taller ambiental. A càrrec de:  Paloma Herrera Racionero. UPV.
10:00 h. 
Campus de Gandia-UPV. Existeixen els espírits? A càrrec de: Juan Carlos Rodríguez. UPV.
10:00 h.  Campus de Gandia-UPV.  Taller: Inspecció ultrasònica de materialsA càrrec de: Josep Rodríguez Sendra. UPV.
10.00 h
. Port de Gandia. Arts de pesca tradicionals i adaptacions de peixos i organismes marins. A càrrec de: Miguel Rodilla, UPV.
10:00 h. Port de Gandia. Visita guiada al Museu del Mar. “La Flota del Polit”.
11:30 h
Campus de Gandia-UPV. Ciència o màgia? A càrrec de: Jaime Gómez Hernández. Catedràtic de la Universitat Politècnica de València.

….

19:30 h. Casa de la Marquesa Sala B. Conferència-Col·loqui: L’origen de les espècies de Darwin: una invitació a la lectura. A càrrec de: Juli Peretó. Subdirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes. Universitat de València.

DIMECRES 30 D’OCTUBRE

Tavernes de la Valldigna.  La Bioquímica a les teues mans. A càrrec de: María Jesús García Murria i  Luis Martínez Gil.  Dep. Bioquímica i Biologia Molecular. U de València.

EXPOSICIONS

De l’1 al 30 de novembre.   Hall de la Biblioteca de la UPV-EPSG. Selecció de biblioteca de divulgació científica.

Del 1 al 15 de novembre.    Hall sala de conferencies del Campus de Gandia. Exposición proyecto Libera Unidos contra la basuraleza. No es tu basura si es tu problema. Problemas y soluciones de la basuraleza. Ecoembes-SEO BirdLife.

Del 4 al 8 de novembre.Un món, 17 reptes. Els ODS en la Índia rural a través de la Fundació Vicent Ferrer.  Sala d’usos múltiples del Campus de Gandia

 

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Comença la Setmana de la Ciència de Gandia

0

Per tercer any consecutiu el CEIC Alfons el Vell, el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València uneixen les seues capacitats científiques i didàctiques per a organitzar la Setmana de la Ciència de Gandia, del 4 al 8 de novembre.

Setmana de la Ciència 2019. Programa

En aquesta ocasió el programa inclou conferències a la Casa de Cultura de Gandia, obertes a tots els públics i tallers, xarrades i exposicions en diferents seus de Gandia, dirigides especialment a estudiants de col·legis i instituts, tant de la Safor com d’altres comarques.

Les persones més joves podran així aprendre a fabricar un fòssil, a imprimir en 3D, a fabricar flors interactives, coneixeran què són els ultrasons i com s’apliquen a la indústria i la fabricació d’avions… comprendran algunes de les relacions entre les matemàtiques i les arts, com la música, amb el dibuix i amb la màgia…

Així ho van explicar dijous 31 passat en roda de premsa Luis Miret, director del CEIC Alfons el Vell; Josep Àngel Mas, subdirector de Promoció del Campus de Gandia de la UPV i  Nahuel González López, regidor de l’Ajuntament de Gandia.

Mas ha expressat la satisfacció del Campus de Gandia per haver arribat a la 15a edició de la  Setmana de la Ciència, en els tres darrers anys coorganitzada amb el CEIC Alfons el Vell i la Universitat de València,  per tal de fer més efectiu l’objectiu d’acostar el coneixement a la ciutadania, especialment als més joves. “Cal destacat la implicació al 100% de tots els estaments que configuren la comunitat universitària en els diversos tallers organitzats: professorat, alumnat i tècnics, tots ells desinteressadament il·lusionats per compartir amb la societat els seus coneixements i el seu bon saber fer”.

Per la seua banda, el regidor de Cultura ha agraït “la tasca del CEIC Alfons el Vells i de les universitats, amb els quals col·laborem habitualment, en la divulgació científica entre la ciutadania de Gandia i la Safor, un veïnat molt curiós de coneixement, com demostra en moltes ocasions”.

La Setmana de la Ciència de Gandia compta amb el patrocini de la Càtedra Gandia Turisme Intel·ligent, la Càtedra IVIO, la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia i el suport de la Càtedra d’Innovació del Campus i la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València, entre altres organitzacions.

Entre les activitats desenvolupades dins del marc de la Setmana de la Ciència es troben tallers de sensibilització ambiental, impartits per estudiants del Grau en Ciències Ambientals del Campus de Gandia; tallers d’impressió 3D, una tecnologia que permet la creació d’objectes tridimensionals a través de la superposició de capes de materials.

Taller: ‘Existeixen els esperits?’, on es realitzaren experiments amb diferents freqüències de so, a més de visitar-se les cambres acústiques del Campus: anecoica i reverberant. Taller: Inspecció ultrasònica de materials, en el qual es coneixen les característiques físiques dels ultrasons i les seues múltiples aplicacions: en medicina, en indústria…taller sobre arts de pesca tradicional i adaptacions de peixos i organismes marins, on es poden observar i palpar organismes marins i peixos de la costa de Gandia, conèixer les seues característiques físiques i les seues funcions. Taller sobre flors interactives, on els estudiants aprendran a programar i construir flors-robot que interactuen amb l’entorn; Taller de fractals per a dibuixar amb matemàtiques; Espectacle ‘Ciència o màgia’? on es comprovarà que amb matemàtiques també podem fer màgia, amb la sola ajuda d’una baralla de cartes…

A més hi haurà un taller de Geologia on s’aprendrà que és i com fer un fòssil, un taller d’Arqueologia, per aprendre com pintaven en la prehistòria i el taller StatWars per aproximar la ciència de dades als estudiants de secundària.

Per altra banda,  la investigadora Ana Delgado Portela donarà nom a les Cambres Acústiques del Campus de Gandia de la UPV, en una iniciativa que es va començar l’any passat i amb la qual es pretén posar el nom de científiques rellevants a laboratoris del Campus, per a donar visibilitat a les dones en la ciència.

A més, tindran lloc conferències sobre el fem en la natura, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la situació a la Índia, dirigides a la comunitat universitària i a la

Conferències totes les vesprades a les 19.30h

Tots els dies, el CEIC Alfons el Vell organitza conferències

Iván Martí Vidal ofereix la conferència ‘Fotografiant la frontera del temps i l’espai’ oberta al públic, a la Casa de Cultura de Gandia, el dilluns 4 de novembre a les 19.30h. La presentació estarà a càrrec d’Enric Marco, conseller del CEIC i investigador de la UV.

Ivan Martí Vidal és doctor en Física,  IP projecte del programa d’Excel·lència CIDEGENT, GV, membre de l’Observatori Astronòmic i del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Ens explicarà com el seu equip de treball internacional va aconseguir la primera imatge del forat negre supermassiu de la galàxia M87 l’abril passat. La col·laboració internacional Event Horizon Telescope (EHT), formada per 347 especialistes  ha merescut el premi Breakthrough de Física Fonamental, dotat amb 3 milions de dòlars i un dels més prestigiosos del món.

Marta Macho Stader ofereix la conferènciaÉrase una vez… ciencia hecha por mujeres’ oberta al públic, a la Casa de Cultura de Gandia, el dimarts 5 de novembre a les 19.30h. La presentació estarà a càrrec d’Enric Marco, conseller del CEIC i investigador de la UV.

Marta Macho Stader és doctora en matemàtiques i professora de Geometria i Topologia en la Universitat del País Basc i especialista en Teoria Geomètrica de Foliacions i Geometria no commutativa.

És editora i impulsora de l’espai digital Mujeres con ciencia de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc dedicat a la difusió del paper de les dones en la ciència I a la visibilitat dels seus treballs tant de les pioneres com de les científiques actuals a més dels aspectes transversals a la ciència i els biaixos de gènere en la ciencia. per la que ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Emakunde d’Igualtat el 2016.

El 2015 va rebre el Premi Igualtat de la Universitat d’Alacant pel seu treball divulgatiu i accions a favor de la visibilització de les aportacions de les dones científiques en el progrés social.

Sergi Maicas Prieto ofereix la conferència ‘Apocalipsi microbiana en un món sense antibiòtics’  oberta al públic, a la Casa de Cultura de Gandia, el dimecres 6 de novembre a les 19.30h. La presentació estarà a càrrec de Pasqual Molina, metge especialista i conseller del CEIC.

Sergi Maicas Prieto és doctor en biologia i professor de Microbiologia. Coordinador del Projecte Small World Initiative a la Universitat de València. Després de quasi un segle gaudint de l’acció dels antibiòtics com a eina fonamental en la lluita contra les malalties infeccioses, comencem a enfrontar-nos a un món on aquestes molècules perden la seua efectivitat. L’ús dels antibiòtics, de vegades d’una manera poc adequada, tant per a tractar infeccions com per a activitats menys altruistes –per exemple, l’engreix del bestiar força i accelera la disseminació de resistències entre els microorganismes. Malalties que es podien solucionar en una setmana comencen a ser la causa de la mort de moltes persones.

Ana Delgado Portela ofereix  la conferència ‘L’impacte de la contaminació acústica en les nostres vides, podem atenuar-lo?’,  oberta al públic, a la Casa de Cultura de Gandia, el dijous 7 de novembre a les 19.30h. La presentació estarà a càrrec de Romina del Rey, professora i investigadora de la UPV.

Ana Delgado és experta en acústica arquitectònica i mediambiental. Responsable de l’elaboració del Document Bàsic de Protecció davant del Soroll del Codi Tècnic de l’Edificació i vocal dels Grups de Treball dels Reials decrets de desenvolupament de la Llei del Soroll en el Ministeri de Medi Ambient. Representant del Ministeri d’Habitatge i de la Societat Espanyola d’Acústica en multitud de fòrums en aquest àmbit. Directora de la Revista científica d’Acústica i editora de publicacions de la Societat Espanyola d’Acústica, com la col·lecció de llibres “Temes d’Acústica”.

Juli Peretó Magraner ofereix la conferència ‘ L’origen de les espècies de Darwin: una invitació a la lectura’ oberta al públic, a la Casa de Cultura de Gandia, el divendres 8 de novembre a les 19.30h. La presentació estarà a càrrec d’Enric Marco, conseller del CEIC i investigador de la UV.

Juli Peretó Magraner és doctor en química i catedràtic de Bioquimica i Biologia Molecular. Actualment és Subdirector de l’ Institut Universitari: Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2sysbio). Els seus principals interessos de recerca estan relacionats amb l’origen i l’evolució primerenca de la vida, l’evolució del metabolisme, l’evolució simbiogenètica de les vies metabòliques, l’anàlisi estequiomètrica de les xarxes metabòliques i la història d’idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de la vida. És un expert en la vida i obra de Charles Darwin.

Exposicions i activitats a la Biblioteca- CRAI del Campus de Gandia

Des de la Biblioteca – CRAI han realitzat una selecció bibliogràfica sobre divulgació científica, que podrà consultar-se tot el mes de novembre en el hall de la Biblioteca del Campus de Gandia.

Exposicions sobre el fem a la natura i  la situació de la Ïndia rural completen la programació.

La votació per Tirant i Carmesina als mitjans

0

La votació per posar nom a un estel i el seu planeta continua fins el 12 de novembre. La nostra proposta és Tirant i Carmesina. Podeu votar en aquest enllaç:

¿Qué nombre eliges para la estrella HD149143 y su planeta HD149143b?

Des del País Valencià, diverses entitats com l’Associació Valenciana d’Astronomia, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, Alfons el Vell de Gandia, i diversos professionals hem proposat per a la parella còsmica els noms dels nostres més volgut herois medievals de ficció, Tirant i Carmesina.

Podeu votar en aquest enllaç:

¿Qué nombre eliges para la estrella HD149143 y su planeta HD149143b?

La setmana ha estat moguda per promocionar que els herois del Tirant estiguen al cel per sempre.

Dilluns uns periodistes de la televisió pública valenciana À Punt parlarem amb mi. L’entrevista va eixir a l’espai de l’Oratge de les Noticies de la Nit de dimarts 29 d’octubre.

L’enllaç al programa:

L’oratge del 20H NTC del dimarts 29 d’octubre de 2019

Dimecres 30 m’entrevistaren per a la ràdio d’À punt, a les Notícies de la nit, La Tertúlia, Ciència i Investigació. Durant una conversa més llarga vaig parlar no només de la iniciativa de posar nom a una estrella i el seu planeta sinó també de contaminació lumínica. Enllaç a sota:

30.10.2019 | Les notícies de la nit | Tertúlia

Tirant i Carmesina és la proposta de l’astronomia valenciana per a batejar una estrela i el seu planeta. Ens ho ha contat l’astrònom Enric Marco, en la segona hora de #LesNotíciesdelaNit. L’Ictus, la febra Q o l’arqueologia també han sigut temes de #LaTertúlia, amb Anna Juan i Kristin Suleng.

Finalment el diari digital Vilaweb, d’on penja aquest bloc d’Astronomia, publicava el dia 1 de novembre un article:

Campanya per a anomenar Tirant i Carmesina un estel i el seu planeta.

Es busca nom per a l’estel nan groc HD 149143 i el seu planeta HD 149143 b.

Acció Cultural del País Valencià també se n’ha fet ressò en el seu butlletí.

Posem a ‘Tirant’ i ‘Carmesina’ al cel!

 

Publicat dins de Exoplanetes, Literatura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2019

1

Comença novembre i  fins el 12 de novembre podeu posar nom a una estrella i el seu planeta. La nostra proposta és Tirant i Carmesina.

Podeu votar en aquest enllaç:

¿Qué nombre eliges para la estrella HD149143 y su planeta HD149143b?

La Unió Astronòmica Internacional (IAU) fa 100 anys. Per celebrar-ho ha organitzat una votació per tal que més de cent estat d’arreu del món eligesquen un nom per a una estrella i el seu planeta. A l’estat espanyol li toca batejar l’estel nan groc HD 149143 i el seu planeta HD 149143 b, tots dos situats a 240 anys-llum de la Terra. Com he dit abans tenim fins el 12 de novembre per elegir entre una dotzena de parelles de noms.

Des del País Valencià, diverses entitats com l’Associació Valenciana d’Astronomia, l’Agrupació Astronòmica de la Safor, el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, Alfons el Vell de Gandia, i diversos professionals hem proposat per a la parella còsmica els noms dels nostres més volgut herois medievals de ficció, Tirant i Carmesina.

Podeu votar en aquest enllaç:

¿Qué nombre eliges para la estrella HD149143 y su planeta HD149143b?

El ball dels planetes

En aquest interregne entre les belles constel·lacions de l’estiu i les fresques i clàssiques constel·lacions hivernals, aquest mes podrem gaudir de les poc vistoses agrupacions estel·lars d’Aquari i Peixos, mentre encara podem veure les estivals Sagitari i Capricorn.

Sobre aquests darreres podrem contemplar una vegada més un vistós ball de planetes i la Lluna. Al llarg del mes el nostre satèl·lit s’anirà movent entre els planetes Júpiter i Saturn mentre que un esquiu Venus es deixarà veure prop de l’horitzó oest pocs moments després de la posta del Sol.

Aquests primers dies del mes la Lluna està visitant cadascun dels planetes. Si anit, 31 d’octubre, estava fent companyia a Júpiter, avui 1 de novembre es trobarà a mig camí entre Júpiter i Saturn. Demà 2 de novembre, com es veu a la imatge, la posició d’una Lluna creixent ens indicarà on trobar Saturn.

Mentrestant, només si tenim un horitzó oest lliure d’arbres, edificis o muntanyes, podrem veure com un esquiu Venus (i potser, si teniu sort, Mercuri una mica més baix) ens saludarà ben brillant. El planeta de la deessa de l’amor serà més visible i estarà més alt durant els pròxims mesos i el podrem detectar més fàcilment.

Els planetes Júpiter i Saturn ja no brillen tant com ho feren a l’estiu. Encara, però, es interessant observar-los a través d’un telescopi. Tanmateix cada dia que passa davallen més i més a l’horitzó occidental, fins i tot Júpiter arribarà a estar tan baix com Venus. Aquest fet farà dels dos planetes una parella còsmica els dies 23 i 24 de novembre. No us ho perdeu.

Finalment cal comentar el retorn de la Lluna sobre els planetes a final del mes. Des del 28 al 30 de novembre el nostre satèl·lit tornarà a passejar-se i dansar amb els planetes Júpiter i Saturn. Un espectacle per gaudir.

 

 

 

A la matinada, cap a l’est i poc abans de l’alba, també hi haurà ball de planetes però amb el dèbil Mart i el també esquiu Mercuri. L’estel brillant Spica, (α Virgo) a la constel·lació de la Verge, s’afegirà a la festa estel·lar per fer-la més interessant.

Trànsit de Mercuri

El trànsit de Mercuri del 9 de maig de 2016, vist a les 14:24:01 UTC des de East Grand Forks, MN. Mercuri és visible com un petit punt negre a sota i a l’esquerra del centre. La taca solar AR2542 és visible de manera destacada per damunt del centre (així com AR2543 a sota d’ella i AR2544 a la vora superior esquerra del Sol).

L’esdeveniment més interessant del mes i de l’any és el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol. L’11 de novembre, a partir de les 13:35 i fins a la posta del Sol, serà possible observar com el planeta transita per damunt del disc solar.

L’òrbita de Mercuri es troba inclinada uns 7º respecte a l’òrbita de la Terra, per la qual cosa normalment el planeta, vist des de la Terra, passa per sobre o per sota del disc del Sol. Tanmateix, cada 3 o 13 anys, en maig o novembre quan el Sol, el planeta i la Terra es troben perfectament alineats, el planeta passa per damunt del Sol.

Mirar qualsevol fenomen que ocorre al Sol és sempre perillós. L’observació del fenomen s’ha de fer sempre de manera segura, amb l’us de filtres adequats. A més a més, donat que el disc de Mercuri és molt menut, caldrà observar el fenomen a través d’un telescopi amb filtres.

Més endavant donaré més explicacions sobre el fenomen.

La pluja dels Leònids

Hi ha diverses pluges d’estels previstes al llarg d’aquest mes de novembre. Tanmateix només la pluja dels Leònids, prevista per la nit del 17 al 18 de novembre mereix ser anomenada. La previsió és que s’observen uns 15 meteors per hora si s’està en una zona fosca, lluny dels llums pertorbadors de les ciutats. Associat al cometa 55P Tempel-Tuttle, alguns anys han originat veritables tempestes. L’any 1999 les previsions de les pluges de les Leònides van encertar plenament. Cap a les 3 de la matinada centenars i centenars de meteors van caure sobre nosaltres. Jo en vaig comptar més de 500 en dues hores. Va ser realment espectacular veure-ho malgrat el fred que feia i la son que patia. Enguany no sembla que això passe i a més amb una lluna en quart minvant que pot ser molesta.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Novembre 4 11 23
Lluna plena Novembre 12 14 34
Quart minvant Novembre 19 22 11
Lluna nova Novembre 26 16 06

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2019. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Declaració de l’espill. Tirant lo blanc. Manel Boix.
2 – 7. Aspectes del cel de novembre amb Stellarium.
8.- Els equips utilitzats per a la fotografia eren un DSLR Nikon D5500 (velocitat de l’obturador 1/30 de segon, ISO 100), un refractor Celestron C6-R, un filtre solar ASTF-140 de Baader Planetarium i un filtre Lumicon 2 “# 58 de color verd fosc.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari