Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Quan els móns xoquen, aparentment

1
Publicat el 28 de juny de 2015

20150630ampl

Aquests dies no deixeu de mirar el cel poc després de la posta de Sol. Un altre espectacle celeste s’està preparant. Els objectes més brillants del cel, Venus i Júpiter, amb permís del Sol i de la Lluna, estan abocats a una cursa desenfrenada per trobar-se al cel del capvespre del dia 30 de juny.

Si s’hi us fixat, haureu notat com, des de fa uns dies, el planeta Venus va pujant en altura  de dia en dia acostant-se al quasi immòbil Júpiter. Cada vespre, en fer-se fosc, a l’horitzó oest podeu veure com la brillant llumenera de Venus es troba una mica més prop del gegant Júpiter, situat més amunt. I aquest acostament serà mínim la nit del 30 de juny a l’1 de juliol en que Venus i Júpiter s’acostaran fins una distància angular de 20′ (20 minuts d’arc d’angle), 1/3 de grau, és a dir, molt menys del diàmetre que mostra la Lluna plena. Això convertirà el tàndem Venus-Júpiter pràcticament en un planeta doble, dos ulls planetaris que ens observaran des del capvespre estiuenc.

20150628 20150629 20150630
20150701 20150702 20150703

En realitat tots dos planetes estan convergint cap a l’estel Regulus, l’estel més brillant de la constel·lació del Lleó situada una mica més alta i cap a l’est de Júpiter. Tanmateix Venus, amb una velocitat orbital molt major (35 km/s) que Júpiter (13 km/s) arribarà molt més prompte a situar-se prop de l’estrella el pròxim 18 de juliol i just al costat d’una fina lluna creixent.

Aquesta alineació al cel del vespre dels planetes Venus, Júpiter i l’estel Regulus, a més a més, ens dibuixa part del cercle de l’eclíptica, la projecció de l’òrbita terrestre sobre l’esfera celeste. Vist des de la Terra, veiem com el Sol es mou al llarg de l’any per aquest camí celeste i és interessant reconéixer-lo al cel.

La posició en la seua òrbita on es trobaran els planetes del Sistema Solar la nit del 30 de juny a l’1 de juliol pot veure’s en la simulació que he calculat amb el programa que ofereix el Jet Propulsion Laboratory. La fletxa blanca indica la direcció de la nostra mirada en la direcció de la conjunció Venus – Júpiter. És clarament una recta!

Us anime a que féu fotos de l’espectacle. Però és molt important que incorporeu elements del paisatge per a que les vostres fotografies del cel tinguen certa gràcia. Fotografiar el vostre panorama habitual posa el fenomen celeste en context.

SolarSystem20150701arrow

Imatges:
1.- Simulació del vespre nit del 30 de juny mirant cap a l’oest. Stellarium.
2.- Simulació del moviment del Venus al cel en els pròxims dies. Stellarium.
3.- Simulació de la posició del planetes l’1 de juliol 2015 a les 4:00 h hora solar (6:00 hora local), moment exacte del màxim acostament de Venus a Júpiter. Aquest moment exacte no serà visible a casa nostra. JPL/NASA.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: Els escriptors parlen del cel

0
Publicat el 27 de juny de 2015

175_LA BELLA ITALIA GR

Al llarg de la història els éssers humans han mirat al cel per buscar eines que els ajudaren a navegar pels vastos oceans, per decidir quan plantar els seus cultius i per respondre a les eternes preguntes: d’on venim i on anem.

Però també han mirat el cel per inspirar-se per parlar de les aventures dels deus, dels humans enfrontats al perill, per cantar a l’amant. La Lluna, els planetes, els estels i les constel·lacions han sigut sempre temes recurrents de la literatura universal al llarg de la història de la humanitat.

L’astronomia, com a ciència ens arriba a través de la raó mentre que la literatura ens arriba a través dels sentiments. Dues maneres que coneixement que hem construït els humans que de vegades s’han cultivats juntes, per científics literats o per escriptors amb un coneixement profund de la ciència. Hui parlarem d’Astronomia i literatura


Dante_universePodcast, Ecos del Cosmos, 26 de juny 2015

Hui parlem de la relació de la literatura amb l’astronomia i examinem diversos textos clàssics. En I a mi què, parlem de l’ús del menjar de l’ESA per a les exploracions polars. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i El Cel a Simple Vista.

Imatges:
1.- Dante Alighieri presenta la seua Divina Comèdia en la mà esquerra. Amb la seva mà dreta mostra una processó dels pecadors a l’infern. Darrere d’ells el purgatori i una vista històrica de Florència. Dalt del seu cap els cercles dels planetes i estels. Domenico di Michelino (1417–1491). Wikimedia Commons.
2.- “L’Univers de Dant” per un artista desconegut. Wikimedia Commons.

El triangle celeste en fotos

2
Publicat el 24 de juny de 2015

IMG_2274s

Dissabte 20 de juny al capvespre tothom mirava cap a l’oest per admirar el triangle celeste que formaven una fina Lluna creixent i els planetes Venus i Júpiter. Ara us deixe algunes de les fotos que vaig fer i d’altres que m’ha deixat. I prepareu-vos que els últims dies del mes de juny encara en tenim més. De dia en dia Venus s’està aproximant al planeta Júpiter i els dies 30 de juny i 1 de juliol el planeta bessó es situarà a només un terç d’un diàmetre lunar de distància del planeta gegant. L’amic Josep Blesa i jo férem unes quantes fotos de la conjunció des del port fluvial de Cullera, la Ribera Baixa.

IMG_2269sIMG_2276sIMG_2279s

I un amic de Sueca m’envia algunes fotos que va fer de la trobada còsmica. En elles podem veure com els astres enmarquen la torre de l’església de la Mare de Deu de Sales.

20150620_225714s 20150620_225754s

 

Conjuncio-BlesaFotos. Les primeres són d’Enric Marco, les del mig d’un amic de Sueca i l’última de Josep Blesa.

A l’estiu tot lo món viu

0
Publicat el 21 de juny de 2015

Tavernes-Dunes-s

Ja ha arribat finalment l’estiu. L’esperada estació estival de 2015 començarà avui diumenge 21 de juny a les 18:38 h., moment del solstici d’estiu, i acabarà el 23 de setembre, donant pas a la tardor. Així que l’estació astronòmica durarà 93 dies i 15 hores amb la qual cosa és la més llarga de les quatre estacions de l’any, les raons de la qual  ja vaig contar fa uns anys.

I quin fenomen astronòmic defineix l’entrada en l’estació calenta? El Sol, observat des de la Terra, ha anat recorrent les diverses constel·lacions del zodíac al llarg de l’any i ara mateix es troba a la seua màxima separació per dalt de l’equador celeste, el cercle que divideix el cel en dos. L’angle de separació és aproximadament ε = 23.5º, l’anomenat obliqüitat de l’eclíptica (al diagrama adjunt l’equador celeste és el cercle de nom Equinox, explicació en el peu de la figura al final de l’apunt). En estar tan allunyat de l’equador, el Sol ha eixit avui pel punt de l’horitzó situat més al nord-est i es pondrà pel situat més al nord-oest. El seu temps de recorregut al cel serà el màxim de l’any. Així que avui serà el dia més llarg de l’any.

Esfera-celeste-estiuHa arrelat la idea de pensar que la nit de Sant Joan (nit del 23 al 24 de juny) és la més curta de l’any i així apareix reproduït en nombroses publicacions escrites i mitjans de comunicació. Però això no és del tot cert. Des de l’antiguitat s’han celebrat les festes del solstici al voltant de Sant Joan però la reforma del calendari gregorià situà el dia del solstici el 21 de juny deixant les festivitats al seu dia original. Això mateix va passar amb el dia de Nadal (25 de desembre) i el dia del solstici d’hivern (21 de desembre).

Tanmateix les hores de Sol no varien massa al voltant del dia del solstici. Uns dies abans i després del 21 de juny el temps en que el Sol està damunt de l’horitzó és pràcticament el mateix. Des de l’equinocci de primavera passat (20 de març) el Sol ha anat augmentant la seua alçada i separant-se de l’equador celeste (equinox al dibuix). Però aquest augment d’alçada del Sol s’ha aturat fa uns dies i encara estarà aturat uns quants dies més, com si li costés tornar a baixar buscant l’equador. El Sol està aturat al cel, ni puja més ni davalla, per això es diu que està en el solstici (sol+ sistere, Sol aturat), amb el Sol aturat al cel. Durant uns quants dies, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues durant uns dies com es veu a la taula adjunta calculada per a la ciutat de València.

Dia (2015) Eixida Posta Durada dia (hores)
15 juny 6:33 21:30 14.56
16 juny 6:33 21:30 14.56
17 juny 6:33 21:31 14.57
18 juny 6:33 21:31 14.57
19 juny 6:34 21:31 14.57
20 juny 6:34 21:31 14.57
21 juny 6:34 21:32 14.57   Solstici d’estiu
22 juny 6:34 21:32 14.57
23 juny 6:35 21:32 14.57
24 juny 6:35 21:32 14.57
25 juny 6:35 21:32 14.57
26 juny 6:36 21:32 14.56

La diferència de la llargària de les hores de Sol és menor d’un minut durant aquests dies. Aquesta aturada temporal de la posició del Sol al cel amb el conseqüent manteniment de les hores de llum de dia es pot veure gràficament en la web interactiva de la Universitat de Nebraska-Lincoln. Si l’utilitzeu només us caldrà ajustar la latitud del lloc on s’hi trobeu i el dia que us interesse i s’obtindran les hores de Sol. Piqueu en la imatge adjunta per accedir a l’aplicació.

Daylight Hours Explorer

L’estiu comença finalment. I, ja sabeu, a l’estiu tot lo món viu….

Imatges:
1. Dunes verges a la platja de Tavernes de la Valldigna, mirant al sud. Al fons Gandia, Oliva i el Montgó. Les platges ben prompte s’ompliran de turistes.
2. Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada Equinox és el cercle de l’equador celeste per on es troba el Sol el 21 de març i el 22 de setembre, els dies dels equinoccis.
3. Diagrama de l’aplicació Daylight Hours Explorer per calcular les hores de Sol.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

Avui, un bonic triangle celeste

2
Publicat el 20 de juny de 2015

Lluna-Venus-Jupiter

No us podeu perdeu l’espectacle d’aquesta nit en que el cel ens farà un regal. Poc després de la posta de Sol d’avui, dia 20 de juny, una fina Lluna creixent es situarà ben a prop de Júpiter i de Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste.

Contràriament a la creença popular, les conjuncions entre Venus i Júpiter no són esdeveniments estranys; de fet es produeixen en mitjana aproximadament cada 13 mesos, però no totes les conjuncions són favorables. Algunes ocorren massa prop del Sol per a poder-les veure. La darrera observable va ocórrer el 18 d’agost passat poc abans de l’eixida del Sol i va vindre acompanyada d’un regal inesperat.

En el nostre cas s’hi afegeix una fina Lluna creixent que completarà el bonic trio celeste.

Evidentment la triple alineació és fruit de la perspectiva planetària. La Lluna és ben prop, mentre que Venus, fent el seu camí al voltant del Sol dins de l’òrbita terrestre, es troba actualment a l’est (esquerra) del Sol. Júpiter, per la seua banda, es troba a uns 840 milions de quilòmetres.

SSolar20150620-arrow

La posició on es trobaran els planetes del Sistema Solar a la posta del Sol d’aquest vespre pot veure’s en la simulació que ens ofereix el Jet Propulsion Laboratory. La fletxa blanca indica la direcció de la nostra mirada en la direcció de la conjunció. El dibuix és en dues dimensions però a l’espai hi ha tres dimensions. I per això, en la realitat, Venus es veu una mica per sota de Júpiter. En la simulació no s’ha representat la Lluna per estar massa prop de la Terra. Que gaudiu de l’espectacle.

I demà 21 de juny de 2015, ens trobaren en el solstici d’estiu. Començarà l’estiu però d’això ja en parlem demà.

Imatges:
1.- Simulació de la conjunció Venus -Júpiter i Lluna en el cel del 20 de juny 2015. Stellarium.
2.- Simulació de la posició del planetes el 20 de juny 2015 a les 20 h hora solar (22 hora local). JPL/NASA.

Philae obre els ulls finalment

1
Publicat el 14 de juny de 2015

Philae-Wake-up

Si aquest ha estat un cap de setmana de canvis prometedors, també havia de ser-ho a l’espai.  Com un regal més d’aquests dies convulsos, finalment ha obert els ulls el petit robot Philae que a mitjan mes de novembre aterrà a l’ombra d’un penya-segat sobre un cometa.  Philae és el mòdul d’aterratge que acompanyà la sonda europea Rosetta en el seu llarg viatge a la recerca del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). Però el seu lloc d’aterratge no li va permetre recarregar les bateries i, unes 60 hores després de soltar-se de la nau mare, el robot s’apagà.

Malgrat que el control de la missió esperava trobar-la en les imatges que està fent Rosetta de la superfície del cometa, mai es va aconseguir descobrir-la. Però l’esperança del grup de científics que l’ha dissenyada era que Philae es despertara i cridarà a casa a través de la nau mare quan la llum solar que incideix sobre els panells de la nau augmentara en acostar-se el cometa al Sol. És a dir quan la nau eixira de la zona d’ombra en la qual s’hi trobava en aquell moment.

Des de l’apagada de Philae, Rosetta està realitzant diversos projectes científics que l’han situada en trajectòries ben allunyades de la zona d’Agilkia on se suposa que es troba el mòdul d’aterratge. Pero a la nau Rosetta també se li va encarregar que continuara escoltant per si Philae s’il·luminava suficientment i eixira de l’hivernació en que s’hi troba actualment.

PhilaeL’abril passat, Stephan Ulamec, gerent del mòdul Philae en DLR (Centre Aeroespacial Alemany) declarava: “(A partir d’ara) la unitat de comunicació en l’orbitador Rosetta estarà engegada durant totes les hores del dia. El més probable és que Philae es desperte en maig o juny, però no volem perdre’ns el moment en que, si té prou energia i una temperatura prou alta, pot despertar-se més aviat.”

I és que per despertar-se i escoltar senyals de la nau en òrbita Rosetta, Philae ha de tindre un mínim de 5,5 Watt de potència i una temperatura de funcionament per damunt de -45ºC. Però amb un poc més d’energia, al voltant de 19 Watt, Philae seria capaç de retornar la trucada.

I continuava dient Stephan “Com ja estem fent des del mes passat, enviarem ordres cegues al mòdul d’aterratge que li ajudarà a fer un ús òptim de l’energia per a la calefacció i la comunicació.

Per tant, potser Philae podria estar despert i ser capaç de rebre i executar les ordres enviades però la potència de les seues bateries massa baixa per retornar les dades a casa.

I aquesta matinada la sorpresa. L’equip de la missió anunciava al món per Twitter que finalment el petit mòdul s’havia despertat. Els senyals de Philae havien arribat al Centre d’Operacions Espacials d’ESA a Darmstadt a les 22:28 h d’anit.

Stephan Ulamec està realment content. “Philae està molt i molt bé. La temperatura a bord és de -35ºC i disposa de 24 Watt de potència, així que el mòdul està llest per treballar.Philae-tweet

El contacte de Philae amb el seu equip no ha estat llarg, només 85 segons. I només s’han recollit 300 paquets de dades. Però ja s’ha comprovat el que se sospitava. Ja fa dies que el mòdul estava despert i fent feina però no tenia prou energia per cridar a casa. Així que els investigadors estan entusiasmats amb els més de 8000 paquets de dades que queden en la memòria del robot i que seran enviats a la Terra pròximament.

Imatges: Impressió artística de Philae baixant a la superfície del cometa 67P/CG. ESA/ATG medialab.

Ecos del Cosmos: Astrònoms del passat

1
Publicat el 12 de juny de 2015

FlammarionWoodcut-s

Al llarg de la història els éssers humans han mirat al cel i de la seua observació han trobat maneres per navegar pels vastos oceans, per decidir quan plantar els cultius que els alimentaven i, per respondre les eternes preguntes: d’on venim, on anem i com vam arribar fins ací.

L’astronomia és una disciplina que ens ha permés trobar el nostre lloc a l’Univers i que ens ha canviat la forma com veiem el món. Quan Copèrnic va afirmar que la Terra no era el centre de l’Univers, va desencadenar una revolució. Una revolució a través de la qual la religió, la ciència i la societat havien d’adaptar-se a aquesta nova visió del món.

D’altres astrònoms vingueren després com Galileu, Kepler, Halley, que ordenaren el caos dels moviments planetaris. I, poc a poc, d’altres ens eixamplaren primer el sistema solar i després tot l’Univers, i ens demostren que la física i la química era les mateixes allà dalt i ací baix. Per parlar d’aquests personatges ens visita hui Pedro Ruiz-Castell, historiador de la ciència de la Universitat de València i expert en l’astronomia del XIX i del XX. Hui parlarem dels astrònoms del passat.


Podcast, Ecos del Cosmos, 12 de juny 2015

Ecos20150612-PedroRCHui entrevistem Pedro Ruiz-Castell, historiador de la Ciència de la Universitat de València. Conversem amb ell sobre la contribució dels aficionats al progrés de l’astronomia del s. XIX, del naixement de l’Observatori Astronòmic de la Universitat i del paper de les dones en l’astronomia d’aquell temps. En I a mi què, parlem d’una nova tècnica de detecció de càncer, fruit de la recerca astronòmica. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

 

 

 

Astroconcurs:

A qué correspon la seqüència RE’ MI’ DO’ DO SOL?

La primera persona que envie la resposta correcta a algun dels nostres correus (Qui som?) rebrà un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: El Gravat Flammarion, famosa il·lustració apareguda a L’Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888) a la seua pàgina 163, i utilitzada en multitud d’ocasions per a representar el descobriment de l’astronomia per l’home. Camille Flammarion, L’Atmosphere: Météorologie Populaire (Paris, 1888), pp. 163. Wikimedia Commons.

De mica en mica se’ns aclareix Plutó

3
Publicat el 7 de juny de 2015

Pluto-may2015

En poc més d’un mes, la nau de la NASA New Horizons farà un sobrevol en el sistema de Plutó i, llavors, el seu sistema de cossos celestes se’ns presentarà, per primera vegada  per a la humanitat, ben clar, amb relleus, muntanyes, valls, zones d’impactes, etc, als quals caldrà posar-los nom.

La nau s’aproxima a gran velocitat al seu objectiu i, de tant en tant, va prenent fotos del sistema plutonià. Fa uns dies l’Agència Espacial Nord-americana presentà les millors imatges aconseguides fins ara del planeta nan.

La seua càmera especial LORRI (Long Range Reconnaissance Imager) va fotografiar Plutó entre els dies 8 i 12 de maig. Si les comparem amb les preses durant el mes d’abril la diferencia és ben evident. Ara ja podem veure que Plutó té zones ben clares i d’altres fosques, que abans només s’intuïen. A més a més, el seu període de rotació de 6,4 dies va mostrant diverses aspectes de la superfície. Entre abril i maig, New Horizons s’ha aproximat al planeta nan uns 30 milions de quilòmetres. Ara la grandària aparent de Plutó és un 50% més gran.  Per millorar les imatges, s’han processat amb un mètode matemàtic anomenat deconvolució que reforça els detalls de les fotos.

Aquestes noves imatges ens mostren cares ben diferents de Plutó; probablement fent al·lusió al que pot ser una superfície de geologia complexa o a les variacions en la composició de la superfície d’un lloc a altre”, ha comentat l’investigador principal de New Horizons, Alan Stern de l’Institut de Recerca del Sud-oest a Boulder, Colorado. “Aquestes imatges també continuen donant suport a la hipòtesi que Plutó té un casquet polar l’extensió del qual varia amb la longitud; serem capaços de fer una determinació definitiva de la fredor de la regió polar brillant quan fem l’espectroscòpia d’aquesta regió en juliol“.

També aquest dies s’ha donat a conéixer un altre estudi sobre el moviment de les llunes més externes del sistema de Plutó. El planeta nan té 5 satèl·lits. Caront, la lluna més gran, i quatre cossos menuts, Hidra, Nix, Cèrber i Estix. En la pràctica, però, es tracta d’un sistema doble Plutó-Caront donat la grandària del primer satèl·lit, envoltant de quatre petites llunes. Tots dos cossos principals giren al voltant del centre de masses comú, de manera sincrònica, mostrant-se sempre la mateixa cara, de la mateixa manera que una parella de balladors agafats de les mans giren al voltant d’un punt situat entre els dos mirant-se als ulls.

I quin és l’efecte que aquest ball còsmic causa en els altres satèl·lits menuts? Els altres quatre satèl·lits giren al voltant del conjunt Plutó-Caront, però, d’acord a un estudi publicat aquesta setmana en la revista Nature per Mark R. Showalter (SETI Institute, EEUU) i Doug Hamilton (University of Maryland, EEUU), al menys dos d’ells ho fan de manera caòtica. Els petits satèl·lits Nix i Hidra no només no han acoblat el seu període de translació al voltant de Plutó-Caront, amb el seu període de rotació, com ha fet la nostra Lluna i, per tant, no mostren sempre la mateixa cara, vist des del centre de masses del sistema. sinó que, a més a més, giren sobre el seu eix de rotació de manera caòtica. De vegades giren de dreta a esquerra, de vegades de dreta a esquerra o de dalt a baix. Les altres dues plutonianes es creu que tenen un comportament similars però encara s’ha de confirmar.

heic1512bEl moviment caòtic de les llunes és causat pels dos cossos centrals del sistema, Plutó i Caront. “Aquests dos cossos giren un al voltant de l’altre ràpidament, amb el resultat que les forces gravitacionals que exerceixen sobre les petites llunes pròximes canvien constantment”, explica Doug Hamilton, coautor de l’estudi. “Estar subjectes a forces gravitacionals variables fa que la rotació de les llunes de Plutó siga molt impredictible. El caos en la seua rotació s’accentua encara més pel fet que aquestes llunes no són esfèriques, sinó que en realitat tenen forma de pilotes de rugbi! ”

El moviment de les llunes en el sistema de Plutó-Caront ofereix informació valuosa sobre com possible comportament dels planetes que orbiten al voltant d’un sistema binari d’estrelles. “Estem aprenent que el caos pot ser un tret comú dels sistemes binaris”, continua Hamilton. “Fins i tot aquest fet podria tenir conseqüències per a la vida en planetes que orbiten al voltant d’estrelles dobles.”

Imatge i vídeo:

1.- Comparació abril-maig 2015 de Plutó. NASA.
2.- Animació del moviment caòtic de Nix. NASA, ESA, M. Showalter (SETI Inst.), G. Bacon (STScI)
3.- Imatge artística de les llunes de Plutó. Es mostra l’escala i els colors de cadascun d’ells. NASA, ESA, A. Field (STScI)

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Salvem la nit a Expociència 2015

0
Publicat el 4 de juny de 2015

Expociencia2015-03s

Dissabte passat el nostre grup de treball Salvem la nit participà en Expociència 2015, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

En la seua setena edició, presentada sota l’eslògan “Que la ciència t’il·lumine”, Expociència va commemorar l’Any Internacional de la Llum. A tot arreu del món s’han celebrat múltiples activitats per donar a conéixer com ha canviat la societat humana des que control·lem, o ho intentem, la tExpociencia2015-06ecnologia de la llum.

Nosaltres, però, pensem que massa vegades aquest ús de la llum se’ns ha anat de les mans. Sabem il·luminar la nostra vida, és cert, però ho fem en excés. L’Any Internacional de la Llum també s’ha preocupat d’aquest problema.

Fa uns mesos, l’organització d’Expociència convidà el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica a participar en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte de mes de maig.

En el nostre estand anomenat Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada per la deficient il·luminació dels llums dels carrers del nostre país.

Expociencia2015-02sLa contaminació lumínica és un problema de conscienciació. Per saber el que cal fer cal conéixer el que es fa malament actualment. Per això les persones que entraven al nostre estand es trobaven primerament una taula amb lluminàries i diversos tipus de llums de carrer. Allí, al costat de làmpades que fan una llum blanca molt intensa: LEDs blancs, llums d’halogenurs metàl·lics i també llums contaminants de vapor de mercuri, podiem veure les usuals làmpades de sodi d’alta pressió de llum groga. Cadascuna de les làmpades venia amb el seu espectre (en colors) per mostrar la quantitat de llum blava que emeten, molta en el cas de les llums blanques i ben poca en les de sodi. Està ben demostrat que la llum blava té efectes molt nocius per a la vida silvestre i per a la salut humana com podeu llegir en aquest article que vaig escriure fa uns mesos.

Expociencia2015-05sPensem que la il·luminació dels carrers amb llum de vapor de sodi d’alta pressió groga té encara molt de recorregut, però som conscients que la il·luminació dels carrers acabarà sent tota amb LED. Però això no vol dir que hem d’acceptar sense protesta que ens posen LEDs de llum blanca al carrer. Ja existeix en la industria tecnologia LED sense (o amb molt poc) component blau en el seu espectre i, per tant, amb un impacte molt petit sobre el medi ambient. Així, l’empresa IgniaLight ens deixà amablement una lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic.

Per explicar la xarxa de detectors de contaminació lumínica que anem posant per tot el territori, mostràrem un dels nostres dispositius SQM LU prenent mesures automàtiques en la sala.

Expociencia2015-01sPerò l’activitat que més interés va causar va ser la caixa de simulació de contaminació lumínica. A dintre d’una caixa gran, un petit poble era il·luminat amb diversos tipus de llums per mostrar si desapareixen o no les estrelles. Els xiquets que s’hi acostaven quedaven encisats.

I per acabar, sublimant gel sec dins d’una caixa transparent, simulàrem una atmosfera densa en la qual es veia clarament com la llum blanca es dispersa molt més que la groga, i per tant, és molt més contaminant. Cal reconéixer que l’ús didàctic del diòxid de carboni congelat és infinit.

Vídeo d’Expociència 2015: Que la ciència t’il·lumine.

Fotos.
1.- En una atmosfera densa es veu clarament que, a la mateixa potència, la llum blanca es dispersa més que la groga. Roger Mira.
2.- Diversos tipus de llums de carrers, blancs a la dreta, grocs a l’esquerra. Enric Marco.
3.- Lluminària LEDs de color ambre que va despertar l’interés del públic. Enric Marco.
4.- Tractant de posar un LED blanc en una lluminària de carrer, per canvi directe. El que no s’hauria de fer. Enric Marco.
5.- Conscienciant els xiquets amb la caixa simulació de contaminació lumínica. Roger Mira.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de juny de 2015

0
Publicat el 1 de juny de 2015

Jupiter-Venus-201203-CaSenyoretesL’estiu ens saluda ja des del final del mes, esperant-nos. I per confirmar-ho, l’estiuenca constel·lació de l’Escopí ja guaita pel sud-est, mentre el planeta anellat Saturn ben prop, fuig a poc a poc de les urpes de l’aràcnid celeste.

El mes comença amb la presència destacada dels planetes Venus i Júpiter al cel de capvespre. Si mirem cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, veurem dues brillants llumeneres. La llum més brillant i més baixa és el planeta Venus. La més alta és Júpiter. Si al mateix moment ens girem cap al sud-est, veurem prop de l’horitzó, entre les banyes de l’Escorpí el planeta Saturn. El primer dia del mes, el dia 1 de juny al vespre, la Lluna es situarà just al seu costat, com assenyalant-lo. No us podeu perdre l’espectacle.

Però aquests planetes (com el seu nom originari grec indica, els errants) no es quedaran quiets al cel. Venus, que al principi de mes es troba alineat amb les estrelles Castor i Pòl·lux de la constel·lació dels Bessons, anirà movent-se ràpidament en el cel. Cada dia que passe es trobarà més prop del planeta Júpiter. En la seua carrera embogida, el dia 13 creuarà el centre de la constel·lació del Cranc (Cancer), ben prop del cúmul estel·lar del Pessebre. Una foto del moment seria ben bonica.

Lluna-Saturn-20150601Més avançat el mes, el dia 20 de juny, la Lluna creixent s’hi situarà ben prop de Júpiter i Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste. Però serà en els últims dies del mes quan l’encontre entre els dos planetes serà molt més interessant. Prepareu-vos per a la mascletà celeste. Des del 27 de juny al 4 de juliol l’aproximació dels dos planetes serà un fet i, els dies 30 de juny i 1 de juliol semblaran quasi un únic objecte brillant al cel. Cal no perdre-s’ho. Ja anirem parlant del show planetari.

I, per acabar, finalment el 21 de juny a les 18h 38m el Sol se situarà en el seu punt més al cel, a 23º27′ per dalt de l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. L’estiu començarà. I, ja sabeu, a l’estiu tot el món viu….

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juny 2 18 19
Quart minvant Juny 9 17 42
Lluna nova Juny 16 16 05
Quart creixent Juny 24 13 02

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Fa tres anys ja. Conjunció entre Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos. Març 2012. Enric Marco.
2.- Esquema de la conjunció Saturn-Lluna la nit de l’1 al 2 de juny. Stellarium.