Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Salut

Manifiesto por la oscuridad

0
Publicat el 4 d'abril de 2024

Autor: Johan Eklöf
Gènere: Actualitat, Ciència, Natura
Primera edició: octubre de 2023
ISBN (paper): 978-84-126616-6-8
ISBN (ebook): 978-84-126616-7-5
Enquadernació: Rústica amb solapes
Mesures: 14 x 21 cm
Pàgines: 256

Johan Eklök és un biòleg suec especialitzat en l’estudi dels rats penats. Aquests mamífers voladors són nocturns i, per tant, la seua recerca arreu del món i en especial a Suècia, l’ha dut a romandre hores en la foscor per estudiar el comportament d’aquests fantàstics animals. De manera natural el seu treball l’ha encaminat a apreciar la nit, a considerar la importància de la foscor com a part indispensable dels habitats naturals que cal preservar.Tanmateix la nit s’està perdent ràpidament a tot el planeta. Nit rere nit milions de làmpades s’engeguen per enllumenar les ciutats, els pobles, camins, ponts, moltes vegades de manera innecessària, amb llums mal orientades que envaeixen el interior dels habitatges o que inunden les zones naturals pròximes o llunyanes.

El tsunami dels LED que ocupa cada vegada més les nostres ciutats, massa vegada amb un llum blanc molt agressiu i disruptiu dels cicles circadiaris ha accelerat una contaminació lumínica del nostre planeta que ja creix a un ritme d’un 10% anual.

En Manifiesto por la oscuridad, Johan Eklöf ens anima a apreciar la foscor natural i els seus beneficis únics amb un apassionant relat sobre l’efecte dominó del dany que infligim en mantenir les llums enceses: insectes que no aconsegueixen reproduir-se, ocells encegats i desconcertats, ratapinyades famolenques mentre esperen en va a insectes que només ixen en la foscor… I nosaltres, els humans, podem trobar que les nostres hormones, pes i salut mental es veuen també afectats.

L’autor ens presenta com el problema d’haver optat per fer de la nit dia afecta a tota la vida silvestre, la marina, com ara els coralls, el plàncton, els peixos, la migració dels ocells, la dels animals terrestres, en especial al grup que coneix bé, els rats penats. I ho fa en petites dosis, en el que descriu de manera clara com afecta a la seua vida la més mínima intromissió de llum en el seu hàbitat nocturn. Animals desorientats esperant inútilment la foscor completa per buscar parella, caçar o alimentar-se, aus perdudes sobre ciutats enllumenades que han vist desaparèixer les referències al cel estrellat. O els problemes que els humans tenim ja per no poder dormir en la foscor natural de la nit.

Eklöf exposa la psicologia i la política darrere de l’auge de l’enllumenat per voler fer de la nit dia, del creixement sense aturador de la instal·lació de més i més llums.  Però també ens explica experiències d’èxit arreu del món per la salvar la nit en que s’implanten reserves de Cel Fosc a Dinamarca, Gran Bretanya, o s’activen lleis estrictes de control de l’enllumenat a França i a altres estats europeus. Però a més d’això ens demana ser activistes i, com ajuda ens regala en l’últim capítol del llibre un manifest de punts d’acció per reivindicar la nit i tractar de salvar el nostre planeta de la plaga de la llum artificial nocturna.

Llum i son a l’hospital de Tortosa

0

La setmana passada va ser l’última sessió a la sala de formació de l’hospital de Tortosa del nostre curs de Contaminació Lumínica: medi ambient i salut.

Després d’haver parlat durant el curs de les bases físiques de la llum artificial nocturna el 7 de febrer i de com afecta els ecosistemes terrestres i marins el 14 de febrer, ens quedava parlar de les afectacions sobre la salut humana en un entorn hospitalari.

Per a parlar d’aquest darrer i molt important aspecte de la contaminació lumínica el dimecres 21, comptàrem amb la investigadora de la Universitat de Múrcia, María Ángeles Bonmatí.

La investigadora, formada en Cronobiologia en Cronolab, el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, és especialista en els problemes del son (Ciber de Fragilidad y Envejecimiento Saludable, Instituto de Salud Carlos III) en la mateix universitat.

Després d’una interessant introducció sobre la importància de dormir bé per mantindre una bona salut, ens explicà les funcions del son i les seues característiques principals així com tots els possibles trastorns del son i quins són els causants.

Per a les persones adultes és recomanable dormir una mitjana de 7-8 hores diàries. Tanmateix nombrosos factors poden contribuir a disminuir o reduir la qualitat del son.  Entre aquests destacà el soroll ambiental nocturn (oci, neteja dels carrers) i la llum artificial nocturna de l’habitació on tractes de dormir i la que entra per la finestra (intrusió lumínica).

Després del descans se’ns passaren diversos tests on-line per avaluar els nostres hàbits a l’hora d’anar a dormir i la qualitat del nostre son.

Fa uns anys la investigadora participà en la 4ta Setmana de la Ciència de Quart de Poblet. La seua xarrada Conociendo nuestro reloj biológico, està en la xarxa i ens permetrà aprofundir en el tema.

María Ángeles Bonmatí ha escrit el llibre Que nada te quite el sueño sobre el tema que és altament recomanable.

Parlem de la nit a l’hospital de Tortosa

0

Al final ha estat possible. Després d’anys de contactes i amb la pandèmia pel mig, s’ha pogut concertar una activitat sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va invitar dimecres passat 7 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.

Cap les 16 h, a la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 50 persones, després una introducció de les presentadores sobre les activitats que realitza el Comité de Medi Ambient de l’hospital, començàrem la nostra detallada xarrada, fent èmfasi en els efectes sobre la salut humana.

Primerament calia definir l’objecte del nostre problema:

Per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió artificial de llum.

Per tant, cal tindre en compte que qualsevol llum humana a la nit és contaminació lumínica i, que com es fa amb qualsevol altre tipus de contaminació, cal posar-li límits al tipus i quantitat de llum nocturna que usem.

A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiaria o cronodisrupció.

Per tot això resulta, com a mínim, curiós que alguns hospitals no tinguen cura del seu enllumenat interior ni exterior per minimitzar els efectes dolents de la llum artificial nocturna. Vàrem presentar diversos exemples de mala praxi lumínica de diversos hospitals en el que, fins i tot, llums blaves són part del color corporatiu.

També esmentàrem els primers estudis epidemiològics de la relació trobada entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncer (mama i pròstata) i també colorectal, realitzats per l’Institut de Salut Global de Barcelona el 2018 i 2020.

Després de la xarrada i de les preguntes es va fer evident la importància de dissenyar de manera correcta l’enllumenat d’una ciutat per evitar les afectacions a la població i al medi ambient.

Després d’un descans, passàrem a la part pràctica de l’activitat. Amb una xarxa de difracció per a cadascú, estudiàrem quin tipus de llum hi ha l’aula (fluorescent i led) i a l’enllumenat de la ciutat de Tortosa, que es podia veure a través de la gran finestra de la sala. També mostràrem experimentalment com els llums de color són causats per l’emissió atòmica de determinats elements com el sodi (groc), coure (taronja), crom (verd), per exemple, i com això s’aplica als focs artificials.

Aquesta activitat forma part d’un curs més ampli sobre la nit que continuarà el 14 de febrer quan es parlarà de contaminació lumínica i medi ambient amb Ximo Baixeras i Núria Marco seguit el 21 de febrer amb María Ángeles Bonmatí que ens explicarà la importància del son i la relació amb la salut dels pacients.

Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Imatges:

1.- Espectres lumínics de l’enllumenat de Tortosa des de l’hospital de Tortosa. S’hi veuen leds, llums sodi i halogenurs metàl·lics.
2.- Portada de la xarrada.
3.- Enric Marco comença la xarrada.
4.- Ángel Morales ens parla de la contaminació del Baix Ebre.
5.-6.- Mesura dels espectres de llum led i llum fluorescent.
7.- Ángel Morales durant la xarrada.

Publicat dins de Cel fosc, Societat i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

A l’IES Ausiàs March de Manises

0
Publicat el 19 d'abril de 2022

Els primers dies de Setmana Santa solen ser dies dedicats a celebrar la Setmana Cultural dels Instituts d’Ensenyament Secundari.  El passat 12 d’abril vàrem ser convidats en la Setmana Cultural de l’IES Ausiàs March de Manises (l’Horta), per introduir el tema del problema de la contaminació lumínica a una classe de 4t d’ESO.

La nostra ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. En aquest aspecte és interessant saber que des de la Fundació Starlight s’està promovent la creació d’un ODS nou, el 18è, per reconèixer la defensa del cel fosc com un objectiu de sostenibilitat.

La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs. Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera. Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

Mentres explicàvem tot això, férem demostracions amb la caixa de llum per fer palès als estudiants de Manises les grans diferències entre les làmpades incandescents, fluorescents i els diversos tipus de LED freds (Temperatura de color alta) i càlids (Temperatura color baixa).

Gràcies a la directiva de l’IES Ausiàs March de Manises per deixar-nos explicar el problema de la contaminació lumínica a l’alumnat.

La contaminació lumínica a La nits dels ignorants

0

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Una història per a no dormir

0

Fa uns dies s’emeté un episodi dedicat al problema de la contaminació lumínica en el magnífic programa mediambiental de la 2, El escarabajo verde.

En Una historia para no dormir es parla de quina manera afecta l’excés d’il·luminació al essers vius, amb l’explicació del problema de les baldrigues a Canàries i de com es desajusta els cicles circadiaris en els humans, amb intervencions del Dr. Estivill. Tanmateix la llum artificial nocturna també causa altres efectes sobre la societat. La criminòloga Anna Almécija desfà els mites que associen llum i seguretat mentre que jo mateix, com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, parle del nefast Real Decret que ens vol imposar el Ministeri d’Indústria i de la pèrdua del cel estrellat com a pèrdua patrimonial.

Una historia para no dormir. Durada 30 min.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/historia-para-no-dormir/6252003/

La Setmana de la Ciència de Gandia 2021 comença

0

Per cinquè any consecutiu, el CEIC Alfons El Vell amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València (UV) col·laboren en la Setmana de la Ciència, una iniciativa destinada a fomentar l’interès per la ciència, la tecnologia i la innovació. De dilluns 8 a dijous 11 de novembre a les 19:30h tindran lloc en la Casa de la Cultura de Gandia (2a planta) les ja tradicionals conferències de la Setmana de la Ciència. L’entrada és lliure.

Dilluns 8: 30 anys estudiant la biodiversitat marina, entre Àfrica i l’Antàrtida

A càrrec d’Ana Ramos Martos, de la Universidade de Vigo. Ana Ramos Martos té una extensíssima trajectòria en el terreny de la biologia marina i és l’homenatjada enguany pel Campus UPV Gandia, que li dedicarà un mural obra de l’artista urbà Flug i li posarà el seu nom a un dels seus laboratoris. Més informació ací, en la pàgina de la Setmana de la Ciència del Campus UPV Gandia.

Dimarts 9: Què fa un rar com jo en lloc com aquest? Com ens afecten en el dia a dia les malalties minoritàries

A càrrec de Daniel Pellicer, biotecnòleg especialitzat en biomedicina i divulgador científic. Ací teniu el seu compte de Twitter i el seu canal a Youtube .

Dimecres 10: L’univers fosc: de què està fet el 95% del cosmos?

A càrrec d’Alberto Aparici, responsable de divulgació en l’Institut de Física Corpuscular (CSIC/UV). Ací teniu l’enllaç a la seua secció sobre ciència en Onda Cero.

CEIC

Dijous 11: De la «grip espanyola» al COVID-19, un segle entre dues pandèmies

A càrrec d’Antoni Arlandis i Francesc Devesa, autors d’un article monogràfic sobre l’impacte local de la pandèmia de 1918 a Oliva en el número 16 de la revista Cabdells (2018) , que aparegué i es presentà just abans de l’esclat de la pandèmia de coronavirus.

Il·lumina el teu rellotge

0

Fa uns dies va ser el llançament mundial del còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna. La disrupció circadiària, el desajustament de l’hora biològica que percep el nostre rellotge intern, pot causar primerament insomni però també a la llarga problemes mentals (depressió, estrès),  d’obesitat, reproductius, d’immunitat front a diverses malalties o fins i tot augmentar el risc de patir alguns tipus de càncers (pit, pròstata, colorectal). En el còmic, una nena parla amb un gat setciències d’aquests problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final es presenten uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Aquest interessant còmic ha estat finançat per Velux Stiftung, una fundació de finançament de la ciència amb l’objectiu de provocar un impacte per a la millora sostenible i un benefici per a la humanitat i per la Daylight Academy que promou la cooperació internacional i interdisciplinària entre científics, arquitectes i altres professionals amb un fort interès per la llum del dia.

Aquest suport econòmic ha permès que aquesta iniciativa s’haja pogut traduir a 21 llengües d’arreu del món. En català l’hem traduït Rosa Magraner i jo mateix, tractant de fer-ho el millor possible amb algunes expressions molt col·loquials de l’anglès. Quan vàrem conéixer la iniciativa no vam dubtar que Enlighten your clock també havia de tenir una versió en la nostra llengua.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. Per tant, es pot descarregar sense problemes i fer-ne tantes còpies com vulgueu. L’important és que es done a conéixer els efectes nocius de la llum artificial nocturna sobre la nostra salut.

Indrets d’arreu del mon on s’han fet traduccions. Coline Weinzaepflen.

La versió en català del còmic es pot descarregar des dels enllaços d’ací baix:

The Catalan translation – Il·lumina el teu rellotge – was prepared by Enric Marco (@EnricMarcoSoler) and Rosa Magraner.

Download: osf.io/qywk4/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Els nostres amics gallecs Martin Pawley i Xabier Pérez n’han fet la versió gallega;

The Galician translation – Un reloxo con moitas luces – was prepared by Martin Pawley (@pawley) and Xabier Pérez Couto (@astroxabi).

Download: osf.io/xg2m6/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Finalment, han estat uns investigadors argentins els que l’han traduït al castellà:

The Spanish translation – Hágase la luz… en tu reloj interno – was prepared by A. Depetris-Chauvin (@DepetrisC_ana), D. Golombek (@DiegoGolombek), M. Goya (@eugenia_goya) and A. Romanowski (@AndruRomanowski).

 
La llista completa de totes les traduccions es pot trobar en aquest enllaç:

Enlighten your clock, translations

La sessió completa de presentació mundial del còmic original i de les 21 traduccions es pot veure ací:

El nou decret que pot acabar amb el cel nocturn

0

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.


1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.


Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

  • Nom i cognom/denominació o raó social del participant
  • Organització o associació (si correspon)
  • Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Pandèmia

0

En aquest temps de pandèmia que marcarà tota una generació, molts encara es pregunten com és possible que una societat moderna, amb sanitat universal, amb recursos, sempre limitats, haja hagut d’estar confinada, amb l’economia paralitzada i amb totes les nostres activitats protocol·litzades.

Aquesta incomprensió és una de les causes de la onada d’incredulitat sobre els orígens de la malaltia, que si és una arma biològica xinesa, un instrument de control poblacional a través del 5G de Bill Gates o simplement un invent.

Molt obliden que l’ésser humà és un més dels mamífers que poblen la Terra i que la interacció amb el medi natural el posa en contacte diàriament amb patògens, que com tot esser viu sempre cerca nous habitat per ocupar.  L’explotació humana de nous territoris verges a l’Extrem Orient, a l’Amazones o a l’Àfrica Central i el comerç que se’n fa dels seus recursos ha posat en contacte estret espècies animals i vegetals que havien estat sempre separades físicament. Així que patògens adaptat a espècies salvatges troben hostes nous verges per explotar. Tot ajudat per l’evolució que afavoreix l’adaptació dels nous agents infecciosos. Aquesta és la principal raó de les pandèmies modernes.

Tanmateix aquests malalties modernes no eixirien dels seus focus d’infecció localitzats en indrets remots i mal comunicats si els vols barats i ràpids, la deslocalització de moltes empreses i el comerç internacional no fora la norma del mon actual. Un turista intrèpid explorador d’una selva poc trepitjada pot portar un virus o un bacteri en poques hores al cor d’Europa abans de presentar cap símptoma de malaltia. Un simpàtic animaló exòtic comprat a una tenda d’animals no massa legal pot portar de regal un virus d’un animal amb el que va compartir viatge des de terres llunyanes. Els porcs d’una granja construïda prop de l’habitat dels rats penats a l’Extrem Orient poden quedar contaminats amb un nou tipus de coronavirus pels seus excrements.

Aquestes són possibilitats ben reals en aquests mon de pandèmies que ens ha tocat viure. Però hi ha molt més factors a tindre en compte que explicarien el desastre que estem vivim actualment. La periodista científica Sonia Shah ho explica detalladament en Pandemia, de Capitán Swing, obra que publicà fa tres anys i que s’acaba de publicar en castellà.

El colera va ser la primera malaltia moderna que afectà, i continua afectant, els humans a partir del segle XIX. Tots els pobles tenen cròniques dels temps incerts de les diverses onades que atacaren el nostre país i en el que el Doctor Jaume Ferran fou un heroi vacunant la gent.  El llibre, però, se centra en explicar detalladament l’afecció que sofriren Paris i Nova York el 1832.

“El Dr. Jaume Ferran vacunant a Alzira”. La Ilustración Nacional 1885.

Però no s’atura només a descriure el desastre i, aquí és quan el talent de Sonia Shah se’n presenta en el seu màxim esplendor en donar compte de les causes de l’extensió de la pandèmia: les condicions higièniques i d’infraestructures en que es vivia aleshores, els problemes de corrupció de polítics i d’empreses (algunes d’elles encara actives actualment. Et sorprendrà saber quines son, o no….), els col·lectius als que la gent desesperada considerava culpables, els herois que tractaren de donar tractaments efectius però foren menystinguts sinó directament apartats.

El colera no és una malaltia antiga com ho puga ser la pesta o la lepra, sinó que el seu origen està molt ben documentat. La colonització i explotació pels britànics dels recursos dels manglars i zones pantanoses al voltant del Golf de Bengala on desemboca el riu Ganges va posar en contacte el virus aquàtic Vibro Cholerae amb els humans. En menys de 50 anys la pandèmia del colera s’expandí per tota la Terra. La millora de les comunicacions i el colonialisme s’encarregaren de fer-ho possible.

A partir de les lliçons apreses d’aquesta pandèmia que encara causa brots cada any en alguns llocs del mon, l’autora fa un recorregut  per les malalties modernes com l’èbola, el SARS, el MERS, el virus del Nil Occidental, la malaltia de Lyme etc…Totes començaren com a zoonosis (contagi animal-humà) però d’altres ja han esdevingut epidèmia quan el contagi és d’humà a humà.

Llegint el llibre comprendreu el perquè del paper limitat de l’Organització Mundial de la Salut en l’actual pandèmia del coronavirus, el problema dels bacteris resistents o superbacteris, les malalties emergents i la relació d’aquestes amb el canvi climàtic.

Les epidèmies han acompanyat a les diverses espècies d’homínids durant tota l’evolució humana. Hi ha prou evidències que aquestes han condicionat i modelat molts aspectes com ara el sexe, la detecció de nous patògens i la distribució humana en el planeta. Som realment el resultat final d’una lluita feroç contra els patògens antics.

Finalment dir que encara que el llibre es publicà el 2017 ja vaticinava la pròxima pandèmia. Cap de les mesures conegudes i efectives per prevenir-la que descriu al llibre s’han posat en marxa. Ara estem amb mascaretes i esperant les vacunes. El 2020 vivim l’era Covid-19.

Sonia Shah està en tot quan et recomana clarament: “Prevenir las pandemias pasará necessariamente por reorganitzar las actividades humanas que las agravan

Llegiu el llibre i se us aclariran les idees.


Sinopsis de la contraportada del llibre

En los últimos cincuenta años, más de trescientas enfermedades infecciosas han surgido o resurgido en lugares donde nunca se habían visto. Mucho antes de la llegada de la COVID-19, casi todos los epidemiólogos coincidían en que una de ellas causaría una pandemia mortal en las próximas generaciones: el ébola, la gripe aviar o algo completamente nuevo. Si bien era imposible predecir la aparición del SARS-CoV-2 y tampoco podemos saber qué patógeno causará el próximo brote global, al desentrañar las historias de pandemias pasadas podemos comenzar a comprender mejor nuestro futuro y prepararnos para lo que nos tiene reservado.
Pandemia es una obra fundamental de historia epidemiológica que explora los orígenes de las epidemias, trazando paralelismos entre el cólera —uno de los patógenos causantes de pandemias más letales y perturbadores de la historia— y otras nuevas enfermedades que nos acechan. Rastreando cada etapa del dramático viaje del cólera, desde su aparición en el interior del sur de Asia como un microbio inofensivo hasta su rápida dispersión por el mundo en el siglo XIX y su última aparición en Haití, nos informa sobre otros patógenos que ahora siguen sus pasos, como la bacteria SARM, que asedia a su propia familia, o los virus letales nunca antes vistos que salen de los húmedos mercados de China, las salas quirúrgicas de Nueva Delhi y los patios traseros suburbanos de la costa este de Estados Unidos.

L’expedició del doctor Balmis

0
Publicat el 5 de maig de 2020

Operació Balmis és el nom que van triar els militars per anomenar les activitats relacionades amb la pandèmia del COVID-19 que feren les primeres setmanes del confinament.

Però qui era el doctor Balmis?

Al finals del segle XVIII la Il·lustració també es manifestà al Regne d’Espanya, encara que tímidament, de la mà de molts il·lustrats en moltes branques de la ciència. Molts d’ells provenien dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, especialment de Catalunya i el Regne de València. Podríem destacar Jordi Joan i Santacília que viatjà al virregnat del Perú per mesurar un arc de meridià, Miquel Salvà i Campillo, que va proposar el primer telègraf, el rossellonès Francesc Aragó, que participa en la mesura del meridià en terres valencianes i balears per definir el metre o el  botànic valencià Antoni Josep Cavanilles, viatger i observador del territori del Regne de València.

En els temps actuals de pandèmia d’un virus del qual sabem ben poc, cal recordar que la humanitat ja ha estat capaç de vèncer-ne un de manera definitiva, el virus de la pigota, també coneguda com a verola. Als Estats Units, l’últim cas de verola es va registrar el 1949, mentre que l’últim cas ocorregut de forma natural al món es va detectar a Somàlia el 1977. Ja no existeix el virus a la Terra llevat d’unes mostres conservades en uns laboratoris de Rússia i els Estats Units.

Monument al carrer Parrote, en el port de La Corunya, en homenatge als nens orfes que van partir amb l’expedició. Wikimedia Commons

La vacuna contra aquesta malaltia terrible fou descoberta pel metge anglès Edward Jenner (1749-1823), que s’adonà que les dones lleteres, afectades per la verola de la vaca -“cowpox”-, (verola bovina, molt suau) quedaven immunitzades contra la verola humana. Després de molts anys d’estudi aprengué a “contagiar” de la versió benigna de la verola a les persones per protegir-les. A falta de coneixement ni tecnologia per conservar aquest virus durant un llarg període de temps de manera activa, només el transport en viu era efectiu, és a dir, la inoculació de xiquets sans que en passar els dies havien de contagiar d’altres xiquets a través dels fluids de les seues pústules, en una llarga cadena humana que arribara a tota la població.

La població indígena i la colonial morien de verola sense aturador i, va caldre una expedició finançada per la Corona per immunitzar-la. Portar, però, la vacuna a Amèrica, era tota una odissea. Francesc Xavier Balmis i Berenguer, natural d’Alacant, metge reial juntament amb el metge de Cervera Josep Salvany i Lleopart, encapçalaren la Reial Expedició Filantròpica del Vaccí per portar la vacuna descoberta per Jenner als territoris d’Ultramar, a Amèrica i més tard a Filipines i Xina.

Recorregut de l’expedició de Balmis i Salvany. Wikimedia Commons.

El llibre L’expedició del doctor Balmis és la traducció de la novel·la en gallec Os nenos da variola de María Solar, de la que enguany se n’acaba d’estrenar una adaptació teatral. En l’obra es conta la meticulosa preparació del viatge des de A Coruña i la història dels nens triats per portar dintre del seu cos el virus de la verola bovina. Nens que provenien de l’orfenat de la ciutat i del de Santiago. Uns nens sense família que eren els últims de la societat però que foren uns herois per a tota la humanitat.

Com es comenta a l‘article de El Temps citat més avall, Balmis va tenir una visió global i solidària de la humanitat, entenent que el dret a la salut era independent de nacionalitats, races, credos i situacions polítiques. A més, el seu americanisme va ser, així mateix, notori. Això ajuda a entendre la veneració que se li continua tenint en terres americanes.

El llibre està recomanat per infants a partir dels 14 anys, com conta Alba en aquest vídeo de promoció del llibre.

Més informació en

Balmis: el metge alacantí que dona nom a l’operatiu militar contra el Coronavirus

Tercer llibre del confinament.

Contaminació lumínica: la pèrdua de la nit

0

En tot el món, i només per a millorar l’eficiència energètica, l’enllumenat urbà està sofrint una transformació accelerada amb la instal·lació de bombetes LED de llum blanca. Enric Marco, físic i doctor en Astrofísica per la Universitat de València, ens explica que, tanmateix, aquestes llums han empitjorat el problema de la contaminació lumínica, atés que emeten llum intensament en la zona del blau, que es dispersa de manera més eficaç al cel nocturn. L’exposició a la llum nocturna, especialment si és blanca, té efectes negatius importants sobre els animals i les plantes. També, la salut humana és afectada, ja que s’inhibeix la secreció de l’hormona melatonina, cosa que causa problemes metabòlics, d’insomni i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com ara el de mama i pròstata.

Enric Marco és tècnic superior d’astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. S’encarrega, entre altres coses, de les activitats de divulgació en l’Aula d’Astronomia. Forma part del Grup de Treball Salvem la Nit i de la REECL (Red Española de Estudios sobre la contaminación lumínica), que estudien els efectes que causa un enllumenat nocturn ineficient i inadequat sobre el medi ambient i la salut.

Del Diari La Veu /Aula Codi: Contaminació lumínica: la pèrdua de la nit.

I cap a la Sierra de Guadarrama me’n vaig

0

El cap de setmana passat vaig visitar la Sierra de Guadarrama per participar en unes jornades tècniques organitzades per la Iniciativa por una Iluminación Nocturna Respetuosa para la Comunidad de Madrid i finançades en la seua major part pel projecte H2020 europeu STARS4ALL. Aquesta serra emblemàtica per als madrilenys sofreix l’embat de l’enllumenat desmesurat de la capital i de tota la seua àrea metropolitana. La Serra de Guadarrama, malgrat ser Parc Nacional, no està lliure dels llums d’una megalòpoli que sembla que s’estime poc la natura. Per això un grup de ciutadans i d’organitzacions mediambientals compromesos s’han unit per conscienciar la població amb Jornades de formació com aquesta: les III Jornades sobre contaminació lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama. Aquestes jornades que s’han anat fent en diferents municipis, enguany s’han celebrat a Hoyo de Manzanares.

Segons manifestà l’organització:  “Les Jornades sobre contaminació lumínica reuneixen als més prestigiosos experts del país sobre aquest tema, que tractaran aspectes com són les afeccions de la llum artificial sobre el rellotge biològic de l’ésser humà, el seu impacte sobre la biodiversitat, l’excés de la llum en la planificació de la seguretat ciutadana i els seriosos problemes que causa a la investigació científica, i molt especialment a l’astronomia. Un altre aspecte que es tractarà és l’oportunitat que obre la reducció de la contaminació lumínica per recuperar el gran patrimoni cultural que suposen els cels estrellats de la Serra de Guadarrama i per desenvolupar activitats sostenibles d’astroturisme.

Les Jornades m’han servit per aprendre dels que saben en aspectes allunyats dels meu treball, però també per retrobar amb vells amics i amigues, persones que lluitem des de diversos àmbits contra la contaminació lumínica per aconseguir un cel nocturn fosc. I, per suposat, conèixer de prop el gran treball que està fet el grup de la Iniciativa por una Iluminación responsable per aconseguir una llei de protecció del cel nocturn contra la contaminació lumínica de la Comunidad de Madrid.

Divendres començaren les Jornades amb la presentació de Julio Vías, naturalista, escriptor, docent, comunicador i regidor de Miraflores de la Sierra. Ell és un dels principals impulsors de la Iniciativa per una il·luminació respetuosa, una iniciativa ciudadana para la Comunidad de Madrid. També la nostra associació Cel Fosc hi participa amb l’activitat incessant de Carlos Herranz.

Seguidament, amb la moderació de Jaime Zamorano, catedràtic de la UCM, començaren les xarrades.

Airam Rodríguez, biòleg de Doñana, ha treballat molt sobre l’impacte de la contaminació lumínica sobre les aus per les terres australs. Allí va estudiar els dramàtics efectes de la llum nocturna, sobre tot la més blanca, sobre els pingüins a Austràlia. Tanmateix ens impactà molt més els problemes que pateixen les baldrigues. Baldriga és un nom comú que s’aplica a una sèrie d’ocells marins de la família dels procel·làrids (Procellariidae), que inclou els fulmars, petrells i prions. Amb un comportament pelàgic, passen la major part de les seues vides al mar i només acudeixen a la costa per criar. I aquí rau el greu problema que pateixen. En el seu primer vol des del niu buscant la mar, les baldrigues joves queden atrapades en l’enllumenat de les ciutats costeres. A Tenerife, on el problema és greu, hi ha campanyes de conscienciació per recollir els pobres animals i tornar-los al seus nius per donar-los una segona oportunitat per arribar a la mar.

Maria Ángeles Bonmatí, investigadora al Cronolab, el Laboratorio de Cronobiología de la Universidad de Murcia, ens feu deu cèntims dels efectes de la llum nocturna sobre la salut humana i sobre el nostre rellotge biològic. L’enllumenat artificial nocturn, especialment el d’alt contingut en llum blava, és especialment efectiu en la inhibició de l’hormona melatonina humana durant la nit, cosa que té diverses conseqüències sobre l’organisme: insomni, obesitat, problemes metabòlics i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com el de mama i pròstata.

Anna Almécija, advocada i criminòloga de Barcelona, s’ha especialitzat en els problemes de seguretat dels grans espectacles. La llum és un factor a tindre en compte.  Més llum no significa més seguretat sinó moltes vegades és just el contrari. A més a més “A través de l’urbanisme es poden reduir riscos que se produesquen delictes. Però posar més llum és la solució fàcil”.


Jo mateix, invitat a la jornada com a president de Cel Fosc, vaig parlar dels efectes de la il·luminació nocturna sobre la ciència, en especial l’astronomia i sobre la cultura. Com vaig dir: “La pèrdua del cel estrellat és un desastre per a l’astronomia i per a la cultura.  Els grans observatoris històrics són ara museus que recorden temps gloriosos. A més la població ha perdut referents com la Via Làctia“.

Al dia següent continuaren les xarrades en el Centre de Cultura de Hoyo. Josep Maria Ollé, enginyer tècnic en il·luminació i antic cap tècnic d’enllumenat a Reus ens contà els problemes de la gestió de l’enllumenat en l’administració municipal i com la introducció del tsunami led ha augmentat encara més aquestes dificultats. Malgrat tot, descontaminar lumínicament és possible: baixar els nivells d’acord amb la normativa i utilitzar llum molt càlida de 2200 K o menor, per exemple, seria l’ideal.

Maribel Aguilar, periodista i guia Starlight de Terol, mostrà nombroses experiències d’èxit d’astroturisme d’arreu del món a partir d’un recurs tan poc valorat com el cel nocturn de qualitat. El cel nocturn perdut a la ciutat genera beneficis en el despoblat món rural i és lícit aprofitar-ho.

Finalment les jornades acabaren amb la presentació pública de la Iniciativa per una il·luminació respetuosa, una iniciativa ciudadana para la Comunidad de Madrid a la societat i als representants polítics de l’Asamblea de Madrid present a l’acte, tal es descriu al blog de la Iluminación nocturna respetuosa:


Un dels principals objectius d’aquestes III Jornades ha estat la presentació oficial de la iniciativa “Il·luminació nocturna respectuosa per a la Comunitat de Madrid”, que acaba de ser declarada LPI (Light Pollution Initiative) pel projecte europeu STARS4ALL i que reclama l’aprovació de una normativa autonòmica sobre contaminació lumínica per part de l’Assemblea de Madrid. En aquesta presentació, que va centrar el debat amb els grups polítics, es va fer pública la carta enviada per AISGUA (Associació Intermunicipal Serra de Guadarrama), integrada per 18 municipis de les dues vessants de la serra, en la qual es manifesta la seva adhesió a la iniciativa i la seva voluntat de col·laboració amb el grup promotor de la mateixa. Els quatre representants dels partits polítics en la Comissió de Medi Ambient i Ordenació del Territori de l’Assemblea de Madrid van coincidir en la necessitat d’abordar el problema de la contaminació lumínica en la nostra regió per a la pròxima legislatura, tot i que amb diferents criteris sobre com fer-ho. Es va arribar a un consens de mínims amb la possibilitat d’elevar abans de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques una proposició no de llei que inclogui una adhesió conjunta a la Declaració sobre la Defensa del Cel Nocturn i el Dret a la Llum de les Estrelles (Declaració de la Palma).

Moltes gràcies per la invitació per participar en les Jornades a la Iluminación nocturna respetuosa i a STARS4ALL.

Díptic de les III Jornadas sobre contaminación lumínica en el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama.

Fotos: Diversos moments de les xarrades. Enric Marco

L’exposició als leds blancs augmenta el risc de càncer

2
Publicat el 26 d'abril de 2018

Un estudi realitzat per un equip internacional sota la direcció de l‘Institut de Salut Global de Barcelona ha observat que existeix una associació entre l’exposició continuada i elevada a la llum blava durant la nit i un major risc de patir dos tipus de càncer: de mama en dones i de pròstata en homes.

On es troba la llum blava durant la nit en la nostra societat? Doncs en gran part de l’enllumenat urbà que ens estan instal·lant, els LEDs que emeten llum blanca. Això pel que respecta a l’exterior, mentre que en el interior de les cases les principals fonts de llum blava són els dispositius digitals com les pantalles de tauletes i mòbils. Així doncs, la llum blanca no és innòcua i és un factor de risc que cal tindre en compte. L’article complet es pot veure en la revista científica d’accés lliure Environmental Health Perspectives.

Per tant la tecnologia LED que ens han estat venent com a eficient, ecològica i com una llum de futur torna a rebre una patacada. Si fa uns mesos es va demostrar que la instal·lació dels LEDs ha fet augmentar la superfície il·luminada del planeta i, en conseqüència, el consum i la contaminació lumínica, ara l’avís és encara més potent. Els LED de llum blanca són dolents, és a dir, nocius per a la salut humana. Aquesta és una sospita que teníem els que ens dediquem a la investigació sobre l’enllumenat nocturn i els seus efectes i que ara confirma un article científic.

Tots els LEDs de llum blanca tenen un component més o menys important de llum blava. Si no fora així la llum no seria blanca ja que necessitem almenys el roig, el verd i el blau per formar el blanc. Usualment per quantificar la contribució de llum blava a la llum blanca global d’una làmpada s’utilitza l’anomenada Temperatura de color. LEDs de llum molt blanca solen dir-se de llum freda i tenen una temperatura de color molt alta (4000-6500 K) mentre que els LEDs de llum càlida tenen un aspecte groguenc amb temperatures per davall de 3000-2700 K. En aquest cas el pic del blau és relativament poc important encara que existeix. De fet, fa dos anys l’Associació Americana de Metges ja recomanava instal·lar sempre LEDs de temperatura de color igual o menor de 3000 K.

“L’Agència Internacional de Recerca en Càncer de l’OMS (IARC) ha classificat el treball en torn de nit com a probable cancerigen en humans. Hi ha evidències que apunten a una relació entre el treball nocturn exposat a la llum artificial, que implica disrupció del ritme circadià, i els càncers de mama i de pròstata. En aquest estudi volíem esbrinar si l’exposició a la llum durant la nit a les ciutats pot tenir alguna influència en l’aparició d’aquests dos tipus de càncer”, ha declarat Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Sabem que en funció de la seua intensitat i longitud d’ona, la llum nocturna, i especialment la llum d’espectre blau, pot disminuir la producció i secreció de melatonina“, ha afirmat Martin Aubé, professor de física en el CÉGEP de Sherbrooke (Canadà) i coautor de l’estudi.

El nostre cervell regula els ritmes dia/nit a partir de la presència o absència de llum blava ambiental. En la foscor, la glàndula pineal segrega l’hormona melatonina que regula processos cel·lulars, endocrins i fisiològics. Però si la llum blanca blavosa nocturna dels nostres carrers es cola per les finestres, s’inhibeix la producció de melatonina, causant insomni, augment del risc d’atacs de cor, estrès i malalties psíquiques, així com ara s’ha demostrat amb aquest estudi, un major risc de càncer de pròstata en homes i de mama en dones.

La recerca s’ha realitzat en el marc del projecte MCC-Spain, cofinançat pel Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), i ha comptat amb dades mèdiques i epidemiològics de més de 4.000 persones d’entre 20 i 85 anys d’onze comunitats autònomes. La informació sobre l’exposició nocturna a la llum artificial a l’interior es va recopilar mitjançant entrevistes personals, mentre que els nivells de llum exterior només es van avaluar a Madrid i Barcelona, ​​les úniques ciutats de les que es va poder obtenir imatges nocturnes preses pels astronautes de l’Estació Espacial Internacional.

En els resultats obtinguts a les dues ciutats es va observar que els participants exposats a nivells més alts de llum blava van tenir entre 1,5 i 2 vegades més risc de patir càncer de mama i de pròstata, respectivament, comparat amb la població menys exposada.

Ariadna García, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, afirma: “Donada la ubiqüitat de la llum artificial nocturna, determinar si incrementa o no el risc de càncer és un assumpte de salut pública. Arribats a aquest punt, cal fer estudis addicionals que puguin disposar de més dades individuals utilitzant per exemple sensors de llum, per mesurar els nivells de llum en espais interiors. Seria també important dur a terme aquesta investigació en persones joves que utilitzen extensament pantalles que emeten llum d’espectre blau“.

Actualment les imatges preses pels astronautes de l’Estació Espacial són la nostra única manera de conèixer a gran escala el color de l’enllumenat exterior i l’avanç en l’aplicació dels LED blancs que emeten llum en l’espectre blau a les nostres ciutats“, comenta Alejandro Sánchez de Miguel, científic de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia-CSIC i la Universitat d’Exeter.

Així que aquelles administracions públiques que alegrement estan instal·lant-nos les noves i suposades làmpades ecològiques LED s’ho haurien de fer mirar. Per sort existeixen solucions tecnològiques fàcils d’implementar: els LED PC Ambre, sense pràcticament blau i que s’estan instal·lant als municipis veritablement conscients del problema de l’enllumenat públic.

Article original:

Evaluating the Association between Artificial Light-at-Night Exposure and Breast and Prostate Cancer Risk in Spain (MCC-Spain Study), Environ Health Perspect; DOI:10.1289/EHP1837, Abril 2018.

 

Més informació:

Un estudi relaciona l’exposició nocturna a la llum blava amb els càncers de mama i de pròstata, ISGlobal, 25 d’abril 2018

Se relaciona la exposición nocturna a la luz azul con los cánceres de mama y próstata, IAA, 25 d’abril 2018

El exceso de luz por la noche se asocia a un riesgo más elevado de cáncer, La Vanguardia, 26 d’abril 2018

Imatge:

1.- Barcelona. Imatge cortesia de the Earth Science and Remote Sensing Unit, NASA Johnson Space Center. http://eol.jsc.nasa.gov

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El Nobel de Medicina pel descobriment dels mecanismes moleculars que controlen el rellotge biològic

0

Fa uns dies l’Institut Karolinska, a Estocolm, anuncià la concessió del premi Nobel de Medicina 2017 a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young “pels seus descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià.

És a dir, ells van ser els pioners en estudiar i comprendre com les nostres cèl·lules ajusten el seu ritme vital amb la cadència natural dia/nit, fet decisiu per entendre com la contaminació lumínica és un potent pertorbador d’aquest ritme i, possible causant d’efectes sobre la salut.

Com expressa el comunicat de premsa del Comitè Nobel:

El rellotge biològic està involucrat en molts aspectes de la nostra fisiologia complexa. Ara sabem que tots els organismes multicel·lulars, inclosos els humans, utilitzen un mecanisme similar per controlar els ritmes circadians. Una gran proporció dels nostres gens està regulada pel rellotge biològic i, per tant, un ritme circadià acuradament calibrat adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia. Des dels descobriments pioners dels tres guardonats, la biologia circadiana s’ha convertit en un camp de recerca molt dinàmic i amb implicacions per a la nostra salut i benestar.

Pel seu interès us reproduesc en català la nota de premsa del Comité Nobel:


Sumari

La vida a la Terra s’adapta a la rotació del nostre planeta. Durant molts anys hem sabut que els organismes vius, inclosos els humans, tenen un rellotge intern i biològic que els ajuda a anticipar-se i adaptar-se al ritme habitual del dia. Però, com funciona aquest rellotge? Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young van poder mirar dins del nostre rellotge biològic i dilucidar el seu funcionament intern. Els seus descobriments expliquen com les plantes, els animals i els humans adapten el seu ritme biològic de forma que es sincronitze amb les revolucions de la Terra.

Amb la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) com a model d’organisme, els premiats Nobel d’aquest any van aïllar un gen que controla el ritme biològic normal del dia. Van demostrar que aquest gen codifica una proteïna que s’acumula a la cèl·lula durant la nit i que es degradarà durant el dia. Posteriorment, van identificar components de proteïnes addicionals d’aquesta maquinària, exposant el mecanisme que regeix el rellotge auto-sostingut dins de la cèl·lula. Ara reconeixem que els rellotges biològics funcionen amb els mateixos principis en cèl·lules d’altres organismes multicel·lulars, inclosos els humans.

Amb precisió exquisida, el nostre rellotge interior adapta la nostra fisiologia a les radicalment diferents fases del dia. El rellotge regula funcions crítiques com ara el comportament, els nivells hormonals, la son, la temperatura corporal i el metabolisme. El nostre benestar es veu afectat quan hi ha un desajust temporal entre el nostre entorn extern i aquest rellotge biològic intern, per exemple quan viatgem per diferents zones horàries i experimentem “jet lag”. També hi ha indicis que els desajustos crònics entre el nostre estil de vida i el ritme dictat pel nostre cronometrador intern s’associen amb un major risc de diverses malalties.

El nostre rellotge interior

La majoria dels organismes vius anticipen i s’adapten als canvis diaris en el medi ambient. Durant el segle XVIII, l’astrònom Jean Jacques d’Ortous de Mairan va estudiar plantes mimoses, i va trobar que les fulles s’obren cap al sol durant el dia i es tanquen al vespre. Es va preguntar què passaria si la planta es col·loqués en una foscor constant. Va descobrir que sense de la llum solar diària, les fulles continuaven seguint la seua oscil·lació diària normal (Figura 1). Les plantes semblaven tenir el seu propi rellotge biològic.

Altres investigadors van trobar que no només les plantes, sinó també animals i humans, disposen d’un rellotge biològic que ajuda a preparar la nostra fisiologia per les fluctuacions del dia. Aquesta adaptació habitual es coneix com a ritme circadià, provinent de les paraules llatines circa que significa “al voltant” i  dies segons el significat “dia”. Però la manera com el nostre rellotge biològic circadià funcionava era un misteri.

Figura 1. Un rellotge biològic intern. Les fulles de la planta de mimosa s’obren cap al sol durant el dia, però tanquen prop del capvespre (part superior). Jean Jacques d’Ortous de Mairan va col·locar la planta en una foscor constant (part inferior) i va trobar que les fulles seguien el seu ritme diari normal, fins i tot sense fluctuacions diàries.

Identificació d’un gen rellotge

Durant la dècada de 1970, Seymour Benzer i el seu estudiant Ronald Konopka es van preguntar si seria possible identificar els gens que controlen el ritme circadià en les mosques del vinagre. Van demostrar que les mutacions en un gen desconegut alteren el rellotge circadià de les mosques. Van nomenar aquest gen period. Però, com podria aquest gen influir en el ritme circadià?

Els premiats Nobel d’aquest any, que també estudien les mosques del vinagre, van intentar descobrir com funciona el rellotge. El 1984, Jeffrey Hall i Michael Rosbash, treballant en estreta col·laboració a la Universitat Brandeis de Boston, i Michael Young a la Universitat Rockefeller de Nova York, van aconseguir aïllar el gen period. Jeffrey Hall i Michael Rosbash després van descobrir que PER, la proteïna codificada per period, s’acumulava durant la nit i es degradava durant el dia. Per tant, els nivells de proteïna PER oscil·len durant un cicle de 24 hores, en sincronia amb el ritme circadià.

Mecanisme de mecanisme d’auto-regulació

El següent objectiu clau era comprendre com es podrien generar i mantenir aquestes oscil·lacions circadianes. Jeffrey Hall i Michael Rosbash van plantejar la hipòtesi que la proteïna PER bloquejava l’activitat del gen period. Van raonar que per un bucle de retroalimentació inhibidora, la proteïna PER podria prevenir la seua pròpia síntesi i, per tant, regular el seu propi nivell en un ritme continu i cíclic (Figura 2A).

Figura 2A. Una il·lustració simplificada de la regulació retroalimentada del gen period. La figura mostra la seqüència d’esdeveniments durant una oscil·lació de 24 hores. Quan el gen period està actiu, es produeix ARNm period. L’ARNm es transporta al citoplasma de la cèl·lula i serveix de plantilla per a la producció de proteïna PER. La proteïna PER s’acumula en el nucli de la cèl·lula, on es bloqueja l’activitat del gen period. Això dóna lloc al mecanisme inhibidor de retroalimentació que subjau en un ritme circadià.

El model era temptador, però faltaven algunes peces del trencaclosques. Per bloquejar l’activitat del gen period, la proteïna PER, que es produeix en el citoplasma, hauria d’arribar al nucli cel·lular on es troba el material genètic. Jeffrey Hall i Michael Rosbash havien demostrat que la proteïna PER es reforça en el nucli durant la nit, però com va arribar fins allà? El 1994, Michael Young va descobrir un segon gen rellotge, timeless, que codifica la proteïna TIM que es requeria per a un ritme circadiari normal. En un treball elegant, va demostrar que quan TIM s’uneix a PER, les dues proteïnes són capaces d’ingressar al nucli cel·lular on bloquegen l’activitat del gen period per tancar el bucle de retro-alimentació inhibidoria (Figura 2B).

Figura 2B. Una il·lustració simplificada dels components moleculars del rellotge circadià.

Aquest mecanisme de retroalimentació reguladora explicava com va sorgir aquesta oscil·lació dels nivells de proteïnes cel·lulars, però les preguntes van romandre. Què controlava la freqüència de les oscil·lacions? Michael Young va identificar un altre gen, doubletime, que codificava la proteïna DBT que retardava l’acumulació de la proteïna PER. Això proporcionava informació sobre com s’ajusta una oscil·lació per aproximar-se més a un cicle de 24 hores.

El paradigma de canvi descobert pels guardonats van establir principis mecanícistes clau per al rellotge biològic. Durant els  anys següents es van esbrinar altres components moleculars del mecanisme del rellotge, explicant la seua estabilitat i funció. Per exemple, els guardonats d’aquest any van identificar proteïnes addicionals necessàries per a l’activació del gen period, així com per al mecanisme pel qual la llum pot sincronitzar el rellotge.

Mantenir el temps en la nostra fisiologia humana

El rellotge biològic està involucrat en molts aspectes de la nostra fisiologia complexa. Ara sabem que tots els organismes multicel·lulars, inclosos els humans, utilitzen un mecanisme similar per controlar els ritmes circadians. Una gran proporció dels nostres gens està regulada pel rellotge biològic i, per tant, un ritme circadià acuradament calibrat adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia (Figura 3). Des dels descobriments pioners dels tres guardonats, la biologia circadiana s’ha convertit en un camp de recerca molt dinàmic i amb implicacions per a la nostra salut i benestar.


Figura 3. El rellotge circadià anticipa i adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia. El nostre rellotge biològic ajuda a regular els patrons de son, el comportament de l’alimentació, l’alliberament hormonal, la pressió arterial i la temperatura corporal.

Bibliografia:

1 The 2017 Nobel Prize in Physiology or Medicine – Press Release. (n.d.). Retrieved October 02, 2017,  https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2017/press.html

2 Nobel Prize Awarded for Discovery of Molecular Mechanisms Controlling the Circadian Rhythm, http://www.darksky.org/nobel-prize-awarded-for-discovery-of-molecular-mechanisms-controlling-the-circadian-rhythm/

Imatges: Del Comité Nobel, 2017.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari