Pols d'estels

L’explicació dels problemes que causa la contaminació lumínica s’estén a poc a poc com una taca d’oli. Dijous passat, invitat per l’amiga Amparo Giménez i el bar restaurant MonaBurguer d’Alberic vaig tornar al meu poble per parlar de l’enllumenat nocturn, de com s’instal·la malament i de manera abusiva i com ens afecta als humans i al medi ambient.

La sala estava plena de gom a gom, amb amics, familiars i gent interessada del poble que esperava que els explicara com la llum artificial nocturna és un contaminant silenciós.

Després de definir el problema de la contaminació lumínica vaig fer un passeig visual per les aberracions lumíniques d’Alberic, des de llum ornamental oberta tota la nit, el poliesportiu de la Muntanyeta vella tot enllumenat i invasió de llums blanques en tot el municipi. Res en principi diferent de molt pobles valencians, de fet. Molts municipis encara no han entès que més llum, sobretot blanca, no significa més seguretat, millor visió ni millor benestar, sinó tot el contrari. I, per això, cal més informació, més divulgació del problema.

Després d’explicar com la llum artificial nocturna afecta l’observació del cel i obliga els astrònoms a buscar cel lliures de llums cada vegada més lluny, el problema de l’afecció sobre la salut humana va interessar molt el públic. La llum a la nit, sobretot si és blanca, via la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina, pertorba els cicles circadiaris, produeix insomni, depressió, obesitat, o augment del risc de patir càncer de mama en dones o de pròstata en homes com demostrà fa uns anys uns estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Fa uns anys participàrem en un projecte d’un còmic europeu on s’explicava molt didàcticament la influència de la llum artificial sobre la salut. Una manera ben innovadora d’arribar al públic, no només infantil. El resultat el poder llegir ací: Il·lumina el teu rellotge, com el teu cos et diu l’hora.

El tema llum i seguretat és un dels temes més interessants. Des de fa molt de temps s’ha associat més llum al carrer amb més seguretat vial i personal. Tanmateix els estudis no ratifiquen aquesta percepció. Per exemple un famós estudi sobre les conseqüències de 300.000 apagades en Xicago no va fer augmentat els delictes sinó que els va disminuir. Els delinqüents van fugir a zones més enllumenades i en les zones fosques va baixar la delinqüència. Per això calen estudis de criminologia que expliquen de manera clara com fer minvar els delictes. Una de les claus és la vigilància natural, veure i ser vist, eliminar obstacles a la vista, fer enllumenat homogenis i sense ombres.

L’efecte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat és devastador. Els insectes són els que més en pateixes ja que queden xuclats per les làmpades, sobretot de llum blanca, exposats a ser depredats per rat-penats oportunistes. Però també afecta els ocells en les seues migracions, els amfibis, els mamífers, etc.

Finalment, mitjançant els mapes de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS d’Alejandro Sánchez de Miguel, vaig fer una visió des de l’espai de com s’enllumenen els diferents municipis de la Ribera Alta.

Com es veure en la imatge adjunta, algunes municipis conserven total o parcialment de moment l’enllumenat càlid com Alzira, Sueca, Tavernes o Tous. S’hi veuen clarament els carrils bici d’Alzira, Tavernes o Alberic. Finalment es veu com Alberic ha canviat totalment l’enllumenat a LED blanc.

En la imatge adjunta es pot veure l’enllumenat d’Alberic. Es veu com pràcticament tota la llum viaria és blanca llevat del polígon industrial.

La xarrada acabà amb un interessant torn de preguntes.

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, ha participat en la V Reunió Científica de la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). En la trobada, celebrada al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) entre el 6 i el 9 de març de 2025, s’han combinat sessions tècniques, estudis d’aspectes legals i algunes activitats socials. L’esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica. Cal destacar que una pluja constant no ens abandonà pràcticament en cap moment de la trobada i, en conseqüència, la sessió astronòmica prevista no es va poder realitzar.

L’últim dia de la reunió, el matí del 9 de març, vàrem fer la nostra Assemblea General de 2025 per parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. Enguany amb una major presència de socis que havien participat activament en les sessions dels dies anteriors de la trobada. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a l’Empordà.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Les activitats d’assessorament a particulars o municipis i les denúncies a ajuntaments com el cas de Barcelona amb els llums de Nadal centraren gran part del debat però les accions proposades per exigir normatives ambientals per controlar la contaminació lumínica foren més participatives.

Cal fer notar que el dia anterior, el 8 de març, Cel Fosc organitzà en la Sala d’Actes del Museu de l’Empordà a Figueres un homenatge al nostre amic i fundador Pere Horts amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

L’últim punt de l’ordre del dia fou la proposta d’instaurar el Premi Pere Horts que l’associació lliuraria en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador. S’aprovà per unanimitat.

A més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, ha estat exposada durant tots els dies de la Reunió Científica en la Sala de les Constel·lacions del Càmping.

Pere Horts i Font va ser un filòsof i astrònom català, pioner en la lluita contra la contaminació lumínica. Des de Figueres estant, fundà l’any 1997 l’associació Cel Fosc com un col·lectiu virtual per informar i coordinar-se tots els activistes de Catalunya. Participà en l’elaboració de la Llei de Contaminació de Catalunya del 2001 i del seu reglament. Però a més,  com que diversos grups preocupats per l’enllumenat excessiu començaven a organitzar-se a tot l’estat espanyol, expandí l’any 2005, amb altres activistes, Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, com a organització a nivell estatal.

A principis de l’any passat, el nostre amic i company, va fer vacances i des de llavors s’han fet diversos actes i recordatoris a Catalunya i a Aranjuez. Tanmateix cap d’aquests homenatges havia estat organitzat per l’organització amb la que tant havia lluitat per preservar el cel nocturn.

Aprofitant les Jornades d’Albanyà realitzades conjuntament entre la Xarxa Espanyola d’Estudis de la Contaminació lumínica (REECL) i Cel Fosc, dissabte 8 de març passat finalment s’organitzà un emotiu acte de record a Pere Horts a la sala d’actes del Museu de l’Empordà a Figueres.

Unes 60 persones assistiren en una sala plena de gom a gom, amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. El president de l’organització, Enric Marco, presentà l’acte, explicant el sentit de l’aplec que és recordar la figura de Pere i la seua lluita contra el tsunami dels LED i per la recuperació de la nit. Seguidament es passà un vídeo de l’homenatjat en el que explicava les claus de l’activisme en defensa de la foscor de la nit per a una organització com Cel Fosc. La presència de Pere en la pantalla ens el feu molt pròxim, tan elegant en parlar i tan convincent en els seus arguments.

Després vingueren els discursos dels amics i companys de diferents lluites mediambientals. Josep Maria Bosch, antic tresorer de l’organització, astrònom i amic personal, recordà els anys en que amb el programa europeu Comenius voltaren per Dinamarca i Grècia per coordinar-se en programes educatius sobre l’ensenyament de l’astronomia amb altres professors de secundària europeus. Molt emocionat, feu palesa la seua amistat amb Pere en regalar-li, pocs dies abans de la seua mort, el nom d’un asteroide descobert per ell.

Després d’un passi de fotos de l’homenatjat, un altre amic i company, Toni Salamanca, feu el seu discurs recordant Pere. Toni, consultor ambiental i impulsor de l’Associació Amics del Pení-cap de Creus, ens feu cinc cèntims de la lluita mediambiental i social de la comarca i com Pere també li va fer costat. El seu discurs es pot llegir ací baix.

Finalment el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, recordà també Pere com a referent de la ciutat i remarcà que l’ajuntament ja l’havia honorat amb un Diploma de reconeixement ciutadà el 20 d’octubre passat.

En acabar Enric Marco presentà el futur Premi Pere Horts que l’associació lliurarà en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador.

Finalment Maria, la dona de Pere, prengué la paraula per agrair l’homenatge i a Cel Fosc per seguir el camí que ell encetà.

Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

Documents i notícies a la premsa:

Homenatge a Pere Horts. Escrit de Toni Salamanca a l’acte.

Bategen un asteroide amb el nom del figuerenc Pere Horts. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Cel Fosc a l’Empordà. Setmanari l’Empordà, 18 març 2025

Imatges: Totes les fotos, llevat de l’última, són d’Enric Marco.

La Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL) ha celebrat durant la primera setmana de març la seua V Reunió Científica al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) amb un programa complet que ha combinat sessions tècniques, aspectes legals i activitats socials. Aquest esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica a l’estat des del dijous 6 fins al diumenge 9 de març de 2025.

En aquesta edició la trobada ha estat organitzada per la REECL en col·laboració amb Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).  Els dos primers dies (dijous i divendres) es tractaren temes científics i professionals, relatius a la contaminació lumínica en l’àmbit de la normativa i el medi ambient; i els dos últims dies (dissabte i diumenge) en activitats obertes a no professionals: activistes, i persones o associacions preocupades d’una forma o una altra per la contaminació lumínica.

Entre moltes ponències, Alícia Pelegrina, responsable de l’Oficina Tècnica SO-IAA, i coordinadora de l’Oficina de Qualitat del Cel del IAA-CSIC, ens explicà l’experiència amb la inclusió de la protecció del cel fosc com a recurs a protegir en alguns parcs naturals d’Andalusia.

Des de ICCUB i Galicia es presentà un nou instrument molt senzill i barat per mesurar la contaminació lumínica, el FreeDSM,  un fotòmetre de baix cost per mesurar la brillantor del cel nocturn natural. S’ha dissenyat a partir de maquinari i programari oberts, amb diverses opcions de connectivitat i la capacitat de geoposicionament de dades.

Dissabte de matí es reservà per realitzar activitats amb associacions ecologistes. S’invità l’associació IADEN/Salvem l’Empordà, la major i millor organització mediambiental de l’Empordà a que ens contà les activitats que fa i que en pensa dels problemes de la contaminació lumínica. Xavier Vizcaino, destacat membre de l’organització, ens feu un recorregut sobre l’activisme en defensa del patrimoni ambiental a Catalunya i en particular a l’Empordà, en el que, com ens digué, l’associació ha d’assumir sense complexos el seu paper com agent polític i transformador social. Li seguí un interessant debat sobre com encarar els futurs reptes lumínics des de l’activisme.

El dissabte a la vesprada es va fer un homenatge a Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, mort en 2024, a la seua ciutat natal Figueres mentre que l’assemblea anual ordinària d’aquesta associació es realitzà diumenge de matí.

Des de la seua posada en marxa, la REECL ha celebrat anteriorment quatre reunions científiques en diferents localitats, que han suposat un gran impuls per a l’estudi i investigació del problema de la contaminació lumínica des d’una perspectiva multidisciplinària.

Malgrat la pluja associada a la borrasca Jana que no ens deixà durant tots els dies i que omplí el riu Muga que passa a la vora del Càmping,  els assistents a la Jornada pogueren eixir de la Sala de les Constel·lacions on es feien les reunions per visitar l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, un centre de divulgació de l’astronomia: estudis acadèmics, batejos astronòmics, estades escolars astronòmiques, tallers de formació just al costat del Càmping Bassegoda Park. La qualitat del cel nocturn d’Albanyà està reconegut per la Internacional Dark Sky Association i per la Fundació Starlight. Pere Horts ajudà a la construcció de l’observatori i a la certificació del cel nocturn.

A més a més, durant una pausa de la pluja, es va fer una visita cultural a la bella vila medieval de Sant Llorenç de la Muga.

Una setmana intensa per actualitzar els nostres coneixements sobre el problema de la contaminació lumínica.

Imatges: Totes les fotos són d’Enric Marco.

Aquesta setmana hem tornat a Tortosa per a la segona sessió del Curs sobre contaminació lumínica, medi ambient i salut que estàvem impartint a l’hospital Verge de la Cinta. Si la setmana passada parlàrem de legislació, son i seguretat respecte a la llum nocturna, dijous passat 13 de febrer, davant de personal medic de la regió sanitària del Baix Ebre, hem anat explicant com la llum artificial nocturna és un contaminant que afecta a la vida silvestre i, també, com l’exposició a la llum a la nit, sobretot blanca, té impactes en la salut humana.

A les 9 del matí, Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora de Boscos del Túria, ens mostrà a través de nombrosos exemples com la contaminació lumínica afecta a la fauna nocturna.

La llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat com l’actual que afecta a totes les zones naturals, encara que tinguen el màxim nivell de protecció. S’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració i malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Després de la xarrada sobre els efectes de la llum nocturna sobre el medi natural passàrem a realitzar diversos experiments per explicar algunes preguntes importants: què és la llum? Com és produeixen els colors? per què el cel és blau? Quines diferències hi ha entre LEDs de distinta temperatura de color? quin tipus de llum és millor per a un habitatge?

Amb la nostra caixa de llums explicàrem les diferències entre llums càlides i fredes relacionant-les amb el confort visual i la quantitat de llum blava que emeten. Amb un espectroscopi mesuràrem els espectres de cada llum per mostrar la grandària del pic blau en cadascuna de les bombetes LED per saber quina és millor per cada ús que li vullguen donar.

Després del descans reprenguérem la sessió amb la xarrada d’Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia i expert en anàlisis d’imatges nocturnes de la Terra per a estudis de contaminació lumínica. L’hem convidat per que ens parlara dels seus treballs sobre la possible relació entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncers com de mama i pròstata realitzats amb l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Després d’una introducció sobre com d’important és tindre una bona resolució de les imatges nocturnes des de l’espai per a poder fer estudis d’epidemiologia, ens comentà com es va poder fer l’estudi. Aquest treball s’ha anat replicant amb altres estudis semblant de manera que ara mateix hi ha tres articles que confirmen la relació entre llum blava nocturna i càncers mentre un altre no en troba de relació. Cal, per tant, continuar fent estudis sobre la possible afectació de la contaminació lumínica sobre l’augment del risc de contraure alguns tipus de càncer.

El curs acabà després d’un test per avaluar els coneixements adquirits per part dels assistents. Esperem que el curs els haja estat de profit.

Moltes gràcies al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Enguany s’han pogut concertar noves activitats sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va tornar a  convidar dijous passat 6 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.Aquest curs és diferent del del curs passat ja que seran només dues sessions de 5 hores cadascuna i s’imparteix en l’horari de matí. També alguns dels ponents són diferents ja que no han pogut assistir per qüestions laborals. Però la selecció dels substituts no ha fet baixar el nivell del curs, ja que són també persones ben expertes en el seu camp de treball.

Dijous 7 de febrer a les 9 del matí ja estàvem esperant els alumnes mentre el tècnic informàtic feia els darrers ajustos per a la xarrada de mitjan matí que seria on-line.

A la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 40 persones, després una introducció meua sobre les característiques del curs, Josep Maria Ollé, enginyer tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc ens parlà de les bases del problema de la contaminació lumínica amb la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.

Després de recordar les bases físiques de la llum, repassà com els humans ens hem il·luminats al llarg dels temps, per acabar parlar dels LEDs. Com que tots els LEDs no són iguals cal distingir els que son més amigables amb el medi ambient i la salut humana. La quantitat de llum blava amb voltant de 460 nm és el factor fonamental per classificar-les com a LEDs freds o blancs o LEDs càlids o groc-taronja.

Només els LEDs càlids són adients per al seu ús en zones naturals i també en entorns urbans.

A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiària o cronodisrupció.

Després, amb ajuda del mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS, ens mostrà com la llum de Tortosa contamina, amb exemples de carrers i monuments de la ciutat, molts dels quals incompleixen la legislació vigent catalana en matèria de contaminació lumínica.

La següent ponent va ser María Ángeles Bonmatí, formada en Cronobiologia en Cronolab, el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, especialista en els problemes del son, i, actualment docent a la Universitat de Múrcia.  Enguany no va ser possible tenir-la presencialment a Tortosa per qüestions laborals, i per això, es connectà via telemàtica a la Sala.

Després d’una interessant introducció sobre la importància de dormir bé per mantindre una bona salut, ens explicà les funcions del son i les seues característiques principals així com tots els possibles trastorns del son i quins són els causants.

Per a les persones adultes és recomanable dormir una mitjana de 7-8 hores diàries. Tanmateix nombrosos factors poden contribuir a disminuir o reduir la qualitat del son. Entre aquests destacà el soroll ambiental nocturn (oci, neteja dels carrers) i la llum artificial nocturna de l’habitació on tractes de dormir i la que entra per la finestra (intrusió lumínica).

Després del descans se’ns passaren diversos tests on-line per avaluar els nostres hàbits a l’hora d’anar a dormir i la qualitat del nostre son.

Anna Almécija, jurista i criminòloga, vicepresidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA), i que treballa al Departament d’Interior de la Generalitat Catalana, en la seua xarrada: Planificar la seguretat amb perspectiva ambiental: llum i prevenció del delicte ens va fer reflexionar amb perspectiva de gènere i ambiental sobre l’eficàcia de la il·luminació en la prevenció del delicte i de la percepció d’inseguretat.

L’objectiu dels principis CPTED aplicats és prevenir el crim dissenyant un entorn físic que influesca positivament en el comportament humà. La teoria es basa en cinc principis: control d’accés natural, vigilància natural, territorialitat, suport a l’activitat i manteniment.

El Disseny Ambiental per a la prevenció del delicte (CPTED) propugna el tema de la vigilància natural, veure i poder ser vist, i, per tant la visibilitat és un factor que ens protegeix.

Amb nombrosos exemples ens mostrà que més llum als carrers no millora la seguretat sinó més bé la millora de l’enllumenat, evitant zones d’ombra, racons amagats de portals, etc.

Així introduí el concepte de desemparament ambiental com l’agreujant del delicte quan la víctima es troba en una especial situació de vulnerabilitat que ocorre quan determinades condicions ambientals li impedeixen demanar auxili i ser ajudada pels altres i que són aprofitades per l’agressor perquè creu que així podrà actuar amb impunitat. Un lloc per més il·luminat que estiga no és segur si ningú pot veure el que ocorre, si no se senten els crits d’auxili de la víctima, si ningú està en disposició d’ajudar-la o si és un lloc d’impossible accés.

Els alumnes feren nombroses preguntes als ponents sobre cadascun dels temes presentats.

Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

La visita a la comarca de l’Horta Sud, devastada per la gota freda del 29 d’octubre, és un exercici d’humilitat front la força de la natura però també d’admiració per la resiliència de la població. Ho he comprovat aquest dies en visitar Aldaia per parlar dels problemes de la contaminació lumínica i dels avanços recents en astrofísica.

Convidat pel departament de Física i Química de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, el passat dimarts 17 de desembre vaig poder comprovar in-situ els efectes de l’aiguat en un equipament educatiu. Per sort, allí l’aigua i el fang només arribaren a mig metre d’alçada, per sota de les taules, amb la qual cosa la major part del material informàtic se salvà. Així que els alumnes i professors continuen la seua feina, malgrat el desastre present a tot arreu.

A les 11:30 h, davant d’una expectant audiència de l’alumnat de 4t d’ESO Taller d’Aprofundiment de Laboratori de Física i Química, la professora Mónica Pallardo em presentà. Cares alegres i interessades m’animaven a parlar d’un tema important però, ara mateix, controvertit donat que part del poble encara no ha restablert l’enllumenat públic.

La contaminació lumínica és la pertorbació de la foscor natural del medi nocturn causada per la llum artificial. Malgrat que sembla invisible per a gran part de la població, és una contaminació real com ho són els gasos de combustió emesos a l’atmosfera o els abocaments industrials llençats al riu. Causen danys al medi ambient i a la salut, i, per tant com aquests, han de tindre una limitació en la seua emissió.

Nombrosos estudis científics certifiquen que la llum artificial nocturna altera hàbitats, poblacions i individus en molts àmbits del medi natural: migració, alimentació, reproducció, caça i camuflatge, etc.

La contaminació lumínica també afecta la salut humana, ja que la secreció de l’hormona melatonina queda aturada davant la presència de llum en horari nocturn. Així que l’ús de mòbils, ordinadors o aparells electrònics a la nit abans de dormir no és recomanable perquè pot provocar insomni i altres problemes. El mateix passa amb l’enllumenat excessiu, sobretot de llum blanca, amb forta presència de blau, que penetra en els habitatges per les finestres com a intrusió lumínica.

També vaig parlar de la contaminació lumínica amb perspectiva de gènere. Front a la creença infundada que més llum al carrer augmenta la seguretat de les persones, cal estudiar millor l’entorn nocturn i mentre que la presència humana s’ha revelat com la millor seguretat.

Una anàlisi sorprenent de Globe at Night conclou que les estrelles estan desapareixent de la vista humana a un ritme sorprenent. L’estudi descobreix que, per als ulls humans, la il·luminació artificial ha enfosquit el cel nocturn més ràpidament del que indiquen les mesures per satèl·lit. L’estudi mostra les contribucions úniques que els científics ciutadans poden fer en camps essencials de recerca. Aquest gràfic il·lustra com com més gran sigui la quantitat de contaminació lumínica i, per tant, la resplendor del cel, menys estrelles són visibles. L’escala numèrica de la imatge és similar a la que fan servir els participants de Globe at Night.

Per acabar vaig parlar de diverses accions realitzades per estudiar els efectes de la riuada en la comarca relacionades amb la manca i la recuperació progressiva de l’enllumenat públic.

Acabada la xarrada, vaig anar a la classe del 2n Batxillerat de Física i de Ciències Generals per parlar d’un tema totalment diferent, els descobriments astronòmics del segle XXI.

Amb només 45 minuts vaig tindre temps de parlar d’alguns d’aquests descobriments de manera breu.

Així vaig explicar el descobriment de les tres varietats dels neutrinos que expliquen les discrepàncies en la teoria de la fusió nuclear solar, l’aparició de l’asteroide  1I/ʻOumuamua, primer objecte extra-solar conegut que visita el sistema solar, la missió Europa Clipper a Europa, el descobriment de les ones gravitatòries i la primera imatge del forat negre supermassiu de la galàxia M87, entre molts altres temes. Les preguntes dels alumnes foren d’allò més interessants.

Al final, amb els que es quedàrem, vàrem observar amb espectroscopis les làmpades de la meua caixa de llums.

Un matí molt complet a l’IES Salvador Gadea d’Aldaia. Gràcies per convidar-me.

Pere Horts, fundador de Cel Fosc, l’associació contra la contaminació lumínica, amic i activista en defensa de la nit ens deixà el passat 19 de gener. Des del dolor d’aquesta pèrdua, a poc a poc s’hi van organitzant homenatges per recordar-lo i destacar la feina feta en contra del tsunami de la llum artificial nocturna.

Convidat per Jordi Arnella, president de l’Associació Astronòmica de Girona (AstroGirona), vaig participar a la XVI Trobada d’Associacions Astronòmiques de Girona per presentar una ponència sobre la figura i l’obra de Pere Horts, tan conegut i estimat en aquestes comarques, com a president de la Societat Astronòmica de Figueres i fundador de Cel Fosc.

La seu d’AstroGirona es troba al complex cultural de Can Roig al municipi de Llagostera, a un 20 km al sud de Girona. Allà tenen la cúpula del telescopi i en la sala d’actes es celebrava la Trobada.

A llarg de la meua ponència Pere Horts i la seua defensa de la nit. Les primeres passes de Cel Fosc vaig fer un repàs ben documentat de la implicació de Pere en la difusió de l’astronomia amateur com a recurs docent i divulgatiu en l’institut Ramon Muntaner i en la Societat Astronòmica de Figueres al llarg dels anys 90, cosa que comportà de retruc una implicació cada vegada major en la defensa d’una nit fosca. L’activista Pere Horts, per conscienciar la població del problema, no es cansà de fer escrits, manifestos, entrevistes als mitjans de comunicació per denunciar l’onada lumínica que, cada vegada més, va esborrant el cel nocturn. Però també parlà llargament amb els representants de les administracions públiques, tant d’ajuntaments propers com el de Figueres, com amb consellers del Govern de Catalunya o membres del Parlament per convèncer-los d’actuar. D’aquests converses s’aconseguiren grans fites, com el primer pla de reducció d’enllumenat públic de Figueres el 1998, però, sobretot, la llei catalana d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (2001) que després de moltes lluites, amb moltes més persones implicades, aconseguiria un reglament d’acord a la llei.

L’interés de Pere per obtenir un enllumenat raonable i més sostenible s’ha estés també a tot l’estat, primer amb la creació de l’associació Cel Fosc i després amb entrevistes amb diputats al Congrés i representants dels ministeris per obtenir una normativa moderna i d’acord al coneixement científic a nivell estatal com ja la tenen a França, per exemple. En aquest aspecte col·laborà activament amb la xarxa acadèmica Red Española de Estudios sobre la contaminación lumínica (REECL).

Una xarrada molt emotiva, en la que vaig contar també anècdotes personals i els consells que em donava Pere quan vaig ser anomenat president. La seua família que era present a la sala va agrair molt les meues paraules. Gràcies a vosaltres per vindre per recordar tots junts el nostre company i amic.

En acabar els presidents d’AstroGirona, Jordi Arnella,  i d’AstroBanyoles, Carles Puncernau, van fer uns obsequis a la seua família per mostrar l’agraïment d’ambdues associacions a la feina del desaparegut i estimat Pere.

El darrer acte de la tarda va ser una visita a l’observatori per mostrar les càmeres fotogràfiques i altres accessoris recentment renovats. Entre els accessoris, es disposa d’un dispositiu de mesura de la contaminació lumínica SQM, del qual fa uns anys vaig ajudar a instal·lar-ne el software de control.

Com a cloenda, després de l’acte es va fer un sopar de germanor a Can Panedes amb l’assistència de socis i ponents que van voler tancar d’aquesta manera una jornada tan especial.

Fotos de Rosa Magraner i Irene Corney, AstroGirona, de la crònica de l’acte d’AstroGirona.

L’Ajuntament de Quart de Poblet, a través de l’àrea de Desenrotllament Urbà Sostenible, està redactant la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica i Salut Ambiental per a racionalitzar l’ús de l’enllumenat públic, optimitzar el consum energètic i millorar la salut ambiental del municipi.

L’alcaldessa, Cristina Mora, ha destacat que “l’elaboració d’esta ordenança, que convertirà a Quart de Poblet en un dels municipis pioners de la seua grandària a tindre una norma d’este tipus, és un compromís que vaig adoptar personalment, arran d’una proposta que va sorgir en col·laboració amb l’associació Quart és Ciència”. A més, Mora ha posat en valor “l‘esforç que estem fent i que continuarem fent des d’este equip de govern perquè Quart de Poblet continue sent un municipi pioner en el camí cap a la màxima sostenibilitat ambiental, reduint al màxim l’impacte que es produïx en el medi ambient”.

La creació de la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica s’emmarca en l’Agenda Urbana Verda, inclosa, al seu torn, en l’Estratègia Urbana Integrada, amb la qual es posa en marxa una sèrie d’iniciatives per a canviar el paradigma urbà cap a un futur 100% sostenible. En este camí és essencial la implicació dels veïns i les veïnes, de manera que s’ha obert un procés de participació ciutadana amb una enquesta en línia. En el qüestionari, que va estar disponible fins el 30 de setembre, es demanava opinió i suggeriments, sobre la incidència i afeccions de la il·luminació nocturna.

Una iniciativa tan interessant com aquesta pot ser incompresa o malinterpretada ja que la llum artificial nocturna no és popularment vista encara com una contaminació o amenaça. Per això és indispensable conscienciar a la ciutadania amb diverses accions, la primera de les quals va ser  una conferència informativa que es fa fer el dijous 3 d’octubre, a les 19.00 hores, en la sala d’actes del consistori.

Com a ponents intervingueren experts del Ministeri de Ciència i Innovació, Francisco Colomer, el tècnic superior d’Astronomia en el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco, i Ángel Morales, del departament de Química Analítica de la Universitat de València.

Amb una sala plena de gom a gom, la ponència constà d’una primera part informativa per part dels experts, en la que s’explicaren detalladament les causes del problema de la contaminació lumínica, els efectes sobre la salut humana i sobre els ecosistemes terrestres i marins, amb nombrosos exemples de males pràctiques de l’enllumenat dels carrers de Quart de Poblet.  En la segona part les associacions locals convidades i ciutadania van aportar les seues peticions i suggeriments. Impactants quedàrem per un ciutadà que protestà per l’enllumenat nocturn exagerat d’una coneguda immobiliària i pels arbres de Nadals municipals amb llums intermitents. Casos com aquests són la demostració clara que ens cal encara fer molt de treball per conscienciar a particulars i administracions que la llum nocturna sense control contamina i és molesta.

Gràcies a l’alcaldessa Cristina Mora, al regidor d’Urbanisme Obert, Bartolomé Nofuentes i a la tècnic Irene per organitzar la conferència i per defensar un enllumenat més sostenible per a Quart de Poblet.

A partir de la notícia de l’ajuntament de Quart de Poblet: Quart de Poblet implica a la ciutadania en la creació de la nova Ordenança contra la Contaminació Lumínica

Imatges:

Fotos de l’ajuntament de Quart de Poblet, Paco Colomer i Enric Marco.

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el  Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.

Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.

Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.

Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys.  La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.

I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.

Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.

La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Enguany hem tornat a Expociència, la gran fira de ciència del Parc Científic de la Universitat de València. Cada grup d’investigació ha de fer l’esforç d’explicar d’una manera clara que és el que fa. Una manera de retornar a la societat tot allò que ens han donat. I un any més hem posat en marxa el nostre taller: ENLLUMENAR BÉ PER A VIURE MILLOR amb diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.

Salvem la nit, el nostre grup de treball que estudia els problemes que causa l’enllumenat nocturn sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana, va presentar dues tasques relacionades amb la llum.

Al centre de la sala, amb una caixa de llums que consta de llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases així com els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 (càlid) fins a 6500 K (molt fred), amb diferents impactes sobre el medi ambient i la salut humana. A més a més, amb l’ús d’un espectrògraf portàtil es va mesurar les diverses llums per determinar directament del contingut de llum blava de cadascuna d’elles i quines son les que menys afecten el medi ambient. En la nostra caixa és el més càlid, el de 2700 K, però se’n poden trobar també més càlids encara, de 2200 K o 1800

Enguany estrenàvem la nova activitat amb un petit poble, diverses llums càlides i fredes i un projector per fer les estrelles i la Via Làctia. Sense apantallament les estrelles desapareixien essent la làmpada freda la pitjor de totes. Però a més la llum incidia directament en les finestres de les cases simulant la intrusió lumínica. Un exemple pràctic que agradà als visitants.

A més de les dues tasques per explicar la contaminació lumínica amb llums reals també disposàvem de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Una gran imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda l’any 2011 des de l’Estació Espacial Internacional per l’astronauta Paolo Nespoli va permetre explicar com els llums de qualsevol instal·lació d’enllumenat, encara que siga petita, arriba ben lluny, fins i tot a l’espai.

Finalment s’oferia el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Calculem que unes 50 persones, adults i xiquets, passaren pel nostre taller durant les 4 hores que durà. Esperem haver despertat el seu esperit crític en qüestions d’enllumenat.

Imatges: Ángel Morales i Enric Marco.

Johan Eklök és un biòleg suec especialitzat en l’estudi dels rats penats. Aquests mamífers voladors són nocturns i, per tant, la seua recerca arreu del món i en especial a Suècia, l’ha dut a romandre hores en la foscor per estudiar el comportament d’aquests fantàstics animals. De manera natural el seu treball l’ha encaminat a apreciar la nit, a considerar la importància de la foscor com a part indispensable dels habitats naturals que cal preservar.Tanmateix la nit s’està perdent ràpidament a tot el planeta. Nit rere nit milions de làmpades s’engeguen per enllumenar les ciutats, els pobles, camins, ponts, moltes vegades de manera innecessària, amb llums mal orientades que envaeixen el interior dels habitatges o que inunden les zones naturals pròximes o llunyanes.

El tsunami dels LED que ocupa cada vegada més les nostres ciutats, massa vegada amb un llum blanc molt agressiu i disruptiu dels cicles circadiaris ha accelerat una contaminació lumínica del nostre planeta que ja creix a un ritme d’un 10% anual.

En Manifiesto por la oscuridad, Johan Eklöf ens anima a apreciar la foscor natural i els seus beneficis únics amb un apassionant relat sobre l’efecte dominó del dany que infligim en mantenir les llums enceses: insectes que no aconsegueixen reproduir-se, ocells encegats i desconcertats, ratapinyades famolenques mentre esperen en va a insectes que només ixen en la foscor… I nosaltres, els humans, podem trobar que les nostres hormones, pes i salut mental es veuen també afectats.

L’autor ens presenta com el problema d’haver optat per fer de la nit dia afecta a tota la vida silvestre, la marina, com ara els coralls, el plàncton, els peixos, la migració dels ocells, la dels animals terrestres, en especial al grup que coneix bé, els rats penats. I ho fa en petites dosis, en el que descriu de manera clara com afecta a la seua vida la més mínima intromissió de llum en el seu hàbitat nocturn. Animals desorientats esperant inútilment la foscor completa per buscar parella, caçar o alimentar-se, aus perdudes sobre ciutats enllumenades que han vist desaparèixer les referències al cel estrellat. O els problemes que els humans tenim ja per no poder dormir en la foscor natural de la nit.

Eklöf exposa la psicologia i la política darrere de l’auge de l’enllumenat per voler fer de la nit dia, del creixement sense aturador de la instal·lació de més i més llums.  Però també ens explica experiències d’èxit arreu del món per la salvar la nit en que s’implanten reserves de Cel Fosc a Dinamarca, Gran Bretanya, o s’activen lleis estrictes de control de l’enllumenat a França i a altres estats europeus. Però a més d’això ens demana ser activistes i, com ajuda ens regala en l’últim capítol del llibre un manifest de punts d’acció per reivindicar la nit i tractar de salvar el nostre planeta de la plaga de la llum artificial nocturna.

Per tal d’acostar l’associació al territori, enguany es va demanar als socis que proposaren indrets on celebrar l’Assemblea General anual. La idea era trobar-nos directament amb els nostres associats i fomentar també algunes activitats de conscienciació en defensa de la nit. De les diverses propostes presentades es va triar la ciutat de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, Catalunya, com a seu de l’Assemblea General de Cel Fosc del 2024. Per tant, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cerdanya, el passat 9 de març de 2024, a partir de les 11 h, ens reunirem a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya. La neu va fer acte de presència durant la nit a la comarca i va dificultar una mica l’arribada dels socis presencials.

Ens vàrem reunir de nou per a veure’ns les cares i parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a la Cerdanya.

La reunió començà amb el record al nostre amic i fundador, Pere Horts, que traspassà el mes de gener passat.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Vàrem destacar, entre altres, la setena Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria, la continuació de la campanya Horitzons perduts vs Cels Foscos, l’assessorament a diversos organismes i particulars així com la proposta d’incentivar noves idees de divulgació per a conscienciar a la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

Es va parlar dels diversos processos legislatius en tramitació. El nou Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que va acabar la seua tramitació en 2021 continua sense ser publicat però des d’Europa sembla que la conscienciació sobre el problema de la contaminació lumínica va creixent amb diferents iniciatives.

Finalment, ens dedicàrem a pensar de quina manera i quan podríem realitzar un homenatge al nostre soci Pere Horts en els pròxims mesos.

A la vesprada, seguint la tradició de conscienciar la població sobre la defensa de la nit, en la mateixa sala a partir de les 18 h va tenir lloc la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient, a càrrec del Josep Maria Ollé, Enginyer Tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc.

A  més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, romandrà durant unes setmanes en la Biblioteca Comtat de Cerdanya.