Tornem a l’hospital de Tortosa per parlar de la llum artificial nocturna
Enguany s’han pogut concertar noves activitats sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va tornar a convidar dijous passat 6 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.Aquest curs és diferent del del curs passat ja que seran només dues sessions de 5 hores cadascuna i s’imparteix en l’horari de matí. També alguns dels ponents són diferents ja que no han pogut assistir per qüestions laborals. Però la selecció dels substituts no ha fet baixar el nivell del curs, ja que són també persones ben expertes en el seu camp de treball.
Dijous 7 de febrer a les 9 del matí ja estàvem esperant els alumnes mentre el tècnic informàtic feia els darrers ajustos per a la xarrada de mitjan matí que seria on-line.
A la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 40 persones, després una introducció meua sobre les característiques del curs, Josep Maria Ollé, enginyer tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc ens parlà de les bases del problema de la contaminació lumínica amb la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.
Després de recordar les bases físiques de la llum, repassà com els humans ens hem il·luminats al llarg dels temps, per acabar parlar dels LEDs. Com que tots els LEDs no són iguals cal distingir els que son més amigables amb el medi ambient i la salut humana. La quantitat de llum blava amb voltant de 460 nm és el factor fonamental per classificar-les com a LEDs freds o blancs o LEDs càlids o groc-taronja.
Només els LEDs càlids són adients per al seu ús en zones naturals i també en entorns urbans.
A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiària o cronodisrupció.
Després, amb ajuda del mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS, ens mostrà com la llum de Tortosa contamina, amb exemples de carrers i monuments de la ciutat, molts dels quals incompleixen la legislació vigent catalana en matèria de contaminació lumínica.
La següent ponent va ser María Ángeles Bonmatí, formada en Cronobiologia en Cronolab, el Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, especialista en els problemes del son, i, actualment docent a la Universitat de Múrcia. Enguany no va ser possible tenir-la presencialment a Tortosa per qüestions laborals, i per això, es connectà via telemàtica a la Sala.
Després d’una interessant introducció sobre la importància de dormir bé per mantindre una bona salut, ens explicà les funcions del son i les seues característiques principals així com tots els possibles trastorns del son i quins són els causants.
Per a les persones adultes és recomanable dormir una mitjana de 7-8 hores diàries. Tanmateix nombrosos factors poden contribuir a disminuir o reduir la qualitat del son. Entre aquests destacà el soroll ambiental nocturn (oci, neteja dels carrers) i la llum artificial nocturna de l’habitació on tractes de dormir i la que entra per la finestra (intrusió lumínica).
Després del descans se’ns passaren diversos tests on-line per avaluar els nostres hàbits a l’hora d’anar a dormir i la qualitat del nostre son.
Anna Almécija, jurista i criminòloga, vicepresidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA), i que treballa al Departament d’Interior de la Generalitat Catalana, en la seua xarrada: Planificar la seguretat amb perspectiva ambiental: llum i prevenció del delicte ens va fer reflexionar amb perspectiva de gènere i ambiental sobre l’eficàcia de la il·luminació en la prevenció del delicte i de la percepció d’inseguretat.
L’objectiu dels principis CPTED aplicats és prevenir el crim dissenyant un entorn físic que influesca positivament en el comportament humà. La teoria es basa en cinc principis: control d’accés natural, vigilància natural, territorialitat, suport a l’activitat i manteniment.
El Disseny Ambiental per a la prevenció del delicte (CPTED) propugna el tema de la vigilància natural, veure i poder ser vist, i, per tant la visibilitat és un factor que ens protegeix.
Amb nombrosos exemples ens mostrà que més llum als carrers no millora la seguretat sinó més bé la millora de l’enllumenat, evitant zones d’ombra, racons amagats de portals, etc.
Així introduí el concepte de desemparament ambiental com l’agreujant del delicte quan la víctima es troba en una especial situació de vulnerabilitat que ocorre quan determinades condicions ambientals li impedeixen demanar auxili i ser ajudada pels altres i que són aprofitades per l’agressor perquè creu que així podrà actuar amb impunitat. Un lloc per més il·luminat que estiga no és segur si ningú pot veure el que ocorre, si no se senten els crits d’auxili de la víctima, si ningú està en disposició d’ajudar-la o si és un lloc d’impossible accés.
Els alumnes feren nombroses preguntes als ponents sobre cadascun dels temes presentats.
Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.