La ronda de les xarrades estiuenques als Parcs Naturals valencians ja han començat. Divendres passat, 3 de juliol, a la Casa de Cultura de Pedralba, la Serrania, invitats pel Parc Natural del Túria i per l’ajuntament ens disposarem a parlar dels problemes de la llum artificial nocturna.
Enguany però, i a causa de l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, la jornada va tenir dues xarrades diferenciades.
La tradicional xarrada de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient i una xarrada sobre el perquè ocorren els eclipsis i les mesures de precaució per a un observació segura, així com també explicarem detalladament les característiques locals de l’eclipsi que veurem a mitjan agost.
Quaranta assistents a les xarrades que, traslladats després al Mirador de la Muela, van gaudir després de l’observació de Venus, de nebuloses (nebulosa de la Lira, M57), cúmuls estel·lars (H i X Persei) i globulars (M4) i finalment, quan passades les 12 de la nit, l’eixida de la Lluna ens permeté veure les muntanyes, cràters i mars lunars.
Observació Nocturna a la Muela. Ángel Morales-Rubio.
El cel de Pedralba és meravellós. S’hi veien perfectament les constel·lacions, entre l’Escorpí i Sagitari s’hi veia eixir la Via Làctia i com cobria tot el cel fins a Cassiopea passant pel Cigne. Les comarques de l’interior valencià encara conserven el cel nocturn. El problema, com sempre, és la zona metropolitana de València, molta llum i molts de trànsit d’avions que omplien el cel de traces. També s’observà una gran quantitat de satèl·lits.
La Lluna des de Pedralba. 203 de juliol de 2026. 00:22. Enric Marco
Gràcies al Parc del Túria, als tècnics del Parc, en especial a Isaac, i a l’ajuntament de Pedralba.
Jornada de conscienciació al voltant de la contaminació lumínica i observació astronòmica
Pot la llum contaminar el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica, a més de perjudicar a la nostra societat en l’àmbit econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital l’obscuritat i si les en privem, alterem greument el seu ecosistema.
El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i l’Ajuntament de Pedralba, vos invitem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conéixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica”. La jornada consistirà en una ponència, a la Casa de la Cultura de Pedralba, impartida pel Dr. Àngel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València.
Una part de l’activitat es dedicarà a parlar de l’eclipsi solar total del 12 d’agost, ja que Pedralba es troba en la banda de totalitat. Coneixerem les característiques principals de l’eclipsi i quines mesures són les adequades per observar-lo de manera segura.
Posteriorment es portara a terme, en el “Mirador de la Muela”, una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.
Dades de l’activitat:
Dia: divendres 03 de juliol de 2026.
Hora d’inici: 19: 30 h
Lloc de trobada: Casa de la Cultura de Pedralba.(Carrer Rocheta, 2)
Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96 271 87 15 – 660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
Nom complet de la persona responsable
Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
Telèfon mòbil
Població de procedència
Recomanacions: Porteu llanterna amb filtre roig, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada.
Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-i o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar
“ Recomanem la subscripció al llistat de distribució de activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”- http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-turia/suscripcion
Convidat per Carmen Cabanes, directora d’Estudis d’ESO i Batxillerat de l’IES Consuelo Aranda d’Alberic, vaig participar ahir a la Setmana de la Ciència per parlar dels efectes de la llum artificial nocturna sobre la salut i el medi ambient.
En l’escenari de la biblioteca del centre vaig fer una marató d’activitats durant tot el matí.
Dos xarrades, després els dos tallers
1a sessió xarrada: de 9:50 a 10:45, a la biblioteca, amb 3r ESO A, C i E (un total de 65 alumnes, si venen tots).
2a sessió xarrada: de 11:15 a 12:10, a la biblioteca, amb 3r ESO B i D (un total de 51 alumnes). El pati 10:45 a 11:15.
1a sessió del taller: de 12:10 a 13:05, al pati, amb 3r ESO A, C i E.
2a sessió del taller: de 13:05 a 14:00, al pati, amb 3r ESO B i D.
Primerament vaig parlar de com la llum artificial no és percebuda com a agent contaminant i com envaeix zones naturals, ciutats, les nostres cases i arriba a afectar-nos la salut. Vaig començar per mostrar exemples de mal enllumenat en el poble d’Alberic: cartell a l’entrada del poble, poliesportiu enllumenat a altres hores de la nit, gasolineres, etc. Vaig insistir molt per conscienciar els estudiants de no usar dispositius mòbils a l’hora de dormir per l’afectació sobre la secreció de la melatonina. Insomni, depressió, mal estat d’ànim, i fins i tot, augment del risc d’alguns tipus de càncer. Molts alumnes feren preguntes ben interessants. El còmic Il·lumina el teu rellotge va agradar prou.
Després del descans del pati vaig els dos tallers sobre la llum previstos. Primerament vaig mostrar els diferents tipus de làmpades que hi ha: incandescents, fluorescents i de leds, amb diferents temperatura de color, amb la nostra caixa de llums. Tots els leds no són iguals i diferenciar entre els càlids i freds que són més contaminants és essencial.
Seguidament vaig fer diversos experiments amb làsers per veure com la seua llum es reflexa en l’aigua. Finalment vaig usar la maleta òptica per mostrar com funciona un ull i conèixer l’ull miop i hipermetròpic.
La península Ibèrica, Balears, Canàries, França, Itàlia i el nord d’Àfrica. NASA/Reid Wiseman
Artemis II ja ha deixat l’òrbita de la Terra i es dirigeix cap a la Lluna. Hem pogut veure fotos espectaculars de la separació dels diversos coets que l’impulsen i, ara mateix la nau Orion junt amb el mòdul europeu amb els panells solars desplegats, s’encamina cap a la seua destinació després de la injecció translunar (punt 9).
Ara tot és més tranquil i hi ha temps de fer fotografies memorables. Com la que ahir va fer de la Terra l’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, des de la finestra de la nau espacial Orion després de completar la injecció translunar. Hi ha dues aurores (a dalt a la dreta i a baix a l’esquerra), guaita el planeta Venus, la llum zodiacal (dalt a l’esquerra) és visible mentre la Terra tapa el Sol. Es veu Amèrica del Sud, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica.
L’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, va fer aquesta foto de la Terra des de la finestra de la nau espacial Orion després de completar la injecció translunar. Es veu Àfrica i la península Ibèrica. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
Com s’ha fet aquesta foto? La llum que enllumena la Terra no prové del Sol que està tapat per la Terra, com es veu per les zones brillants de les vores. La cara que veiem és la cara nocturna de la Terra com es pot endevinar si s’amplia la foto i veiem els llums de les ciutats. La llum que fa visible la nit de la Terra és la de la Lluna. Recordeu que demà és diumenge de Pasqua i, per tant, estem en fase de Lluna plena, així que la llum lunar és suficient per veure els núvols, els oceans i els continents. Cal també destacar que Reid Wiseman ha jugat amb els paràmetres de la càmera per traure’n el màxim: ISO 51200 i 1/4 segons d’exposició i després millorada el software Adobe Photoshop Lightroom Classic 15.2.1 (Windows).
De fet, uns segons abans, Reid Wiseman havia fet una foto similar amb un temps més curt 1/15 segons amb el mateix ISO i ix més fosca i es detallen millor els llums de les ciutats d’Àfrica, Europa i Amèrica que perfilen el continent sota els núvols.
Una vista de la Terra nocturna presa per l’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, des d’una de les finestres de la nau espacial Orion després de completar la crema d’injecció translunar el 2 d’abril de 2026 a les 00:27:20 UT. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
A partir de les dades Exif de la fotografia millorada i brillant sembla que la foto es va fer a les 2026:04:03 00:27:39 UT, que seria a les 02:27:39 CET, hora central europea, encara que hi ha alguns dubtes perquè apareix una altra data “corregida” més avall. En tot cas es va fer durant la nit al nostre país i els llums de les principals ciutats estan engegats.
La península Ibèrica i Balears. NASA/Reid Wiseman
Podem distingir perfectament els llums de Barcelona, Tarragona, València i la conurbació urbana Alacant-Elx-Múrcia que des de lluny és un continu lumínic, com una línia brillant. A les illes Balears distingim els llums de Palma i Eivissa. Els llums exuberants de les grans ciutats es veuen des del camí a la Lluna. Des de la Lluna també es veuran? Esperem tindre a les mans les fotografies que facen els astronautes per confirmar-ho.
Si mirem cap a l’interior de la península veiem els llums de Madrid, Saragossa, Sevilla, Màlaga, etc. I a Portugal, Lisboa, Porto i tota la costa brilla exageradament com és ben usual. Al nord els llums de Vigo o la Corunya són ben evident. Finalment els llums de Paris, Londres i Milà no deceben ningú.
De Canàries, centre mundial de l’astronomia observacional, podem veure llums de Sant Cruz de Tenerife i de las Palmas de Gran Canària.
Si veiem perfectament els llums de les grans i mitjanes ciutats del món sencer des d’una distància tan gran, alguna cosa no estem fent bé. Llum que s’escapa a l’espai que contamina el cel estrellat és una manifestació clara de contaminació lumínica.
El 14 i 15 de novembre tindrà lloc el curs-taller Preservar la nit: causes, efectes i solucions de la contaminació lumínica. Aquesta acció forma part del projecte Divulgació científica en i des del món rural: les rutes de la biodiversitat en Ares dels Oms, dirigit pel professor Joaquín Martín Cubas i que està cofinançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (FCT-24-21467).
Aquest curs-taller té com a objectiu principal conscienciar sobre la pèrdua del cel nocturn, quin és l’efecte sobre els organismes i els ecosistemes, com podem mesurar i controlar la llum artificial, i com conscienciar la ciutadania i es complisquen les normatives de la seua regulació.
Ares dels Oms, la Serrania. 15 de novembre 2025. Enric Marco
El curs està coordinat per Enric Marco, tècnic de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València, i també participaran com a professorat de la institució Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica, i Joaquin Baixeras, professor del Departament de Zoologia. També participaran Roger Mira, responsable de l’Àrea d’Astronomia del centre Big History, i Joan Manel Bullón Lahuerta, agent mediambiental i cap de Zona de la Generalitat Valenciana.
El dia 14 de novembre el curs s’impartirà mitjançant videoconferència, de 18.00 a 20.30 hores. El dissabte 15 de novembre les sessions seran presencials al Centre Big History d’Ares dels Oms, en torns de matí i vesprada.
Cel del Penyagolosa. L’estrella central és l’estrella polar. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.
Enric Marco Soler i Ángel Morales Rubio
Salvem la nit / Universitat de València
Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica
Coordinadora en defensa de los bosques del Túria
Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.
Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.
Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.
Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.
El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.
Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.
La Via Làctia ix del cim del Penyagolosa. Amb mòbil. 26 juliol 2025. Enric Marco.
És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.
Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.
Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.
Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.
La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.
Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025
Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.
Tornem al Parc Natural del Túria en una de les xarrades habituals que fem als Parcs Naturals valencians per parlar de la llum artificial nocturna i el seu impacte sobre la vida silvestre. Ara ens hem desplaçat a Vilamarxant, a la Casa de la Cultura, on una magnífica sala d’actes ens acull. Trenta persones s’han apuntat a l’activitat divulgativa que constava d’una xarrada de conscienciació ambiental sobre el problema de la contaminació lumínica i una observació astronòmica posterior en un indret del Parc.
La contaminació lumínica s’ha definit de moltes maneres al llarg dels anys. Abans es definia com la llum desaprofitada o excessiva de l’enllumenat de les ciutats però actualment s’utilitza una definició més general i molt més clara. Entenem la contaminació lumínica com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de la llum artificial nocturna. Així que encendre un llum a la nit produeix sempre una alteració de la nit, i per tant, contamina. L’agent contaminant és, clarament, la llum artificial nocturna.
Després de parlar de les propietats de la contaminació lumínica i del paper fonamental de l’atmosfera en la seua propagació, hem repassat els efectes sobre el canvi climàtic, l’astronomia i la seguretat vial i personal d’una manera breu. Ens hem allargat més en parlar de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i sobre el medi ambient.
Malauradament l’observació posterior no s’ha pogut fer. La previsió de l’oratge era ja dolenta però confiàvem que s’obrira una escletxa entre els núvols gruixuts i que es veiés com a mínim la Lluna. Tanmateix això no ha passat. A mesura que ha avançat la vesprada l’acumulació de núvols ha estat cada vegada major i cap objecte celeste s’ha deixat veure. Amb decepció dels assistents que comptaven amb fer tota l’activitat, s’ha ajornat l’observació per al divendres 26 de setembre quan la Lluna ja camine cap al quart creixent.
Gràcies al tècnic del parc del Túria, Isaac, i a l’ajuntament de Vilamarxant per les facilitats que ens han donat per a fer l’activitat.
La comarca d’Osona és una de les més afectades per la contaminació lumínica a la Catalunya Central, segons el primer mapa global elaborat pel Departament de Territori. Vic, Manlleu i Torelló encapçalen els índexs més alts, però la llum artificial també arriba a municipis com les Masies de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer o Viladrau. Aquest excés de llum nocturna altera el ritme biològic de les persones i perjudica espècies com els insectes i els ocells migratoris.
La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.
Exemples d’enllumenats abusius:
Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.
Entrevista per a Notícies Migdia À Punt, 17 d’agost 2025 per Susa Calafat.
La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.
La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.
Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.
El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:
Posta de sol des de l’església de Sant Jaume de Coratxà. 2 d’agost 2025. 20:30. Enric Marco
Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.
Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.
Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.
Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.
Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!
L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.
Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.
Pàrquing de nit amb boira el 7 febrer 2019. Oak Hill Fairfax County Virginia. EUA. Wikipedia Commons.
La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:
En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.
La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.
També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.
Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.
Els núvols acabaren ocupant tot el cel.
Llàstima que aquesta vegada el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.
El cel de Penyagolosa, el Maestrat. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.
Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.
La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.
Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.
Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.
Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.
Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.
La Via Làctia ix del cim del Penyagolosa. Amb mòbil. 26 juliol 2025. Enric Marco.
Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.
Observació. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.
Xodos, el Maestrat. 27 juliol 2025. Enric Marco
Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.
Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.
La Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estreles a causa de l’escassa il·luminació de l’entorn. Enguany, com tots els estius, ens desplacem fins a Coratxà per a comprovar aquest magnífic cel, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem quins problemes i bones pràctiques existeixen en l’ús de la llum artificial nocturna.
L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Ángel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco Soler del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.
Vine a observar el cel de la Tinença
Dia: dissabte, 2 d’agost de 2025
Lloc: Coratxà
Horari: 21:00 h. Xarrada
22:00 h. Observació astronòmica
Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
Inscripció: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua indicant nom, telèfon mòbil, població i nombre de persones (especificant menors en el seu cas) en: 964 715 720 / 650 412 497 – parque_tinenbenifassa@gva.es
Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure.
Mapa global de contaminació lumínica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
La contaminació lumínica produïda per la llum artificial nocturna és cada vegada més estudiada des del punt de vista mediambiental. Aquesta llum nocturna actua com a agent contaminant, primerament esborrant les estrelles del cel, després alterant ecosistemes nocturns sensibles. També pertorba els cicles circadiaris dels humans, modificant els patrons de son amb conseqüències nefastes per a la salut humana. Cal tenir en compte que qualsevol llum nocturna causada per l’activitat humana s’ha de considerar contaminant. Així els llums dels carrers, de les botigues, dels aparadors, de l’enllumenat de monuments, etc. contamina i, és qüestió nostra, determinar quin grau d’afectació podem permetre al medi natural i a la vida silvestre.
Algunes administracions públiques han estat pioneres en l’estudi del problema com ara la Generalitat de Catalunya. Gràcies a l’impuls de l’associació Cel Fosc, liderada en aquell temps pel nostre company Pere Horts, i de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, es va aconseguir que ja el 2001 s’aprovarà la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament posterior del 2015.
Deu anys després s’ha fet molt per caracteritzar la contaminació lumínica sobre tot el territori català. S’ha instal·lat una xarxa de detectors que mesuren el cel cada nit des del Pirineu fins al Baix Ebre per tindre en temps real com és l’afectació de la llum artificial nocturna. A més s’han fet també, i es continuen fent, mesures amb detectors mòbils per les principals carreteres catalanes. A més s’ha estudiat Catalunya de nit des de satèl·lits per abastar tot el territori, encara que aquestes mesures són puntuals i difícils de calibrar.
Per això era necessari realitzar un estudi més acurat per obtindre informació de tota la Catalunya nocturna. A partir de les dades anteriors, i sobretot de l’Inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya 2024 (Instal·lacions de via pública de titularitat municipal) fet públic fa uns mesos, s’ha fet ús d’un programa de simulació a partir del model Illumina, que simula la propagació de la llum artificial tenint en compte les característiques físiques de la llum nocturna i la composició de l’atmosfera per a estendre els valors de la contaminació lumínica a tot el territori. El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte. Amb una resolució de moment d’1 km2 , zones inaccessibles com ara muntanyes, boscos, ciutats (no té sentit mesurar sota les làmpades), s’ha aconseguit, després de moltíssimes hores de càlcul, completar la vista de l’afectació de la llum artificial nocturna a tot Catalunya.
Mirador Torre Baró. Barcelona. Daniel Daranas. 2006. CC BY-NC-SA 2.0
«A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats», assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l’ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d’altres, les hores que poden estar encesos els llums (ornamentals) del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els ajuntaments? Doncs, «complir la normativa».
Primer mapa global de la contaminació lumínica a Catalunya desenvolupat mitjançant modelització avançada
Nota de premsa de IEEC -UB
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya elaborat a partir d’un model matemàtic avançat que simula la propagació de la llum artificial mitjançant les característiques físiques de la llum artificial a la nit i la composició de l’atmosfera. El treball, emmarcat dins la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn 2024, l’ha desenvolupat l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) amb recursos i dades de la secretaria de Transició Ecològica i amb el suport de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i suposa un pas endavant en l’avaluació i la gestió d’aquest tipus de contaminació ambiental, amb efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
600.000 hores de càlcul
El mapa abasta per primera vegada tot el territori català amb una resolució d’1 km² i s’ha generat, entre d’altres recursos, mitjançant un model de predicció científica d’alta precisió utilitzat internacionalment. Per calcular la brillantor del cel al zenit en més de 32.000 punts de Catalunya s’han emprat tres supercomputadors, un d’ells pertanyent al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), sumant més de 600.000 hores de càlcul.
El mapa global de brillantor del cel nocturn ja està disponible públicament al web del Departament i es preveu actualitzar-lo amb dades més precises durant els propers mesos, dins del marc d’un projecte que s’allargarà fins al 2026.
Els resultats mostren que les àrees amb més contaminació lumínica es concentren al litoral català, a les grans ciutats i a les zones industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com en alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i a la Val d’Aran. Per contra, les regions de l’interior i del Pirineu i Prepirineu, especialment les zones especialment protegides envers la contaminació lumínica, com la zona del Montsec o els Parcs Natural de l’Alt Pirineu i el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda.
Més d’1,56 milions de punts de llum
La nova eina permet tenir una visió espacial més acurada sobre la situació actual pel que fa a la contaminació lumínica i, en el futur, ha de permetre avaluar com podria evolucionar la qualitat del cel nocturn en funció de canvis en l’enllumenat públic, nous desenvolupaments urbanístics o l’aplicació de determinades polítiques de protecció dels ecosistemes nocturns.
A diferència d’altres aproximacions basades únicament en imatges de satèl·lit, aquest projecte ha integrat també l’inventari públic d’enllumenat exterior de Catalunya, que ha realitzat la secretaria de Transició Ecològica, fet que permet avaluar de manera acurada els efectes a tot el territori. La integració d’aquesta base de dades ha suposat incloure en el model més de 200.000 combinacions de làmpades i lluminàries i ha estat clau per caracteritzar les fonts d’emissió de llum de forma detallada, amb més d’1,56 milions de punts de llum.
Sensors arreu del territori
El mapa es complementa amb les dades obtingudes en temps real per la Xarxa d’Observació de la Contaminació Lumínica (XOCL), també dins les actuacions previstes en la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn que, des de fa més de deu anys, recull informació sistemàtica sobre la brillantor del cel nocturn des de diferents punts del territori. Aquesta feina ha permès crear una base de dades contínua, clau per a l’anàlisi a llarg termini. Un cop consolidat el model de recollida de dades, els esforços actuals se centren a mantenir la xarxa, millorar-ne la connectivitat i ampliar-la amb nous punts de mesura.
La xarxa està integrada per diversos sensors instal·lats de manera fixa i repartits arreu del territori. Aquests dispositius registren la brillantor del cel al zenit, recullen dades cada pocs minuts i s’envien automàticament cap a un sistema de gestió centralitzat, que les rep, analitza i processa per avaluar la qualitat del cel nocturn de manera contínua i en temps real.
Preservar els espais més sensibles
El mapa permet conèixer l’estat del medi natural nocturn de forma extensiva, i està a disposició per a professionals de la conservació de la natura, del disseny de les instal·lacions d’il·luminació exterior i també per a la ciutadania en general. D’aquesta forma es pot conèixer les àrees amb millors condicions de cel nocturn per preservar-les i també per gaudir de l’astronomia amateur i la visió de les estrelles. Per exemple, en la recerca dels millors indrets per a observar la popular pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, que ocorre a mitjans del mes d’agost.
La secretaria de Transició Ecològica té previst destinar fins al 2028 més de 9 milions d’euros en un altre projecte per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en espais naturals especialment sensibles a la contaminació lumínica. Aquest projecte es finança a través del Fons Climàtic, alimentat amb el 50% de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles i el 20% de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El projecte preveu diferents accions amb l’objectiu de protegir els espais més sensibles envers la contaminació lumínica. En l’actualitat s’està realitzant:
Les accions s’emmarquen en l’anomenada Llei de restauració de la natura europea, que estableix que caldrà implantar mesures per restaurar els hàbitats fins que es trobin en una bona condició ambiental i, per tant, entre d’altres, en bones condicions de foscor natural i qualitat acústica.
Prepara’t per a una nit astronòmica en el Parc Natural de Penyagolosa! Començarem amb una xarrada de l’associació Cel Fosc sobre contaminació lumínica, els seues efectes sobre el medi ambient i les persones. Després, si l’oratge ens ho permet, gaudirem d’un sopar sota les estreles.
Data: 26 juliol 2025
Horari i lloc d’inici: 20.00h centre d’interpretació Parc Natural de Penyagolosa
Duració de l’activitat: 4h aprox.
Imprescindible: roba d’abric, sopar i aigua
AVÍS: places limitades, inscripció obligatòria.
Inscripcions: parque_penyagolosa@gva.es (preferiblement) o 96 476 08 38 (de dimarts a diumenge de 9.30 a 14h)
Per a la inscripció serà necessari proporcionar les següents dades:
– Nom complet
– Localitat de procedència
– Número de telèfon
– Correu electrònic
