Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cel fosc

“Con voz” de Radiovoz amb Martin Pawley

0
Tres entrevistes recents sobre el problema de la contaminació lumínica de la secció radiofònica de Martin Pawley en el programa “Con voz” de Radiovoz:

-Amb Alejandro Sánchez de Miguel, sobre la investigació publicada en Science Advances: https://www.ivoox.com/aumenta-a-contaminacion-luminosa-conversa-alejandro-sanchez-audios-mp3_rf_97873192_1.html

-Amb Enric Marco, sobre la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria: https://www.ivoox.com/xornada-contaminacion-luminosa-riba-roja-turia-audios-mp3_rf_99840353_1.html

-Amb Josep Maria Ollé, sobre bones pràctiques d’enllumenat i descontaminació de ciutats: https://www.ivoox.com/descontaminar-as-cidades-conversa-josep-maria-olle-audios-mp3_rf_99840486_1.html

A noite é necesaria

Sección sobre astronomía do programa matinal da fin de semana en Radiovoz. A partir de setembro de 2017, todos os domingos ás 11:35 en Radiovoz (www.radiovoz.com).

https://www.ivoox.com/podcast-a-noite-e-necesaria_sq_f1310381_1.html

Tots plens de llum, buscant la nit a l’Octubre CCC

0

Avui he participat en una activitat de conscienciació ambiental amb uns 40 alumnes de 3r i 4t d’ESO del col·legi La Salle de Benicarló, el Baix Maestrat. Durant un poc més d’una hora els he parlat dels problemes de la llum artificial nocturna i dels seues efectes nocius sobre animals i plantes. En parlar de la disrupció circadiària per causa de la presència de llum blava en horari nocturn, he presentat el còmic “Il·lumina el teu rellotge” escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen, editat per Manuel Spitschan i traduït a la nostra llengua per nosaltres. Sembla que ha agradat.
També he mostrat la caixa de llums per demostrar la diversitat de les llums i quines són les més adequades, amb poc contingut en llum blava, front a les molt més agressives llums molt blancs amb un gran component de llum blavosa. Amb una webcam  i una xarxa de difracció he aconseguit un mar de colors en el que el blau era predominant.

Com sempre que faig aquestes xarrades tracte de personalitzar parcialment el contingut. Llums en excés, massa blanques i afectació a parcs naturals hi ha a tot arreu i el Baix Maestrat no n’és una excepció. Les platges enllumenades, els monuments amb llum tota la nit, excés de lluminàries, la carretera de Peníscola a Benicarló totalment enllumenada amb llum blanca al costat de marjals conformen un paisatge lumínic usual a tot arreu. Tanmateix existeix una altra manera d’enllumenar. Amb la idea clara que tota llum artificial nocturna és contaminant, s’ha d’instal·lar el mínim de lluminàries possible, amb llum de color càlid i poc intensa. Més llum no implica més seguretat ni més ostentació de riquesa.

Com a exemple d’enllumenat dolent, adjunte una imatge del castell de Peníscola totalment enllumenat en la que es veu com la llum s’escampa a tot arreu. La llum inunda el medi marí i arriba també a la platja pròxima. A més a més, nombroses llums blanques intenses es veuen tot al voltant del castell.

Centre històric de Peníscola a la comarca del Baix Maestrat per la nit. Rastrojo, Wikimedia.

L’activitat, una xerrada de Ciències, ha estat organitzada al Centre Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (ucc+i) de la Universitat de València i per Acció Cultural del País Valencià. Gràcies a Nèstor per l’ajuda.

IV Jornada de Contaminació Lumínica de Riba-roja de Túria

0

Ahir se celebrà la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria. Com els darrers anys ens trobàrem al Centre de Desenvolupament Local on la presentació de la trobada va anar a càrrec d’Ángel Morales, de la Universitat de València i a president de la Coordinadora de Boscos del Túria, i de l’alcalde Robert Raga.

La primera part de la Jornada l’ocupà un Taller de Luminotècnia, tant teòric com pràctic, impartit per l’enginyer Josep Maria Ollé.

A la vesprada Martin Pawley, crític cinematogràfic i membre de l’Agrupación Astronómica Ío, ens contà com tracta el cine la contaminació lumínica mitjançant la projecció comentada de diversos talls de films on els efectes nocius de la llum artificial nocturna queden ben reflectits.

Alicia Pelegrina, ambientòloga de l’Instituto Astrofísico de Andalucia, ens presentà el seu llibre “La contaminación lumínica” i tot el treball previ de comunicació amb el públic del problema.

La televisió pública valenciana s’interessà per la jornada i ens entrevistà pel matí per al programa de l’Oratge de les Noticies del migdia (enllaç ací a partir del minut 8:14)

Aquesta jornada s’ha pogut realitzar amb el suport de l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, la Universitat de València i Cel Fosc.

Tornem a Riba-roja de Túria per parlar de contaminació lumínica

0

El 22 de novembre de 2022, per sisé any consecutiu ens tornem a trobar a Riba-roja de Túria per parlar dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut.

La contaminació lumínica no solament ens està furtant el cel estrellat d’una manera contínua i silenciosa, sinó que també està alterant l’equilibri ecològic dels éssers vius i afecta la salut de les persones. L’excés d’il·luminació nocturna també contribueix al col·lapse ambiental en què està immers el nostre planeta. El temps s’acaba, i és el moment d’aturar la contaminació lumínica, ja que les zones il·luminades creixen a un ritme del 2,2% anual a tot el món.

Fins ara, la legislació ha tractat tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però el canvi climàtic, l’encariment dels recursos i la crisi energètica estan qüestionant el model actual. El projecte de llei autonòmica de Protecció del Medi Nocturn presentat a les Corts Valencianes hauria d’impulsar el necessari decreixement en el consum d’energia i la descontaminació lumínica.

OBJECTIU
En aquest context, la sisena jornada de Riba-roja de Túria s’organitza en dues sessions diferenciades. Al matí hi ha un curs dirigit a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants i responsables de la presa de decisions per tal de donar els coneixements mínims per a controlar la contaminació lumínica i proposar les possibles solucions per minimitzar els seus efectes. Per una altra banda, a la sessió de la vesprada es farà una conferència que aproparà el públic en general a la problemàtica i mostrarà com la tracta el cinema, i finalment tindrà lloc la presentació del recent llibre “La contaminación lumínica”. Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en les quals es comptarà amb els punts de vista d’experts de diversos àmbits, universitari, legislatiu, divulgatiu o de desenvolupament territorial. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents

Inscripció i informació a:
https://go.uv.es/lHI9F6p
Certificat d’assistència per als inscrits
Jornada gratuïta
22 de novembre de 2022
Agència de Desenvolupament Local
C/ d’Eusebio Benedito, 30 (Riba-roja de Túria)


Imatges.

Cel de Fredes el 2 de setembre de 2022. Ángel Morales Rubio.

Amb Terra Viva a la Canyada de Paterna

0

Fa uns dies un equip del programa mediambiental d’Àpunt, Terra Viva, amb Ruben al front ens va fer una petita entrevista a la Canyada, del municipi de Paterna. La futura llei valenciana de Protecció del Medi Nocturn ja ha entrat a les Corts Valencianes i els mitjans comencen a interessar-se per les agressions al medi que causa la llum artificial a la nit. El Parc Natural del Túria és un espai protegit que té moltes afectacions dels municipis que l’envolten així com de les infraestructures públiques i privades amb llums inadequades com ara l’aeroport, aigües potables i la pedrera.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/03-11-2022-terra-viva_134_1557566.html
(minuts 19:40 – 23:20)

Cel Fosc als 50 anys de l’Associació Valenciana d’Astronomia

0

L’Associació Valenciana d’Astronomia ha fet 50 anys. Va ser el 1972 quan un grapat de persones amants de l’astronomia de la ciutat de València decidiren crear l’associació per parlar i fer activitats conjuntats del que els agradava, mirar el cel.Per celebrar l’aniversari AVA va programar tot un seguit d’activitats, les més importants de les qual es va realitzar els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2022. Huit persones d’arreu de l’estat relacionades amb diverses branques de l’astronomia foren invitades a fer una xarrada al voltant del seu camp de treball. La llista completa d’activitats es troba a la pàgina web d’AVA i pot veure’s ací.

Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor d’inaugurar el conjunt de les xarrades parlant del principal problema que afecta a l’observació astronòmica: la Contaminació Lumínica.

Títol de la xarrada:

Contaminació lumínica: d’on venim i cap a on anem

Resum de la xarrada:

La llum artificial nocturna afecta negativament l’observació del cel, la vida silvestre, la salut humana, l’ús de l’energia i el canvi climàtic. Nombrosos estudis ho avalen i les administracions, molt a poc a poc, en van prenent consciencia. Pel que respecta als que hem fet de la nit el nostre focus principal d’interés, com ara els astrònoms, tant professionals com aficionats, la llum nocturna d’origen artificial ens impedeix gaudir de la nit, cosa que ens obliga a fugir de la ciutat per poder accedir a un cel de qualitat. Hem creat les zones Starlight, àrees protegides de cel fosc, que s’estan potenciant per al turisme d’estrelles. Tanmateix la contaminació lumínica creix un 2-6 % anual a tot el món i, per tant, la llum nocturna continuarà envaint el nostre cel. Potser la lluita per protegir la nit ha estat equivocada en voler regular de manera individual fanals, orientació i colors de la llum. La llum artificial nocturna ha ser considerada de manera global com un nou agent contaminant i, com a tal, s’hauria de regular amb uns límits d’emissió ben clars.

Nota: Les fotos i el vídeos son propietat de l’Associació Valenciana d’Astronomia, AVA.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La nit és necessària a Fredes

0

Després de dos anys fa uns dies tornarem a la Tinença de Benifassà per gaudir del seu cel meravellós, del seu paisatge espectacular que ens recorda els Pirineus i, sobretot per parlar amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

La vesprada havia omplert el cel de núvols amenaçadors, després una pluja intensa mullà els carrers de Coratxà, on ens hi allotjàvem, però que, per sort, només durà mitja hora. De camí cap a Fredes, pel camí curt que discorre per la part alta de la Tinença, i des d’on s’albira el mar, veiérem l’arc de Sant Martí, amb dos arcs meravellosos, que ens indicaren que potser aquesta nit tindríem bona nit d’observació.

I, és que la vesprada/nit del dia 2 de setembre, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si els núvols finalment s’havien enretirat, trauríem el telescopi i gaudiríem del cel nocturn.

La xarrada es feu al Poliesportiu o Centre d’usos múltiples de la Colònia Europa a Fredes. En arribar, algunes persones del públic ja hi eren. Poc a poc una vintena de persones hi seieren, també amb molts xiquets en les primeres files.

Després de la presentació de Vanesa, la tècnica del parc, explicarem la problemàtica de l’enllumenat excessiu, fent referències a les actuals mesures d’estalvi energètic que inclouen l’apagada de llums supèrflues. La contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals que haurien de ser foscos causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns. Un cas molt important és l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la pol·linització de les flors pels insectes nocturns. S’ha observat una forta davallada de les seues poblacions i, en part s’explica per la presència excessiva de llum artificial a la nit. Això pot causar un problema en l’abastiment d’algunes plantes usades en el consum humà.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni és la primera afecció, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Tot això ho podeu llegir al magnífic còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan que vàrem traduir al valencià l’octubre passat com Il·lumina el teu rellotge. i que podeu baixar-vos de franc.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer amb mapes obtinguts dels de l’espai la meravella del cel de la Tinença. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2021, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria, per tant, interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les vistes nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra. Seria interessant que es protegira.

Al final de la xarrada i després del torn de les preguntes, el periodista Jordi Maura ens ha fet una petita entrevista per al seu canal de Youtube i mitjà digital.

En acabar de sopar hem muntat el telescopi fora. Els núvols ja marxaven però, ací i allà, encara tapaven parcialment la Lluna, Sagitari i Saturn. Però, a poc a poc, els núvols desaparegueren i, es feu ben present la franja blanquinosa de la Via Làctia travessant des del sud al nord la volta celeste. És quan els nens i els majors miraren admirat la cara de la Lluna, l’anell de Saturn, el cúmul globular M13 d’Hèrcules i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la formació de la Via Làctia causada pel bebè Hèrcules. Encara que la nit era molt humida i era difícil observar, molta gent s’esperà fins al final per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà i als tècnics del Parc per convidar-nos.

Imatges: Ángel Morales-Rubio.

Sobre el decret de mesures d’estalvi energètic

0
Publicat el 24 d'agost de 2022

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Sobre les mesures d’estalvi energètic en il·luminació i el seu impacte en la contaminació lumínica

0
Publicat el 10 d'agost de 2022

Comunicat de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

El govern central, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, acaba d’aprovar unes mesures d’estalvi energètic que afecten alguns tipus d’enllumenat d’exteriors. A partir d’ara, els senyals, cartells, anuncis lluminosos, enllumenat d’aparadors, mobiliari urbà, marquesines, cabines telefòniques, etc., així com els edificis públics, hauran de romandre apagats a partir de les 22 h.

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, s’alegra per aquestes mesures pels beneficis per al conjunt de la societat que suposen, en implicar una petita recuperació de la qualitat de la nit. No obstant això aquestes restriccions estaven realment en vigor des de fa 14 anys encara que mai es van aplicar. A més, davant l’alarmisme generat, convé recordar que la disminució de potència lumínica realitzada en nombroses ciutats en els últims anys demostra que l’aplicació d’aquestes mesures no suposarà cap disminució en la seguretat.

En primer lloc, cal destacar que, malgrat la seva relativament avançada legislació, Espanya és el país de la Unió Europea amb major balafiament energètic en matèria d’il·luminació. Això ja va ser reconegut pel govern central l’any 2011 i existeixen diverses normes estatals i autonòmiques per a controlar la despesa supèrflua, independentment del seu impacte mediambiental i de salut sobre les persones. Per això, les noves mesures del govern central no són una novetat, sinó una adaptació de les ja vigents. Es recorda que en el decret de 2008 actualment vigent (Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior), en la seva Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 Punt 9, s’indica que ha d’establir-se un horari d’il·luminació reduïda per a: enllumenat viari, enllumenat específic, enllumenat ornamental, enllumenat de senyals i anuncis lluminosos.

Gran part de la polèmica actual es deu a l’incompliment sistemàtic d’aquesta norma, en part per la mala redacció d’aquesta. Un defecte d’aquesta norma, i per la qual no està sent eficaç, va ser la no inclusió de dates límit perquè els municipis i comunitats autònomes establissin les eines per al seu obligat compliment. Per exemple, no es va posar límit temporal per a la zonificació del territori en la qual es detalla quin tipus d’il·luminació es permet segons l’ús natural, rural o urbà i la classificació dels carrers segons el trànsit rodat i de persones, així com els horaris d’il·luminació reduïda.

D’altra banda, alguns posen l’accent en que les mesures d’estalvi suposaran un problema de seguretat. Des de la nostra organització, en la qual únicament ens assessorem amb estudis científics i tècnics, sabem que l’aplicació d’aquestes mesures no suposa cap minvament en la seguretat, tal com s’ha demostrat en alguns dels pocs llocs que s’han implementat a Espanya, com són, entre d’altres, els casos dels municipis de Madrid i Màlaga. Per exemple a França, des de fa uns anys, uns 13000 pobles i ciutats apaguen totalment o parcialment les llums dels carrers per a estalviar i veure les estrelles a partir de les 12 de la nit sense cap incidència en la seguretat. També s’han apagat nombrosos pobles a la Gran Bretanya. A Espanya, ens alegrem que es comencin a aplicar les mateixes mesures que a Europa per estalvi energètic encara que desitjaríem també que la ciutadania entengués que aquestes mesures també tindran el seu impacte positiu sobre la preservació de la nit, així com sobre la fauna i flora nocturnes, actualment sotmeses a una invasió lumínica que afecta la seva mobilitat, alimentació, reproducció i pol·linització entre altres aspectes. En l’actualitat està en desenvolupament un nou reglament al qual presentàrem multitud d’al·legacions per a la seva millora. Confiem que les deficiències de l’anterior s’esmenin amb les nostres aportacions, les de nombrosos organismes científics i moltes altres entitats i persones preocupades i compromeses amb la recuperació del cel nocturn i la reducció de la contaminació lumínica.

Des de l’any 2007 no hi ha estadístiques oficials de despesa energètica en enllumenat públic, tan sols estimacions puntuals de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i d’alguns estudis científics. Aquestes estimacions indiquen que no sembla que s’hagi realitzat una reducció significativa de la despesa en enllumenat públic en els últims anys. Això a pesar que la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en la seva disposició addicional quarta, exigeix que les Administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, promoguin la prevenció i reducció de la contaminació lumínica. A més la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el seu annex VI exigeix que els projectes descriguin, en el seu cas, les emissions lumíniques produïdes per l’actuació prevista. Un altre incompliment sistemàtic de la legislació espanyola en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental en matèria de contaminació lumínica. Per això ens sorprèn que els excessos lumínics dels enllumenats nadalencs o de l’enllumenat ornamental, que ben segur que es decideixen sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental previ, no siguin inclosos entre les mesures del govern central. No s’entén que, en moments de restriccions energètiques, alguns alcaldes presumeixin dels seus balafiaments, amb efectes nocius sobre parcs naturals pròxims o sobre el descans dels seus conciutadans.

Ja han estat diverses ocasions en les quals els tribunals de comptes autonòmics i l’estatal han cridat l’atenció als municipis espanyols per no dur a terme accions per a la reducció de la contaminació lumínica.

És convenient recordar que en moltes ocasions els ajuntaments espanyols realitzen canvis en la il·luminació que són contraris a la llei, segurament sense ser-ne conscients. Això es produeix en general utilitzant tecnologia LED de llum blanca, que inclou un component blau molt important, molt nociu per al medi ambient. La llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera de 2007 obliga les administracions a reduir la contaminació lumínica, la qual cosa no queda garantit en absolut per l’ús d’aquesta mena de tecnologia LED que és, en general, el tipus majoritari de les conversions d’il·luminació a Espanya.

Les mesures d’estalvi energètic tenen la intenció de reduir la dependència del gas. Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central van en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però les restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

Encara que importants, les actuals mesures del govern central són tan sols un pegat sobre la legislació existent i esperem que les següents que vindran siguin consultades amb els experts en la matèria per a evitar repetir els errors del passat.

Finalment hem de recordar que la il·luminació exterior té greus impactes en el medi ambient, per exemple en ocells migradors. El nostre país és corredor obligat per a moltes espècies que travessen des d’Europa cap a Àfrica. També afecta greument els insectes, molts d’ells pol·linitzadors. A més la il·luminació exterior té seriosos impactes en la salut pel que aquestes mesures suposaran un alleujament per al descans de molts ciutadans, com han demostrat nombrosos estudis científics.

Existeix una obligació moral de fer costat als nostres veïns europeus. Aquest petit pas actual per a estalviar en despesa energètica supèrflua permetrà que en el futur no calgui reduir energia d’altres àrees més crítiques com pugui ser la calefacció.

9 d’agost 2022. Junta directiva de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

Web original de Cel Fosc, Sobre les mesures d’estalvi energètic…

Imatge: Madrid de nit. Tom Ek CC BY-SA 2.0

La Serra d’Irta, un paisatge nocturn a preservar

0
Publicat el 8 d'agost de 2022
Via Làctia des de la Serra d’Irta. Ángel Morales-Rubio.

Convidats pel Parc Natural de la Serra d’Irta al Baix Maestrat, fa uns dies explicàrem al públic que s’acostà a l’Auditori de Santa Magdalena de Polpís (el Baix Maestrat) els problemes que causa sobre el medi ambient un enllumenat ineficient, sobredimensionat i insostenible. En èpoques de retallades energètiques amb la finalitat de disminuir la dependència del gas, és interessant conèixer que l’enllumenat ornamental, vial, nadalenc, d’aparadors i negocis és una font immensa de despesa energètica innecessària. Amb la regulació dels horaris d’encesa i apagada dels aparadors, estant apagats quan no hi ha clients i no competint per tenir instal·lacions de llums de Nadal cada vegada més grans i cares son bones maneres d’estalviar, però també de preservar el medi ambient i la salut humana.

A més a més, la llum artificial nocturna afecta les zones naturals com la Serra d’Irta, incidint en el desenvolupament normal de la vida silvestre. La mobilitat, l’alimentació, la reproducció d’aus i d’insectes i la pol·linització de les plantes se’n ressenten en les àrees il·luminades. La llum artificial nocturna s’hauria de considerar un agent contaminant i, per tant, s’hauria de posar uns límits a l’emissió.

Com que les nostres xarrades sobre contaminació lumínica van sempre acompanyades de demostracions pràctiques, després pujàrem en cotxe a l’Alt de la Bota, situat al bell mig de la Serra d’Irta. Allí faríem l’observació prevista de la Lluna, els planetes i nebuloses i la sessió de fotos del cel. El lloc és un indret magnífic des d’on s’hi veu la mar a l’est, Peníscola i el seu palau-castell al nord-est i Benicarló al nord. El delta de l’Ebre es veu com una costa baixa entrant dins la mar. Tanmateix el vent que bufava en aquest punt ens va obligar a moure’ns una mica més avall, a l’encreuament amb el camí que du al Castell de Polpís.

Des d’aquest punt la vista també era magnífica. Al fons de la mar s’hi veia la llum intermitent del far de les illes Columbretes cap al sud-est i la filera llarga dels vaixells fent cua per a entrar al port de Castelló.

Moviment dels estels mirant cap al sud. Composició. Ángel Morales-Rubio.

En fer-se de nit, ja amb el telescopi muntat, arribaren els caminadors que després de la xarrada havien emprés el camí del Castell per arribar ací. Les llums de Peníscola i Benicarló pujaven al cel nocturn cap al nord-est mentre que cap al Sud-oest, Torreblanca, Alcossebre embrutaven de llum la volta celeste. El cel nocturn del Parc Natural clarament ha millorar. Així i tot, malgrat la presència de la Lluna en quart creixent, la Via Làctia es veia prou clarament. Caldrà tornar-hi per veure-la sense la presència de la Lluna.

I mentre sopaven un entrepà reparador, pogueren admirar la Lluna, ben prop del quart creixent.  En fer-se cada vegada més fosc, la Via Làctia se’ns mostrava primer amb una presència etèria, després era clarament visible com un núvol blanquinós que partia des de l’horitzó sud, entre les constel·lacions de l’Escorpí a la dreta i Sagitari a l’esquerra. Uns dels presents, astrònoms aficionats, miraren la zona amb prismàtics i descobriren M7, el cúmul estel·lar de Ptolomeu, a la cua de l’Escorpí, que enfocat amb el telescopi apareixia magnífic.

Observadors mirant a Cassiopea, mentre un bòlid dels Perseids queia (no recollit en la foto). Ángel Morales-Rubio.

Mentre explicava les constel·lacions del nord celeste, l’Ossa Major, la Menor i Cassiopea, un brillant bòlid travessà la zona, des de l’estrella polar fins al sud de l’Ossa Major. Un meteor dels Perseids, potser. L’observació del cel a ull nu regalà aquestes sorpreses. Més endavant continuàrem amb les històries mitològiques de les sagues de Cassiopea i l’Escorpí.

La nebulosa anular de la Lira (M57) estava fantàstica, quasi en el zenit. El final d’un estel semblant al Sol que ha acabat com una nebulosa planetària amb un estel nan blanc al mig. Però ja era hora de veure Saturn amb els anells, junt amb Tità al nord i Rea al sud.  Finalment poc abans de les 12 de la nit, Júpiter eixí de les aigües del Mediterrani i manifesta la seua presència.

Ja a la una de la matinada la gent començà la baixada cap a Sant Magdalena mentre nosaltres recollíem el telescopi. Baixaríem mesurant la brillantor del cel de la Serra d’Irta amb el detector SQM i després faríem una ruta pel Baix Maestrat fins les 4 de la matinada.

Gràcies a Leonor i Alícia, les tècniques del Parc Natural, per les atencions.

A Aras de los Olmos amb el RETA 2022

0
Publicat el 3 d'agost de 2022

El cap de setmana passat se celebrà a Aras de los Olmos (els Serrans) el congrés RETA 2022, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics. L’any 2010, així com el 2017 ja s’havien reunit ací, però la mort de Leopoldo Vicedo, pare fundador i organitzador del RETA i els anys de pandèmia van aturar temporalment la celebració d’aquesta trobada fins que l’agrupació astronòmica AstroAras va assumir el repte de tornar-la a celebrar, amb una actualització del nom i objectius, que, a partir d’ara, tindrà un abast europeu.

La nova etapa del RETA serà la de recuperar aquesta trobada de manera anual; aquesta vegada, no serà únicament la concentració de telescopis de fabricació casolana, sinó a més, la de telescopis comercials, on sovint s’hi incorporen accessoris a criteri de les persones propietàries. Es pretén alhora donar-li un caràcter internacional per convidar a qui ho desitge a acostar-se a intercanviar experiències observacionals sota els millors cels del sud d’Europa. És per això que s’anima que astrònoms de tot Europa també hi puguen participar, afegint tècniques d’observació de cel profund i fins i tot desenvolupar conferències i tallers sobre la matèria.

Un centenar de persones aficionades a l’astronomia ens aplegarem a Aras de los Olmos a partir de la vesprada del divendres 29 per escoltar les ponències i participar en els tallers de diverses temàtiques. Però, sobretot, el que ens interessava era traure els telescopis a la nit de l’Alt Túria i gaudir dels cels foscos presidits per una potent visió de la Via Làctia. El contacte amb astrònoms d’altres indrets, amb molta experiència observacional, és sempre molt enriquidor.

Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño

Tanmateix l’oratge no ens acompanyà gens i ens feu la guitza durant tot el cap de setmana. El divendres a la nit Miguel ángel Vera Bruceño, astrofotògraf, ens preparà un suggerent taller de fotografia astronòmica. La Via Làctia es veia preciosa, eixint de l’horitzó sud entre l’Escorpí i Sagitari, però només es pogueren fer algunes imatges de prova. Una capa densa de núvols puja en pocs minuts i ens tapà la visió de la Galàxia.

El programa d’activitats va ser molt complet. Durant les hores diürnes es feren una sèrie de xarrades dirigides fonamentalment a explicar les experiències en la construcció de telescopis i a l’observació astronòmica.

Dissabte 30 de matí va ser la inauguració oficial del RETA 2022. Després de la benvinguda protocol·lària de l’alcalde d’Aras de los Olmos, Rafael Giménez, el president de la FAAE, Joaquín Álvaro, ens presentà la situació de l’astronomia amateur en l’estat espanyol en comparació amb la dels aficionats de França, Itàlia i Portugal, alguns dels quals participaran segurament en els pròxims RETA, els programes Pro-Am de col·laboració amb els professionals de l’astronomia i el problema creixent de l’envelliment dels associats.

Joan López Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.

Joan López Vila, constructor artesà admirable de telescopis Dobson, ens feu una demostració pràctica espectacular del procés de poliment del mirall d’un telescopi. Amb un dispositiu casolà i una radial amb disc de tall de diamant va desbastar en minuts un cristall quan el procés habitual hi calen dies de treball. Quan acabà la demostració, muntarem uns pocs telescopis solars, amb llum blanca, Halfa i CaII, per veure el gran festival de taques i protuberàncies que presenta ara mateix el Sol. Mentrestant els periodistes de la televisió valenciana À Punt ens gravaren i preguntaven.  A les noticies de la nit es va presentar aquest reportatge (a partir del minut 23:30).

Acabades les activitats externes, passarem a la sala del teatre per escoltar la darrera ponència del matí. Josep Masalles, expert en l’observació d’eclipsis, ens explicà detalladament els pròxims eclipsis solars que travessaran la península ibèrica i quines tècniques senzilles tenim a l’abast per veure’ls o fer-ne fotografies. En especial ens parlà de l’eclipsi de sol del 12 d’agost de 2026, que es podrà veure quasi sense eixir de casa.

Després de dinar es reprengueren les activitats amb les xarrades de Carlos B. Olmos  (@Blueastrophotography en Instagram) sobre fotografia astronòmica i Joanma Bullón, president d’AstroAras, que presentà el projecte UltraMessier per tractar de veure 400 objectes de cel profund en una sola nit. Tot aprofitant el catàleg Messier i Caldwell, el seu repte va molt més enllà: “ULTRA MESSIER”, amb un catàleg que pretén arribar als 1800 objectes del cel dels quals ja n’anticipa 300 en aquest fitxer.

UltraMessier. Maria Jesús Garrido presenta Joanma Bullón.

La nit es presentava incerta, amb alguns núvols que passejaven amunt i avall. La previsió era dolenta amb possibilitat de tempestes a les primeres hores de la nit. Tanmateix a poqueta nit s’arrasà i es decidí muntar els telescopis. Però en fer-se de nit la tempesta arribà puntual i encara que només caigueren 6 litres ja no es va poder observar res de res.

El RETA 2022 acabà diumenge 31 amb una visita a les instal·lacions de Galáctica, en Arcos de las Salinas (Gúdar-Javalambre) de la mà d’Alejandro Vera i Álvaro, tècnics del centre. Després d’anys d’incerteses, amb la pandèmia pel mig, aquest centre d’interpretació del cel nocturn de la Comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, obrirà oficialment les portes cap a Nadal, després que s’acabe el procés de museïtzació que està engegant una empresa externa. Mentrestant fins a setembre es pot visitar com a un assaig.

A  l’explanada superior podem trobar huit cúpules, dues de les qual allotgen els telescopis més importants: el telescopi solar GTS, un telescopi refractor apocromàtic de 150 mm d’apertura i relació focal nominal f/7 i el GT80, un telescopi de 80 cm d’apertura, f/7, de muntura altazimutal en configuració Ritchey-Chrétien amb dos focus Nasmyth. Els tècnics, molt amablement, ens mostraren les característiques dels instruments.

Per la vesprada tornàrem a Aras de los Olmos, per visitar Big History, el nou Centre de Divulgació Científica i Medioambiental, El centre consta de diverses àrees temàtiques: paleontologia, botànica, energies renovables, història i finalment astronomia. En astronomia podem gaudir, entre d’altre equipaments, d’un telescopi de 60 cm i d’un planetari digital d’unes 40 places. El responsable de l’àrea astronòmica, Roger Mira, ens va fer una visita guiada per l’edifici, cosa que vàrem agrair molt.

Un cap de setmana molt interessant, refermant amistats de tot arreu i aprenent molt d’instrumentació pràctica. Llàstima de l’oratge que ens ha impedit veure en tot la seua plenitud el meravellós cel nocturn de l’Alt Túria.

Agraesc a AstroAras la magnífica organització, especialment a Joanma Bullón, Luís Farinós i Maria Jesús Garrido per les seues dedicacions a que tot funcionara correctament.

Imatges:
1.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas. Luís Farinós.
2.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño
3.- Joan Lopez Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.
4,5,6.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas, Enric Marco

Tornem a Sot de Chera

0

Ara fa tres anys vàrem estar al Parc Natural de Chera-Sot de Chera per parlar sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna en entorns naturals. Com sempre hem fet després de la xarrada, teniem programada una observació astronòmica per ressaltar la bellesa de la nit. L’oratge, però, no ens ho permeté. Una grossa capa de núvols tapà el cel i la lluna no es pogué admirar.

Passats els anys més durs de la pandèmia hem tornat, no només per acabar la feina que deixarem a mitges, sinó per tornar a parlar de contaminació lumínica i de tot els estudis més recents.

Així que divendres passat 8 de juliol tornàrem a Sot de Chera, al Centre de Turisme Rural del Cerrao, junt al riu Sot. Allí en una sala circular que em recordava, en menut, el Panteó d’Agripa, i davant d’un públic ben motivat, explicàrem els problemes que causa un enllumenat nocturn inadequat, i per quines raons cal considerar la contaminació lumínica com un agent contaminant. Vista la poca efectivitat que ha tingut al llarg dels anys de tractar de regular la llum artificial nocturna fanal a fanal, s’imposa actualment tractar-la de manera global, posant límits d’emissió a la llum, tal com es fa amb els altres contaminants.

Amb uns límits clars, si un ajuntament tracta d’enllumenar per sobre del llindar permés li caldrà apagar altres llums.

Després de parlar dels efectes de la llum artificial nocturna sobre la fauna i flora i sobre la salut humana, en el torn de preguntes es parlà de la legislació que no tenim i de la que vindrà, de seria bo parlar amb els enginyers municipals per conscienciar-los del problema, de com dormir millor tenint a l’abast eines tan disruptives del son com són el mòbil i la tablet.

Després d’un descans i d’un sopar de cabasset a la vora del telescopi, ens disposarem a observar. L’indret al costat de la sala on férem la xarrada es troba al costat d’una muntanya i, si bé això facilitava, en gran manera, l’arribada del públic, feu difícil l’observació. Només eren visibles els objectes celestes pròxims al zenit.

La vista de la Lluna en quart creixent a través del telescopi deixà tothom bocabadat. La textura cendrosa de la superfície lunar era molt evident. Sorprengué l’aspecte de les muntanyes lunars així com la dels cràters. A través de l’ocular es varen fer moltes fotografies com la que adjunte.

Després admirarem objectes de cel profund com la nebulosa de la Lira (M57), el cúmul globular d’Hèrcules (M13), l’estel doble d’Albireo en Cigne, a més d’explicar les constel·lacions visibles i les mitologies associades.

L’últim plat de la nit va ser el planeta Saturn. Eixia per l’horitzó est cap a les 12 de la nit, però la presència d’una muntanya en aquesta direcció ens obligà a esperar-nos fins a les 00:45 per que apareguera en una clotada entre muntanyes. La visió del disc saturnià envoltat d’un anell amb la presència de la lluna Tità va ser el final adient per a una vesprada-nit perfecte. Tornarem.

Gràcies als tècnics del parc per al invitació i per fer-nos-ho fàcil.

Imatges:

1.- Composició de 40 fotos en direcció al nord celeste. Es pot veure el públic al voltant del telescopi. Angel Morales-Rubio.

2-4. Durant la conferència. Rosa Magraner.

5.- La Lluna amb el mòbil a través de l’ocular del telescopi Dobson de 20 cm.

Tornem a Expociència després de la pandèmia

0
Publicat el 29 de maig de 2022

Ahir dissabte 28 de maig, el nostre grup Salvem la Nit tornà a estar en la nova edició de la fira científica de la Universitat de València, Expociència,  ja presencial després de la pandèmia. El taller Enllumenar bé per a viure millor, pretenia donar a conéixer els problemes mediambientals i de salut que causa un enllumenat nocturn, inadequat i no sostenible.

La llum artificial ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. A més, l’enllumenament dels carrers facilita l’increment de les hores d’oci i de les relacions socials. Tanmateix el seu abús generalitzat en tot el món ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta un bé que sempre  havíem posseït: el cel estrellat.

Els astrònoms foren els primers afectats que perderen el seu objecte d’estudi. Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial durant la nit en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre.

A més a més, la introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadiaris, i com a conseqüència, també afecta la salut humana.

En l’actual canvi accelerat del tipus d’enllumenament per LEDS blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. L’increment d’aquest aspecte, però, realitzat amb tecnologies que danyen la biodiversitat i la salut humana no sembla ser una bona alternativa.

El tipus de llum que tenim al carrer hauria de ser considerat d’una manera molt més crítica. La contaminació lumínica que genera aquesta llum excessiva i inadequada és un problema del que cal conscienciar a la població i és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana com pot ser l’enllumenament nocturn pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.

El taller Enllumenar bé per a viure millor va consistir en diverses activitats dirigides a xiquets  i  adults  per  a conscienciar-los  sobre  el problema de la contaminació lumínica.

Situat en la nova ubicació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria desenes de persones passaren pel nostre taller.

En l’entrada els visitants podien gaudir de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel fosc.

Seguidament, al centre de la sala, amb una caixa de llums, amb llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases i els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 fins a 6500 K, i informar del contingut de llum blava de cadascun i de quins son els que menys afecten el medi ambient.

Mostrarem les distintes possibilitats d’us dels llums en diverses sessions pràctiques davant la vista dels xiquets i majors que omplien la sala.

També vàrem treballar el tema de la llum de les ciutats a nivell mundial amb l’aplicació lostatnight.org del projecte Cities at night de Stars4all per ajudar directament a estudiar l’abast de la contaminació lumínica i com ens afecta a nosaltres i a d’altres amb els qui compartim el planeta, simplement classificant les imatges nocturnes de l’Estació Espacial Internacional.

Enguany vàrem comptar amb l’ajuda del company Carlos Tapia, referent de l’estudi de la contaminació lumínica a l’estat espanyol.

Aquest taller està coordinat per Salvem la nit, el Grup de Treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València, format per investigadors de diverses disciplines que estudien el problema des de diverses perspectives: astronomia, química o biologia