Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cel fosc

A l’IES Ausiàs March de Manises

0
Publicat el 19 d'abril de 2022

Els primers dies de Setmana Santa solen ser dies dedicats a celebrar la Setmana Cultural dels Instituts d’Ensenyament Secundari.  El passat 12 d’abril vàrem ser convidats en la Setmana Cultural de l’IES Ausiàs March de Manises (l’Horta), per introduir el tema del problema de la contaminació lumínica a una classe de 4t d’ESO.

La nostra ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. En aquest aspecte és interessant saber que des de la Fundació Starlight s’està promovent la creació d’un ODS nou, el 18è, per reconèixer la defensa del cel fosc com un objectiu de sostenibilitat.

La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs. Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera. Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

Mentres explicàvem tot això, férem demostracions amb la caixa de llum per fer palès als estudiants de Manises les grans diferències entre les làmpades incandescents, fluorescents i els diversos tipus de LED freds (Temperatura de color alta) i càlids (Temperatura color baixa).

Gràcies a la directiva de l’IES Ausiàs March de Manises per deixar-nos explicar el problema de la contaminació lumínica a l’alumnat.

Cel Fosc es reuneix a Màlaga

0
Alberto Castellón (SMA), Enric Marco, Blanca Troughton (SMA) i Joaquín Álvaro (FAAE) després de l’assemblea de Cel Fosc.

Cel Fosc, associació contra la contaminació, és una organització en defensa de la nit. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per la pèrdua del cel estrellat sinó com moltes agrupacions astronòmiques i també de defensa mediambiental  com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc és d’àmbit estatal i lluita, des de fa més de 20 anys per la protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de la salut humana.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia, i ha tingut una participació important en l’elaboració de llei valenciana de protecció de medi nocturn, actualment en tramitació.

Dissabte passat per la vesprada (26 de març 2022), l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Màlaga, a la seu de la Sociedad Malagueña de Astronomía (SMA), al Centro Cultural José María Gutiérrez Romero. Fa dos anys, el 13 de març de 2020, l’assemblea era prevista també a Màlaga, però la pandèmia s’ho endugué tot i calgué suspendre-ho. Ara, gairebé tots vacunats, ha estat possible reunir-se altra vegada per veure’ns les cares i parlar del que hem fet i quins projectes tenim de futur. La pandèmia ens ha ensenyat també a comunicar-nos telemàticament. Així que l’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se al sud d’Andalusia.

Parlàrem dels diversos processos legislatius, en especial del nefast Proyecto de Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica que amenaça la protecció de la nit a l’Estat Espanyol, de la nova web de Cel Fosc, de la renovació de la Junta Directiva que ara serà més plural i inclusiva, de les activitats de les diverses seccions locals i de noves idees de divulgació per conscienciar la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

I com ocorre cada vegada que es convoca una assemblea a algun lloc de l’estat, els socis i col·laboradors locals organitzaren una sèrie d’actes adreçats a la població. El mateix cap de setmana de l’assemblea, la Sociedad Malagueña de Astronomía i l’Agrupación Astronómica de Málaga ‘Sirio’ organitzaren diverses activitats en relació amb la contaminació lumínica, com es detalla en el programa adjunt.

El divendres 25 de març a les 18.00 a la Sala d’actes de la Societat Econòmica d’Amics del País. Plaza de la Constitució, 7 s’organitzà la Jornada sobre contaminació lumínica titulada “Cielo Nocturno y Medio Ambiente“. Hi va haver dues conferències de 45 minuts amb els seus respectius torns de preguntes.

David Galadí-Enríquez parla sobre megaconstel·lacions. @alipegaso

Una a càrrec de David Galadí-Enríquez (CAHA) que parlà sobre els efectes de les megaconstel·lacions de satèl·lits en l’observació astronòmica i una altra a càrrec d’Alejandro Sánchez de Miguel (UCM) sobre l’ús d’una càmera reflex per fer mesures acurades de contaminació lumínica.

Presentació de l’acte amb J.Álvaro (FAAE), Enric Marco (Cel Fosc) i Juan José Narváez (RAdA). @alipegaso

Seguidament s’oferiren dos tallers de ciència ciutadana. En el primer taller s’explicà el projecte Street Spectra. És un projecte de ciència ciutadana per cartografiar i caracteritzar les fonts d’enllumenat públic. Els voluntaris utilitzen una xarxa de difracció de baix cost situada a la part superior de la càmera dels seus telèfons mòbils per fer fotos dels fanals i dels seus espectres d’emissió. Després de les instruccions d’ús de les aplicacions per a mòbil i el repartiment de xarxes de difracció, es volia fer una pràctica al carrer però la pluja persistent ho impedí i calgué utilitzar làmpades de gasos gràcies a Rosa López de la Universitat de Màlaga. Jaime Zamorano, coordinador del projecte, es connecta telemàticament per explicar com fer els espectres i com pujar-los a la xarxa per a que siguen imatges útils per a un ús científic.

Blanca Troughton explica el projecte Vigilantes de la noche. @alipegaso

El segon taller es dedicà al programa Vigilantes de la noche. Blanca Troughton (SMA) explica detalladament el projecte de ciència ciutadana en el qual es prenen mesures de la brillantor del fons del cel per a avaluar l’impacte de la contaminació lumínica. Els objectius són conscienciar a la població de la importància que té preservar el cel fosc, conscienciar sobre l’estalvi energètic, amb la consegüent disminució de la despesa econòmica, i la seua conseqüent implicació en la millora general del medi ambient i conscienciar sobre l’impacte negatiu en la salut que causa una exposició inadequada a la llum artificial nocturna.

El dissabte 26 de març pel matí per als qui havien acudit a Màlaga a les diferents assemblees convocades (de Cel Fosc, de FAAE o de Rada) se’ls havia programat una activitat alternativa en la Facultat de Ciències de la Universitat de Màlaga. Va consistir en una xarrada sobre el disseny, capacitats i ús de la cambra de simulació d’atmosferes planetàries que disposa la universitat, i que actualment serveix de suport a la missió MARS 2020 i al  ròver Perseverance. Després de la xarrada es realitzà una visita a aquesta espectacular instal·lació científica.

En definitiva un cap de setmana molt creatiu i ben aprofitat que se’ns va fer ben curt. Moltes gràcies als organitzadors i enhorabona perquè tot va eixir perfecte.

Parlant de contaminació lumínica a Terra Viva

0
Publicat el 2 de març de 2022

Fa unes setmanes l’equip de Terra Viva, el programa mediambiental d’Àpunt, ens contactà. Toni Esteve i el seu càmera  ens entrevistaren a Àngel Morales i a mi mateix sobre quines series les llums més adequades per a un enllumenat vial en general per recuperar el cel nocturn.

Començarem en el pàrquing de l’estació del Metro La Presa, en Manises, on desenes de lluminàries amb llum blanca estan engegades tota la nit, encara que no hi haja cotxes aparcats o que el servei de Metro no funcione a partir de certa hora. Després ens desplaçàrem a un equipament educatiu pròxim amb làmpades de bola renovades amb més del 50% d’emissió de llum cap al cel.

Finalment ens acostarem a l’urbanització els Pous a Riba-roja de Túria on s’ha instal·lat un nou enllumenat sostenible  amb LED molt càlid de 2200 K, respectuós amb la biodiversitat del Parc Natural del Túria que s’hi troba al costat.

Enllumenat sostenible en Terra Viva, 1 març 2022. A partir del minut 30.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/01-03-2022-terra-viva_134_1492628.html

La contaminació lumínica a La nits dels ignorants

0

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Escarabats piloters a La nits dels ignorants

0

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, contactà amb nosaltres per preguntar-nos sobre el curiós món dels escarabats piloters i la dèria curiosa que té l’espècie africana de fixar-se en la Via Làctia per a aconseguir caminar en línia recta mentre arrossega una gran bola de fem. Es podria esperar que els escarabats piloters mantingueren els seus “nassos a terra”, però en realitat estan molt en sintonia amb el cel.

Xavier Solà entrevistà a Ximo Baixeras,  entomòleg de la Universitat de València i membre de Salvem la Nit, grup de treball sobre contaminació lumínica, sobre l’escarabat piloter i el  mon a Catalunya Ràdio.

Entrevista a Ximo Baixeras. El fascinant món de l’escarabat piloter. La nit dels ignorants. 27 gener 2022. A partir del minut 28.

———————————————————-
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/la-nit-dels-ignorants-30-de-00-a-01-h-27012022/audio/1123593/

Les zones Starlight valencianes

0

El 2007 es va firmar la coneguda com a Declaració de La Palma o Declaració Starlight, que defensava el cel nocturn i el dret a veure la llum de les estrelles. Per a preservar aquest dret es va crear la Fundació Starlight, encarregada d’atorgar les certificacions que preserven aquest patrimoni intangible, i en té algunes distribuïdes al llarg del País Valencià. L’última, l’illa de Tabarca.

Hui he parlat sobre les zones de protecció del cel nocturn Starlight valencianes a la nostra ràdio. Reduïm les emissions de llum innecessàries i tornem a gaudir del cel estrellat. I visitem les zones Starlight valencianes: Alt Túria (Aras), Tierra Bobal (Requena) i Tabarca.

03.02.2022 | Les notícies del matí. El tema del dia. Starlight

Una història per a no dormir

0

Fa uns dies s’emeté un episodi dedicat al problema de la contaminació lumínica en el magnífic programa mediambiental de la 2, El escarabajo verde.

En Una historia para no dormir es parla de quina manera afecta l’excés d’il·luminació al essers vius, amb l’explicació del problema de les baldrigues a Canàries i de com es desajusta els cicles circadiaris en els humans, amb intervencions del Dr. Estivill. Tanmateix la llum artificial nocturna també causa altres efectes sobre la societat. La criminòloga Anna Almécija desfà els mites que associen llum i seguretat mentre que jo mateix, com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, parle del nefast Real Decret que ens vol imposar el Ministeri d’Indústria i de la pèrdua del cel estrellat com a pèrdua patrimonial.

Una historia para no dormir. Durada 30 min.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/historia-para-no-dormir/6252003/

Parlem de la protecció de la nit a Riba-roja de Túria

0

Per cinqué any consecutiu s’han trobat a Riba-roja de Túria investigadors de diferents àmbits que han analitzat els efectes que produeix la llum artificial nocturna. En aquesta edició, l’objectiu de la trobada ha estat donar a conéixer la importància i necessitat de tindre cels nocturns foscos i com protegir la nit front de la contaminació lumínica.“Des de fa anys algunes legislacions tracten tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però així i tot l’èxit ha sigut limitat. La llum a la nit no s’atura, a pesar que es coneixen perfectament els seus efectes adversos sobre la biodiversitat i la salut humana”, adverteix Ángel Morales (Química Analítica, UV), responsable científic de la jornada al costat d’Enric Marco (Astronomia i Astrofísica, UV).

Sessió inaugural. Projecció Territorial. Unitat de Suport. UV.

Han inaugurat la jornada, realitzada a l’Agència de Desenvolupament Local de Riba-roja de Túria, la secretària Autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Paula Tuzón; l’alcalde de la localitat, Robert Raga; i el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla. L’alcalde i la secretària Autonòmica han coincidit a assenyalar la importància de celebrar aquesta jornada “com un compromís ferm i decidit per contribuir a la sostenibilitat ambiental”. Per la seua banda, el vicerector ha apuntat que la Universitat de València “mostra de nou el seu compromís amb el territori, aportant coneixement científic i comptant amb la col·laboració institucional, en benefici de la societat valenciana”.

Aquesta problemàtica és el tema central de la jornada que s’ha celebrat aquest dimarts 23 de novembre, a Riba-roja de Túria, sota el títol Protecció de la nit enfront de la contaminació lumínica. El Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i l’ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica (REECL).

La sessió del matí arrancà amb la presentació de l’avantprojecte de la llei valenciana de contaminació lumínica  a càrrec de Pedro Fresco, director General de Transició Ecològica. S’ha explicat la necessitat de la llei en un context d’emergència climàtica i on la protecció de la nit és un fet fonamental. S’han descrit les restriccions al tipus d’enllumenat (FHS int. = 0%, la llum més càlida possible), com seran les diferents zones de protecció, les excepcions i les sancions. L’avantprojecte serà posat en exposició pública aquesta setmana.

A continuació, Vicent Mayans, cap de Secció d’Enllumenat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de València, explicà les accions i esforços de la ciutat de València per a aconseguir una il·luminació més sostenible. Ens contà detalladament els esforços fets primer per inventariar les 107000 lluminàries de la ciutat, després com catalogar-les per a finalment reduir les potències, eliminar les més contaminats com ara les boles i canviar a un tipus de llum LED  càlida de 2700 K. Finalment ens mostrà alguns casos d’èxit de diversos carrers de la ciutat en que el canvi d’enllumenat ha permés una millor uniformitat, i ser menys intrusiu en els habitatges.

Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight ens contà els esforços per preservar zones de cels foscos com a reserva i/o destinació Starlight. Finalment exposà la proposta de considerar el cel nocturn com un nou ODS (ODS-18).

Josep Maria Ollé, enginyer tècnic d’il·luminació, detallà els problemes del reglament del 2008 i el comparà amb el projecte del nou reglament estatal sobre il·luminació, que, d’aprovar-se tal i com està, serà un pas enrere respecte a la protecció de la foscor de la nit.

En la sessió de la vesprada, Salvador Bará, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, explicà la necessitat de considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant i la urgència d’actuar contra la contaminació lumínica. Finalment Maribel Aguilar, del Centre de difusió i pràctica de l’Astronomia, Galàctica, exposà les possibilitats de desenvolupament territorial considerant el cel nocturn com un bé immaterial a protegir.

En la sessió final de la vesprada, Enric Marco donà a conéixer l’existència del còmic Enlighten your clock, traduït per Rosa Magraner i ell mateix, Il·lumina el teu rellotge, que és una bona eina de divulgació pedagògica per explicar els problema que causa la llum artificial nocturna sobre la salut humana.

Per acabar José Luís Ramos, com a regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica de l’ajuntament de Burjassot i Ángel Morales com a responsable científic de la Jornada han tancat la Jornada, agraint als presents la seua assistència, la seua activa participació i ens emplaçà a treballar per un millor enllumenat de les nostres ciutats i pobles.

Llista d’enllaços:

Programa de la jornada

Text basat en la informació de la nota de premsa de la Universitat, desenvolupada per mi: Riba-roja de Túria acull la 5a edició de la jornada anual sobre contaminació lumínica

Fotos: Enric Marco.

Il·lumina el teu rellotge

0

Fa uns dies va ser el llançament mundial del còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna. La disrupció circadiària, el desajustament de l’hora biològica que percep el nostre rellotge intern, pot causar primerament insomni però també a la llarga problemes mentals (depressió, estrès),  d’obesitat, reproductius, d’immunitat front a diverses malalties o fins i tot augmentar el risc de patir alguns tipus de càncers (pit, pròstata, colorectal). En el còmic, una nena parla amb un gat setciències d’aquests problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final es presenten uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Aquest interessant còmic ha estat finançat per Velux Stiftung, una fundació de finançament de la ciència amb l’objectiu de provocar un impacte per a la millora sostenible i un benefici per a la humanitat i per la Daylight Academy que promou la cooperació internacional i interdisciplinària entre científics, arquitectes i altres professionals amb un fort interès per la llum del dia.

Aquest suport econòmic ha permès que aquesta iniciativa s’haja pogut traduir a 21 llengües d’arreu del món. En català l’hem traduït Rosa Magraner i jo mateix, tractant de fer-ho el millor possible amb algunes expressions molt col·loquials de l’anglès. Quan vàrem conéixer la iniciativa no vam dubtar que Enlighten your clock també havia de tenir una versió en la nostra llengua.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. Per tant, es pot descarregar sense problemes i fer-ne tantes còpies com vulgueu. L’important és que es done a conéixer els efectes nocius de la llum artificial nocturna sobre la nostra salut.

Indrets d’arreu del mon on s’han fet traduccions. Coline Weinzaepflen.

La versió en català del còmic es pot descarregar des dels enllaços d’ací baix:

The Catalan translation – Il·lumina el teu rellotge – was prepared by Enric Marco (@EnricMarcoSoler) and Rosa Magraner.

Download: osf.io/qywk4/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Els nostres amics gallecs Martin Pawley i Xabier Pérez n’han fet la versió gallega;

The Galician translation – Un reloxo con moitas luces – was prepared by Martin Pawley (@pawley) and Xabier Pérez Couto (@astroxabi).

Download: osf.io/xg2m6/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Finalment, han estat uns investigadors argentins els que l’han traduït al castellà:

The Spanish translation – Hágase la luz… en tu reloj interno – was prepared by A. Depetris-Chauvin (@DepetrisC_ana), D. Golombek (@DiegoGolombek), M. Goya (@eugenia_goya) and A. Romanowski (@AndruRomanowski).

 
La llista completa de totes les traduccions es pot trobar en aquest enllaç:

Enlighten your clock, translations

La sessió completa de presentació mundial del còmic original i de les 21 traduccions es pot veure ací:

No es redueix la contaminació lumínica posant més llums

0
Málaga vista des del castell de Gibralfaro, 2019. barnyz / Flickr, CC BY-NC-ND

Vivim en un món sense nit. La llum artificial nocturna de l’enllumenat públic i privat inunda els nostres carrers, però també envaeix les nostres cases, les zones naturals i el cel nocturn. Segons sembla és el progrés imparable de la nostra societat i un vernís màgic per a previndre la delinqüència.

En canvi és sorprenent l’anunci que apareix en l’entrada de molts pobles francesos, advertint de l’apagat total o parcial de l’enllumenat des de les 23 h o les 24 h fins a les 6 del matí. Són les villes et villages étoilés, un conjunt de 12 000 pobles i ciutats amb un segell de qualitat ambiental per a recuperar la nit, per a tornar a admirar la Via Làctia i per a evitar la intromissió lumínica humana en els ecosistemes nocturns.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al nou i capdavanter reglament francés que regula la contaminació lumínica, elaborat per a donar compliment a la sentència judicial emesa a partir de la denúncia de diverses associacions franceses en defensa de la nit. Nombrosos municipis apliquen aquesta mesura amb major o menor rigor, des del xicotet poble de Roussieux de 23 habitants fins a Estrasburg amb 280 000.

Acostumats com estem a viure sota una constant i potent llum nocturna, aquesta mesura ens pot sonar ridícula i fins i tot perillosa. Podríem pensar que aquests pobles seran assaltats cada nit per miríades de delinqüents i els accidents de trànsit seran molt freqüents.

Le Fidelaire en Haute-Normandie, França. Frédéric BISSON / Flickr, CC BY

No obstant això els estudis estadístics i registres policials demostren que ni la delinqüència ha augmentat ni els tallers de reparació de cotxes fan el seu agost. La relació directa entre llum i seguretat, amb la qual ens bombardegen constantment, és falsa. Existeixen nombroses investigacions policials i d’experts que la desmenteixen.

Espanya, sempre il·luminada

Meravellats per l’èxit de la iniciativa francesa, no es podria implementar la mesura a Espanya? Per què no apagar els llums dels pobles que així ho decidisquen lliurement per a salvar la nit?

Recuperar el cel nocturn, a més d’un estalvi econòmic, atrauria turisme d’estrelles, fotògrafs de paisatges nocturns, amants de les ratapinyades, de les papallones nocturnes, etc. Un negoci net, sense necessitat de noves infraestructures. De fet la xarxa de Reserves i Destinacions Turístiques Starlight pretén precisament això: fomentar i protegir la nit en llocs triats.

Però aquest somni pot ser que es convertisca realment en un malson. Actualment es troba en exposició pública un Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica (PRD a partir d’ara) proposat conjuntament pel Ministeri d’Indústria i pel Ministeri de Transició Ecològica. Llegit aquest detingudament, s’arriba amb decepció a concloure que el PRD no fomentarà l’eficiència energètica i que les mesures proposades augmentaran en gran manera la contaminació lumínica. Amb això, l’Estat espanyol s’apartarà deliberadament de les tendències europees.

Latour de Carol, Alta Cerdanya, Catalunya Nord. Josep Maria Ollé,

El nostre somni d’apagar les llums dels pobles que així ho desitgen, durant les hores centrals de la nit, per a la salvaguarda de la biodiversitat o simplement per a organitzar una nit d’estrelles o veure la pluja dels Perseids, no serà possible si aquest PRD s’aprova tal com està.

La nova norma prohibeix que el flux de llum dels carrers es puga reduir per davall d’un 20% i, de manera explícita, no permet l’apagat total de les llums. D’aquesta manera, festes tradicionals com les Nits dels Ciris que se celebren en nombroses ciutats com Titaguas (València) o Valladolid estan en perill.

Més llums que amenacen la biodiversitat

La flamant norma obligarà, a més, a il·luminar totes les rotondes, així com cadascuna de les seues eixides al llarg de 200 m. A Espanya hi ha unes 28 000 rotondes. Si suposem que cadascuna d’elles té 3 eixides, això implica uns 28 000 x 3 x 200 = 16 800 km de llums, que ve a ser com dues vegades la longitud de la costa espanyola.

Moltes d’aquestes rotondes són urbanes, suporten molt trànsit i ja estaran il·luminades, però no així les rotondes de les zones rurals, que solen estar prop d’àrees de conservació de la biodiversitat de la xarxa Natura 2000, en les quals circulen com a molt un o dos cotxes cada hora.

Les files de llums actuen com a barreres al desplaçament dels insectes nocturns, perquè els capten i els causen la mort per esgotament o per depredació. De fet, la contaminació lumínica és considerada com una de la causes de la disminució dels insectes, molts d’ells responsables de la pol·linització nocturna dels cultius.

Amb aquest projecte, la salvaguarda de la nit està en perill a Espanya. No sols perquè s’exigeixen sempre mínims exagerats de llum als carrers, sinó perquè les poques restriccions a emissions lumíniques sempre tenen excepcions. Per exemple, els rius, les platges, la superfície marina no podran ser il·luminats directament, però no es restringeix que ho siguen de manera indirecta, com si un fotó rebotat fora menys perjudicial. Amb la qual cosa, el dret a l’emissió de llum sempre prevaldrà enfront de la protecció de la naturalesa fluvial o marina.

El PRD que es pretén aprovar és tremendament permissiu amb la il·luminació ornamental i festiva. De manera que la tendència creixent a instal·lar exagerades llums de Nadal seguirà.

Una reculada en contaminació lumínica

La contaminació lumínica és un problema seriós. La llum artificial nocturna trastoca el nostre ritme circadiari, s’ha relacionat amb diferents tipus de malalties (insomni, depressió, obesitat, càncer de mama i pròstata, etc.), pot generar una falsa sensació de seguretat, afecta a la biodiversitat, suposa una despesa energètica i econòmica, a més de contribuir a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

El PRD ignora deliberadament els estudis realitzats sobre els efectes perjudicials de la llum artificial nocturna. Tampoc té en compte que, des de fa uns 10 anys, existeixen diverses xarxes de detectors per a monitorar la contaminació lumínica, situats en zones naturals, rurals i urbanes. Els que ens dediquem a analitzar-la sabem com posar-li límits.

L’aprovació d’aquest PRD suposaria una reculada en la lluita per la defensa de la nit. Fa unes setmanes el Parlament Europeu va acordar la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el pla de contaminació zero.

Fa dos anys l’organisme cientificotècnic europeu Joint Research Centre (JRC) va publicar l’EU Green Public Procurement Criteria for Road Lighting and traffic signals, una guia de contractació verda per a l’enllumenat de carreteres. Quina és la raó per la qual el projecte d’RD no es basa en aquesta guia europea i opta per l’autarquia normativa amb la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental?

Necessitem una altra reglamentació que realment tinga per objectiu la preservació de la nit per a protegir la biodiversitat, la salut humana i l’accés al cel nocturn, considerat com a patrimoni natural i cultural, així com per a l’astronomia, tant la professional com l’amateur. Recordem a més que aquest cel nocturn és el recurs natural que permet activitats d’astroturisme.

I no oblidem que estem en emergència climàtica i que qualsevol increment de l’ús de l’energia hauria d’estar molt ben justificat. I en aquest PRD no ho està, ja que clarament fomenta el malbaratament energètic. Necessitem una normativa que ens conduïsca progressivament a una major sobrietat lluminosa.

Enric Marco Soler, Tècnic Superior d’Astronomia, Universitat de València

Aquest artícle va ser publicat originalment en The Conversation. Llegesca l’original.

Parlem del cosmos amb Enric Marco de Cel Fosc

0

Fa uns dies Diego Rodríguez de Cosmos Mataró m’entrevistà com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, en el programa Parlem del cosmos, programa a Instagram que xerra amb personatges de la nostra comunitat d’amants de l’astronomia.

Durant la llarga conversa, parlàrem de l’associació Cel Fosc, de les seues activitats en defensa de la nit, del nefast projecte de decret que han proposat des del Ministeri d’Indústria i del de Transició Ecològica i que augmentarà la contaminació lumínica a l’estat, de la sonda Solar Orbiter que viatja cap al Sol i de moltes altres coses. Una xarrada de 70 minuts que podem mirar si us interessa per Youtube.

Gràcies Diego per la conversa.

El nou decret que pot acabar amb el cel nocturn

0

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.


1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.


Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

  • Nom i cognom/denominació o raó social del participant
  • Organització o associació (si correspon)
  • Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Contaminació lumínica i Perseids a À Punt

0
Publicat el 15 d'agost de 2021

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

L’Agrest: el meravellós cel de la Tinença de Benifassà

0
Publicat el 30 de juny de 2021

Col·laboració amb l’Agrest, revista quadrimestral del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Gener 2021

El meravellós cel de la Tinença de Benifassà

En The Strange Affair of Uncle Harry, un film clàssic de 1945, dirigit per Robert Siodmak, l’elegant i nouvinguda Deborah Brown (Ella Raines) se sorprén del cel nocturn del petit poble de Corinth i li ho comenta al seu company Harry Quincy (George Sanders).

– No me n’havia adonat que ací teniu un cel.
– És el mateix que teniu a Nova York.
– Oh, no hi ha cel a Nova York. Els llums brillants han acabat amb ell.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim damunt nostre és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem aterrat a la Tinença de Benifassà. Des del 2014 hi hem fet estada, habitualment invitats pel Parc Natural i per l’ajuntament de la Pobla, per explicar les bondats de l’indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre. Les ciutats properes i algunes instal·lacions molt millorable sa l’interior del parc ens priven d’una foscor total, sobretot cap a l’horitzó oest.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns, però també els nocturns. Els animals que viuen a la nit no han de ser molestats per llums intrusius que alteren la seua forma de vida.

La gent associa la llum artificial nocturna amb el progrés, el benestar i sobretot la seguretat vial i personal. Tanmateix, açò és un mite, ja que la instal·lació de més punts de llum, de major potència i engegats durant més hores a la nit només augmenta les despeses energètiques i contamina el cel, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan gens clars. A més, els experts ens diuen que la llum a la nit en àrees solitàries només dona la sensació de seguretat personal però no fa que realment el lloc siga més segur.

La contaminació lumínica interfereix directament en els hàbits de vida dels animals del nostre entorn. Els insectes són el grup més afectat, mentre que una llum molt tènue és suficient per alterar els hàbitats d’amfibis, aus i mamífers. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que al llarg de la seua evolució s’han adaptat i especialitzat per tal d’ocupar els nínxols ecològics que deixa la nit, i que ara es veuen amenaçats per la intervenció antròpica.

En aquest temps d’una pandèmia causada per interaccions entre espècies silvestres i humans, un efecte sorprenent, però no inesperat, de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació d’aquesta amb algunes malalties, com ara la causada pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són els vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmetre el virus. La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, afirma: “Hi ha proves que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units, realitzada per Tyler Nordgren, astrònom i artista, utilitza un lema molt contundent: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Si no es visita el parc a la nit, es perd la meitat de l’espectacle. Una idea molt suggerent que podria aprofitar-se per valorar encara més el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

El foment d’activitats nocturnes al Parc, evidentment de manera controlada, seria molt positiu per apreciar la bellesa de la natura a la nit, tant la terrestre com la celeste: rutes per detectar rats penats, observació del cel (astroturisme) o fotografia nocturna com fa el fotògraf de Benicarló, Lluís Ibáñez, que ha captat aquests moments màgics d’hores de foscor en què els únics llums són els de la celístia o cel estrellat. Fa un parell d’anys presentà al Jardí Botànic de la Universitat de València l’exposició “Quan dormen els arbres”.

Ací deixem aquestes idees i propostes perquè siguen valorades o tingudes en compte i, si cal, us brindem la nostra més desinteressada col·laboració.

Enric Marco Soler i Ángel Morales Rubio
Salvem la nit, Universitat de València

Revista completa L’Agrest, gener 2021

Imatge: Coratxà, el 25 d’agost de 2020.  Ángel Morales-Rubio.

Ecoxarrada: Sostenibilitat i contaminació lumínica

0
Publicat el 29 de juny de 2021

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.