Fantasmes del tsunami
Vida i mort després del desastre
Richard Lloyd Parry
No-ficció
Traducció d’Anna Llisterri
360 pàgines
PVP: 21,90 €
Data de sortida: 4 de setembre del 2023
ISBN: 978-84-19059-16-1
Rústica amb solapes
Format: 140 x 210
Aquesta és la commovedora història dels vius, dels morts i dels seus esperits errants. La història d’una comunitat que va enfrontar-se a la catàstrofe i la seva lluita obstinada per trobar el consol entre les runes.
El 11 de març de 2011, Richard Lloyd Parry, corresponsal del diari The Times, va viure a Tòquio un dels pitjors terratrèmols que es recorden. Després va venir el gran tsunami. Durant els sis anys següents, Parry va cobrir la zona devastada, al nord-est del Japó. Allà, en una vall aïllada i remota, la tragèdia va colpejar especialment una escola de primària. La magnitud del desastre va despertar les forces atàviques d’una cultura mil·lenària, plena de fantasmes i aparicions.
18500 persones moriren al nord-est del Japó en la regió de Tohoku a causa del tsunami que seguí un terratrèmol de magnitud 9.2. D’aquests 75 eren xiquets, dels quals 74 faltaren a l’escola d’Okawa, juntament amb 10 mestres. Aquest fet demostra l’excepcionalitat del desastre. Qué passà a l’escola per a que els protocols d’emergència no funcionaren i no se salvaren els nens com havia passat en totes les altres escoles afectades?
Què va passar als nens de l’escola mentre esperaven ser evacuats? Per què els mestres no els van portar a un lloc segur? I per què es va ocultar la veritat a les famílies?
Fantasmes del tsunami és un nou clàssic de la no-ficció. Un reportatge periodístic poderós i colpidor, ple de sensibilitat, horror i bellesa. Una aproximació magistral al rol que la mort, el dolor i l’assumpció de responsabilitats tenen en la cultura i societat japoneses.
Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, treballa en la divulgació dels problemes sorgits arran de la contaminació lumínica. Per aquesta raó, forma part de Salvem la Nit, un grup de treball que estudia aquesta situació, i és president de Cel Fosc, una ONG estatal en defensa de la nit.
Què és la contaminació lumínica?
Hi ha moltes definicions, però últimament s’utilitza una que es refereix a la contaminació lumínica com a qualsevol alteració del medi nocturn causada per la llum artificial nocturna. Qualsevol llum a la nit produïda pels humans és contaminació.
Quins són els principals emissors?
La contaminació lumínica és causada principalment per unes característiques de l’enllumenat vial de les ciutats i pobles de tot el món, quan aquestes estan mal apantallades o instal·lades, emeten més potència de la necessària, il·luminen fora dels horaris d’ús o es posen en llocs pels quals no circulen persones. També contamina la llum dels negocis, la de la gent particular i la dels habitatges.
No obstant això, aquesta contaminació s’ha vist incrementada amb la instal·lació de llums LED –sobretot les blanques–, les quals són més barates i, per tant, més fàcils d’instal·lar. Per una propietat de la nostra atmosfera, el component blau d’aquestes es dispersa més, i, per tant, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides.
Finalment arriba l’hivern. Sembla que hem deixat les calorades estiuenques de les darreres setmanes i ja comença a fer fred. Ara, això sí, no plou enlloc del país. De manera que després d’una tardor seca, finalment, de manera oficial, posem punt i final a la tardor i entren a l’hivern.
Aquesta matinada a les 4:27 h del 22 de desembre ja haurem donat la benvinguda a l’hivern. Haurà estat el moment del solstici d’hivern. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste.
Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.
Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.
Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.
Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.
Imatge: Postals d’hivern 19. Ferran Turmo Gort. Alàs de Balaguer. Gener 2008. CC BY-NC-SA 2.0 Deed
Les festes de Nadal ja s’acosten i, de manera abusiva, els carrers de totes les ciutats ja són il·luminats més enllà de tota mesura. Cal fomentar el consum i, per tant, cal fer espectacles de llum a parcs urbans, arbres il·luminats, música per a que la gent isca al carrer i compre sense aturador. Els ajuntaments ens diuen que amb els LEDs la despesa energètica és baixa i que només son durant uns pocs dies. La realitat és que, encara que la despesa siga baixa, els llums nadalencs poden arribar a estar als nostres carrers fins a 45 o 60 dies.
A més, i molt més importants que tot això, els llums de les grans festivitats com Nadal i el Aíd al Fitr, el final del Ramadà, i d’altres festes d’àmbit global desborden les ciutats i fan augmentar la contaminació lumínica segons un estudi de la NASA.
Sabem que les zones enllumenades augmenten entre un 2 i 10% anuals a nivell mundial. La pertorbació de les condicions naturals de la nit causada per les llums nadalenques és, per tant, una afectació suplementària a l’alt nivell de contaminació lumínica que ja sofreix el planeta.
Els llums de Nadal eleven, per tant, el nivell de llum artificial a l’entorn, al medi natural i causa un efecte disruptiu en els cicles circadiaris en els animals i humans. I, per acabar-ho de rematar, els espectacles de llums en zones naturals urbanes com els Jardins de Torre Girona de Pedralbes de Barcelona o el Parque Enrique Tierno Galván de Madrid (abans al Jardín Botánico) omplen de colors blavosos indrets que haurien de ser foscos a la nit. Per tot això podem dir clarament que l’enllumenat nadalenc actual no és sostenible.
De tot això en parlava el passat dia 7 de desembre de 2023 amb la periodista Marta Boada de Ràdio 4.
Una de les pluges d’estels més intenses de l’any, la dels Gemínids, és a punt d’arribar. La nit del 14 al 15 de desembre serà el moment en què aquesta pluja de meteors arribarà a la màxima intensitat, amb una activitat que ja va començar el 4 de desembre i que durarà fins el 17. Té una taxa màxima observable de 120 meteors per hora, i per això és una de les més destacables de l’any, juntament amb els Perseids de l’agost. Però les xifres poden ser molt variables.
La presentació del llibre de divulgació de la matemàtica “Cálculo infinitesimal: una pincelada a su historia, escrit pel valler i antic catedràtic de Matemàtiques de l’institut Jaume II el Just de Tavernes, Ximo Grau, es convertí en un èxit total i va omplir anit la gran sala del primer pis de la Casa de la Marquesa de Gandia.
La presentació no va esdevenir només l’eixida en societat d’una nova obra de divulgació de la ciència, sempre benvinguda en aquest Món que menysprea la ciència però de la qual en depén cada vegada més. Va ser sobretot un homenatge a la trajectòria vital i acadèmica d’un professor que, a més d’exercir a Tavernes també ha ensenyat en diversos centres educatius de Gandia, entre ells el Col·legi de les Escolàpies.
Per això la sala estava plena de gom a gom d’amics, coneguts però sobretot d’antics alumnes. En primera fila, seia el professor de física jubilat de Simat, Vicent Martínez Sancho, que no va voler perdre’s l’esdeveniment. Ximo Grau ho agraí i, emocionat, deia que la sala plena l’omplia de satisfacció i que s’enduia una imatge que quedaria gravada en la memòria per sempre.
A la mesa de presentació s’hi trobaren tres persones més, relacionades amb el professor. Jordi Joan, deixeble, consultor tecnològic, doctor i professor de matemàtiques, Salvador Miret, deixeble, físic quàntic i professor d’investigació al CSIC i Paula Grau, professora de matemàtiques al Col·legi de les Escolàpies de Gandia mentre la periodista Puri Naya, feia de mestra de cerimònies presentant l’acte.
Puri Naya recordà que conegué Ximo quan treballava a Ràdio Gandia i feren conjuntament el programa de divulgació “Al voltant de la matemàtica tot un món per descobrir“. Allí va conèixer el rigor i com les matemàtiques eren útils per a la societat.
Seguidament l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, antic alumne de les Escolàpies, va destacar en Ximo el coneixement de la matèria i la passió per explicar. Una matèria àrida però ben apassionant, que ha sabut transmetre i que ha aconseguit crear un vincle afectiu amb els alumnes.
La presentadora donà la paraula a Ximo Grau, perquè presentara breument el llibre. Ximo, després d’agrair la presència de l’alcalde, cosa que li donava un valor afegir a l’acte, donà les gràcies per la presència de tants amics i deixebles a la sala. Feu un reconeixement a la editorial de la Universitat Politècnica de València per haver seleccionat i publicat el llibre dins de la col·lecció Una ventana a la ciencia.
Com ens va contar Ximo Grau, el llibre no és un manual de càlcul matemàtic, sinó més bé un breu recorregut per la història de les matemàtiques escaient per arribar al concepte fonamental de derivada i d’integral. Mentre fer matemàtiques (desenvolupar teoremes, pensar noves idees..) i explicar-les són dues funciones fonamentals de la Matemàtica, en el llibre hi ha molt d’explicar i poc de fer. Amb un nivell mitjà-baix, l’autor exposà que el llibre pot ser un document útil per als raonaments dels professors de matemàtiques de Batxillerat.
El llibre segueix l’argumentari bàsic del Càlcul Infinitesimal: el concepte de nombre, l’infinitèsim i la noció de mesura. Deixa també moltes preguntes obertes com ara: les matemàtiques són un llenguatge?; les matemàtiques són una creació humana o un descobriment; que és l’infinit… Preguntes que freguen les àrees de la filosofia natural.
I com no podia ser d’una altra manera, el llibre s’endinsa en el conflicte entre els dos genis, Isaac Newton i Gottfried Wilhelm Leibniz, que a finals del segle XVII van desenvolupar de manera independent i amb formulacions distintes el càlcul Infinitesimal. Leibniz, inicialment acusat de plagiar el treball inèdit d’Isaac Newton, avui es considera com a contribuïdor independent al Càlcul Infinitesimal.
Finalment per concloure, Ximo remarcà que malgrat que la gent pense que el Càlcul Infinitesimal només és una questió dels matemàtics, recordà que la física i la enginyeria l’usen contínuament. El disseny de l’ala d’un avió n’és l’exemple més clar.
Jordi Joan començà el seu parlament reivindicant el llegat de Ximo Grau com a professor. Reconegué ser molt afortunat per haver estat el seu alumne, i que juntament amb Vicent Fluixà, (present també a la sala) formaven un tàndem molt beneficiós per als alumnes.
Joan va assenyalar que Ximo Grau destil·la passió i rigor per les matemàtiques. Els problemes que ens presentava en classe – recordava- eren un repte que ens endúiem a casa. I sense adonar-nos-en, estàvem entrenant el cervell a pensar, a ser rigorosos.
Remarca que les matemàtiques són complicades, requereixen un esforç i, per això, de la mateixa manera que per fer una marató cal entrenament, cal entrenar el cervell. I tot això, per a qué?, digué. Pel món en què vivim. Estem en una segona guerra freda, aquesta vegada entre els Estats Units i la Xina on la lluita és pel domini de la Intel·ligència artificial (IA). Aquestes potències estan invertint molts diners públics per avançar en aquesta revolució tecnològica que millorarà l’economia, farà les empreses més competitives i augmentarà la cohesió social i la qualitat de vida.
I, conclogué, ací entren les matemàtiques, cal de gent jove que vulga fer coses difícils, per millorar i crear nous algorismes per a la IA.
Salvador Miret prengué la paraula seguidament confessant de primeres que Ximo Grau havia estat el millor professor de matemàtiques que havia tingut en la seua vida. Es meravellà per la sala plena per la presentació d’un llibre de matemàtiques. I aquest fet és excepcional.
Per ell, en aquest cas l’obra i el personatge no es poden separar. Recordà el primer any que tingué a Ximo com a professor. Era un ensenyament disruptiu, totalment diferent al que havia tingut fins aleshores. De fet, en arribar a l’últim curs, en COU, tothom volia estudiar matemàtiques.
Ximo, explicà, és matemàtic de naixement, exerceix 24/24 h i això ho manté encara. Enllaça passió, devoció, pedagogia, totes virtuts que es destil·len en el llibre. Com va fer Newton, Ximo també ha desenvolupat la seua obra durant una pandèmia, cosa que demostra la seua maduresa per reflexionar en temps de crisi.
Respecte al llibre destacà la labor de forense per explicar el conflicte entre Newton i Leibniz. I s’ha de conèixer molta matemàtica per fer-ho. I en la disputa per la preeminència de la creació del Càlcul Infinitesimal hi ha molt d’orgull, enveja i paternitat de les idees. Com pogué passar que persones tan brillants tingueren tanta passió negativa?
Paula Grau, professora de matemàtiques a les Escolàpies i filla de l’autor, parlà en nom de tota la família i prometé que tractaria de mantindre l’objectivitat. Expressà com en tota obra d’art hi ha sempre una part d’ànima de l’autor i en el llibre es transmet la de Ximo Grau. Definí son pare com a perfeccionista, analític, sempre calculant tot perquè tot isca perfecte.
Va ser llavors quan ens contà com és Ximo Grau i quin és el seu origen. De menut, a Tavernes, sembla que destacava per la seua anarquia, amb les colles d’amics, en espacial amb l’amic Pep, tirant pedres als homes de pantalons de pana. Més endavant compaginà estudis amb el fer pa amb son pare al forn de la família. D’allí sembla que li ve l’afició de Ximo a fer all i pebre, arròs al forn o fins i tot bunyols. Més endavant Ximo acabà els estudis de Matemàtiques a València, quan realment els estudis d’enginyer de telecomunicacions eren la seua primera opció.
Ximo Grau, explicava, és una persona que es desviu per la família. De fet al llibre hi ha espai per a ella que hi apareix vetladament. Un llibre que a nivell professional li ha aportat més coneixements. Per acabar, Paula ens feu saber que amb un pare tan exigent en el seu treball, és normal que aquests valors hagen estat inculcats també en les quatre filles. Valors que, resumí, caracteritzen son pare: racional i analític. Finalment recordà que Pili, la seua dona, és la seua passió, el seu pilar fonamental.
Per acabar l’acte, Ximo Grau, agraí la presentació tan càlida rebuda així com als tres membres de la taula i a la presentadora.
Després de la ronda de preguntes, l’autor de Cálculo infinitesimal: una pincelada a su historia dedicà i signà el llibre a la gent que formava una llarga cua.
En resum va ser una nit notable, amb la presentació d’un llibre també notable, que es convertí en un merescut homenatge a un professor amb molts alumnes agraïts.
Les nits es fan més llargues durant el mes de desembre però també més fredes. Això tan natural del fred no ho era tant fa uns dies. I això que finalment el 22 de desembre acabarà una tardor anormalment càlida i seca, sense pluges dignes d’aquest nom des de setembre i entrarem de ple en l’hivern.
Malgrat el fred i els núvols impertinents que senyoregen el cel sense compassió per als amants de les estrelles, aquests dies cal animar-se a admirar el cel nocturn. Desembre i també gener presenten les més belles constel·lacions del firmament, les més conegudes, les més fàcils de reconèixer. Només pondre’s el Sol i fer-se de nit podrem veure cap a l’est el gran rectangle del gegant caçador Orió, amb el seu cinturó triestel·lar característic. A la seua dreta, la V inclinada de la constel·lació de Taure, amb un estel rogenc en la punta inferior: Aldebaran. Al costat dret del toro trobarem una petita acumulació estel·lar, les Plèiades.
Com que tot caçador ha de tenir gossos de caça, als peus d’Orió podrem trobar-los formant uns grupets d’estels dèbils, Ca Major i Ca Menor, entre els quals destaca l’estel Sírius, la més brillant del cel nocturn.
Els planetes Júpiter i Saturn continuaran sent els reis de la nit. Saturn, tanmateix, ja al sud en fer-se de nit, es pondrà abans de la mitjanit.
Venus continuarà ben brillant al cel de la matinada. Mercuri, per contra, tornarà a veure’s cap a l’oest durant uns dies després de la posta de sol.
Cal destacar un fet extraordinari que ocorrerà la nit de l’11 al 12 de desembre. Serà quan l’asteroide (319) Leona eclipsarà durant uns 12 segons l’estrella Betelgeuse de la constel·lació d’Orió. L’observació acurada del fenomen pot ajudar a determinar la forma real de l’objecte celeste. D’això ja en parlaré més endavant però podeu obtenir més informació en aquest enllaç.
Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. Començarà llavors oficialment l’hivern.
Planetes
Júpiter continua sent el rei de les nits durant el mes de desembre. Visible durant tota la nit i ben brillant a la constel·lació d’Àries és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, després de la Lluna. Una lluna creixent passarà a uns 2º pel nord del planeta la nit del 22 de desembre i permetrà, per si algú no el troba, assenyalar-lo de manera inequívoca.
El planeta dels anells, Saturn, situat a Aquari, es presenta aquest dies cap al sud en fer-se de nit i per tant, passada la mitjanit deixarà de veure’s en pondre’s. Una lluna en quart creixent s’hi situarà a uns 2º al sud la nit del 17 de desembre. D’aquesta manera serà fàcil trobar-lo al cel.
Venus continua embellint el cel de la matinada. Mirant cap a l’est i unes dues hores abans de l’eixida del Sol el podrem veure ben alt al cel. Les matinades del 9 i 10 de desembre una lluna minvant se situarà prop del planeta per assenyalar-lo.
Mercuri
El planeta més esquiu ens tornarà a oferir els seus encants en veure’s per damunt de l’horitzó sud-oest. En ser Mercuri un planeta tan pròxim al Sol, des de la Terra sempre el veiem molt propet de la lluminària solar. Els millors moments d’observació son els dies en que s’assoleix la màxima separació del Sol, uns 27º. L’anomenada màxima elongació oriental del planeta ocorrerà el 4 de desembre i, per tant, durant aquest dies i els següents no heu de deixar passar l’oportunitat d’observar-lo.
Mercuri, amb una òrbita tan apegada al Sol, deixarà de veure’s ben ràpidament. A partir del 17 de desembre ja estarà tan pròxim al Sol que serà impossible la seua observació.
Pluges d’estels
El mes de desembre també és ric en pluja de meteors.
El màxim de la pluja de meteors Feonícids ocorre el 2 de desembre. Amb una activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, la taxa d’objectes observables és variable amb un màxim de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar la pluja ha estat identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.
El màxim de la pluja de meteors Púpids-Vèlids és el 7 de desembre. L’activitat de la pluja va del 30 de novembre al 15 de desembre, amb una taxa màxima observable de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable de la pluja no ha estat identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
El màxim de la pluja de meteors Gemínids és el 14 de desembre. Amb una activitat entre el 4 i el 17 de desembre, la taxa màxima observable de 120 meteors per hora la converteix en una de les més actives de l’any, junt als Perseids d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
El 23 de desembre serà el màxim de la pluja de meteors Úrsids. L’activitat de la pluja serà entre el 17 i el 26 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible des del vespre del 22 de desembre, sent el millor moment cap a l’alba del 23 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.
Solstici d’hivern
Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. El Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. El solstici d’hivern serà a les 4:27 del 22 de desembre.
La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local: