Troben el primer planeta apte per a albergar vida
El descobriment i l’estudi de les condicions físiques del planeta Gliese 581c semblen confirmar que posseix aigua líquida i que podria, per tant, albergar vida, almenys com la coneixem.
Un equip d’astronònoms europeus liderats per Stéphane Udry, de la Universitat de Ginebra, Suissa, amb altres astrònoms francesos i portuguesos han estudiat l’estrella Gliese 581 (estel del centre) situada a 20,5 anys llum de la Terra.
Aquesta, que és una de les més pròximes, és un nan roig amb una temperatura superficial d’uns 3000 K que la fa brillar unes 50 vegades menys que el nostre Sol. La massa és només d’una tercera part de la del Sol.
Aquest equip ja va descobrir ja uns dos anys dos planetes al voltant de Gliese 581. Un d’ells tindria 8 masses terrestres i l’altre unes 15 masses terrestres que el farien similars al nostre Neptú. Segurament, però, aquests planetes són cossos gassosos, sense gaire interés per a l’estudi de possible vida.
El nou cos descobert Gliese 581c, el nom del qual ve de ser el tercer planeta de l’estel Gliese 581c, sembla ser una altra cosa. La seua òrbita al volant de la seua estrella és de només 13 dies a una distància d’ella d’uns 11 milions de km, unes 14 vegades més prop de la Terra del Sol.
A causa de les característiques de l’estel, més menut i fred que el Sol, el nou planeta Gliese 581c orbita en l’anomenada zona habitable d’aquell sistema planetari. Aquesta zona és la que permet que l’aigua siga líquida en la seua superfície. De fet s’ha estimat que la temperatura es troba entre 0 i 40 C.
Aquesta superterra que té un radi d’1,5 vegades el radi terrestre i una massa 5 vegades la de la Terra. Segur com diu Xavier Delfosse, de la Université de Grenoble (França) i participant de l’estudi, que serà un objectiu prioritari per la búsqueda de vida extraterrestre.
En el post on entrevistava Fernando Ballesteros ja van veure quines eren les maneres de detectar vida fora de la Terra. Buscar les traces de la clorofila, per exemple, o veure les emissions de metà, totes dues produides per fenòmens biològics.
En el treball també ha participat Michel Mayor i Didier Queloz, astronoms de la Universitat de Ginebra, que van descobrir el primer planeta al voltant d’un altre estel, 51 Pegasi, l’any 1995. Ara ja se n’han descobert més de 200 al voltant de multitud d’estels. De vegades és només un planeta al voltant d’un estel, d’altres com el cas de Gliese 581, són un grup de 3 planetes.
Xavier Bonfils, de la Universitat de Lisboa, destaca que els estels rojos de poca massa (nans rojos) són ideals per a buscar planetes menuts, tipus Terra. Com aquests rojos brillen molt poc la zona habitable està molt prop de l’estrella. Els planetes que es troben dins d’aquesta zona són molt més fàcils de detectar amb el mètode de la mesura de la velocitat radial.
El mètode pel qual s’ha descobert aquest planeta rep el nom de mètode de la mesura de la velocitat radial i és d’una subtilesa extrema. Consisteix a mesurar com el mou l’estrella, que és l’únic objecte que es veu a l’imatge astronòmica, a causa dels objectes que l’envolten. L’estrella per la seua massa atrau fortament els planetes al seu voltant. Però la força de la gravetat actua també en l’altre sentit ja que els planetes també tenen massa, encara que molt poca en comparació amb l’estrella. Així els planetes obliguen la seua estrella a ballar una mica. Un fenomen semblant ocorre en el patinatge artístic. Quan el ballarí agafa de les mans la ballina i la fa girar al seu voltant, el ballarí també oscil·la una mica.
L’estel va fent una òrbita molt menuda al voltant del centre de masses del sistema Estel-Planetes amb una velocitat molt menuda. Per al cas de l’estel Gliese 581 la velocitat detectada era de 2 a 3 metres/segon que correspon a uns 9 km/h. Acò correspon a la velocitat d’una persona caminant ràpid! Detectar aquesta velocitat a 20,5 anys llum em sembla una proesa.
Foto: Imatge artistica del sistema planetari Gliese 581. Al fons l’estrella. ESO.