Ja som a la tardor i la tele no va
Com que l’equador celeste és un cercle que creua el cel passant per l’est i l’oest i avui el Sol es troba sobre ell, el centre del disc del nostre estel passarà avui exactament per aquests punts cardinals (veieu aquesta figura). I donat que l’equador celeste presenta la meitat dalt de l’horitzó i l’altra meitat per baix, el dia i la nit duraran el mateix: 12 hores.
El fet que, durant aquests dies, el Sol es trobe sobre l’equador celeste o en les seues proximitats pot ser, per a nosaltres, anecdòtic però és un drama per a les poblacions aïllades situades en les zones equatorials del nostre planeta.
Hi grans àrees a la Terra en que la seua única manera de comunicar-se amb la resta del món és mitjançant un enllaç amb un satèl·lit geoestacionari de telecomunicacions.
Aquests satèl·lits, la característica principal dels quals, és que giren al voltant de la Terra en justament 24 hores. Per a que això siga possible s’han de situar sobre l’equador en una òrbita molt alta, 36.000 km des del centre del nostre planeta. D’aquesta manera es troben “penjats” sempre al mateix punt del cel. Satèl·lits d’aquesta mena són els meteorològics com el Meteosat europeu o el GOES americà que mostren sempre la mateixa imatge de la Terra, els de cadenes de televisió, com els que reemetien TV3 al món, i els de comunicacions de veu i dades.
En les illes situades al centre de l’Atlàntic, de l’Índic o del Pacífic o en poblacions de l’Àfrica o d’Àsia no hi ha cable de fibra òptica, ni línies telefòniques i el senyal de televisió, ràdio, telèfon, internet i fins i tot les trucades d’emergència passen únicament pel satèl·lit.
Que passa en els dies pròxims als equinoccis de primavera i tardor? Doncs que el Sol en el seu camí pel firmament se situa exactament darrere del satèl·lit uns minuts al dia. La nostra estrella no només ens envia llum visible sinó també radiació de tot l’espectre electromagnètic, fins i tot ones de ràdio i microones, incloent les freqüències de microones utilitzades per comunicar-se amb els satèl·lits (banda C, banda Ku i banda Ka). Aquesta emissió radioelèctrica solar té una potència molt superior al senyal que envia el satèl·lit i per tant produeix una forta interferència en els receptors a la superfície de la Terra.
Així que durant uns 10 dies al voltant dels equinoccis de primavera i tardor i durant uns 10-20 minuts al dia, depenent de la zona geogràfica, aquestes àrees estan, ara si, totalment aïllades de la resta del món.
Un efecte cridaner és l’efecte del tall solar sobre les borses de la Índia que tanquen uns mínuts més tard per compensar els inversors que es connecten via satèl·lit des de zones remotes.
L’illa de Santa Helena, famosa per haver hostajat Napoleó després de la desfeta de Waterloo, es troba al mig de l’Atlàntic sud. Malgrat que el nou cable submarí de l’Atlàntic Sud passarà relativament a prop, no hi ha previsió de fer cap ramal cap a l’illa. Una estació terrestre de seguiment de satèl·lits amb un disc de 7,6 metres de diàmetre construïda el 1989 a The Briars és l’única connexió internacional que ofereix a través d’enllaços via el satèl·lit Intelsat 707 comunicació cap la pròxima l’illa Ascensió i cap al Regne Unit. En les dates pròximes als equinoccis, com aquests dies, les línies telefòniques internacionals i internet estan subjectes a interferències i talls de recepció durant uns minuts al dia. Actualment hi ha un grup de partidaris d’una petició al govern del Regne Unit per cobrir el cost de l’arribada del cable a Santa Helena.
A internet podem trobar eines per calcular els moments de talls de recepció per a distints satèl·lits i posicions en la Terra.
Bona tardor.
Foto: Missatge d’interrupció de senyal a la televisió per cable Starhub, vist a Singapur, 23 de setembre de 2006. Wikimedia Commons.
Esquema: Òrbita d’un satèl·lit geoestacionari observada des del damunt del pol nord terrestre. Wikimedia Commons.
Informació extreta, parcialment, de la Viquipèdia.