Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Llum

Il·lumina el teu rellotge

0

Fa uns dies va ser el llançament mundial del còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna. La disrupció circadiària, el desajustament de l’hora biològica que percep el nostre rellotge intern, pot causar primerament insomni però també a la llarga problemes mentals (depressió, estrès),  d’obesitat, reproductius, d’immunitat front a diverses malalties o fins i tot augmentar el risc de patir alguns tipus de càncers (pit, pròstata, colorectal). En el còmic, una nena parla amb un gat setciències d’aquests problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final es presenten uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Aquest interessant còmic ha estat finançat per Velux Stiftung, una fundació de finançament de la ciència amb l’objectiu de provocar un impacte per a la millora sostenible i un benefici per a la humanitat i per la Daylight Academy que promou la cooperació internacional i interdisciplinària entre científics, arquitectes i altres professionals amb un fort interès per la llum del dia.

Aquest suport econòmic ha permès que aquesta iniciativa s’haja pogut traduir a 21 llengües d’arreu del món. En català l’hem traduït Rosa Magraner i jo mateix, tractant de fer-ho el millor possible amb algunes expressions molt col·loquials de l’anglès. Quan vàrem conéixer la iniciativa no vam dubtar que Enlighten your clock també havia de tenir una versió en la nostra llengua.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. Per tant, es pot descarregar sense problemes i fer-ne tantes còpies com vulgueu. L’important és que es done a conéixer els efectes nocius de la llum artificial nocturna sobre la nostra salut.

Indrets d’arreu del mon on s’han fet traduccions. Coline Weinzaepflen.

La versió en català del còmic es pot descarregar des dels enllaços d’ací baix:

The Catalan translation – Il·lumina el teu rellotge – was prepared by Enric Marco (@EnricMarcoSoler) and Rosa Magraner.

Download: osf.io/qywk4/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Els nostres amics gallecs Martin Pawley i Xabier Pérez n’han fet la versió gallega;

The Galician translation – Un reloxo con moitas luces – was prepared by Martin Pawley (@pawley) and Xabier Pérez Couto (@astroxabi).

Download: osf.io/xg2m6/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Finalment, han estat uns investigadors argentins els que l’han traduït al castellà:

The Spanish translation – Hágase la luz… en tu reloj interno – was prepared by A. Depetris-Chauvin (@DepetrisC_ana), D. Golombek (@DiegoGolombek), M. Goya (@eugenia_goya) and A. Romanowski (@AndruRomanowski).

 
La llista completa de totes les traduccions es pot trobar en aquest enllaç:

Enlighten your clock, translations

La sessió completa de presentació mundial del còmic original i de les 21 traduccions es pot veure ací:

No es redueix la contaminació lumínica posant més llums

0
Málaga vista des del castell de Gibralfaro, 2019. barnyz / Flickr, CC BY-NC-ND

Vivim en un món sense nit. La llum artificial nocturna de l’enllumenat públic i privat inunda els nostres carrers, però també envaeix les nostres cases, les zones naturals i el cel nocturn. Segons sembla és el progrés imparable de la nostra societat i un vernís màgic per a previndre la delinqüència.

En canvi és sorprenent l’anunci que apareix en l’entrada de molts pobles francesos, advertint de l’apagat total o parcial de l’enllumenat des de les 23 h o les 24 h fins a les 6 del matí. Són les villes et villages étoilés, un conjunt de 12 000 pobles i ciutats amb un segell de qualitat ambiental per a recuperar la nit, per a tornar a admirar la Via Làctia i per a evitar la intromissió lumínica humana en els ecosistemes nocturns.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al nou i capdavanter reglament francés que regula la contaminació lumínica, elaborat per a donar compliment a la sentència judicial emesa a partir de la denúncia de diverses associacions franceses en defensa de la nit. Nombrosos municipis apliquen aquesta mesura amb major o menor rigor, des del xicotet poble de Roussieux de 23 habitants fins a Estrasburg amb 280 000.

Acostumats com estem a viure sota una constant i potent llum nocturna, aquesta mesura ens pot sonar ridícula i fins i tot perillosa. Podríem pensar que aquests pobles seran assaltats cada nit per miríades de delinqüents i els accidents de trànsit seran molt freqüents.

Le Fidelaire en Haute-Normandie, França. Frédéric BISSON / Flickr, CC BY

No obstant això els estudis estadístics i registres policials demostren que ni la delinqüència ha augmentat ni els tallers de reparació de cotxes fan el seu agost. La relació directa entre llum i seguretat, amb la qual ens bombardegen constantment, és falsa. Existeixen nombroses investigacions policials i d’experts que la desmenteixen.

Espanya, sempre il·luminada

Meravellats per l’èxit de la iniciativa francesa, no es podria implementar la mesura a Espanya? Per què no apagar els llums dels pobles que així ho decidisquen lliurement per a salvar la nit?

Recuperar el cel nocturn, a més d’un estalvi econòmic, atrauria turisme d’estrelles, fotògrafs de paisatges nocturns, amants de les ratapinyades, de les papallones nocturnes, etc. Un negoci net, sense necessitat de noves infraestructures. De fet la xarxa de Reserves i Destinacions Turístiques Starlight pretén precisament això: fomentar i protegir la nit en llocs triats.

Però aquest somni pot ser que es convertisca realment en un malson. Actualment es troba en exposició pública un Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica (PRD a partir d’ara) proposat conjuntament pel Ministeri d’Indústria i pel Ministeri de Transició Ecològica. Llegit aquest detingudament, s’arriba amb decepció a concloure que el PRD no fomentarà l’eficiència energètica i que les mesures proposades augmentaran en gran manera la contaminació lumínica. Amb això, l’Estat espanyol s’apartarà deliberadament de les tendències europees.

Latour de Carol, Alta Cerdanya, Catalunya Nord. Josep Maria Ollé,

El nostre somni d’apagar les llums dels pobles que així ho desitgen, durant les hores centrals de la nit, per a la salvaguarda de la biodiversitat o simplement per a organitzar una nit d’estrelles o veure la pluja dels Perseids, no serà possible si aquest PRD s’aprova tal com està.

La nova norma prohibeix que el flux de llum dels carrers es puga reduir per davall d’un 20% i, de manera explícita, no permet l’apagat total de les llums. D’aquesta manera, festes tradicionals com les Nits dels Ciris que se celebren en nombroses ciutats com Titaguas (València) o Valladolid estan en perill.

Més llums que amenacen la biodiversitat

La flamant norma obligarà, a més, a il·luminar totes les rotondes, així com cadascuna de les seues eixides al llarg de 200 m. A Espanya hi ha unes 28 000 rotondes. Si suposem que cadascuna d’elles té 3 eixides, això implica uns 28 000 x 3 x 200 = 16 800 km de llums, que ve a ser com dues vegades la longitud de la costa espanyola.

Moltes d’aquestes rotondes són urbanes, suporten molt trànsit i ja estaran il·luminades, però no així les rotondes de les zones rurals, que solen estar prop d’àrees de conservació de la biodiversitat de la xarxa Natura 2000, en les quals circulen com a molt un o dos cotxes cada hora.

Les files de llums actuen com a barreres al desplaçament dels insectes nocturns, perquè els capten i els causen la mort per esgotament o per depredació. De fet, la contaminació lumínica és considerada com una de la causes de la disminució dels insectes, molts d’ells responsables de la pol·linització nocturna dels cultius.

Amb aquest projecte, la salvaguarda de la nit està en perill a Espanya. No sols perquè s’exigeixen sempre mínims exagerats de llum als carrers, sinó perquè les poques restriccions a emissions lumíniques sempre tenen excepcions. Per exemple, els rius, les platges, la superfície marina no podran ser il·luminats directament, però no es restringeix que ho siguen de manera indirecta, com si un fotó rebotat fora menys perjudicial. Amb la qual cosa, el dret a l’emissió de llum sempre prevaldrà enfront de la protecció de la naturalesa fluvial o marina.

El PRD que es pretén aprovar és tremendament permissiu amb la il·luminació ornamental i festiva. De manera que la tendència creixent a instal·lar exagerades llums de Nadal seguirà.

Una reculada en contaminació lumínica

La contaminació lumínica és un problema seriós. La llum artificial nocturna trastoca el nostre ritme circadiari, s’ha relacionat amb diferents tipus de malalties (insomni, depressió, obesitat, càncer de mama i pròstata, etc.), pot generar una falsa sensació de seguretat, afecta a la biodiversitat, suposa una despesa energètica i econòmica, a més de contribuir a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

El PRD ignora deliberadament els estudis realitzats sobre els efectes perjudicials de la llum artificial nocturna. Tampoc té en compte que, des de fa uns 10 anys, existeixen diverses xarxes de detectors per a monitorar la contaminació lumínica, situats en zones naturals, rurals i urbanes. Els que ens dediquem a analitzar-la sabem com posar-li límits.

L’aprovació d’aquest PRD suposaria una reculada en la lluita per la defensa de la nit. Fa unes setmanes el Parlament Europeu va acordar la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el pla de contaminació zero.

Fa dos anys l’organisme cientificotècnic europeu Joint Research Centre (JRC) va publicar l’EU Green Public Procurement Criteria for Road Lighting and traffic signals, una guia de contractació verda per a l’enllumenat de carreteres. Quina és la raó per la qual el projecte d’RD no es basa en aquesta guia europea i opta per l’autarquia normativa amb la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental?

Necessitem una altra reglamentació que realment tinga per objectiu la preservació de la nit per a protegir la biodiversitat, la salut humana i l’accés al cel nocturn, considerat com a patrimoni natural i cultural, així com per a l’astronomia, tant la professional com l’amateur. Recordem a més que aquest cel nocturn és el recurs natural que permet activitats d’astroturisme.

I no oblidem que estem en emergència climàtica i que qualsevol increment de l’ús de l’energia hauria d’estar molt ben justificat. I en aquest PRD no ho està, ja que clarament fomenta el malbaratament energètic. Necessitem una normativa que ens conduïsca progressivament a una major sobrietat lluminosa.

Enric Marco Soler, Tècnic Superior d’Astronomia, Universitat de València

Aquest artícle va ser publicat originalment en The Conversation. Llegesca l’original.

Ecoxarrada: Sostenibilitat i contaminació lumínica

0
Publicat el 29 de juny de 2021

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.

L’enllumenat nadalenc sostenible no existeix

0

He engegat una nova relació amb la revista The Conversation, en la que he publicat el meu primer article al voltant de l’exagerada instal·lació dels llums nadalencs a les ciutats de l’estat espanyol. I en la competició absurda de les ciutats per veure quina brilla i gasta més, en la que Vigo i Madrid encapçalen el ranking. No ho denuncie des dels punt de vista econòmic. Això ja ho ha fet la revista Newtral en una sèrie d’articles i un mapa interactiu espectacular. El meu article incideix en la impossibilitat que aquest tipus d’enllumenat efímer però contaminant lumínicament siga sostenible.

No existe la iluminación navideña sostenible

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño….

Continua a l’article….

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Més llum al carrer no garanteix més seguretat

3

Un estudi de la policia britànica mostra que els canvis en l’enllumenat públic, tant incrementant-lo com apagant-lo totalment a la nit, no tenen cap incidència significativa en l’increment o disminució dels delictes. Els que ens vénen el discurs de més llum als carrers per motius de seguretat s’ho hauran de fer mirar.

Tot al llarg de la Gran Bretanya la majoria de municipis han reduït l’enllumenat nocturn dels carrers per reduir despeses i emissions de diòxid de carboni. Així, per exemple, al comtat de Lincolnshire, un dels comtats d’Anglaterra, situat a la regió dels Midlands de l’Est, les autoritats han fet canvis importants en l’enllumenat nocturn dels carrers. Tanmateix, els canvis no van consistir en canviar només les làmpades de sodi d’alta pressió per LED blancs com s’està fent a moltes parts del món sinó que foren realment imaginatius.

Entre abril del 2016 i març del 2017 el Consell del Comtat de Lincolnshire va fer diversos canvis en les condicions de l’enllumenat vial. Depenent dels pobles i carrers, l’enllumenat a la nit estava completament apagat durant tota la nit, amb nova llum LED, o bé parcialment apagat entre les 00:00 h. fins a les 6:00 h. del matí.

Aquesta darrera opció va intranquil·litzar els residents dels pobles i carrers afectats ja que es va estendre la sensació que el nombre de delictes havia augmentat durant les 6 hores de foscor. Aquesta percepció negativa de la ciutadania portà la policia del comtat a fer un ampli estudi estadístic per avaluar científicament si hi ha realment una correlació entre l’apagada dels llums durant la nit i els nombre de delictes registrats per la policia de Lincolnshire

Per veure si la iniciativa de l’apagada parcial de llums realitzada entre 2016-2017 tenia alguna relació amb el nombre de delictes comesos es comparà amb un període similar de l’any anterior, 2015-2016. El tipus de delictes incloses en l’estudi van ser: assalt a domicilis, dany criminal, robatori del vehicle, violència contra les persones i robatori, i que hagueren ocorregut entre les 00:00 h. a les 06:00 hores, les hores d’apagada de l’enllumenat públic.

L’estudi de la policia ha conclòs que, encara que molts factors poden afectar el nombre de delictes comesos en una certa àrea, no és possible afirmar directament que un augment o disminució del nombre de delictes registrats és el resultat directe dels canvis en les condicions d’il·luminació del carrer durant la nit.

Tanmateix la percepció de l’increment de la por dels ciutadans afectats per l’apagada de llums és real i per això la policia recomana informar adequadament la població afectada per fer front a la causa dels seus temors i percepcions que envolten la manca d’enllumenat públic i treballar per reduir aquestes incerteses.

Més informació: Lincolnshire Police

Street Lighting & Crime Levels Report Released 

Street Lighting Executive Summary (pdf)
Street Lighting Report – 2017 (pdf)

Imatge:
1.- La Catedral de Lincoln de nit vista des de Broadgate, 2010, Wikipedia Commons.
2.- Posta de sol al moll de Skegness. Lincolnshire. 2005- Wikipedia Commons.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els llums perduts de la guerra

1
Publicat el 4 de juny de 2017
2012
Llevant 2012. Si es punxa la imatge es farà gran.

De dia, les imatges de la Terra que ens envien els satèl·lits ens mostren l’ocupació del sòl, la contaminació de l’aigua i de l’aire, els núvols, el mapa físic en definitiva. Per la nit, però, l’observació de la Terra ens conta una història diferent. Des d’incendis forestals a Califòrnia, Austràlia o Brasil, a la pesca de la gamba en Corea, a les llums que sobreiluminen les ciutats dels països rics. Observem així, més bé una mena de mapa polític, un mapa de la gent. Els llums nocturns mostren l’activitat econòmica, on i com viuen les persones, on tenen les indústries, per on discorren les carreteres, on es troben les fonts d’energia, com ara els pous de petroli.

2016
Llevant 2016. Si es punxa la imatge es farà gran.

Així, les zones fosques mostren les zones rurals o deshabitades o senzillament àrees sense recursos per a mantindre l’enllumenat urbà engegat tota la nit, com passa a extenses zones d’Àfrica. També de vegades mostren un règim autoritari com Corea del Nord,

Tanmateix, les zones il·luminades mostren el primer món, on el balafiament energètic és la norma. Es calcula que un 30% de la llum que fem servir per a l’enllumenat vial als carrers de tot el món es llança a l’espai.

Caldria però, analitzar un cas intermedi. La manca actual de llum nocturna en indrets que fa pocs anys eren il·luminats ens mostra un dels efectes de la guerra. En les guerres clàssiques del segle XX les ciutats s’enfosquien de nit per evitar ser bombardejades. Tanmateix la tecnologia armamentística del segle XXI permet dirigir  bombes i míssils de manera autònoma fins al seu objectiu encara que siga de nit, neve o ploga.

És per això que les zones fosques en les zones en conflicte són la conseqüència directa de la part més terrible de la guerra: les ciutats devastades, les infraestructures malmeses, la població expulsada del seu territori.

Fa un dies la NASA ens mostrava dues impactants imatges nocturnes de la zona de l’Orient Mitjà ( o Llevant) en guerra des de fa massa anys, Síria i Iraq. La primera és de l’any 2012, quan el conflicte a Síria tot just començava, mentre que la segona és de l’any passat, 2016, quan moltes de les ciutats ja estaven devastades i a penes tenien recursos per mantindre els llums nocturns.

Cada imatge global s’ha construït amb un conjunt de fotografies fetes en nits sense núvols sobre zones més petites.  Les imatges provenen de l’instrument Visible Infrared Imaging Radiometer Suite (VIIRS) que viatge a bord del satèl·lit de la  NASA-NOAA Suomi NPP. L’instrument VIIRS inclou una banda especial “dia/nit,” que és un sensor per fer mesures de contaminació lumínica en tota la Terra. Això permet als investigadors estudiar la intensitat, tipus i fonts de la llum nocturna artificial i observar com canvia al llarg del anys. La llàstima, però, és que VIIRS no té capacitat per mesurar l’energia lumínica emesa pel llums terrestres que emeten part de l’energia en la banda del blau, com ara els Leds. Per tant, no és un bon instrument per mesurar l’increment de la implantació dels Leds a nivell mundial.

El grup de recerca liderat per Miguel Román, que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA, ha publicat recentment  nous mapes globals de la Terra de nit des de 2012 a 2016. Román i el seu equip estan col·laborant amb institucions com el U.S. Federal Emergency Management Agency i les Nacions Unides per posar en marxa aplicacions en temps real d’aquestes dades, a banda de la recerca fonamental que realitzen.

En les imatges que mostre els canvis en l’enllumenat són espectaculars al voltant de la ciutat d’Alep, però també s’aprecien clarament a l’oest de Síria fins a Damasc. Tanmateix, on l’apagada de llum és major és al llarg de la vall de l’Eufrates, sobretot, però també del Tigris. L’any 2015 un informe de Voice of America, afirmava que un 80% dels llums de Síria s’havien apagat en els últims anys.

En Iraq, algunes zones prop de Mosul mostren un decrement de la llum al llarg dels anys mentre que Bagdad, Irbil, and Kirkuk incrementen de manera notable la intensitat de l’enllumenant. Les taques grosses blanques al nord de Bagdad són els pous de petroli que cremen gas. Algunes d’ells els han calat foc de manera intencionada.

Els organismes internacionals, com l’United Nations Institute for Training and Research Operational Satellite Applications Programme (UNITAR-UNOSAT) han utilitzat aquestes imatges nocturnes en els últims anys “per fer un seguiment dels conflictes que es mouen ràpidament i per posar al dia els nostres col·legues de l’ONU sobre on podrien estar les primeres línies d’aquests“, va dir Lars Bromley, un especialista en teledetecció de l’agència. UNOSAT treballa per “millorar la integració de les imatges de satèl·lit i dades geoespacials en suport a les operacions i activitats globals de l’ONU a les àrees de resposta a desastres, ajuda humanitària, la seguretat humana i els drets humans.” Les imatges nocturnes ajuden els grups de socors i de manteniment de la pau a identificar àrees que més necessiten d’ajuda i suport.

Imatges:

1-2. Imatges de NASA Earth Observatory de Joshua Stevens, usant dades del Suomi NPP VIIRS de Miguel Román, NASA GSFC. Text de Michael Carlowicz.
3. Mapa polític i físic de l’Orient Mitjà amb les capitals i ciutats principals.  El mapa és una mica més ample que les fotos nocturnes per encabir Teheran. Detailed maps of all countries, administrative and road maps, physical and topographical maps, maps for GPS navigators and other maps of the World. Vidiani.com

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Salvem la nit a Expociència 2017

0
Publicat el 2 de juny de 2017

Dissabte passat, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit participà en Expociència 2017, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Ja és el tercer any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte del mes de maig.

En el nostre taller Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada pel deficient enllumenat dels llums dels carrers del nostre país.

I en aquest taller els leds han estat protagonistes. Els Leds s’estan venent com a la nova il·luminació eficient i i el tipus de llum que tothom hauria d’instal·lar-se a casa. Però no es parla mai dels seus problemes amb el medi ambient i amb la salut humana. Molts municipis valencians continuen instal·lant Leds que emeten llum massa blanca (i per tant amb una gran contribució de blau), sense assessorar-se, només fent cas a l’estalvi econòmic però sense tindre compte les afeccions a la fauna i flora i a la salut humana. Només cal llegir l’informe de la Societat Mèdica Americana sobre aquest tema. Ara, però, a poc a poc les coses van canviat a millor. Alguns ajuntaments reaccionen i adopten enllumenat sostenible també per al medi ambient i ja hem fet una jornada de formació sobre Contaminació Lumínica de la mà de la Diputació de València i de l’ajuntament de Riba-roja de Túria.

I és que hi ha tecnologia Led més saludable i amigable amb la fauna nocturna com són els Leds de temperatura de color més baixa, més groga (3000 K o menor) a poc de blau o directament Led ambre (sense blau). Són els que s’han instal·lat, per exemple, a Aras de los Olmos, que pertany a la regió Starlight Gudar-Javalambre de protecció del cel nocturn.

Una de les activitats del taller de dissabte mostrava les diferències entre els diversos leds que es poden trobar a qualsevol tenda. Hi ha molt de desconeixement sobre el significat de  la Temperatura de color i com el seu valor influeix en la percepció i el confort visual.  I, generalment, aquest important paràmetre del led apareix ben amagat i amb lletra petita en la caixa del producte. Mai s’haurien de posar leds massa blancs a casa, encara que pose en la caixa que és llum neutra o llum de dia, a causa de la gran contribució del blau en l’espectre de la llum final tal com es veu en la gràfica.

En el taller de dissabte un ordinador mostrava les fotografies del cel nocturn que hem fet durant els darrers anys al llarg de la geografia valenciana nosaltres o amics conscienciats en aquesta lluita com ara el company Joan Ma Bullón.  Des  de cels ben foscos com els d’Aras de los Olmos als cels contaminats del parc del Túria o del millorable de l’Albufera. Tanmateix les llums de València hi són sempre presents a qualsevol distància si mirem cap a l’horitzó, fins i tot des d’Aras a 100 km del Cap i Casal.

Una gran foto nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional invitava a posar nom als punts contaminants: rotondes, llocs aïllats, pobles menuts, el port de València, el de Sagunt, els llums contaminats de la Muntanyeta dels Sants de Sueca…

Però l’activitat que més interés va causar va ser la casa i els llums que simulaven un carrer enllumenat d’una ciutat. Els estels simulats del sostre desapareixien en engegar els llums de les làmpades però tornaven a brillar només amb petites accions d’apantallament sobre aquestes.

Un intens matí al Parc Científic de la Universitat de València. Gràcies per convidar-nos i gràcies, sobretot, als col·laboradors del taller.

Imatges:

1.- La casa i els llums del carrer.
2-3.- Explicant l’efecte sobre el cel nocturn
4. Els leds càlids i freds. El tema de la temperatura de color.
5.- Uns visitants inesperats al taller.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Parlant de la llum a Quart és Ciència

0

És admirable la feina que fa l’associació cultural de Quart de Poblet (l’Horta) Quart és Ciència per divulgar i impulsar el coneixement de la Ciència en la societat per tal que siga considerada com una part de la cultura humana.

Com ells mateixos exposen en la motivació de l’associació:

És fàcil comprovar que la Ciència, malgrat haver influït poderosament en el benestar de les nostres vides, està marginada de la majoria de les celebracions culturals que se celebren en la nostra població. És com sí la Ciència no pertanyera al que generalment entenem per Cultura, com sí estiguera fora d’aqueix àmbit de la creativitat humana.

QuartesCiencia01

No obstant açò, la Ciència en general és, possiblement, el major assoliment cultural i el major avanç intel·lectual de l’espècie humana. Cert que té una ambivalència és les seues manifestacions, doncs, els seus avanços són a voltes utilitzats no per al benestar i la construcció d’un món millor, sinó per al contrari. Hem de recordar, com a al·legat a favor de la Ciència, que el seu desenvolupament depèn dels científics, però la seua aplicació pràctica correspon a la societat que està dirigida per la política, no per la Ciència, i en aquest sentit tots tenim una mica de responsabilitat en la utilització que d’ella es faça. Potser per açò la informació és la millor arma que poden disposar els ciutadans per a evitar que es faça un mal ús de la mateixa.

El que pretenem a Quart de Poblet, és divulgar els aspectes positius de la Ciència, com a activitat històrica, cultural i intel·lectual humana….

L’activitat principal de Quart és Ciència és l’organització de la Setmana de la Ciència a principis de cada mes de novembre. Enguany s’acaba de celebrar la IV Setmana de la Ciència amb un programa ben abellidor.

Quartesciencia04Entre les interessants xarrades que s’han fet caldria destacar la de Carmen López Moreno (Directora del Observatorio Geofísico Central, Madrid) que ens parlà dels sismes i volcans, centrant-se en que ella ha estudiat especialment, el volcà submarí de El Hierro en “Cuando la Tierra ruge y tiembla”. Carlos López-Otín, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat de Oviedo ens parlà sobre la seua recerca en les malalties associades als gens en “Vida y enfermedad en el planeta de los genes” mentre que Mª Ángeles Bonmatí Carrión (Bióloga. Doctora en Fisiologia, Universitat de Múrcia) ens explicà els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut humana en la xerrada “Conociendo nuestro reloj biológico: pon en hora tu salud y la del medio ambiente”.

Donat que enguany és l’Any Internacional de la llum, per tancar la setmana d’actes, es va organitzar un debat sobre la llum en que vaig participar com a ponent junt amb d’altres físics i enginyers. Vos deixe unes poques fotos.

Al principi d’aquest apunt podeu veure el vídeo d’invitació a les activitats de la IV Setmana de la Ciència de Quart. Parla de contaminació lumínica des de la visió d’una xiqueta.

Fotos: Són les fotos que podeu veure al facebook de Quart és Ciència.

La màgia de la llum a Ca les Senyoretes

0

IMG_6421s

La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana i el seu estudi és una disciplina transversal de la ciència en el segle XXI. Ha revolucionat la medicina, ha obert la comunicació internacional a través d’Internet, i segueix sent vital per a la vinculació dels aspectes culturals, econòmics i polítics de la societat global. Per tot això, enguany l’ONU ha proclamat 2015 com l’Any Internacional de la Llum.

Però, sabem realment que és la llum? Quines són les seues propietats bàsiques? Com es produeix? Com es propaga? Per què hi ha colors? Hi ha llum invisible?

Gluhwendel_brennt_durchDivendres passat 24 de juliol, vaig tractar de respondre aquestes preguntes a Ca les Senyoretes, davant d’unes seixanta persones mitjançant unes senzilles explicacions i uns pocs experiments per mostrar com hem sabut aprofitar-nos de la màgia de la llum per al progrés de la humanitat.

Vaig començar parlant de la històrica controvèrsia, que ha portat de cap els científics durant segles, de si la llum és una ona o una partícula, per continuar parlant de la descomposició en colors de la llum blanca, de la polarització de la llum, de la formació de les imatges en un ull normal, miop i hipermetrop, de com veuen els insectes, que com fer visible llums invisibles, per acabar explicant la màgia dels colors dels focs artificials.

Tota aquesta explicació de la màgia de la llum va ser amanida amb la realització d’una sèrie d’experiments senzills, alguns reproduïbles a casa, d’altres més sofisticats.

FuncionaUllsLa xarrada acabà amb la menció de l’internet del segle XXI construït per una gran xarxa de fibres òptiques creuant els mars i oceans i amb els malbaratament de l’energia que és la contaminació lumínica.

Els assistents més resistents continuaren després en la sessió d’observació astronòmica en que pogueren admirar la superfície crateritzada de la Lluna, l’anellat Saturn, la nebulosa de l’anell de Lira i la galàxia d’Andròmeda. Finalment uns impertinents núvols, com era d’esperar, ens obligaren a tancar la sessió vora les dues de la matinada.

FentColorss

Imatges:
1.- La xarrada comença amb el malbaratament energètic que és la contaminació lumínica. Paco Colomer.
2.- L’ampolla de vidre de la bombeta s’ha obert, provocant que el gas inert a l’interior s’escape. Quan s’activa, el filament de tungstè crema amb una flama, a causa del oxigen que entra en el focus. Stefan Krause, Germany. Wikimedia Commons.
3.- Com funciona un ull? Rosa Magraner.
4.- Fem colors. Rosa Magraner.

Els colors de la llum a la Setmana de la Ciència

2

TallerAstronomia2014

Quaranta alumnes d’educació secundària han participat aquest dijous a la Universitat de València en un taller de matemàtiques aplicades i un d’astronomia. L’activitat s’emmarca en la Setmana de la Ciència que organitza la institució acadèmica. L’objectiu era acostar els més joves a les dues disciplines des d’una vessant pràctica. Es pot veure en aquest l’enllaç de la televisió de la Universitat de València

http://mediauni.uv.es/4501va

El color de les estreles a Ca les Senyoretes

0

Llum espectre

A primers d’estiu vam organitzar, dins de les nostres Nits Temàtiques a Ca les Senyoretes d’Otos una vetlada astronòmica, amb tant d’èxit de públic que es van omplir totes les places ràpidament. Per això hi tornem el dissabte 5 de setembre amb el mateix programa. Oferirem una xarrada a càrrec del doctor Enric Marco i, després de sopar, un taller d’espectrocopia i una observació astronòmica amb telescopis. Les places cal reservar-les al telèfon 962358032 o al correu casa@ruralotos.com.

La nit començarà demà dissabte 5 de setembre a les 21.00 h a la terrassa de Ca les Senyoretes amb una xerrada d’espectroscòpia bàsica a càrrec del doctor Enric Marco per explicar com els colors de les estreles descobreixen de quina matèria estan fetes. A les 22.00 h serà el sopar, i en acabant es farà el taller d’espectroscòpia, construcció d’espectroscopis casolans, i observació dels espectres amb làmpades d’hidrogen, heli, mercuri i altres elements. Després hi haurà observació astronòmica amb diversos telescopis.El text ha estat extret de la informació de la Nit temàtica a Vilaweb Ontinyent.

Foto Joan Olivares.