La Lluna sobre Andròmeda
Els astrònoms acaben de descobrir el destí final de la Terra i de la Lluna per a d’ací a només 25 anys. El futur no pinta gaire bé. Podeu trobar la informació detallada a aquest enllaç. Carpe diem…
Els astrònoms acaben de descobrir el destí final de la Terra i de la Lluna per a d’ací a només 25 anys. El futur no pinta gaire bé. Podeu trobar la informació detallada a aquest enllaç. Carpe diem…
Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta de Sol. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart.
El cel de gener està dominat per la constel·lació d’Orió. Per sobre d’ella podrem veure la gran constel·lació del Cotxer o l’Auriga. Aquesta és una de les 48 constel·lacions que va compilar Ptolemeu, l’astrònom grec del segle II, en la seua obra l’Almagest. Està associada a Erictoni, un dels primers reis d’Atenes, fill del déu Hefest el qual, en intentar violar la deessa Atenea, va vessar part del seu semen sobre la cama d’ella. La deessa, fastiguejada, va netejar-se amb un tros de llana que llençà a terra. I la terra, així fecundada, va donar vida a un nen, que la deessa va acollir. Erictoni s’educà en el temple d’Atenea a l’Acròpolis. Més endavant va ser rei d’Atenes. Se li atribueix la introducció de l’ús dels diners a l’Àtica i la invenció del carro de quatre cavalls (quàdriga), per la qual cosa se li va dedicar la constel·lació del Cotxer.
Després de molts mesos sense poder veure fàcilment els planetes, podrem gaudir de l’observació de Venus a la posta del Sol, cap al sud-oest. A mesura que avance el mes es veurà millor i més brillant, tot separant-se del Sol. El dia 20 veurem un encontre celeste entre una lluna creixent molt fina i el planeta Venus, a una separació de poc menys d’un grau i mig. També, a partir d’aquest dia 20, Mercuri estarà ja bastant separat del Sol i per això serà visible en els primers moments després de la posta. D’aquesta manera Venus dalt, i Mercuri a sota, brillaran en els capvespres dels últims dies del mes. Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i es veuran abans de l’eixida solar. A partir de les 22 h, i durant els primers dies del mes, en la constel·lació de Leo podrem gaudir del planeta Saturn en direcció a l’est. A mesura que passe el mes, Saturn eixirà cada vegada més prompte. El dia 6 de gener la Lluna es trobarà molt prop del planeta.
La Lluna serà plena el 3 de gener, mentre que l’11 estarà en fase de quart minvant. El dia 19 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 26 de gener la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.
La notícia important del mes ha estat la descoberta d’aigua líquida en la superfície de Mart. La comparació d’imatges preses el 1999 i el 2005 de les parets d’un cràter per la nau Mars Global Surveyor, ha mostrat uns sediments de color clar en les imatges de l’any passat que abans no hi eren. Es creu que aquests sediments han estat causats per aigua que brollà de la paret del cràter i davallà per ella, tot evaporant-se en la dèbil atmosfera marciana. Si es confirma aquest fet, l’aigua líquida és més abundant del que es pensava i Mart serà més acollidor per a una possible vida marciana.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Que tingueu un Bon Any Nou 2007!
Figura: Mapa celeste per al mes de gener. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.
Bon Nadal a tots els lectors d?aquest bloc d?astronomia i a Vilaweb.
Aquests dies serveixen per dir les coses que no solem dir al llarg de l?any. Gràcies a Vilaweb per crear i mantenir aquest lloc del ciberespai on encara que estiguem físicament separats, puguem estar junts per comentar tots els aspectes que afecten el nostre país. I gràcies als lectors d’aquest bloc i als internautes, desconeguts la majoria, que han comentat els meus apunts fent-los millorar.
I per fer més astronòmica la festa, podeu trobar a la pàgina web del telescopi espacial Hubble diversos models de felicitacions de Nadal amb imatges astronòmiques obtingudes per aquest telescopi. Per si voleu imprimir-les i enviar-les, o simplement enviar-les per correu electrònic que encara hi ha temps.
Bon Nadal i Bon Any Nou 2007 per tothom.
A partir de demà matí, abans de la sortida del Sol, cap a les 7:30 i durant un quants dies, podrem gaudir d’un insòlit encontre planetari aparent.
Els planetes es mouen al voltant del Sol en la seua pròpia òrbita. Vistos des de la Terra és normal, per tant, que els puguem veure en diversos llocs al cel, en la zona del zodíac, al llarg de l’any. La casualitat, i les lleis de Kepler, han fet que la majoria d’ells es troben ara, vistos des de la Terra, aproximadament en la direcció del Sol. Això els fa difícilment observables ja que la lluïssor de la nostra estrella ens impossibilita la seua visió.
Com es troben agrupats, vistos de la Terra, és normal que formen el que els astrònoms anomenen una conjunció, un encontre aparent en el que les línies de visió a cadascun dels planetes semblen convergir en una zona petita del cel.
Demà Júpiter, Mart i Mercuri, confluiran dins d’una zona de només un grau de diàmetre. Això és l’equivalent al diàmetre de dues llunes plenes.
Els pròxims dies l’encontre continuarà encara que els planetes aniran separant-se. Aquest encontre ja estava previst al meu darrer apunt referit als objectes visibles del mes de desembre, encara que el preveia a partir del dia 11, un petit error. Els diversos programes de simulació que utilitze, com per exemple el gratuït i amb versió catalana Cartes du Ciel ho mostren clarament. Ara no calen els càlculs de cap persona concreta per saber els pròxims esdeveniments astronòmics com ara Jens Meeus, d’altra banda astrònom molt reconegut per la seua vàlua en la creació d’algoritmes de càlculs de posicions planetàries. Qualsevol persona pot baixar-se els programes d’interés de la xarxa i, amb un poc de coneixement, calcular-se les efemèrides.
I de l’encontre que us haig de dir?
Primerament la informació que presenta Vilaweb en portada no dóna correctament l’hora de la vista del fenomen. A dos quart de set (6:30) el planeta Júpiter encara no ha eixit. Ho farà a les 7:00, així que l’encontre serà observable cap a les 7:30 en direcció cap al sud-est quan els planetes hagen assolit alguna alçada. Donat que el Sol eixirà a les 8:11, l’observació es realitzarà entre les primeres llums del dia, amb aquella claror que ens diu que el Sol ja no està massa lluny d’eixir.
A més Mart és molt dèbil actualment a causa de la seua llunyania a la Terra. Ara es troba a 2.47 ua (1 ua = 1 unitat astronòmica = 150 milions de km) de nosaltres i a uns 20 min 32 segons llum. La seua magnitud serà d’1.5 així que serà difícil veure’l entre les primeres llums del dia. Per això serà millor agafar uns prismàtics i buscar-lo.
I es diu que serà el millor encontre d’ací al 2050. La veritat és que l’assumpte no desperta grans passions en la comunitat astronòmica. Com a molt l’interés principal serà l’ocasió de mostrar al gran públic que es troba allunyat de l’observació dels fenòmens naturals que els planetes són visibles a ull nu i que els pròxims dies en podran veure tres d’una sola ullada.
Els astròlegs, com sempre han dit la seua.
Aquesta combinació d’alta energia fomentarà molta activitat a tots els nivells, especialment el militar però també en el front diplomàtic. Compte amb els accidents! Gràcies a Javier Armentia que ho comenta al seu magnífic bloc.
Que ho gaudiu però sobretot abrigueu-vos que sembla que ja han arribat les nits fredes.
Aquest mes de desembre continuarà sent un mes pobre per a l’observació planetària vespertina. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només poc abans de les 12 de la nit podrem començar a gaudir del planeta Saturn situat en la constel·lació de Leo.
La constel·lació d’Àries es troba entre les constel·lacions de Pisces, Perseu i Taure. Forma part d’una de les sagues més importants de la mitologia grega: l’aventura de Jasó i els argonautes. Àries representa la pell d’un corder, el velló d’or, que Jasó i els argonautes anaren a buscar amb la seua nau Argos. Pèlies s’havia proclamat rei de Tebes, tancant a la presó el seu germà Èson, el vertader rei. El fill d’Èson, Jasó, va anar a buscar el velló d’or per la promesa de Pèlies de proclamar-lo rei. El velló es trobava a la Còlquidia, vigilat per dos toros i per una serp que mai no dormia, però Jasó els va vèncer amb l’ajuda de Medea.
La constel·lació forma una línea amb tres estrelles principals, Alfa, Beta i Gamma Arietis. Aquesta última és una de les primeres estrelles dobles que es van descobrir. Robert Hooke, el descobridor de la llei d’elasticitat o llei de Hooke, l’observà l’any 1664.
Aquest mes de desembre continuarà sent un mes pobre per a l’observació planetària vespertina. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Mercuri, Mart i Júpiter es troben situats en la part dreta del Sol i només es veuran abans de l’eixida del Sol. Només a la segona part de la nit, a partir de les dotze al principi del mes i cap a les 22h a final de mes, podrem gaudir en la constel·lació de Leo del planeta Saturn entre la zona est i sud del cel.
Poc abans de l’eixida del Sol podrem veure Mercuri, Mart i Júpiter cap al sud-est. Al principi del mes seran difícils d’observar per estar encara molt prop del Sol. Però a mesura que avance el mes es faran més i més visibles. El dia 11, cap a les 7:30, ja entre les primeres llums del dia, aquests tres planetes es trobaran molts prop entre ells, formant una figura de triangle.
La Lluna serà plena el 5 de desembre, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 20 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 27 de desembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.
La disminució de l’ús de les energies fòssils com el petroli i el desenvolupament d’energies renovables com la fotovoltaica o l’eòlica són l’única solució permanent al problema de l’escalfament global. Però si el canvi climàtic fora brusc caldria buscar una ràpida solució.
L’astrònom Roger Angel de la universitat d’Arizona proposa construir un para-sol solar per refredar la Terra. La idea és llançar bilions de petites naus en una òrbita alineada amb el Sol, l’anomenada òrbita L1, situada a 1,5 milions de km de la Terra. Les naus formarien un llarg núvol cilíndric amb un diàmetre d’aproximadament la meitat del diàmetre de la Terra, i unes 10 vegades més llarg. Es calcula que un 10% de la llum del Sol que passe a través del núvol de naus seria desviada del seu camí cap al nostre planeta. D’aquesta manera es reduiria la llum solar un 2% sobre tot el planeta, suficient per contrarestar l’escalfament global causat pel diòxid de carboni en l’atmosfera de la Terra.
La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de desembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Que tingueu unes bones observacions.
Figura: Mapa celeste per al mes de desembre. Vàlid per al dia 1 de desembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.