Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Pa negre

1

Pa negre

Meravellat, sorprés i enfonsat són alguns dels adjectius que se m’acudeixen en acabar d’eixir de veure la pel·lícula d’Agustí Villaronga basat en les novel·les Pa negre (Ed. Columna, Col. Clàssica) i Retrat d’un assassí d’ocells” (Ed. Proa, Col. A tot Vent, 264), d’Emili Teixidor.

És un retrat de la primeríssima postguerra a l’any 1944. La història comença amb un nen que viu a un petitíssim poble de la Catalunya interior que troba al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill, un nen amic seu. Les investigacions, conxorxes, acusacions mútues trasbalsaran la vida del poble. Com diu l’alcalde, un sublim Sergi López, un feixista sense ideologia i amb la única raó dels vencedors, “encara hi ha molts rojos per depurar” i potser encara li encolomen el crim a algun d’ells.

Però no és la típica pel·lícula d’assassinats on cal resoldre el crim sinó que és molt més que això. La misèria després de la guerra, la misèria humana, la misèria en general és el tema principal del film. Les parets brutes de cases i dependències oficials són l’espill de les ànimes negres dels protagonistes on tots tenen alguna cosa a amagar. Pa negre parla sobre la pèrdua dels ideals que com diu un dels protagonistes és el més important que es perd a la guerra. És, en definitiva, una pel·lícula sobre supervivents. En definitiva, no res que no passe a qualsevol guerra i la postguerra que la segueix. Un campi qui pugui generalitzat.

I done les gràcies als cines Babel de València que m’han permés gaudir de la pel·lícula en versió original, és a dir, en la meua llengua, la catalana original. L’única molèstia que vaig tindre va ser compartir la imatge amb uns molestos, i ridículs al País Valencià, subtítols en castellà que m’obligaren a mirar a la pantalla una mica més amunt de la seua meitat.

Més informació al bloc de Salvador Montalt: Club 7 Cinema. Pa negre.

 

10 dies sense internet

1

Sense internet

Per problemes amb el mòdem primer i després amb la wifi, he estat un grapat de dies sense poder-me connectar a la xarxa, sense poder actualitzar el bloc, sense poder comentar els últims fets destacables de recerca i descoberta de l’univers i sense poder expressar el que pense del país que m’ha tocat viure. És per aquesta raó que no he pogut publicar res aquests darrers dies.Com que, ara per ara, sembla que tot funciona bé, unes quantes notícies que he de comentar aniran eixint els pròxims dies. Perdoneu-me si ja us semblen una mica antigues.

Foto: de la web i notícia: Condenadas a vivir sin internet

Publicat dins de Personal i etiquetada amb | Deixa un comentari

Reencontre a Mallorca

1

Cala Pi

Per al cap de setmana no s’anunciava bon temps. La prevista gota freda de tots els anys per l’octubre estava formant-se damunt del mar balear. I nosaltres, sense fer-hi cas, anàvem a retrobar-nos amb la Victòria del Pèndol de les Petites Oscil·lacions, la família i la seua tan estimada illa.El cel, que amenaçava amb pluja el primer dia, va complir l’amenaça el segon, però no va impedir que renovàrem l’amistat virtual amb un encontre real i que visitàrem racons amagats i poc coneguts de l’illa de la calma.

Palma, amb la seua bellíssima catedral mirant al mar, ens donà la benvinguda. Pollença i el seu port ens portà el record de la Xesca i les estades estiuenques d’Agatha Christie. I  des del Santuari de Nostra Senyora de Cura a la muntanya de Randa, sota l’ombra beatífica de Ramon Llull, veiérem sota els nostres peus tota l’illa. Llàstima que les boires i les cascades celestials que queien ens amagaren la costa nord. I sort que la costa sud des de sa Dragonera fins a Cabrera era clarament visible.

Segueix…

 

Amb na Victòria, poetessa mallorquina, ens ha unit la xarxa. Però un encontre real amb més temps i amb Rosa havia quedat pendent des de l’any passat. Recordem i comentem lectures i poemes, parlem de grups musicals illencs com ara Kingdinsky, del futur del nostre país comú. El cel continua tancat i no permet posar en marxa el telescopi per admirar l’objecte més brillant del cel d’aquestes nits.L’endemà marxem cap al nord, mentre passem prop de les Fonts Ufanes que amb l’aigua que caurà en les pròximes hores segur que brollaran ben contentes. El port de Pollença és la nostra destinació, l’únic lloc de Mallorca on no se sala. Els seus habitants l’anomenen familiarment “U Moll de Pollença“. La seua badia oberta al nord està tranquil·la, amb vaixells i alguns atrevits que naden. Visitem la zona humida del nou Centre de turisme ornitològic – La Gola, amb un recorregut que ens permet apropar-nos a veure de prop agrons, garses, collverds, polles d’aigua… Un agró blanc (Egretta garzetta) se’ns presenta tranquil, majestuós, sense canviar de lloc, movent només el cap per fer-se ben net. El seu Centre d’Interpretació ens posa la Gola dins del sistema de zones humides del nord de Mallorca i l’al·lota que ens atén detalla tots els ocells que s’han vist en els últims dies.

Xesca Ensenyat, amb el seu bloc L’Hidroavió Apagafocs, veia com s’enlairaven els hidroavions des de la badia del Moll de Pollença. D’aquí sortiria la gran foto que presenta el seu bloc que encara podeu visitar malgrat que ella ja no hi pot escriure. Em conten que fa anys el Port era la base d’una línia regular d’hidroavions italians que volaven amb destinació a Roma.

Passegem pel camí Vora Mar una bona estona fins arribar a l’hotel Illa d’Or, on s’allotjà als anys 30 del segle passat l’escriptora de novel·la negra Agatha Christie. De les seues estades allí en sorgí el conte curt Problema a Pollença, en el qual el detectiu Parker Pyne hi té el paper protagonista. L’acció del conte passa a l’hotel Pin d’Or, que potser és l’hotel Sis Pins, que també es troba a la vora de la badia. Per cert si el voleu llegir en castellà només heu de punxar ací. En català no l’he trobat. Un estiu Agatha Christie s’allotjà a l’hotel Formentor i és per aquesta raó que els dos hotels es disputen l’honor de ser el lloc on s’escrigué la història del detectiu.

Per la nit, la catedral de Palma, com vaixell il·luminat a la vora de la mar, acull un festival de música d’orgue. La música de Bach omple la nau, mentre admire de lluny la làmpara de Gaudí i la Capella del Santíssim de Barceló, ara a les fosques. Molta gent forastera escolta les notes que toca Miquel Gonzàlez (mp3) En sortir descobresc prop de l’altar major un quadre de Santa Llúcia, que segons sembla és la patrona dels astrònoms.

El dia següent, dilluns 11, el cel ja no pot esperar i descarrega sobre l’illa tota l’aigua que guardava. Tanmateix al matí encara podem visitar el poble de Campos i admirar un vell i bell rellotge de Sol a la façana d’una casa que sembla ser un antic convent. Sempre m’havia preguntat per què el nom del poble del dialectòleg Joan Veny no havia estat normalitzat. Els meus amfitrions m’expliquen que realment el nom ve de Camp de l’Ós, encara que d’ossos a l’illa ja fa temps que no se’n veuen. Tastem les ensaïmades del forn de Can Pomar que descriuen totes les variants possibles de gustos, normals, amb cabell d’àngel, de figues i sobrassada, d’albercocs i crema, etc… Mentre marxem cap a Randa veiem a l’esquerra les formes de Cabrera. Allí foren abandonats 9000 dels soldats francesos vençuts en la batalla de Bailén l’any 1808. Només uns 3000 soldats hi sobrevivien en ser alliberats l’any 1814. Una immunda pàgina de la nostra història.

El cel és ja negre i la pluja no tardarà a caure mentre pugem al Santuari de Nostra Senyora de Cura a la muntanya de Randa.  Al cim, la immensa bola blanca que conté el radar metereològic domina tota la muntanya. Just al costat s’hi troba el Santuari. Sota l’ombra beatífica de Ramon Llull, veiem als nostres peus tota l’illa. Llàstima que les boires i les cascades celestials en caure ens amaguen la costa nord. Sort que la costa sud des de sa Dragonera fins a Cabrera era clarament visible. Mentre dinem i comentem futures activitats, l’aigua cau ben fort i forma una cortina que ens esborra tota la plana de Mallorca. El cambrer (no transportador de plats) afirma que és una llàstima ja que en un dia clar, Eivissa i Formentera, fins i tot, es poden veure rere d’un Sol ponent.

Però després de la tempesta ve la quietud. Les pluges semblen deixar-nos per unes hores. Visitem la petita Cala Pi, que permetria només l’estada d’uns pocs banyistes malgrat estar envoltada d’urbanitzacions. La cala, però, presenta també una torre de guaita molt ben conservada que vigila la costa de l’atac berberisc, tal com feien les torres similars de la costa valenciana.

L’endemà, de bon matí, marxem de l’illa amb la certesa que, malgrat haver visitat moltes vegades l’illa, ens queda una immensitat de racons per descobrir. I si els nostres guies són Victòria i J. ho gaudirem molt més. Moltes gràcies.

I mentre l’avió s’enlairava cap a València, tornava a ploure amb força.


Victòria: en record d’uns dies inoblidables i fecunds, us dedique aquesta octava, amb agraïment i amb afecte. Una abraçada.

Dos dies llargs d’un dilatat diàleg,

d’exuberant natura i pluja i sol,

càlid el cor, delícies al paisatge,

goig dels sentits, serenor i consol.

És nat el fruit d’un encontre harmoniós

i l’amistat surt com les fonts ufanes

que, en brollar, flueix en riu formós

car s’han trobat les ànimes germanes.

Rosa

Foto: Torre defensiva de Cala Pi. Al fons es veu Cabrera. Enric Marco.
Totes les altres fotos són també d’Enric Marco.

Publicat dins de Personal i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

L’inventari còsmic

0

Inventari

La matèria que forma el nostre cos, el nostre planeta, el Sol, les estrelles del firmament i els núvols de gas i pols que poblen la nostra Galàxia estan fetes d’àtoms. De fet, la major part és hidrogen i heli que es troba en les estrelles, però sobretot en el medi interestel·lar i intergalàctic. Els elements més pesats que apareixen en la taula periòdica (oxigen, nitrogen, carboni, silici, ferro…) són solament una petita fracció del total de la matèria d’aquest tipus, que podríem anomenar matèria ordinària. Aquests elements pesats es van formar en l’interior de les estrelles com a conseqüència de les reaccions termonuclears que es produeixen en el seu si. Van ser expulsats al medi interestel·lar en les últimes fases de la vida de les estrelles o en explosions com les supernoves, i es van reciclar per a formar noves generacions d’estrelles, potser amb sistemes planetaris on ja estaven els elements indispensables per a la vida. Són molt importants per a nosaltres, però poc rellevants en l’inventari còsmic. De fet, les observacions cosmològiques actuals apunten que en l’univers solament el 5% seria matèria ordinària, altre 25% seria un tipus de matèria ben distinta al que coneixem i la naturalesa de la qual segueix sent un misteri, la matèria fosca. Els grans acceleradors de partícules, com el LHC en el CERN, la busquen i potser, algun dia, la troben. Més estrany encara resulta el concepte d’energia fosca, que contribueix amb un 70% al total i seria, per tant, la component dominant del contingut de matèria i energia de l’univers.

Vicent Martinez, El inventario cósmico, Levante EMV, 16 d’octubre 2010.

Publicat dins de Cosmologia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Menys diners per a la ciència

0

Mars-Comet-NASA

Parlava fa uns dies de l’alarma que s’estengué entre els assistents a la IX Reunión de la Sociedad Española de Astronomía (SEA) en córrer el rumor que rebaixarien una mica més els diners per a fer ciència a l’estat espanyol en els pròxims pressupostos per a l’any 2011. I els temors s’han confirmat. Un estudi detallat de l’Avant-projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) no dóna moltes alegries a la ciència en aquesta part d’Europa. La COSCE, confederació de les societats científiques espanyoles, des de l’any 2005, encarrega cada any a una comissió d’experts un informe sobre la previsió dels diners que es dedicaran a la ciència en l’any següent. I la conclusió és ben clara. Les despeses seran un 8,37% menors que l’any passat que, recordeu-ho, ja van sofrir retallades.

Com diuen a l’informe, la part del pressupost dedicat a ciència al Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) baixarà un 3,55% mentre que al del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) encara ho farà més ja que es retallarà un 17,56%.Finalment afirmen que: “És cert que la situació econòmica general i pressupostària en particular configuren un marc molt difícil per al Govern, però… resulta molt més difícil tornar a recuperar la senda que fa pocs anys creiem consolidada: la Investigació+Desenvolupament+innovació (I+D+i), com tot coneixement, té un caràcter acumulatiu que fa que qualsevol acció negativa multiplique els seus efectes. A més a més, aquesta tan citada i no sempre compresa I+D+i hauria de ser ja una peça esencial en l’orientació cap al futur de l’economia espanyola.”

No som alemanys. Allí la cancellera Angela Merkel fa retalls als pressupostos però no toca, sinó que incrementa ciència i educació en 12000 milions d’euros. Definitivament,  açò no és Alemanya.

Un planeta habitable ben a prop

1

Gliese 581

El planeta descobert al voltant de l’estel Gliese 581 ha escarotat el galliner mediàtic com no s’havia vist feia anys. Després d’una dura feina de molts equips d’astrònoms durant  15 anys amb el resultat de quasi 500 planetes descoberts fora del nostre sistema solar, no havia de ser notícia trobar-ne un de nou.

Però aquest nou planeta té dues característiques que el fan especialment interessant: té una massa d’unes 3 Terres i es troba a la zona d’habitabilitat de la seua estrella. A més a més el descobriment d’un planeta de característiques tan interessants tan a prop nostre ens permet fer la primera estimació del nombre d’estels amb planetes habitables a la Galàxia.Se sap que l’estel nan roig Gliese 581, situada a uns 20 anys llum de nosaltres, allotja tot una cort de planetes. Gliese 581g és el sisé planeta descobert al voltant d’un estel amb unes característiques similars al Sol però més fred i petit.

La manera d’anomenar els planetes extrasolars és afegir una lletra al nom de l’estel a mesura que van descobrint-se, reservant la lletra a per l’estrella mateixa. Així l’estel Gliese 581 també pot anomenar-se Gliese 581a.

L’estudi sistemàtic del  subtil moviment de l’estel a causa dels planetes que l’orbiten usant el mètode de la mesura de la velocitat radial (ací una animació) va permetre descobrir l’any 2005 Gliese 581b, un planeta d’unes 15 masses terrestres que va ser descrit com un Neptú calent donada la seua proximitat a l’estel.

Després el grup de Ginebra, liderat per Michel Mayor, descobridor del primer planeta extrasolar l’any 1995, va descobrir dos planetes més de colp, Gliese 581c i Gliese 581d que estaven, respectivament, en la vora interna i en la vora externa de la zona d’habitabilitat de l’estrella. Amb unes masses de 5 i 8 masses terrestres sembla que serien massa calent o gelat, respectivament, per albergar una atmosfera amb aigua líquida.

Ara fa tres anys el descobriment del planeta Gliese 581c va despertar l’interés mediàtic perque a més de tindre només unes 5 masses terrestres estava realment al centre de la zona d’habitabilitat. Jo en vaig parlar en el seu moment al post: Troben el primer planeta apte per a albergar vida. Tanmateix estudis més detallats com la consideració de l’existència d’un efecte hivernacle van fer que s’arribara a la conclusió que seria massa calent per tindre aigua líquida a la superfície.

L’estudi durant 11 anys del sistema pel grup de Steven S. Vogt i col·laboradors utilitzant els espectrògrafs d’un dels telescopis Keck a Hawaii ha donat com a resultat no només confirmar l’existència dels altres planetes sinó aconseguir caracteritzar el primer planeta semblant a la Terra i situat en la zona d’habitabilitat, lloc on,  amb una atmosfera adequada, l’aigua estaria en fase líquida, és a dir existirien rius i mars.

El nou planeta Gliese 581g tindria una massa de 3,1 masses terrestres, un període orbital d’uns 37 dies i 1,5 radis terrestres. En aquestes condicions, la gravetat superficial seria 1,1 a 1,7 vegades la terrestre, depenent de la composició del planeta. Un món, per tant, que recorda el nostre planeta blau.

Gliese 581g seria, així i tot, un món força fred. Però si s’assumeix un efecte hivernacle tan efectiu com el de la Terra la temperatura pujaria.

Un món ben interessant aquest planeta que portarà, estic segur, més estudis en el futur.

Com els autors diuen de manera molt prudent a l’article: Gliese 581g is a solid case for a potentially habitable planet in this very nearby system (Gliese 581g és un cas sòlid per a un planeta potencialment habitable en aquest sistema tan pròxim).

Finalment Vogt i el seu equip discuteixen un tema cabdal. Quin és el percentatge d’estels amb almenys 1 planeta potencialment habitable? Sembla que si l’entorn solar on està Gliese 581 és similar a altres llocs de la galàxia, diverses consideracions estadístiques porten a pensar que pot haver-hi d’un 10 a un 20% d’estels de tipus solars amb planetes amb condicions d’habitabilitat.

Un 10-20% d’estels de tipus solar amb planetes semblants a la Terra, que, podrien, amb certes condicions, mantindre algun tipus de vida…

Algunes dels termes de la famosa equació de Drake comencen a desvelar-se…

Foto: The star Gliese 581, Digital Sky Survey / ESO

Publicat dins de La Galàxia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Baixar-se al Regne

0

Mars-Comet-NASA

La transhumància en el sud d’Aragó tenia com destinació terres valencianes on pastors de Fortanete, Camarillas, Perales, Valdelinares, Bronchales i altres pobles de la regió muntanyenca terolenca buscaven pastures en climes temperats. Ho explicava José Luis Castán en la seva tesi doctoral defensada en 1996 en la Universitat de València i dirigida per la professora Emilia Salvador. Durant aquest mes d’octubre, en el qual es produeix la inversió tèrmica i comencen les gelades nocturnes en els pobles de muntanya de Terol, els pastors començaven el seu periple que els mantindria al voltant de sis mesos fora de les seues cases. Em contava Miguel Fuster, fill de Camarillas, que un refrany que havia escoltat als seus majors, relacionava les dates que els pastors marxaven als extrems amb la posició en el cel de certes estrelles: «Las Cabrillas a la mar, los pastores a extremar. Las Cabrillas a la sierra, los pastores a su tierra».Las Cabrillas és un nom popular per a designar a les Plèiades, un cúmul obert d’estrelles joves formades fa tot just uns 100 milions d’anys. Constitueixen un grup prominent i característic del cel tardorenc, situat en la constel·lació de Taure.

Les sis o set estrelles més brillants es resolen a primera vista, però l’observació del cúmul amb uns prismàtics o un telescopi permet distingir moltes més, així com la nebulosa de reflexió produïda per la llum de les estrelles que es reflecteix en el núvol de pols on es va formar el cúmul estel·lar. A l’octubre, poc després de vespre, les Cabrillas ixen per l’est (a la mar), indicant als pastors terolencs que han de preparar-se per a «ir a extremar». A l’abril es veuran a l’oest (a la serra, vistes des de València), anunciant que és hora de tornar a les terres pairals d’Aragó.

Bajarse al Reino, Vicent Martínez, Levante EMV, 4 d’octubre 2010.

Foto: Alexander Jäger del Interessengemeinschaft Astronomie, astrònom amateur  de la Universitat de Constança, Alemanya.

El cel d’octubre de 2010

1

Octubre 2010

La tardor entra de ple durant aquest mes. Les constel·lacions de la saga mitològica de Cassiopea trauen el cap per l’est només fer-se fosc. Cassiopea, reina d’Etiòpia, Cefeu el rei i marit, Andròmeda, filla i màrtir i finalment l’heroi Perseu, són visibles clarament per l’est.

Els planetes són ara difícils de veure ja que es troben en conjunción solar, és a dir alineats amb la nostra estrella. Només Júpiter, en oposició, en direcció oposada al Sol, es mostra resplendent al nostre cel de tardor.

I la notícia de la descoberta del primer planeta possiblement habitable al sistema múltiple de  planetes de l’estel Gliese 581 ha desfermat un allau de notícies als mitjans de comunicació, algunes correctes i d’altres no tant, com ben bé explica Juli Peretó  a  l’apunt Habitable no és habitat. Ja en parlaré detalladament en un apunt posterior basant-me en l’article original. Cal anar a les fonts… I ja fa uns tres anys un altre dels planetes descoberts de Gliese 581 ja va ser notícia pel mateix tema. Ja en vaig parlar aleshores ací.

I durant aquest mes el cometa 103P/Hartley continua aproximant-se. Si les previsions són correctes aquest mes ja seria possible veure’l a ull nu. Però un cometa sempre és imprevisible i la seua lluminositat pot no incrementar-se tant i ser, així, només un de tants que solquen el cel.

Segueix…

Les constel·lacions de la saga mitològica de Cassiopea trauen el cap per l’est només fer-se fosc. Aquesta és una de les històries d’estels més coneguda i completa i, podria ser, la primera recreació de la llegenda de Sant Jordi i el Drac. Cassiopea, reina d’Etiòpia, Cefeu el rei i marit, Andròmeda, filla i màrtir i finalment l’heroi Perseu, són visibles clarament per l’est. Un resum de la història mitològica que les lliga pot trobar-se en aquest enllaç.

Aquestes constel·lacions amaguen alguns tresors celestes que són ben fàcils de veure a ull nu des de indrets ben foscos o amb l’us d’uns senzills prismàtics. Són objectes que sempre agraden a qui els observa.El primer és un objecte doble, h + χ Persei. Són dos cúmuls oberts anomenats també NGC 869 i NGC 884 respectivament. Es troben situats a més de 7000 anys llum i no es troben lligats gravitatòriament ja que estan separats per uns quants centenars d’anys llum. Aquestes agrupacions estel·lars apareixen vistes per un petit telescopi com uns grapats de joies escampades pel cel. Es troben a mig camí entre el cap de Perseu i l’estel δ de Cassiopea.L’altre objecte interessant del qual vull parlar és la galàxia d’Andròmeda (o M31) que es troba  al nord de les estrelles β i μ de la constel·lació d’Andròmeda. És la galàxia independent més pròxima a la Via Làctia i l’objecte celeste més llunyà que es pot veure a ull nu. Des de llocs foscos o amb un telescopi menut sembla petita en el cel ja que només veiem clarament el seu nucli brillant però realment ocupa 7 vegades el diàmetre de la Lluna plena al cel. Només un cel ben negre i una exposició fotogràfica de llarga durada ens donarà les mides reals.

Els planetes són ara difícils de veure ja que es troben en conjunción solar, és a dir alineats amb la nostra estrella. Només Júpiter, en oposició, en direcció oposada al Sol, es mostra resplendent al nostre cel de tardor.

Mercuri serà observable només durant la primera setmana del mes cap a l’est, uns minuts abans de l’eixida del Sol, mentre que Venus ja serà totalment inobservable com li passa al planeta Mart.

Júpiter, que fa poc va passar per la seua oposició al Sol, es veurà pràcticament tota la nit i serà l’astre més brillant del cel aquest mes.

Saturn estarà en conjunció amb el Sol el primer dia del mes, però tornarà a veure’s per l’est poc abans de l’eixida del Sol a partir del dia 16.

La Lluna ha estat en quart minvant el passat 1 d’octubre, serà nova el dia 7 i quart creixent el 14. El dia 23 tindrem lluna plena i finalment el 30 tornarem al quart minvant.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cúmuls oberts NGC 869 and NGC 884. Wikimedia Common.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari