Pols d'estels

En el procés de la divulgació de la ciència, de vegades et sorprens pels projectes agosarats, diferents, imaginatius que et proposen. Propostes que primerament dubtes en acceptar però després t’hi llances de cap en veure l’entusiasme de qui t’ho ofereix. Aquest ha estat el cas de l’activitat plantejada pels artistes Paula Miralles i Vicent Arlandis integrants del Taller Placer. El seu projecte En lo oscuro está lo infinito, desenvolupat durant els últims mesos entre Madrid i València, aprofundeix en la idea de nit i de foscor a partir d’una investigació que reuneix artistes, treballs i textos que aborden aquesta temàtica.

El programa acabà finalment amb diverses activitats realitzades al Cabanyal i al Port de València al llarg de tota una nit des de les 20:00 h del dijous 29 fins a les 8:00 h del divendres 30 de juny passat. Tot començà al Teatre El Musical (TEM) del Cabanyal, continuà al Port Comercial de València i a MercaValència i per acabar al Teatre La Mutant. Com diuen a la web del Teatre El Musical:

El que volem explicar-vos precisa de nit, de deteniment, d’escolta. Cerquem un grup de còmplices. Cerquem altres formes de relació entre el cos i el temps; aqueixa sensació que tots tenim quan a poc a poc s’extingeix el dia o quan s’apaga la llum en una sala i sembla que ens difuminem en l’espai infinit de la foscor: entre el real i la ficció, entre la vigília i el somni, entre el present i l’absent, entre l’esgotament i la resistència.

El que volem explicar-vos precisa de nit. Us proposem experimentar la profunditat d’una cova, tornar a mirar les estrelles i el passat, entrar en el present del temps i el treball incessant, trobar de nou l’alba en un passeig i celebrar-lo a colp de campana, en una amnèsia col·lectiva que ens distingisca i ens reunisca.

El que volem explicar-vos precisa de nit. Us proposem una aventura. Un programa el sentit del qual s’anirà armant mentre el travessem i on qualsevol semblança o relació entre les coses és pura màgia.

En el fosc està l’infinit és el nostre leit motif per a crear alguna cosa més que un programa. Una constel·lació que es desplega i s’expandeix a través d’altres peces, artistes, excursions, trobades i casualitats repartides al llarg d’una nit entre dos teatres: El TEM i La Mutant. Començarem amb el crepuscle i acabarem a l’alba. Un grup d’insomnes recorrent la ciutat, observant, caminant, compartint i imaginant.

I allí estavem, amb el Sol devallant, al Teatre El Musical amb la representació de l’obra LIGHT YEARS AWAY de Edurne Rubio sobre l’exploració d’Ojo Guareña, una de las coves més grans d’Europa. Un espectacle sorprenent, que et feia sentir part de l’expedició, sentir les alegries del descobriment i les penes per explorar llocs foscos i estrets. S’ha de veure.

En acabar marxarem cap al Port i en la Plaça de l’Aigua en la Marina de València, en un lloc improvisat damunt de l’aigua, férem el sopar de germanor per conèixer-nos més. A l’esquerra teníem els històrics tinglados o coverts modernistes del Port, a la dreta l’EDEM, la Lanzadera, i, finalment, darrere nostre, l’edifici Veles e Vents.

En havent sopat caminàrem una bona estona cap al sud, cap a l’entrada del Port Comercial, junt a l’edifici de l’Autoritat Portuària. Allí un autobús ens esperava i, escoltats per un cotxe de la policia portuària, ens encaminarem al Martillo, la punta del Port situada més al sud. Durant tot el trajecte un membre del departament de comunicació del Port ens explicà detalladament les bondats de la infraestructura de l’organisme Puertos del Estado.

És en el Martillo, prop de la bocana sud del Port, on vaig exposar les meues reflexions sobre la llum i la nit. Vaig parlar de Newton, de la part racional dels seus descobriments meravellosos de la descomposició de la llum però també de la seua part més fosca, la esotèrica. Les llums visibles sobre tot però també les llums invisibles de l’espectre electromagnètic com l’infraroig, l’ultraviolat i les microones van ser la part principal de l’espectacle. Aquestes, per fer-les visibles vaig fer ús de diferents instruments. Finalment, vaig acabar amb la relació de l’energia de la llum que ens arriba des de l’espai amb els diferents escenaris astrofísics.

Tot va anar bé llevat que l’observació astronòmica prevista no es va poder fer. Una vegada muntat el telescopi que havíem dut, una nuvolada indecent ens tapà completament la Lluna. Una llàstima.

Després de la meua actuació, l’activitat nocturna es traslladà a una zona pròxima on unes grues immenses carregaven contenidors. En menys de 30 segons una grup descarregava el contenidor i l’apilava al seu lloc del vaixell. Un estibador del Port ens explicà la seua feina, la seua jornada laboral i la relació amb l’empresa. Després en un altre indret, un policia portuàri ens explicà la seua missió. Finalment, en la punta més extrema del nord del Port, just la zona que es vol ampliar, ens rebé el farer del Port. Actualment el far està automatitzat i protegit dels excrements de les gavines pels crits enllaunats dels falcons. Encara que els fars ja han perdut la seua funció en un món dominat pel GPS, encara fan el seu paper com a mesura secundària de seguretat. El far de València arriba a 30 milles dins la mar i dona seguretat als vaixells pesquers. El farer també és responsable del far de Cullera i del de Canet d’en Berenguer.

Per nosaltres la visita al Port acabava. L’activitat continuava a Mercavalència però com que ja eren les 3:30 passades nosaltres decidirem deixar el grup i tornar cap a casa.

Gràcies al Taller Placer per l’experiència i a l’Autoritat Portuària de València per fer-nos la visita tan detallada i entretinguda.

LIGHT YEARS AWAY de Edurne Rubio.

Lloc: sala del TEM
Hora: 20h
Duració: 60 minuts
Idioma: castellà

Recorregut nocturn en grup per diferents llocs de la ciutat.

Hora: 21.30h – 07:30h
Lloc: Diversos
Duració: tota la nit
Idioma: castellà i valencià
Necessitats: cada persona que s’apunte a aquest recorregut haurà de portar alguna cosa per sopar per a compartir, calçat còmode, alguna peça d’abric i una llanterna o similar.

CLAREJARES de Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

Hora 07.30h-08.30h
Lloc: sala de LA MUTANT
Duració: 60 minuts
Idioma: sense text

Imatges: Rosa Magraner i Enric Marco.

Manzanera és un petit poble al bell mig de la comarca aragonesa de Gúdar Javalambre. Una comarca que té la màxima protecció del cel nocturn, ja que és Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight. El que fa especial és l’espenta que la bibliotecària Pilar Alpuente fa de les activitats de foment de la lectura però també, aprofitant la meravella del cel nocturn, de les activitats relacionades amb l’astronomia.

I, enguany, juntament amb Raul Moreno d’AstroAras, tots dos han muntat un interessantíssim programa estival d’activitats amb xarrades, pel·lícules i observacions astronòmiques que us recomane molt. Entre les activitats caldria destacar la xarrada d’Astronomia inclusiva que impartirà Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i les xarrades sobre ciència ficció, donat que la biblioteca té una notable col·lecció d’aquesta temàtica.

Jo vaig ser invitat en la primera sessió del cicle estival parlant de quina manera sabem de que estan fetes les estrelles. Després d’introduir les qüestions més bàsiques d’espectroscòpia, passarem a la part pràctica per veure en directe com diferents gasos calents deixen una marca única en forma de línies d’absorció o d’emissió en la llum que emeten. A partir d’aquestes línies podem determinar, no només la composició química del gas, sinó també la temperatura i la velocitat.

El públic amb xarxes de difracció endevinaven, a l’estil de CSI, quins eren els gasos que els presentava.

Després del sopar, Raul Moreno ens preparà una observació del cel al Mirador de las Estrellas, a les afores del poble. Allí amb una Via Làctia espectacular poguérem gaudir de les nebuloses, galàxies i de l’Estació Espacial que també ens va fer una visita.

Moltes gràcies a Pilar i Raul, així com a l’ajuntament de Manzanera per convidar-me.

Fotos de Rosa Magraner i Raul Moreno.

Els telescopis terrestres i espacials continuem observant la taca gegant #3363. I finalment ha passat el que tothom esperava.  Segons comunica la web de meteorologia espacial SpaceWeather.com, la gran taca solar, tan gran com cinc terres, acaba de produir una erupció solar important durant les primeres hores del 18 de juliol. La nau de la NASA SDO  ha registrat l’explosió ben prop de l’extrem sud-oest del Sol. Els protons energètics accelerats per la flamarada han arribat ja a la Terra i ara estan arrossegant la part superior de l’atmosfera del nostre planeta. Això s’anomena “tempesta de radiació”. Segons dades del satèl·lit GOES-16 de la NOAA, es tracta d’un esdeveniment de categoria S2, és a dir moderat. Això sí, els passatgers i tripulació dels avions poden estar exposats a un risc de radiació elevat.

A més a més, els coronògrafs de la sonda europea-nord-americana SOHO han detectat una brillant Emissió de Massa Corona (CME, de les inicials en anglés) que emergeix del lloc de l’explosió.

Els punts brillants que apareixen en la pantalla són els impactes dels protons energètics solars sobre les càmeres de la sonda SOHO.

Tot i que, per sort, la CME no es dirigeix ​​directament a la Terra, sembla que té una part que si que s’hi dirigeix. Un model numèric de la NASA suggereix que podria colpejar l’atmosfera terrestre el 20 de juliol (0000 UT). Preparats a les zones polars per a gaudir d’una bella aurora, aquests dies que no hi ha lluna?

Aquest dies una gran taca solar es passeja per la cara visible del Sol. La macro taca solar #3363, tan gran com 5 terres juntes, és una de les manifestacions actuals de l’activitat magnètica del Sol.

La seua grandària permet que siga fàcilment observable a ull nu si t’hi fixes, gràcies als dies de núvols i a la calitja atmosfèrica que estem patint.

El Sol està augmentant l’activitat magnètica i cada vegada més van apareixen noves taques a la fotosfera solar dins de l’actual Cicle Solar 25 que s’espera que tinga el seu màxim a finals de l’any 2025. Fenòmens com aquest seran cada vegada més presents.

Amb pocs augments utilitzant filtres solars la taca es pot veure perfectament però és millor aprofitar la posta de Sol per tractar de veure-la a ull nu. Però no ho feu si el Sol brilla massa o està massa alt. Podrieu tindre problemes oculars.

Imatges:

1.- 2.- Fotos de Josep Emili Arias fetes aquest matí a l’eixida del Sol des de Castelló de Rugat, la Vall d’Albaida, 12 de juliol 2023, 07:00h.
3.- Foto d’Enric Marco feta el 9 de juliol 2023 a les 21:30 des de Tavernes de la Valldigna, la Safor.
4.- Foto del satèl•lit SDO amb les mides comparatives de la nostra Terra i el gran Júpiter, amb la grandària del ☀️).

La Universitat de València ha decidit celebrar enguany el 500 aniversari del naixement de Jeroni Munyós, primer catedràtic d’Astronomia del encara jove en aquell moment Studium Generale de la ciutat, l’actual Universitat de València fundada el 1499. Jeroni també va ocupar la càtedra d’Hebreu de la Universitat. No només va treballar en astronomia sinó que es dedicà a la geografia, demografia, enginyeria, etc. De tot els seus treballs cal destacar el seu estudi de la supernova de 1572 (supernova de Tycho Brahe). L’any 1572, a principis de novembre, una nova estrella va fer-se visible a la constel·lació de Cassiopea. L’estrany i astorador fenomen va atraure l’atenció de nombrosos astrònoms, clergues, filòsofs i homes de tota condició. Jeroni Munyós, per petició del rei Felip II, va publicar el “Libro del nuevo cometa” (1573) on ataca obertament la tradicional creença en la incorruptibilitat del cel i destaca el caràcter estel·lar de l’objecte celeste encara que finalment l’anomena cometa.

La primera activitat de l’any Jeroni Munyós ha estat el curs en el que s’han detallat les diverses tècniques per mesurar el cel: Cinc segles mesurant l’univers (a propòsit del V centenari del naixement de Jeroni Munyós). organitzat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

I com a part del curs, el 4 de juliol passat, en l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic, vaig explicar com mesurar la llum artificial nocturna en la xarrada teòrica-pràctica: La contaminació lumínica. Detectors i mesures. La definició moderna de contaminació lumínica és la pertorbació de les condicions naturals de la nit causades per la llum artificial nocturna. En la xarrada vaig definir del problema, sobre els efectes sobre el medi ambient i la salut, sobre els mites sobre l’enllumenat nocturn i l’impacte de gènere, i com recuperar el cel nocturn. A diferència d’altres xarrades que hem fet per tot el territori, aquesta vegada vaig tindre temps per fer algunes experiències: per què el cel és blau, la caixa de llum, espectres de làmpades, mapes, etc…

Al dia següent, Beatriz Ramírez, coordinadora de l’Aula del Cel – GVA, ens explicà com mesurar el radi de la Terra. Fa uns 2300 anys un savi grec d’Alexandria, Eratòstenes de Cirene, va determinar el radi de la Terra mesurant només la diferència de l’altura del Sol a dos indrets d’Egipte. Per determinar l’altura solar mesurà l’ombra d’un obelisc a Alexandria. Això ja ho reproduirem durant l’Any Internacional de l’Astronomia.

Ara els estudiants d’aquest curs utilitzaren un pal selfie amb trípode que a l’hora justa del migdia solar (14:06) mesuraren la longitud de l’ombra. Com que calia que algú més fes alguna altra mesura a una latitud ben separada de nosaltres, una professora d’un institut de la Gran Bretanya va fer també la mesura al mateix temps. La diferencia de l’altura del Sol entre els dos llocs va permetre calcular la circumferència de la Terra: uns 38000 km, un poc menys del valor real

Reportatge a l’informatiu l’Oratge de la televisió d’À Punt. 6 de juliol 2023 a partir del minut 12:50.

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/oratge/06-07-2023-informatiu-migdia-l-oratge_134_1629338.html

Finalment caldria dir que la xarrada va ser gravada i que es pot veure en aquest enllaç de youtube:

https://youtu.be/9lXPA907ISw

Finalment ha arribat l’estiu i és nota la calorada del  principi del mes de juliol. L’oratge s’ha estabilitzat encara que massa vegades els núvols ens amaguen els nostres objectes celestes més estimats. Ara, si el cel es manté seré, podrà començar de veritat la temporada d’observacions celestes. Però per aprofitar-la bé caldrà cercar indrets més foscos ben lluny de la ciutat. L’experiència de veure un cel no contaminat és impagable. Allunyeu-vos de la costa i trobareu cels nocturns meravellosos i el reencontre amb la Via Làctia.

Aquest estiu s’estan preparant nombroses activitats per gaudir sota la llum de les estrelles. Us recomane Reta 2023, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics, que es farà a Arcos de la Salinas, comarca de Gúdar-Javalambre, Aragó. Del 21 al 23 de juliol ens reunirem al complex de divulgació astronòmica Galàctica per parlar de telescopis, d’observacions i per refermar amistats reals i virtuals.

Ah! El 6 de juliol de 2023 a les 22:06 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita al voltant del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0167 unitats astronòmiques del Sol. Aquest és el punt més allunyat entre la Terra i el Sol. Això és un missatge per a la gent que encara creu que l’estiu arriba a l’hemisferi nord perquè estem més prop del Sol! L’estiu és conseqüència de la inclinació de l’eix de la Terra!

Planetes

Aquest mes hi ha una certa espera dels grans planetes Júpiter i Saturn que es veuran a hores vespertines en els pròxims mesos. Ara cal conformar-se amb els planetes Venus i Mart amb l’arribada sobtada de Mercuri.

El primer de juliol Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Això significa que el planeta ara mateix està passant per darrere del Sol a només 1° 16´d’aquest. I si abans era un planeta matutí, que era visible abans de l’eixida del Sol (a la dreta del Sol) a partir d’avui passarà  a ser un objecte vespertí, visible després de la posta del Sol (a l’esquerra del Sol) . En aquest moment, Mercuri a 1,33 unitats astronòmiques de la Terra.

En la segona quinzena del mes de juliol ja podrem veure el sempre esquiu planeta ben prop de l’horitzó acompanyant Venus i Mart.

Venus és encara l’objecte més brillant del cel vespertí. A la posta de Sol el podem trobar sense dificultat ben alt al cel, prop de Mart i de l’estel Regulus de la constel·lació del Lleó. Tanmateix el seu reialme s’acaba. La darrera setmana de juliol ja estarà molt baix a la posta del Sol. A poc a poc s’anirà submergint en la lluïssor solar per reaparèixer en les pròximes setmanes com a planeta matutí. El 9 de juliol Venus assolirà la major brillantor en l’aparició vespertina de l’any 2023. S’espera que arribe a una magnitud de -4,5.

Mart, sense pena ni glòria, ben lluny de la Terra llueix com una dèbil estrella en la constel·lació del Lleó. Esperarem noves glòries.

Les veritables joies nocturnes seran els planetes gegants Júpiter i Saturn. La llàstima és que encara caldrà esperar a la matinada per admirar-los mirant cap a l’est. Saturn serà més matiner i eixirà per dalt de l’horitzó est a partir de la 1 de la matinada a principis de mes i a partir de les 23 hores a finals.

Júpiter, per contra, està més retardat i fins a les 2 o les 3 de la matinada no es deixarà veure mirant cap a l’est.

Un bon pla per a l’estiu és esperar la seua sortida per l’horitzó marí. Els planetes gegants, ben brillants, clarament visibles enfront de les estrelles eixint per la mar oferiran un espectacle sublim.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capriconi nous deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluja d’estels

Pluja de meteors Piscis Austrínids. Màxim el 29 de juliol. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 29, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aqueixa pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors α Capricòrnids. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tenim superlluna. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

El 3 de juliol serà Lluna plena. La distància a la Terra serà llavors de 361 907 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,0 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 35 hores després, el 5 de juliol a la matinada, la Lluna estarà en el perigeu,  punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

Espereu l’eixida de la Lluna que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Juliol	03	13 38
Quart minvant	Juliol	10	03 48
Lluna nova	Juliol	17	20 31
Quart creixent	Juliol	26	00 07

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Nit estrellada a l’Everest. Els campaments són visibles a la carena nord-est al Camp IV. Altres llums visibles gairebé exactament al “Primer Pas” al llarg de la cresta d’aquesta foto, presumiblement una empenta del cim en curs. El mirador és des del camp base nord / zona del campament turístic al Tibet mirant cap al sud. També és visible el cúmul estel·lar Omega Centauri. Wikimedia Commons.
2.- 5  Stellarium.