Pols d'estels

Per cinqué any consecutiu s’han trobat a Riba-roja de Túria investigadors de diferents àmbits que han analitzat els efectes que produeix la llum artificial nocturna. En aquesta edició, l’objectiu de la trobada ha estat donar a conéixer la importància i necessitat de tindre cels nocturns foscos i com protegir la nit front de la contaminació lumínica.“Des de fa anys algunes legislacions tracten tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però així i tot l’èxit ha sigut limitat. La llum a la nit no s’atura, a pesar que es coneixen perfectament els seus efectes adversos sobre la biodiversitat i la salut humana”, adverteix Ángel Morales (Química Analítica, UV), responsable científic de la jornada al costat d’Enric Marco (Astronomia i Astrofísica, UV).

Han inaugurat la jornada, realitzada a l’Agència de Desenvolupament Local de Riba-roja de Túria, la secretària Autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Paula Tuzón; l’alcalde de la localitat, Robert Raga; i el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla. L’alcalde i la secretària Autonòmica han coincidit a assenyalar la importància de celebrar aquesta jornada “com un compromís ferm i decidit per contribuir a la sostenibilitat ambiental”. Per la seua banda, el vicerector ha apuntat que la Universitat de València “mostra de nou el seu compromís amb el territori, aportant coneixement científic i comptant amb la col·laboració institucional, en benefici de la societat valenciana”.

Aquesta problemàtica és el tema central de la jornada que s’ha celebrat aquest dimarts 23 de novembre, a Riba-roja de Túria, sota el títol Protecció de la nit enfront de la contaminació lumínica. El Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i l’ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica (REECL).

La sessió del matí arrancà amb la presentació de l’avantprojecte de la llei valenciana de contaminació lumínica  a càrrec de Pedro Fresco, director General de Transició Ecològica. S’ha explicat la necessitat de la llei en un context d’emergència climàtica i on la protecció de la nit és un fet fonamental. S’han descrit les restriccions al tipus d’enllumenat (FHS int. = 0%, la llum més càlida possible), com seran les diferents zones de protecció, les excepcions i les sancions. L’avantprojecte serà posat en exposició pública aquesta setmana.

A continuació, Vicent Mayans, cap de Secció d’Enllumenat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de València, explicà les accions i esforços de la ciutat de València per a aconseguir una il·luminació més sostenible. Ens contà detalladament els esforços fets primer per inventariar les 107000 lluminàries de la ciutat, després com catalogar-les per a finalment reduir les potències, eliminar les més contaminats com ara les boles i canviar a un tipus de llum LED  càlida de 2700 K. Finalment ens mostrà alguns casos d’èxit de diversos carrers de la ciutat en que el canvi d’enllumenat ha permés una millor uniformitat, i ser menys intrusiu en els habitatges.

Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight ens contà els esforços per preservar zones de cels foscos com a reserva i/o destinació Starlight. Finalment exposà la proposta de considerar el cel nocturn com un nou ODS (ODS-18).

Josep Maria Ollé, enginyer tècnic d’il·luminació, detallà els problemes del reglament del 2008 i el comparà amb el projecte del nou reglament estatal sobre il·luminació, que, d’aprovar-se tal i com està, serà un pas enrere respecte a la protecció de la foscor de la nit.

En la sessió de la vesprada, Salvador Bará, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, explicà la necessitat de considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant i la urgència d’actuar contra la contaminació lumínica. Finalment Maribel Aguilar, del Centre de difusió i pràctica de l’Astronomia, Galàctica, exposà les possibilitats de desenvolupament territorial considerant el cel nocturn com un bé immaterial a protegir.

En la sessió final de la vesprada, Enric Marco donà a conéixer l’existència del còmic Enlighten your clock, traduït per Rosa Magraner i ell mateix, Il·lumina el teu rellotge, que és una bona eina de divulgació pedagògica per explicar els problema que causa la llum artificial nocturna sobre la salut humana.

Per acabar José Luís Ramos, com a regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica de l’ajuntament de Burjassot i Ángel Morales com a responsable científic de la Jornada han tancat la Jornada, agraint als presents la seua assistència, la seua activa participació i ens emplaçà a treballar per un millor enllumenat de les nostres ciutats i pobles.

Llista d’enllaços:

Programa de la jornada

Text basat en la informació de la nota de premsa de la Universitat, desenvolupada per mi: Riba-roja de Túria acull la 5a edició de la jornada anual sobre contaminació lumínica

Fotos: Enric Marco.

Ja fa més de mig segle que els humans varen xafar la Lluna. Després de l’aturada de xarrades presencials a causa de la pandèmia, he tornat a explicar les històries, anècdotes i actes de valentia que van permetre fer arribar una nau espacial amb humans a la Lluna i retornar-los sans i estalvis a la Terra.

Hi ha però aspectes lamentables com ara el vet explicit a la incorporació d’un grup de dones ja preparades en la cursa cap a la Lluna o la participació d’un antic nazi com a cap del projecte.

Finalment, com una part més de la guerra freda, moltes vegades a pocs minuts de prémer el botó nuclear, els astronautes nord-americans del programa Apol·lo aconseguiren la fita anunciada i promesa pel president John F. Kennedy de dipositar un artefacte comandat per humans en la Lluna, per davant dels soviètics.

La xarrada va ser el passat 3 de novembre al Saló d’Actes de l’ajuntament de Benetússer, l’Horta Sud. i estava dirigida fonamentalment als meus benvolguts alumnes d’Unisocietat encara que també oberta a tothom.

Els llibres recomanats per aprofundir en la xarrada de l’arribada a la Lluna:

100 Històries de l’aventura espacial
Èxits i tragèdies de l’espècie que somiava explorar el més enllà.

Joan Anton Català Amigó

Cossetània Edicions, 2020

El sorprenent viatge de l’Apol·lo XI

Mónica Pallardó

Samaruc Editorial, 2020

La xarrada es va gravar. Així que si us interessa ací baix la pot seguir.

De la «grip espanyola» a la COVID-19, un segle entre dues pandèmies

A càrrec d’Antoni Arlandis i Francesc Devesa, autors d’un estudi sobre l’impacte local de la pandèmia de 1918 a Oliva que es pot llegit en el número 16 de la revista Cabdells (2018) , que es presentà just abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus.

Els ponents han exposat les similituds i diferencies entre les dues pandèmies que han assotat la humanitat just en els últims 100 anys. La grip espanyola, del 1918 al 1920, i la COVID-19, del 2019 al 202… són totes dues malalties respiratòries però mentre que la primera atacà fonamentalment la gent més jove, amb uns 50 milions de morts a tot el món, en la segona la mortalitat s’ha concentrat sobretot en el grup de gent major. De moment es calcula que han mort uns 5 milions de persones a tot el món de COVID-19.

Els metges Antoni Arlandis i Francesc Devesa han explicat les dades de les dues malalties en Oliva i la Safor. comparant-les amb les del País Valencià i l’Estat Espanyol. Després s’ha fet un animat debat sobre els errors comesos en el tractament de les dues epidèmies.

L’univers fosc: de què està fet el 95% del cosmos?

Alberto Aparici, és físic i divulgador científic. Va estudiar en la Universitat de València, on es va doctorar, especialitzant-se en física de partícules. En l’actualitat es dedica exclusivament a la divulgació científica. És coordinador de divulgació en l’Institut de Física Corpuscular, un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i ha col·laborat en tasques docents amb la Universitat de València i amb la Universitat Jaume I de Castelló. Realitza dues seccions de ciència en Onda Cero radio: La Brújula de la Ciencia, en el programa La Brújula, dirigit per Juan Ramón Lucas, i Aparici en Órbita, en Más de Uno, dirigit per Carlos Alsina. Col·labora habitualment amb el pódcast Coffee Break: Señal y Ruido, dirigit per Héctor Socas, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, i és un dels creadors del pódcast De Ignorancia Sí que Sé, centrat en l’ensenyament de les ciències. Forma part també de l’equip de la secció de ciència del diari La Razón.

Ací teniu l’enllaç a la seua secció sobre ciència en Onda Cero.

Des de mitjan segle XX tenim indicacions que no tot el que hi ha en l’univers es pot observar fàcilment. Això no va ser, en principi, una sorpresa, perquè sabem que objectes com a planetes i cometes no emeten llum, i podrien existir en grans números en les galàxies. Però a mesura que passaven les dècades i s’anaven acumulant les evidències resultava cada vegada més clar que gran part del contingut de l’univers era invisible. En la dècada de 1980 s’havia establit que moltes galàxies contenien molta més matèria de la que veiem, i que aquesta matèria era obstinadament transparent: no emetia llum, però tampoc la bloquejava. Aqueixa substància, la naturalesa de la qual encara desconeixem, rep el nom de matèria fosca. En la dècada de 1990 la situació es va agreujar encara més: el descobriment que l’expansió de l’univers s’està accelerant suggeria que gran part de l’energia del cosmos estava en la forma d’una cosa encara més estranya, i la identitat de la qual també se’ns escapa: l’energia fosca. En la xarrada es va recórrer aquest univers fosc i repassar les evidències que ens porten a pensar que aquestes substàncies existeixen. Desentranyar la vertadera naturalesa d’aquestes “substàncies fosques” és un dels grans reptes de la física del segle XXI.

Què fa un rar com jo en lloc com aquest? Com ens afecten en el dia a dia les malalties minoritàries

En la Setmana de la Ciència la segona xarrada anà a càrrec de Daniel Pellicer, biotecnòleg especialitzat en biomedicina i divulgador científic. Ací teniu el seu compte de Twitter i el seu canal a Youtube .

Dani ens introduí en el món desconegut de les malalties rares. Les també anomenades malalties minoritàries, són un grup molt nombrós integrat per més de 7.000 malalties diferents. Són greus, poc freqüents i afecten a 1 de cada 2.000 persones. Un 80% d’elles tenen origen genètic. Es calcula que les malalties minoritàries en conjunt tenen una prevalença d’entre el 6% i el 8% de la població a la Unió Europea, és a dir, afecten entre 44 i 59 milions d’europeus. Si el mateix criteri s’aplica a l’estat espanyol, podem dir que hi ha 3 milions d’afectats.

Dani ens parlà de les malalties que estudia, la discinèsia ciliar primaria (DCP), una malaltia genètica, caracteritzada per un defecte estructural de las cèl·lules ciliades presents principalment en els teixits respiratoris que té efectes en la seua funció de retindre i expulsar les partícules de pols i d’altres que respirem.

Quan els cilis no existeixen o no funcionen adequadament, com en el cas de la DCP, s’acumulen secrecions a les vies respiratòries que poden provocar infeccions com ara rinosinusitis, otitis recurrents o bronquitis. També es podran veure afectats els cilis de les trompes de Fal·lopi en el sistema de reproducció femení i el flagell dels espermatozoides, podent suposar problemes de fertilitat.

Dani Pellicer ens contà les tècniques innovadores futures per tractar-la amb tècniques d’edició gènica, ja aplicada amb èxit en cultius cel·lulars.

Asociación Española de Pacientes con Discinesia Ciliar Primaria

Enguany hem tornat a parlar de ciència al cor de Gandia de la mà del CEIC, Alfons el Vell juntament amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València (UV). Destacat científics de diversos camps han parlat de les investigacions que duen a terme amb un llenguatge planer seguit per un debat amb el public present. Treballs increïbles que ara queden de moment als laboratoris i centres de recerca però que tindran un impacte important en la societat en les dècades que vindran.

El director del CEIC, Emili Morant, inaugurà dilluns 8 de novembre la Setmana de la Ciència amb unes breus paraules per, tot seguit, donar pas a la presentació de la primera xarrada;

30 anys estudiant la biodiversitat marina, entre Àfrica i l’Antàrtida

Ana Ramos Ramos, de la Universidade de Vigo té una extensíssima trajectòria en el terreny de la biologia marina i ha estat l’homenatjada enguany pel Campus UPV Gandia, que li ha dedicat un mural obra de l’artista urbà Flug i donant el seu nom a un dels seus laboratoris.

En la xarrada, presentada per l’oceanògrafa Núria Marco,  Ana Ramos contà com és de desconegut el mar i les espècies que hi habiten. Ella fou pionera en la participació espanyola en diverses expedicions a l’Antàrtida, on es dedicà amb el seu equip a estudiar el bentos, els organismes que viuen al fons marí. S’hi descobrí una riquesa biològica totalment desconeguda, ben acolorida. Destacà les dificultats de treballar en un entorn tan hostil des d’un vaixell, amb l’ús de dragues, minisubmarins o immersions.

Seguidament passà a explicar-nos el seu treball a la plataforma oceànica de l’Àfrica Occidental en diverses expedicions finançades per la FAO. La idea primera era estudiar les pesqueries per a us alimentari però s’aprofità també per conéixer el fons marí, la geologia i la seua biodiversitat. La riquesa biològica descoberta ha comportat que algunes de les zones marines estudiades s’han protegit.

Una xarrada ben interessants sobre la vida científica d’aquesta investigadora que ha realitzat no només estudis capdavanters sobre l’Atlàntic africà, sinó que ha obert portes a la formació en biologia marina a investigadors africans. Ella és, a més, un referent per a la nova fornada de científiques del mar.

Les noticies del migdia de la televisió valenciana parlaven ahir de la missió DART de la NASA, que en unes setmanes serà llançada en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu és arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita i impactar-hi. La missió començarà en uns dies però no serà fins el setembre del 2022 que la nau xoque contra el seu objectiu, la lluna, a una velocitat d’uns 6 km/s.

Es tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita. Tot això s’emmarca en les primeres passes dels programes de defensa espacial que NASA i ESA estan provant. Algun dia un asteroide es dirigirà contra la Terra i cal estar preparats per fer-hi alguna cosa útil per protegir la humanitat.

Jo en parle en una entrevista que em feren envoltat de telescopis a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Entrevista curteta a les Noticies À Punt Migdia 12 Novembre 2021. Missió DART (A partir del minut 39:44)

Per cinquè any consecutiu, el CEIC Alfons El Vell amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València (UV) col·laboren en la Setmana de la Ciència, una iniciativa destinada a fomentar l’interès per la ciència, la tecnologia i la innovació. De dilluns 8 a dijous 11 de novembre a les 19:30h tindran lloc en la Casa de la Cultura de Gandia (2a planta) les ja tradicionals conferències de la Setmana de la Ciència. L’entrada és lliure.

Dilluns 8: 30 anys estudiant la biodiversitat marina, entre Àfrica i l’Antàrtida

A càrrec d’Ana Ramos Martos, de la Universidade de Vigo. Ana Ramos Martos té una extensíssima trajectòria en el terreny de la biologia marina i és l’homenatjada enguany pel Campus UPV Gandia, que li dedicarà un mural obra de l’artista urbà Flug i li posarà el seu nom a un dels seus laboratoris. Més informació ací, en la pàgina de la Setmana de la Ciència del Campus UPV Gandia.

Dimarts 9: Què fa un rar com jo en lloc com aquest? Com ens afecten en el dia a dia les malalties minoritàries

A càrrec de Daniel Pellicer, biotecnòleg especialitzat en biomedicina i divulgador científic. Ací teniu el seu compte de Twitter i el seu canal a Youtube .

Dimecres 10: L’univers fosc: de què està fet el 95% del cosmos?

A càrrec d’Alberto Aparici, responsable de divulgació en l’Institut de Física Corpuscular (CSIC/UV). Ací teniu l’enllaç a la seua secció sobre ciència en Onda Cero.

Dijous 11: De la «grip espanyola» al COVID-19, un segle entre dues pandèmies

A càrrec d’Antoni Arlandis i Francesc Devesa, autors d’un article monogràfic sobre l’impacte local de la pandèmia de 1918 a Oliva en el número 16 de la revista Cabdells (2018) , que aparegué i es presentà just abans de l’esclat de la pandèmia de coronavirus.

La tardor es consolida ràpidament i els núvols i la frescor s’imposen a tot el país. Caldrà ser pacient i buscar els llocs i els moments oportuns per admirar el cel nocturn. Les meravelles celestes continuen malgrat tot i s’ho val passar una mica de fet per veure-ho personalment. A més a més. amb el retorn a l’hora estàndard (UTC+1 o CEST), mal anomenada horari d’hivern, es fa de nit més aviat i, per tant, les observacions nocturnes son més còmodes.

El mes de novembre ve ple de fenòmens astronòmics interessants. El menú és ben farcit: quatre planetes seran visibles al llarg del mes, 3 en la primera part de la nit i un, una mica abans de l’alba. Una pluja d’estels famosa i de vegades ben abundosa de meteors i el pas d’un planeta menor fàcilment observable.

Quatre planetes a la vista

L’esquiu planeta Mercuri és actualment visible a la matinada, poc abans de la sortida del Sol. Cal trobar un lloc ben lliure d’obstacles mirant a l’est, com ara la vora de la mar, per veure’l en la constel·lació de la Verge, ben prop de l’estrella Spica, un dels 20 estels més brillants del cel.

La matinada del 3 de novembre una lluna minvant, en forma de tall de meló, s’hi situarà damunt. Serà bonic veure el triangle celeste format per la Lluna, Mercuri i Spica.

Després de la posta del Sol podrem admirar la brillantor del planeta Venus, que ben separat de la direcció solar, es fa ben visible al cel del capvespre. Són aquests dies en que els pocs avesats a l’observació del cel se sorprenen de veure un punt tan brillant i l’associen a OVNIs o fenòmens encara més estranys. És tan sols la natura, amics meus.

La vespra nit del 8 de novembre, a partir de les 19 h, una Lluna de 4 dies d’edat (temps passat des del moment de la lluna nova) se situarà prop de Venus. La Lluna, en forma de tall de meló, estarà ben fotogènica, en Sagitari, acompanyada del planeta de la deessa de l’amor.

Els planetes gegants continuen sent visibles en la constel·lació de Capricorm. En fer-se fosc, els planetes es veuen en direcció sud. però en avançar el mes, cada vegada es veuran més a prop de l’horitzó oest.

Saturn, situat a la dreta de la constel·lació és ja ben dèbil. Amb un petit telescopi encara podem gaudir dels anells i de la visió de la lluna principal Tità. La nit del 10 de novembre una lluna creixent se situarà a uns 4° al sud de Saturn, cosa que farà més fàcil la seua identificació.

Júpiter, molt més brillant, situat a l’esquerra de la constel·lació, mostra ben clarament les bandes de núvols i els satèl·lits només observant-lo amb un petit telescopi o uns prismàtics ben afermats sobre un trípode. La nit de l’11 de novembre, la Lluna se situarà a uns 4° al sud de Júpiter. En aquest cas Júpiter és tan brillant que és ben clar saber on és al cel.

Ceres fàcilment visible prop d’Aldebaran, l’estel rogenc de Taure.

Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar fàcilment un asteroide amb prismàtics. Però els propers dies ho podrem fer ja que el primer dels asteroides, 1 Ceres, ara considerat un planeta nan, passarà a només uns minuts d’arc d’alfa Tauri, Aldebaran i, per tant ens servirà de referència. Uns prismàtics ens serviran perfectament per albirar un objecte famós descobert per Giuseppe Piazzi l’1 de gener de 1801. Mirant directament Aldebaran, podrem distingir un puntet brillant al seu costat que anirà canviant de posició de dia en dia. Això ocorrerà a principis de novembre. Diversos programes de simulació com SkySafari i Stellarium ens donen dates diferents per a la màxima aproximació a l’estrella, el 3 i 5 de novembre respectivament, i també distàncies diferents, però totes de l’ordre de 3-10 minuts d’arc. Aquestes diferencies són degudes a l’ús de diferents elements de l’òrbita en cada programa. En qualsevol cas, pot ser una bona oportunitat per observar i prendre imatges d’aquesta conjunció, si les núvols ho permeten, per suposat. Tanmateix no serà fàcil per la diferència de brillantor o magnituds dels dos objectes, Ceres 7,8 i Aldebaran 0,85. Ho intentem? A partir de les 21 h ja podrem veure bé la constel·lació de Taure i Aldebaran en l’horitzó est.

Finalment caldria parlar de les pluges d’estels del mes. Hi haurà 3 pluges, la dels Tàurids del Sud, amb el màxim el 5 de novembre, la dels Tàurids del Nord, amb el màxim el 12 de novembre, totes dues ben febles i associades al cometa 2P/Encke i la més interessant, la pluja dels Leònids.

El 17 de novembre és el màxim de la pluja de meteors dels Leònids. L’activitat de la pluja abasta des del 6 fins el 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable és variable, amb màxim de 20 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó. El cos responsable dels Leònids ha estat identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per observar-los serà la matinada del 17 de novembre, entre las 4 i les 6 de la matinada, cap a la part este de l’esfera celeste quan la constel·lació isca per l’horitzó.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- La Via Làctia sobre l’Observatori Astrofísic de Javalambre, comarca de Gúdar-Javambre, Aragó. 6 d’agost 2021. Moses Rodríguez. (CC BY-NC-ND 2.0)
2-5.- Stellarium.
6.- Carta de la trajectòria de Ceres sobre Taure en novembre de 2021. in-the-sky.org, Dominic Ford