Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Leònides: pols que cau del cel

2

El cap de setmana tenim un espectacle celeste que es repeteix cada any al voltant del 18 de novembre. Les leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle, xocaran contra la Terra formant una pluja de meteors.

Els cometes són cossos de gels, roques i pols, restes de la nebulosa primitiva que no es van condensar en planetes. Aquests cossos antics, a penes modificats, estan situats en les afores del Sistema Solar, en el cinturó de Kuiper o en el núvol d’Oort i es troben congelats i inactius. Pertorbacions gravitacionals entre ells poden espentar aquests cossos cap al Sistema Solar intern, on es troba la Terra. A unes 2 unitats astronòmiques  (300 milions de km) del Sol, el gel comença a fondre’s per l’escalfor de la nostra estrella.  Però en estar en el buit el gel passa directament a fase de vapor i se sublima. Es forma aleshores una cabellera de gas i pols i, a causa del moviment del cometa, aquesta cabellera s’estén cap enrere formant una immensa cua. La sublimació del gel no es suau. S’ha observat que el gas surt en forma de brots violents i dolls, arrossegant pols i roques amb ells i llençant-ho tot a l’espai. Aquest material, que té la mateixa velocitat del cometa, queda en la seua mateixa òrbita. El resultat és que el camí del cometa queda ple de residus girant al voltant del Sol amb el seu mateix període orbital.

La Terra, en la seua òrbita al voltant del Sol, creua les òrbites de diversos cometes al llarg de l’any i en dies concrets. El nostre planeta recull aquestes deixalles cometàries i aquestes, en general menudes (menor d’1 mm), es cremen en entrar a l’atmosfera terrestre a causa del fregament formant unes traces de llum al cel nocturn. L’efecte és similar al que experimentem en conduir per una carretera i en xocar contra un núvol d’insectes. En el moment del xoc contra el parabrises del cotxe ens dóna la sensació que els insectes venien directament cap a nosaltres.

De manera similar, en xocar la pols cometària contra l’atmosfera terrestre, ens dóna també la sensació que els residus cometaris venen cap a nosaltres i des d’un punt concret del cel. Aquest punt d’on sembla que vinguen els meteors brillants s’anomena radiant. Normalment aquests radiants estan associats a una constel·lació ja que sembla que provenen d’un punt d’ella. Els radiants més coneguts són les Perseides (de Perseu) cap al 12 d’agost que estan associats al cometa Swift-Tuttle i el radiant de les Leònides (de Leo) cap al 18 de novembre i associat al cometa Tempel-Tuttle.

Les leònides d’enguany tindran dos pics d’emissió de meteors: un serà el divendres 17 a les 21h 50m amb uns 15-20 meteors per hora.  L’altre serà a les 5h 45m del diumenge 19, unes dues hores abans de l’eixida del Sol i serà molt més intens.  En aquest pic el radiant es veurà en Leo, cap al Sud-est i a uns 60 graus d’altura. Evidentment és interessant estar en el lloc d’observació abans de l’hora dels pics ja que els meteors brillants poden aparèixer molt abans o després dels màxims principals.

Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. És preveu que poden veure’s uns 100-150 meteors per hora des de llocs foscos.

Que tingeu sort i que el cel estiga net de núvols.

Foto: Leònida capturada el 17 de novembre de 1998. Es veu la constel·lació d’Orió i la brillant estrella Sirius. Imatge cortesia de SOMYCE des de l’Observatori Astronòmic de Mallorca.

Mart, més a prop (II)

0

El cicle de conferències sobre Mart organitzat pel Museu de Geologia i el departament de Geologia de la Universitat de València ha donat una visió multidisciplinària del nostre planeta veí. Estudiants, geòlegs, biòlegs i alguns astrònoms van ser el principal públic d’aquestes sessions.

Durant dos dies, el 9 i 10 de novembre passat, un conjunt d’especialistes parlaren de diversos aspectes del planeta Mart al Saló d’Actes  de la Facultat de Farmàcia.

Agustín Chicarro, de l’Agència Espacial Europea i director del Projecte Mars Express explicà aquesta missió, actualment en òrbita polar de Mart, i els seus resultats més interessants.

La nau que arribà el dia de Nadal del 2003 té cartografiat, de moment, el 35% de la superfície amb una resolució de 20 m/píxel. Les fotografies són en estèreo i en color i poden descarregar-se gratuïtament de la xarxa. Aquest fet és usual en les missions europees i americanes ja que si el projecte s’ha finançat amb diners públics, els ciutadans han de poder veure els resultats si ho desitjen.

Sembla haver-se descobert alguns petits volcans actius al costat de grans volcans apagats. L’erosió causada per glaceres sembla també activa. Els gels d’aigua i de diòxid de carboni (CO2) es troben en els pols però també sota la superfície. S’han observat aurores en zones equatorials, cosa curiosa ja que Mart no té camp magnètic. Aquest fenomen de l’alta atmosfera marciana és causat per una reacció d’un camp magnètic antic de l’escorça (paleomagnetisme) a les partícules energètiques del vent solar.

Però la troballa més interessant ha estat trobar la presència de metà (CH4) en l’atmosfera. Aquest fet només pot ser causat per l’activitat volcànica o bé per processos biològics encara no detectats. La concentració de metà augmenta de matí però minva a la vesprada. Discernir entre el vulcanisme o algun tipus de vida marciana no es pot fer de moment per falta de dades.

El radar incorporat a la nau pot observar l’interior del planeta fins a uns 5 km de profunditat. Ha detectat capes de gel pur d’aigua sota la superfície.

Mars Express està donat molt bons fruits així que la missió durarà fins el 2008.

Es va parlar de les futures missions tripulades a Mart. Per anar els europeus sols ESA necessitaria tenir un pressupost 100 vegades més gran del que té actualment, així que segurament el viatge tripulat a Mart serà liderat per NASA i hi participaran totes les altres agències espacials (ESA,  Rússia, Japó, India i Xina.). És important que ESA oferesca algun instrument, com per exemple un explorador robòtic.

Francisco Anguita del departament de Petrologia de la Universitat Complutense de Madrid parlà de l’evolució climàtica de Mart.

Amb una explicació molt clara, només amb transparències i sense l’ajut de l’omnipresent Power Point, va fer un repàs dels trets destacats de la superfície que poden justificar-se amb un passat humit del planeta.

Existeixen canals de 500 km de llargària amb parets d’1 km d’alçada. Semblen ser canals d’inundació pareguts als canals de desaigüe que podem trobar a les glaceres d’Islàndia que fan inundacions sobtades en fondre’s el gel per alguna activitat volcànica.

Apareixen també zones de drenatge que podrien ser causades per pluja marciana.

S’ha detectat l’isòtop de l’hidrogen, deuteri (2H) a l’atmosfera marciana. La quantitat és 5 vegades major que a l’atmosfera terrestre. Podria ser un indicatiu de l’antiga presència d’oceans marcians que es van evaporar.

El fet més rellevant és que l’hemisferi nord de Mart té un desnivell de 5000 metres respecte a l’hemisferi sud. Tot sembla indicar que l’oceà primitiu estaria allí. Les línies de costa semblen clares. Semblen haver rius secs que desemboquen en un “mar” sec.

Els gels del pol sud estan retrocedint de manera que en uns 15-20 anys desapareixeran totalment.

El gran volcans com Olympus Mons semblen tenir grans glaceres i valls glacials en forma  d’U.

El clima de Mart ha passat per diverses fases. A partir d’un clima fret amb l’aigua congelada als pols o subterrània a l’anomenat permafrost, un seguit d’activitat volcànica continuada va llençar a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle com l’H20 i el CO2. Això va escalfar el planeta, va augmentar la pressió atmosfèrica i durant un temps l’aigua va ser líquida a la superfície, amb plujes i núvols. Però després es va passar a una altra fase seca i freda que va congelar l’aigua i el CO2.

A més, fa poc s’ha descobert que l’inclinació orbital és variable i que aquest fet ha d’influir necessariament en el clima.

La vida, si va existir, s’hauria generat en l’època humida però no va passar segurament d’una biologia elemental en passar a l’època seca.

Carlos Fernández del departament de Geodinàmica de la Universitat de Huelva va explicar l’evolució dinàmica de Mart. Va descriure els elements més importants de la topografia i va detallar les diferents èpoques geològiques del planeta.

El divendres 10 vaig haver de realitzar algunes activitats amb estudiants d’un institut de secundària de València relacionades amb la 8ena Setmana de la Ciència a la Universitat de València. Per tant no vaig poder anar a les xerrades del matí. M’hagués agradat molt assistir a la xerrada Química i història de la vida de Juli Peretó, de l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València en que donà una visió més generalitzada sobre la possibilitat de vida en altres planetes.

De la xerrada de Ricardo Amils de la Universitat Autònoma de Madrid – Centro de Astrobiología (CSIC/INTA) Posibilitats astrobiològiques de Mart  m’han contat que parlà de les interessants troballes dels bacteris del riu Tinto que s’alimenten de pirita.

Finalment remarcar una sensació estranya. El planeta Mart era disseccionat per geòlegs i biòlegs, mentre que els astrònoms presents érem minoria. El regne dels planetes que havia estat feu exclusiu dels astrònoms, quan la informació disponible era només accessible a través dels telescopis, ha passat a ser un camp d’estudi dels geòlegs planetaris i dels biòlegs ara que els robots circulen per la superfície marciana. Prova que la ciència és universal i que les parcel·les de coneixement que anomenem astronomia, física, química etc.. són realment artificials i que la natura és una i s’ha d’estudiar des de moltes branques distintes. 

Foto: Sistema fluvial a Mart. Ara aquests canals estan secs però es creu que en l’època humida de Mart l’aigua corria per aquests rius.

Gramàtiques extraterrestres

2

El XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València, va estar lliurat ahir a Alzira a Fernando Ballesteros per l’assaig Gramàtiques extraterrestres que parla de la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre i del tipus de comunicació que utilitzarem quan contactem amb ells.

La possibilitat de trobar vida en altres móns ha estat durant molts anys un pensament molt extens entre astrònoms (veieu sinó la magnífica sèrie Cosmos de Carl Sagan) però no tant entre biòlegs que sempre s’ho havien mirat des de més lluny.

Els estudis extensius de la superfície de Mart, els sorprenents descobriments de vida en situacions extremes (extremòfils) a la Terra i la troballa de més de 200 planetes al voltant d’altres estels ha posat a treballar als biòlegs per veure la possibilitat de biosferes extraterrestres.

Però resulta que buscar vida extraterrestre intel·ligent és més fàcil que buscar vida no intel·ligent ja que la primera va a manifestar la seua presència a gran distància quan aquells sers intenten comunicar-se entre ells.

Algunes grans antenes de la Terra estan ara mateix captant tots els senyals de ràdio de l’univers en busca d’aquestes comunicacions. La revista El Temps va publicar fa uns dies una entrevista a Seth Shostak, membre de l’Institut SETI. La informació rebuda de l’espai és immensa i amb els milions de terabytes d’informació captada no hi ha cap ordinador al món capaç de determinar si en aquestes dades hi ha algun senyal intel·ligent. Per allò, desde l’any 1999 distribueixen trossos menuts d’aquestes dades  als ordinadors de milions de voluntaris d’arreu del món. És un gran projecte de computació distribuïda anomenat projecte SETI@home (web del projecte a Catalunya). Com diuen a la web: SETI@home es un experiment científic que utilitza ordinadors connectats a Internet per a la Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre (SETI). Pots participar executant un programa gratuït que descarrega i analitza informació de radiotelescopis.

Contactar amb aquesta vida intel·ligent serà encara més difícil. La llunyania d’aquests móns habitats faria que els missatges tardaren desenes, centenars o milers d’anys a arribar. Com diu Seth Shostak, seria com llegir Ciceró o Juli Cèsar, textos antics però interessants.

Però com parlarem amb ells? En quina llengua? El llenguatge de les matemàtiques?

D’aquest tema parla el llibre del bon amic Fernando Ballesteros que acaba de guanyar el XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València. Podeu llegir la noticia que ha aparegut a Levante. Fernando és un astrònom de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i autor de nombroses col·laboracions en premsa i en ràdio. A aquest apunt de Javier Armentia es parla de les seues intervencions a Radio 1.  A més compartim, ell i jo, les observacions populars d’astronomia Nits de Divendres, Nits d’estels organitzades conjuntament pel departament d’Astronomia i Astrofísica i per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Del sopar de lliurament dels premis ja n’ha parlat Juli Peretó a aquest apunt.

Quan isca publicat el llibre premiat Gramàtiques extraterrestres ja el comentarem llargament. Enhorabona Fernando!

Mart, més a prop

0

El Museu de Geologia i el departament de Geologia de la Universitat de València organitzen el dijous 9 i divendres 10 de novembre un cicle de conferències sobre el planeta Mart. S’hi parlara de l’exploració duta a terme per la ESA, dels canvis climàtics i de l’evolució geològica que ha passat el nostre veí planetari i de la possibilitat de trobar vida al planeta roig. Agustín Chicarro, Francisco Anguita, Carlos Fernández, Ricardo Amils i el nostre company blocaire, Juli Peretó, són els conferenciants invitats.

Us pose el programa del cicle de conferències que m’han enviat des del Museu de Geologia de la Universitat de València.

——————–

Mart, el quart planeta del Sistema Solar, forma part dels anomenats planetes tel·lúrics per la seua natura rocosa i és possiblement, el més semblant a la Terra.

 

Les primeres observacions sobre Mart foren realitzades per Cristiaan Huygens el 1659; tanmateix, el 1877 presentà una oposició molt propera a la Terra i foren descoberts els seus satèl·lits Fobos i Deimos, mentre l’astrònom Schiaparelli es dedicà a cartografiar acuradament la seua superfície, descrivint, entre altres, els canali, que despertaren les especulacions sobre la possible vida a Mart.

 

Tanmateix, l’exploració espacial de Mart començà el 1963, encara que no va ser fins 1965 quan la Mariner 4 va transmetre les primeres informacions des de les seues proximitats.

 

El Juny de 2003 l’Agència Espacial Europea (ESA) llençà la sonda Mars Express que actualment orbita sobre Mart junt amb altres sondes de la Nasa, l’última arribà  a Mart el 10 de març de 2006.

 

Aquest cicle de conferències sobre Mart s’articula sobre l’exploració duta a terme per l’Agència Espacial Europea (Agustín Chicarro), els seus resultats i els seus futurs projectes que aquesta Agència té sobre l’exploració científica de Mart. Les dades obtingudes a través de les imatges enviades fins a la Terra per les sondes Mariner 6, 7 i 9, les Viking I i II, la Mars Pathfinder, la Mars Express, la Mars Global Surveyor i la Mars Reconnaissance Orbiter, són analitzades per a interpretar els possibles canvis climàtics ocorreguts en Mart (Francisco Anguita) i l’evolució geològica d’aquest planeta (Carlos Fernández). A les preguntes: existeix o va existir vida a Mart? ens remetrem a una visió més generalitzada sobre la possibilitat de vida en altres planetes (Juli Peretó) i a la més immediata (Ricardo Amils) sobre el nostre planeta veí, amb el que hem compartit moments semblants de la nostra llarga història dins del Sistema Solar.

Lloc: Saló d’Actes de la Facultat de Farmàcia. Burjassot.

Dies: 9 i 10 de Novembre de 2006

Programa: Dia 9

Matí

10 h-Agustín Chicarro– Agència Espacial Europea. Director del Projecte Mars Express

"Una visió global de la missió Mars Express"

12,30 h-Francisco Anguita– Dpt. Petrologia , Universidad Complutense, Madrid

"L’evolució climàtica de Mart"

Vesprada

16,30 h-Carlos Fernández– Dpt. de Geodinàmica Universidad de Huelva

"L’evolució dinàmica de Mart".

Dia 10

Matí

10 h-Juli Peretó– Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València.

"Química i història de la vida"

12,30 h-Ricardo Amils– Universidad Autónoma de Madrid-Centro de Astrobiología (CSIC-INTA).

"Possibilitats astrobiològiques de Mart

16,30 h. Taula Redona.

ORGANITZA: MUSEU DE GEOLOGIA. DPT GEOLOGIA

PATROCINEN: Universitat de València. Càtedra de Divulgació de la Ciència i Facultat de Biologia

COL·LABOREN: Bancaixa i Facultat de Farmàcia

El cel de novembre 2006

0

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a partir de les dotze veurem Saturn entre la zona est i sud del cel.

La constel·lació de la Balena (Cetus) ocupa una gran porció del cel, al sud de Pisces i Àries. Cassiopea, reina d’Etiòpia, va gosar dir que ella era més bella que les Nereides, filles de Posidó. Aquest déu, en represàlia, envià el monstre Cetus per assolar les costes del regne. La princesa Andròmeda, filla de Cassiopea, va ser oferida al monstre en sacrifici per aplacar el déu, però l’arribada de Perseu, que matà el monstre, la salvà.

L’estrella Omicron Ceti, també anomenada Mira, és una gegant roja, unes 300 vegades més gran que el Sol. És una estrella variable polsant que augmenta i disminueix molt de brillantor al llarg d’un període d’11 mesos. La seua variació en brillantor fa que de vegades desaparega del cel observable a ull nu. Hi ha astrònoms que han especulat que la primera observació d’aquesta pulsació podria associar-se a l’estel de Betlem.

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a la segona part de la nit, a partir de les dotze, podrem gaudir en la constel·lació de Leo del planeta Saturn entre la zona est i sud del cel. El dia 13 tindrem un encontre pròxim entre una Lluna en quart minvant i Saturn. El dia 18 de novembre veurem la pluja d’estels de les Leònides en la constel·lació de Leo, prop de Saturn. Són restes del cometa Tempel-Tuttle recollides per la Terra en travessar l’òrbita del cometa.

La Lluna serà plena el 5 de novembre, mentre que el 12 estarà en fase de quart minvant. El dia 20 tindrem una lluna en fase de nova. Finalment, el 28 de novembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

La nau Mars Express, en òrbita al voltant de Mart, ha obtingut imatges de la regió de Cydònia, la zona de la famosa “cara de Mart“. Les fotos obtingudes amb la càmera estèreo d’alta resolució presenten algunes de les més espectaculars vistes del planeta roig.

La “cara de Mart” és una formació molt erosionada. Les primeres imatges foren preses per la nau Viking el 1976. Les condicions particulars d’il·luminació de la formació la feien semblants a un rostre humà. Això va portar a molts amants de les conspiracions i de les pseudociències a especular sobre l’existència d’una avançada civilització marciana a la qual s’atribuí la “cara”. El 1998, unes imatges de la nau Mars Global Surveyor, preses en unes altres condicions d’il·luminació, ja confirmaren l’inexistència d’aquesta cara.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de novembre. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Valencians frustrats al Saló del Manga

0

 

Saló del MangaCircumstàncies familiars m’han portat a la Farga de l’Hospitalet per visitar el Saló del Manga el passat dissabte 28 d’octubre. El que no esperava era veure el que vaig trobar.

Coses de TV3 i de C33/K3. Els meus fills s’han afeccionat al manga. Primer va ser Doraemon. Després Bola de Drac, amb les aventures de Goku buscant les set boles de drac. Ara ja són Doremí, One Piece, Fushigi Yugi i d’altres. Totes vistes a la televisió pública catalana.

Així és que fa unes setmanes la meua filla va anar, poc a poc, convencent-me d’anar a veure el Saló del Manga, que se celebrava a l’Hospitalet, el passat cap de setmana. Per cert, per a quan la versió en català de la web?

El dies passaven i jo no n’estava molt convençut. Però haig de reconéixer que a mi també m’agrada certs tipus de manga, per la imaginació, per l’acció i per la mala bava que de vegades tenen. Però quan cal ser acurats ho són. Recorde un episodi de Doraemon, on s’explicava de manera exacta el que eren els cometes, immenses boles de gels i pols que provenen dels confins del Sistema Solar,  i fins i tot en construïen un…

Conéixer els autors de les sèries preferides també era temptador. Així que el dissabte 28 de matinada agafàrem el cotxe i cap a l’Hospitalet. Ja m’hagués agradat agafar el tren ràpid Euromed. Però el primer tren ix de València a les 6:40 i el primer tren de rodalies de la Safor ix a les 6:53. Aquest és el país que tenim. Impossible arribar a Barcelona a una hora decent des de les comarques centrals del País Valencià.

Doncs, no passa res. No tenim unes autopistes que vertebren el territori? Doncs gastem-les…

A les 11:30 arribem a l’Hospitalet. Deixem el cotxe a l’aparcament del centre comercial. El primer que em sorprèn és que en sortir per comprar les entrades, un cartell avisa que l’aparcament ja és ple. Ha vingut d’un pèl. Després, ens sorprenen, de manera desagradable, dues immenses cues, millor dit, dues immenses riuades de gent. Una de les cues, que donava completament la volta a la Farga i que anava en el sentit de les agulles del rellotge era per comprar l’entrada. Ens posem a la cua.  L’altra cua, que era paral·lela a l’anterior, donava també completament la volta a l’edifici però en sentit contrari a les agulles del rellotge. Era la cua d’entrada al recinte. Semblava, però, que les cues avançaven ràpid, o això semblava al principi.

Després de dues hores i sense poder veure encara la taquilla, allò ja pintava malament i mostrava un aspecte de desorganització que no haguera pensat mai en un esdeveniment tan important i que ja s’havia realitzat onze vegades. Les dues cues paral·leles s’havien pràcticament aturat.

Sort que l’espera es feia entretinguda veient les disfresses que portava la gent. Ací Zelda, allà Doremí, per ací Darth Vader, els personatges de One Piece amb una bonica bandera pirata…

Per fi arribem a les taquilles. Trenta persones davant nostre, a les 14:00 hores, 2 hores i mitja de cua, i és llavors quan ens comuniquen que per excés d’aforament la Farga no vendrà més entrades avui. Si hi ha sort, i la gent que està dins comença a marxar, potser a les 15:00 tornaran a obrir. La gent s’impacienta i demana fulls de reclamació per protestar…

Dues hores i mitja és un temps suficient per fer amistat amb els que estan davant i per darrere a la cua. L’home de davant diu que ha vingut els últims 7 anys i no havia vist mai tanta gent ni tanta desorganització. La xica adolescent de darrere, que va amb el seu company ens compadeix. “Veniu des de València i no podeu entrar. Quina canya?”. Mentre un grup de xiques protesta i una de d’elles es posa histèrica i no para de parlar…..

A les 15:05 marxem. Definitivament no entrarem avui. Quan cap a les 16:00, el cotxe envolta l’edifici de la Farga en direcció a la C32, cap a València, veiem gent disfressada que havíem fotografiat a les 13:30 a la cua de les entrades i que encara els quedava una bona hora per entrar….

Tornem a casa. Per compensar el viatge, fem parada a Tarragona. Sempre m’ha agradat Tarragona on conviuen les ruïnes romanes amb les edificacions modernes i s’hi respira una agradable tranquil·litat. Uns espectacles de carrer animaven la Rambla Nova junt als cartells d’una campanya electoral quasi conclosa.

Quines conclusions hem de traure de tot plegat?

Primer: cal comprar les entrades abans. Per internet o per servicaixa. Però a cap web o notícia de diari, ràdio o televisió es va advertir que allò podia petar. Ara bé, a la web del Saló del Manga apareixia un avís sospitós:  La dirección del Saló de acuerdo con los responsables de seguridad y de protección civil, decidirá cuando se limitará el acceso a La Farga en funció del nivel de ocupación del recinto. De tota manera, segurament no haguérem entrat ni amb l’entrada a la mà.

Segon: L’organització no va advertir a la gent de la cua que no entraria. Nosaltres no haguérem esperat tantes hores i haguérem visitat CosmoCaixa, per exemple, i així ho haguérem passat millor. Haig de pensar que l’assistència va desbordar les expectatives de l’organització.

Tercer: No hi tornaré llevat que el Saló del Manga es faça a un local molt més gran.

Per tant, el que, a priori, havia de ser una crònica d’una visita a l’exhibició del còmic de factura japonesa, ha estat només la crònica d’una frustració.

Donat que no he sentit enlloc cap notícia del que va passar fora del Saló del Manga, que aquesta crònica d?una visita frustrada servesca com a protesta davant de l’organització…

Publicat dins de Personal | Deixa un comentari