“Veles e vents” fins a Mercuri
Us pose, traduït, l’article sobre el cràter Ausiàs March de Mercuri que Rafael Montaner ha publicat avui en el Levante. Està bé, amb infografies i informació nova sobre el tema. Però, per altra part, ha oblidat parlar de Carles Duarte, el poeta que “descobrí” el tema del cràter mercurià i obvia la primera publicació sobre el tema al Quadern d’El País i l’entrevista que va fer Vilaweb a David Morrison. Pose l’enllaç a l’article original de la web de Levante. Adjunte l’article original en pdf.
“Veles e vents” fins a Mercuri.
Rafael Montaner, València.
Quan Ausiàs March implorava a “Veles e vents” que es compliren els seus desitjos, poc s’imaginava que aquell viatge d’amor el duria a 91,7 milions de quilòmetres de la Terra. Un cràter de Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, llueix des del 1979, el nom del poeta valencià més universal.
Ausiàs March, el poeta valencià més universal, ho és també en el sentit literal d’aquest adjectiu. La ploma més celebre de les lletres del Segle d’Or valencià té un petit buit en l’Univers, ja que el poeta de la Safor dóna nom a un cràter de Mercuri que amb una superfície de 5447 km2 és quasi tan gran com la província d’Alacant. L’autor de “Veles e vents” forma part de l’Olimp de grans genis de la literatura i l’art amb què el 1979 la Unió Astronòmica Internacional (IAU) “batejà” 297 cràters del planeta més pròxim al Sol.
Encara que fa més de tres décades que el falconer major d’Alfons V el Magnànim orbita al voltant de l’astre rei, aquest fet ha passat quasi desapercebut per als astrònoms valencians. El primer a qui li cridà l’atenció el topònim mercurial dedicat a March va ser a Ángel Ferrer, coordinador de la Secció Planetària de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), que donà a conéixer la bona nova amb el comentari “¡¡¡Sí… és ell!!!” en un article sobre Mercuri publicat el 1998 en Huygens, la revista de la AAS.
Tanmateix Ferrer no es preguntà qui estava darrere d’aquest salt de 91,7 milions de quilòmetres que ha catapultat al literat valencià des de la Terra a Mercuri. Aquest interrogant l’acaba de resoldre Enric Marco, investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i autor de “Pols d’estels”, el bloc d’astronomia en valencià més seguit amb 300 entrades diàries.
La NASA, l’agència espacial nord-americana, que actualment té la sonda “Messenger” orbitant al voltant de Mercuri no deixa dubtes del fet que el senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa ho és també d’un tros de Mercuri. Així, en la imatge que aquesta missió no tripulada va fer el 4 de maig del cràter March diu: “named for the 15th century Valencian poet (anomenat així pel poeta valencià del segle XV) Ausiàs March“.
De Mariner 10 a Messenger
Però la història arranca molt abans, el 3 de novembre de 1973, quan alçà el vol des de Cap Cañaveral la sonda “Mariner 10” cap al planeta més interior del Sistema Solar. Fins aleshores, aquesta mole rocosa amb aspecte similar a la Lluna – el seu diàmetre és de 4879,4 km – era una perfecta desconeguda. La seua observació des de la Terra “és molt difícil, només un petit disc, amb fases com la Lluna i unes poques ombres en la seua cara il·luminada“, escriu Ferrer. Mariner 10 acabà amb aquella foscor en enviar 10000 imatges del 45% de la superfície mercurial, descobrint una escorça clivellada de cràters, producte de l’impacte d’enormes meteorits. Un treball que remata ara Messenger fotografiant tot el planeta.
“Mercuri, l’Hermes grec, era el déu romà de comerciants i de lladres, però també també de literats i poetes -conta Marco- d’ací que la IAU volguera immortalitzar pintors, escriptors, músics i poetes en la toponímia mercurial“.
La comissió internacional encarregada de “batejar” els cràters estava dirigida per l’astrofísic dels EUA David Morrison, científic emèrit de la NASA i ara director del Centre Carl Sagan per a l’Estudi de la Vida en L’Univers, del SETI Institute, “una organització privada dedicada a investigar l’existència de vida extraterrestre intel·ligent“, apunta Marco. Morrison, a més a més, va ser el primer doctorand de Carl Sagan, el cèlebre astrònom de la sèrie televisiva “Cosmos“.
La comissió internacional trigà menys de 12 mesos en elegir els “herois de la cultura” que haurien de donar nom a la geologia de Mercuri. Segons contà Morrison a la revista digital novaiorquesa “Cabinet” el 2007, l’objectiu del grup que dirigí va ser crear “un banc de noms amb àmplia representació internacional“. Jennifer S. Blue, responsable de la nomenclatura planetària del Centre de Ciència Astrogeològica del Servei de Geologia dels Estats Units, front a una pregunta de Marco sobre la raó de l’elecció de March, respon que “Morrison creu que va ser un suggeriment seu. El doctor diu: “Volia estar segur que els escriptors catalans, així com els castellans, estigueren representats entre els cràters de Mercuri“.
Ausiàs March és l’únic escriptor del nostre àmbit linguístic present en l’espai. El seu cràter està en l’anell muntanyós de Caloris, un gegantesc forat de 1300 km de diàmetre, la grandària del qual és 2,6 vegades la d’Espanya. Ferrer relata que Caloris “Va ser causat per l’impacte d’un meteorit de 100 km de diàmetre fa 3600 milions d’anys. L’impacte va ser tan violent que la seua ona sísmica badà la cara oposada del planeta“.
Article “Veles e vents” hasta Mercurio. Rafael Montaner, Diumenge, 30 d’octubre 2011.
Foto: Ausiàs March de José Rausell en Gandia. Autor: Emili Selfa Fort