Pols d'estels

En el marc del 20é aniversari del parc natural, us proposem una vesprada per gaudir de la natura, la cultura i el cel nocturn de la Tinença.

La jornada començarà amb una xarrada del 20é aniversari, continuarà amb ànim festiu Contes, sons i cançons, un espectacle de Salva el Mussennacitu, que omplirà la plaça de música, històries i sons de muntanya en un ambient familiar i participatiu.

Quan caiga la nit, continuarem a La Societat (local social) amb una activitat organitzada en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc. Descobrirem la importància de preservar un cel nocturn de qualitat, coneixerem les claus de l’eclipsi solar del 12 d’agost i finalitzarem amb una observació astronòmica del cel de la Tinença amb l’ajuda de telescopis.

Vine a descobrir la Tinença… del dia a la nit. 

• Dia: Dissabte, 18 de juliol
• Lloc: La Pobla de Benifassà
• Horari: 
  • 19.00 h – Xarrada del 20é aniversari i Contes, sons i cançons, amb Salva el Mussennacitu (Plaça de l’Ajuntament).
  • 20.30 h – El cel de la Tinença (La Societat – local social): xarrada sobre la protecció del cel nocturn, l’eclipsi solar del 12 d’agost i observació astronòmica amb telescopis. Amb Enric Marco i Ángel Morales-Rubio, Universitat de València

• Avís: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Reserva la teua plaça indicant el nom, el telèfon mòbil, la població i el nombre de persones (especificant els menors, si escau) als telèfons 964 715 720 / 650 412 497 o al correu parque_tinenbenifassa@gva.es.
• Recomanacions: Porteu calçat còmode, una llanterna (preferiblement de llum roja), una cadira plegable o una tovallola per a seure i el sopar per gaudir de la vetlada sota les estreles.

Dimecres 15 de juny, amb una calor xafogosa, s’aplegava a Ador, una localitat situada al sud de la comarca de la Safor, i de la subcomarca de la Vall del Vernissa, just al peu de la serra. La xarrada es va fer a l’edifici polivalent Casa dels Joves, en una sala amb aire condicionat que s’agraïa moltíssim.

Rebut i presentat pel regidor de cultura Àngel Mascarell, vaig explicar primerament la geometria dels eclipsis (Per què se’n veuen tan pocs?), els registres d’eclipsis històrics, aturant-me més en els darrers del segle XX, per acabar explicant les característiques especialment difícils de l’observació de l’eclipsi d’enguany.

La Lluna s’encontrarà amb el Sol només mitja hora abans de la posta, de manera que l’eclipsi ocorrerà fregant l’horitzó oest. Així que serà necessari tenir un horitzó lliure d’obstacles per veure el fenomen.

Ador es trobarà fora de la banda de totalitat i, per tant, només veurà l’eclipsi com a parcial, amb un 99,88% d’ocultació. No es farà de nit. A l’hora de l’eclipsi el centre urbà estarà ja a l’ombra de la serra, de manera que caldrà pujar a la muntanya per a observar com la Lluna cobreix el Sol. I això és el que pretén fer l’ajuntament. Reuniran tots els interessats i pujaran junts per situar-se sota l’ombra de la Lluna.

La xarrada acabà amb unes interessants preguntes.

Gràcies a l’ajuntament d’Ador i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

El dia de l’eclipsi s’acosta a passos agegantats i continue explicant allà on hi ha interés en explicar com els produeixen els eclipsis i quines són las característiques de l’eclipsi del 12 d’agost i com es podrà veure (o no) en cada indret de la banda de totalitat. El moment de l’encontre de la Lluna amb el Sol, ben prop de l’ocàs, fan que l’observació siga especialment delicada.

Amb la sala de la Casa de Cultura d’Alpuente ben plena, vaig ser presentat per Alícia Herrero, de família del poble, i organitzadora de l’esdeveniment.

Des de l’antiguitat els eclipsis s’han vist com a una distorsió de l’ordre natural de la natura. Si els moviments del Sol, de la Lluna i de les estrelles ha estat sempre tan perfecte, una obra divina, que, de sobte, el dia es convertesca en nit va estar sempre vist amb horror. Les elits, els savis i el poder ja sabien quin era el mecanisme real de l’ocultació solar per la Lluna i, fins i tot, en coneixien la periodicitat.

Més endavant, les lleis de Newton donaren llum a un coneixement precís dels fenòmens dels eclipsis i, la por del poble a la foscor sobtada s’anà convertint en admiració i joia. Ara els eclipsis mouen milions d’entusiastes arreu del mon per conèixer o rememorar l’experiència d’estar uns minuts sota l’ombra de la Lluna.

Alpuente és una població de la Serrania que estarà en la banda de totalitat i, per tant, gaudirà d’una ocultació d’1 min i 27 segons. Tanmateix la vila d’Alpont s’alça en el tossal que uneix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord. Cap a l’oest es troba el pic de la Veleta, amb el seu mirador. Des de el poble l’eclipsi és inobservable però sembla que des del mirador de la Veleta es podrà veure perfectament.

La xarrada acabà amb un torn de preguntes molt interessant en que s’advertí a la població d’observar l’eclipsi parcial sempre amb protecció ocular amb ulleres d’eclipsi. Els instruments com telescopis i prismàtics es poden usar per projectar sobre una pantalla (paper, paret, etc) però si es vola observar directament han de tindre posat els filtres solars. Protegiu els vostres ulls i no feu res d’arriscat sense consultar-ho abans.

Després de la xarrada es repartiren ulleres d’eclipsi per a tots els assistents.

La visita a Alpont continuà a un dinar i una visita cultural a la bella població, primeres ciutats conquerides per Jaume I. De fet el poble està de referències al rei.

Gràcies al poble d’Alpuente per la rebuda i per la visita cultural a la vila històrica.

Informació sobre l’eclipsi de 12 d’agost de 2026 a Alpuente.

Fullet informatiu eclipsi Alpuente

Com cada any l’ajuntament i el Centro Cultural de la població de Manzanera organitzen un cicle estiuenc dedicat a l’astronomia. La bellesa dels seus paisatges i del cel nocturn hi contribueixen, fet que ha permés atorgar a tota la comarca aragonesa Gúdar-Javalambre un certificat Starlight. Però les persones que ho fan possible cada any no s’ha d’oblidar tampoc. La bibliotecària Pilar Alpuente i el veí Raul Moreno en són els responsables.

Dissabte passat vaig ser invitat a parlar d’Heliofísica, ciència que estudia com funciona la nostra estrella. El Sol no és només una estrella, és l’astre que permet la vida a la Terra. A més la seua proximitat ens ajuda a comprendre els processos que s’esdevenen en el seu interior, com interactua el plasma solar amb el camp magnètic, com es produeixen les tempestes solars i les aurores.

Les regions actives solars son la font de les tempestes solars que, a causa de les reconnexions magnètiques poden llançar immenses bambolles de material ionitzat cap a la Terra. Sort que el camp magnètic terrestre desvia aquest plasma solar cap a les zones polars, amb la conseqüència de formar aurores boreals i australs.

I com enguany és l’any de l’eclipsi i Manzanera es troba en la zona de totalitat també vaig explicar com es produeixen els eclipsis i com observar-los de manera segura. I com que la població es trobarà a l’ombra de l’eclipsi, també es parlà d’on observar-lo en zones pròximes.

Després de sopar les activitats es traslladaren al Balneari de Manzanera, el Paraiso, des d’on amb diversos telescopis, s’observà el cel nocturn, mirant M13, M57, H i X Persei entre altres objectes, i vaig contar històries de les aventures d’herois celestes i de Zeus.

Abans de la xarrada es va fer una observació solar amb instruments de l’Associació AstroAras.

La ronda de les xarrades estiuenques als Parcs Naturals valencians ja han començat. Divendres passat, 3 de juliol,  a la Casa de Cultura de Pedralba, la Serrania, invitats pel Parc Natural del Túria i per l’ajuntament ens disposarem a parlar dels problemes de la llum artificial nocturna.

Enguany però, i a causa de l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, la jornada va tenir dues xarrades diferenciades.

La tradicional xarrada de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient i una xarrada sobre el  perquè ocorren els eclipsis i les mesures de precaució per a un observació segura, així com també explicarem detalladament les característiques locals de l’eclipsi que veurem a mitjan agost.

Quaranta assistents a les xarrades que, traslladats després al Mirador de la Muela, van gaudir després de l’observació de Venus, de nebuloses (nebulosa de la Lira, M57), cúmuls estel·lars (H i X Persei) i globulars (M4)  i finalment, quan passades les 12 de la nit, l’eixida de la Lluna ens permeté veure les muntanyes, cràters i mars lunars.

El cel de Pedralba és meravellós. S’hi veien perfectament les constel·lacions, entre l’Escorpí i Sagitari s’hi veia eixir la Via Làctia i com cobria tot el cel fins a Cassiopea passant pel Cigne. Les comarques de l’interior valencià encara conserven el cel nocturn. El problema, com sempre, és la zona metropolitana de València, molta llum i molts de trànsit d’avions que omplien el cel de traces. També s’observà una gran quantitat de satèl·lits.

Gràcies al Parc del Túria, als tècnics del Parc, en especial a Isaac, i a l’ajuntament de Pedralba.

Jornada de conscienciació al voltant de la contaminació lumínica i observació astronòmica

Pot la llum contaminar el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica, a més de perjudicar a la nostra societat en l’àmbit econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital l’obscuritat i si les en privem, alterem greument el seu ecosistema.

El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i l’Ajuntament de Pedralba, vos invitem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conéixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica”. La jornada consistirà en una ponència, a la Casa de la Cultura de Pedralba, impartida pel Dr. Àngel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València.

Una part de l’activitat es dedicarà a parlar de l’eclipsi solar total del 12 d’agost, ja que Pedralba es troba en la banda de totalitat. Coneixerem les característiques principals de l’eclipsi i quines mesures són les adequades per observar-lo de manera segura.

Posteriorment es portara a terme, en el “Mirador de la Muela”, una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

• Dia: divendres 03 de juliol de 2026.
• Hora d’inici: 19: 30 h
• Lloc de trobada: Casa de la Cultura de Pedralba.(Carrer Rocheta, 2)
• Durada aproximada : 5 h
• Avisos : Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
• Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96 271 87 15 – 660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
  • Nom complet de la persona responsable
  • Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
  • Telèfon mòbil
  • Població de procedència
• Recomanacions: Porteu llanterna amb filtre roig, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada.
• Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-i o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar

  “ Recomanem la subscripció al llistat de distribució de activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”- http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-turia/suscripcion

L’estiu avança amb fortes calorades que baden les pedres. El cel nocturn, però, ens deixa veure els seus encants. Les constel·lacions estiuenques ja guaiten per l’horitzó est en fer-se fosc. Les xarrades i les observacions nocturnes ja són preparades enguany amb l’afegit de convidar a gaudir de l’eclipsi de sol. Lluna plena, per tant queda només una llunació i mitja per a la trobada de Selene amb el Sol. Només 42 dies…

Planetes

Mercuri es podrà veure molt prop de l’horitzó oest els primers dies de juliol però serà no visible més endavant per la proximitat aparent al Sol. De fet el 12 de juliol Mercuri se situarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 4° 50´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continuarà sent la reina del capvespre. El 2 de juliol el planeta se situarà al punt de major altura respecte a l’horitzó oest, cap a la constel·lació de Leo.

La nit del 9 de juliol Venus se es trobarà en conjunció (molt prop) de Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo, formant un bonic duet. Uns dies més tard, el 15 de juliol la Lluna, Regulus i Venus formant un trio.

La nit del 17 de juliol tindrem una conjunció de Lluna i Venus, amb la Lluna a 2° 01´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo. Una altra possibilitat de fer una foto interessant.

Júpiter ja ha deixat de ser el rei del cel i s’acosta cada dia que passa a l’astre rei. Els primers dies del mes encara el podem trobar ben prop de l’horitzó oest.  El 29 de juliol Júpiter, s’alinearà amb el Sol, és a dir, es trobarà en conjunció solar. Júpiter passarà a 0° 28′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 6,30 ua. A partir d’aquest moment Júpiter serà un planeta matutí.

Saturn es veu a la matinada en la constel·lació de Peixos. Els primers dies del mes el podeu veure eixir per l’horitzó est cap a les 2 de la matinada. Per això en passar les hores el veureu ben alt al cel durant la segona part de la nit.

El 26 de juliol Saturn entra en moviment retrògrad. Saturn detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Fets destacats

•El 6 de juliol la Terra arribarà a l’afelio, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0166 ua del Sol.

La nit del 10 a l’11 de juliol la Lluna farà un acostament pròxim al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 1° 06’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Taure.

La nit del 24 de juliol podrem gaudir de l’aproximació de la Lluna i Antares. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrela alfa de la constel·lació de l’Escorpí, en direcció sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors

29 juliol. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

30 juliol. Pluja de meteors δ Acuárids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

•30 juliol. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Al saló d’actes de l’ajuntament, amb la presència de l’alcalde Àlex Ruiz Gadea, i la sala bastant plena, vaig estar contant les idees antigues sobre els eclipsis, la por de la plebs, però també l’ús que se n’ha fet d’aquests fenòmens extraordinaris per a l’avanç de la ciència: la descoberta d’un nou element químic, la realitat de les protuberàncies com a parts de l’atmosfera solar,  la confirmació de la Teoria General de la Relativitat, etc.

També va caldre parlar sobre el mecanisme de l’eclipsi solar, de la coincidència extraordinària de les similituds en les grandàries angulars de la Lluna i el Sol vistos des de la Terra, sense parangó en tot el sistema solar, dels moments màgics quan el disc lunar cobreix el Sol en ple dia i s’esdevé de sobte la nit.

I, clar, ho vaig particularitzar per al cas de la població de Bellreguard, fora de la zona de totalitat però d’on es pot veure el fenomen de l’eclipsi parcial en pràcticament tot el terme municipal, principalment cap a la platja.

Un vespre intens que acabà amanit per les interessants preguntes del públic, sobretot la d’un xiquet curiós de la primera fila. Gràcies a tots, especialment a l’ajuntament de Bellreguard per convidar-me. L’esdeveniment ha estat organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard.

Sota el títol «El gran eclipsi total de 2026: Què veurem el 12 d’agost?», la sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Per què és una cita històrica?

L’eclipsi que tindrà lloc el 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu.

Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com:

Ubicacions ideals: Les millors zones de la comarca per a seguir l’eclipsi.

El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat.

Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.

L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Arriba l’estiu amb les primeres calorades. Durant molts dies el termometre ja s’ha enfilat per damunt dels 30 graus.  La calor s’imposa ja al mes de juny. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny. Aquest serà un estiu especial ja que en només en mes i mig tindrem el gran eclipsi solar del 12 d’agost. Prepareu-vos bé per poder gaudir-lo en tota la seua magnitud.

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 10:24 hora local, el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu. L’estiu acabara el 23 de setembre a les 2:05. Per tant la seua durada serà de 93 dies 15 hores i 40 minuts.

Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.

I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores, aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.

La imatge del principi d’aquest text ens mostra clarament el fenomen. Un panorama compost de tres sortides de sol, per tant, mirant cap a l’horitzó est, que mostra la trajectòria del sol als solsticis (estiu a l’esquerra, hivern a la dreta) i equinoccis (primavera/tardor al centre). En els equinoccis el sol ix exactament per l’est*. Al solstici d’estiu el sol ix al punt més allunyat possible, depenent de la latitud del lloc, a l’esquerra del punt est, mentre que el solstici d’hivern el sol ix al punt més separat possible a la dreta del punt est. Com es veu a la figura adjunta de l’esfera celeste, aquest fet fa que el recorregut del sol al llarg del dia siga molt diferent. Serà màxim, avui 21 de juny, en el solstici d’estiu, i amb un màxim de  hores de sol i mínim en el solstici d’hivern, amb un mínim d’hores de sol.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A València, el sol haurà eixit avui al punt de l’horitzó situat al nord-est, exactament a 58º des del nord i es pondrà pel nord-oest a 58º des del nord (360 – 302 = 58º) tal com es pot veure en la taula adjunta. La durada de la llum diürna serà màxima avui, 14 h 57 min i 29 segons. De la taula també s’observa que la variació de la llum solar romandrà pràcticament constant durant els pròxims dies. L’altura del Sol al cel està invariable, estàtica. D’ací ve el nom de solstici, del llatí solstitium: de sol, i stare, ‘estar parat’.

Avui és el dia més llarg de l’any. A partir d’ara el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol contra la nit i la foscor.

Els humans, des que alçàrem els ulls al cel, ens hem preguntat recurrentment què fem ací, quin és el nostre propòsit a la Terra, que és la vida i com ha sorgit. Durant mil·lennis la mitologia ha bastit les respostes adequades a aquestes preguntes. Som la creació d’unes entitats màgiques que ens han situat al centre del cosmos.Tanmateix, amb l’esperit crític dels humans, la ciència ha contribuït a que haguem anat abandonant al llarg de la història aquest privilegi diví i la llar on vivim ha sigut retirada a un racó allunyat de qualsevol centre. Primer Copèrnic separà la Terra del centre del sistema solar, després Shapley allunyà el Sol del centre galàctic, i fins i tot Hubble ens relegà a una galàxia qualsevol d’entre 200 mil milions d’aquestes.

Per tant, si aquest planeta és un entre tants, és possible que la vida siga ben normal per tota la Galàxia? O, per contra, gaudim d’alguna prerrogativa i estem vivint en l’indret espaciotemporal adient? Fins ara aquesta qüestió s’ha estudiat només des del punt de vista biològic però potser la gràcia de la nostra existència a la Terra s’haja d’estudiar també des de l’astrofísica.

Ecos de l’univers violent, finalista del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2025, de Manel Perucho, tracta amb detall els fenòmens més violents de l’univers. La seua recerca se centra en l’estudi de fluids relativistes en diferents escenaris astrofísics. I entre aquests escenaris s’hi troben els dolls generats en nuclis actius de galàxies o en estels binaris de raigs X i raigs gamma.

En els primers capítols del llibre es repassen els últims avanços del que es coneix com a univers violent. El big bang, els primers estels que acabaren en gegantines explosions de supernoves, estels binaris de raig X i gamma, nuclis de galàxies actives, estels de neutrons, coalescència d’estels de neutrons, forats negres estel·lars o galàctics que banyen el seu entorn de fluxos de radiació descomunals i dolls relativistes que escombren el medi intergalàctic. Les il·lustracions de Clara Murgui, accessibles en color mitjançant codi QR, contribueixen a una millor comprensió d’aquests fascinants processos.

Al llarg del llibre anirem descobrint aquest univers fortuït, moralment neutre i increïblement violent, ben diferent del tros d’univers amable i previsible on se situa la nostra llar còsmica, el sistema solar.

Com s’enllaça la pregunta primera amb aquest univers destructiu? Sembla que l’univers funciona com un ecosistema còsmic amb components productors d’energia i materials que d’altres reciclen per produir noves estrelles, planetes i vida. Així que la vida necessita llocs tranquils per desenvolupar-se i evolucionar i va adquirir els maons bàsics justament dels materials produïts en aquests escenaris violents, de manera que s’estableix una gran contradicció ben apassionant entre destrucció i creació, entre violència i biologia.

I després de milers de milions d’anys continuem ací perquè hem estat capaços d’esquivar tots els possibles perills còsmics que han pogut descarrilar l’evolució biològica. Així i tot, aquesta pau còsmica no està lliure de perills. A banda d’asteroides assassins, les explosions de supernova, emissions de raigs gamma i X massa a prop podrien fer malbé l’atmosfera terrestre com sembla que passà en l’extinció de l’ordovicià (485-440 Ma). La vida a l’univers sempre penja d’un fil.

El llibre també és un manual de com es construeix la ciència i de qui la fa, amb els seus encerts i errors. Així coneixerem les vides dels científics que, amb treball constant, però també amb sort, han fet possible conèixer aquesta connexió paradoxal.

Quan acabem el llibre, tot seguint les reflexions de Manel, podem pensar que la pau que potser sentim és el resultat de processos destructius que han permés en algun punt de l’espaitemps posterior que les coses siguen com són. I en aquest punt recorde Match Point, quan Chris Wilton, reconeix la importància de la sort a la vida, (i per l’origen de la vida, afegesc jo): «ens fa por reconèixer que la sort hi té un paper important. Vull dir que els científics cada dia confirmen més i més que l’existència és obra de la casualitat cega. Sense propòsit, sense un disseny» Doncs d’això va el llibre.

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València

Amb una sala plena de gom a gom, la gent va poder entendre el procés pel qual la Lluna es pot situar davant del Sol i oferir-nos la nit en ple dia. Casualitat de la natura és que la Lluna i el Sol ocupen la mateix grandària angular al cel, de manera que l’ocultació solar siga perfecta, que el procés d’ocultació passe només dues vegades a l’any de manera canviant i la gran sort que justament nosaltres ens troben sota l’ombra de la Lluna en el moment exacte. La sort és important a la vida.

L’observació d’aquest eclipsi no serà fàcil. A només 4º d’altura o elevació del Sol i la Lluna i a mitja hora abans de la posta de Sol, qualsevol obstacle cap a l’oest pot malbaratar l’eclipsi que estem esperant des del 30 d’agost de 1905. Així que la cerca de llocs a València o ben a prop per poder gaudir del fenomen es fa imprescindible. D’això en parlàrem al final de la xarrada. El lloc oficial de la platja de les Arenes (no la de la Malva-rosa) és un bon lloc: una platja ampla, prop de la mar, permet veure l’eclipsi sobre els edificis del passeig marítim. Però també hi ha d’altres. Indrets sense arbres ni edificis mirant cap a l’oest, a l’azimut solar de 285º, n’hi ha uns quants.

La xarrada s’allargà fins quasi les 21 h per les interessants preguntes del públic que demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. Espere haver satisfet tots els dubtes i il·lusionat el públic per voler estar sota l’ombra de la Lluna el pròxim 12 d’agost. En definitiva un encontre magnífic amb la gent fidel del Octubre CCC. Agraesc la invitació a l’Espai Ciència per poder parlar d’aquest eclipsi de les nostres vides.