Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Preparats per a la primera prova de defensa planetària

0

La nit del dilluns 26 al dimarts 27 de setembre, a les 1:14, DART (Prova de Redireccionament de l’Asteroide Doble per les inicials en anglès), la missió de la NASA i del laboratori Johns Hopkins APL impactarà contra l’asteroide Dimorphos, en la que serà la primera missió de prova per construir el futur escut de defensa planetària. En l’equip científic d’aquesta missió participa l’astrofísic Josep Maria Trigo-Rodríguez, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Lluny de la imatge idíl·lica d’un sistema solar harmònic i d’una Terra segura, l’entorn del nostre planeta està ple de milers d’asteroides que molt sovint es creuen en el nostre camí. De moment, des que els observem, quasi sempre han passat més enllà de l’òrbita de la Lluna, a milions de quilòmetres de nosaltres. D’altres, tanmateix, s’han aproximat molt més i els hem trobat a distàncies més pròximes a la de la Lluna. Aquests asteroides formen part del grup d’Objectes potencialment perillosos (Potentially Hazardous Object o PHO en anglès), amb òrbites que travessen la de la Terra a menys de 0,05 ua i que tindrien una mida prou grossa (major de 150 m) com per provocar danys globals en cas d’impacte.

La probabilitat que impacte un d’aquests cossos no és menyspreable. Es considera que cada 10000 anys en podria caure un d’aquesta mida. De fet, al llarg de la història del planeta ja n’han caigut uns quants amb efectes devastadors, el més conegut dels quals és el que causà el cràter de Chicxulub al Iucatan i acabà amb els dinosaures. Més prop en el temps tenim el casos de l’asteroide de Txeliàbinsk i el fenomen de Tungunska.

Esquema de l’impacte sobre l’asteroide Dimorphos. NASA

És per tot això que cal posar-se ja a la feina per pensar, dissenyar i provar mecanismes per evitar els possibles futurs impactes sobre la Terra, i que poden acabar en poques hores amb la civilització humana. Les agències espacials ja s’ho han pres seriosament i s’han posat, o posaran pròximament en marxa, els anomenats programes de defensa planetària. La NASA i la ESA provaran dilluns a la matinada amb la missió DART la tecnologia per desviar un asteroide. La Xina diu que començarà a treballar-hi el 2025.

La missió DART isqué de la Terra el 24 de novembre de 2021 en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu era arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna Dimorphos d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita. I, ara, a poques hores de l’arribada, la nau de de 550 kg ja es prepara per al xoc, a una velocitat d’uns 6,6 km/s, contra el seu objectiu final, la petita lluna.

La missió tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita més menuda.

Efecte de l’impacte de DART sobre l’òrbita de Dimorphos durant el desplegament del LICIACube italià. NASA/Johns Hopkins APL

L’òrbita de Didymos al voltant del Sol és lleugerament inclinada amb respecte al pla dels planetes, per sobre dels 3 graus. El seu període orbital és de 2.11 anys. Per tant es troba entre la Terra i Mart i, ara mateix, es troba a uns 11 milions de quilòmetres de nosaltres.

Didymos és classificat com a membre del grup d’asteroides Amor. Gira ràpidament cada 2.26 hores. La lluna Dimorphos gira al seu voltant una vegada cada 11.9 hores. L’asteroide major i la seua lluna estan separats per un quilòmetre aproximadament.

Com que DART impactarà en contra de la direcció de moviment de Dimorphos, l’impulsarà, encara que siga mínimament, en direcció contraria amb la qual cosa la Lluna perdrà velocitat i energia i, necessàriament, li farà adoptar una òrbita més pròxima a l’asteroide principal Didymos.

Per observar l’impacte i els efectes en la lluna, la missió disposa de diversos instruments. Per veure el sistema d’asteroides de prop amb imatges en directe s’usarà l’únic instrument a bord de DART,  DRACO (Didymos Reconnaissance and Asteroid Camera for Optical Navigation). DRACO és una càmera d’alta resolució basada en l’instrument LORRI de New Horizons. DRACO ajudarà DART a navegar cap al sistema Didymos i, en els darrers minuts, enviarà imatges a la Terra a una velocitat d’una imatge per segon, cosa que permetrà a l’equip de DART mesurar la mida i la forma de la lluna per determinar el lloc de l’impacte.

Aquesta imatge de la llum de l’asteroide Didymos i la seua lluna Dimorphos és una composició de 243 imatges preses per la càmera DRACO el 27 de juliol de 2022 des de 32 milions de km de distància. NASA JPL DART Navigation Team.

Però DART també té un passatger: una petita nau espacial aportada per l’Agència Espacial Italiana (ASI). El LICIACube  (Light Italian CubeSat for Imaging of Asteroids), de 14 kg i tan gros com una caixa de sabates, a hores d’ara ja s’haurà separarat de DART. LICIACube capturarà imatges de l’impacte i el material expulsat des de la lluna. Tractarà de fotografiar el cràter causat per l’impacte, tot i que els gasos i pols poden entorpir-ho. I ens mostrà la part posterior de la lluna, donat que, llavors, DRACO serà ja un munt de ferralla enterrat en Dimorphos.

Aquesta és la primera missió de prova de defensa planetària dissenyada per a canviar el curs d’un asteroide. En l’equip científic d’aquesta missió participa l’astrofísic Josep Maria Trigo-Rodríguez, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Aquesta missió busca demostrar la utilitat del mètode d’impacte cinètic per a desviar asteroides potencialment perillosos. DART realitzarà un experiment per a canviar la trajectòria i la velocitat d’un asteroide en l’espai emprant la pròpia sonda per a l’impacte cinètic, sense càrrega explosiva. D’aquesta manera, la NASA pretén posar a prova les capacitats de defensa planetària en cas que fos necessari desviar un asteroide en curs de col·lisió amb la Terra en el futur.

Amb la missió DART pretenem comprendre millor els aspectes claus que influeixen en la transferència de moment cinètic per un projectil sense càrrega explosiva. És un experiment físic amb el qual desitgem conèixer l’eficiència amb què un projectil kamikaze excava un cràter en un asteroide, llançant els materials de la superfície de l’asteroide en direcció oposada al projectil”, assegura l’astrofísic del CSIC Josep M. Trigo-Rodríguez. “Com més gran siga l’eficiència d’aquest procés, major serà el desviament de l’asteroide, però hi ha un factor multiplicador en el procés d’excavació per impacte que cal comprendre millor a partir d’aquest experiment”, afegeix.

El grup de recerca de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’ICE-CSIC compta amb personal expert en les propietats físico-químiques dels materials que conformen les superfícies d’asteroides i cometes i ha realitzat múltiples contribucions en aquest àmbit. “Des de l’ICE-CSIC i el IEEC, hem realitzat una sèrie d’experiments per a conèixer millor les propietats mecàniques de la regolita i els processos de xoc en asteroides per a ajudar en la comprensió de la seua naturalesa i mineralogia”, afirma Trigo. “Els asteroides posseeixen una estructura diversa que és el resultat del continu bombardeig de projectils des de la seua formació. Això fa que desviar-los constituesca un repte científico-tecnològic de primera magnitud”, assenyala.

Missió DART. Johns Hopkins APL

Cal tenir en compte que la missió Hera (ESA) seguirà a DART i, per tant, cal determinar amb precisió el punt d’impacte i les conseqüències de l’excavació del cràter sobre el sistema de l’asteroide (65803) Didymos”, assenyala Trigo que fa més d’una dècada que està involucrat en les diferents propostes que han precedit a la missió DART així com en la missió Hera de l’Agència Espacial Europea (ETA).

Hera visitarà l’asteroide binari Didymos a partir de 2024 després de l’impacte de la missió DART de la NASA contra el seu satèl·lit Dimorphos. Tots dos asteroides seran cartografiats en alta resolució. També es planeja emprar tecnologies CubeSat per a recaptar informació complementària d’enorme interès amb la finalitat de pal·liar futures trobades amb asteroides.

Més informació:

Missió DART. The Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory LLC.
Didymos i Dimorphos i la missió DART. NASA.
El CSIC participa en la primera misión para desviar la trayectoria de un asteroide potencialmente peligroso.

Observació en directe 27 setembre (hora local Central European Time CET):

  • 00:00 – La cobertura en directe (en anglès) de l’impacte de DART amb l’asteroide Dimorphos s’emetrà en la televisió de la NASA y en la pàgina web de l’agència. El públic també ho podrà seguir en directe en els xarxes socials de la NASA en anglès en FacebookTwitter, y YouTube.
  • 1:14  – Impacte cinètic de DART contra l’asteroide Dimorphos.

Imatges:

1.-Il·lustració de la nau espacial DART de la NASA i del LICIACube de l’Agència Espacial Italiana abans de l’impacte amb el sistema binari Didymos. NASA/Laboratori de Física Aplicada de Johns Hopkins APL/Steve Gribben.

Descobrim nous camins a la Tinença

0
La vista en començar la ruta.

Durant la nostra estada curta a la Tinença de Benifassà d’enguany hem recorregut un camí nou, acabat d’arreglar segons ens han dit a l’Hostaleria Sant Jaume de Coratxà on hi hem estat allotjats.Preteníem arribar al mas de la Cova, també conegut com a Mas de Vilalta. La senda està acabada de desbrossar, s’endinsa en el bosc i arriba al mas en uns tres quilòmetres de recorregut. El desnivell és molt baix (50 m)  ja que el camí és pràcticament pla. El problema és que el camí encara no està molt ben senyalitzat, sobretot cap al final.

Ben proveïts d’aigua i barrets ja que el sol pica a aquestes alçades de 1200 m hem eixit de Coratxà per la carretera que porta al Boixar. Un poc després del senyal del nom del poble, trobem un cartell gran de la diputació de Castelló, a la dreta baixant. Just al costat s’endevina el començament d’una senda. L’agafem, Va pujant suaument i és, de moment, paral·lela a la carretera.

I darrere l’ermita de Sant Jaume de Coratxà.

Durant uns minuts seguim la senda, ben segada, encara amb senyals dels treballs fets amb petits trossos de plàstic roig i blanc.  Es troba a la vessant sud del turó que té al cim l’ermita de Coratxà. Una paret de pedra seca a la part de dalt ens acompanya durant aquest tros de camí.

Finalment arribem a una bifurcació de camins. Cap a l’esquerra el camí baixa cap a la carretera, davant tenim una tanca per al bestiar que barra el pas cap al bosc. Aquest és el camí que ens han recomanat. Hi ha, però un altre camí a la dreta que mena directament al cim del turó per trobar l’ermita de Sant Jaume de Coratxà. Des d’aquesta bifurcació de camins, mirant cap al nord, es veuen els camps on pasturen les vaques i el camí que seguírem fa dos anys que va cap a l’ermita de Sant Cristòfol.

A l’ombra dels pins.

Passem sota la tanca per a bestiar i ens endinsem en el bosc. Els pins negres ens protegeixen del sol i, ara, el camí es fa més agradable, més ombrienc. Avancem més ràpid, la senda s’eixampla. Alguns arbres caiguts ens avisen de la rigorositat de l’hivern. Unes molses d’un verd intens atrauen la nostra atenció. De sobte, notem la presència d’animals propers. Són les vaques dels prats del nord que s’han acostat al bosc buscant menjar i l’ombra dels arbres. Una vaca ben propera ens mira insistentment. No seria convenient baixar ara al prat.

Molsa.

Ens trobem, per tant, a la zona nord del bosc, cosa que vol dir que hem perdut la senda que ens havia de menar cap al mas. Ara els arbres escassegen i, apareixen multitud de parets de pedra seca. Seguim durant una estona un camí que transcorren entre dues parets però com que es dirigeix cap al nord-oest ben segur que no va en la direcció correcta.

Deixem doncs aquest rumb i, seguint el mapa del mòbil trenquem cap al sud-oest camp a través, sense seguir cap senda. El problema és que la cobertura del mòbil és escassa en aquest indret i la informació que ens dona és lenta i potser no fiable.

Amb mirada de pocs amics.

Passem amb cautela al costat d’uns ruscos i encarem cap a la perifèria del bosc per buscar la senda correcta. Trobem una senda que seguim. Per tot arreu, les parets de pedra seca de dècades enllà mostren que aquestes terres van estar cultivades per mans expertes amb cereals per a consum humà o animal. Ara només queda l’esquelet dels camps, les parets que delimitaven propietats.

Per dins del bosc.

La senda fa ziga-zaga per baixar un gran desnivell. Cal anar en compte ací. Perdem o desapareix la senda. Ens hem perdut? Estem en un pla envoltat de muntanyes sense cap mas a la vista. Cap a l’oest hi ha un turó i arbres aïllats. Un d’ells, el més gran de tots, domina el paisatge. Potser des del seu costat podrem albirar finalment el mas del Clot. Seguint una pared de pedra seca, a poc a poc arriben dalt del turó. Però, com sempre passa, des d’allí es veu una altra muntanya. Cap mas a la vista. Sé que està ben prop, segons que dir el mapa del mòbil. Però ja és la una i ens esperen per dinar a les 14 h a l’hostaleria. I encara no sabem com tornar!

No! per ací no és.

Per sort, en aquest indret tinc cobertura. El mapa m’indica que el Mas està a 500 m en línia recta però ja no tenim temps d’anar-hi. També veiem que una pista forestal passa ben prop d’on som. Així que la busquen i la trobem. Cap a la dreta aniríem al mas. Cap a l’esquerra a Coratxà. Deixarem el mas per a una altra ocasió.

L’arbre fins on arribarem.

Entrem en una arbreda ben espessa.  Per aquest camí podem passar cotxes 4×4. A l’esquera veiem el massís despoblat del qual havíem recorregut la seua vessant nord, plena d’arbres. Arriben a un encreuament de camins on trobem el camí de la Rogativa, de ve de Vallibona i arriba a Pena-roja de Tastavins, a la Matarranya. Cada 6 anys per aquest camí venen peregrins que van a Pena-roja per donar les gràcies per les parelles que trobaren després de la pesta de 1347.

Finalment arribem a la carretera que mena a Coratxà. Passem el pont que salva el torrent de l’avellanar i el barranc de Monjies i pots metres després trobem la senda a l’esquerra que deixa la carretera i, a poc a poc ens porta a la cruïlla de camins del principi. A partir d’ací ja tornem a la senda original fins arribar a l’entrada del poble.

Retornant per la pista forestal.

Una caminada plaent que ens ha dut pels boscos de la Tinença. No hem aconseguit arribar al mas però durant unes tres hores ens ha tret de la rutina de la vida diària passejant per aquest parc natural valencià tan preciós.

Ruta sobre Google Earth.

Imatges: Enric Marco

La nit és necessària a Fredes

0

Després de dos anys fa uns dies tornarem a la Tinença de Benifassà per gaudir del seu cel meravellós, del seu paisatge espectacular que ens recorda els Pirineus i, sobretot per parlar amb la seua gent tan amable i orgullosa de la seua terra.

La vesprada havia omplert el cel de núvols amenaçadors, després una pluja intensa mullà els carrers de Coratxà, on ens hi allotjàvem, però que, per sort, només durà mitja hora. De camí cap a Fredes, pel camí curt que discorre per la part alta de la Tinença, i des d’on s’albira el mar, veiérem l’arc de Sant Martí, amb dos arcs meravellosos, que ens indicaren que potser aquesta nit tindríem bona nit d’observació.

I, és que la vesprada/nit del dia 2 de setembre, convidats pel Parc Natural, férem una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la salut. I, després si els núvols finalment s’havien enretirat, trauríem el telescopi i gaudiríem del cel nocturn.

La xarrada es feu al Poliesportiu o Centre d’usos múltiples de la Colònia Europa a Fredes. En arribar, algunes persones del públic ja hi eren. Poc a poc una vintena de persones hi seieren, també amb molts xiquets en les primeres files.

Després de la presentació de Vanesa, la tècnica del parc, explicarem la problemàtica de l’enllumenat excessiu, fent referències a les actuals mesures d’estalvi energètic que inclouen l’apagada de llums supèrflues. La contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals que haurien de ser foscos causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns. Un cas molt important és l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la pol·linització de les flors pels insectes nocturns. S’ha observat una forta davallada de les seues poblacions i, en part s’explica per la presència excessiva de llum artificial a la nit. Això pot causar un problema en l’abastiment d’algunes plantes usades en el consum humà.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni és la primera afecció, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Tot això ho podeu llegir al magnífic còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan que vàrem traduir al valencià l’octubre passat com Il·lumina el teu rellotge. i que podeu baixar-vos de franc.

En la part final de la conferència donàrem a conèixer amb mapes obtinguts dels de l’espai la meravella del cel de la Tinença. A mitjan camí entre la brillant costa amb poblacions tan contaminants lumínicament com Vinaròs o Benicarló i l’interior amb una brillant Morella, els pobles de la Tinença han mantingut, per ara, un enllumenat moderat, potser causat per la poca població de l’entorn, malgrat el desgraciat canvi a llum blanca, amb fort component blau, de fa uns anys i, per tant molt contaminant.

El cel de la Tinença, com es pot veure al mapa que correspon a l’any 2021, es troba prou lliure de contaminació lumínica. Seria, per tant, interessant promocionar aquest cel per fer-hi activitats relacionades amb l’astroturisme, amb les vistes nocturnes al parc per admirar al mateix temps el cel i la terra. Seria interessant que es protegira.

Al final de la xarrada i després del torn de les preguntes, el periodista Jordi Maura ens ha fet una petita entrevista per al seu canal de Youtube i mitjà digital.

En acabar de sopar hem muntat el telescopi fora. Els núvols ja marxaven però, ací i allà, encara tapaven parcialment la Lluna, Sagitari i Saturn. Però, a poc a poc, els núvols desaparegueren i, es feu ben present la franja blanquinosa de la Via Làctia travessant des del sud al nord la volta celeste. És quan els nens i els majors miraren admirat la cara de la Lluna, l’anell de Saturn, el cúmul globular M13 d’Hèrcules i el doble cúmul de Perseu, entre d’altres. Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la formació de la Via Làctia causada pel bebè Hèrcules. Encara que la nit era molt humida i era difícil observar, molta gent s’esperà fins al final per veure el gegant Júpiter i la seua cort de satèl·lits.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà i als tècnics del Parc per convidar-nos.

Imatges: Ángel Morales-Rubio.

Pròxima parada: arribada a la Lluna

0

El llançament d’Artemis 1, la missió de prova que ha d’anar a la Lluna, ha estat finalment ajornada fins, com a mínim, el mes d’octubre. És la primera d’una sèrie de llançaments amb el propòsit de posar novament astronautes a la superfície del nostre satèl·lit cap el 2025. Aquesta vegada els humans que hi arribaran seran més diversos ja que hi haurà com a mínim una dona i una persona no blanca.

Per parlar del per qué d’aquesta missió, qué s’espera trobar a la Lluna, quins descobriments s’han fet des que els últims humans l’abandonaren l’any 1972 i quin serà el futur de l’exploració lunar, Susanna Lliberós i el seu equip de Pròxima parada de la Ràdio d’À Punt han parlat amb David Barrado, professor d’investigació al Centre d’Astrobiologia, Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i Enric Marco, Tècnic Superior d’Astronomia del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç d’ací baix.

06.09.2022 | Pròxima parada | Quarta hora | Nova arribada de l’ésser humà a la Lluna 50 anys després (a partir del minut 30)

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/06-09-2022-proxima-parada-quarta-hora_135_1542027.html

Imatge:

Artemis 1 a la plataforma de llançament 39B. El coet del sistema de llançament espacial (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu dalt d’un llançador mòbil al complex de llançament 39B, dijous 21 d’abril de 2022, al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. NASA/Aubrey Gemignani (CC BY-NC-ND 2.0).

El cel de setembre de 2022

1

Potser hem passat l’estiu més calorós de les nostres vides, estiu que ara ja s’està esgotant. Les nits tropicals, els dies xafogosos continus deixen pas a fenòmens explosius, tempestes violentes, pedregades fortes i esclafits secs. El canvi climàtic està ací i, es manifesta ben clarament.

Mentrestant el cel nocturn, envaït per llums públiques i privades de carrers, anuncis i d’aparadors comercials es deixa veure una mica millor per les tímides mesures contra el balafiament energètic. Les meravelles del cel són ara més visibles.

Les constel·lacions estiuenques van avançant en el cel en passar els mesos. Les constel·lacions de la tardor són ja visibles a la matinada. Sobre aquest llençol d’estels naveguen de fa mesos els planetes Saturn, Júpiter, Mart i també Venus. I, en setembre, la Lluna, en el viatge mensual al voltant de la Terra, visitarà cadascun dels planetes i, d’aquesta manera ens ajudarà a trobar-los.

Planetes

En fer-se de nit, una hora després de pondre’s el Sol, ja podem veure els planetes Saturn en Capricorn i Júpiter en Peixos. Cap a les 22 h, mirant a l’est, les llums intenses d’aquests planetes destaquen sobre el fons estel·lar.

Nit del 16 de setembre de 2022. 22:00 h. Amb Saturn i Júpiter ben visibles. Stellarium.

La Lluna, quasi plena, s’acostarà a Saturn la nit del 8 de setembre, mentre que la nit de l’11 de setembre visitarà el planeta Júpiter.

Júpiter, a causa del moviment relatiu del planeta i la Terra es trobarà en oposició la nit del 26 setembre. El planeta gegant estarà alineat en aquell moment amb la Terra i el Sol i alhora estarà en perigeu, és a dir a la mínima separació amb la Terra. A una distància de 3,95 unitats astronòmiques, en el moment de l’oposició arribarà a una magnitud màxima -2.9, per la qual cosa serà ben visible a simple vista la major part de la nit i, amb uns binoculars o un petit telescopi, s’arribaran a observar els quatre satèl·lits galileans.

El fenomen més interessant del mes serà la nit del 14 al 15 de setembre quan hi haurà una ocultació del planeta Urà per la Lluna. El nostre satèl·lit en el seu camí d’oest a est (o de dreta a esquerra) al cel passarà per damunt d’Urà durant aproximadament una hora. Per a Barcelona les hores de l’esdeveniment seran els que figuren en les imatges següents. En la resta del país les diferències seran d’uns 2 o 3 minuts abans o després.

14 setembre 2022 23:08:00
Principi ocultació d’Urà
15 setembre 2022 00:04:30
Final ocultació d’Urà

L’ocultació d’Urà és interessant ja que es podrà observar amb petits telescopis o fins i tot amb prismàtics. Però l’observació no serà fàcil per la gran diferència de brillantor entre els dos cossos celestes. Urà té magnitud 5,7, suficient per veure-la amb prismàtics però sobre tot en el moment de la sortida.

Mart, actualment situat en la constel·lació de Taure, eixirà més tard per l’horitzó est, ja molt avançada la nit. La matinada del 17 de setembre la Lluna li farà una visita. La proximitat de Mart i Aldebaran, estel gegant roig de Taure, dues lluminàries ben roges, és actualment un panorama ben interessant de veure.

La Lluna, Mart i Aldebaran,  α Taure, la matinada del 17 de setembre de 2022 a les 3:00. Stellarium.

Finalment comentar que el 23 de setembre Mercuri en trobarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà per la direcció solar i,  a partir d’aquest moment deixarà de veure’s després de la posta del Sol per a passar a ser un objecte matutí.

Els planetes Saturn, Júpiter i Mart amb la Lluna la nit de l’11 de setembre de 2022 a les 2:30. Stellarium.

Pluja d’estels
El primer de setembre és el màxim de la pluja de meteors α Aurígids. La pluja és activa entre el 28 d’agost i el 5 de setembre amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció a la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja de les α Aurígides ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà poc abans de l’alba del dia 1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 9 setembre és el màxim de la pluja de meteors ε Perseids. La pluja és activa entre el 5 i el 21 de setembre, amb un màxim del 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà a la matinada del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Equinocci de tardor
L’estiu acabarà el 23 setembre a les 03:03. Serà el moment de l’equinocci de Tardor. Benvinguda Tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Setembre 03 20 07
Lluna plena Setembre 10 11 59
Quart minvant Setembre 17 23 52
Lluna nova Setembre 25 23 54

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Menorca, 24 d’agost 2022. Núria Marco.
2.6.- Stellarium

Sobre el decret de mesures d’estalvi energètic

0
Publicat el 24 d'agost de 2022

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Sobre les mesures d’estalvi energètic en il·luminació i el seu impacte en la contaminació lumínica

0
Publicat el 10 d'agost de 2022

Comunicat de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

El govern central, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, acaba d’aprovar unes mesures d’estalvi energètic que afecten alguns tipus d’enllumenat d’exteriors. A partir d’ara, els senyals, cartells, anuncis lluminosos, enllumenat d’aparadors, mobiliari urbà, marquesines, cabines telefòniques, etc., així com els edificis públics, hauran de romandre apagats a partir de les 22 h.

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, s’alegra per aquestes mesures pels beneficis per al conjunt de la societat que suposen, en implicar una petita recuperació de la qualitat de la nit. No obstant això aquestes restriccions estaven realment en vigor des de fa 14 anys encara que mai es van aplicar. A més, davant l’alarmisme generat, convé recordar que la disminució de potència lumínica realitzada en nombroses ciutats en els últims anys demostra que l’aplicació d’aquestes mesures no suposarà cap disminució en la seguretat.

En primer lloc, cal destacar que, malgrat la seva relativament avançada legislació, Espanya és el país de la Unió Europea amb major balafiament energètic en matèria d’il·luminació. Això ja va ser reconegut pel govern central l’any 2011 i existeixen diverses normes estatals i autonòmiques per a controlar la despesa supèrflua, independentment del seu impacte mediambiental i de salut sobre les persones. Per això, les noves mesures del govern central no són una novetat, sinó una adaptació de les ja vigents. Es recorda que en el decret de 2008 actualment vigent (Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior), en la seva Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 Punt 9, s’indica que ha d’establir-se un horari d’il·luminació reduïda per a: enllumenat viari, enllumenat específic, enllumenat ornamental, enllumenat de senyals i anuncis lluminosos.

Gran part de la polèmica actual es deu a l’incompliment sistemàtic d’aquesta norma, en part per la mala redacció d’aquesta. Un defecte d’aquesta norma, i per la qual no està sent eficaç, va ser la no inclusió de dates límit perquè els municipis i comunitats autònomes establissin les eines per al seu obligat compliment. Per exemple, no es va posar límit temporal per a la zonificació del territori en la qual es detalla quin tipus d’il·luminació es permet segons l’ús natural, rural o urbà i la classificació dels carrers segons el trànsit rodat i de persones, així com els horaris d’il·luminació reduïda.

D’altra banda, alguns posen l’accent en que les mesures d’estalvi suposaran un problema de seguretat. Des de la nostra organització, en la qual únicament ens assessorem amb estudis científics i tècnics, sabem que l’aplicació d’aquestes mesures no suposa cap minvament en la seguretat, tal com s’ha demostrat en alguns dels pocs llocs que s’han implementat a Espanya, com són, entre d’altres, els casos dels municipis de Madrid i Màlaga. Per exemple a França, des de fa uns anys, uns 13000 pobles i ciutats apaguen totalment o parcialment les llums dels carrers per a estalviar i veure les estrelles a partir de les 12 de la nit sense cap incidència en la seguretat. També s’han apagat nombrosos pobles a la Gran Bretanya. A Espanya, ens alegrem que es comencin a aplicar les mateixes mesures que a Europa per estalvi energètic encara que desitjaríem també que la ciutadania entengués que aquestes mesures també tindran el seu impacte positiu sobre la preservació de la nit, així com sobre la fauna i flora nocturnes, actualment sotmeses a una invasió lumínica que afecta la seva mobilitat, alimentació, reproducció i pol·linització entre altres aspectes. En l’actualitat està en desenvolupament un nou reglament al qual presentàrem multitud d’al·legacions per a la seva millora. Confiem que les deficiències de l’anterior s’esmenin amb les nostres aportacions, les de nombrosos organismes científics i moltes altres entitats i persones preocupades i compromeses amb la recuperació del cel nocturn i la reducció de la contaminació lumínica.

Des de l’any 2007 no hi ha estadístiques oficials de despesa energètica en enllumenat públic, tan sols estimacions puntuals de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i d’alguns estudis científics. Aquestes estimacions indiquen que no sembla que s’hagi realitzat una reducció significativa de la despesa en enllumenat públic en els últims anys. Això a pesar que la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en la seva disposició addicional quarta, exigeix que les Administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, promoguin la prevenció i reducció de la contaminació lumínica. A més la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el seu annex VI exigeix que els projectes descriguin, en el seu cas, les emissions lumíniques produïdes per l’actuació prevista. Un altre incompliment sistemàtic de la legislació espanyola en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental en matèria de contaminació lumínica. Per això ens sorprèn que els excessos lumínics dels enllumenats nadalencs o de l’enllumenat ornamental, que ben segur que es decideixen sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental previ, no siguin inclosos entre les mesures del govern central. No s’entén que, en moments de restriccions energètiques, alguns alcaldes presumeixin dels seus balafiaments, amb efectes nocius sobre parcs naturals pròxims o sobre el descans dels seus conciutadans.

Ja han estat diverses ocasions en les quals els tribunals de comptes autonòmics i l’estatal han cridat l’atenció als municipis espanyols per no dur a terme accions per a la reducció de la contaminació lumínica.

És convenient recordar que en moltes ocasions els ajuntaments espanyols realitzen canvis en la il·luminació que són contraris a la llei, segurament sense ser-ne conscients. Això es produeix en general utilitzant tecnologia LED de llum blanca, que inclou un component blau molt important, molt nociu per al medi ambient. La llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera de 2007 obliga les administracions a reduir la contaminació lumínica, la qual cosa no queda garantit en absolut per l’ús d’aquesta mena de tecnologia LED que és, en general, el tipus majoritari de les conversions d’il·luminació a Espanya.

Les mesures d’estalvi energètic tenen la intenció de reduir la dependència del gas. Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central van en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però les restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

Encara que importants, les actuals mesures del govern central són tan sols un pegat sobre la legislació existent i esperem que les següents que vindran siguin consultades amb els experts en la matèria per a evitar repetir els errors del passat.

Finalment hem de recordar que la il·luminació exterior té greus impactes en el medi ambient, per exemple en ocells migradors. El nostre país és corredor obligat per a moltes espècies que travessen des d’Europa cap a Àfrica. També afecta greument els insectes, molts d’ells pol·linitzadors. A més la il·luminació exterior té seriosos impactes en la salut pel que aquestes mesures suposaran un alleujament per al descans de molts ciutadans, com han demostrat nombrosos estudis científics.

Existeix una obligació moral de fer costat als nostres veïns europeus. Aquest petit pas actual per a estalviar en despesa energètica supèrflua permetrà que en el futur no calgui reduir energia d’altres àrees més crítiques com pugui ser la calefacció.

9 d’agost 2022. Junta directiva de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

Web original de Cel Fosc, Sobre les mesures d’estalvi energètic…

Imatge: Madrid de nit. Tom Ek CC BY-SA 2.0

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La Serra d’Irta, un paisatge nocturn a preservar

0
Publicat el 8 d'agost de 2022
Via Làctia des de la Serra d’Irta. Ángel Morales-Rubio.

Convidats pel Parc Natural de la Serra d’Irta al Baix Maestrat, fa uns dies explicàrem al públic que s’acostà a l’Auditori de Santa Magdalena de Polpís (el Baix Maestrat) els problemes que causa sobre el medi ambient un enllumenat ineficient, sobredimensionat i insostenible. En èpoques de retallades energètiques amb la finalitat de disminuir la dependència del gas, és interessant conèixer que l’enllumenat ornamental, vial, nadalenc, d’aparadors i negocis és una font immensa de despesa energètica innecessària. Amb la regulació dels horaris d’encesa i apagada dels aparadors, estant apagats quan no hi ha clients i no competint per tenir instal·lacions de llums de Nadal cada vegada més grans i cares son bones maneres d’estalviar, però també de preservar el medi ambient i la salut humana.

A més a més, la llum artificial nocturna afecta les zones naturals com la Serra d’Irta, incidint en el desenvolupament normal de la vida silvestre. La mobilitat, l’alimentació, la reproducció d’aus i d’insectes i la pol·linització de les plantes se’n ressenten en les àrees il·luminades. La llum artificial nocturna s’hauria de considerar un agent contaminant i, per tant, s’hauria de posar uns límits a l’emissió.

Com que les nostres xarrades sobre contaminació lumínica van sempre acompanyades de demostracions pràctiques, després pujàrem en cotxe a l’Alt de la Bota, situat al bell mig de la Serra d’Irta. Allí faríem l’observació prevista de la Lluna, els planetes i nebuloses i la sessió de fotos del cel. El lloc és un indret magnífic des d’on s’hi veu la mar a l’est, Peníscola i el seu palau-castell al nord-est i Benicarló al nord. El delta de l’Ebre es veu com una costa baixa entrant dins la mar. Tanmateix el vent que bufava en aquest punt ens va obligar a moure’ns una mica més avall, a l’encreuament amb el camí que du al Castell de Polpís.

Des d’aquest punt la vista també era magnífica. Al fons de la mar s’hi veia la llum intermitent del far de les illes Columbretes cap al sud-est i la filera llarga dels vaixells fent cua per a entrar al port de Castelló.

Moviment dels estels mirant cap al sud. Composició. Ángel Morales-Rubio.

En fer-se de nit, ja amb el telescopi muntat, arribaren els caminadors que després de la xarrada havien emprés el camí del Castell per arribar ací. Les llums de Peníscola i Benicarló pujaven al cel nocturn cap al nord-est mentre que cap al Sud-oest, Torreblanca, Alcossebre embrutaven de llum la volta celeste. El cel nocturn del Parc Natural clarament ha millorar. Així i tot, malgrat la presència de la Lluna en quart creixent, la Via Làctia es veia prou clarament. Caldrà tornar-hi per veure-la sense la presència de la Lluna.

I mentre sopaven un entrepà reparador, pogueren admirar la Lluna, ben prop del quart creixent.  En fer-se cada vegada més fosc, la Via Làctia se’ns mostrava primer amb una presència etèria, després era clarament visible com un núvol blanquinós que partia des de l’horitzó sud, entre les constel·lacions de l’Escorpí a la dreta i Sagitari a l’esquerra. Uns dels presents, astrònoms aficionats, miraren la zona amb prismàtics i descobriren M7, el cúmul estel·lar de Ptolomeu, a la cua de l’Escorpí, que enfocat amb el telescopi apareixia magnífic.

Observadors mirant a Cassiopea, mentre un bòlid dels Perseids queia (no recollit en la foto). Ángel Morales-Rubio.

Mentre explicava les constel·lacions del nord celeste, l’Ossa Major, la Menor i Cassiopea, un brillant bòlid travessà la zona, des de l’estrella polar fins al sud de l’Ossa Major. Un meteor dels Perseids, potser. L’observació del cel a ull nu regalà aquestes sorpreses. Més endavant continuàrem amb les històries mitològiques de les sagues de Cassiopea i l’Escorpí.

La nebulosa anular de la Lira (M57) estava fantàstica, quasi en el zenit. El final d’un estel semblant al Sol que ha acabat com una nebulosa planetària amb un estel nan blanc al mig. Però ja era hora de veure Saturn amb els anells, junt amb Tità al nord i Rea al sud.  Finalment poc abans de les 12 de la nit, Júpiter eixí de les aigües del Mediterrani i manifesta la seua presència.

Ja a la una de la matinada la gent començà la baixada cap a Sant Magdalena mentre nosaltres recollíem el telescopi. Baixaríem mesurant la brillantor del cel de la Serra d’Irta amb el detector SQM i després faríem una ruta pel Baix Maestrat fins les 4 de la matinada.

Gràcies a Leonor i Alícia, les tècniques del Parc Natural, per les atencions.

A Aras de los Olmos amb el RETA 2022

0
Publicat el 3 d'agost de 2022

El cap de setmana passat se celebrà a Aras de los Olmos (els Serrans) el congrés RETA 2022, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics. L’any 2010, així com el 2017 ja s’havien reunit ací, però la mort de Leopoldo Vicedo, pare fundador i organitzador del RETA i els anys de pandèmia van aturar temporalment la celebració d’aquesta trobada fins que l’agrupació astronòmica AstroAras va assumir el repte de tornar-la a celebrar, amb una actualització del nom i objectius, que, a partir d’ara, tindrà un abast europeu.

La nova etapa del RETA serà la de recuperar aquesta trobada de manera anual; aquesta vegada, no serà únicament la concentració de telescopis de fabricació casolana, sinó a més, la de telescopis comercials, on sovint s’hi incorporen accessoris a criteri de les persones propietàries. Es pretén alhora donar-li un caràcter internacional per convidar a qui ho desitge a acostar-se a intercanviar experiències observacionals sota els millors cels del sud d’Europa. És per això que s’anima que astrònoms de tot Europa també hi puguen participar, afegint tècniques d’observació de cel profund i fins i tot desenvolupar conferències i tallers sobre la matèria.

Un centenar de persones aficionades a l’astronomia ens aplegarem a Aras de los Olmos a partir de la vesprada del divendres 29 per escoltar les ponències i participar en els tallers de diverses temàtiques. Però, sobretot, el que ens interessava era traure els telescopis a la nit de l’Alt Túria i gaudir dels cels foscos presidits per una potent visió de la Via Làctia. El contacte amb astrònoms d’altres indrets, amb molta experiència observacional, és sempre molt enriquidor.

Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño

Tanmateix l’oratge no ens acompanyà gens i ens feu la guitza durant tot el cap de setmana. El divendres a la nit Miguel ángel Vera Bruceño, astrofotògraf, ens preparà un suggerent taller de fotografia astronòmica. La Via Làctia es veia preciosa, eixint de l’horitzó sud entre l’Escorpí i Sagitari, però només es pogueren fer algunes imatges de prova. Una capa densa de núvols puja en pocs minuts i ens tapà la visió de la Galàxia.

El programa d’activitats va ser molt complet. Durant les hores diürnes es feren una sèrie de xarrades dirigides fonamentalment a explicar les experiències en la construcció de telescopis i a l’observació astronòmica.

Dissabte 30 de matí va ser la inauguració oficial del RETA 2022. Després de la benvinguda protocol·lària de l’alcalde d’Aras de los Olmos, Rafael Giménez, el president de la FAAE, Joaquín Álvaro, ens presentà la situació de l’astronomia amateur en l’estat espanyol en comparació amb la dels aficionats de França, Itàlia i Portugal, alguns dels quals participaran segurament en els pròxims RETA, els programes Pro-Am de col·laboració amb els professionals de l’astronomia i el problema creixent de l’envelliment dels associats.

Joan López Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.

Joan López Vila, constructor artesà admirable de telescopis Dobson, ens feu una demostració pràctica espectacular del procés de poliment del mirall d’un telescopi. Amb un dispositiu casolà i una radial amb disc de tall de diamant va desbastar en minuts un cristall quan el procés habitual hi calen dies de treball. Quan acabà la demostració, muntarem uns pocs telescopis solars, amb llum blanca, Halfa i CaII, per veure el gran festival de taques i protuberàncies que presenta ara mateix el Sol. Mentrestant els periodistes de la televisió valenciana À Punt ens gravaren i preguntaven.  A les noticies de la nit es va presentar aquest reportatge (a partir del minut 23:30).

Acabades les activitats externes, passarem a la sala del teatre per escoltar la darrera ponència del matí. Josep Masalles, expert en l’observació d’eclipsis, ens explicà detalladament els pròxims eclipsis solars que travessaran la península ibèrica i quines tècniques senzilles tenim a l’abast per veure’ls o fer-ne fotografies. En especial ens parlà de l’eclipsi de sol del 12 d’agost de 2026, que es podrà veure quasi sense eixir de casa.

Després de dinar es reprengueren les activitats amb les xarrades de Carlos B. Olmos  (@Blueastrophotography en Instagram) sobre fotografia astronòmica i Joanma Bullón, president d’AstroAras, que presentà el projecte UltraMessier per tractar de veure 400 objectes de cel profund en una sola nit. Tot aprofitant el catàleg Messier i Caldwell, el seu repte va molt més enllà: “ULTRA MESSIER”, amb un catàleg que pretén arribar als 1800 objectes del cel dels quals ja n’anticipa 300 en aquest fitxer.

UltraMessier. Maria Jesús Garrido presenta Joanma Bullón.

La nit es presentava incerta, amb alguns núvols que passejaven amunt i avall. La previsió era dolenta amb possibilitat de tempestes a les primeres hores de la nit. Tanmateix a poqueta nit s’arrasà i es decidí muntar els telescopis. Però en fer-se de nit la tempesta arribà puntual i encara que només caigueren 6 litres ja no es va poder observar res de res.

El RETA 2022 acabà diumenge 31 amb una visita a les instal·lacions de Galáctica, en Arcos de las Salinas (Gúdar-Javalambre) de la mà d’Alejandro Vera i Álvaro, tècnics del centre. Després d’anys d’incerteses, amb la pandèmia pel mig, aquest centre d’interpretació del cel nocturn de la Comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, obrirà oficialment les portes cap a Nadal, després que s’acabe el procés de museïtzació que està engegant una empresa externa. Mentrestant fins a setembre es pot visitar com a un assaig.

A  l’explanada superior podem trobar huit cúpules, dues de les qual allotgen els telescopis més importants: el telescopi solar GTS, un telescopi refractor apocromàtic de 150 mm d’apertura i relació focal nominal f/7 i el GT80, un telescopi de 80 cm d’apertura, f/7, de muntura altazimutal en configuració Ritchey-Chrétien amb dos focus Nasmyth. Els tècnics, molt amablement, ens mostraren les característiques dels instruments.

Per la vesprada tornàrem a Aras de los Olmos, per visitar Big History, el nou Centre de Divulgació Científica i Medioambiental, El centre consta de diverses àrees temàtiques: paleontologia, botànica, energies renovables, història i finalment astronomia. En astronomia podem gaudir, entre d’altre equipaments, d’un telescopi de 60 cm i d’un planetari digital d’unes 40 places. El responsable de l’àrea astronòmica, Roger Mira, ens va fer una visita guiada per l’edifici, cosa que vàrem agrair molt.

Un cap de setmana molt interessant, refermant amistats de tot arreu i aprenent molt d’instrumentació pràctica. Llàstima de l’oratge que ens ha impedit veure en tot la seua plenitud el meravellós cel nocturn de l’Alt Túria.

Agraesc a AstroAras la magnífica organització, especialment a Joanma Bullón, Luís Farinós i Maria Jesús Garrido per les seues dedicacions a que tot funcionara correctament.

Imatges:
1.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas. Luís Farinós.
2.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño
3.- Joan Lopez Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.
4,5,6.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas, Enric Marco

El cel d’agost de 2022

0
Publicat el 1 d'agost de 2022

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

Sagitari i l’Escorpí al voltant de la Via Làctia. 4 d’agost 2022. 23:00. Stellarium.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Júpiter i Saturn sota la mirada de la Lluna. 12 d’agost 2022 a les 00:10. Stellarium.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

Venus i Mart abans de l’eixida del sol. 15 d’agost 2022. 6:00. Stellarium.

Finalment dir que Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, es veu ara mateix al capvespre, en direcció a l’oest, molt poc després de la posta del Sol. Com sempre es veurà ben prop de l’horitzó i només durant uns 30 minuts. El 21 d’agost el planeta assolirà el punt més alt respecte a l’horitzó, mentre que tres dies més tard, el 27 d’agost, serà el moment de la màxima elongació oriental, la màxima separació aparent del Sol.

Pluja d’estels dels Perseids

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 05 13 07
Lluna plena Agost 12 03 35
Quart minvant Agost 19 06 36
Lluna nova Agost 27 10 18

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño (amb permís).
2,3, 5.- Stellarium
4.- Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

Corral de Rafel: plantes, forats negres i la Lluna

0

Invitats per l’ajuntament, fa uns dies tornàrem al Corral de Rafel, una casa de camp situada al terme de l’Alcúdia (la Ribera Alta), que fa de centre mediambiental del municipi. Transcric amb alguns afegits la crònica que en va fer a Facebook Vicent Boix, el tècnic mediambiental i l’organitzador de l’activitat.

—————

Més de 120 persones s’hi aplegaren per gaudir d’una vesprada-nit de passejada botànica, sopar de germanor, xarrada per parlar del perquè ens atrauen tant els forats negres d’una nit i observació a la llum de la Lluna.

El passeig botànic va servir per comentar les profundes arrels culturals de les plantes representades pels seus noms científics, així com per relatar les aventures amoroses dels sàtirs o la saviesa del coneixement de les herbes medicinals, la cultura i art del centaure Quiró. També per fer-nos saber fets curiosos com el que contà Vicent Boix de com els fenicis introduïren l’espart a la península ibèrica. Tot d’històries ben conegudes a l’antiguitat i que han inspirat multitud d’obres artístiques.

També va ser molt comentada l’exposició Biodiversitat desenvolupada a totes les escoles de l’Alcúdia sobre la biodiversitat del terme i que es podia veure en una zona coberta del Corral.

Mentre els membre de l’Agrupació Astronòmica de la Safor acabaven de muntar tres telescopis a l’exterior, poguérem gaudir d’un sopar ben bo sobretot pel fet de menjar a la fresca a la llum de la Lluna

En acabar de sopar va ser l’hora de la xarrada. Enric Marco tenia pensat parlar-nos del tema astronòmic de l’any, els forats negres, una vegada li hem pogut veure la cara al que tenim enmig de la Via Làctia. Amb un títol suggeridor: Forats negres: per qué ens atrauen tant? Enric ens feu una dissecció acurada d’aquests objectes tan exòtics i fora de l’experiència humana.

En finalitzar, la regidora de Medi Ambient, Isabel Madramany va entregar dos detalls a Enric per la xarrada i per la seua estima a l’Alcúdia.

La darrera part de la nit astronòmica es va dedicar a observar el cel amb la bateria de telescopis que havíem dut des de la Safor. Els assistents a la vetlada observarem la brillant Lluna en quart creixent, els cràters i les muntanyes. Per veure Saturn val caldre esperar fins les 12 de la nit. Per als que es quedaren s’ho va valdre ja que Saturn es presentà amb l’anell magnífic i el seu satèl·lit Tità sobre el sostre de l’Alcúdia.

———————–

Imatge de Saturn feta amb mòbil. A ull nu es veia molt millor…

Vull expressar el meu agraïment, a l’ajuntament de l’Alcúdia, a Vicent Boix i a l’Agrupació Astronòmica de la Safor,

S’obre una nova era en astronomia

0
Camp profund: SMACS 0723. NASA, ESA, CSA i STScI

Les primeres cinc imatges científiques que l’equip del nou telescopi James Webb (JWST) va presentar en públic fa uns dies no han deixat ningú indiferent. La multitud de detalls nous que s’hi poden veure, la textura de les estructures mostrades, la gran resolució que s’ha aconseguit fan albirar, sense dubte, l’obertura d’una nova era de l’observació espacial.

James Webb, el telescopi de 6 metres de diàmetre situat actualment al punt L2, a 1,5 milions de km de la Terra observa l’Univers en les longituds d’ona de l’infraroig. Les primeres galàxies, un dels principals objectius científics que es pretén estudiar amb aquest telescopi, són tan allunyades en l’espai i el temps que s’han enrogit per l’expansió de l’Univers. A més la pols de les nebuloses i de les galàxies absorbeix la llum emesa per les estructures internes i només l’observació amb radiació infraroja pot mostrar-nos-les.  Així l’ús de detectors infrarojos és absolutament essencial per a estudiar l’univers primerenc i els objectes difusos.

Detall de SMACS 0723. La galàxia el Llimac. NASA, ESA, CSA i STScI

La primera imatge científica presentada per l’equip del JWST va ser la del cúmul de galàxies SMACS 0723. Com a primer plat s’oferí la imatge infraroja més profunda de l’univers obtinguda fins ara. Coneguda com el primer camp profund del James Webb, aquesta imatge del cúmul de galàxies està plena de detalls.

Han aparegut a la vista per primera vegada milers de galàxies desconegudes, inclosos molts altres objectes més febles no mai observats fins ara. I tot això en una fracció minúscula del cel. Per apreciar la magnitud de zona estudiada, aquesta porció de l’univers té aproximadament la mida d’un gra de sorra sobre el dit d’una persona amb el braç estés.

Aquest camp profund, captat per la càmera d’infraroig pròxim (NIRCam), és una composició d’imatges obtingudes a diferents longituds d’ona, durant un total de 12,5 hores. S’ha aconseguit aprofundir en l’univers llunyà a longituds d’ona infraroja molt més enllà dels camps més profunds que obtingué fa anys el telescopi espacial Hubble, per aconseguir els quals va trigar setmanes.

La imatge compara la profunditat d’observació dels telescopis terrestres i alguns espacials com el Hubble comparat amb James Webb.  NASA i Ann Feild.

La imatge mostra el cúmul de galàxies SMACS 0723 tal com era fa 4600 milions d’anys (és a dir, la llum ha trigat aquest temps en arribar al telescopi). Com que des de llavors l’Univers s’ha expandit molt, realment aquest cúmul es trobaria ara mateix a més 5000 milions d’anys-llum de distància.

La càmera NIRCam ha enfocat aquestes galàxies llunyanes que mostren estructures minúscules i febles que mai s’havien vist abans, a més de cúmuls estel·lars i d’altres objectes difusos.

Si ens hi fixem en la imatge podem detectar aspectes fantàstics. Primerament parlem de les estrelles. Són fonamentalment els objectes que tenen espícules o punxes de llum. Com que són objectes molt brillants la llum es difracta, és a dir es desvia en molts camins diferents, a causa dels braços que suporten l’espill secundari del telescopi. Algunes galàxies molt brillants també mostren aquest efecte òptic. Les estrelles visibles que apareixen en el camp observats són poques ja que el tros del cel que abasta el telescopi és molt menut (com un gra de sorra…) i totes pertanyen a la nostra galàxia.

Després tenim al centre de la imatge el cúmul de galàxies SMACS 0723. Com ja he dit, era així fa uns 4600 milions d’anys, quan la Terra s’estava formant. Actualment no tenim ni idea de quin aspecte tindrà el cúmul.

Al voltant del cúmul apareixen uns arcs rogencs. Si t’hi fixes veuràs que hi ha molts, alguns grossos, d’altres fins i molt subtils. Són llums de galàxies llunyanes situades darreres del cúmul de galàxies SMACS 0723. Fins i tot s’ha demostrat que dos d’aquests arcs mostren la llum de la mateixa galàxia.

La massa combinada d’aquest cúmul de galàxies actua com una lent gravitatòria de manera que els raigs de llum de les galàxies molt més llunyanes situades al seu darrere es corben i, a més, fan augmentar-ne la grandària aparent. Aquest efecte es mostra en els arcs lluminosos que apareixen a banda i banda del cúmul central.

L’efecte de lent gravitatòria creat per un cúmul de galàxies relativament pròxim que distorsiona l’espai-temps fa possible que es puguen veure galàxies molt més llunyanes situades al seu darrere. NASA, ESA & L. Calçada.

Finalment veiem galàxies molt enrogides que són realment galàxies molt i molt llunyanes i antigues. Sembla que la llum que ara ens arriba d’elles va eixir d’aquests objectes celestes fa uns 13000 milions d’anys. Per tant, estaríem veient les primeres galàxies de l’Univers, quan aquest tenia menys de 1000 milions anys d’existència. No és això fantàstic?

Com sabem això? Doncs a través del desplaçament de les línies espectrals d’aquestes galàxies enrogides. Si comparem els seus espectres amb els d’una galàxia pròxima, com ha fet l’astrònom Jarle Brinchmann, veurem  la desmesura del seu desplaçament al roig a causa de l’expansió de l’univers. Per a galàxies pròximes diversos elements químics produeixen diverses línies d’emissió en la zona del visible en interaccionar amb la llum. En les galàxies molt i molt llunyanes, aquestes mateixes línies es troben tan desplaçades que s’han de buscar en la zona de l’infraroig.

D’aquesta diminuta galàxia roja se n’ha pogut extraure l’espectre. Mostra la presència de línies d’emissió de diversos elements químics en la zona de l’infraroig. NASA, ESA, CSA i STScI

Hi ha detalls sorprenents en la imatge. En la part superior dreta destaca una galàxia enrogida, allargada i retorçuda com si fora un cuc o una bavosa. Per això els astrònoms l’han anomenat informalment el Llimac. Per seu aspecte sembla estar a milers de milions d’anys-llum més enllà del cúmul. Però, a més, sobre el Llimac s’observa una mena de fil de perles brillants que segurament son cúmuls estel·lars o globulars d’una galàxia extremadament llunyana.

Aquesta ha estat la primera de moltes imatges de camp profund de l’Univers que farà James Webb.  Amb aquestes els investigadors aviat començaran a aprendre més sobre les masses, edats, històries i composició de les galàxies, ja que la missió principal de Webb és buscar les galàxies més primerenques de l’univers.

Tornem a Sot de Chera

0

Ara fa tres anys vàrem estar al Parc Natural de Chera-Sot de Chera per parlar sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna en entorns naturals. Com sempre hem fet després de la xarrada, teniem programada una observació astronòmica per ressaltar la bellesa de la nit. L’oratge, però, no ens ho permeté. Una grossa capa de núvols tapà el cel i la lluna no es pogué admirar.

Passats els anys més durs de la pandèmia hem tornat, no només per acabar la feina que deixarem a mitges, sinó per tornar a parlar de contaminació lumínica i de tot els estudis més recents.

Així que divendres passat 8 de juliol tornàrem a Sot de Chera, al Centre de Turisme Rural del Cerrao, junt al riu Sot. Allí en una sala circular que em recordava, en menut, el Panteó d’Agripa, i davant d’un públic ben motivat, explicàrem els problemes que causa un enllumenat nocturn inadequat, i per quines raons cal considerar la contaminació lumínica com un agent contaminant. Vista la poca efectivitat que ha tingut al llarg dels anys de tractar de regular la llum artificial nocturna fanal a fanal, s’imposa actualment tractar-la de manera global, posant límits d’emissió a la llum, tal com es fa amb els altres contaminants.

Amb uns límits clars, si un ajuntament tracta d’enllumenar per sobre del llindar permés li caldrà apagar altres llums.

Després de parlar dels efectes de la llum artificial nocturna sobre la fauna i flora i sobre la salut humana, en el torn de preguntes es parlà de la legislació que no tenim i de la que vindrà, de seria bo parlar amb els enginyers municipals per conscienciar-los del problema, de com dormir millor tenint a l’abast eines tan disruptives del son com són el mòbil i la tablet.

Després d’un descans i d’un sopar de cabasset a la vora del telescopi, ens disposarem a observar. L’indret al costat de la sala on férem la xarrada es troba al costat d’una muntanya i, si bé això facilitava, en gran manera, l’arribada del públic, feu difícil l’observació. Només eren visibles els objectes celestes pròxims al zenit.

La vista de la Lluna en quart creixent a través del telescopi deixà tothom bocabadat. La textura cendrosa de la superfície lunar era molt evident. Sorprengué l’aspecte de les muntanyes lunars així com la dels cràters. A través de l’ocular es varen fer moltes fotografies com la que adjunte.

Després admirarem objectes de cel profund com la nebulosa de la Lira (M57), el cúmul globular d’Hèrcules (M13), l’estel doble d’Albireo en Cigne, a més d’explicar les constel·lacions visibles i les mitologies associades.

L’últim plat de la nit va ser el planeta Saturn. Eixia per l’horitzó est cap a les 12 de la nit, però la presència d’una muntanya en aquesta direcció ens obligà a esperar-nos fins a les 00:45 per que apareguera en una clotada entre muntanyes. La visió del disc saturnià envoltat d’un anell amb la presència de la lluna Tità va ser el final adient per a una vesprada-nit perfecte. Tornarem.

Gràcies als tècnics del parc per al invitació i per fer-nos-ho fàcil.

Imatges:

1.- Composició de 40 fotos en direcció al nord celeste. Es pot veure el públic al voltant del telescopi. Angel Morales-Rubio.

2-4. Durant la conferència. Rosa Magraner.

5.- La Lluna amb el mòbil a través de l’ocular del telescopi Dobson de 20 cm.