Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

L’exposició de Jeroni Munyós arriba a la Facultat de Física

0

Aquesta setmana hem inaugurat al hall de la Facultat de Física de la Universitat de València l’exposició JERONI MUNYÓS: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement, en commemoració del 5è centenari del naixement de l’astrònom renaixentista de la Universitat de València, Jeroni Munyós. Passejant per ella ens trobarem amb la convulsa societat valenciana de la Germania i la repressió posterior, una jove Universitat de València, les matemàtiques renaixentistes i el seu ús en ciències aplicades com la geodèsia i cartografia i l’inici de la separació entre astrologia i la nova ciència de l’astronomia. Hi hem estat treballant des de fa uns mesos i espere que us agrade.

Jeroni Munyós (València, ca. 1520-Valladolid?, 1591) és sens dubte un dels científics més destacats de la història valenciana. Va ser catedràtic d’hebreu a la Universitat d’Ancona i de matemàtiques i astronomia a les universitats de València i Salamanca. En la seua època va gaudir d’un enorme prestigi als regnes hispànics i a tot Europa, sobretot gràcies als seus treballs sobre la supernova del 1572, àmpliament citats i comentats pels millors astrònoms europeus, treballs que encara s’utilitzen per a estudiar el que encara queda d’aquest fenomen. Encara que va publicar poques obres, va deixar un important volum de manuscrits de les diferents branques de les matemàtiques i l’astronomia de l’època i les seues aplicacions, testimoniatge de les seues activitats i ensenyaments a les universitats. En suma, la seua personalitat intel·lectual es correspon amb els científics-tècnics-humanistes del període renaixentista que van contribuir a crear les condicions que van fer possible la ciència moderna i la seua emergència.

L’exposició inicià els seus passos el novembre passat a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació del Campus Blasco Ibáñez. Va anar acompanyada per un extens cicle de conferències en els que reputats experts en diverses temàtiques al voltant de la vida i obra del nostre científic han anat desgranat com era la societat valenciana, que significava ser hebraista en aquell temps i la contribució de Munyós a la cartografia valenciana o l’astronomia del XVI.

Dimarts 13 de febrer ens reunirem al hall de la facultat convocats per la vicerectora de Cultura Ester Alba per fer els discursos corresponents, amb unes paraules del degà de la facultat Jordi Vidal, del director del departament d’Astronomia i Astrofísica, Vicent Quilis, del delegat de cultura del campus, Álvaro Pons i del coordinador de l’exposició, Vicent Martínez. I com un dels comissaris (Amelia Ortiz i Fernando Ballesteros)  vaig fer la presentació, que és el que es pretén amb l’exposició i que podem aprendre’n els científics d’avui en dia de la vida i obra d’un científic renaixentista del segle XVI.

L’exposició serà visitable al Hall de la Facultat de Física, Campus Burjassot de la Universitat de València des del 13/02/2024 al 20/03/2024.

Imatges:
Les fotos són d’Anna Garcia Forner i d’Enric Marco.

Parlem de la nit a l’hospital de Tortosa

0

Al final ha estat possible. Després d’anys de contactes i amb la pandèmia pel mig, s’ha pogut concertar una activitat sobre contaminació lumínica a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El centre de formació ens va invitar dimecres passat 7 de febrer per explicar els problemes que causa un enllumenat excessiu i ineficient en el medi ambient i en la salut humana.

Cap les 16 h, a la sala del Dr. Ferran, i davant d’un auditori d’unes 50 persones, després una introducció de les presentadores sobre les activitats que realitza el Comité de Medi Ambient de l’hospital, començàrem la nostra detallada xarrada, fent èmfasi en els efectes sobre la salut humana.

Primerament calia definir l’objecte del nostre problema:

Per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió artificial de llum.

Per tant, cal tindre en compte que qualsevol llum humana a la nit és contaminació lumínica i, que com es fa amb qualsevol altre tipus de contaminació, cal posar-li límits al tipus i quantitat de llum nocturna que usem.

A més com a espècie diürna que som, els humans no estem avesats a llums intenses i blanques per la nit. Nombroses vegades s’ha comprovat experimentalment que el blau que conté tota llum blanca nocturna és un potent disruptiu de la secreció de l’hormona melatonina. En condicions naturals, aquesta ens indueix a dormir, regula els rellotges circadiaris del cos, a més de tindre altres efectes indirectes com antioxidants o oncostàtics o inhibidors del creixement de cèl·lules tumorals. Ara bé, en presència de llum intensa, sobretot blava, en no produir-se melatonina, tots aquests efectes desapareixen i es produeix una disrupció circadiaria o cronodisrupció.

Per tot això resulta, com a mínim, curiós que alguns hospitals no tinguen cura del seu enllumenat interior ni exterior per minimitzar els efectes dolents de la llum artificial nocturna. Vàrem presentar diversos exemples de mala praxi lumínica de diversos hospitals en el que, fins i tot, llums blaves són part del color corporatiu.

També esmentàrem els primers estudis epidemiològics de la relació trobada entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncer (mama i pròstata) i també colorectal, realitzats per l’Institut de Salut Global de Barcelona el 2018 i 2020.

Després de la xarrada i de les preguntes es va fer evident la importància de dissenyar de manera correcta l’enllumenat d’una ciutat per evitar les afectacions a la població i al medi ambient.

Després d’un descans, passàrem a la part pràctica de l’activitat. Amb una xarxa de difracció per a cadascú, estudiàrem quin tipus de llum hi ha l’aula (fluorescent i led) i a l’enllumenat de la ciutat de Tortosa, que es podia veure a través de la gran finestra de la sala. També mostràrem experimentalment com els llums de color són causats per l’emissió atòmica de determinats elements com el sodi (groc), coure (taronja), crom (verd), per exemple, i com això s’aplica als focs artificials.

Aquesta activitat forma part d’un curs més ampli sobre la nit que continuarà el 14 de febrer quan es parlarà de contaminació lumínica i medi ambient amb Ximo Baixeras i Núria Marco seguit el 21 de febrer amb María Ángeles Bonmatí que ens explicarà la importància del son i la relació amb la salut dels pacients.

Estem molts agraït al Centre del Formació de l’hospital per convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Imatges:

1.- Espectres lumínics de l’enllumenat de Tortosa des de l’hospital de Tortosa. S’hi veuen leds, llums sodi i halogenurs metàl·lics.
2.- Portada de la xarrada.
3.- Enric Marco comença la xarrada.
4.- Ángel Morales ens parla de la contaminació del Baix Ebre.
5.-6.- Mesura dels espectres de llum led i llum fluorescent.
7.- Ángel Morales durant la xarrada.

Publicat dins de Cel fosc, Societat i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Pere Horts ja té el seu asteroide

0
Òrbita de l’asteroide 547508 PereHorts. JPL/NASA.

Pere Horts, amic i company de tantes lluites per preservar la nit del tsunami de llums artificials que ens inunda, ens deixà ara fa tres setmanes. Després d’agrair-li tots els esforços que va fer per crear una consciència mediambiental per a la defensa dels ecosistemes nocturns i de la salut de les persones primer a Catalunya i després a tot l’estat amb la creació i expansió de l’organització Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, cal començar a retre-li homenatge en multitud de llocs i formes.

El primer homenatge ha estat assignar-li el nom a un asteroide. El seu amic i soci de Cel Fosc, antic tresorer de l’entitat, Josep Maria Bosch és un afamat caçador d’asteroides des del seu observatori de Santa Maria de Montmagastrell (l’Urgell) i el 26 de setembre de 2010 descobrí el petit asteroide al qual se li assignà de manera provisional el nom tècnic 2010 SF13. Aquest cos situat entre Mart i Júpiter, amb 2.857 unitats astronòmiques de semi-eix major, de 0.141 d’excentricitat i uns 10 graus d’inclinació orbital, orbita el Sol amb un període de 4.83 anys.

Des de fa uns dies Josep Maria Bosch li ha assignat al petit asteroide el nom del nostre fundador 547508 Perehorts com a homenatge d’amistat i de record que perdurarà en l’espai durant milions d’anys.

Les raons de l’assignació venen explicades en la pàgina de la base de dades dels cossos menors del JPL de la NASA.

547508 Perehorts
Descobert el 26 de setembre de 2010 per Bosch, J. M. a SM Montmagastrell

Pere Horts Font (1956–2024) va ser un divulgador científic català de l’astronomia. Va ser professor de filosofia i astronomia a l’institut Ramon Muntaner, professor d’història de la ciència i cosmologia al Col·legi de Girona, fundador de la Societat Astronòmica de Figueres i cofundador de Cel Fosc, l’associació espanyola contra la contaminació lumínica.

De moment no tenim cap imatge de l’asteroide de Pere. Fins que alguna missió espacial futura passe prop del cos no en podrem tindre una imatge clara.

El cel de febrer de 2024

0

L’hivern avança i no s’hi veuen enlloc del país les fredorades d’anys enrere. D’aquesta bonança algun en diuen “bon temps” encara que clarament tot apunta a la crisi climàtica. L’observació del cel nocturn se’n beneficia, tot i la persistent entrada de núvols alts i la pols en suspensió per la manca de pluges. A més, ara es poden produir alguns efectes atmosfèrics curiosos com el que avui ens presenta l’amic i company Josep Emili Arias. L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim i aquest matí ha aconseguit fotografiar la forma de vas etrusc a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor.

Planetes

Mercuri és actualment un planeta matutí, observable prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix aquests darrers dies ha davallat molt i, a poc a poc, s’acosta a l’horitzó i a la direcció solar i, per tant, deixarà de ser visible a partir del dia 10. De fet, el 28 de febrer a les 9:52 el planeta estarà en l’anomenat punt de conjunció solar superior ja que Mercuri s’alinearà amb el Sol i se’n separarà només 1° 49´ . En aquell moment estarà en el seu punt més distant de la Terra a 1,37 unitats astronòmiques. Mercuri deixarà llavors de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Mart, Venus i Lluna en conjunció el 7 de febrer 2024 a les 7:15 h. Stellarium.

Venus continuarà essent el cos més brillant de cel de la matinada, exceptuant la Lluna. Mirant cap al sud-est a la matinada el podrem veure prop de l’horitzó.

El 7 de febrer cap a les 7 del matí Mart, Venus i una Lluna minvant molt fina es trobaran en conjunció sobre la constel·lació de Sagitari.

En passar els dies Venus continuarà davallant fins trobar-se la matinada del 22 de febrer amb el planeta Mart amb el que només se separarà 38´, un poc més d’una lluna plena, ja en la constel·lació de Capricorn.

22 de febrer 2024, 7:00 h. Conjunció de Venus i Mart, amb Venus a 0° 38´ al nord de Mart. Stellarium.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter

El planeta gegant continua sent el rei de la nit. En fer-se fosc ja guaita ben alt en direcció sud-oest. Per aquesta raó ja només serà visible durant la primera part de la nit.

La Lluna troba Júpiter la nit del 15 de febrer 2024. 20:00 h. Stellarium.

La nit del 15 de febrer podrem veure l’encontre entre una Lluna en quart creixent i Júpiter, amb una separació de només 3° 09´ en direcció de la constel·lació d’Aries.

Saturn

Aquest mes tenim la darrera oportunitat d’observar Saturn, el planeta dels anells. Guaiteu el cel oest 30 o 45 minuts després de la posta del Sol. Es presenta com un punt de llum tímid sobre l’horitzó oest-sud-oest. El planeta s’enfonsarà en les lluïssors solars cap a finals de mes i ja no serà observable després de l’ocàs. El 28 de febrer a les 22:15 Saturn s’alinearà amb el Sol, en el que s’anomena conjunció solar. Saturn passarà a només 1° 37´ del Sol.  Quasi al mateix temps, estarà en el punt més allunyat de la Terra a 10,71 ua. Saturn deixarà llavors de ser un objecte vespertí a ser un de matutí.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

La constel·lació de l’Ossa Major tal com es pot veure a ull nu. Till Credner. Wikimedia Commons.

Durant el mes de febrer la constel·lació de l’Óssa Major serà visible durant la major part de la nit mirant cap al nord-est de l’esfera celeste. El sistema estel·lar Mizar – Alcor és un sistema estel·lar doble-doble o múltiple visible a ull nu però realment espectacular vist amb un petit telescopi.

Pluges d’estels

El mes ens durà la pluja de meteors dels α-Centàurids. Mantenen una activitat meteòrica entre el 28 de gener i el 21 de febrer, amb el màxim el 8 de febrer. La taxa màxima d’objectes brillants és variable cada any però almenys se solen veure uns 6 meteors por hora en llocs foscs. És, per tant, una pluja dèbil. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per veure la pluja serà un poc abans de l’alba del dia 8, mirant cap al sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 16 de febrer. Se situarà a només 0° 31’, una distància al cel com un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 21:18 serà la màxima aproximació.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Febrer 03 00 18
Lluna nova Febrer 10 00 00
Quart creixent Febrer 16 16 01
Lluna plena Febrer 24 13 30

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim. Forma de vas etrusc o omega a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor. 3 de febrer de 2024 a les 8:10. Josep Emili Arias.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tres anys i 72 vols després, Ingenuity acaba

2

Les vistes aèries sobre un altre planeta s’han acabat. L’helicòpter Ingenuity, que arribà a Mart en la panxa del robot explorador de la NASA Perseverance a principis de 2021, ha acabat la seua missió després del seu 72é vol, havent depassat llargament els cinc vols previstos. L’aterratge del seu darrer vol va ser violent i sembla que una o dues de les seues aspes van sofrir danys que l’inhabiliten per a continuar volant. Una llàstima però, després de tres anys, Ingenuity ha completat amb èxit el programa per demostrar que la tecnologia usada és factible en una atmosfera tan lleugera com la del planeta roig. La futura exploració robòtica de Mart serà mixta, amb robots rodant per la superfície ajudats per drons que els acompanyaran i faran d’exploradors des de les altures.

El passat 18 de gener l’equip d’enginyers que controla Ingenuity va planificar que l’helicòpter fera un breu vol vertical per determinar la seua ubicació després d’executar un aterratge d’emergència en el vol anterior. Les dades mostren que, tal com estava previst, l’helicòpter va assolir una altitud màxima de 12 metres i va planejar durant 4,5 segons abans de començar el descens a una velocitat d’un metre per segon.

No obstant això, a 1 metre d’altura, l’Ingenuity va perdre el contacte amb el ròver Perseverance, que serveix com a relé de comunicacions amb la Terra. L’endemà es van restablir les comunicacions i es va transmetre més informació sobre el vol als controladors terrestres de la NASA JPL. Les imatges revelaren danys a la pala del rotor diversos dies després. Encara s’estan investigant la causa de la interrupció de les comunicacions i l’orientació de l’helicòpter en el moment de l’aterratge.

Ingenuity detecta l’ombra de la seva pala de rotor danyada: després del seu vol número 72 el 18 de gener de 2024, l’helicòpter Ingenuity Mars de la NASA va capturar aquesta imatge en color que mostra l’ombra d’una de les seves pales de rotor, que es va danyar durant l’aterratge. Crèdits: NASA/JPL-Caltech.

Ha estat una llarga missió que ha durat gairebé 1.000 dies marcians, 33 vegades més del previst originalment. Per aconseguir-ho va caldre actualitzar Ingenuity amb la capacitat de triar de manera autònoma llocs d’aterratge en terrenys perillosos, tractar amb un sensor mort, netejar-se els panells solars després de tempestes de pols i operar des de 48 aeròdroms diferents. A més va realitzar tres aterratges d’emergència i va sobreviure a un fred hivern marcià.

Dissenyat per funcionar durant la primavera, Ingenuity no va poder alimentar els seus escalfadors durant la nit durant les parts més fredes de l’hivern, cosa que va provocar que l’ordinador de vol es congelava i es reiniciava periòdicament.

Com Flyer, l’avió pioner dels germans Wright, Ingenuity ha estat un pioner de l’aviació en un món diferent de la Terra. De fet, un petit fragment de l’avió dels Wright es troba en l’interior de l’helicòpter marcià.

No podrem tindre una darrera foto d’Ingenuity ja que el ròver Perseverance s’hi troba massa lluny així que ens haurem de conformar amb les fotos familiars més reeixides com la que encapçala el text. Veurem un altre helicòpter volant en mons extraterrestre en un temps prudencial o caldrà esperar-se fins l’arribada del Dragonfly a Tità, la lluna de Saturn, allà pel 2034?

Mes informació:

After Three Years on Mars, NASA’s Ingenuity Helicopter Mission Ends, NASA, 25 gener 2024.

Imatges:

1.- Perseverance guaita l’enginy: l’helicòpter Ingenuity Mars de la NASA el 2 d’agost de 2023 en una imatge en color millorada capturada per la càmera Mastcam-Z a bord del rover Perseverance Mars. JPL/Caltech-ASU/MSSS.

Pere Horts, in memoriam

0

El nostre amic, defensor de la nit, company de tantes batalles contra el tsunami lumínic que ens inunda, ens ha deixat.

Fundador de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica i, actualment membre de la Junta directiva, era un referent a nivell estatal en la lluita contra la contaminació lumínica. Era també cofundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres.

Essent de formació filòsof i treballant com a catedràtic de filosofia en l’institut Ramon Muntaner de Figueres, l’Alt Empordà, estimava els clàssics, Plató, Spinoza i Nietzsche, però també aprengué a estimar el cel nocturn.

L’any 1992, després de la fundació de la Societat Astronòmica de Figueres, i cercant un indret per observar se n’adonaren que no hi havia cap indret realment fosc a la nit. La comarca estava ben afectada per la llum de les poblacions i es veia clarament que això era un problema que creixeria sense aturador, si no hi havia un activisme actiu de conscienciació. Així és com va nàixer el 1997 Cel Fosc a Catalunya, com un col·lectiu virtual que, amb una web i una llista de correu, difonia informació sobre la contaminació lumínica i les causes i conseqüències d’aquesta, amb la finalitat de conscienciar i aconseguir normatives que regulessin aquest problema.

Des de llavors, l’activisme de Pere en la lluita per salvar la nit va començar a donar fruits: aconseguir que Figueres aprovés la primera ordenança amb el primer pla de control de contaminació lumínica de l’estat; la Llei Catalana contra la contaminació lumínica el 2001; expandir l’activisme ambiental en convertir Cel Fosc en associació estatal el 2005 i, actualment amb tots els membres individuals i associacions adherides, promoure les lleis de Balears, Navarra, Cantabria, Castella i Lleó, Andalusia i, la valenciana encara en tramitació.

Caldria destacar un fet innegable i ben important: Cel Fosc, també incorpora científics que ara mateix són al capdavant del rànquing mundial de la investigació sobre contaminació lumínica i que formen part de la Red Española de Estudios de la Contaminación Lumínica.

Pere Horts assessorà i col·laborà en la construcció de l’Observatori d’Albanyà i aconseguí que fora designat Dark Sky Park, concedit per la International Dark-Sky Association. Un observatori que és un referent i que gaudeix d’un cel nocturn de qualitat.

Jubilat de l’ensenyament, no havia deixat mai l’activisme actiu assessorant entitats i ajuntaments perquè s’utilitzès un enllumenat responsable, però també denunciant, si calia, les pràctiques il·legals segons la normativa.

Amic, company de lluites compartides, conseller del que es podia i calia fer en cada moment, ens has posat el llistó ben alt. Continuarem per salvar la nit seguint el teu mestratge.

Ell ja descansa. A tots nosaltres ens queda la tristesa de la pèrdua. Però també l’estimul del seu record, realment exemplar.

Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Documents:

In memoriam, en català

In memoriam, en castellà

Notícies al diari:

Mor el figuerenc Pere Horts, astrònom i professor de filosofia, El PuntAvui, 20 gener 2024
Mor Pere Horts, president de la Societat Astronòmica de Figueres, Empordà Info, 20 gener 2024
Pere Horts: “La llum pot ser tan contaminant i perniciosa com la contaminació química”. Entrevista, ViladeRoses, 18 maig 2023.
Ha mort Pere Horts Font, Diari de Figueres, 20 gener 2024
“La contaminació lumínica és nociva per a la salut de les persones”, El PuntAvui, 7 maig 2019

El cognom Mifsud a Tavernes

0

La Casa de la Cultura de Tavernes va ser el marc on es presentà anit el llibre “Arrelats, families valencianes amb historia”, de Juli Capilla, un volum que recull les vivències de persones que des fa generacions viuen al País València i que s’han mantingut fidel a la terra i a la llengua. El fet que una d’aquestes famílies retratades siga els Mifsud, d’origen maltés, el fa especialment extraordinari i d’interés per al poble de Tavernes, on aquest cognom és corrent i hi ha famílies que encara són coneguts com “els Maltesos”.

La presentació va reunir 40 persones, entre els quals hi havia els regidors de Compromís, José Enrique Cuñat, i Encar Mifsud, que a més d’obrir l’acte com a regidora de Cultura, ha participat en la mesa de presentació com a representant de la saga Mifsud, junt a la restauradora d’art i professora Aurora Rubio Mifsud i el propi autor Juli Capilla.

Encar Mifsud en un parlament emotiu i amb referències familiars va recordar com fa anys els Mifsuds del poble viatjaren fa anys a l’illa de Malta a retrobar les seues arrels, però que havia recomanat a l’autor que parlara amb Aurora que ha treballat intensament el tema.

Juli Capilla explicava com el llibre naix de la voluntat d’Edicions Sidilla, que ja havia publicat un “Arrelats” sobre famílies catalanes. Cal remarcar la importància allí de la figura de l’hereu, molt present i com l’herència de les terres no es divideix de manera que la família perviu durant moltes generacions. L’editorial volia publicar un llibre semblant amb famílies valencianes i li ho va proposar a Juli Capilla. Tanmateix la consulta amb historiadors medievalistes com Ferran Garcia-Oliver li feren veure que eixe camí era inviable, perquè no hi ha famílies valencianes tan antigues que hagen conservat llur patrimoni. El llibre d’Enric Guinot “Els fundadors del Regne de Valencia” li va obrir els ulls sobre el camí a emprar.

Remarcava l’autor que els valencians som fruit d’una conquesta i de diverses onades de repoblació que van durar segles. Així se sap que un 75% dels que vingueren eren catalans, però també hi arribaren aragonesos, genovesos, occitans, maltesos, navarresos i darrerament castellans i andalusos. Destacà la capacitat d’integració en el nou regne valencià de tots aquests que tenien una llengua i cultura diferent als nostres costums i acabaren parlant valencià.

El cas més sorprenent és la repoblació de l’illa de Tabarca enfront d’Alacant en el segle XVIII. Fins llavors havia estat deshabitada i era un niu de pirates fins que Carles III pagà el rescat de 100 genovesos presoners confinats a l’illa de Tabarca font a Tunísia. En ser repoblada pel genovesos l’illa, fins llavors anomenada Illa Plana, canvià el nom per Nova Tabarca, en record del seu captiveri. I amb el cap dels anys canviaren el ligur genovés per la llengua de la costa, el valencià del Baix Vinalopó, de Santa Pola i Elx. El mateix passà a la Safor amb els genovesos i mallorquins que vingueren després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Ràpidament s’adaptaren a la nova situació.

Capilla va destacar la concentració de cognoms en moltes poblacions, en el cas de Tavernes, els Grau, Magraner o Mifsud, per exemple. Però és molt curiós, i també s’explica al llibre, el cas de Quatretonda on el cognom més comú és Benavent.

L’autor comentà que no volia fer un llibre de famílies riques perquè aquestes han abandonat la terra i la llengua, sinó que li interessava la gent que ha mantingut un amor a la terra, una fidelitat a la llengua, que estan arrelats i que han demostrat una capacitat de treball immensa i d’adaptació al medi. Finalment agraí a Aurora Rubio Mifsud que li facilitara la documentació que necessitava per a la part de Tavernes. Sense ella aquesta part del llibre no hauria estat possible.

Aurora Rubio Mifsud agraïa Capilla l’interés per endinsar-se en la història dels Mifsud de Tavernes i com l’interès per estudiar el seu origen naix en el llunyà encontre de commemoració del Vé Centenari de Carles V que reuní els estudiosos dels regnes hispànics, entre els quals estava Malta. Després vingueren més trobades fins que una delegació dels Mifsud vallers va visitar l’illa.

També explicà el llarg i difícil treball de recollida d’informació per completar l’arbre genealògic dels Mifsud de Tavernes mentre assenyalava un gran mural on apareixien tots els avantpassats retrobats en els arxius. Un pas molt important el va donar quan Josep Escrivà, l’anterior rector de Sant Pere, li obrí les portes de l’arxiu parroquial. I allí va començar a trobar informació dels casaments dels primers Mifsud del poble: Lorenzo Mifsud es casa amb Rita Sala el 7 d’abril de 1800. I durant els anys següents ha anant completant l’arbre dels avantpassats fins el principi del segle XX. Ara, com deia, només cal que tots els Mifsud completen amb el noms dels familiars tot el que saben de les branques que falten.

I es preguntava si tots els Mifsud vallers són família, que responia que sembla que sí, ja que tots provenen d’un únic avantpassat: Lorenzo Mifsud. També va assenyalar que de primer cognom només hi ha 121 Mifsud a l’estat espanyol, principalment al País Valencià. A nivell mundial n’hi ha uns 13.000 escampats majoritàriament a Europa, Nord-Amèrica i Austràlia.

Publicat primerament a la Cotorra de la Vall el 13 de gener 2024.

La sonda Juno de la NASA sobrevola Io

0
Publicat el 4 de gener de 2024
Imatge millorada d’Io. Accidents recognoscibles (en roig volcans, en taronja les calderes —pastera—, en verda bugades —fluctus—, en groc planes —regi—i en blava muntanyes —muntes—. El pol nord està a l’esquerra de Vivasvant Pastera 30 dicembre 2023 (NASA / SwRI / MSSS / Alain Mir)

La sonda Juno de la NASA va ser llançada el 2011 per a estudiar principalment el planeta Júpiter. Els vents i l’interior del planeta son el seu primer objectiu, però, ara que ha acabar la seua missió principal s’està dedicant a estudiar tres dels quatre satèl·lits galileans i ja ens ha oferit belles estampes de Ganimedes, Europa i Io. El problema és que la càmera JunoCam no està preparada per estudiar objectes tan petits si no s’hi aproxima molt. Primerament el camp d’observació és de 58º,  molt ample per captar gran part del disc de Júpiter de prop però inútil per captar les llunes a distància. A més, a causa de les limitacions de telecomunicacions, s’esperava que Juno només pogués retornar uns 40 megabytes de dades de la càmera durant cada període orbital. La velocitat mitjana de dades d’uns 325 bits per segon limita el nombre d’imatges que es capturen i es transmeten durant cada òrbita a entre 10 i 100, depenent del nivell de compressió utilitzat.

Juno de la NASA prop de Júpiter. Recreació.

Amb aquestes limitacions, dissabte passat 30 de desembre la sonda Juno va realitzar un sobrevol sobre la lluna Io que la situà a només 1500 km de la superfície. Les imatges que va aconseguir són realment espectaculars. Es veuen algunes muntanyes que poden arribar a 10 km d’altura que projecten llargues ombres, com els de Kinich Ahau Patera prop del terminador. Però el que fa singular Io és la gran quantitat de volcans que cobreixen la superfície. Cràters, calderes, colades de lava són els components principals. La major part de la superfície d’Io està composta per planures extenses recobertes de sofre i diòxid de sofre solidificat.

Amb aquest i dels sobrevols anteriors s’ha pogut determinar que actualment hi ha 266 volcans actius a la lluna. D’aquesta manera es pot afirmar que Io és, en proporció, el món més actiu del Sistema Solar, a causa de l’escalfament de marea que pateix amb Júpiter i altres satèl·lits galileans.

L’atracció gravitatòria d’Io sobre la sonda Juno durant el sobrevol del 30 de desembre ha reduït l’òrbita de la nau espacial al voltant de Júpiter de 38 dies a 35 dies. L’òrbita de Juno es reduirà encara més fins a 33 dies després del sobrevol del 3 de febrer.

Més informació:

La sonda Juno sobrevuela Ío: el mundo con 266 volcanes activos. Eureka. Daniel Marin. 2 gener 2024.

NASA’s Juno to Get Close Look at Jupiter’s Volcanic Moon Io on Dec. 30. Nasa. 27 desembre 2023.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de gener de 2024

0
Publicat el 2 de gener de 2024

Comença l’any 2024 amb temperatures de primavera. El cel nocturn ens mostra les constel·lacions de l’hivern, amb l’Orió presidint el firmament, però el fred dur que tenim associat al record d’aquelles sessions astronòmiques de fa dècades ja no hi és.

Les nits de gener permeten veure les constel·lacions més boniques del firmament. Orió, el caçador, amb els gossos Ca Major i Menor, el Taure i Geminis, mentre que cap a l’esquerra la gegantina constel·lació d’Auriga presenta tota la seua bellesa.

El planeta Júpiter continua sent el rei de la nit mentre que Saturn ja només es veu durant les primeres hores de la nit. Venus, ara acompanyat per l’esquiu Mercuri, alegra les matinades abans de l’eixida del Sol.

I com tots els mesos de gener, el dia 3 a les 01:38 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol. Llavors el nostre planeta s’hi trobarà a només 0,9833 unitats astronòmiques, és a dir uns 147 milions de quilòmetres.

Planetes

Mercuri es troba ara visible en la part sud-est del cel, una hora abans de l’eixida del Sol. El 10 de gener el planeta assolirà el punt més alt en el cel matutí, 21º sobre l’horitzó sud-est en la constel·lació d’Ofiuc. Dos dies més tard, el 12 de gener Mercuri arribarà a la major separació aparent del Sol, en el punt de màxima elongació oriental.

Venus encara brilla molt a l’horitzó sud-est, abans de l’albada però ha deixat de ser tant brillant com en les setmanes anteriors. El 8 de gener rebrà la visita de la Lluna a 5° 42´ al sud del planeta.

Mart, Mercuri, Venus i una Lluna minvant en el cel de l’albada el 9 de gener 2024 a les 7:30. Stellarium.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter és encara el rei de la nit i brilla ben fort en Aries. Present durant la primera part de la nit i gran part de la matinada, rebrà la visita pròxima d’una lluna en quart creixent el 18 de gener. Es produirà una conjunció de la Lluna i Júpiter, situant-se el nostre satèl·lit a només 2° 46´ al nord del gegant gasós.

Saturn, ja de capa caiguda, és troba ara mateix en Aquari i només és visible durant les primeres hores de la nit mirant cap al sud-oest i oest.  El 14 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Saturn, amb una fina Lluna  creixent a 2° 08´ al sud de Saturn.

Conjunció de Júpiter amb la Lluna, mentre Saturn ja davalla cap al sud-oest. 18 de gener 2024. 19:30 h. Stellarium.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar. La Lluna plena s’hi situarà ben prop la nit del 25 de gener per ajudar a trobar-lo.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

El Trio de Leo (M65, M66 i NGC 3628) en la constel·lació de Leo, estarà ben visible la major part de la nit. Caldrà un telescopi per veure-ho bé.

Finalment la galàxia Bode o M 81 en la constel·lació de la Ossa Major, és una bonica galàxia espiral. Necessites un telescopi per admirar la seua magnificència.

Pluges d’estels

Gener 04. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 4 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C / 1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Conjunció de la Lluna i les Plèiades el 20 de gener a les 20:00 h. Stellarium.

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 20 de gener. Se situarà a només 0° 45’, una mica més que un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Gener 04 04 31
Lluna nova Gener 11 12 58
Quart creixent Gener 18 04 53
Lluna plena Gener 25 18 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- La Lluna i Júpiter en el cel de la plaça de la Mare de Déu de València. 23 de desembre 2023. Enric Marco.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Fantasmes del tsunami

0

Fantasmes del tsunami
Vida i mort després del desastre
Richard Lloyd Parry
No-ficció
Traducció d’Anna Llisterri
360 pàgines
PVP: 21,90 €
Data de sortida: 4 de setembre del 2023
ISBN: 978-84-19059-16-1
Rústica amb solapes
Format: 140 x 210

Aquesta és la commovedora història dels vius, dels morts i dels seus esperits errants. La història d’una comunitat que va enfrontar-se a la catàstrofe i la seva lluita obstinada per trobar el consol entre les runes.

El 11 de març de 2011, Richard Lloyd Parry, corresponsal del diari The Times, va viure a Tòquio un dels pitjors terratrèmols que es recorden. Després va venir el gran tsunami. Durant els sis anys següents, Parry va cobrir la zona devastada, al nord-est del Japó. Allà, en una vall aïllada i remota, la tragèdia va colpejar especialment una escola de primària. La magnitud del desastre va despertar les forces atàviques d’una cultura mil·lenària, plena de fantasmes i aparicions.

18500 persones moriren al nord-est del Japó en la regió de Tohoku a causa del tsunami que seguí un terratrèmol de magnitud 9.2. D’aquests 75 eren xiquets, dels quals 74 faltaren a l’escola d’Okawa, juntament amb 10 mestres. Aquest fet demostra l’excepcionalitat del desastre. Qué passà a l’escola per a que els protocols d’emergència no funcionaren i no se salvaren els nens com havia passat en totes les altres escoles afectades?

Què va passar als nens de l’escola mentre esperaven ser evacuats? Per què els mestres no els van portar a un lloc segur? I per què es va ocultar la veritat a les famílies?

Fantasmes del tsunami és un nou clàssic de la no-ficció. Un reportatge periodístic poderós i colpidor, ple de sensibilitat, horror i bellesa. Una aproximació magistral al rol que la mort, el dolor i l’assumpció de responsabilitats tenen en la cultura i societat japoneses.

Entrevista a 324 amb Xavier Grasset. Richard Lloyd Perry presenta Fantasmes del tsunami.

https://www.ccma.cat/3cat/richard-lloyd-perry-ens-presenta-el-llibre-fantasmes-del-tsunami/video/6241266/

Publicat dins de La Terra, Literatura i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”

0

Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, treballa en la divulgació dels problemes sorgits arran de la contaminació lumínica. Per aquesta raó, forma part de Salvem la Nit, un grup de treball que estudia aquesta situació, i és president de Cel Fosc, una ONG estatal en defensa de la nit.

Què és la contaminació lumínica?

Hi ha moltes definicions, però últimament s’utilitza una que es refereix a la contaminació lumínica com a qualsevol alteració del medi nocturn causada per la llum artificial nocturna. Qualsevol llum a la nit produïda pels humans és contaminació.

Quins són els principals emissors?

La contaminació lumínica és causada principalment per unes característiques de l’enllumenat vial de les ciutats i pobles de tot el món, quan aquestes estan mal apantallades o instal·lades, emeten més potència de la necessària, il·luminen fora dels horaris d’ús o es posen en llocs pels quals no circulen persones. També contamina la llum dels negocis, la de la gent particular i la dels habitatges.

No obstant això, aquesta contaminació s’ha vist incrementada amb la instal·lació de llums LED –sobretot les blanques–, les quals són més barates i, per tant, més fàcils d’instal·lar. Per una propietat de la nostra atmosfera, el component blau d’aquestes es dispersa més, i, per tant, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides.

Continua en: Enric Marco: “La contaminació lumínica s’ha incrementat amb la instal·lació de llums LED blanques”. Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Universitat de València.

Ja ve l’hivern

0

Finalment arriba l’hivern. Sembla que hem deixat les calorades estiuenques de les darreres setmanes i ja comença a fer fred. Ara, això sí, no plou enlloc del país. De manera que després d’una tardor seca, finalment, de manera oficial, posem punt i final a la tardor i entren a l’hivern.

Aquesta matinada a les 4:27 h del 22 de desembre ja haurem donat la benvinguda a l’hivern. Haurà estat el moment del solstici d’hivern. El Sol que, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste.

Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.

Posició de l’hemisferi nord de la Terra i inclinació dels raigs solars per a la latitud de 40º (aprox. Castelló de la Plana) avui el 22 de desembre. Nebraska Astronomy Applet Project.

Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’hivern, és el December solstice.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

El calidoscopi de la Seu de Palma observable al voltant del solstici d’hivern. Maria Victòria Secall.

Imatge: Postals d’hivern 19. Ferran Turmo Gort. Alàs de Balaguer. Gener 2008. CC BY-NC-SA 2.0 Deed

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els llums de Nadal a Ràdio 4

0

Les festes de Nadal ja s’acosten i, de manera abusiva, els carrers de totes les ciutats ja són il·luminats més enllà de tota mesura. Cal fomentar el consum i, per tant, cal fer espectacles de llum a parcs urbans, arbres il·luminats, música per a que la gent isca al carrer i compre sense aturador. Els ajuntaments ens diuen que amb els LEDs la despesa energètica és baixa i que només son durant uns pocs dies. La realitat és que, encara que la despesa siga baixa, els llums nadalencs poden arribar a estar als nostres carrers fins a 45 o 60 dies.

A més, i molt més importants que tot això, els llums de les grans festivitats com Nadal i el Aíd al Fitr, el final del Ramadà, i d’altres festes d’àmbit global desborden les ciutats i fan augmentar la contaminació lumínica segons un estudi de la NASA.

Sabem que les zones enllumenades augmenten entre un 2 i 10% anuals a nivell mundial. La pertorbació de les condicions naturals de la nit causada per les llums nadalenques és, per tant, una afectació suplementària a l’alt nivell de contaminació lumínica que ja sofreix el planeta.

Els llums de Nadal eleven, per tant, el nivell de llum artificial a l’entorn, al medi natural i causa un efecte disruptiu en els cicles circadiaris en els animals i humans. I, per acabar-ho de rematar, els espectacles de llums en zones naturals urbanes com els Jardins de Torre Girona de Pedralbes de Barcelona o el Parque Enrique Tierno Galván de Madrid (abans al Jardín Botánico) omplen de colors blavosos indrets que haurien de ser foscos a la nit. Per tot això podem dir clarament que l’enllumenat nadalenc actual no és sostenible.

De tot això en parlava el passat dia 7 de desembre de 2023 amb la periodista Marta Boada de Ràdio 4.

Ací l’enllaç, a partir dels últims 12 minuts. … Activistes i científics consideren el llums de Nadal un atemptat contra el medi ambient

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/071223/7030162/

Imatge:

1.- Plaça de la Mare de Déu a València, el 8 de desembre de 2023. Enric Marco.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Ja són aquí els Gemínids 2023, la pluja d’estels del desembre

0

Una de les pluges d’estels més intenses de l’any, la dels Gemínids, és a punt d’arribar. La nit del 14 al 15 de desembre serà el moment en què aquesta pluja de meteors arribarà a la màxima intensitat, amb una activitat que ja va començar el 4 de desembre i que durarà fins el 17. Té una taxa màxima observable de 120 meteors per hora, i per això és una de les més destacables de l’any, juntament amb els Perseids de l’agost. Però les xifres poden ser molt variables.

Continua a Ja són aquí els Gemínids 2023, la pluja d’estels del desembre, Clara Ardévol Mallol, Vilaweb, 13 de desembre 2023.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari