L’asteroide Donaldjohanson vist per la Lucy Long-Range Reconnaissance Imager (L’LORRI) des de la nau espacial Lucy de la NASA durant el seu sobrevol. NASA/Goddard/SwRI/Johns Hopkins APL
La missió Lucy rep el nom de l’esquelet d’Australopithecus afarensis d’un individu que va viure fa uns 3,2 milions d’anys. Va ser descobert pel paleoantropòleg Donald Johanson el 1974 a 150 quilòmetres d’Addis Abeba, Etiòpia. Així que aquest asteroide es va anomenar en el seu honor quan es decidí que la nau Lucy el visitaria en el llarg trajecte cap a Júpiter.
Com s’esperava a partir dels estudis fotomètrics fets des d’observatoris terrestres, l’asteroide Donaldjohanson té una forma allargassada. Tanmateix ha resultat ser molt major del que s’esperava. Si fins ara es creia que tenia uns 4 km de llargària ha resultat ser el doble de gran. Amb uns 8 quilòmetres de longitud, i uns 3,5 quilòmetres d’ample, la diferència de grandària respecte a la prevista ha estat la causa de que, de moment, no disposem d’una imatge completa de l’asteroide.
NASA/Goddard/SwRI/Johns Hopkins APL
L’aspecte de Donaldjohanson és el d’un cos format per la unió de dos objectes menors units per una zona més estreta, molt semblant a Itokawa i Toutatis, i encara que no es troba en la mateixa zona del sistema solar, a l’objecte del Cinturó de Kuiper 2014 MU69, ara anomenat Arrokoth. És, per tant, un binari de contacte allargassat, un objecte format quan dos cossos menuts xoquen a baixa velocitat. Aquesta configuració de cossos en contacte sembla més habitual del que es pensava. La superfície de l’asteroide està molt crateritzada i s’hi poden veure moltes roques.
“L’asteroide Donaldjohanson presenta una geologia sorprenentment complicada“, ha dit Hal Levison, investigador principal de Lucy al Southwest Research Institute, Boulder, Colorado. “A mesura que estudiem les complexes estructures en detall, revelaran informació important sobre els blocs de construcció i els processos de col·lisió que van formar els planetes del nostre Sistema Solar“.
En una setmana es donaran a conèixer noves imatges i dades científiques del sobrevol de Lucy. Estarem atents al que ens conta la NASA.
M86, galàxia lenticular, de tipus S0, situada en el centre de la imatge en el cúmul de galàxies de la Verge. 31 de març 2025. Enric Marco.
Pols d’estels fa 20 anys.
Ara fa dos decennis vaig obrir aquest bloc dedicat a la divulgació de l’astronomia. Els blocs estaven de moda el 2005 i eren l’eina preferida per fer difusió de les dèries de cadascú. Vilaweb va tindre l’ocurrència d’obrir una nova finestra al món amb una secció de blocs propis que van tindre un èxit immediat. En aquests aparadors d’idees del nostre diari digital, es parlava molt, com no podia ser d’una altra manera, de política, però també de literatura, de viatges, de cuina, d’històries personals i també de ciència.
Encoratjat per l’amic Juli Peretó que ja tenia el seu bloc sobre bioquímica i l’origen de la vida, em vaig ficar en aquesta aventura de publicar periòdicament articles sobre la ciència que m’apassiona, l’astronomia, sobretot la part de l’astronomia que es relaciona amb l’observació, sobre l’exploració espacial, sobre les relacions dels humans amb l’univers. També vaig explicar tot el que feia personalment en aquest àmbit: observacions populars, xarrades als pobles, activitats de conscienciació respecte al problema de la contaminació lumínica.
Vaig seguir amb atenció les més fantàstiques aventures d’exploració espacial dels darrers vint anys com l’arribada de la sonda New Horizons al planeta Plutó, amb l’obtenció d’unes imatges espectaculars del planeta nan, l’aventura de la nau europea Rosetta al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, el treball ingent de la missió Gaia, recol·lectant dades de l’1% de les estrelles de la Galàxia o les exploracions dels robots de la NASA Curiosity i Perseverance sobre la superfície en busca de les petjades primitives de la possible vida marciana, entre moltes altres missions de les diverses agències espacials de la Terra. Tot això ho podeu llegir de manera didàctica i en català.
Aquest també ha estat un dels meus objectius més important, donar informació sobre els fenòmens celestes de manera senzilla i en la meua llengua. De blocs i xarxes socials que parlen d’astronomia hi ha molts a l’univers d’internet però en català ben pocs.
Nebulosa d’Orió, M42. 21 desembre 2024, Aras de los Olmos. Enric Marco. SeeStar amb Siril.
20 anys de temps donen per a molts textos en el bloc. 20 anys són 7305 dies o 1044 setmanes. Amb 1619 articles publicats sembla que he escric 1,5 articles/setmana o el que és el mateix 3 articles cada 15 dies. El primer dia de cada mes sempre he escrit un article explicant el que podem veure en el cel nocturn durant els 30 o 31 dies següents. Al llarg del mes sempre he inclòs alguna noticia astronòmica detallada sobre planetes del sistema solar o sobre la seua exploració, a més de recordar cada canvi d’estació o fer constar els fenòmens destacats com ara eclipsis de Sol o de Lluna quan ha calgut.
L’internet actual és molt diferent del de fa vint anys. Abans tenia una colla de lectors fidel que seguia el teu bloc i et feia comentaris, que permetien millor els textos. Així que la relació autor-lector era directa. Ara, vint anys després, els blocs van de baixa, sinó que han caigut del tot. La gent ja no es para a llegir un text d’una o dues pàgines sobre un fenomen astronòmic. Ara les xarxes socials, com X, Instagram i Facebook són les reines de la difusió de les idees. I encara que tinc usuari en totes aquestes xarxes, treure’n profit necessita molt dedicació, un temps que no dispose. A banda que alguna xarxa social ha agafat els darrers mesos una deriva d’enfrontament que m’obligarà a abandonar-la. I sense redifusió dels teus continguts del bloc en les xarxes socials no tens cap repercussió.
I, a més a més, també escric articles per a llibres de falla, alguns articles científics i col·laboració en llibres acadèmics, etc.
Els últims mesos m’ha vingut al cap preguntar-me si tota la feinada que costa tindre al dia aquest bloc s’ho val o si el que publique ací ja no té cap valor. ¿Caldria tancar aquest bloc i dedicar el meu temps lliure a escriure on sembla que em llegeixen i cercar feines menys dures i més agradables com ara llegir la pila de llibres que tinc pendents?
Tanmateix reconec que el bloc Pols d’estels m’ha ensenyat molt sobre divulgació de la ciència, a com resumir idees, a com expressar-les de manera més comprensibles per a llecs en la matèria. I a tractar de disseminar al públic en general el millor que ha fet la humanitat que és el mètode científic i la ciència que en deriva.
En un món cada vegada més caòtic que, ara mateix, sembla sense rumb la ciència sembla l’únic far que ens pot portar a bon port.
Per això pense que crec que continuaré divulgant astronomia i ciència en general.
L’explicació dels problemes que causa la contaminació lumínica s’estén a poc a poc com una taca d’oli. Dijous passat, invitat per l’amiga Amparo Giménez i el bar restaurant MonaBurguer d’Alberic vaig tornar al meu poble per parlar de l’enllumenat nocturn, de com s’instal·la malament i de manera abusiva i com ens afecta als humans i al medi ambient.
La sala estava plena de gom a gom, amb amics, familiars i gent interessada del poble que esperava que els explicara com la llum artificial nocturna és un contaminant silenciós.
Després de definir el problema de la contaminació lumínica vaig fer un passeig visual per les aberracions lumíniques d’Alberic, des de llum ornamental oberta tota la nit, el poliesportiu de la Muntanyeta vella tot enllumenat i invasió de llums blanques en tot el municipi. Res en principi diferent de molt pobles valencians, de fet. Molts municipis encara no han entès que més llum, sobretot blanca, no significa més seguretat, millor visió ni millor benestar, sinó tot el contrari. I, per això, cal més informació, més divulgació del problema.
Poliesportiu de la Muntanyeta vella d’Alberic amb tot de llums a les 23:30 del primer d’abril de 2025.
Després d’explicar com la llum artificial nocturna afecta l’observació del cel i obliga els astrònoms a buscar cel lliures de llums cada vegada més lluny, el problema de l’afecció sobre la salut humana va interessar molt el públic. La llum a la nit, sobretot si és blanca, via la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina, pertorba els cicles circadiaris, produeix insomni, depressió, obesitat, o augment del risc de patir càncer de mama en dones o de pròstata en homes com demostrà fa uns anys uns estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona.
Fa uns anys participàrem en un projecte d’un còmic europeu on s’explicava molt didàcticament la influència de la llum artificial sobre la salut. Una manera ben innovadora d’arribar al públic, no només infantil. El resultat el poder llegir ací: Il·lumina el teu rellotge, com el teu cos et diu l’hora.
El tema llum i seguretat és un dels temes més interessants. Des de fa molt de temps s’ha associat més llum al carrer amb més seguretat vial i personal. Tanmateix els estudis no ratifiquen aquesta percepció. Per exemple un famós estudi sobre les conseqüències de 300.000 apagades en Xicago no va fer augmentat els delictes sinó que els va disminuir. Els delinqüents van fugir a zones més enllumenades i en les zones fosques va baixar la delinqüència. Per això calen estudis de criminologia que expliquen de manera clara com fer minvar els delictes. Una de les claus és la vigilància natural, veure i ser vist, eliminar obstacles a la vista, fer enllumenat homogenis i sense ombres.
L’efecte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat és devastador. Els insectes són els que més en pateixes ja que queden xuclats per les làmpades, sobretot de llum blanca, exposats a ser depredats per rat-penats oportunistes. Però també afecta els ocells en les seues migracions, els amfibis, els mamífers, etc.
Finalment, mitjançant els mapes de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS d’Alejandro Sánchez de Miguel, vaig fer una visió des de l’espai de com s’enllumenen els diferents municipis de la Ribera Alta.
La Ribera Alta, en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
Com es veure en la imatge adjunta, algunes municipis conserven total o parcialment de moment l’enllumenat càlid com Alzira, Sueca, Tavernes o Tous. S’hi veuen clarament els carrils bici d’Alzira, Tavernes o Alberic. Finalment es veu com Alberic ha canviat totalment l’enllumenat a LED blanc.
Alberic en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
En la imatge adjunta es pot veure l’enllumenat d’Alberic. Es veu com pràcticament tota la llum viaria és blanca llevat del polígon industrial.
La xarrada acabà amb un interessant torn de preguntes.
Gasolinera d’Alberic a les 23:30 del primer d’abril de 2025. Enric Marco.
A la Trobada han assistit quasi una trentena d’aficionats a la gnomònica i els seus acompanyants, procedents de diversos punts de la península ibèrica, illes Balears i Mèxic. Durant aquest, que és continuïtat dels anteriorment realitzats a Palma, Múrcia, Otos, Madrid, Olot-Besalú i Conca, es van realitzar diversos recorreguts per la ciutat i es van conèixer alguns dels seus rellotges de sol.
Es realitzaren exposició de ponències, passeigs gnomònics culturals per Còrdova, exposició de peces gnomòniques procedents de col·leccions o realitzacions de destacats assistents a l’encontre. Però el més important de tot va ser conèixer-nos en persona tots els que estimem els quadrants solars. Tornarem a reunir-nos en Saragossa la pròxima vegada.
Les galàxies espirals M101 en el centre i NGC5477 en la part inferior de la imatge. 31 de març 2025. SeeStar. Enric Marco.
Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.
Planetes
Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.
Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.
El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.
El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.
Mart en conjunció amb la Lluna i Júpiter. 5 d’abril 2025 a les 21:00. Stellarium.
Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.
Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.
La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.
El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.
L’Estació Espacial Internacional a l’esquerra, prop de l’horitzó, Mercuri i Venus i Saturn en conjunció. 29 d’abril 2025 a les 6:30. Stellarium.
A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.
Fets notables
La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.
La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.
Lluna de 3 dies des de l’Aula d’Astronomia. Primer d’abril 2025. Enric Marco.
Pluges d’estels
Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Eclipsi de Sol a les 11:40, prop del màxim. Es veu el relleu de les muntanyes lunars sobre el disc fosc de la Lluna.
Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.
Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.
El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.
Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.
La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.
A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.
Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.
Imatge de la paleta de cuina a les 11:45, prop del màxim. Es veu com al disc del Sol li falta el mos de la Lluna.
La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.
Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.
El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.
El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.
No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.
La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.
El Coleccionista de Instantes Fotografía & Video, Eclipse parcial de sol del 3-11-2013 des de Canàries. CC BY-SA 2.0
El dissabte 29 de març podrem gaudir d’un dels fenòmens més curiosos de la natura, fruit de la disposició planetària i de la geometria espacial. Durant el matí la Lluna anirà tapant parcialment el Sol i causarà l’ocultació incompleta i temporal de l’astre rei. Serà un eclipsi parcial de Sol i serà visible sense dificultat a tot el país. Ací baix tenim l’esquema de l’ocultació. El disc blau representa la Terra, el blanc la Lluna. El nostre satèl·lit, seguint el seu camí al voltant de la Terra, s’alinearà aproximadament amb el Sol, de manera que projectarà la penumbra lunar sobre el nostre planeta. Aquesta vegada l’ombra lunar impactarà fora del disc terrestre i no hi haurà eclipsi total.
Representació de l’eclipsi parcial del 29 de març 2025. A partir d’una gràfica de Wikipedia Commons.
Amb aquest eclipsi solar comença tot un seguit de fenòmens similars, fins i tot més espectaculars, d’eclipsis solars totals i anulars que cobriran les terres de la Península Ibèrica i del nostre país. Seran els eclipses totals del 12 d’agost de 2026, el del 2 d’agost del 2027 i l’anular del 26 de gener del 2028. Ens esperen dies de gaudi astronòmic.
Com es veu en l’esquema adjunt, calculat per Fred Espenak, expert en eclipsis de la NASA, ara ja jubilat, les zones de màxima ocultació solar varien al llarg de l’Atlàntic. Va des d’un lleuger cobriment lunar del diàmetre solar d’un 20% (0.20) en la costa mediterrània i Balears, fins a més d’un 40% (0.40) en les costes de Galícia. Si viatjarem a Grenlàndia podríem veure el diàmetre del Sol cobert per més del 80% (0.80). Cap lloc de la Terra podrà veure el Sol completament eclipsat.
Predició de l’eclipse per Fred Espenak, NASA’s GSFC – http://eclipse.gsfc.nasa.gov/, Domini públic
A València la Lluna començarà a cobrir el disc del Sol a partir de les 10:54. Després el cobriment anirà augmentant fins arribar a un 25% (0.25) del diàmetre solar en el màxim de l’eclipsi que ocorrerà a les 11:42. Finalment la Lluna abandonarà el disc solar a les 12:30. L’eclipsi haurà acabat. L’Observatori Nacional ha preparat la seqüència de les fases de l’eclipsi per a diverses localitzacions.
Per a València
Per a Barcelona, la seqüència està una mica retardada donat que la ciutat està situada més a l’est que València. L’eclipsi comença a les 11:02 i acabarà a les 12:36. El màxim de l’eclipsi parcial solar serà a les 11:48 amb una magnitud de cobriment d’un 24% (0.24) del diàmetre solar.
Palma es troba molt més a l’est que les altres ciutats així que l’eclipsi serà més curt i amb un cobriment menor. Comença a les 11:02 i acaba a les 12:30 amb el màxim a les 11:45 i una magnitud d’un 20% (0.20).
Per a l’observació de l’eclipsi recordeu que s’han de complir importants mesures de seguretat. NO mireu directament al Sol. Utilitzeu ulleres d’eclipsi o filtres de soldador. Amb telescopis o prismàtics, si no teniu filtres, NO mireu directament per l’ocular, podrien perdre la vista. Observeu amb projecció.
Fa uns anys vaig fer un llarg estudi sobre les diverses maneres d’observar un eclipsi de sol i no deixar-hi la vista. El podeu llegir ací: Com mirar l’eclipsi.
M’entrevistaren en el programa mediambiental La Via Verda per explicar les maneres segures de veure l’eclipsi.
Avui el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, ha travessat la línia de l’equador celeste. Ha acabat l’hivern i torna la primavera.
Tanmateix l’oratge s’ha proposat que no ho gaudim gens. Ja fa més de 3 setmanes que plou amb diverses intensitats i no hem pogut fer cap observació astronòmica. Ja ens hem perdut l’eclipsi lunar del passat 14 de març i no sé si també perdrem l’eclipsi solar parcial del 29 de març.
Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci.
Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la primavera ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ha passat avui a les 10:01 hora local. Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.
Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.
Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó fa tres dies, el 17 de març.
Imatge:
Pluja, Tomasz Sienicki, 2003, Wikipedia Commons.
Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, ha participat en la V Reunió Científica de la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). En la trobada, celebrada al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) entre el 6 i el 9 de març de 2025, s’han combinat sessions tècniques, estudis d’aspectes legals i algunes activitats socials. L’esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica. Cal destacar que una pluja constant no ens abandonà pràcticament en cap moment de la trobada i, en conseqüència, la sessió astronòmica prevista no es va poder realitzar.
L’últim dia de la reunió, el matí del 9 de març, vàrem fer la nostra Assemblea General de 2025 per parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. Enguany amb una major presència de socis que havien participat activament en les sessions dels dies anteriors de la trobada. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a l’Empordà.
Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Les activitats d’assessorament a particulars o municipis i les denúncies a ajuntaments com el cas de Barcelona amb els llums de Nadal centraren gran part del debat però les accions proposades per exigir normatives ambientals per controlar la contaminació lumínica foren més participatives.
Cal fer notar que el dia anterior, el 8 de març, Cel Fosc organitzà en la Sala d’Actes del Museu de l’Empordà a Figueres un homenatge al nostre amic i fundador Pere Horts amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.
L’últim punt de l’ordre del dia fou la proposta d’instaurar el Premi Pere Horts que l’associació lliuraria en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador. S’aprovà per unanimitat.
A més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, ha estat exposada durant tots els dies de la Reunió Científica en la Sala de les Constel·lacions del Càmping.
Pere Horts i Font va ser un filòsof i astrònom català, pioner en la lluita contra la contaminació lumínica. Des de Figueres estant, fundà l’any 1997 l’associació Cel Fosc com un col·lectiu virtual per informar i coordinar-se tots els activistes de Catalunya. Participà en l’elaboració de la Llei de Contaminació de Catalunya del 2001 i del seu reglament. Però a més, com que diversos grups preocupats per l’enllumenat excessiu començaven a organitzar-se a tot l’estat espanyol, expandí l’any 2005, amb altres activistes, Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, com a organització a nivell estatal.
A principis de l’any passat, el nostre amic i company, va fer vacances i des de llavors s’han fet diversos actes i recordatoris a Catalunya i a Aranjuez. Tanmateix cap d’aquests homenatges havia estat organitzat per l’organització amb la que tant havia lluitat per preservar el cel nocturn.
Aprofitant les Jornades d’Albanyà realitzades conjuntament entre la Xarxa Espanyola d’Estudis de la Contaminació lumínica (REECL) i Cel Fosc, dissabte 8 de març passat finalment s’organitzà un emotiu acte de record a Pere Horts a la sala d’actes del Museu de l’Empordà a Figueres.
Unes 60 persones assistiren en una sala plena de gom a gom, amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. El president de l’organització, Enric Marco, presentà l’acte, explicant el sentit de l’aplec que és recordar la figura de Pere i la seua lluita contra el tsunami dels LED i per la recuperació de la nit. Seguidament es passà un vídeo de l’homenatjat en el que explicava les claus de l’activisme en defensa de la foscor de la nit per a una organització com Cel Fosc. La presència de Pere en la pantalla ens el feu molt pròxim, tan elegant en parlar i tan convincent en els seus arguments.
Josep Maria Bosch recordà la seua amistat amb Pere Horts sota la imatge de l’òrbita de l’asteroide 547508 Perehorts.
Després vingueren els discursos dels amics i companys de diferents lluites mediambientals. Josep Maria Bosch, antic tresorer de l’organització, astrònom i amic personal, recordà els anys en que amb el programa europeu Comenius voltaren per Dinamarca i Grècia per coordinar-se en programes educatius sobre l’ensenyament de l’astronomia amb altres professors de secundària europeus. Molt emocionat, feu palesa la seua amistat amb Pere en regalar-li, pocs dies abans de la seua mort, el nom d’un asteroide descobert per ell.
Després d’un passi de fotos de l’homenatjat, un altre amic i company, Toni Salamanca, feu el seu discurs recordant Pere. Toni, consultor ambiental i impulsor de l’Associació Amics del Pení-cap de Creus, ens feu cinc cèntims de la lluita mediambiental i social de la comarca i com Pere també li va fer costat. El seu discurs es pot llegir ací baix.
Toni Salamanca ens recorda la lluita mediambiental de Pere Horts.
Finalment el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Figueres, Josep Maria Bernils, recordà també Pere com a referent de la ciutat i remarcà que l’ajuntament ja l’havia honorat amb un Diploma de reconeixement ciutadà el 20 d’octubre passat.
El tinent d’alcalde Josep Maria Bernils recordà també Pere com a referent de la ciutat.
En acabar Enric Marco presentà el futur Premi Pere Horts que l’associació lliurarà en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador.
Maria, dona de Pere, agraeix l’homenatge de Cel Fosc.
Finalment Maria, la dona de Pere, prengué la paraula per agrair l’homenatge i a Cel Fosc per seguir el camí que ell encetà.
Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.
La Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL) ha celebrat durant la primera setmana de març la seua V Reunió Científica al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) amb un programa complet que ha combinat sessions tècniques, aspectes legals i activitats socials. Aquest esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica a l’estat des del dijous 6 fins al diumenge 9 de març de 2025.
Durant mitja hora de la primera nit el cel nocturn ens deixà veure la seua bellesa.
En aquesta edició la trobada ha estat organitzada per la REECL en col·laboració amb Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). Els dos primers dies (dijous i divendres) es tractaren temes científics i professionals, relatius a la contaminació lumínica en l’àmbit de la normativa i el medi ambient; i els dos últims dies (dissabte i diumenge) en activitats obertes a no professionals: activistes, i persones o associacions preocupades d’una forma o una altra per la contaminació lumínica.
Alejandro Sánchez de Miguel, de l’IAA, inaugura les jornades d’Albanyà.
Entre moltes ponències, Alícia Pelegrina, responsable de l’Oficina Tècnica SO-IAA, i coordinadora de l’Oficina de Qualitat del Cel del IAA-CSIC, ens explicà l’experiència amb la inclusió de la protecció del cel fosc com a recurs a protegir en alguns parcs naturals d’Andalusia.
Des de ICCUB i Galicia es presentà un nou instrument molt senzill i barat per mesurar la contaminació lumínica, el FreeDSM, un fotòmetre de baix cost per mesurar la brillantor del cel nocturn natural. S’ha dissenyat a partir de maquinari i programari oberts, amb diverses opcions de connectivitat i la capacitat de geoposicionament de dades.
Els assistents a la reunió membres de la REECL i/o Cel Fosc.
Dissabte de matí es reservà per realitzar activitats amb associacions ecologistes. S’invità l’associació IADEN/Salvem l’Empordà, la major i millor organització mediambiental de l’Empordà a que ens contà les activitats que fa i que en pensa dels problemes de la contaminació lumínica. Xavier Vizcaino, destacat membre de l’organització, ens feu un recorregut sobre l’activisme en defensa del patrimoni ambiental a Catalunya i en particular a l’Empordà, en el que, com ens digué, l’associació ha d’assumir sense complexos el seu paper com agent polític i transformador social. Li seguí un interessant debat sobre com encarar els futurs reptes lumínics des de l’activisme.
Xavier Vizcaino, membre de IADEN/Salvem l’Empurdà.
El dissabte a la vesprada es va fer un homenatge a Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, mort en 2024, a la seua ciutat natal Figueres mentre que l’assemblea anual ordinària d’aquesta associació es realitzà diumenge de matí.
Des de la seua posada en marxa, la REECL ha celebrat anteriorment quatre reunions científiques en diferents localitats, que han suposat un gran impuls per a l’estudi i investigació del problema de la contaminació lumínica des d’una perspectiva multidisciplinària.
Pere Guerra, propietari de les instal·lacions, en fa la visita a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà.
Malgrat la pluja associada a la borrasca Jana que no ens deixà durant tots els dies i que omplí el riu Muga que passa a la vora del Càmping, els assistents a la Jornada pogueren eixir de la Sala de les Constel·lacions on es feien les reunions per visitar l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, un centre de divulgació de l’astronomia: estudis acadèmics, batejos astronòmics, estades escolars astronòmiques, tallers de formació just al costat del Càmping Bassegoda Park. La qualitat del cel nocturn d’Albanyà està reconegut per la Internacional Dark Sky Association i per la Fundació Starlight. Pere Horts ajudà a la construcció de l’observatori i a la certificació del cel nocturn.
A més a més, durant una pausa de la pluja, es va fer una visita cultural a la bella vila medieval de Sant Llorenç de la Muga.
Una setmana intensa per actualitzar els nostres coneixements sobre el problema de la contaminació lumínica.
Posta de Sol a l’Albufera des de la Gola de Pujol. 21 de març 2023. Enric Marco
Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.
Planetes
Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.
El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli. A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.
El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.
Alineació dels planetes del mes de març 2025. D’esquerra a dreta Mart, Júpiter, Venus i Mercuri. 2 de març 2025 a les 19:20 h. Stellarium.
Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.
Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.
Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.
El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.
Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.
El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.
Conjunció de la Lluna amb Mart la nit del 8 al 9 de març 2025. Stellarium.
Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena. La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.
De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.
Eclipsi de Lluna (14 de març)
Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.
Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.
En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra, la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.
Eclipsi de Sol (29 de març)
Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.
Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.
L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.
Pluges d’estels
Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.
Fets notables
El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.
Equinocci de primavera
El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.
Aquesta setmana hem tornat a Tortosa per a la segona sessió del Curs sobre contaminació lumínica, medi ambient i salut que estàvem impartint a l’hospital Verge de la Cinta. Si la setmana passada parlàrem de legislació, son i seguretat respecte a la llum nocturna, dijous passat 13 de febrer, davant de personal medic de la regió sanitària del Baix Ebre, hem anat explicant com la llum artificial nocturna és un contaminant que afecta a la vida silvestre i, també, com l’exposició a la llum a la nit, sobretot blanca, té impactes en la salut humana.
A les 9 del matí, Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora de Boscos del Túria, ens mostrà a través de nombrosos exemples com la contaminació lumínica afecta a la fauna nocturna.
La llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat com l’actual que afecta a totes les zones naturals, encara que tinguen el màxim nivell de protecció. S’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració i malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.
Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.
Després de la xarrada sobre els efectes de la llum nocturna sobre el medi natural passàrem a realitzar diversos experiments per explicar algunes preguntes importants: què és la llum? Com és produeixen els colors? per què el cel és blau? Quines diferències hi ha entre LEDs de distinta temperatura de color? quin tipus de llum és millor per a un habitatge?
Amb la nostra caixa de llums explicàrem les diferències entre llums càlides i fredes relacionant-les amb el confort visual i la quantitat de llum blava que emeten. Amb un espectroscopi mesuràrem els espectres de cada llum per mostrar la grandària del pic blau en cadascuna de les bombetes LED per saber quina és millor per cada ús que li vullguen donar.
Després d’una introducció sobre com d’important és tindre una bona resolució de les imatges nocturnes des de l’espai per a poder fer estudis d’epidemiologia, ens comentà com es va poder fer l’estudi. Aquest treball s’ha anat replicant amb altres estudis semblant de manera que ara mateix hi ha tres articles que confirmen la relació entre llum blava nocturna i càncers mentre un altre no en troba de relació. Cal, per tant, continuar fent estudis sobre la possible afectació de la contaminació lumínica sobre l’augment del risc de contraure alguns tipus de càncer.
El curs acabà després d’un test per avaluar els coneixements adquirits per part dels assistents. Esperem que el curs els haja estat de profit.
Moltes gràcies al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.
