10 anys preservant el cel del Montsec

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) fa 10 anys. Aquesta iniciativa del Govern de Catalunya va nàixer l’any 2008 per aprofitar i potenciar els recursos que la zona del Montsec posseeix per la recerca i divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. I fa uns dies, una ampla representació institucional, acadèmica i ciutadana, presidida per la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ens apleglàrem a la vessant del Montsec per recordar els inicis, el treball ben fet per potenciar el territori i les bones perspectives de futur.

Després d’un llarg viatge des de València finalment la Serra del Montsec s’obria al meu davant. Venint des de Balaguer i ja prop d’Àger, el Montsec s’ofereix altiu, grandiós, com la darrera barrera per accedir als Pirineus. I, aquesta muntanya singular, és, des de fa deu anys, seu on s’ubica el PAM, amb l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), amb telescopis al cim, i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), centre de recerca i divulgació a la meitat de la vessant sud de la serra. I, és que nombroses campanyes de mesura han confirmat el cel del Montsec com el mes fosc de Catalunya.

Aconseguir això i mantenir-ho al llarg del temps, i, a més millorar la degradació del cel dels pobles de la comarca ha estat una feina ingent del director del COU, Salvador Ribas, i del seu equip, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Noguera, entitat que gestiona actualment el Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Parc Astronòmic Montsec (PAM). Els ajuntaments de la comarca han hagut d’adaptar el seu enllumenat per instal·lar llums no contaminants de color ambre per complir les especificacions d’un cel de qualitat. Els estudis de contaminació lumínica han qualificat el cel de l’emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

El Montsec, que compta amb la doble certificació com “Destinació Turística Starlight” i com “Reserva Starlight” i que ha renovat amb èxit la seua qualificació, és, segons Antonia Varela, de la Fundació Starlight “un clar exemple d’èxit i de com un territori, en un entorn econòmic i de desenvolupament difícil, ha sabut, a través del Parc Astronòmic Montsec, generar una oferta turística d’èxit “. a més, afegeix,” els números així ho demostren, amb un increment constant de visites des de la seua inauguració, arribant als 33.000 en l’últim any i amb un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros “.

Tot això s’ha fet en els darrers deu anys i molt abans també i allí estàvem el passat 28 de juny per a celebrar-ho. Cap a les 8 del vespre tothom ja hi era: alcaldes de la comarca, Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, els presidents Artur Mas i José Montilla com a impulsors de la iniciativa del Montsec, i finalment Elsa Artadi, consellera de Presidència. La visita a la nova exposició va ser curta però ben interessant. Uns panells interactius expliquen la importància de l’indret, i, de manera ben didàctica, els temes més importants de l’astronomia actual.

Els núvols foscos amenaçaven l’esdeveniment i, puntualment a la previsió de l’oratge, començaren a descarregar amb força a partir d’aleshores. Sort del coneixement de l’organització que ho tenien tot previst i ens dugueren ràpidament al gran envelat que s’havia muntat al apartament del COU.

Els parlaments dels presidents remarcaren l’aposta que feren per potenciar la comarca amb un equipament científic i humà de primer ordre. I estaven plenament satisfets pels resultats. La consellera Elsa Artadi destacà el que es pot fer si creiem en el territori i ho aprofitem per créixer. Finalment 24 municipis del Montsec van rebre els diplomes acreditatius de la renovació de la Certificació Starlight: 11 com a municipis de Reserva i Destí Turístic Starlight (Àger, Camarasa, Avellanes-Santalinya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga , Castell de Mur, Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Llimiana) i 13 com a Destinació Turística Starlight (Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Ponts, Baronia de Rialb i Tiurana).

El sopar, presentat a l’envelat sota la pluja insistent, tot emulant el menú dels famós sopar que se li oferí a Einstein el 1923, començava amb un Big Bang de pasta d’arròs i acabava amb Estels de Xocolata en el Cel Fosc del Montsec. Sopar que fou un lloc de retrobada i de noves coneixences de la Universitat de Barcelona fins que a poc a poc els assistents anaren deixant l’indret, ara que el diluvi havia acabat.

Els més fans del COU, però, ens quedàrem per una sessió tardana de planetari, l’Ull del Montsec, la joia de la corona que amaga una sorpresa final que podreu descobrir si s’hi acosteu alguna nit, prèvia reserva.

Finalment, en aclarir-se gran part del cel nocturn, es deixaren veure els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna, cosa que aprofitàrem per engegar un telescopi per admirar la bellesa dels anells saturnians i els núvols jovians.

En definitiva una nit per recordar el treball ben fet en la preservació del territori. No només el paisatge diürn mereix ser salvat per a les generacions futures. L’existència del Parc Astronòmic Montsec demostra que pensar també en el medi nocturn no només millora els ecosistemes sinó també genera ingressos.

Més informació:

El astroturismo se ha incrementado en un 300 por ciento en España durante el último año, consolidando su crecimiento. Fundació Starlight.  3 juliol 2018

1.- La MH Consellera Elsa Artadi amb Salvador Ribas, director del COU, en la nova exposició interactiva. 10 anys del PAM. Generalitat de Catalunya.
2.- Esperant l’entrada a la inauguració de la nova exposició del COU. Enric Marco
3.- 4. La nova exposició interactiva del COU. Enric Marco
5.- Els MH presidents de la Generalitat Catalana i la consellera de Presidència lliuren a l’alcalde d’Alòs de Balaguer la certificació de Starlight. Generalitat de Catalunya.
6.- Un menú astronòmic. Enric Marco.
7.- El cel s’obre a l’univers finalment en el Centre d’Observació de l’Univers. Enric Marco.

El cel de juliol de 2018

El bon oratge ha retornat finalment per permetre l’observació asserenada del cel nocturn. Ara és l’hora d’assaborir el cel, deixar-se acaronar per la llum dels estels, admirar les pluges d’estels que ens porten missatges de l’espai. Des de la ciutat, però molt millor des del camp lluny de cels contaminats, podrem admirar la presència de 5 planetes, així com nombroses constel·lacions estiuenques com l’Escorpí amb la seua ondulada forma, o el triangle d’estiu format pels estels principals de la constel·lació de la Lira, el Cigne i l’Àguila.

Mercuri, el planeta més esquiu, farà acte de presència al cel del capvespre cap al nord-oest durant la primera quinzena del mes. Cal recordar, una vegada i una altra, que el petit planeta té l’òrbita inserida dins de l’òrbita de la Terra i, per tant, nosaltres no podem veure Mercuri mai molt separat del Sol. De fet, el 12 de juliol Mercuri assolirà la màxima separació cap a l’est del Sol, 26,4º, posició anomenada tècnicament com a màxima elongació oriental.

Per veure Mercuri caldrà esperar uns 45 minuts després de la posta del Sol però només serà visible durant uns 15 minuts fins que ell mateix es ponga. De veritat, és un planeta molt esquiu. La Lluna, com sempre, ajudarà a trobar-lo. El capvespre del 14 de juliol, una Lluna molt fina s’hi situarà molt prop per facilitar-nos la trobada. Intenteu trobar-lo….

Venus, molt més separat del Sol ja que es mou en una òrbita més gran, és el gran llumener de l’oest al capvespre. Es continuarà veient unes poques hores després de la posta de Sol. El 15 de juliol una Lluna fina s’hi situarà just a la dreta.

Júpiter i Saturn brillaran cap al sud, només fer-se de nit. Situats en les constel·lacions de Balança i Sagitari respectivament, són objectes brillants que no t’has de perdre. Un telescopi petit o uns prismàtics sobre trípode seran suficients per a admirar les bandes jovianes, els satèl·lits i els anells de Saturn.

Mart serà visible aquests dies poc després de la posta de Sol. Mirant cap a l’horitzó est veurem eixir un punt brillant vermell que ha d’alegrar-nos les pròximes nits d’observació. I, és que el planeta està ara mateix aproximant-se a la Terra i al telescopi ja es veurà amb una grandària apreciable. De fet, el 27 de juliol Mart estarà en oposició: el Sol, la Terra i el planeta estaran en línia recta. És a dir, vist des de la superfície terrestre, en el moment en que el Sol es ponga cap al nord-oest, veurem eixir Mart en la direcció oposada, cap al sud-est. Un pocs dies després, el 31 de juliol, la distància a Mart serà la més petita des del 2003. Situat a només 57,6 milions de quilòmetres, espere que no tornem a sofrir una febre marciana com la de fa 15 anys i ens conten la ximpleria que veurem Mart tan gran com la Lluna.

A finals d’aquest mes de juliol gaudirem d’un eclipsi de Lluna. La nit del 27 al 28 de juliol la Lluna plena s’endinsarà dintre de l’ombra de la Terra. Tota Àsia i gran part d’Europa podrà gaudir de l’enfosquiment del nostre satèl·lit i del canvi de coloració. D’un gris brillant passarà a un roig pàl·lid, encara que el color final dependrà de la quantitat de partícules sòlides en l’atmosfera terrestre. Ja en parlaré més endavant.

Finalment recorda que el pròxim 6 de juliol la Terra, en moviment per l’òrbita el·líptica,  passarà per l’afeli, el punt més llunyà al Sol. En aquest moment ens trobarem a 152 095 566 km del Sol.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 6 09 51
Lluna nova Juliol 13 04 48
Quart creixent Juliol 19 21 52
Lluna plena Juliol 27 22 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- L’asteroide Ryugu fotografiat per la sonda japonesa Hayabusa2 el 24 de juny de 2018.
Crèdits: JAXA, Universitat de Tòquio, Universitat de Kochi, Universitat Rikkyo, Universitat de Nagoya, Institut de Tecnologia Chiba, Universitat Meiji, Universitat Aizu, AIST.
2-3.- Captures d’Stellarium.
4.- Eixida de la Lluna plena ja eclipsada el 27 de juliol 2018. Stellarium.

El problema dels LEDs blancs al canal ARTE

El 60 % dels europeus no pot veure la Via Làctia. La contaminació lumínica no només ens impedeix gaudir del cel estrellat i de la nostra galàxia, sinó que, a més a més, els estudis científics demostren que és dolenta per a la salut.

Fa unes setmanes un equip de la cadena de televisió franco-alemanya ARTE dirigit per la periodista francesa Ilioné Schultz entrevistà no només investigadors en contaminació lumínica d’arreu de l’estat, sinó també fabricants de lluminàries i tècnics municipals per esbrinar la raó per la qual encara s’instal·len als pobles i ciutats LEDs de llum blanca que són altament contaminants, tant per al medi ambient com per a la salut humana.

El resultat ha estat aquest documental de la sèrie Vox-Pop d’uns 15 minuts de durada, en francés, subtitulat en castellà, que retrata prou bé el problema dels LEDs blancs.

La meua aportació, curta al documental, però llarga en la seua preparació, es pot veure a partir del minut 10:50

Dades tècniques:

Periodista: Ilioné Schultz
Realització: Nicolas Thepot
Presentació: Jean-Paul Lepers
País: França
Any: 2018

Enllaços al documental (visible fins a finals d’agost 2018)

Contaminación lumínica Vox Pop

https://www.arte.tv/es/videos/078527-020-A/contaminacion-luminica/

https://tinyurl.com/y99cpmu8

Wolfgang Mattig ens ha deixat

Wolfgang Mattig, astrònom alemany especialitzat en física del Sol, ens va deixar fa uns dies a Viena. M’he assabentat avui mateix. Amb 91 anys ja feia temps que vivia tranquil·lament la seua jubilació. Va ser el meu director de tesi i, segurament, jo vaig ser el seu darrer doctorant.

Mattig, com el solia anomenar tothom (no els estudiants, off course) fa fer una carrera singular. Començà com cosmòleg teòric al Astrophysikalischen Observatoriums Potsdam des d’on publicà l’article en el que s’introduïa la coneguda fòrmula de Mattig, important en cosmologia observacional i astronomia extragalàctica ja que dóna una relació senzilla entre la coordenada radial i el canvi de corriment al roig d’una determinada font. Encara que ja no és aplicable en els models cosmològics actuals, ja que no té en compte l’energia fosca, va ser l’equació més útil de la cosmologia de finals del segle XX.

Però la vida a l’Alemanya Oriental no era massa còmoda i abans de l’aixecament del mur de Berlín, passà a Occident, com ho feren nombrosos científics i persones de professions qualificades.

Recalà llavors al Kiepenheuer-Institut für Sonnenphysik
(KIS) a Freiburg, al sud d’Alemanya, l’any 1961 i allí s’hi va quedar fins a la jubilació.

Al KIS es dedicà sobre tot a la física solar observacional. Els anys seixanta i setanta les observacions es feien a l’observatori solar situat a l’illa de Capri. Però a partir dels 70 el KIS buscà un lloc més adient i, ja des dels anys 80, Mattig observà amb els telescopis solars alemanys situats a l’Observatori del Teide. Tanmateix també es desplaçà a altres observatoris d’arreu del món, com per exemple a Sacramento Peak, New Mexico. El seu treball de recerca es va centrar en l’activitat magnètica del Sol, sobre tot de les zones actives solars.

I des de l’Instituto de Astrofísica de Canarias i amb una beca alemanya, vaig aparéixer jo al KIS a finals dels anys 80 per començar un projecte de tesi sobre fenòmens magnètics a les taques solars. Mattig m’acollí i durant un temps vaig pertànyer a la petita comunitat d’estudiants de l’institut. Ell era ja major, d’una altra generació. De caràcter afable i sorneguer, es burlava sovint dels nous estudiants per l’ús excessiu que féiem dels ordenadors i calculadores per realitzar càlculs simples. Ell que havia aprés a fer servir una regla de càlcul de manera hàbil, un dia em va reptar a fer un càlcul complicat: ell amb la regla de càlcul i jo amb la calculadora. I, clar, guanyà ell.

La darrera vegada que el vaig veure va ser durant la lectura de la meua tesi a la Universitat de València a mitjans dels anys 90.

El director de la tesi és, d’alguna manera, el pare científic d’un que comença en això de la ciència. Així que acabe de perdre un referent de la meua vida.

Gràcies Herr Professor. Que et camí et siga lleu.

Informació:

Mattig, W. (1958), “Über den Zusammenhang zwischen Rotverschiebung und scheinbarer Helligkeit”, Astronomische Nachrichten, 284 (3): 109, Bibcode:1958AN….284..109M, doi:10.1002/asna.19572840303

Fotos:

La imatge del professor Mattig prové de l’espectacular pàgina d’astrònoms solars il·lustres de Rob Rutten.

1. Professor Wolfgang Mattig. Rob Rutten. Amb permís a través de GNU Free Documentation License.
2. Necrològica al diari Badische Zeitung de Freibug.
3. Kiepenheuer Institut für Sonnephysik. Wikipèdia.

A l’estiu, el sol viu i davalla com el riu

Ja tenim ací l’estiu. Ha costat que la calor s’imposara aquesta darrera setmana però ja podem dir, finalment, que els dies sense núvols, calorosos, potser, fins i tot xafogosos han vingut per quedar-se una bona temporada. Tanmateix, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

A les 12:07 h, el Sol, en el seu camí aparent al cel, assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. L’estiu haurà començat.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A partir d’avui el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues.

Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre  grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari.

Esfera celeste. June solstice és el camí que recorre avui el Sol, el dia del solstici d’estiu.

Nombroses civilitzacions han construït edificis orientats cap a la direcció del Sol eixint o ponent del solstici d’estiu. Un dels casos més coneguts és el complex megalític de Stonehenge que acull centenars de persones cada eixida del Sol del solstici d’estiu. De tota manera encara no està clar del tot si realment el monument servia d’observatori d’esdeveniments astronòmics o només servia per mostrar els solsticis.

Els rellotges de sol ens donen l’hora a partir de l’ombra que fa un gnòmon o estil. Tanmateix donat que l’altura del Sol varia al llarg de l’any també es pot usar de calendari si tenim en compte la llargada de l’ombra que fa el gnòmon sobre el quadrant. Els rellotges calendaris ben calculats utilitzen aquesta propietat i permeten determinar el dia de l’any o, com a correspon al dia d’avui el dia del solstici d’estiu. I com que avui el Sol s’ha situat en el seu punt més alt al cel, l’ombra del gnòmon del rellotge solar descriure el camí de l’ombra més curt.

Que gaudiu vosaltres i la gent estimada de l’estiu que ara comença.

Més informació:

Vídeo del caminet del Sol al llarg del dia sobre el rellotge calendari solar de Ca les Senyoretes. 21 juny 2018. Joan Olivares.

Imatges:

1. La llum del Sol marca l’arribada de l’estiu en caure sobre la línia del solstici d’estiu en el calendari solar de Ca les Senyoretes, 21 de juny 2018. Otos, la Vall d’Albaida. Joan Olivares.
2-3. Viquipèdia.
4. Darrera posta de Sol de la primavera. 20 juny 2018. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco.

De com un forat negre s’engul un estel i no li agrada

Per primera vegada els astrònoms han observat directament la formació i l’expansió d’un doll de matèria ejectat des d’un forat negre supermassiu després que destruïra un estel que va gosar aproximar-se massa al monstre còsmic.

Al gener de 2005 es va detectar en el nucli de la galàxia Arp 299-B, situada a uns 150 milions d’anys llum de la Terra, i en procés de xoc amb una altra galàxia, un brillant esclat de llum que en aquell moment es va considerar causat per una explosió d’un estel supernova. No obstant això, 10 anys continuats d’observacions en diferents longituds d’ona han permès descartar aquesta primera hipòtesi ja que s’ha pogut presenciar com la regió lluminosa s’allargava i s’expandia al llarg dels anys. S’ha conclòs finalment que el fenomen lluminós cal relacionar-lo més bé amb la formació d’un doll de material expulsat pel forat negre supermassiu central de la galàxia després d’estripar una estrella. Els resultats de l’estudi, liderat pels investigadors Seppo Mattila, de la Universitat de Turku (Finlàndia) i Miguel Pérez Torres, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), i on també participen Petar Mimica i Miguel Ángel Aloy, investigadors del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, es publiquen avui a la revista ‘Science’.

Segons els científics, el descobriment va ser una sorpresa. L’esclat inicial de llum infraroja fou observada dins d’un projecte més ample per detectar explosions supernova, en Arp 299, un parell de galàxies en col·lisió, en les quals s’han vist nombroses supernoves i, per això, se l’anomena la “factoria supernova”. Per això, l’esclat de llum fou considerat com una explosió estel·lar més. Tanmateix sis anys després, el 2011, les observacions usant ones de ràdio mostraven una imatge allargada, ben diferent a una imatge circular típica de l’expansió del material d’una supernova. Els anys següents, fins i tot, el monitoratge de l’objecte mostrà que l’objecte lluminós no només continuava allargassat sinó que fins i tot creixia. Aquestes observacions van permetre determinar que el material en el doll es movia a una velocitat d’uns 75.000 quilòmetres per segon (un quart de la velocitat de la llum). Estava clar que allò observat era un doll expulsat des d’un objecte compacte com un forat negre després que aquest estripara, destruïra i s’engolira un estel sencer amb una massa equivalent a dos Sols.

Només s’han detectat un nombre reduït d’aquestes morts estel·lars, anomenades esdeveniments de disrupció de marea (TDE) , ja que l’estel és estirat pel forat negre fins a trencar-se, tot i que els científics han plantejat la hipòtesi que poden ser un esdeveniment molt comú. Els astrònoms teòrics han conclòs que el material extret de l’estrella condemnada forma un disc giratori al voltant del forat negre, emet raigs X intensos així com llum visible, i, a continuació forma uns immensos dolls de material calent cap a fora des de les zones polars del monstre còsmic a gairebé la velocitat de la llum.

La majoria de les galàxies alberguen en les seues regions centrals forats negres supermassius, que contenen fins a milers de milions de vegades la massa del Sol. Es tracta d’objectes amb un camp gravitatori tan intens que ni la llum pot escapar, i mostren una estructura típica composta per un disc de gas i pols, l’anomenat disc d’accreció, que absorbeix el material del seu entorn.  En els casos en què el forat negre es troba actiu, es forma també un parell de dolls de partícules a velocitats relativistes que emergeixen dels pols. Aquest fenomen d’ejecció de dolls és molt comú en ràdio-galàxies, quàsars i genèricament en el Nuclis Actius de Galàxies. AGNs.

No obstant això, els forats negres supermassius passen una gran quantitat de temps sense devorar res, pel que no estan particularment actius. Els esdeveniments de disrupció per marea, com l’ocorregut en Arp299-B, ens ofereixen una oportunitat única per estudiar el veïnatge d’aquests poderosos objectes”, explica Miguel Pérez-Torres. I afegeix Seppo Mattila que pel fet que les regions centrals de les galàxies contenen molta pols, que absorbeix la llum en raigs X i òptic, “és possible que aquests successos siguen molt més habituals però que han passat desapercebuts”.

Més informació:

S. Mattila, M. Pérez-Torres, A. Efstathiou, P. Mimica, M. Fraser, E. Kankare, A. Alberdi, M. Á. Aloy, et al. A dust-enshrouded tidal disruption event with a resolved radio jet in a galaxy merger. Science. DOI: 10.1126/science.aao4669


Nota de premsa de la Universitat de València

Nota de premsa del National Radio Astronomy Observatory

Nota de premsa del Joint Institute for VLBI ERIC

Imatge:

1.- Una imatge artística de l’esdeveniment de disrupció per marea (TDE) a Arp 299-B. A la dreta es veu com la gran gravetat del forat negre supermassiu atrapa l’estrella, n’estira el material cap al disc d’acrecció i llança un raig de partícules cap a l’exterior. A l’esquerra es veu la imatge del conjunt de les galàxies en col·lisió Arp 299 obtinguda pel telescopi espacial Hubble. Sophia Dagnello, NRAO / AUI / NSF; NASA, STScI

2.- Gif animat que mostra l’expansió de la regió emissora en ràdio del nucli d’Arp 299-B on l’estrella va ser destrossada per un forat negre supermassiu. L’expansió indica que el jet de partícules es mou cap a l’exterior. Mattila, Perez-Torres, et al .; Bill Saxton, NRAO / AUI / NSF

Un retaule valencià a Londres

Els valencians no coneixen la seua història. Ni saben les aportacions que hem fet a la cultura universal. Perquè hi hagué un moment en què València va ser la capital cultural de la Corona i porta d’accés de totes les innovacions artístiques europees. Tot això em ve al cap en assabentar-me de les gestions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per retornar a la seua ciutat, encara que siga de forma temporal, l’excepcional retaule gòtic de Sant Jordi de Marçal de Sax, més conegut com el Retaule del Centenar de la Ploma. I em recorda la darrera vegada que vaig estar a Londres i la visita obligada a la una de les nostres joies més estimades.

El Retaule del Centenar de la Ploma és un retaule gòtic de grans dimensions (6.60 m d’alçada per 5.50 m d’amplada) realitzat a l’entorn del 1400 pel pintor alemany Andreu Marçal de Sax per encàrrec de la companyia del Centenar de la Ploma. Aquesta milícia civil comptava amb 100 arcabussers per defensar la ciutat i es trobava sota l’advocació de Sant Jordi. El motiu principal d’aquesta joia pictòrica del segle XV és, per tant, la del sant, primer patró del regne i de moltes ciutats valencianes, entre elles Alcoi. Al centre veurem l’escena clàssica del sant lluitant contra el drac sota la mirada de la princesa alliberada, mentre que al seu voltant s’hi troben diverses escenes de la vida llegendària del sant, segons la tradició cristiana un milicià romà cristià martiritzat en temps de Dioclecià.

Tanmateix l’obra és famosa perquè representa la Batalla del Puig que va tenir lloc el 1237, la conseqüència de la qual va ser la conquista de Madīna Balansiya, la ciutat de València en època musulmana. Jaume I, sobre un cavall cobert per la senyera reial, ataca el rei  Zayyan de València. El pintor representa una veritable batalla a camp obert, en la que es veuen soldats morts i també cavalls ferits i morts. Segons es pot comprovar al Llibre dels Fets, les lluites cos a cos del rei amb els seus enemics van ser, més aviat, escasses. Es guanyaven les places fortes amb negociació i, si calia, setge.

Arran de l’abolició dels Furs, l’any 1711 s’abolí definitivament la milícia armada. La seua funció de defensa de la ciutat ja no tenia sentit en un regne ocupat. Així que el Retaule del Centenar de la Ploma es quedà orfe, fins que l’enderroc de l’església on es trobava comportà la seua venda. Segons conta la historiadora Matilde Miquel Juan, el retaule fou adquirit a París el 1864 pel South Kensington Museum de Londres, que després passà a denominar-se  Victoria and Albert Museum de Londres. Fou comprat per 800 £ (20.000 francs) al marxant d’art Mr. Bauer, una quantitat realment elevada en comparació amb altres adquisicions de l’època.

Cada vegada que he estat a Londres sempre he trobat un moment per visitar aquesta obra mestra de l’art valencià, salvaguardat a Londres. En la primera trobada, el retaule era en una sala més aviat petita i fosca. Una gran emoció m’omplia mentre gaudia d’un tros d’història del meu país. Mentre era assegut al seu davant durant molta estona per admirar-lo i no perdre’m cap detall, el sant, la batalla, els penons i senyeres vaig escoltar la conversa de dues xiques al meu darrere.

Look at this! This is our flag.

Aquesta afirmació al centre de Londres em va deixar sorprès. I efectivament tot quedà clar quan em digueren que eren estudiants de Barcelona en un curs intensiu d’anglés.

Fa ara dos anys, vaig fer el darrer viatge ràpid a la vora del Tàmesis després de molt anys sense anar-hi. La visita al Victoria and Albert Museum era obligada per retrobar-me amb el retaule estimat. A banda de l’obra valenciana, les obres que mostra el museu són excepcionals i ben bé valen una passejada d’admiració per les sales. Des de la meua darrera estada la disposició de les sales havia canviat totalment. El retaule de Sant Jordi ja no es trobava a aquella sala petita i fosca. I les tres plantes dedicades a l’art gòtic europeu no allotjaven la nostra apreciada obra.

Una amable guia ens comunicà que el retaule, per les seues grans dimensions, s’havia hagut de col·locar, prop de l’entrada, a una gran sala al costat dels monumentals dibuixos de Rafael per a la Capella Sextina. Bona companyia, vaig pensar.

I efectivament, allí estava, president una gran sala, en que es conjugava l’art sublim de l’últim gòtic amb l’obra subtil i delicada del mestre d’Urbino.

Els daurats, el roig de la creu del Sant, la senyera reial al cavall i a l’armilla del rei conqueridor. La batalla del Puig en primer terme. Un llarg temps dedicat a admirar l’obra d’Andreu Marçal de Sax, a repassar acuradament les diverses escenes de la vida del Sant, a contemplar la recreació de la decisiva batalla del Puig. Així ens quedàrem fins que ens avisaren que el Museu tancava. Lentament abandonàrem la sala, tot esperant retrobar-nos en la pròxima vista a Londres.

Potser el tornem a veure aviat al Museu de Belles Arts de València. Potser ja no calga anar ben lluny a admirar-lo. Potser la direcció del Victoria and Albert Museum ens el deixe temporalment o definitivament. Siga com siga caldrà agrair als conservadors del museu britànic que l’hagen conservat tan bé i que l’hagen preservat de les ignoràncies, rancors i bestieses que els valencians hem exercit tradicionalment contra la nostra cultura. Si s’hagués quedat ací, potser ja no existiria.

 

 

 

Més informació.
El gótico internacional en la ciudad de Valencia: El retablo de san Jorge del Centenar de la Ploma. Matilde Miquel Juan. Universidad Complutense de Madrid.

Imatges:
1-6. Diferents aspectes del Retaule de Sant Jordi al Victoria and Albert Museum de Londres. 30 d’abril 2016. Enric Marco.

El cel de juny de 2018

Les nits encara són fresques en aquest darrer mes de la primavera. De tota manera nombrosos indicis ens assenyalen que l’estiu ja es troba ben prop. Les constel·lacions estiuenques i els seus tresors secrets ja guaiten al final de la nit, tot esperant ser descoberts en les nits de juny. Però tindreu poc de temps per explorar-los ja que aquestes hores de foscor són les més curtes de l’any mentre que les de sol son màximes en aquesta època com ja haureu comprovat. Fins ben bé les 23 hores no és fosca nit. I pel matí la llum solar ja perfora els badalls de les cortines quan encara gaudim d’una son profunda.

Però estem de sort durant aquestes escasses foscors. El mes de juny ens ofereix un regal sublim. Quasi tots els planetes, finalment, faran acte de presència durant les hores vespertines, abans de la mitjanit.

Venus és el planeta més matiner. Només en pondre’s el Sol, si mirem cap al nord-oest, ja podrem veure el llum de la deessa Afrodita ben alt al cel: un estel ben brillant que ara mateix es troba en la zona esquerra de la seua òrbita, i, per tant, ben separat del Sol. És per això mateix que es pot arribar a veure més de dues hores al cel fins a la seua ocultació darrere l’horitzó seguint la rotació celeste. El capvespre del 16 de juny una lluna molt fina se situarà ben prop del planeta. Bon moment per fer-ne una foto.

Mercuri, sempre tan prop del Sol, es troba darrere d’aquest els primers dies del mes. Tanmateix, a causa de la gran velocitat orbital, serà visible cap al nord-oest durant el capvespre a partir de la segona quinzena del mes. Busqueu Venus i mireu per on s’ha post el Sol. En la línia que els uneix, molt prop de l’horitzó, trobareu el petit planeta.

Júpiter serà clarament visible en fer-se fosc. Encara no hauran eixit les estrelles i, si mireu al sud, a uns 33º d’altura sobre la volta celeste, podreu distingir el llum potent del planeta gegant sobre la constel·lació de la Balança. La nit del 23 al 24, una lluna més que creixent, se situarà en les proximitats, facilitant la trobada del planeta gegant per als que es perden en els laberints del firmament.

Saturn serà ja visible pràcticament durant tota la nit. De fet, el 27 de juny el planeta es trobarà en oposició: el Sol, la Terra i Saturn formaran una línia recta, i, per tant, el planeta dels anells se situarà a la mínima distància del nostre planeta. Actualment en la constel·lació estiuenca de Sagitari, una Lluna quasi plena el visitarà la nit del 27. No us el podeu perdre.

Només Mart ens obligarà a allargar la nit d’observació més enllà de la mitjanit ja que només serà visible a altes hores de la matinada.

Finalment el 21 de juny a les 12:07 el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste. Com a conseqüència, a migdia d’aquest dia l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada a migdia. L’estiu haurà començat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juny 6 20 32
Lluna nova Juny 13 21 43
Quart creixent Juny 20 12 51
Lluna plena Juny 28 06 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Imatge de prova d’una de les quatre càmeres del satèl·lit TESS. Es capta una franja del cel de l’hemisferi sud juntament amb el pla de la nostra galàxia. Crèdit: NASA / MIT / TESS.
2-4. Imatges d’Stellarium.

Salvem la nit a Expociència 2018


Un any més, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit ha participat en Expociència, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Aquest ja és el quart any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any al Parc Tecnològic de la Universitat l’últim dissabte del mes de maig.Enguany el taller ha tingut la col·laboració de Stars4all, el projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

En el canvi accelerat des de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La llums d’aquests LEDs que se solen instal·lar en els carrers de les nostres ciutats presenten una important contribució de llum blava (no hi ha blanc sense blau!). Aquest és el principal problema d’aquest nou tipus de tecnologia que ha incrementat la contaminació lumínica ja que, a més dels efectes sobre els ecosistemes nocturns, ara s’ha afegit un problema de salut.  Ara sabem que l’exposició a la llum blava durant la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller ha desenvolupat diverses activitats per a conscienciar els visitants que s’hi han acostat sobre el problema i com contribuir a la seua disminució.

Enguany, a més, hem comptat a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica. Les activitats que ens ha dut, la caixa de la llum i la ciutat de la llum, són eines pedagògiques fantàstiques per explicar el problema.

Quan un ajuntament pretén canviar el seu enllumenat per tecnologia LED mai ens parla de les seues característiques: potència dels llums, la seua eficiència i sobretot quina serà la seua temperatura de color. ¿Seran LEDs freds (amb poc de blau) o càlids (amb poc de blau)?

La idea de la caixa amb llums ha servit per poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Tanmateix, a més del tipus de llum que s’utilitza per a l’enllumenat, cal també tindre en compte de quina manera s’instal·len els llums dels carrers. Pels nostres pobles i ciutats podem trobar fanals tipus globus, alguns d’ells apantallats, lluminàries clàssiques com ara les tipus villa, LEDs d’alta temperatura de color, etc…  ¿Quins problemes tenen aquests tipus d’enllumenat? Per poder respondre a tot açò caldria saber també que és el flux horitzontal d’una làmpada o el Flux hemisfèric superior.

Totes aquestes preguntes van poder ser resoltes de manera molt didàctica amb la magnífica maqueta que Star4all ens va cedir per un dia.

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Hem passat un matí assessorant famílies, alguns tècnics i, també regidors d’ajuntaments conscienciats en el problema de la contaminació lumínica.

Fotos de diversos moments de l’activitat.

1-2.- Públic al voltant de la maqueta de la ciutat de la llum. Enric Marco
3.- Provant la caixa de llums, amb LEDs de 6000 a 2700 K. Carlos Tapia.
4.- La Ciutat de la llum. Ángel Morales.

Expociència 2018. Enllumenar bé per viure millor.

El proper dissabte 26 se celebrarà Expociència, la jornada de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València.

Enguany Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València presentarà un Taller amb la col·laboració de Stars4all, projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

L’enllumenament públic nocturn ha facilitat les relacions socials dels humans. Tanmateix, el seu abús i la instal·lació inadequada de les lluminàries ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta les estrelles i té un fort impacte sobre la vida silvestre.

En el canvi accelerat de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La presència d’un important component lumínic blau en aquest nou tipus de tecnologia ha incrementat el problema de la contaminació lumínica ja que l’exposició a la llum blava en la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller consistirà en diverses activitats dirigides a adults i xiquets per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica i com contribuir a la seua disminució.

A més a més, enguany comptarem a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica.

A més de les activitats usuals del taller, es presentaran dues activitats de Stars4all:

Caixa de llums:

La idea de la caixa amb llums és poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Ciutat de llum:

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Aquest taller de contaminació lumínica està coordinat per Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València, format per investigadors de diverses disciplines que estudien el problema des de diverses perspectives: astronomia, química o biologia.

Imatges:

1.- Paisatge nocturn de València des de la Serra Calderona. AM.
2.- Caixa de llums. Stars4all
3.- Ciutat de llum. Stars4all