Pols d'estels

Entrem finalment en l’últim mes de l’any. Un any plujós i calorós i que, en general, ens ha deixat poques nits sense núvols. Aquest desembre presenta l’important pluja d’estels dels Gemínids, una superlluna, i, finalment la possibilitat d’observar dos planetes gegants al cel de la primera part de la nit. I també gaudirem del canvi d’estació el 21 de desembre per a entrar en l’hivern.

Planetes

Les meravelles planetàries estaran centrades en la possibilitat d’observar finalment els planetes Saturn i Júpiter durant la primera part de la nit.

Mercuri passarà el mes en el cel previ a l’alba. Durant una hora abans de l’eixida del sol el podrem veure prop de l’horitzó sud-est. La matinada del 7 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Lliura. Poques hores després el planeta es trobarà en la seua major elongació a l’oest, l’anomenada màxima elongació occidental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus també serà observable abans de l’eixida del sol en direcció sud-est però només durant uns minuts ja que estarà molt prop de l’horitzó. De dia en dia s’enfonsarà en la lluïssor del sol i serà inobservable.

Mart també es troba prop de la direcció solar i, per tant, serà inobservable durant el mes de desembre.

Els planetes interessants seran els gegants. Saturn ja fa mesos que senyoreja el cel en la constel·lació d’Aquari mentre que Júpiter ja guaita per l’horitzó est a partir de les 21 h.

Júpiter ja és visible durant les primeres hores de la nit. Si mireu cap a l’est a partir de les 21:00 el podreu veure en la constel·lació dels Bessons, fent un trio de lluminàries amb Càstor i Pòl·lux. La vesprada del 7 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna i Júpiter, en la que la Lluna passarà a 3° 42′ al nord de Júpiter.

Saturn ja molt a l’oest del cel durant aquest més continua en Aquari. La nit del 26 al 27 de desembre tindrem una conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna passant a 4° 01′ al nord de Saturn.

Fenòmens d’interés: Superlluna

Donat que la Lluna serà plena el 5 de desembre a les 00:13 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 357 190 km i que només unes 12 hores abans la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 942 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,4 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Solstici d’hivern

El 21 de desembre 21 a les 16:04 el Sol se situarà en el punt més baix del cel, a 23,27º per sota de l’equador celeste. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Pluja de meteors

Desembre 02. Pluja de meteors Fenícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa de meteors observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

• Desembre 07. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

• Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és identificat com a asteroide 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

• Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Anit vaig estar parlant amb Reis Juan, conductora del programa L’hora de la cultura a la ràdio d’À Punt sobre l’objecte interestel·lar 3I/Atlas que actualment està travessant a gran velocitat el Sistema Solar. Un cometa que ha causat gran expectació per vindre de fora del nostre sistema planetari després de viatjar milions d’anys per la Galàxia. Un cometa amb un nucli format per gels de distinta composició, com tots els cometes nostres, però amb algunes característiques una mica especials. Res de massa diferent per a un objecte que ha estat sotmés a temperatures extremes lluny de qualsevol estrella i atacat durant molt de temps pels raigs còsmics.

Però també hem parlat de conspiranoia al voltant de 3I/Atlas promogut a partir de les declaracions d’Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que propugna que l’objecte podria ser una nau espacial extraterrestre. A partir d’ací tot de teories estranyes omplen la xarxa, des de que ens volen atacar, que canviarà de rumb, que en vindran més. La veritat és més senzilla. És un cometa vell amb una òrbita hiperbòlica que prové d’una zona prop del centre galàctic.

Ah! I comente al final l’experiència que vaig tindre en parlar amb una persona que volia convèncer-me que realment la Terra és còncava.

Ací baix està l’enllaç

26.11.2025 | L’hora de la cultura: Cometa 3I/Atlas

Des de la Universitat de València hem col·laborat amb 5 tallers per a estudiants de secundària i batxillerat que s’ha desenvolupat a les aules del Centre Internacional UV.

Dilluns 10 de novembre José Antonio Villena Gómez i Natalia Conejero Ortega del Museu UV d’Història Natural ens portaren el taller Tecnologia 3D aplicada a la identificació de minerals. Els minerals poden ser caracteritzats amb diferents propietats químiques, físiques i òptiques, encara que no sempre són senzilles d’obtindre o resulten ser determinatives en la identificació.

En l’activitat es proposava muntar de forma econòmica una balança hidroestàtica per estimar la densitat relativa o pes específic dels exemplars mineralògics, dada molt estable i precisa que, a més a més, pot ser corroborada amb la resta de propietats físiques com la duresa, el color de la ratlla o la brillantor del mineral. Calia muntar la balança i veure quants minerals es podien identificar en dues hores.

Dilluns 11 de novembre Ángel Morales Rubio i Gianni Gallello dels departament de Química Analítica i del de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga respectivament ens portaren el taller Arqueo-Química: desxifrant Matrix. Es tractava de conéixer per a què serveixen les anàlisis de Raigs-X i de l’Espectroradiòmetre a l’hora d’estudiar materials arqueològics (ceràmica, os, pedra, pintura, metalls, etc.).

De manera amena, es prepararan diferents mostres que es mesuraran explicant com funcionen els instruments emprats i com s’interpreten els resultats obtinguts. D’aquestes anàlisis se’n poden determinar moltes dades de les comunitats i civilitzacions del passat, les seues rutes comercials, l’origen dels seus edificis i eines, com vivien, s’alimentaven i morien.

El dimecres 12 de novembre Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica i Marcelino Álvarez i Paco Pavia de l’Agrupació Astronòmica de la Safor presentaren el taller Astronomia: Sol i eclipses, una activitat a l’aula per parlar del fenomen dels eclipsis solars fent referència al pròxim eclipsi total solar del 12 d’agost de 2026. Es van explicar les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. Després l’activitat es va complementar amb una observació del Sol amb diversos telescopis des de la terrassa de l’edifici.

El dijous 13 de novembre Sergi Maicas del departament de Microbiologia ens portà el taller Microbiologia a l’escola. L’objectiu del taller era avaluar la presència dels microorganismes al nostre cos i a l’entorn. El taller pràctic constava de tres activitats: 1) cerca de microorganismes en diferents parts del cos, especialment a les mans 2) detecció de la presència de microorganismes en la nostra roba o les nostres sabates 3) aïllament de microorganismes presents en l’aire així com en diferents superfícies i ubicacions de l’escola.

I finalment el divendres 14 de novembre personal del departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ens presentaren el taller Com s’elaboren els medicaments? Els estudiants van conéixer què li passa al medicament a l’interior de l’organisme. Els donaren respostes a preguntes com ara “sap el medicament on ha d’anar?” I finalment elaboraren una forma farmacèutica (placebo) a petita escala, utilitzant material de laboratori i treballant de manera adequada.

L’edició de la Setmana de la Ciència s’obrí el passat dia 10 de novembre amb la conferència ‘La ciència viatja entre el Japó i València per a prevenir desastres’, a càrrec de la investigadora i divulgadora de Tavernes de la Valldigna (la Safor) Carmen Grau Vila, de l‘Insitute for Sustainable Community and Risk Management de la Waseda University, al Japó.

Presentada per la directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Carme Melo, la investigadora ens contà la seua experiència vital, com arribà al Japó. La tesi doctoral la dedicà a l’estudi de les comunitats humanes afectades pel tsunami del 2011 i com les dones principalment foren capaces d’afrontar el desastre en els seus pobles aïllats. A partir d’ací desenvolupà el que ha de ser la política de prevenció de desastres en les societats actuals a partir de la seua experiència al país nipó. La importància de la memòria col·lectiva o les actuacions individuals per previndre, protegir-se i fer més resilients els nostres territoris es troben entre algunes de les qüestions que va abordar.

Molt important va ser la seua interacció amb el públic per animar-los a pensar com protegir-se, a tindre preparada la motxilla d’emergència, o a conèixer al seu poble vies d’escapament o refugi front a riuades.

Amb la Sala d’actes de la Cada de Cultura de Gandia plena, el públic va quedar ben assabentats de com enfrontar el pròxim desastre. I les autoritats de l’ajuntament de Gandia presents també. A veure si a la pròxima es fa millor.

Per altra banda per la Setmana de la Ciència en Gandia de 2025 es completà amb l’exposició ‘Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement’, que ens traslladà a les aportacions científiques de l’astrònom valencià i precursor de la ciència moderna. Es podrà visitar del 10 de novembre al 5 de desembre, al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València.

Del 10 al 15 de novembre Gandia es convertirà en punt de trobada de la curiositat, la innovació i el coneixement.

Gandia es prepara per a acollir una nova edició de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia. Del 10 al 15 de novembre la població de la ciutat podrà descobrir la ciència de manera pràctica, divertida i propera a través de tota una sèrie de tallers i activitats adreçades tant al públic més jove com a la ciutadania en general.

Des de fa uns dies, el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València compta amb un rellotge solar equatorial instal·lat al jardí que hi ha davant de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquest nou quadrant solar forma part del conjunt d’obres i activitats realitzades al llarg dels últims dos anys per a commemorar el 500é aniversari del naixement de Jeroni Munyós, matemàtic, astrònom i humanista renaixentista que va ser professor de la Universitat de València durant el segle XVI. A més, també serveix de recordatori dels 450 anys de l’observació a València de la supernova de 1572, que estudià Jeroni Munyós i sobre la qual escrigué el tractat Libro del nuevo cometa.

El nou rellotge solar és obra del quadranter d’Otos Joan Olivares, i ha estat realitzat als Tallers Agullent. Joan Olivares és autor d’una extensa col·lecció de rellotges solars distribuïts per tota la geografia valenciana.

El rellotge consta de dos elements principals:
– Un cilindre equatorial d’un metre de diàmetre, en el qual s’han perforat les xifres horàries.
– Un cilindre central de 158 mm de diàmetre, disposat perpendicularment i paral·lel a l’eix de rotació terrestre, sobre el qual es projecten les xifres horàries i es pot llegir tant l’hora com l’estació de l’any.

Per a la numeració de les hores s’ha utilitzat la base duodecimal, en què A correspon a les 10 h, B a les 11 h i 0 a les 12 h. Aquesta elecció respon, d’una banda, al desig de mantindre la simetria de les zones ocupades pels números i, de l’altra, a la voluntat d’introduir un cert grau de dificultat matemàtica en la lectura del rellotge, en un campus de ciències.

Com en tots els rellotges equatorials, a més de determinar l’hora solar, aquest també permet observar els moments d’entrada i eixida de les estacions mitjançant l’ombra que projecta el cilindre equatorial sobre el cilindre central.
Quan l’ombra cau sobre els símbols zodiacals Àries i Lliura, situats a la zona central, indica els equinoccis de primavera i de tardor.
Quan cau sobre Càncer, a la part inferior, assenyala el solstici d’estiu; i quan cau sobre Capricorn, a la part superior, indica el solstici d’hivern.

Aquest rellotge també permet llegir l’hora amb la Lluna. La lectura aproximada es fa sumant o restant hores segons la fracció lunar visible al cel, en comparació amb les indicacions del rellotge.

El rellotge està construït en acer inoxidable, i les xifres i símbols han estat perforats amb làser.

Per millorar la lectura de les hores, uns dies després de la instal·lació es va pintar el cilindre central d’un blau fosc. Jordi Albinyana, artista de l’Olleria, va ser qui es va d’encarregar que tot fora perfecte.

A més, es tracta d’una eina didàctica molt útil per a explicar els fonaments de l’astronomia descriptiva, ja que permet comprendre de manera senzilla el moviment aparent del Sol, les estacions i els diferents sistemes horaris.

Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració del Servei de Cultura de la Universitat de València, la Unitat de Campus de Burjassot, la Facultat de Física i el Departament d’Astronomia i Astrofísica.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

Els darrers dies hem estat seguint el moviment del cometa C/2025 A6 (Lemmon) en el cel del capvespre. No ha estat un seguiment continuat ja que els núvols no ens han deixat tranquils durant tota la setmana i només durant unes poques hores d’alguns dies ha estat possible l’observació.

Divendres 25 d’octubre vàrem estar amb els estudiants de Física per visitar el nostre Observatori Astronòmic d’Aras de los Olmos (la Serrania). La nit no era especialment bona. Més del 50% del cel estava cobert pels núvols i semblava que no veuríem res. Tanmateix cap a les 21 h el cel s’arrasà i poguérem gaudir del cel nocturn negre i de les constel·lacions. Ja m’havia oblidat de tractar de veure el cometa però una foto casual amb el mòbil sobre les cúpules me’l va presentar. Allí estava, damunt de la casa, sota la constel·lació de la Corona Boreal. Deixe constància en la foto primera del post.

Dilluns 27 d’octubre, des de Tavernes de la Valldigna, vaig tornar a veure el cometa, ara ja situat més cap a l’est, ja sota el triangle que forma el cap de la Serpent. És impressionant el que pot fer el telescopi Seestar per obtenir objectes dèbils i difícils com els cometes. En la imatge de 4 minuts que presente s’hi veu clarament  la coma de gas i pols que embolcalla el nucli de gels del cometa i el naixement de les dues cues del cometa, la groguenca i ampla cua de pols que reflecteix la llum del Sol i la cua iònica blavosa, llarga i fina que brilla per les transicions atòmiques dels gasos ionitzats. A llarga distància del nucli  les dues cues divergeixen mentre apunten en direcció contraria a la direcció solar. També s’hi poden veure les traces de dos o tres satèl·lits que passaren pel camp d’observació. La proliferació de satèl·lits és ja un problema per a l’observació del cel nocturn, tant en l’àmbit amateur com professional.

El dia següent dimarts 28 d’octubre, durant una visita amb estudiants el vàrem tornar a observar des de l’Aula d’Astronomia. Tanmateix les condicions no eren òptimes ja que hi havia núvols baixos cap a l’oest, i la imatge no és tan impressionant.

Sembla que hi ha un objecte difús a la part esquerra de la coma del cometa però en els catàlegs no he pogut trobar que és. Finalment com que el motiu principal de la visita era l’observació de la Lluna en quart creixent vos deixe la foto que en vaig fer també amb el Seestar.

Novembre també és el mes de la gran i bonica pluja d’estels, els Leònids, que a mitjan de mes plouran pacíficament llums celestials. Esperem que els núvols traïdors ens deixen admirar-los.

Planetes

Els planetes Mercuri, Venus i Júpiter encara s’han de veure en la segona part de la nit.

Mercuri serà visible molt prop de l’horitzó oest només poc minuts després de la posta de Sol. Ben prompte s’anirà acostant a la direcció solar. El 20 de novembre el planeta s’alinearà amb el Sol situant-se en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 0° 32´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí per a ser matutí. En aquest moment, Mercuri estarà en perigeu a 0,68 ua de la Terra. Durant unes poques setmanes caldrà buscar-lo a la matinada mirant cap a l’est abans de l’eixida del Sol.

Venus continua il·luminant el cel de la matinada. Mirant cap a l’est cap a les 7 del matí el podreu trobar entre les primeres llums de l’alba.

Mart es troba ara mateix quasi en direcció solar i, per tant, invisible per als observadors terrestres. El 30 de novembre Mart estarà en apogeu, a l’altra banda del Sol. Mart estarà en el punt més llunyà de la Terra a una distància de 2,42 ua.

Júpiter, finalment, començarà a veure’s abans de la mitjanit. Situat en la constel·lació dels Bessons sortirà per l’horitzó est cap les 23 h els primers dies de novembre mentre que a final de mes ja el podrem veure eixir a partir de les 21 h. La nit del 9 al 10 de novembre podrem observar una conjunció de la Lluna amb Júpiter. La Lluna passarà a 3° 56′ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. L’11 de novembre Júpiter entrarà en moviment retrògrad. Detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Saturn és ara mateix l’únic planeta visible després de la posta i durant les hores posteriors. El 2 de novembre la Lluna i Saturn estaran en conjunció. La Lluna passarà a 3° 39’ al nord de Saturn, amb la Lluna en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en Aquari. La nit del 29 de novembre tornarà a estar en conjunció amb la Lluna. Aquesta passarà a 3° 45′ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fenòmens d’interés 

Donat que la Lluna serà plena el 5 de novembre a les 14:19 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 356 954 km i que només unes hores després a les 23:27 la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 806 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,5 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Pluja de meteors

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com l’asteroide 2004 TG10. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.
Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja de Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

En el cel de l’hemisferi nord podem admirar aquestes setmanes dos cometes a ull nu o millor amb prismàtics. El més brillant de tots dos és el C2025 A6 (Lemmon) descobert per l’astrònom Carson Fuls de la Universitat d’Arizona dins d’un programa de seguiment i cerca de cossos menors utilitzant el telescopi Lemmon. És un cometa de llarg període, amb una òrbita al voltant del Sol que triga 1350 anys en completar.

Com tots els cometes, passa la major part del temps en els confins del sistema solar, on tot és molt fosc i fred. Només quan el seu camí el porta en les proximitats dels planetes terrestres i del Sol, els gels de distinta composició comencen a escalfar-se i convertir-se en vapor, procés anomenat sublimació. Aquests gasos d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, nitrogen, etc, formarà la cabellera o coma, perdent pols i gasos en la seua llarga cua groguenca. En el cometa Lemmon aquesta cua està ben desenvolupada, ben ampla i escampada. També és ben visible la cua iònica de tons blavosos, amb els elements dissociats i amb càrrega, moltes vegades distorsionada pel vent solar. S’hi veu com una cua fina superposada a la cua de pols. Les dues cues es veuen separades en imatges que abasten un camp del cel molt més gran.

El cometa que té un període orbital d’entrada d’uns 1350 anys, passarà pel punt més pròxim al Sol, el periheli, el 8 de novembre de 2025, quan s’hi situarà a 0,53 ua (79 milions de km) de la nostra estrella. Aquest pas pel periheli el frenarà una mica i, així, reduirà el període orbital a uns 1150 anys. Va fer el seu màxim acostament a la Terra ahir el 21 d’octubre de 2025 i podia ser visible a ull nu a 42 graus del Sol després de la posta de sol només des de llocs foscos. Des de les ciutats és indispensable l’ús de prismàtics, càmera o telescopi.

Fent ús de la figura publicada per l’Observatori Astronòmic Nacional és fàcil trobar l’objecte. Per veure el cometa cal mirar cap a l’oest, pot després de la posta de Sol. Però la visió no durarà gaire ja que només serà visible durant una hora o hora i mitja fins que es ponga darrere l’horitzó. El cometa està actualment en la constel·lació de Bootes, o Bover, un poc més amunt de la brillant estrella Arcturus. El final de la cua de l’Òssa Major apunta a la zona on es troba el cometa.

Els cometes són molts ràpids i el C2025 A6 (Lemmon) no n’és una excepció. Seguint-lo cada nit veureu que va movent-se cap a l’est o cap a l’esquerra. Al final del mes d’octubre passarà entre les estrelles Korneforos, de la constel·lació d’Hèrcules i l’estrella Unukalhai de Serpens. Però serà més espectacular quan a mitjan novembre s’aproxime a Antares, l’estrella ull de la constel·lació de l’Escorpí.

Anit dimarts 21 vaig tractar de caçar el cometa des de Tavernes de la Valldigna. Dilluns ho vaig intentar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot (UV) però no va poder ser. Uns nuvolots impertinents ens taparen el cel del capvespre i no poguérem veure res.

A Tavernes va ser diferent. La posta de Sol acabava i la rojor del cel començava a baixar. A ull nu, no es veia res d’extraordinari però una foto amb el mòbil va captar una petita llum prop de l’estrella ρ Bootis, l’estrella situada a mitjan altura en la constel·lació.

Vaig estar fent fotografies amb el telescopi Seestar. La baixa altura del cometa i la proximitat de la muntanya va dificultar molt la presa d’imatges. El sistema d’adquisició i tractament d’imatges astronòmiques es basa en la recollida de moltes imatges individuals que després són sumades o apilades. Així es redueix el soroll electrònic del sensor i es poden eliminar les imatges fallades per núvols, satèl·lits, etc. En el cas del cometa C2025 A6 (Lemmon) es van recollir 18 imatges de 10 segons cadascuna que sumades donaven un temps d’integració de 3 minuts. Com ja he dit, el cometa es mou ràpidament en el cel del capvespre així que observar-lo més temps no te sentit ja que veuríem el nucli del cometa com una línia blanca a causa del desplaçament.

Una vegada acabat d’observar el cometa C2025 A6 (Lemmon) em vaig dedicar a cercar un segon cometa que ara senyoreja també pels cels de l’hemisferi nord. Es tracta del cometa C2025 R2 (SWAN). És un cometa de període llarg descobert l’11 de setembre de 2025 per Vladimir Bezugly a través d’imatges de SWAN, instrument del telescopi espacial solar SOHO, dedicat a estudiar la corona solar. El 20 d’octubre de 2025, el cometa tenia una magnitud aparent difusa de +6.0, observable només des de llocs foscs. És millor utilitzar binoculars de 50 mm. A l’hemisferi nord, ara es pot veure en la constel·lació de l’Àguila després de la posta de Sol. Mes informació en la web Cometografia de Pepe Chambó.

Jo vaig estar fotografiant-lo i vaig aconseguir un apilat de 4 minuts. No és tan espectacular con el cometa anterior però també s’ho val. S’hi pot intuir una lleugera cua a la part esquerra del nucli cometari.

Més informació a l’article Cómo ver el cometa Lemmon, ya distinguible a simple vista, de Josep M. Trigo Rodríguez en The Conversation. 18 d’octubre de 2025.

Sinopsi de Tiberi Cèsar

Núria Cadenes ha escrit la gran novel·la de l’emperador Tiberi, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica. Aquesta és la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d’August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d’esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes  i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.

———————-

Sempre m’ha interessat la història romana. Des de la fundació de la ciutat de Roma per Ròmul i Rem el 753 aC fins a l’acabament de l’imperi romà d’Occident quan Ròmul Augústul fou deposat pel rei dels hèruls Odoacre l’any 476. Tanmateix la part central, la més coneguda, la del pas de la República a l’Imperi, i com la família Júlia-Clàudia arriba al poder i el manté, és la més interessant. Juli Cèsar, Marc Antoni, Cleòpatra, Octavi August, Tiberi, Gai Calígula fins a arribar a Claudi i Neró formen una saga familiar i política ben coneguda.

Tiberi, però, s’ha mantingut a l’ombra. Un heroi de guerra que lluità a Cantàbria, que fou conquistador de Pannònia (Àustria Oriental) i Germània i arriba al poder després de la mort de tots els successors prevists per Octavi, no havia tingut, fins ara una novel·la dedicada. El manteniment de l’Imperi instaurat pel seu pare adoptiu Octavi, abandonant finalment la inútil i costosa en vides i diners expansió en Germania més enllà del Rin, és la gran contribució de Tiberi a la Pax Romana.

El llibre de Núria Cadenes no és una biografia al ús del segon emperador romà, sinó una successió d’episodis curts de 2 o 3 pàgines de la vida romana en temps de Tiberi, en la que surten, com un film, escenes importants de la seua vida i dels personatges que l’envolten. Amb noms en llatí de capítols extrets de passatges de clàssics romans, la història va fluint de mica en mica explicant-nos els pensaments, els anhels, les pors de la gent que envoltaven l’emperador i del mateix Tiberi. Veurem moments de plaer, d’amor, de terror, de crueltat, de traïció, de poesia o fins i tot d’èxtasi front a la natura.

No és una lectura fàcil. L’autora ha tractat d’escriure a la manera romana, amb paraules d’origen romà o grec, amb frases llargues en les que de vegades juga al doble sentit o a l’equivoc, dir sense voler dir. Requereix, per tant, una lectura atenta i reposada per anar descobrint els amants secrets, les conspiracions, els amors perduts, les venjances cruels, els exilis perpetus als familiars o els suïcidis imposats.

Podem pensar l’ingent tasca de documentació que ha hagut de fer servir Núria Cadenes per explicar la història de Roma d’aquell temps, sense incloure cap paraula, fets, descripcions fora del seu temps. De fet, com explica a les entrevistes que podeu llegir a les referències, la novel·la li va costar més de 10 anys de pair.

Una lectura ben recomanable però que s’ha de llegir a poc a poc com les bones menges. Enhorabona Núria per la història de Tiberi.

Referències:

Tiberi Cèsar, marbre i horror, Núvol, Pol Torres, 10 novembre 2023.

Núria Cadenes: “Se m’ha omplert d’àligues, la novel·la”. El Temps, Àlex Milian, 25 desembre 2023.

Núria Cadenes ens presenta ‘Tiberi Cèsar’ en “A cau de lletra”. À Punt Mèdia. 15 novembre 2023.

El mes d’octubre comença amb un episodi de pluges intenses relacionades amb el ex-huracà Gabrielle que ens ha deixat dos dies ficats a casa. Els confinaments climàtics semblen cada vegada més freqüents i la cultura de la prevenció s’imposa en la societat.

El cel nocturn va canviant de mica en mica. Les constel·lacions estiuenques com Lira, l’Aguila i el Cigne van deixant el cel de la matinada mentre les hivernals comencen a guaitar per l’est. Els planetes Saturn i Mercuri seran visibles a partir del capvespre mentre que Venus i Júpiter encara son els reis de la matinada.

L’oratge de la tardor no és massa benigne per a l’observació astronòmica. Esperen que els núvols i les pluges no s’imposen en el cel d’octubre.

Planetes

El capvespre serà visitat per el esquiu planeta Mercuri que es deixarà veure durant l’última setmana d’octubre. El 23 d’octubre una lluna de dos dies se situarà en conjunció amb Mercuri. La Lluna estarà a 2° 15´ al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Libra. El fenomen serà difícil d’observar ja que es produirà amb llum de la posta i a només 5º d’alçada cap ales 19:30. El 29 d’octubre 29 cap les 18:30 podreu admirar durant 30 minuts Mercuri. Serà quan es trobe en la seua màxima elongació oriental, la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Saturn, per contra, prop de l’oposició que passà el 21 de setembre quan s’alineà amb la Terra i el Sol, serà visible durant tota la nit. El planeta està situat sobre la constel·lació de Peixos i ix per l’horitzó est poc després de la posta de Sol. El 6 d’octubre una Lluna quasi plena se situarà en conjunció amb el planeta. La Lluna estarà 3° 47’ al nord de Saturn. Bon moment per trobar el planeta dels anells al cel nocturn. Actualment l’anell es troben de manera perpendicular al pla del cel de manera que són pràcticament invisibles vists amb un petit telescopi. Saturn apareix com un cercle amb una línia recta sobre ell.

Els altres planetes Venus i Júpiter s’han de veure a la matinada, poc abans de l’alba.

Júpiter és el planeta que es troba més alt al cel a la matinada cap al sud-est. Ben brillant a la constel·lació del Bessons serà el rei de la nit. Cada vegada serà més fàcil veure’l abans de la mitjanit. A principi de mes guaitarà per l’horitzó est a partir de les 2 de la matinada. A final de mes es veurà a partir de les 00:00 h.. El 14 d’octubre a les 00:30 h es produirà una conjunció de la Lluna amb el planeta. La Lluna estarà 4° 16´ al nord de Júpiter.

Venus, molt prop de l’horitzó est, serà visible en direcció a l’est, a partir de les 6 de la matinada. Però de mica en mica el planeta s’anirà aproximant al Sol de manera que serà cada vegada més difícil veure’l en la lluïssor solar. La matinada del 20 d’octubre es produirà una conjunció de la Lluna i el planeta. La Lluna estarà 3° 41´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Fets notables

Ceres en oposició el 2 d’octubre. Ceres es troba alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,96 ua. Aconseguirà una magnitud màxima 7.6, en direcció de la constel·lació de Cetus.

Acostament de la Lluna i M 45 el 10 d’octubre a les 07:43. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 54’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Aproximació de la Lluna i l’estrella Antares el 25 d’octubre 25 a les 2:48. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrella Antares (α Sco), passant a uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí.

Canvi a l’horari d’hivern la matinada del diumenge del 26 d’octubre 26. . El rellotge s’endarrereix una hora. Així doncs, a les 03.00 hores seran les 02.00 hores.

Pluja de meteors

Pluja de meteors Tàurides del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la, encara que amb Lluna brillant, serà al vespre del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà durant la matinada del 21 d’octubre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.

Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.

Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.

Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.

És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.

Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.

Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.

Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.

La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.

Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025

Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.