La comarca d’Osona és una de les més afectades per la contaminació lumínica a la Catalunya Central, segons el primer mapa global elaborat pel Departament de Territori. Vic, Manlleu i Torelló encapçalen els índexs més alts, però la llum artificial també arriba a municipis com les Masies de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer o Viladrau. Aquest excés de llum nocturna altera el ritme biològic de les persones i perjudica espècies com els insectes i els ocells migratoris.
La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.
Exemples d’enllumenats abusius:
Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.
Entrevista per a Notícies Migdia À Punt, 17 d’agost 2025 per Susa Calafat.
La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.
La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.
Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.
El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:
El cel de Penyagolosa, el Maestrat. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.
Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.
La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.
Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.
Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.
Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.
Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.
La Via Làctia ix del cim del Penyagolosa. Amb mòbil. 26 juliol 2025. Enric Marco.
Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.
Observació. 26 juliol 2025. Ángel Morales-Rubio.
El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.
Xodos, el Maestrat. 27 juliol 2025. Enric Marco
Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.
Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.
Mapa global de contaminació lumínica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
La contaminació lumínica produïda per la llum artificial nocturna és cada vegada més estudiada des del punt de vista mediambiental. Aquesta llum nocturna actua com a agent contaminant, primerament esborrant les estrelles del cel, després alterant ecosistemes nocturns sensibles. També pertorba els cicles circadiaris dels humans, modificant els patrons de son amb conseqüències nefastes per a la salut humana. Cal tenir en compte que qualsevol llum nocturna causada per l’activitat humana s’ha de considerar contaminant. Així els llums dels carrers, de les botigues, dels aparadors, de l’enllumenat de monuments, etc. contamina i, és qüestió nostra, determinar quin grau d’afectació podem permetre al medi natural i a la vida silvestre.
Algunes administracions públiques han estat pioneres en l’estudi del problema com ara la Generalitat de Catalunya. Gràcies a l’impuls de l’associació Cel Fosc, liderada en aquell temps pel nostre company Pere Horts, i de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, es va aconseguir que ja el 2001 s’aprovarà la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament posterior del 2015.
Deu anys després s’ha fet molt per caracteritzar la contaminació lumínica sobre tot el territori català. S’ha instal·lat una xarxa de detectors que mesuren el cel cada nit des del Pirineu fins al Baix Ebre per tindre en temps real com és l’afectació de la llum artificial nocturna. A més s’han fet també, i es continuen fent, mesures amb detectors mòbils per les principals carreteres catalanes. A més s’ha estudiat Catalunya de nit des de satèl·lits per abastar tot el territori, encara que aquestes mesures són puntuals i difícils de calibrar.
Per això era necessari realitzar un estudi més acurat per obtindre informació de tota la Catalunya nocturna. A partir de les dades anteriors, i sobretot de l’Inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya 2024 (Instal·lacions de via pública de titularitat municipal) fet públic fa uns mesos, s’ha fet ús d’un programa de simulació a partir del model Illumina, que simula la propagació de la llum artificial tenint en compte les característiques físiques de la llum nocturna i la composició de l’atmosfera per a estendre els valors de la contaminació lumínica a tot el territori. El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte. Amb una resolució de moment d’1 km2 , zones inaccessibles com ara muntanyes, boscos, ciutats (no té sentit mesurar sota les làmpades), s’ha aconseguit, després de moltíssimes hores de càlcul, completar la vista de l’afectació de la llum artificial nocturna a tot Catalunya.
Mirador Torre Baró. Barcelona. Daniel Daranas. 2006. CC BY-NC-SA 2.0
«A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats», assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l’ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d’altres, les hores que poden estar encesos els llums (ornamentals) del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els ajuntaments? Doncs, «complir la normativa».
Primer mapa global de la contaminació lumínica a Catalunya desenvolupat mitjançant modelització avançada
Nota de premsa de IEEC -UB
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya elaborat a partir d’un model matemàtic avançat que simula la propagació de la llum artificial mitjançant les característiques físiques de la llum artificial a la nit i la composició de l’atmosfera. El treball, emmarcat dins la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn 2024, l’ha desenvolupat l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) amb recursos i dades de la secretaria de Transició Ecològica i amb el suport de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i suposa un pas endavant en l’avaluació i la gestió d’aquest tipus de contaminació ambiental, amb efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
600.000 hores de càlcul
El mapa abasta per primera vegada tot el territori català amb una resolució d’1 km² i s’ha generat, entre d’altres recursos, mitjançant un model de predicció científica d’alta precisió utilitzat internacionalment. Per calcular la brillantor del cel al zenit en més de 32.000 punts de Catalunya s’han emprat tres supercomputadors, un d’ells pertanyent al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), sumant més de 600.000 hores de càlcul.
El mapa global de brillantor del cel nocturn ja està disponible públicament al web del Departament i es preveu actualitzar-lo amb dades més precises durant els propers mesos, dins del marc d’un projecte que s’allargarà fins al 2026.
Els resultats mostren que les àrees amb més contaminació lumínica es concentren al litoral català, a les grans ciutats i a les zones industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com en alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i a la Val d’Aran. Per contra, les regions de l’interior i del Pirineu i Prepirineu, especialment les zones especialment protegides envers la contaminació lumínica, com la zona del Montsec o els Parcs Natural de l’Alt Pirineu i el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda.
Més d’1,56 milions de punts de llum
La nova eina permet tenir una visió espacial més acurada sobre la situació actual pel que fa a la contaminació lumínica i, en el futur, ha de permetre avaluar com podria evolucionar la qualitat del cel nocturn en funció de canvis en l’enllumenat públic, nous desenvolupaments urbanístics o l’aplicació de determinades polítiques de protecció dels ecosistemes nocturns.
A diferència d’altres aproximacions basades únicament en imatges de satèl·lit, aquest projecte ha integrat també l’inventari públic d’enllumenat exterior de Catalunya, que ha realitzat la secretaria de Transició Ecològica, fet que permet avaluar de manera acurada els efectes a tot el territori. La integració d’aquesta base de dades ha suposat incloure en el model més de 200.000 combinacions de làmpades i lluminàries i ha estat clau per caracteritzar les fonts d’emissió de llum de forma detallada, amb més d’1,56 milions de punts de llum.
Sensors arreu del territori
El mapa es complementa amb les dades obtingudes en temps real per la Xarxa d’Observació de la Contaminació Lumínica (XOCL), també dins les actuacions previstes en la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn que, des de fa més de deu anys, recull informació sistemàtica sobre la brillantor del cel nocturn des de diferents punts del territori. Aquesta feina ha permès crear una base de dades contínua, clau per a l’anàlisi a llarg termini. Un cop consolidat el model de recollida de dades, els esforços actuals se centren a mantenir la xarxa, millorar-ne la connectivitat i ampliar-la amb nous punts de mesura.
La xarxa està integrada per diversos sensors instal·lats de manera fixa i repartits arreu del territori. Aquests dispositius registren la brillantor del cel al zenit, recullen dades cada pocs minuts i s’envien automàticament cap a un sistema de gestió centralitzat, que les rep, analitza i processa per avaluar la qualitat del cel nocturn de manera contínua i en temps real.
Preservar els espais més sensibles
El mapa permet conèixer l’estat del medi natural nocturn de forma extensiva, i està a disposició per a professionals de la conservació de la natura, del disseny de les instal·lacions d’il·luminació exterior i també per a la ciutadania en general. D’aquesta forma es pot conèixer les àrees amb millors condicions de cel nocturn per preservar-les i també per gaudir de l’astronomia amateur i la visió de les estrelles. Per exemple, en la recerca dels millors indrets per a observar la popular pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, que ocorre a mitjans del mes d’agost.
La secretaria de Transició Ecològica té previst destinar fins al 2028 més de 9 milions d’euros en un altre projecte per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en espais naturals especialment sensibles a la contaminació lumínica. Aquest projecte es finança a través del Fons Climàtic, alimentat amb el 50% de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles i el 20% de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El projecte preveu diferents accions amb l’objectiu de protegir els espais més sensibles envers la contaminació lumínica. En l’actualitat s’està realitzant:
Les accions s’emmarquen en l’anomenada Llei de restauració de la natura europea, que estableix que caldrà implantar mesures per restaurar els hàbitats fins que es trobin en una bona condició ambiental i, per tant, entre d’altres, en bones condicions de foscor natural i qualitat acústica.
Melbourne City Centre, Melbourne, Victoria, Austràlia. 14 octubre 2019. Dietmar Rabich. Wikimedia Commons.
La llum artificial nocturna és un agent contaminant com s’ha explicat un gran nombre de vegades en aquest bloc. La llum no natural afecta l’observació del cel en esborrar les estrelles però sobretot és un factor d’estrés per a la salut humana i per a la vida silvestre.
Per als animals nocturns viure en una nit que quasi és dia, o permanentment crepuscular si voleu, els altera completament el seu comportament. Ocells migratoris que desvien la ruta cap a ciutats enllumenades, tortugues marines eixint de l’ou a la platja i caminant cap als passeigs marítims, mamífers que no poden caçar o són caçat per culpa de la llum ambiental, entre milers d’exemples. La part pitjor se l’enduen els insectes. La majoria són nocturns i molts volen per caçar, buscar aliment o a la cerca de parella. Un llum o una filera de llums d’un carril bici els atrau, els crema o són depredats.
Però de les plantes que en sabem? ¿Quin són els efectes d’una llum nocturna artificial sobre la seua fenologia, ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius? El moment i la durada dels esdeveniments fenològics particulars varia segons els anys depenent de la corresponent situació meteorològica. El cas més conegut és quan broten i cauen les fulles dels arbres.
Castanyers (castanyer d’Índies comú) en un parc públic de Lille (Parc Jean-Baptiste Lebas), nord de França. 20 desembre 2016, Lamiot, Wikimedia Commons.
Si ens hi fixem, durant les nostres caminades per la ciutat, podrem trobar arbres al costat de potents focus de llum. Un dels efectes de la contaminació lumínica sobre els arbres és que, prop dels fanals, a la zona d’il·luminació intensa, les fulles mortes no cauen (excepte si hi ha vent fort). Aquest fenomen és clarament visible en la figura adjunta amb castanyers (castanyer d’Índies comú) en un parc públic de Lille (Parc Jean-Baptiste Lebas), nord de França, el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut dels arbres) d’aquest retard encara no estan ben avaluades.
Aquest fenomen s’havia estudiant de manera puntal en algunes ciutats, com ara Milà, però no s’havia fet un treball continuat i a gran escala. La qüestió principal és que en les zones urbanes les fulles dels arbres no cauen en la mateixa època com ho feia abans sinó molt més tard. Aquest fet, però, ¿és causat per la contaminació lumínica o és conseqüència de l’augment de la temperatura pel canvi climàtic? Com distingir els dos efectes?
Un equip de científics de Xina, dels Estats Units i d’Alemanya, liderats per Lvlv Wang de la Universitat de Wuhan, Xina, han estudiat la variació de la cobertura vegetal durant l’any, és a dir l’estació de creixement i eixida de les fulles durant la primavera així com la caiguda de les fulles durant la tardor, en 428 grans ciutats de l’hemisferi nord des de 2014 al 2020. En 378 d’aquestes, el 88,3%, s’han observat avanços significatius en l’eixida de les fulles i grans retards en la seua caiguda. En mitjana els arbres urbans broten uns 12,6 dies abans que els arbres en zones rurals mentre que perden les fulles una mitjana d’11,2 dies després. La recerca ha estat publicada en Nature Cities i mostra clarament com la contaminació lumínica accelera els processos com l’eixida dels brots i retarda la caiguda de les fulles. Entre les ciutats estudiades està Barcelona.
Wang, L., Meng, L., Richardson, A.D. et al. Artificial light at night outweighs temperature in lengthening urban growing seasons. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00258-2. CC BY 4.0
Les dades necessàries s’han recollit des de l’espai. La variació de la verdor de les ciutats s’ha aconseguit des de imatges de satèl·lits especialistes en teledetecció. De la llum solar incident sobre la vegetació la clorofil·la de les plantes n’absorbeixen la llum blava i la roja, que són les més eficaces per a la fotosíntesi, mentre que el verd es reflectit, cosa que els dona aquest color. Els sensors dels satèl·lits capten el color verd però sobretot l’infraroig pròxim (NIR, sigles en anglés). Així que les àrees amb vegetació més densa reflecteixen més llum NIR i ben poca roja.
Amb aquestes dades s’ha vist com en la majoria de les ciutats de l’estudi s’ha observat un gradient creixent des de les àrees rurals, amb estacions de creixement i senectut normals, fins al centre de les ciutats amb avançament dels brots i retard en la senectut de les fulles. És a dir un eixamplament progressiu dels dies de creixement i caiguda de les fulles des del camp al centre de les ciutats.
El color i grandària dels punts indiquen les àrees urbanes de les ciutats seleccionades amb àrees majors de 100 km2. CC BY 4.0
La contaminació lumínica és un fenomen bàsicament urbà i es pot mesurar des de terra amb sensors com els SQM o el TESS que estan distribuïts en xarxes regionals o mundials o bé des de satèl·lits per observar l’enllumenat a nivell global. Per a l’estudi han utilitzat les dades dels sensors VIIRS DNB (day-night band (DNB)), a bord del satèl·lit Suomi-NPP de la NASA, que detecten llum pancromàtica emesa per les ciutats en el rang 500-900 nm (del blau a l’infraroig), que és altament correlacionada amb la intensitat de la llum a la que estan exposades les plantes de les ciutats. Tanmateix els LEDs, instal·lats a tot arreu, tenen un pic important en la zona del blau i, aquest sensors no són capaços de detectar-los de manera correcta. Tanmateix els investigadors descarten que aquest fet afecte els resultats.
Un punt important del treball ha estat destriar l’efecte de la temperatura de les ciutats que creix per l’efecte d’illa de calor a causa del canvi climàtic de l’efecte causat per la contaminació lumínica. S’han realitzat delicats treballs estadístics, utilitzant anàlisi de correlació parcial per separar els dos efectes. I s’ha vist que mentre que la temperatura creix de manera quadràtica (suau) de les zones rurals fins al centre de les ciutats, la contaminació lumínica creix de forma exponencial (forta), sobretot entre les zones suburbanes i les urbanes.
Començament de la temporada de creixement (SOS) i final de caiguda de fulles (EOS). La línia blava representa la llum artificial nocturna (ALAN) mentre que la línia carabassa indica el creixement de la temperatura. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00258-2. CC BY 4.0
Com es veu en l’exemple per a Europa Occidental, on podem veure que Barcelona ha entrat a l’estudi, la temperatura i la llum artificial nocturna creixen des de les zones rurals (paràmetre β = 0) fins al centre de les ciutats (β=1). Tanmateix ho fan a un ritme diferent. La temperatura creix a un ritme lent, fins i tot és pràcticament constant en l’entorn urbà (creixement quadràtic) mentre que la llum nocturna no natural creix de manera molt més ràpida des del camp a la ciutat, rapidíssima en el centre urbà (creixement exponencial).
Ara que l’article demostra que la influència de la contaminació lumínica sobre les plantes urbanes és universal (almenys en l’hemisferi nord), que passa a tot arreu, caldria preguntar-se quins efectes negatius pot tindre?
De positius en té un, sembla. Les fulles dels arbres estan més temps sobre els arbres i, per tant, capturaran durant un període més gran CO2, ajudant a mitigar el canvi climàtic.
Els efectes negatius són molt més importants.
Si els brots s’avancen i la caiguda de fulles es retarda, els arbres estaran més exposats a gelades tardanes a la primavera o primerenques a la tardor.
La temporada d’al·lèrgies s’allarga.
La pol·linització queda afectada. Els insectes i la floració es descompassen. Les flors ixen però els insectes encara no han nascut.
Si el període de caiguda de les fulles es més llarg, els serveis de neteja estan més temps recollint fullaraca.
Aquest és un article molt important que ens recorda que les accions descontrolades dels humans sobre el medi ambient sempre tenen conseqüències.
This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons CC BY license, which permits unrestricted use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original work is properly cited.
Dijous passat, el 5 de juny de 2025, va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Aprofitant l’efemèride s’organitzà l’activitat De costa a costa, coordinada pel CSIC, amb 21 xerrades divulgatives simultànies a 19 ciutats de l’estat amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’amenaça creixent de la contaminació lumínica.
Fins fa poc, la llum artificial nocturna es percebia exclusivament com un símbol de progrés i benestar. Tot i això, en els últims anys s’ha començat a reconèixer la seua altra cara: la contaminació lumínica, un tipus de contaminació ambiental silenciosa però cada vegada més preocupant. A diferència d’altres contaminants àmpliament coneguts, com els gasos d’efecte hivernacle o els residus tòxics, la llum artificial nocturna s’havia lliurat de l’escrutini públic pels beneficis aparents. Avui sabem que el seu ús excessiu i mal dirigit no només afecta greument l’observació astronòmica, sinó que també té un impacte directe a la salut humana, altera els ritmes biològics i desestabilitza els ecosistemes. La contaminació lumínica es perfila així com un dels desafiaments ambientals emergents del segle XXI.
Nosaltres participàrem en la iniciativa i impartirem a l’hora fixada una xarrada en un indret ben particular i interessant, la seu de la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises, a la comarca de l’Horta Sud. Des de la Universitat de València i des de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, així com des de la Coordinadora en defensa de los bosques del Turia donàrem suport a aquesta iniciativa per tal que la societat prenga consciència dels problemes que causa la llum artificial nocturna.
En la nostra xarrada, després de definir el problema i de caracteritzar la llum artificial nocturna com un agent contaminant, passàrem a parlar com la llum no natural a la nit es dispersa per l’atmosfera, molt més si és blanca, i com aquesta arriba molt més lluny de la zona que vol enllumenar. Aquestes zones remotes, moltes vegades parcs naturals, reben una llum no desitjada que distorsiona la nit natural i afecta a la vida silvestre nocturna. El desplaçament, la reproducció, la pol·linització i la depredació queden greument alterats.
També queda alterada la salut humana en entorns urbans cada vegada més enllumenats, en ciutats amb llum contínua. La melatonina, hormona que incita al son, no s’arriba a produir en ambients amb llum i és quan es produeix un procés de cronodisrupció. La nit ja és tan brillant com el dia i la primera conseqüència és l’insomni. I més endavant, si la pertorbació lumínica continua, podem arribar a produir-se altres tipus de malalties com augment del risc de patir hipertensió, diabetis, o del nivell de colesterol en sang. També s’han comprovat riscs de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment prematur.
L’augment de la seguretat en zones molt il·luminades és un gran del grans mites de la societat moderna. Realment els estudis científics ben fets no avalen aquesta relació de llum-seguretat. L’exemple de Chicago i els estudis de 300000 apagades no va fer augmentar la delinqüència en aquests carrers. Amb la iniciativa francesa Villes et Villages etoilés s’apaguen els llums d’uns 12000 pobles de 23:00 a 6:00 h sense cap problema de seguretat.
Al final de la xarrada jugàrem amb la nostra caixa de llum per demostrar que els LEDs no són tots iguals. Els LEDs molts freds són més contaminants i molesten la visió mentre que els càlids són més agradables a la vista.
Acabarem amb l’usual ronda de preguntes.
“Confiem que aquesta iniciativa pionera haja arribat per quedar-se, perquè som conscients que la solució a aquest problema no depèn només de la tecnologia o del coneixement científic -que ja tenim-, sinó d’un canvi en la nostra percepció de la llum artificial. Només així podrem començar a demanar sistemes d’enllumenat molt més sostenibles“, conclou en la nota de premsa del CSIC, Alicia Pelegrina (IAA-CSIC) i una de les coordinadores del projecte.
Gràcies a la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises per la invitació.
Aquests dies passat he estat a Elx, el Baix Vinalopó, per parlar de la llum artificial nocturna i de la defensa de la nit. Les comarques del sud del País Valencià estan especialment afectades per aquest agent contaminant. La gran densitat de població, múltiples infraestructures públiques i privades com ara l’aeroport, polígons industrials, grans ciutats i àrees residencials les fan que siguen molt vulnerables a la contaminació lumínica.
Existeix pràcticament un continu lumínic des d’Alacant dins a Múrcia passant per Elx, Santa Pola, Oriola i Torrevella. Només se salven una mica les zones naturals com el PN el Fondo i les Salines de Santa Pola i Torrevella que des del satèl·lit apareixen més fosques.
Així, a les 19 h del divendres 30 de maig, em presentava Vicent Soler, de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, entitat que m’havia invitat, a la seu del Casal Jaume I d’Elx. Amb una sala plena, amb gran presència de joves de primer de Batxillerat, vaig començar per definir l’objecte del nostre estudi, la contaminació lumínica com un agent contaminant.
La llum artificial nocturna arriba a tot arreu, des de les nostres ciutats, enllumenades en excés amb làmpades mal orientades, fins als llocs més allunyats i protegits com ara els nostres parcs naturals. A banda de l’enllumenat públic, generalment sobrepassat, les accions forassenyades com posar llum als ponts, muntanyes, platges, façanes, parcs públics a la nit són les responsables de l’augment de la brillantor del cel en tot Europa, on el 80% de la població no pot veure la Via Làctia. Només el Highlands escocesos i el nord de Noruega i Suècia encara gaudeixen de cels nocturns sense contaminar.
Després de repassar els problemes causat en la salut humana per la llum artificial nocturna i les afeccions sobre la vida silvestre vaig parlar sobre els mites que tracten de relacionar llum i seguretat. Massa administracions tracten de combatre la delinqüència instal·lant més punts de llum i més potents com si la llum a la nit fora un bàlsam que ho soluciona tot. La realitat és ben distinta i nombrosos estudis demostren que carrers molt enllumenats no redueixen els delictes sinó poden incrementar-los. Com sempre cal fer cas als experts. La ciència de la criminologia estudia la prevenció del crim mitjançant el disseny ambiental, un enfocament multidisciplinari per reduir la delinqüència i la por al crim.
Després vaig parlar del cas concret del Baix Vinalopó a partir de les dades recollides pels nostres detectors durant 2021 i 2022 i de les imatges per satèl·lit del mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
El Baix Vinalopó, en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS
La contaminació al Baix Vinalopó és extrema i s’haurien de proposar mesures per contenir-la. A més a la ciutat d’Elx s’estan adoptant mesures sense massa sentit per enllumenar encara més les vessants del riu Vinalopó amb l’etern mite de la millora de la seguretat.
Les mesures dels nostres detectors al Baix Vinalopó ens donaran més informació de la situació mediambiental nocturna i la seua evolució al llarg dels pròxims anys.
De tot això vaig parlar en l’entrevista que em feren el dia anterior en el diari Información:
El periodista va captar molt bé el sentit de la meua explicació. La lectura de l’article bé s’ho val.
Molt agraït a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó per convidar-me i al Casal Jaume I d’Elx per acollir-me. Ha estat un plaer estar amb vosaltres.
Us informem que el pròxim divendres 30 de maig a les 19:00 h, tindrà lloc al Casal Jaume I d’Elx una conferència sota el títol LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I COM ENS AFECTA. EL CAS DEL BAIX VINALOPÓ
L’acte serà impartit pel Dr. Enric Marco Soler, astrònom, Universitat de València, i president de l’associació Cel Fosc, entitat dedicada a la lluita contra la contaminació lumínica. Durant la conferència, s’abordaran les causes i conseqüències d’aquest tipus de contaminació ambiental, així com les seues repercussions sobre la salut, la biodiversitat, l’eficiència energètica i l’observació astronòmica, centrant-se especialment en la situació de la comarca del Baix Vinalopó.
L’acte està organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i ACPV – Casal d’Elx, amb la col·laboració de Cel Fosc, la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL) i la Universitat de València.
Amb aquesta iniciativa, es pretén conscienciar la ciutadania sobre un problema sovint invisibilitzat però amb greus conseqüències ambientals i socials.
L’explicació dels problemes que causa la contaminació lumínica s’estén a poc a poc com una taca d’oli. Dijous passat, invitat per l’amiga Amparo Giménez i el bar restaurant MonaBurguer d’Alberic vaig tornar al meu poble per parlar de l’enllumenat nocturn, de com s’instal·la malament i de manera abusiva i com ens afecta als humans i al medi ambient.
La sala estava plena de gom a gom, amb amics, familiars i gent interessada del poble que esperava que els explicara com la llum artificial nocturna és un contaminant silenciós.
Després de definir el problema de la contaminació lumínica vaig fer un passeig visual per les aberracions lumíniques d’Alberic, des de llum ornamental oberta tota la nit, el poliesportiu de la Muntanyeta vella tot enllumenat i invasió de llums blanques en tot el municipi. Res en principi diferent de molt pobles valencians, de fet. Molts municipis encara no han entès que més llum, sobretot blanca, no significa més seguretat, millor visió ni millor benestar, sinó tot el contrari. I, per això, cal més informació, més divulgació del problema.
Poliesportiu de la Muntanyeta vella d’Alberic amb tot de llums a les 23:30 del primer d’abril de 2025.
Després d’explicar com la llum artificial nocturna afecta l’observació del cel i obliga els astrònoms a buscar cel lliures de llums cada vegada més lluny, el problema de l’afecció sobre la salut humana va interessar molt el públic. La llum a la nit, sobretot si és blanca, via la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina, pertorba els cicles circadiaris, produeix insomni, depressió, obesitat, o augment del risc de patir càncer de mama en dones o de pròstata en homes com demostrà fa uns anys uns estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona.
Fa uns anys participàrem en un projecte d’un còmic europeu on s’explicava molt didàcticament la influència de la llum artificial sobre la salut. Una manera ben innovadora d’arribar al públic, no només infantil. El resultat el poder llegir ací: Il·lumina el teu rellotge, com el teu cos et diu l’hora.
El tema llum i seguretat és un dels temes més interessants. Des de fa molt de temps s’ha associat més llum al carrer amb més seguretat vial i personal. Tanmateix els estudis no ratifiquen aquesta percepció. Per exemple un famós estudi sobre les conseqüències de 300.000 apagades en Xicago no va fer augmentat els delictes sinó que els va disminuir. Els delinqüents van fugir a zones més enllumenades i en les zones fosques va baixar la delinqüència. Per això calen estudis de criminologia que expliquen de manera clara com fer minvar els delictes. Una de les claus és la vigilància natural, veure i ser vist, eliminar obstacles a la vista, fer enllumenat homogenis i sense ombres.
L’efecte de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat és devastador. Els insectes són els que més en pateixes ja que queden xuclats per les làmpades, sobretot de llum blanca, exposats a ser depredats per rat-penats oportunistes. Però també afecta els ocells en les seues migracions, els amfibis, els mamífers, etc.
Finalment, mitjançant els mapes de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS d’Alejandro Sánchez de Miguel, vaig fer una visió des de l’espai de com s’enllumenen els diferents municipis de la Ribera Alta.
La Ribera Alta, en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
Com es veure en la imatge adjunta, algunes municipis conserven total o parcialment de moment l’enllumenat càlid com Alzira, Sueca, Tavernes o Tous. S’hi veuen clarament els carrils bici d’Alzira, Tavernes o Alberic. Finalment es veu com Alberic ha canviat totalment l’enllumenat a LED blanc.
Alberic en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS.
En la imatge adjunta es pot veure l’enllumenat d’Alberic. Es veu com pràcticament tota la llum viaria és blanca llevat del polígon industrial.
La xarrada acabà amb un interessant torn de preguntes.
Gasolinera d’Alberic a les 23:30 del primer d’abril de 2025. Enric Marco.
La visita a la comarca de l’Horta Sud, devastada per la gota freda del 29 d’octubre, és un exercici d’humilitat front la força de la natura però també d’admiració per la resiliència de la població. Ho he comprovat aquest dies en visitar Aldaia per parlar dels problemes de la contaminació lumínica i dels avanços recents en astrofísica.
Convidat pel departament de Física i Química de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, el passat dimarts 17 de desembre vaig poder comprovar in-situ els efectes de l’aiguat en un equipament educatiu. Per sort, allí l’aigua i el fang només arribaren a mig metre d’alçada, per sota de les taules, amb la qual cosa la major part del material informàtic se salvà. Així que els alumnes i professors continuen la seua feina, malgrat el desastre present a tot arreu.
A les 11:30 h, davant d’una expectant audiència de l’alumnat de 4t d’ESO Taller d’Aprofundiment de Laboratori de Física i Química, la professora Mónica Pallardo em presentà. Cares alegres i interessades m’animaven a parlar d’un tema important però, ara mateix, controvertit donat que part del poble encara no ha restablert l’enllumenat públic.
La contaminació lumínica és la pertorbació de la foscor natural del medi nocturn causada per la llum artificial. Malgrat que sembla invisible per a gran part de la població, és una contaminació real com ho són els gasos de combustió emesos a l’atmosfera o els abocaments industrials llençats al riu. Causen danys al medi ambient i a la salut, i, per tant com aquests, han de tindre una limitació en la seua emissió.
La contaminació per llums mata l’aeroplancton a Meung-sur-Loire, sobre el riu Loira (França). Molts insectes queden atrapats per la llum. Lamiot. Wikimedia Commons.
Nombrosos estudis científics certifiquen que la llum artificial nocturna altera hàbitats, poblacions i individus en molts àmbits del medi natural: migració, alimentació, reproducció, caça i camuflatge, etc.
La contaminació lumínica també afecta la salut humana, ja que la secreció de l’hormona melatonina queda aturada davant la presència de llum en horari nocturn. Així que l’ús de mòbils, ordinadors o aparells electrònics a la nit abans de dormir no és recomanable perquè pot provocar insomni i altres problemes. El mateix passa amb l’enllumenat excessiu, sobretot de llum blanca, amb forta presència de blau, que penetra en els habitatges per les finestres com a intrusió lumínica.
També vaig parlar de la contaminació lumínica amb perspectiva de gènere. Front a la creença infundada que més llum al carrer augmenta la seguretat de les persones, cal estudiar millor l’entorn nocturn i mentre que la presència humana s’ha revelat com la millor seguretat.
Impacte de la llum artificial nocturna sobre la possibilitat de veure el cel estrellat. NOIRLab/NSF/AURA, P. Marenfeld
Una anàlisi sorprenent de Globe at Night conclou que les estrelles estan desapareixent de la vista humana a un ritme sorprenent. L’estudi descobreix que, per als ulls humans, la il·luminació artificial ha enfosquit el cel nocturn més ràpidament del que indiquen les mesures per satèl·lit. L’estudi mostra les contribucions úniques que els científics ciutadans poden fer en camps essencials de recerca. Aquest gràfic il·lustra com com més gran sigui la quantitat de contaminació lumínica i, per tant, la resplendor del cel, menys estrelles són visibles. L’escala numèrica de la imatge és similar a la que fan servir els participants de Globe at Night.
Per acabar vaig parlar de diverses accions realitzades per estudiar els efectes de la riuada en la comarca relacionades amb la manca i la recuperació progressiva de l’enllumenat públic.
Aldaia, en el mapa de contaminació lumínica de RALAN-MAP O: Iberian peninsula + Canary Islands, Balearic Islands and Madeira. UCM/University Exeter amb CBAS
Acabada la xarrada, vaig anar a la classe del 2n Batxillerat de Física i de Ciències Generals per parlar d’un tema totalment diferent, els descobriments astronòmics del segle XXI.
Amb només 45 minuts vaig tindre temps de parlar d’alguns d’aquests descobriments de manera breu.
Així vaig explicar el descobriment de les tres varietats dels neutrinos que expliquen les discrepàncies en la teoria de la fusió nuclear solar, l’aparició de l’asteroide 1I/ʻOumuamua, primer objecte extra-solar conegut que visita el sistema solar, la missió Europa Clipper a Europa, el descobriment de les ones gravitatòries i la primera imatge del forat negre supermassiu de la galàxia M87, entre molts altres temes. Les preguntes dels alumnes foren d’allò més interessants.
Al final, amb els que es quedàrem, vàrem observar amb espectroscopis les làmpades de la meua caixa de llums.
Un matí molt complet a l’IES Salvador Gadea d’Aldaia. Gràcies per convidar-me.
L’Ajuntament de Quart de Poblet, a través de l’àrea de Desenrotllament Urbà Sostenible, està redactant la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica i Salut Ambiental per a racionalitzar l’ús de l’enllumenat públic, optimitzar el consum energètic i millorar la salut ambiental del municipi.
L’alcaldessa, Cristina Mora, ha destacat que “l’elaboració d’esta ordenança, que convertirà a Quart de Poblet en un dels municipis pioners de la seua grandària a tindre una norma d’este tipus, és un compromís que vaig adoptar personalment, arran d’una proposta que va sorgir en col·laboració amb l’associació Quart és Ciència”. A més, Mora ha posat en valor “l‘esforç que estem fent i que continuarem fent des d’este equip de govern perquè Quart de Poblet continue sent un municipi pioner en el camí cap a la màxima sostenibilitat ambiental, reduint al màxim l’impacte que es produïx en el medi ambient”.
La creació de la nova Ordenança sobre Contaminació Lumínica s’emmarca en l’Agenda Urbana Verda, inclosa, al seu torn, en l’Estratègia Urbana Integrada, amb la qual es posa en marxa una sèrie d’iniciatives per a canviar el paradigma urbà cap a un futur 100% sostenible. En este camí és essencial la implicació dels veïns i les veïnes, de manera que s’ha obert un procés de participació ciutadana amb una enquesta en línia. En el qüestionari, que va estar disponible fins el 30 de setembre, es demanava opinió i suggeriments, sobre la incidència i afeccions de la il·luminació nocturna.
Una iniciativa tan interessant com aquesta pot ser incompresa o malinterpretada ja que la llum artificial nocturna no és popularment vista encara com una contaminació o amenaça. Per això és indispensable conscienciar a la ciutadania amb diverses accions, la primera de les quals va ser una conferència informativa que es fa fer el dijous 3 d’octubre, a les 19.00 hores, en la sala d’actes del consistori.
Com a ponents intervingueren experts del Ministeri de Ciència i Innovació, Francisco Colomer, el tècnic superior d’Astronomia en el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco, i Ángel Morales, del departament de Química Analítica de la Universitat de València.
Amb una sala plena de gom a gom, la ponència constà d’una primera part informativa per part dels experts, en la que s’explicaren detalladament les causes del problema de la contaminació lumínica, els efectes sobre la salut humana i sobre els ecosistemes terrestres i marins, amb nombrosos exemples de males pràctiques de l’enllumenat dels carrers de Quart de Poblet. En la segona part les associacions locals convidades i ciutadania van aportar les seues peticions i suggeriments. Impactants quedàrem per un ciutadà que protestà per l’enllumenat nocturn exagerat d’una coneguda immobiliària i pels arbres de Nadals municipals amb llums intermitents. Casos com aquests són la demostració clara que ens cal encara fer molt de treball per conscienciar a particulars i administracions que la llum nocturna sense control contamina i és molesta.
Gràcies a l’alcaldessa Cristina Mora, al regidor d’Urbanisme Obert, Bartolomé Nofuentes i a la tècnic Irene per organitzar la conferència i per defensar un enllumenat més sostenible per a Quart de Poblet.
Les festes de Nadal ja s’acosten i, de manera abusiva, els carrers de totes les ciutats ja són il·luminats més enllà de tota mesura. Cal fomentar el consum i, per tant, cal fer espectacles de llum a parcs urbans, arbres il·luminats, música per a que la gent isca al carrer i compre sense aturador. Els ajuntaments ens diuen que amb els LEDs la despesa energètica és baixa i que només son durant uns pocs dies. La realitat és que, encara que la despesa siga baixa, els llums nadalencs poden arribar a estar als nostres carrers fins a 45 o 60 dies.
A més, i molt més importants que tot això, els llums de les grans festivitats com Nadal i el Aíd al Fitr, el final del Ramadà, i d’altres festes d’àmbit global desborden les ciutats i fan augmentar la contaminació lumínica segons un estudi de la NASA.
Sabem que les zones enllumenades augmenten entre un 2 i 10% anuals a nivell mundial. La pertorbació de les condicions naturals de la nit causada per les llums nadalenques és, per tant, una afectació suplementària a l’alt nivell de contaminació lumínica que ja sofreix el planeta.
Els llums de Nadal eleven, per tant, el nivell de llum artificial a l’entorn, al medi natural i causa un efecte disruptiu en els cicles circadiaris en els animals i humans. I, per acabar-ho de rematar, els espectacles de llums en zones naturals urbanes com els Jardins de Torre Girona de Pedralbes de Barcelona o el Parque Enrique Tierno Galván de Madrid (abans al Jardín Botánico) omplen de colors blavosos indrets que haurien de ser foscos a la nit. Per tot això podem dir clarament que l’enllumenat nadalenc actual no és sostenible.
De tot això en parlava el passat dia 7 de desembre de 2023 amb la periodista Marta Boada de Ràdio 4.
Allò que va passar a Cardós, 2016
Ramon Solsona
Sigues el primer a valorar aquest llibre
Editorial: Edicions Proa
Temàtica: Novel·la literària
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Nombre de pàgines: 464
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini….L’estiu és l’època de l’any en la que tinc més temps lliure per poder llegir aquells llibres que esperen pacientment ser llegit en la lleixa de la biblioteca. La novel·la de Ramón Solsona, Allò que va passar a Cardós, n’ha estat l’afortunada enguany. Després de l’èxit de L’home de la maleta, que tant em va agradar, volia tornar a llegir la prosa detallista, plena de matisos, captant els parlars especials de la gent del carrer, els protagonistes de la novel·la que tenia entre mans.
I és que Allò que va passar a Cardós és una novel·la coral, una llarga de falses entrevistes (o no) de la periodista Maria Emília Catarineu a la gent que va viure a la Vall de Cardós durant els anys 60 del segle passat i que va participar d’una manera o altra en la construcció del gran complex hidroelèctric de la Vall de Cardós. A semblança del que es va fer durant els anys 10 i 20 del segle XX a la Vall Fosca, però a un nivell estratosfèric, es van interconnectar els llacs glacials de l’alt Pirineu, com el de Certascan, Romedo de Dalt i de Baix per més de 50 km de canonades subterrànies per conduir l’aigua i turbinar-la a les centrals subterrànies de Tavascan Superior i Inferior (novembre de 1971), Montamara (1974), per acabar a la central de Llavorsi (1966).
Durant el temps que duraren les obres fins a 10000 treballadors de tot l’estat, 2500 persones l’any 1965, estigueren perforant túnels, que començaven per les “ventanas”, pous verticals a diverses alçades del túnel projectat, per tal d’introduir-hi maquinària, com a ventilació, enllumenat, etc.
De molts racons de l’estat, però sobretot d’Andalusia, venien treballadors qualificats que havien treballat en mines, però també gent sense qualificació, moltes vegades sense roba adequada per a un clima rigorós com el del Pallars. Els miners eren els millor pagats perquè eren els que s’arriscaven més. Perforar metres i metres de roca, metre i mig al dia de vegades, amb martells pneumàtics però sobretot amb dinamita, no era fàcil i era, a vegades, causa d’accidents per despreniments o per explosió d’algun cartutx de dinamita no explotat en una voladura anterior. Els accidents solien ser sempre greus.
I entre aquestes històries d’herois anònims, l’ombra ubiqua del franquisme ho cobreix tot. La Guàrdia Civil vigilant els nouvinguts en busca de subversius i el mossèn d’idees preconciliars preocupat per les perversions que du la modernitat. I com una mena de gran trencaclosques, l’autor va encaixant les peces amb unes històries que s’entrecreuen i que ens ofereix una novel·la amb dosis d’intriga, història i també amb alguns elements romàntics. La vida als Pallars era dura però malgrat tot la vida s’obria pas per als joves arribats a aquest món nou. Joves que a la novel·la són sobrepassats per esdeveniments inesperats com una relació sentimental prohibida i perillosa en aquell temps.
En definitiva Solsona ens conta que la vida no la podem planificar, que ve com ve i que depén d’esdeveniments moltes vegades aliens a les decisions de prenem. Decisions encertades a vegades, desencertades d’altres. Aquesta és l’experiència de la vida.
M’ha agradat molt la descripció acurada de les poblacions de la Vall de Cardós l’any 1965. Poblacions menudes crescudes de manera sobtada per l’allau de treballadors forans que viuen tanmateix apart, en campaments especials. Carrers sense empedrar plens de merda de vaca, camins polsosos, comunicacions lentes i molt perilloses. I inesperadament també es parla d’enllumenat públic i contaminació lumínica. En descriure especialment Ribera de Cardós (en la novel·la Noguera), s’hi explicita que només tenia un punt de llum:
” Era negra nit i en aquella època només hi havia un fanal a Noguera, a baix, a la carretera, a prop del til·ler on s’aturava el camió de la llet cada matí“. pàgina 388.
Així que l’enllumenat en aquell moment era fruit d’una necessitat econòmica. Es posava fanal només on el camió de la llet recollia el líquid preciós de la vaca de casa.
Més endavant, passats els anys, ja en la dècada dels 80 es descriu la transformació del poble i s’hi veu el canvi:
“Els carrers estan empedrats i això es veu al primer cop d’ull perquè no tenen aquella capa de fem que els cobria sempre. Hi ha fanals.” La millora dels carrers i l’enllumenat públic, com a símbol del progrés.
Ho vaig contar en la jornada amb els tècnics municipals del 21 de març passat. Les imatges en color fetes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional mostren que el centre de València s’ha anant enfosquint en els últims anys. Però és que, a més a més, els nostres detectors situats prop de les Torres de Serrans mostren ja el mateix efecte. Com dic en l’entrevista que m’han fet al diari Levante:
“El efecto visual es evidente”, señala el astrónomo de la Universitat de València, “pero además podemos aportar datos. Nuestro grupo de investigación tiene tres detectores instalados en la zona de las Torres de Serranos y desde 2015 hasta la actualidad hemos detectado que la intensidad de la luz ha bajado en una magnitud astronómica: el cielo de València es ahora el doble de oscuro que hace ocho años”, detalla Marco al tiempo que celebra el descenso en contaminación lumínica.
El fons del cel s’ha fet una magnitud astronòmica més fosc. Això és un 2,5 més fosc que quan començarem a prendre dades l’any 2015. És encara un resultat provisional ja que encara hem de fer correccions i ajustos.
Si mirem en la darrera imatge que tenim de la ciutat de València, obtinguda per l’astronauta italiana Samantha Cristoforetti en la missió 67 de l’Estació Espacial Internacional el 6 de juliol del 2022, s’observa clarament una baixada d’intensitat de l’enllumenat públic en la zona central de la ciutat en comparació en les zones més allunyades. És el que s’esperava després de la gran reforma de l’enllumenat de la ciutat: eliminació de boles, reducció de fanals per columna, baixada de potència, us de llum més càlida (2700 K). Això ha permés a la ciutat estalviar energia, protegir la natura i millorar l’habitabilitat per als seus ciutadans.
Divendres 5 també m’entrevistà Amparo Martin de l’equip de l’Oratge de la televisió valenciana per parlar del tema del canvi a millor de l’enllumenat de la ciutat de València i com les nostres dades de brillantor del cel nocturn comencen a registrar la tendència.
En aquest article de l’empresa Schreder s’explica el procés del canvi d’enllumenat i s’entrevista a Vicent Mayans, enginyer en cap del Servei d’enllumenat de València.
Fa uns dies varem rebre la petició de l’Ajuntament de València i l’empresa Schréder per difondre el nostre treball de conscienciació sobre l’ús d’enllumenats responsables a un auditori format per tècnics municipals i comercials de molts indrets de l’estat, des de Madrid, Andalusia i Catalunya. Les jornades que es van realitzar dimarts 21 i dimecres 22 passats, i, segons el programa de l’organització, es van fer amb el propòsit comú de contribuir a difondre les bones pràctiques en matèria d’enllumenat públic, amb l’objectiu de reduir la contaminació lumínica, conservar el patrimoni mediambiental i optimitzar el consum energètic.
Vicent Mayans, tècnic en cap d’enllumenat de València.
Aquesta va ser, per tant, una ocasió única per compartir experiències dels dos mons, entre el món de la ciència i dels activistes de la protecció del cel nocturn i el món dels encarregats d’il·luminar les poblacions, per crear espais de debat amb els principals experts sobre aquesta matèria. La tecnologia actual posa a disposició les eines necessàries per fer un ús responsable i cada vegada més eficient de l’enllumenat públic a les nostres ciutats i entorns urbans i naturals. Conèixer referències que ens ajudin a planificar les nostres instal·lacions de la forma més responsable, és fonamental per assegurar el benestar present i futur, no només de tot el nostre entorn i ecosistema, sinó també de les ciutadanes i ciutadans com a principals beneficiaris de les instal·lacions públiques.
Primera taula redona: Protegir el cel nocturn per recuperar el dret a veure les estrelles.
Les dues jornades sobre les bones pràctiques d’enllumenat públic se celebraren en el Complex Esportiu i Cultural La Petxina a la ciutat de València. L’alcalde Joan Ribó va inaugurar les jornades i destacà que la gestió responsable de les lluminàries és essencial en la lluita contra el canvi climàtic, així com l’estalvi de diners públics.
La regidora de Recursos Públics i encarregada de l’enllumenat de la ciutat, Lluïsa Notari repassà el canvi notable que s’ha realitzat en el nombre i en el tipus de lluminàries així com l’estalvi econòmic que han fet València una ciutat més habitable. Les jornades d’enllumenat públic que s’inauguraven parlarien de contaminació lumínica, eficiència energètica, sostenibilitat, biodiversitat i tecnologia. I aquestes jornades s’han fet a València ja que és un referent en enllumenat públic.
Enric Marco
David Galadí-Enríquez
Després de la intervenció de Vicent Mayans, tècnic en cap d’enllumenat de València, que ha explicat les actuacions fetes els darrers 8 anys, per ordenar el parc de lluminàries, reduir potència, instal·lar llums amb el flux hemisfèric superior 0% i usar temperatures de color de 2700 K i ja pensant en llums més càlides com les de 2200 K, ens toca el pas a la taula redona dels astrònoms.
David Galadí de l’Observatori de Calar Alto, Alícia Lozano de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i jo mateix aportarem la nostra visió en la taula redona: Protegir el cel nocturn per recuperar el dret a veure les estrelles.
Paco Collado, cap de servei de Devesa-Albufera parla d’Ecolight.
Vaig començar jo mateix, amb un resum dels temes principals de la defensa de la nit. Com entenem la llum artificial nocturna com una contaminació ambiental a la que cal posar límits, el problema de la llum blava i com la contaminació lumínica afecta a l’observació del cel, a la biodiversitat i a la salut humana.
Alícia Lozano ens parlà de com es perd el cel nocturn per la instal·lació incorrecta de llums amb exemples clars de la seua experiència com a astrofotògrafa.
David Galadí, després d’agrair que se’ns haja invitat en aquest encontre professional que manera que puguen explicar la visió de la ciència, explicà quins requisits haurien de complir les instal·lacions d’enllumenat per protegir la nit. Va fer referència explícita a la manera correcta d’avaluar la presència de llum blava amb l’index G.
Segona taula redona: Protegint el patrimoni mediambiental: el Parc Natural de l’Albufera. Amb Joanma Bullón, tècnic mediambiental.
A la vesprada la segona taula redona es dedicà al medi ambient: Protegint el patrimoni mediambiental: el Parc Natural de l’Albufera. Paco Collado, cap de secció del Servei Devesa-Albufera, ens feu cinc cèntims de la història d’espoli i degradació de l’espai natural a les acaballes del franquisme. Va ser amb el projecte Ecolight, amb fons de l’ajuntament i europeu (Life) que es va poder descontaminar lumínicament la Devesa. Joanma Bullón, astrònom aficionat i agent mediambiental, ens contà les seues experiències sobre la degradació del cel nocturn amb el programa Horitzons perduts i Vicent Mayans explicar les actuacions realitzades per instal·lar llums respectuoses amb l’entorn: columnes amb llum PC-ambre que baixen potència o s’apaguen completament quan no passa ningú a la nit i que només enllumenen la zona de vianants.
Posta de Sol a l’Albufera des de la Gola de Pujol
Columnes de PC Ambre de la Devesa.
Per la vesprada s’ha fet una visita al Parc Natural de Devesa-Albufera. Després de passar per la Gola de Pujol per contemplar la posta de Sol, s’examinà in-situ la solució pionera que instal·lada a la Devesa per conciliar el benestar veïnal i la protecció mediambiental: unes columnes de llum daurada de PC ambre que enllumena només el carril de pas dels vianants i que incrementa la potència amb el pas de les persones.
Cloenda de les jornades amb Sergi Campillo, Lluïsa Notario i els participants.
Entremig d’aquestes xarrades, diversos tècnics de l’empresa Schréder ens contarem les innovacions tècniques de les smart-city. Finalment una idea recurrent que han transmés al públic assistent: una bona instal·lació lumínica es fa amb tecnologia i amb un bon projecte lumínic. Res de posar llums a la babalà.
Finalment les jornades que han reunit experts tecnològics i mediambientals es clausuraren al migdia del dimecres 22 amb la presència de vicealcalde Sergi Campillo.
Entrevistes À Punt Oratge:
Jornada d’enllumenat públic València21 març 2023. A partir del minut 6:25
