Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Sobre el decret de mesures d’estalvi energètic

0
Publicat el 24 d'agost de 2022

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Sobre les mesures d’estalvi energètic en il·luminació i el seu impacte en la contaminació lumínica

0
Publicat el 10 d'agost de 2022

Comunicat de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

El govern central, per mitjà del Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, acaba d’aprovar unes mesures d’estalvi energètic que afecten alguns tipus d’enllumenat d’exteriors. A partir d’ara, els senyals, cartells, anuncis lluminosos, enllumenat d’aparadors, mobiliari urbà, marquesines, cabines telefòniques, etc., així com els edificis públics, hauran de romandre apagats a partir de les 22 h.

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, s’alegra per aquestes mesures pels beneficis per al conjunt de la societat que suposen, en implicar una petita recuperació de la qualitat de la nit. No obstant això aquestes restriccions estaven realment en vigor des de fa 14 anys encara que mai es van aplicar. A més, davant l’alarmisme generat, convé recordar que la disminució de potència lumínica realitzada en nombroses ciutats en els últims anys demostra que l’aplicació d’aquestes mesures no suposarà cap disminució en la seguretat.

En primer lloc, cal destacar que, malgrat la seva relativament avançada legislació, Espanya és el país de la Unió Europea amb major balafiament energètic en matèria d’il·luminació. Això ja va ser reconegut pel govern central l’any 2011 i existeixen diverses normes estatals i autonòmiques per a controlar la despesa supèrflua, independentment del seu impacte mediambiental i de salut sobre les persones. Per això, les noves mesures del govern central no són una novetat, sinó una adaptació de les ja vigents. Es recorda que en el decret de 2008 actualment vigent (Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior), en la seva Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 Punt 9, s’indica que ha d’establir-se un horari d’il·luminació reduïda per a: enllumenat viari, enllumenat específic, enllumenat ornamental, enllumenat de senyals i anuncis lluminosos.

Gran part de la polèmica actual es deu a l’incompliment sistemàtic d’aquesta norma, en part per la mala redacció d’aquesta. Un defecte d’aquesta norma, i per la qual no està sent eficaç, va ser la no inclusió de dates límit perquè els municipis i comunitats autònomes establissin les eines per al seu obligat compliment. Per exemple, no es va posar límit temporal per a la zonificació del territori en la qual es detalla quin tipus d’il·luminació es permet segons l’ús natural, rural o urbà i la classificació dels carrers segons el trànsit rodat i de persones, així com els horaris d’il·luminació reduïda.

D’altra banda, alguns posen l’accent en que les mesures d’estalvi suposaran un problema de seguretat. Des de la nostra organització, en la qual únicament ens assessorem amb estudis científics i tècnics, sabem que l’aplicació d’aquestes mesures no suposa cap minvament en la seguretat, tal com s’ha demostrat en alguns dels pocs llocs que s’han implementat a Espanya, com són, entre d’altres, els casos dels municipis de Madrid i Màlaga. Per exemple a França, des de fa uns anys, uns 13000 pobles i ciutats apaguen totalment o parcialment les llums dels carrers per a estalviar i veure les estrelles a partir de les 12 de la nit sense cap incidència en la seguretat. També s’han apagat nombrosos pobles a la Gran Bretanya. A Espanya, ens alegrem que es comencin a aplicar les mateixes mesures que a Europa per estalvi energètic encara que desitjaríem també que la ciutadania entengués que aquestes mesures també tindran el seu impacte positiu sobre la preservació de la nit, així com sobre la fauna i flora nocturnes, actualment sotmeses a una invasió lumínica que afecta la seva mobilitat, alimentació, reproducció i pol·linització entre altres aspectes. En l’actualitat està en desenvolupament un nou reglament al qual presentàrem multitud d’al·legacions per a la seva millora. Confiem que les deficiències de l’anterior s’esmenin amb les nostres aportacions, les de nombrosos organismes científics i moltes altres entitats i persones preocupades i compromeses amb la recuperació del cel nocturn i la reducció de la contaminació lumínica.

Des de l’any 2007 no hi ha estadístiques oficials de despesa energètica en enllumenat públic, tan sols estimacions puntuals de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i d’alguns estudis científics. Aquestes estimacions indiquen que no sembla que s’hagi realitzat una reducció significativa de la despesa en enllumenat públic en els últims anys. Això a pesar que la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en la seva disposició addicional quarta, exigeix que les Administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, promoguin la prevenció i reducció de la contaminació lumínica. A més la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en el seu annex VI exigeix que els projectes descriguin, en el seu cas, les emissions lumíniques produïdes per l’actuació prevista. Un altre incompliment sistemàtic de la legislació espanyola en l’elaboració d’estudis d’impacte ambiental en matèria de contaminació lumínica. Per això ens sorprèn que els excessos lumínics dels enllumenats nadalencs o de l’enllumenat ornamental, que ben segur que es decideixen sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental previ, no siguin inclosos entre les mesures del govern central. No s’entén que, en moments de restriccions energètiques, alguns alcaldes presumeixin dels seus balafiaments, amb efectes nocius sobre parcs naturals pròxims o sobre el descans dels seus conciutadans.

Ja han estat diverses ocasions en les quals els tribunals de comptes autonòmics i l’estatal han cridat l’atenció als municipis espanyols per no dur a terme accions per a la reducció de la contaminació lumínica.

És convenient recordar que en moltes ocasions els ajuntaments espanyols realitzen canvis en la il·luminació que són contraris a la llei, segurament sense ser-ne conscients. Això es produeix en general utilitzant tecnologia LED de llum blanca, que inclou un component blau molt important, molt nociu per al medi ambient. La llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera de 2007 obliga les administracions a reduir la contaminació lumínica, la qual cosa no queda garantit en absolut per l’ús d’aquesta mena de tecnologia LED que és, en general, el tipus majoritari de les conversions d’il·luminació a Espanya.

Les mesures d’estalvi energètic tenen la intenció de reduir la dependència del gas. Si ens fixem en les diverses fonts de producció d’electricitat a Espanya al llarg del dia, cosa que es pot fer fàcilment amb l’ús de diverses aplicacions de mòbil, es veu que en arribar la nit, quan els parcs d’energia solar deixen de funcionar i la velocitat del vent minva, es produeix un pic de demanda d’electricitat: estem a casa, s’encén la llum dels comerços, s’il·luminen monuments, etc. Per a cobrir aquesta demanda sobtada d’energia és necessari posar en marxa les centrals de cicle combinat que cremen gas, i que produeixen diòxid de carboni amb el que es contribueix al canvi climàtic. Per això, a més de l’apagada de llums supèrflues de comerços sense activitat i edificis sense públic a altes hores de la nit, les mesures del govern central van en la direcció correcta de disminuir la concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, al que Espanya s’ha compromès. I es diu poc, però les restriccions energètiques també contribueixen a baixar el preu de l’electricitat perquè, d’aquesta manera, el gas no entraria en el mercat marginalista tan sovint.

Encara que importants, les actuals mesures del govern central són tan sols un pegat sobre la legislació existent i esperem que les següents que vindran siguin consultades amb els experts en la matèria per a evitar repetir els errors del passat.

Finalment hem de recordar que la il·luminació exterior té greus impactes en el medi ambient, per exemple en ocells migradors. El nostre país és corredor obligat per a moltes espècies que travessen des d’Europa cap a Àfrica. També afecta greument els insectes, molts d’ells pol·linitzadors. A més la il·luminació exterior té seriosos impactes en la salut pel que aquestes mesures suposaran un alleujament per al descans de molts ciutadans, com han demostrat nombrosos estudis científics.

Existeix una obligació moral de fer costat als nostres veïns europeus. Aquest petit pas actual per a estalviar en despesa energètica supèrflua permetrà que en el futur no calgui reduir energia d’altres àrees més crítiques com pugui ser la calefacció.

9 d’agost 2022. Junta directiva de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica

Web original de Cel Fosc, Sobre les mesures d’estalvi energètic…

Imatge: Madrid de nit. Tom Ek CC BY-SA 2.0

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La Serra d’Irta, un paisatge nocturn a preservar

0
Publicat el 8 d'agost de 2022
Via Làctia des de la Serra d’Irta. Ángel Morales-Rubio.

Convidats pel Parc Natural de la Serra d’Irta al Baix Maestrat, fa uns dies explicàrem al públic que s’acostà a l’Auditori de Santa Magdalena de Polpís (el Baix Maestrat) els problemes que causa sobre el medi ambient un enllumenat ineficient, sobredimensionat i insostenible. En èpoques de retallades energètiques amb la finalitat de disminuir la dependència del gas, és interessant conèixer que l’enllumenat ornamental, vial, nadalenc, d’aparadors i negocis és una font immensa de despesa energètica innecessària. Amb la regulació dels horaris d’encesa i apagada dels aparadors, estant apagats quan no hi ha clients i no competint per tenir instal·lacions de llums de Nadal cada vegada més grans i cares son bones maneres d’estalviar, però també de preservar el medi ambient i la salut humana.

A més a més, la llum artificial nocturna afecta les zones naturals com la Serra d’Irta, incidint en el desenvolupament normal de la vida silvestre. La mobilitat, l’alimentació, la reproducció d’aus i d’insectes i la pol·linització de les plantes se’n ressenten en les àrees il·luminades. La llum artificial nocturna s’hauria de considerar un agent contaminant i, per tant, s’hauria de posar uns límits a l’emissió.

Com que les nostres xarrades sobre contaminació lumínica van sempre acompanyades de demostracions pràctiques, després pujàrem en cotxe a l’Alt de la Bota, situat al bell mig de la Serra d’Irta. Allí faríem l’observació prevista de la Lluna, els planetes i nebuloses i la sessió de fotos del cel. El lloc és un indret magnífic des d’on s’hi veu la mar a l’est, Peníscola i el seu palau-castell al nord-est i Benicarló al nord. El delta de l’Ebre es veu com una costa baixa entrant dins la mar. Tanmateix el vent que bufava en aquest punt ens va obligar a moure’ns una mica més avall, a l’encreuament amb el camí que du al Castell de Polpís.

Des d’aquest punt la vista també era magnífica. Al fons de la mar s’hi veia la llum intermitent del far de les illes Columbretes cap al sud-est i la filera llarga dels vaixells fent cua per a entrar al port de Castelló.

Moviment dels estels mirant cap al sud. Composició. Ángel Morales-Rubio.

En fer-se de nit, ja amb el telescopi muntat, arribaren els caminadors que després de la xarrada havien emprés el camí del Castell per arribar ací. Les llums de Peníscola i Benicarló pujaven al cel nocturn cap al nord-est mentre que cap al Sud-oest, Torreblanca, Alcossebre embrutaven de llum la volta celeste. El cel nocturn del Parc Natural clarament ha millorar. Així i tot, malgrat la presència de la Lluna en quart creixent, la Via Làctia es veia prou clarament. Caldrà tornar-hi per veure-la sense la presència de la Lluna.

I mentre sopaven un entrepà reparador, pogueren admirar la Lluna, ben prop del quart creixent.  En fer-se cada vegada més fosc, la Via Làctia se’ns mostrava primer amb una presència etèria, després era clarament visible com un núvol blanquinós que partia des de l’horitzó sud, entre les constel·lacions de l’Escorpí a la dreta i Sagitari a l’esquerra. Uns dels presents, astrònoms aficionats, miraren la zona amb prismàtics i descobriren M7, el cúmul estel·lar de Ptolomeu, a la cua de l’Escorpí, que enfocat amb el telescopi apareixia magnífic.

Observadors mirant a Cassiopea, mentre un bòlid dels Perseids queia (no recollit en la foto). Ángel Morales-Rubio.

Mentre explicava les constel·lacions del nord celeste, l’Ossa Major, la Menor i Cassiopea, un brillant bòlid travessà la zona, des de l’estrella polar fins al sud de l’Ossa Major. Un meteor dels Perseids, potser. L’observació del cel a ull nu regalà aquestes sorpreses. Més endavant continuàrem amb les històries mitològiques de les sagues de Cassiopea i l’Escorpí.

La nebulosa anular de la Lira (M57) estava fantàstica, quasi en el zenit. El final d’un estel semblant al Sol que ha acabat com una nebulosa planetària amb un estel nan blanc al mig. Però ja era hora de veure Saturn amb els anells, junt amb Tità al nord i Rea al sud.  Finalment poc abans de les 12 de la nit, Júpiter eixí de les aigües del Mediterrani i manifesta la seua presència.

Ja a la una de la matinada la gent començà la baixada cap a Sant Magdalena mentre nosaltres recollíem el telescopi. Baixaríem mesurant la brillantor del cel de la Serra d’Irta amb el detector SQM i després faríem una ruta pel Baix Maestrat fins les 4 de la matinada.

Gràcies a Leonor i Alícia, les tècniques del Parc Natural, per les atencions.

A Aras de los Olmos amb el RETA 2022

0
Publicat el 3 d'agost de 2022

El cap de setmana passat se celebrà a Aras de los Olmos (els Serrans) el congrés RETA 2022, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics. L’any 2010, així com el 2017 ja s’havien reunit ací, però la mort de Leopoldo Vicedo, pare fundador i organitzador del RETA i els anys de pandèmia van aturar temporalment la celebració d’aquesta trobada fins que l’agrupació astronòmica AstroAras va assumir el repte de tornar-la a celebrar, amb una actualització del nom i objectius, que, a partir d’ara, tindrà un abast europeu.

La nova etapa del RETA serà la de recuperar aquesta trobada de manera anual; aquesta vegada, no serà únicament la concentració de telescopis de fabricació casolana, sinó a més, la de telescopis comercials, on sovint s’hi incorporen accessoris a criteri de les persones propietàries. Es pretén alhora donar-li un caràcter internacional per convidar a qui ho desitge a acostar-se a intercanviar experiències observacionals sota els millors cels del sud d’Europa. És per això que s’anima que astrònoms de tot Europa també hi puguen participar, afegint tècniques d’observació de cel profund i fins i tot desenvolupar conferències i tallers sobre la matèria.

Un centenar de persones aficionades a l’astronomia ens aplegarem a Aras de los Olmos a partir de la vesprada del divendres 29 per escoltar les ponències i participar en els tallers de diverses temàtiques. Però, sobretot, el que ens interessava era traure els telescopis a la nit de l’Alt Túria i gaudir dels cels foscos presidits per una potent visió de la Via Làctia. El contacte amb astrònoms d’altres indrets, amb molta experiència observacional, és sempre molt enriquidor.

Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño

Tanmateix l’oratge no ens acompanyà gens i ens feu la guitza durant tot el cap de setmana. El divendres a la nit Miguel ángel Vera Bruceño, astrofotògraf, ens preparà un suggerent taller de fotografia astronòmica. La Via Làctia es veia preciosa, eixint de l’horitzó sud entre l’Escorpí i Sagitari, però només es pogueren fer algunes imatges de prova. Una capa densa de núvols puja en pocs minuts i ens tapà la visió de la Galàxia.

El programa d’activitats va ser molt complet. Durant les hores diürnes es feren una sèrie de xarrades dirigides fonamentalment a explicar les experiències en la construcció de telescopis i a l’observació astronòmica.

Dissabte 30 de matí va ser la inauguració oficial del RETA 2022. Després de la benvinguda protocol·lària de l’alcalde d’Aras de los Olmos, Rafael Giménez, el president de la FAAE, Joaquín Álvaro, ens presentà la situació de l’astronomia amateur en l’estat espanyol en comparació amb la dels aficionats de França, Itàlia i Portugal, alguns dels quals participaran segurament en els pròxims RETA, els programes Pro-Am de col·laboració amb els professionals de l’astronomia i el problema creixent de l’envelliment dels associats.

Joan López Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.

Joan López Vila, constructor artesà admirable de telescopis Dobson, ens feu una demostració pràctica espectacular del procés de poliment del mirall d’un telescopi. Amb un dispositiu casolà i una radial amb disc de tall de diamant va desbastar en minuts un cristall quan el procés habitual hi calen dies de treball. Quan acabà la demostració, muntarem uns pocs telescopis solars, amb llum blanca, Halfa i CaII, per veure el gran festival de taques i protuberàncies que presenta ara mateix el Sol. Mentrestant els periodistes de la televisió valenciana À Punt ens gravaren i preguntaven.  A les noticies de la nit es va presentar aquest reportatge (a partir del minut 23:30).

Acabades les activitats externes, passarem a la sala del teatre per escoltar la darrera ponència del matí. Josep Masalles, expert en l’observació d’eclipsis, ens explicà detalladament els pròxims eclipsis solars que travessaran la península ibèrica i quines tècniques senzilles tenim a l’abast per veure’ls o fer-ne fotografies. En especial ens parlà de l’eclipsi de sol del 12 d’agost de 2026, que es podrà veure quasi sense eixir de casa.

Després de dinar es reprengueren les activitats amb les xarrades de Carlos B. Olmos  (@Blueastrophotography en Instagram) sobre fotografia astronòmica i Joanma Bullón, president d’AstroAras, que presentà el projecte UltraMessier per tractar de veure 400 objectes de cel profund en una sola nit. Tot aprofitant el catàleg Messier i Caldwell, el seu repte va molt més enllà: “ULTRA MESSIER”, amb un catàleg que pretén arribar als 1800 objectes del cel dels quals ja n’anticipa 300 en aquest fitxer.

UltraMessier. Maria Jesús Garrido presenta Joanma Bullón.

La nit es presentava incerta, amb alguns núvols que passejaven amunt i avall. La previsió era dolenta amb possibilitat de tempestes a les primeres hores de la nit. Tanmateix a poqueta nit s’arrasà i es decidí muntar els telescopis. Però en fer-se de nit la tempesta arribà puntual i encara que només caigueren 6 litres ja no es va poder observar res de res.

El RETA 2022 acabà diumenge 31 amb una visita a les instal·lacions de Galáctica, en Arcos de las Salinas (Gúdar-Javalambre) de la mà d’Alejandro Vera i Álvaro, tècnics del centre. Després d’anys d’incerteses, amb la pandèmia pel mig, aquest centre d’interpretació del cel nocturn de la Comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, obrirà oficialment les portes cap a Nadal, després que s’acabe el procés de museïtzació que està engegant una empresa externa. Mentrestant fins a setembre es pot visitar com a un assaig.

A  l’explanada superior podem trobar huit cúpules, dues de les qual allotgen els telescopis més importants: el telescopi solar GTS, un telescopi refractor apocromàtic de 150 mm d’apertura i relació focal nominal f/7 i el GT80, un telescopi de 80 cm d’apertura, f/7, de muntura altazimutal en configuració Ritchey-Chrétien amb dos focus Nasmyth. Els tècnics, molt amablement, ens mostraren les característiques dels instruments.

Per la vesprada tornàrem a Aras de los Olmos, per visitar Big History, el nou Centre de Divulgació Científica i Medioambiental, El centre consta de diverses àrees temàtiques: paleontologia, botànica, energies renovables, història i finalment astronomia. En astronomia podem gaudir, entre d’altre equipaments, d’un telescopi de 60 cm i d’un planetari digital d’unes 40 places. El responsable de l’àrea astronòmica, Roger Mira, ens va fer una visita guiada per l’edifici, cosa que vàrem agrair molt.

Un cap de setmana molt interessant, refermant amistats de tot arreu i aprenent molt d’instrumentació pràctica. Llàstima de l’oratge que ens ha impedit veure en tot la seua plenitud el meravellós cel nocturn de l’Alt Túria.

Agraesc a AstroAras la magnífica organització, especialment a Joanma Bullón, Luís Farinós i Maria Jesús Garrido per les seues dedicacions a que tot funcionara correctament.

Imatges:
1.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas. Luís Farinós.
2.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño
3.- Joan Lopez Vila al costat del polidor d’espills. Luís Farinós.
4,5,6.- Visita a Galáctica, Arcos de la Salinas, Enric Marco

El cel d’agost de 2022

0
Publicat el 1 d'agost de 2022

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

Sagitari i l’Escorpí al voltant de la Via Làctia. 4 d’agost 2022. 23:00. Stellarium.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Júpiter i Saturn sota la mirada de la Lluna. 12 d’agost 2022 a les 00:10. Stellarium.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

Venus i Mart abans de l’eixida del sol. 15 d’agost 2022. 6:00. Stellarium.

Finalment dir que Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, es veu ara mateix al capvespre, en direcció a l’oest, molt poc després de la posta del Sol. Com sempre es veurà ben prop de l’horitzó i només durant uns 30 minuts. El 21 d’agost el planeta assolirà el punt més alt respecte a l’horitzó, mentre que tres dies més tard, el 27 d’agost, serà el moment de la màxima elongació oriental, la màxima separació aparent del Sol.

Pluja d’estels dels Perseids

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 05 13 07
Lluna plena Agost 12 03 35
Quart minvant Agost 19 06 36
Lluna nova Agost 27 10 18

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño (amb permís).
2,3, 5.- Stellarium
4.- Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.