Pols d'estels

Anit vaig estar parlant amb Reis Juan, conductora del programa L’hora de la cultura a la ràdio d’À Punt sobre l’objecte interestel·lar 3I/Atlas que actualment està travessant a gran velocitat el Sistema Solar. Un cometa que ha causat gran expectació per vindre de fora del nostre sistema planetari després de viatjar milions d’anys per la Galàxia. Un cometa amb un nucli format per gels de distinta composició, com tots els cometes nostres, però amb algunes característiques una mica especials. Res de massa diferent per a un objecte que ha estat sotmés a temperatures extremes lluny de qualsevol estrella i atacat durant molt de temps pels raigs còsmics.

Però també hem parlat de conspiranoia al voltant de 3I/Atlas promogut a partir de les declaracions d’Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que propugna que l’objecte podria ser una nau espacial extraterrestre. A partir d’ací tot de teories estranyes omplen la xarxa, des de que ens volen atacar, que canviarà de rumb, que en vindran més. La veritat és més senzilla. És un cometa vell amb una òrbita hiperbòlica que prové d’una zona prop del centre galàctic.

Ah! I comente al final l’experiència que vaig tindre en parlar amb una persona que volia convèncer-me que realment la Terra és còncava.

Ací baix està l’enllaç

26.11.2025 | L’hora de la cultura: Cometa 3I/Atlas

Des de fa uns dies, el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València compta amb un rellotge solar equatorial instal·lat al jardí que hi ha davant de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquest nou quadrant solar forma part del conjunt d’obres i activitats realitzades al llarg dels últims dos anys per a commemorar el 500é aniversari del naixement de Jeroni Munyós, matemàtic, astrònom i humanista renaixentista que va ser professor de la Universitat de València durant el segle XVI. A més, també serveix de recordatori dels 450 anys de l’observació a València de la supernova de 1572, que estudià Jeroni Munyós i sobre la qual escrigué el tractat Libro del nuevo cometa.

El nou rellotge solar és obra del quadranter d’Otos Joan Olivares, i ha estat realitzat als Tallers Agullent. Joan Olivares és autor d’una extensa col·lecció de rellotges solars distribuïts per tota la geografia valenciana.

El rellotge consta de dos elements principals:
– Un cilindre equatorial d’un metre de diàmetre, en el qual s’han perforat les xifres horàries.
– Un cilindre central de 158 mm de diàmetre, disposat perpendicularment i paral·lel a l’eix de rotació terrestre, sobre el qual es projecten les xifres horàries i es pot llegir tant l’hora com l’estació de l’any.

Per a la numeració de les hores s’ha utilitzat la base duodecimal, en què A correspon a les 10 h, B a les 11 h i 0 a les 12 h. Aquesta elecció respon, d’una banda, al desig de mantindre la simetria de les zones ocupades pels números i, de l’altra, a la voluntat d’introduir un cert grau de dificultat matemàtica en la lectura del rellotge, en un campus de ciències.

Com en tots els rellotges equatorials, a més de determinar l’hora solar, aquest també permet observar els moments d’entrada i eixida de les estacions mitjançant l’ombra que projecta el cilindre equatorial sobre el cilindre central.
Quan l’ombra cau sobre els símbols zodiacals Àries i Lliura, situats a la zona central, indica els equinoccis de primavera i de tardor.
Quan cau sobre Càncer, a la part inferior, assenyala el solstici d’estiu; i quan cau sobre Capricorn, a la part superior, indica el solstici d’hivern.

Aquest rellotge també permet llegir l’hora amb la Lluna. La lectura aproximada es fa sumant o restant hores segons la fracció lunar visible al cel, en comparació amb les indicacions del rellotge.

El rellotge està construït en acer inoxidable, i les xifres i símbols han estat perforats amb làser.

Per millorar la lectura de les hores, uns dies després de la instal·lació es va pintar el cilindre central d’un blau fosc. Jordi Albinyana, artista de l’Olleria, va ser qui es va d’encarregar que tot fora perfecte.

A més, es tracta d’una eina didàctica molt útil per a explicar els fonaments de l’astronomia descriptiva, ja que permet comprendre de manera senzilla el moviment aparent del Sol, les estacions i els diferents sistemes horaris.

Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració del Servei de Cultura de la Universitat de València, la Unitat de Campus de Burjassot, la Facultat de Física i el Departament d’Astronomia i Astrofísica.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

Els darrers dies hem estat seguint el moviment del cometa C/2025 A6 (Lemmon) en el cel del capvespre. No ha estat un seguiment continuat ja que els núvols no ens han deixat tranquils durant tota la setmana i només durant unes poques hores d’alguns dies ha estat possible l’observació.

Divendres 25 d’octubre vàrem estar amb els estudiants de Física per visitar el nostre Observatori Astronòmic d’Aras de los Olmos (la Serrania). La nit no era especialment bona. Més del 50% del cel estava cobert pels núvols i semblava que no veuríem res. Tanmateix cap a les 21 h el cel s’arrasà i poguérem gaudir del cel nocturn negre i de les constel·lacions. Ja m’havia oblidat de tractar de veure el cometa però una foto casual amb el mòbil sobre les cúpules me’l va presentar. Allí estava, damunt de la casa, sota la constel·lació de la Corona Boreal. Deixe constància en la foto primera del post.

Dilluns 27 d’octubre, des de Tavernes de la Valldigna, vaig tornar a veure el cometa, ara ja situat més cap a l’est, ja sota el triangle que forma el cap de la Serpent. És impressionant el que pot fer el telescopi Seestar per obtenir objectes dèbils i difícils com els cometes. En la imatge de 4 minuts que presente s’hi veu clarament  la coma de gas i pols que embolcalla el nucli de gels del cometa i el naixement de les dues cues del cometa, la groguenca i ampla cua de pols que reflecteix la llum del Sol i la cua iònica blavosa, llarga i fina que brilla per les transicions atòmiques dels gasos ionitzats. A llarga distància del nucli  les dues cues divergeixen mentre apunten en direcció contraria a la direcció solar. També s’hi poden veure les traces de dos o tres satèl·lits que passaren pel camp d’observació. La proliferació de satèl·lits és ja un problema per a l’observació del cel nocturn, tant en l’àmbit amateur com professional.

El dia següent dimarts 28 d’octubre, durant una visita amb estudiants el vàrem tornar a observar des de l’Aula d’Astronomia. Tanmateix les condicions no eren òptimes ja que hi havia núvols baixos cap a l’oest, i la imatge no és tan impressionant.

Sembla que hi ha un objecte difús a la part esquerra de la coma del cometa però en els catàlegs no he pogut trobar que és. Finalment com que el motiu principal de la visita era l’observació de la Lluna en quart creixent vos deixe la foto que en vaig fer també amb el Seestar.

En el cel de l’hemisferi nord podem admirar aquestes setmanes dos cometes a ull nu o millor amb prismàtics. El més brillant de tots dos és el C2025 A6 (Lemmon) descobert per l’astrònom Carson Fuls de la Universitat d’Arizona dins d’un programa de seguiment i cerca de cossos menors utilitzant el telescopi Lemmon. És un cometa de llarg període, amb una òrbita al voltant del Sol que triga 1350 anys en completar.

Com tots els cometes, passa la major part del temps en els confins del sistema solar, on tot és molt fosc i fred. Només quan el seu camí el porta en les proximitats dels planetes terrestres i del Sol, els gels de distinta composició comencen a escalfar-se i convertir-se en vapor, procés anomenat sublimació. Aquests gasos d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, nitrogen, etc, formarà la cabellera o coma, perdent pols i gasos en la seua llarga cua groguenca. En el cometa Lemmon aquesta cua està ben desenvolupada, ben ampla i escampada. També és ben visible la cua iònica de tons blavosos, amb els elements dissociats i amb càrrega, moltes vegades distorsionada pel vent solar. S’hi veu com una cua fina superposada a la cua de pols. Les dues cues es veuen separades en imatges que abasten un camp del cel molt més gran.

El cometa que té un període orbital d’entrada d’uns 1350 anys, passarà pel punt més pròxim al Sol, el periheli, el 8 de novembre de 2025, quan s’hi situarà a 0,53 ua (79 milions de km) de la nostra estrella. Aquest pas pel periheli el frenarà una mica i, així, reduirà el període orbital a uns 1150 anys. Va fer el seu màxim acostament a la Terra ahir el 21 d’octubre de 2025 i podia ser visible a ull nu a 42 graus del Sol després de la posta de sol només des de llocs foscos. Des de les ciutats és indispensable l’ús de prismàtics, càmera o telescopi.

Fent ús de la figura publicada per l’Observatori Astronòmic Nacional és fàcil trobar l’objecte. Per veure el cometa cal mirar cap a l’oest, pot després de la posta de Sol. Però la visió no durarà gaire ja que només serà visible durant una hora o hora i mitja fins que es ponga darrere l’horitzó. El cometa està actualment en la constel·lació de Bootes, o Bover, un poc més amunt de la brillant estrella Arcturus. El final de la cua de l’Òssa Major apunta a la zona on es troba el cometa.

Els cometes són molts ràpids i el C2025 A6 (Lemmon) no n’és una excepció. Seguint-lo cada nit veureu que va movent-se cap a l’est o cap a l’esquerra. Al final del mes d’octubre passarà entre les estrelles Korneforos, de la constel·lació d’Hèrcules i l’estrella Unukalhai de Serpens. Però serà més espectacular quan a mitjan novembre s’aproxime a Antares, l’estrella ull de la constel·lació de l’Escorpí.

Anit dimarts 21 vaig tractar de caçar el cometa des de Tavernes de la Valldigna. Dilluns ho vaig intentar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot (UV) però no va poder ser. Uns nuvolots impertinents ens taparen el cel del capvespre i no poguérem veure res.

A Tavernes va ser diferent. La posta de Sol acabava i la rojor del cel començava a baixar. A ull nu, no es veia res d’extraordinari però una foto amb el mòbil va captar una petita llum prop de l’estrella ρ Bootis, l’estrella situada a mitjan altura en la constel·lació.

Vaig estar fent fotografies amb el telescopi Seestar. La baixa altura del cometa i la proximitat de la muntanya va dificultar molt la presa d’imatges. El sistema d’adquisició i tractament d’imatges astronòmiques es basa en la recollida de moltes imatges individuals que després són sumades o apilades. Així es redueix el soroll electrònic del sensor i es poden eliminar les imatges fallades per núvols, satèl·lits, etc. En el cas del cometa C2025 A6 (Lemmon) es van recollir 18 imatges de 10 segons cadascuna que sumades donaven un temps d’integració de 3 minuts. Com ja he dit, el cometa es mou ràpidament en el cel del capvespre així que observar-lo més temps no te sentit ja que veuríem el nucli del cometa com una línia blanca a causa del desplaçament.

Una vegada acabat d’observar el cometa C2025 A6 (Lemmon) em vaig dedicar a cercar un segon cometa que ara senyoreja també pels cels de l’hemisferi nord. Es tracta del cometa C2025 R2 (SWAN). És un cometa de període llarg descobert l’11 de setembre de 2025 per Vladimir Bezugly a través d’imatges de SWAN, instrument del telescopi espacial solar SOHO, dedicat a estudiar la corona solar. El 20 d’octubre de 2025, el cometa tenia una magnitud aparent difusa de +6.0, observable només des de llocs foscs. És millor utilitzar binoculars de 50 mm. A l’hemisferi nord, ara es pot veure en la constel·lació de l’Àguila després de la posta de Sol. Mes informació en la web Cometografia de Pepe Chambó.

Jo vaig estar fotografiant-lo i vaig aconseguir un apilat de 4 minuts. No és tan espectacular con el cometa anterior però també s’ho val. S’hi pot intuir una lleugera cua a la part esquerra del nucli cometari.

Més informació a l’article Cómo ver el cometa Lemmon, ya distinguible a simple vista, de Josep M. Trigo Rodríguez en The Conversation. 18 d’octubre de 2025.

L’estiu acaba i amb ell deixem endarrere les calorades. El d’enguany ha sigut l’estiu més calorós des que tenim dades —el 1950— i en un mateix any hem experimentat dos dels dies més calorosos dels últims 75 anys: el 17 i el 18 d’agost. Sembla que tornen a batre el rècord de l’estiu més calorós. Però també s’acaben les nits clares i sense núvols per admirar el cel nocturn. Bé, això esperem, ja que els efectes del canvi climàtic ens poden donar sorpreses.

Finalment l’estiu acaba avui el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud. La tardor durarà 89 dies, 20 hores i 43 minuts, i acabarà el 21 de desembre a les 16:03 en arribar el solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern.

El fenomen de les estacions i la seua seqüència (hivern, primavera, estiu i tardor) és conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. El nostre planeta gira sobre ell mateix al voltant d’un eix que apunta de manera invariable (*) a un punt del cel prop de l’estrella polar (α Ursa Minor). Com que la direcció de l’eix de rotació es manté fixe, la Terra sofrirà una variació de les zones enllumenades pel Sol al llarg de la seua òrbita. En estiu (hivern) les zones enllumenades estaran principalment en l’hemisferi nord (sud), mentre que en la primavera i tardor s’enllumenaran les zones equatorials, enllumenant el Sol tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.

Així, vist prop de la Terra i de perfil els rajos solars cauen aquests dies perpendiculars a l’equador terrestre, i, per tant, avui les ombres desapareixen al voltant de migdia en tota la zona equatorial, mentre que a altres latituds els veurem caure en la direcció de l’equador celeste, projecció de l’equador cap al cel.

Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la tardor ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ocorrerà avui a les 14:42 hora local.  Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.

Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.

Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó tres dies després, el 26 de setembre.

(*) La direcció de l’eix de rotació de la Terra no és exactament invariable. L’eix de la Terra gira al voltant de l’eix de l’òrbita terrestre amb un període molt llarg, d’un 26000 anys. Però, per a efectes pràctics d’explicació de les estacions astronòmiques, podem considerar-la fixe.

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

Aneu preparant-vos. De hui en un any, el 12 d’agost de 2026, molts valencians tindrem la sort de trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Un preciós eclipsi de Sol ja està esperant-nos a només 365 dies.

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària.  Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats. Anualment ocorren, com a mínim, dos eclipsis solars en algun punt del planeta, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Els eclipsis solars totals són estranys en un lloc particular, com per exemple on vius, perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície i un 70% de la superfície de la Terra és zona marina.

Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre país es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.

Aquell dia l’ombra de la Lluna impactarà primerament el nord de Sibèria (Rússia), passarà prop del pol Nord, fregarà la costa est de Groenlàndia, cobrirà la part oest d’Islàndia, incloent la capital Reykjavik, travessarà l’Atlàntic i arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

L’últim eclipsi total de Sol que pogueren veure els valencians va ser el 30 d’agost de 1905 que va fer nit en ple dia entre el nord de la ciutat de València i el sud de Tarragona, estant el màxim de l’eclipsi a Alcossebre. Com que fa ja 120 anys d’aquest eclipsi, cap valencià viu ha vist cap eclipsi solar sense moure’s de casa.

I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular (ulleres d’eclipsi o telescopi o càmera amb filtre solar) el Sol es veurà com una lluna minvant o forma de plàtan. Però en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte, i la dèbil corona solar es deixarà veure. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial d’aquest post. Serà el moment de treure’s les ulleres d’eclipsi per admirar el fenomen que durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

S’ha de tindre molt clar que l’eclipsi total serà només visible dins de la banda de totalitat. Fora d’aquesta només es veurà com a eclipsi parcial. El sud de la banda de totalitat arribarà a la costa  mediterrània, a la part nord del riu Xúquer. Per tant, qualsevol població al sud, per prop que estiga, no veurà l’eclipsi total, és a dir, no es farà de nit. Per exemple, Tavernes de la Valldigna, des d’on la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol només veurà un eclipsi parcial. En el punt màxim del fenomen s’arribarà a veure només una finíssima línia del disc solar que serà prou per a que no es faça de nit. A Tavernes no hi ha eclipsi total de Sol. Si es vol veure l’eclipsi cal moure’s cap al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, a només uns 4º d’alçada que correspon al gruix de 3 dits disposats de manera horitzontal amb el braç estirat. Oblideu-vos de veure el fenomen celeste si teniu muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un bon criteri per saber si un lloc és apte per contemplar l’eclipsi, estant ja dins de la banda de totalitat, és tractar de veure la posta de Sol aquests pròxims dies d’agost. Si veieu pondre’s el Sol en l’horitzó oest, l’any que ve podreu gaudir allí mateix de l’eclipsi total.

Un lloc pròxim a Tavernes per veure l’eclipsi total de Sol podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera. Aquests indret, però, estan molt prop de l’extrem inferior de la banda de totalitat i el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

Molt millor, si amb temps planifiqueu un viatge cap a l’interior del País Valencià o cap a l’Aragó on l’eclipsi durarà més i el Sol estarà més alt. Les possibilitats per veure l’ocultació celeste són nombroses.

Article: Com mirar de manera segura un eclipsi de Sol.

Foto inicial: Luc Viatour / https://Lucnix.be

Anit a les 23:49, prop de la mitjanit, un espectacular fenomen lluminós travessà el cel nocturn sobre la Valldigna. Que va ser? Un meteor dels Perseids o simplement fem espacial, la caiguda d’un dels milers de satèl·lits situats en orbita baixa, o alguna etapa buida d’algun coet?

Observat per moltíssima gent, com a mínim, des de Pla de Corrals i des del Far de Cullera, va ser enregistrat per nombroses estacions automàtiques d’observació del cel nocturn des de tot el sud-est de la península Ibèrica. Multitud de testimonis observaren també aquest bòlid i pujaren nombrosos vídeos a les xarxes socials.

Aquest vídeo mostra la bola de foc gravada durant la nit del 10 d’agost, a las 23:49.

Actualment estem dins del període caiguda de meteors de la pluja dels Perseids i, per aquesta raó, es pensà primerament que era un bòlid ben brillant provinent d’aquesta pluja. Tanmateix les característiques de la trajectòria de l’objecte d’anit que es movia des del sud-oest cap al nord-est, la baixa velocitat de caiguda així com la destrucció en molts fragments feia poc probable que fora un meteor. Més bé semblava fem espacial, un satèl·lit o etapa de coet que retornara a la Terra i es cremara en l’alta atmosfera.

Aquest matí aquesta hipòtesi ha estat confirmada per l’astrofísic José María Madiedo, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i director del projecte SMART que analitza amb una xarxa de càmeres la matèria interplanetària que impacta contra la Terra. De l’estudi de les imatges obtingudes ha conclòs que el fenomen es va produir a conseqüència de la reentrada en l’atmosfera terrestre de la quarta etapa d’un coet xinès Jielong-3 que va ser llançat a l’espai el 8 d’agost passat (nota al final: realment el satèl·lit Starlink 30199). L’objecte va entrar en l’atmosfera a una velocitat d’uns 29 mil quilòmetres per hora. El brusc fregament amb l’aire a aquesta enorme velocitat va fer que l’objecte es trencara en multitud de fragments, que es van tornar incandescents. D’aquesta manera es va generar una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 118 km sobre l’Oceà Atlàntic. Des d’aquest punt va avançar en direcció nord-est, sobrevolant Andalusia, Múrcia i el sud del País Valencià, continuant en direcció nord-est cap a les illes Balears. En aquest punt els dispositius del projecte SMART van deixar de veure l’objecte degut a la seua gran distància. La hipòtesi més probable és que els fragments que hagen pogut sobreviure al seu brusc pas per l’atmosfera hagen caigut a la mar, al Mediterrani.

Aquesta reentrada ha estat registrada pels detectors del projecte SMART des de les estacions de detecció situades a Huelva, La Hita (Toledo), Calar Alt, Sierra Nevada, Sevilla, Far de Cullera i Otura (Granada).

SMART és un projecte del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que es desenvolupa en el marc de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d’Europa (Xarxa SWEMN). Aquesta xarxa es coordina des de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i té com a objectiu monitorar contínuament el cel amb la finalitat de registrar i estudiar l’impacte contra l’atmosfera terrestre de roques procedents d’altres objectes del Sistema Solar. El codi identificador d’aquest esdeveniment en la base de dades del projecte SMART i de la xarxa SWEMN és: SWEMN20250810_214958.

Actualització:
L’astrofísic Jonathan McDowell s’ha retractat de la seua anterior afirmació que era un coet xinés i ara assegura que els fragments que cremaren sobre la península Ibèrica el diumenge a la nit eren realment la reentrada del satèl·lit Starlink 30199, llençat a l’espai el passat 10 de juliol de 2023 des de Califòrnia.

Entrevista en Tele5 i Cuatro

Aquest article és conseqüència de l’entrevista que em feren l’11 d’agost per parlar del fenomen lumínic. Encara que després només va eixir una frase o dos del que vaig dir.

Espectacular basura espacial. Tele5. 11 d’agost 2025.

https://www.telecinco.es/television/a-la-carta/20250811/informativos-telecinco-video-integro-lunes-11-agosto-2025-edicion-mediodia_18_016339207.html

Espectacular basura espacial (aprox…) Cuatro 11 d’agost 2025.

https://www.cuatro.com/television/a-la-carta/20250811/ver-programa-completo-noticias-cuatro-11-agosto-2025-edicion-noche_18_016342813.html  (41:40 – 43:16)

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant, es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars. Popularment, s’anomenen llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant.Enguany, la nit de màxima intensitat per a observar-los serà la del 12 al 13 d’agost. Malauradament, les llàgrimes de Sant Llorenç coincidiran amb la lluna plena, i això en dificultarà la visió.

És per aquest motiu que l’astrònom Enric Marco recomana d’intentar-ho abans de la sortida de la Lluna, prevista cap a les onze de la nit.

Què són els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’òrbita al voltant del Sol de 133 anys i que va acostar-se a l’astre per darrera vegada el 1992. Cada agost, la Terra travessa la zona per la qual va transitar el cometa, i aquestes partícules alliberades entren a l’atmosfera, fet que produeix els estels fugaços.

La majoria d’aquestes partícules de pols tenen la mida d’un gra de sorra, si bé poden arribar a la mida d’una pedra que càpiga a la mà. Una vegada entren a l’atmosfera, es comencen a escalfar a causa del fregament amb el gas i s’acaben desintegrant, i això genera l’efecte visual dels estels fugaços.

Quina és la millor manera de veure les pluges d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els delta Aquàrids australs (o Perseids), perquè es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, on no hi hagi llum artificial a la vora ni urbanitzacions. És a dir, com més lluny de la civilització, millor.

A més, aconsella d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. És essencial d’estirar-se completament per mirar el cel i no perdre-se’n cap que passi per darrere.

També és important una dosi de paciència. Els ulls triguen uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora. “Com tot a la vida, les coses bones demanen paciència. No és arribar i moldre”, diu Marco.

De la notícia de VilaWeb: Perseids 2025: com veure la pluja d’estels més famosa de l’estiu? Redacció. 09.08.2025 – 21:40

Ja hem descobert un tercer objecte celeste que ens ve de l’espai profund. Els anteriors objectes descoberts que sabem que vingueren de fora del sistema solar foren 1I/ʻOumuamua i 2I/Borisov. El nou cometa 3I/ATLAS, descobert el passat 1 de juliol des de Xile pel telescopi robòtic de la xarxa ATLAS, caçadora automàtica de cometes i asteroides, va rebre primerament el críptic nom de A11pl3Z fins que la Unió Astronòmica Internacional li reconegué el seu veritable origen cometari més enllà del sistema solar.

De fet actualment té assignat dos noms, d’acord a les seues característiques:  3I/ATLAS com a tercer objecte extrasolar i C/2025 N1 (ATLAS) com a cometa. Respecte a la seua grandària encara que no està molt clara. S’estima que el diàmetre de l’objecte seria d’uns 5 – 10 km.

3I/ATLAS es troba ara mateix a uns 528 milions de quilòmetres de la Terra i a uns 678 milions de quilòmetres del Sol, amb una velocitat orbital de 58 km/s. Actualment es troba ja dins de l’òrbita de Júpiter i les diverses imatges obtingudes els darrers dies des de multitud d’observatoris terrestres han permés obtindre els seus paràmetres orbitals, en especial l’excentricitat.

En mecànica celeste, qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica. L’excentricitat d’aquesta secció cònica, excentricitat de l’òrbita, és un paràmetre de l’òrbita que defineix la seua configuració de forma absoluta. L’excentricitat pot ser interpretada com la mesura de com la seua forma es desvia d’una circumferència.

D’aquesta manera l’excentricitat e és estrictament definida per a les òrbites circular, el·líptica, parabòlica i hiperbòlica i pot prendre els valors següents:

• • Per l’òrbita circular: e = 0 ,
  • Per l’òrbita el·liptica: 0 < e < 1
  • Per la trajectòria parabòlica: e = 1
  • Per la trajectòries hiperbòliques: e > 1

L’òrbita del nou objecte 3I/ATLAS és altament hiperbòlica, totalment oberta, amb una excentricitat de 6.11, cosa que demostra que no ha estat mai ni estarà lligat al Sol i no és ni serà mai membre del nostre club exclusiu del sistema solar. La seua trajectòria és només de vinguda i sortida. En definitiva, el cometa nou té massa energia per quedar-se atrapat pel Sol.

Com es veu al programa de simulació d’òrbites d’asteroides Catalina Sky Survey en funció de la data escollida, el nou objecte s’acostarà al planeta Mart a principis d’octubre i el 29 d’aquest mes, farà la màxima aproximació al Sol, el periheli, quan es trobe a uns 206 milions de quilòmetres del Sol i a uns 270 milions de km de la Terra. Mal moment per a observar-lo des dels observatoris terrestres o espacials ja que estarem just a l’altra banda del Sol. Després d’aquest punt de l’òrbita el cometa tornarà a allunyar-se cada vegada més per no tornar mai.

Però per sort tenim telescopis en òrbita marciana i sobre la superfície de Mart.  3I/ATLAS passarà a només 31,4 milions de quilòmetres de Mart el 3 d’octubre i amb sort els telescopis europeus o nord-americans en òrbita com MRO i fins i tots les càmeres dels robots Perseverance o Curiosity  poden donar-nos algunes imatges ben interessants.

Actualment l’objecte interestel·lar té màxima prioritat en l’observació des de multitud d’observatoris d’arreu del món. Des de les instal·lacions de l’Institut d’Astrofísica de Canàries s’ha descobert, per exemple, la presència d’una coma extensa característica d’un cometa.

Fer un viatge a una altra estrella per estudiar els seus planetes i la possible exovida no és encara tècnicament possible però la mecànica celeste ens està donant una oportunitat d’or d’esbrinar com es formen cometes i asteroides en altres sistemes estel·lars, com és allí l’aigua, quins són els compostos orgànics que contenen. Seguir i orbitar un cometa ja ho sabem fer com ho demostrà l’Agència Espacial Europea amb la missió Rosetta que seguí durant dos anys el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Ara s’ha d’estar preparats per enviar una missió per interceptar aquests preciosos objectes. És el que pretén fer la futura missió de l’Agència Espacial Europea Comet Interceptor. Daniel Marín en parlava extensament en el seu bloc.

“Comet Interceptor s’enlairarà en 2029 com a càrrega secundària a bord del mateix coet Ariane 62 que llançarà l’observatori astronòmic Ariel. Després es dirigirà al punt de Lagrange L2 del sistema Terra-Sol (ESL-2), a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, on esperarà en una òrbita d’halo dos o tres anys al fet que aparega un visitant interestel·lar o un cometa «nou» procedent del núvol d’Oort (és a dir, un que mai haja passat prop del Sol amb anterioritat). Si tampoc apareix un després de tres anys d’espera, llavors es dirigiria a un cometa de període curt ja conegut (per exemple, el 73P/Schwassmann–Wachmann 3 o el 26P/Grigg–Skjellerup).”

Estem a l’espera de nous mons per explorar. Continuarà.

Més informació:

3I/ATLAS: el tercer y mayor objeto interestelar conocido que entra en nuestro Sistema Solar, Eureka, Daniel Marín, 5 juliol 2025.

3I/ATLAS: el IAC sigue de cerca el tercer objeto interestelar detectado en el Sistema Solar, Nota de premsa, IAC, 3 juliol 2025.

Descubierto un tercer objeto interestelar cruzando a gran velocidad el sistema solar, The Conversation, Josep Maria Trigo, 2 juliol 2025.

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 4:42, hora local, el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu.

Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.

I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores, aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.

La imatge del principi d’aquest text ens mostra clarament el fenomen. Un panorama compost de tres sortides de sol, per tant, mirant cap a l’horitzó est, que mostra la trajectòria del sol als solsticis (estiu a l’esquerra, hivern a la dreta) i equinoccis (primavera/tardor al centre). En els equinoccis el sol ix exactament per l’est*. Al solstici d’estiu el sol ix al punt més allunyat possible, depenent de la latitud del lloc, a l’esquerra del punt est, mentre que el solstici d’hivern el sol ix al punt més separat possible a la dreta del punt est. Com es veu a la figura adjunta de l’esfera celeste, aquest fet fa que el recorregut del sol al llarg del dia siga molt diferent. Serà màxim, avui 21 de juny, en el solstici d’estiu, i amb un màxim de  hores de sol i mínim en el solstici d’hivern, amb un mínim d’hores de sol.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A València, el sol haurà eixit avui al punt de l’horitzó situat al nord-est, exactament a 58º des del nord i es pondrà pel nord-oest a 58º des del nord (360 – 302 = 58º) tal com es pot veure en la taula adjunta. La durada de la llum diürna serà màxima avui, 14 h 57 min i 29 segons. De la taula també s’observa que la variació de la llum solar romandrà pràcticament constant durant els pròxims dies. L’altura del Sol al cel està invariable, estàtica. D’ací ve el nom de solstici, del llatí solstitium: de sol, i stare, ‘estar parat’.

Avui és el dia més llarg de l’any. A partir d’ara el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues. Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari. I, per això mateix, no, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any. De fet la diferència entre la durada de les hores de llum entre el dia de solstici i el de la vespra de Sant Joan és només de 10 segons.

Diumenge passat, dia 1 de juny, una gran bambolla de plasma solar impactava contra la Terra. L’origen era la gran regió activa solar AR4100 que un o dos dies abans havia sofert una reestructuració del seu camp magnètic deixant escapar a l’espai milers de tones de plasma solar, protons, electrons i ions molt energètics. La gran bambolla magnètica solar, coneguda tècnicament com a una ejecció de massa coronal, fou expulsada a gran velocitat just en direcció a la Terra que, casualment es trobava en el seu camí.

Al cap de poques hores la gran bambolla magnètica solar xocava amb el camp magnètic terrestre. Aquest interactuà amb les partícules solars redirigint-les cap a les zones polars. Sobre aquestes zones, on es produeixen les espectaculars aurores polars, productes de les excitacions i desexcitacions de les molècules d’oxigen i nitrogen atmosfèric.  El camp magnètic actua, per tant, com a escut i protegeix la biosfera i la tecnologia terrestre.

Tanmateix la quantitat del plasma solar que impactà la magnetosfera terrestre era molt gran, de manera que la tempesta geomagnètica produïda excedí les zones polars i s’estengué a àrees temperades com les d’Europa. Així seria possible veure aurores a casa nostra. Això seria com el que passà el passat 10 de maig o el 10 d’octubre.

La previsió del comportament de la tempesta geomagnètica del passat 1 de juny era també favorable i era factible veure aurores a València. Tanmateix sembla que el camp magnètic terrestre no estava ben orientat per afavorir-nos i les aurores només es veieren bé als Estats Units i a l’Europa septentrional.

El matí del dilluns dia 2 de juny vaig ser entrevistat en el programa mediambiental Terra Viva de la televisió d’À Punt d’on vaig parlar d’això i dels possibles problemes que podria causar una gran tempesta geomagnètica sobre la xarxa elèctrica tot recordant l’apagada general a la península Ibèrica del passat 28 d’abril.

https://www.apuntmedia.es/programes/la-via-verda/programes/video-02-06-2025-via-verda_134_1791574.html

A partir del minut 45:30 fins a 52:39

Tal com estava previst, el passat dia 20 d’abril, la nau Lucy de la NASA, en viatge cap als satèl·lits troians de Júpiter, va fer el segon sobrevol d’un asteroide, el Donaldjohanson.

La missió Lucy rep el nom de l’esquelet d’Australopithecus afarensis d’un individu que va viure fa uns 3,2 milions d’anys. Va ser descobert pel paleoantropòleg Donald Johanson el 1974 a 150 quilòmetres d’Addis Abeba, Etiòpia. Així que aquest asteroide es va anomenar en el seu honor quan es decidí que la nau Lucy el visitaria en el llarg trajecte cap a Júpiter.

Com s’esperava a partir dels estudis fotomètrics fets des d’observatoris terrestres, l’asteroide Donaldjohanson té una forma allargassada. Tanmateix ha resultat ser molt major del que s’esperava. Si fins ara es creia que tenia uns 4 km de llargària ha resultat ser el doble de gran. Amb uns 8 quilòmetres de longitud, i uns 3,5 quilòmetres d’ample, la diferència de grandària respecte a la prevista ha estat la causa de que, de moment, no disposem d’una imatge completa de l’asteroide.

L’aspecte de Donaldjohanson és el d’un cos format per la unió de dos objectes menors units per una zona més estreta, molt semblant a Itokawa i Toutatis, i encara que no es troba en la mateixa zona del sistema solar, a l’objecte del Cinturó de Kuiper 2014 MU69, ara anomenat Arrokoth. És, per tant, un binari de contacte allargassat, un objecte format quan dos cossos menuts xoquen a baixa velocitat. Aquesta configuració de cossos en contacte sembla més habitual del que es pensava. La superfície de l’asteroide està molt crateritzada i s’hi poden veure moltes roques.

“L’asteroide Donaldjohanson presenta una geologia sorprenentment complicada“, ha dit Hal Levison, investigador principal de Lucy al Southwest Research Institute, Boulder, Colorado. “A mesura que estudiem les complexes estructures en detall, revelaran informació important sobre els blocs de construcció i els processos de col·lisió que van formar els planetes del nostre Sistema Solar“.

En una setmana es donaran a conèixer noves imatges i dades científiques del sobrevol de Lucy. Estarem atents al que ens conta la NASA.

Més informació:

La sonda Lucy sobrevuela el asteroide Donaldjohanson, Daniel Marin, Eureka. 22 abril 2025.

Amb motiu del Dia Mundial dels Rellotges de sol (WSD) i del 25 aniversari de la web Reloj Andalusí, organitzat per la pròpia web, amb el suport de l’Asociación de Amigos de los Relojes de Sol i de la Societat Catalana de Gnomònica i sota el lema “Els rellotges de sol, un patrimoni singular” durant els dies 21 a 23 de març de 2025 es va realitzar el Encuentro gnomónico-cultural CORDOBA 2025, a la ciutat de Còrdova, Andalusia.

A la Trobada han assistit quasi una trentena d’aficionats a la gnomònica i els seus acompanyants, procedents de diversos punts de la península ibèrica, illes Balears i Mèxic. Durant aquest, que és continuïtat dels anteriorment realitzats a Palma, Múrcia, Otos, Madrid, Olot-Besalú i Conca, es van realitzar diversos recorreguts per la ciutat i es van conèixer alguns dels seus rellotges de sol.

Es realitzaren exposició de ponències, passeigs gnomònics culturals per Còrdova, exposició de peces gnomòniques  procedents de col·leccions o realitzacions de destacats assistents a l’encontre. Però el més important de tot va ser conèixer-nos en persona tots els que estimem els quadrants solars. Tornarem a reunir-nos en Saragossa la pròxima vegada.

L’explicació detallada de l’encontre es pot seguir en la web original Encuentro gnomónico-cultural CORDOBA 2025.

Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.

Teníem ganes d’eclipsi, per tant. Les agrupacions astronòmiques portaren la veu cantant. Si a València l’Associació Valenciana d’Astronomia preparà l’observació del fenomen a l’explanada de la Ciutat de les Ciències, amb nombrosos visitants, a la Safor, l’Agrupació Astronòmica de la Safor es preparà per a l’eclipsi a la plaça del Tirant, junt al riu Serpis. Centenars de persones s’hi arrimaren per gaudir de l’espectacle.

Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.

El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.

Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.

La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.

A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.

Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.

La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.

Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.

El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.

El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.

No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.

La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.