Aquest any 2012 comença amb unes perspectives molts interessants per a l’obervació dels planetes. Si Venus i Júpiter són actualment visibles ja des de la posta del Sol, serà a partir del mes de març quan podrem gaudir de la presència simultània de cinc planetes visibles al cel. A més a més, si viatgeu a principis de juny a la zona del Pacífic podreu gaudir del pas del planeta Venus per davant del Sol tal com ho veiérem ací nosaltres el dia 8 de juny del 2004. Però tot això ja vindrà i en parlarem més endavant. De moment centrem-nos a parlar de les efemèrides observables al cel de gener.El cel de l’hivern ja es desplega amb tota la seua bellesa. Si la deesa Venus destaca a l’horitzó oest tot just a partir de la posta del Sol, la vella història del gegant caçador Orió, els seus gossos fidels Can Major i Minor i les belles Plèiades protegides per la massa i força del Taure, una de tantes representacions del déu Zeus, destaquen al cel de la nit, just al costat dels Bessons, Càstor i Pòl·lux, germans d’Helena de Troia.
Com he dit abans, cap al sud oest el planeta Venus es veu aquest dies ben alt tot just després de la posta del Sol. Aquest astre brillant destacarà sobre tots els objectes celestes i, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, vist des de la Terra, anirà assolint major altura en avançar gener i se situarà a uns 35º a finals de mes.
Júpiter, que es troba ben quiet junt a l’estrella ο Piscis durant tot el mes, brilla intensament. La Lluna, ja passat el quart creixent, es situarà al seu costat el dia 2 de gener. Tornarà, però, a repetir la trobada el dia 30. Bons moments per tractar de fotografiar-los conjuntament.
El planeta Mart, als peus del Lleó, començarà veure’s a partir de les 23:20 a principis de mes i a partir de les 21:20 a finals. Mart serà cada vegada més brillant a mesura que vaja acostant-se a la Terra. El moment de màxima aproximació serà el dia 3 de març. Serà l’anomenada oposició del planeta ja que es quan es trobarà just en la direcció oposada al Sol. Aleshores Mart serà a la seua distància mínima, en aquest cas, a només 101 milions de quilòmetres. El dia 14 de gener la Lluna es situarà en les proximitats del planeta roig.
Saturn, també estàtic durant tot el mes en la constel·lació de la Verge, es trobarà prop del seu estel principal, Spica. Es veurà a la matinada i el dia 16 de gener la Lluna serà al costat de l’estel i formarà amb el planeta una línia de tres astres brillants fàcil de reconèixer al cel.
Finalment Mercuri es veurà fugaçment cap al sud est en la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Això serà, però, només durant la primera quinzena del mes ja que el planeta s’anirà submergint de mica en mica en les lluïsors solars en avançar el mes.
És curiós però el dia de l’arribada dels Reis d’Orient, el 5 de gener la Terra es trobarà al periheli, o a la seua distància més curta, a uns 147,5 milions de quilòmetres. Que ara estiguen en hivern en l’hemisferi nord no té res a veure amb la proximitat o llunyania del Sol sinó amb la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del Sol.
Ara mateix hi ha dos cometes “brillants” al cel però per a observar-los calen uns prismàtics, com a mínim.
El cometa periòdic C/2006 T1 Levy tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el dia 21 de gener. Es pot trobar al sud de Júpiter amb una magnitud de 8.
I el cometa C/2009 P1 Garradd, observable a cel des de l’estiu passat, continua en la constel·lació d’Hèrcules i amb una magnitud de 6.
I si voleu veure, amb prismàtics o telescopi, l’asteroide Vesta el podreu trobar el dia 10 de gener a només 3 minuts d’arc de l’estel de quarta magnitud Tau Aquarii. Un repte fotogràfic per als meus lectors més experimentats.
L’any ha començat amb un quart creixent de Lluna, al qual el dia 9 es convertirà en lluna plena. La fase anirà a partir d’aquest moment minvant fins el dia 16 de gener en que la Lluna estarà en fase de quart minvant. La lluna nova serà el dia 23 i tornarem a tindre quart creixent l’últim dia del mes, el 31 de gener.
I com ja vaig contar el passat mes, la sonda russa Phobos-Grunt no ha aconseguit escapar-se de l’atracció terrestre i continua donant voltes a la Terra. És previst que caiga cap el dia 11 de gener. Una llàstima ja que la missió havia de portar mostres de la superfície de la lluna de Mart, Fobos, a la Terra.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Agraïsc la informació dels cometes a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.
Foto: Aproximació a 3 minuts d’arc de l’asteroide Vesta a l’estel Tau Aquarii que es produirà el pròxim 10 de gener. De Stellarium. Enric Marco.
Arxiu: Vista de l’encontre Vesta-Tau Aquarii més amplia a The Night Sky January 2012, compilat per Ian Morison del Jodrell Bank Centre for Astrophysics.