La segona jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) s’ha acabat i caldria fer-ne un resum. Com la primera jornada celebrada fa un anys aquesta també ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació d’ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Els ponents han donat eines per enfrontar-se a aquesta pol·lució que malbarata recursos i de la qual estem començant a conéixer-ne els efectes sobre el medi ambient i la salut.
Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, i pel cap d’Iniciatives Ángel Morales en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 50 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.
La jornada començà amb la conferència del president de Cel Fosc, Fernando Jáuregui, que repassà les diferents normatives legals a l’estat i a Europa per a combatre les instal·lacions i projectes públics i privats que afecte el cel nocturn. Ens explicà qué hauria de tindre una normativa per a ser útil en el control de la contaminació lumínica i quins han de ser el paràmetres que caldria controlar:
A. Flux emés a l’hemisferi superior (FHSi)
B. Color de la llum emesa
C. Nivells de llum màxims
D. Horari de flux reduït
E. Enllumenat no general
Susana Malón, física i CEO de Lumínica Ambiental, ens va fer un recorregut sobre els problemes culturals, mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Ens introduí en la tecnologia dels LED PC-Ambre que no tenen pràcticament emissió en la banda del blau. Finalment ens explicà diferents projectes d’enllumenat d’èxit a diferents poblacions que han adaptat el seu enllumenat a PC Ambre i han salvat el cel nocturn.
El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color sempre per sota del 2700 K i que són les que s’haurien d’utilitzar.
Després de dinar, la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades als efectes visuals de la contaminació lumínica i com es mesura la contaminació lumínica des de l’espai. Per a això comptàrem amb la presència de Salvador Bará, professor d’Òptica de la Universidade de Santiago, que explicà el perquè no hi veiem bé amb la contaminació lumínica. El nostre sistema visual processa la informació que ens arriba a l’ull però la percepció que tenim depén de molts factors, de que hi haja llum suficient, no excessiva, de l’edat, però sobretot del contrast. S’ha demostrat que el mínim per a detectar un objecte està al voltant de 1%. Si el contrast és molt baix, perdem capacitat de detectar objectes mentre que si és massa alt tenim una sensació visual desagradable. Finalment ens parlà de quina és la tonalitat agradable de la llum. Durant tota la història humana la nostra espècie ha estat il·luminada de molta llum blanca/blavosa durant el dia mentre que a l’ocàs i a l’alba la llum solar és més aviat càlida i amb poca intensitat. Per això ens resulta desagradable les il·luminacions vials nocturnes massa blanques o càlides intenses.
La darrera conferència va anar a càrrec de Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de la University of Exeter. Ens explicà les tècniques d’estudi de la contaminació lumínica des de l’espai. Mitjançant les fotografies nocturnes fetes pels astronautes a bord de l’Estació Espacial Internacional s’ha aconseguit tenir un molt bon material científic per analitzar la contaminació lumínica en tot el món. Sánchez de Miguel se centra al final en l’estudi de les imatges de la ciutat de València i de ciutats com Milà i Madrid que han fet o estan fent la transició a la tecnologia LED.
Les recomanacions de l’investigador són les següents:
A.- No utilitzeu cap tipus de llum amb temperatura de color per damunt de 3000 K.
B.- Si s’utilitza llums de 3000 K, és necessari reduir un mínim un 30% el nivell d’il·luminació i millor si és un 50%.
C.- Useu PC-Ambre o llum de menys de 2200 K ja que probablement contamine menys o igual que els llums de sodi d’alta pressió (HPS).
La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.
Els dies després de la Jornada se celebra la IV Reunió científica de la REECL, Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. En una de les sessions ens reunirem amb diversos professionals d’empreses i fabricants de làmpades.
Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.
Imatges:
1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, i per Ángel Morales, en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Fernando Jáuregui
3.- Susana Malón
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Salvador Bará
7.- Alejandro Sánchez de Miguel