Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El dia de la independencia (mundial)

3

L’altre dia vaig veure la pel·lícula Independence Day (1996) de Roland Emmerich a la televisió. No parlaré de la fluixesa del guió ni de la inconsistència dels personatges. El que m’interessa ací es parlar de les barbaritats científiques contingudes en el film.No deixa de sorprendre’m d’uns anys ençà la nul·la participació de científics com a assessors de films on suposadament la ciència i la tècnica són part fonamental.

En aquesta pel·lícula els científics són retratats de manera ridícula: o bé jugant al golf en hores de feina dins d’un laboratori ple d’ordinadors(?), com passa al principi, o bé despentinats i amb cara de boig com el cap de l’àrea 51. Aquest últim amb una semblança sorprenent al científic boig de Retorn al futur. Jo no en conec cap així…. Per suposat els militars saben sempre el que cal fer, vestits impecablement amb els seus uniformes.

La nau principal dels extraterrestres té una massa, segons diuen, d’un quart de la massa de la Lluna. Es situa en òrbita terrestre. Però paradoxalment no produeix cap efecte sobre la Terra: ni marees més intenses i catastròfiques ni cap altre problema gravitatori, com la variació de la rotació terrestre i canvi en l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. D’on surt tanta massa? perquè al final els protagonistes entren dins la nau extraterrestre i està buida!!! Així que les parets han de ser d’un material molt però que molt dens per a compensar, dic jo.

El protagonista militar (Will Smith com a Capità Steven ‘Steve’ Hiller) s’acomiada de la seua xicota dient que els extraterrestres han vingut des de 90 000 anys. Anys és una unitat de temps? Suposant que volguera dir 90 000 anys llum, això és 6 vegades el radi de l’Univers. Així que han vingut de més enllà de l’Univers.

Però el que ja és massa, com bé em va assenyalar un amic, és que els extraterrestres utilitzen Windows com a sistema operatiu en les seus naus!. No saben si XP o 98. Això és evident quan el protagonista civil (Jeff Goldblum com a David Levinson) introdueix un virus informàtic terrestre, és a dir de windows, en el sistema operatiu dels dolents. L’imperi de Bill Gates és, sembla ser, ja galàctic….

Només he parlat de les inconsistències físiques i astronòmiques del film. Un biòleg podria parlar, si tinguera ganes, de les barbaritats dels sers espacials. Una mena de polps amb molt mala bava però que respiren oxigen. A  més, es diu al film, són com llagostes que van de planeta en planeta esgotant els recursos. Evolutivament parlant caldria dir-ne alguna cosa. Tanta tecnologia i no són capaços de crear res…

De la millonada de diners gastats en efectes especials s’haguera pogut desviar un petita part en pagar un assessor científic. Així, almenys, l’acció seria més versemblant.

Publicat dins de Cinema i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2005

0

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol.El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El dia 21 de juny el Sol assolí la seua màxima altura al cel. Ja hem entrat a l’estiu. Això es nota, astronòmicament parlant, per la presència al cel nocturn del triangle estival. Aquesta figura està formada per tres de les estrelles més brillants: Vega (alfa Lyrae) de la constel·lació de Lyra; Altair (alfa Aquilae) de la constel·lació de l’Àguila i Deneb (alfa Cygnus) de la constel·lació del Cigne. Uniu mentalment aquests estels i formareu un immens triangle que us acompanyarà tot l’estiu.

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol. La seua inexperiència, però, va provocar una catàstrofe còsmica, amb l’incendi de la volta celeste i de la superfície terrestre. Júpiter va castigar Faetó ofegant-lo al riu Po. Les súpliques del seu amic Cnido van aconseguir que Faetó pujara al firmament. Júpiter va recompensar l’amic fidel transformant Cnido en un cigne blanc i posant-lo sobre la Via Làctia, restes de l’incendi celeste. Altra llegenda lliga la constel·lació del Cigne amb l’au en què es transformà Júpiter per conquerir Leda.

A la posta del Sol, els primers dies del mes, Mercuri, Venus i Saturn continuaran trobant-se molt junts prop de l’horitzó oest. Busqueu un lloc alt i sense núvols baixos i fixeu-vos bé. No sempre es poden veure 3 planetes d’un sol cop d’ull. L’ús d’uns prismàtics pot ajudar molt per veure’ls fàcilment.

El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies. El 22 de juliol Venus es veurà junt a l’estel Regulus (alfa Leo). Aquest estel d’un 4 radis solars forma part, en realitat, d’un sistema de dues estrelles. Júpiter serà visible durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’ha representat només per al dia 1 de juliol. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart en l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura cada dia. A partir del dia 30 de juliol, Saturn eixirà uns minuts abans del Sol, cap a les 6:45 del matí.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 6, en quart creixent el 14, mentre que el 21 de juliol estarà en fase de lluna plena. Finalment el 28 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

S’acaba de publicar a la revista científica Nature un estudi detallat sobre l’estrella Fomalhaut, estrella principal de la constel·lació de Piscis Austrinus. Aquest estel, situat a 25 anys llum de la Terra, i amb només 200 milions d’anys de vida, ha estat fotografiat per les càmeres del telescopi espacial Hubble. La sorpresa ha estat trobar un anell de xicotets trossos de gel envoltant l’estrella. Aquest anell és similar a l’anomenat cinturó de Kuiper del nostre sistema solar, on pertany Sedna i d’on provenen els cometes de curt període. L’anell de Fomalhaut, però, és molt més gran i a més es troba descentrat respecte a l’estrella. Aquest fet indica que segurament un planeta amb una òrbita excèntrica, encara invisible per als nostres instruments, hi és també present. La comparació d’aquest cinturó d’objectes de gel amb el nostre cinturó de Kuiper permetrà comprendre el procés de la seua formació i com va afectar el naixement del nostre sistema solar.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juliol. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari