Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Copèrnic, identificat

0

Copernic

L’astrònom polonés Nicolau Copèrnic va revolucionar l’astronomia al segle XVI amb la seua defensa de la teoria heliocèntrica del Cosmos. La Terra gira sobre ella mateixa en 24 hores i orbita al voltant del Sol en un any. Els altres planetes també giren al Sol en òrbites circulars.

Abandonava així la teoria ptolemaica de l’Univers que propugnava una Terra immobil i amb els planetes girant al Sol sobre esferes perfectes i que havia estat vigent durant catorze segles.

El 24 de maig de 1543 moria sense veure publicada la seua obra magna De Revolutionibus Orbium Coelestium que no veuria la llum fins uns quants mesos més tard.

Era conegut que va ser enterrat a la catedral de Frombork, Polònia, però no se sabia on. Tanmateix fa uns mesos l’aplicació de modernes tècniques forenses a unes restes òssies trobades a una tomba sense nom de la catedral ha permés identificar sense dubte les despulles del gran astrònom del Renaixement.

Segueix…

Nicolau Copèrnic va ser matemàtic, astrònom, jurista. Estudià a les universitats de Cracòvia, Bolonya i Pàdua. Tornat a Polònia va prendre possessió d’una canongia a la catedral de Frauenburg (avui Frombork). Les seues múltiples activitats administratives no el privaren de construir un observatori  on realitzà nombroses observacions visuals i d’escriure diversos llibres on exposà la teoria heliocèntrica.

Se sap que morí als 70 anys i que fou enterrat a la mateixa catedral. Tanmateix la manca de cap làpida o senyal feia impossible identificar-ne les restes.

L’any 2004 l’arquebisbat va contactar amb l’arqueòleg Jerzy Gassowski, cap de l’Institut d’Arqueologia i Antropologia de Pultusk a Polònia, que va excavar el terra de la catedral i trobà unes restes prop de l’altar.

Tot semblava quadrar. El crani era clarament d’un individu d’una edat avançada tal com era Copèrnic quan morí.

Reconstrucció

A més a més la polícia científica polonesa ajudà a crear la imatge digital del rostre que mostra una nas trencat i una cicatriu dalt de l’ull esquerre.

Es conserven diversos retrats de Copèrnic. En aquest enllaç en poden veure alguns. Si comparem el rostre digital amb algun d’ells la semblaça és sorprenent. Ja tenien les restes de l’astrònom.

Tanmateix encara es podia avançar més. Encara romania un petit dubte. Les proves eren circumstancials. Ara bé, les modernes tècniques forenses popularitzades per sèries de televisió com Bones i CSI van permetre estar-ne totalment segurs.

Reconstrucció
L’equip d’arqueòlegs va demanar l’ajut de la doctora Marie Allen, del laboratori de genètica de la Universitat d’Uppsala a Suècia. La biblioteca de la seua universitat té un llibre que va pertànyer a Copèrnic i la investigadora va trobar-hi 4 cabells.  Va comparar el seu ADN amb algunes restes de Frombork (una vertebra, una dent i un fèmur). Els estudis confirmaren que l’ADN de dos dels cabells era el mateix que el dels ossos.

La tomba de Copèrnic amb les seues despulles ha estat finalment identificada.

Nota: La notícia del descobriment es  va donar a mitjan novembre però no havia pogut explicar-la fins avui. A més he posat Copèrnic sota la categoria de Els nostres astrònons ja que, encara que no era de les nostres terres, va influir de manera cabdal sobre els nostres científics.

Astronàutica valenciana

0

La contribució a la investigació espacial dels científics del País Valencià no és tan minsa com algú podria pensar. Aquest podria dir que l’astronàutica valenciana no existeix i que encara ha de desenvolupar-se des del no res. O que només els gran centres espanyols com l’INTA, el IAC o el IAA són els productors d’instrumentació espacial a l’estat espanyol. Però l’assistència a la xerrada Astronàutica valenciana, dins de les activitats de l’exposició Viure a l’espai… no és tan diferent, actualment al Centre Octubre a València, m’ha fet redescobrir aquesta part de la ciència valenciana que existeix de debò però que no és massa visible.

Ja coneixia, per suposat, l’existència de físics i d’enginyers valencians eficaços en aquestes tasques però la xerrada d’Andrés Russu m’ho va posar tot en context. L’origen, els centres implicats a la Universitat de València, els encerts i entrebancs, i sobre tot la trajectòria d’un petit però potent equip que participa actualment en diversos projectes de la Agència Espacial Europea (ESA).
I veure l’escut de la Universitat on treballe i saber que viatja per l’espai protegint el detector més estimat és emocionant…

Segueix…

Andrés Russu, enginyer electrònic del Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) i del Laboratori de Processat d’Imatges (LPI) de la Universitat de València va fer a la conferència Astronàutica valenciana una explicació històrica de tots els projectes en que investigadors valencians han participat en la construcció de ginys espacials.

Tot començà amb el detector de raig X i gamma, LEGRI, llençat com a càrrega útil dins del que va ser el primer satèl·lit espanyol, el Minisat01. Aquest petit satèl·lit va estar en òrbita des del 1997 fins al 2004.

L’objectiu de LEGRI era demostrar la viabilitat de detectors d’estat sòlid de HgI2 i CdZnTe per a astronomia espacial. Legri tenia capacitat de formar imatges i espectres de les fonts de raig X i gamma dins del rang de 10-100 keV.

El problema tècnic fonamental amb aquestes radiacions tan energètiques és que no es poden focalitzar mitjançant espills i lents. Senzillament la radiació les travessa sense problemes. Els especialistes valencians van desenvolupar un sistema de màscares codificades que posades davant del detector difracten la radiació incident i formen un patró de difracció. Després mitjançant diversos algorismes informàtics es reconstrueix la imatge de la font en l’ordinador. El principi és el mateix de com es formen les imatges en la càmera fosca, on un senzill forat en una caixa es capaç de formar una imatge exterior a l’interior de la caixa.

Legri va servir per a entrenar-se en la construcció de detectors més sofisticats per a la participació en missions de l’ESA. Així va sorgir la missió Integral per a la detecció de raigs X i gamma més energètics, de 15 KeV a 10 MeV. La participació de la gent de la Universitat de València va ser fonamental en aquesta missió. El sistema de multiplexació espacial amb les màscares codificades va ser l’aportació del GACE. Aquesta estava feta de tungsté de nombre atòmic 74 i densitat 19,3 g/cm3. Havia d’absorbir la radiació de les zones de la màscara no permeses.

Integral es llençà el 17 d’octubre de 2002 des de la base espacial de Baikonur al Kazajistan. Encara que tenia una vida prevista de 2 anys encara encercla ara la Terra més enllà dels cinturons de Van Allen.

Integral ha detectat explosions de raigs gamma amb una resolució no aconseguida fins ara i ha resolt l’emissió difusa d’aquesta radiació en fonts puntuals.

La participació dels científics valencians en la missió Mega també ha estat decisiva. Plantejada per estudiar els raigs gamma en els rang energètics de 0,4 a 50 MeV constava d’un satèl·lit i d’un globus estrastosfèric. Volant a una altura de 40 km entre Trapani ( Sicília) i Arenosillo (Huelva) havia de recollir les dades des d’aquesta part de la Mediterrània Occidental. Tanmateix problemes de finançament per part de l’Agencia Espacial Italiana han ajornat sine die el projecte.

Tanmateix la missió que més ressò mediàtic va causar va ser la missió UTBI (Under The Background Influence).

L’espai no és apte per a la vida a causa de la manca d’aigua o l’oxigen però també per la presència d’una energia ionitzant (fotons energètics: raigs X i gamma) i partícules (protons, electrons, etc…) que arriben de tots els punts de l’espai a causa d’explosions en estrelles i altres fenòmens violents. Els astronautes en general, però sobretot els que viuen llargues temporades a l’Estació Espacial Internacional (ISS), reben certa quantitat de radiació. La possibilitat de mesurar la radiació de fons en una missió espacial pot resultar útil para el disseny de futures missions.

UTBI va ser el nom d’un projecte d’uns estudiants de la Universitat de València, entre els quals es trobava Andrés Russu, que aquests van presentar a un concurs de l’Agència Espacial Europea i que va ser seleccionat per ser instal·lat a la ISS.

Va ser pujat a bord de l’Estació Espacial durant la missió alemanya Astrolab el novembre 2006. L’astronauta Thomas Reiter va ser l’encarregat de l’activació i control de la UTBI durant els 14 dies de la missió. I allà dalt continua, ara desactivat en el segment rus de la nau, junt a la porta d’evacuació de la ISS.

El detector d’estat sòlid de CdZnTe que porta es troba dins d’una caixa amb la seua pròpia electrònica i les dades es graven en senzilles memòries flash SD de càmera fotogràfica. L’astronauta només ha de tornar les memòries a la Terra per a l’estudi de les dades.

I si us fixeu en les fotos veureu que l’escut de la Universitat de València és ben visible!.

Instrument UTBI

No voldria ser exhaustiu, ni cansar al personal, però els científics valencians participen també en altres missions com la ASIM-MXGS per estudiar les emissions de raigs gamma de l’alta atmosfera terrestre causades per les tempestes. Aquestes mesures “cap  a baix” no han estat mai ben vistes per les potències nuclears donat que podrien ser usades per veure els seus secrets més íntims…. Aquesta futura missió de la ESA està en fase de projecte i serà llençada cap al 2011.

El espectrofotopolarímetre IMAX desenvolupat, entre altres, pel grup de Física Solar del GACE a la Universitat de València serà part de la càrrega útil de la missió Sunrise, que porta un telescopi d’1 metre com a col·lector de llum. Un globus científic serà llençat des de la base de Kiruna, Suècia, amb els instruments i durant unes quantes setmanes el vent el portarà a donar la volta al món. Donat que durant un temps vaig tindre relació amb aquest projecte ja en parlaré més detalladament més endavant.

Sunrise i concretament IMAX podrien considerar-se les missions de prova per a la pròxima missió al Sol de la ESA, Solar Orbiter, que serà llançada cap al 2015 i observarà la nostra estrella de més a prop que Mercuri.

Foto de portada:  Thomas Reiter activant l’UTBI a bord de l’ISS.

Nota: Agraesc a Andrés Russu per les imatges.

Austràlia

0

Mars-Comet-NASA

Nicole Kidman torna a la pantalla amb la pel·lícula èpica Austràlia. Mescla de films de western, romàntic i bèlic mostra una Austràlia poc coneguda en una època convulsa.

Una aristòcrata anglesa (Nicole Kidman) hereta un enorme rancho al nord  d’Austràlia. La dona trobarà l’ajut d’un home (Hugh Jackman) davant la pressió del propietari de les terres veïnes que voldrà quedar-se amb les seues.

La pel·lícula està dirigida per Baz Luhrmann, qui ja va comptar amb Nicole Kidman per a ‘Moulin Rouge’ el 2001. Nicole Kidman i Hugh Jackman, conegut pel seu paper de Lobezno en la saga ‘X-Men’, són d’origen australià.

El film m’ha agradat força, per l’estètica, per la fotografia, per tractar un tema molt poc conegut com el robatori de nens aborígens per “civilitzar-los”, per passar l’acció a un país/continent que sempre m’ha fet gràcia i clar per la protagonista, de la que sóc fan de fa anys….

Us la recomane clarament. Passareu una molt bona estona.

Ara voldria destacar dos fets que m’han fet gràcia.

El primer és la recreació molt acurada del cel estrellat. En una escena que passa al desert, les constel·lacions es veuen perfectament i la Via Làctia destaca amb les seues nebuloses fosques i brillants. La qual cosa és lògic que es veja així si no hi ha cap lluny (llevat de la foguera) en centenars de quilòmetres. Enhorabona per la seqüència.

L’altre és encara més curiós. La part final de la pel·lícula s’esdevé a la ciutat de la costa nord australiana, Darwin. Sempre m’havia sobtat que una ciutat tingués el nom del gran natularista Charles Darwin, del que enguany es compleixen 200 anys del seu naixement. I remirant per la vikipèdia trobe el que ja sospitava.

Aquest port natural del nord australià va ser descobert el 9 de setembre de 1839 pel tinent John Lort Stokes a bord del vaixell HMS Beagle, quan aquest feia el seu tercer viatge. El capità de la nau, John Clements Wickham, que era tinent en la segona missió d’estudi del Beagle en la que viatjava també el jove naturalista Charles Darwin, va batejar el port com a Port Darwin, en honor al seu amic i company de viatge.

Així, sense proposar-s’ho la pel·lícula Austràlia, ha fet un homenatge simultàni als dos aniversaris, al de les primeres observacions telescòpiques de Galileo ara fa 400 anys (Any Internacional de l’Astronomia) i al natalici rodó de Charles Darwin i als 150 anys de la publicació del Origen de les Espècies.

Publicat dins de Cinema i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Cupons amb bona estrella

3

L’Any Internacional de l’Astronomia ha començat amb força i comencen a eixir a la llum les iniciatives treballades durant tot l’any passat.

Des de l’Instituto d’Astrofísica de Canarias (IAC) han engegat Astronomia para todos que com anuncia l’astrofísica Inés Rodríguez Hidalgo, cap del projecte,  “se busca hacer irrumpir la Astronomía en la vida diaria introduciendo contenidos astronómicos en objetos comunes”. Segons l’astrofísica, és una acció amb la que “la Astronomía adquiere visibilidad en el día a día, pasa de mano en mano y se convierte en motivo de curiosidad y comentarios”.

La primera activitat ha estat l’emissió de cupons de l’ONCE dedicats a objectes astronòmics de gran bellesa i ben significatius.

La sèrie, que pertany als cupons diaris, comença avui dissabte 10 de gener amb un cupó dedicado al Sol, concretament a una taca solar en alta resolució obtinguda en el telescopi SST del Observatorio del Roque de los Muchachos de la Palma.

La sèrie de cupons astronòmics continuarà els dissabtes de febrer i fins a març.

Jo, que no solc jugar als cupons, ja m’he comprat els meus. Només per col·leccionar-los ja fa goig. I si, a més eixira un d’ells, ja tocaria les estrelles!

Segueix…

La ONCE ha estat sensible a la petició de participar en la commemoració, cosa que no podem dir de Correos.

La sèrie astronòmica de cupons comienza avui dissabte 10 de gener amb un dedicat a la nostra estrella, el Sol, precisament a una taca solar. Amb la inscripció “Convivim amb un estel fascinant”.

El dia 17 la Luna serà la protagonista ja que és, “inspiració per a poetes”.

El Cometa Hale-Bopp, que visità les proximitats de la Terra el 1997 i que no tornarà fins d’ací a  2.500 anys, serà el tema del cupó del 24 de gener, mentre que el del dia 31 estarà dedicat a les belles germanes Plèiades, cúmul preciós d’estels.

En febrer, el cupó del dissabte dia 7 serà per a la Nebulosa del Cranc, restes de l’explosió d’una supernova observada per astrònoms xinesos l’any 1054. El mes de febrer acabarà el dia 28 dedicat a la Via Làctia.

En març, la Galàxia d’Andròmeda serà el tema del cupó del dia 7.

La sèrie acaba el dia 14 de març amb una imatge de camp profund (zona d’estrelles i galàxies molt llunyanes) de la constel·lació de Piscis obtinguda amb el Telescopi William Herschel de del Observatorio del Roque de los Muchachos de la Palma.

Com diuen a la seua web: si el cupó és la il·lusió de tots els teus dies i l’Astronomia, la fascinació de totes les teues nits, aquesta és una oportunitat única de col·leccionar cupons amb bona estrella…

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Un any d’astronomia mundial

2
Publicat el 6 de gener de 2009

Ha començat 2009 i amb l’any nou un munt de propòsits a complir se’m fan ben presents.

Uns tenen a veure amb nous reptes professionals, aquest any de foment de la meua especialitat. D’altres, potser més pròxim per als meus lectors, amb el món virtual del meu bloc.

Aquest bloc va començar com un experiment, quasi com un recull de notícies i enllaços que havia de fer servir més endavant i que volia tenir ordenats. Ara pense que li ha arribat el moment de la renovació. Més de quatre anys de vida i que ha estat finalment el mitjà de contacte directe amb tots vosaltres. Noves amistats han sorgit d’aquest bloc que m’han estat molt plaents i reconfortants.

Com a propòsit proper noves seccions aniran apareixent junt a les ja habituals i clàssiques com les efemèrides del mes en curs. També apareixerà alguna altra sorpresa…

Segueix…

 

 

Estem ja en els primers dies de l’Any Internacional de l’Astronomia que ha de portar al món la divulgació d’aquesta ciència. Fa 400 anys Galileo Galilei mirà al cel amb un instrument nou que acabava de conéixer a través d’amics holandesos i encetà, ell tot sol, la primera mirada científica a Venus, Júpiter i Saturn, al Sol i les seus taques, estudià el moviment dels planetes i la composició de la Via Làctia. Han passat ja quatre centúries en les que hem aprofundit en el coneixement de l’Univers. A més a més també fa ara 400 anys, Johannes Kepler publicà la seua obra més famosa Astronomia Nova on descrivia la forma en que els planetes es movien al voltant del Sol i que fou fonamental per a que Isaac Newton descobrira la Llei de la Gravitació Universal.

 

Uns aniversaris rodons que han de recordar-nos el nostre paper en el nostre planeta i la insignificança de la espècie humana en la immensitat del Cosmos.

 

La nostra societat valenciano-catalano-balear té també molt a celebrar. Al naixement de l’astronomia moderna van contribuir artesans catalans i astrònoms valencians que són desconeguts fora del cercle dels entesos. Aquest any tractaré de traure’ls a la llum.

 

La pretensió de la nova secció d’Els nostres astrònoms ens retornarà a la memòria la contribució cabdal dels nostres científics en el progrés d’aquesta ciència. Jeroni Muñoz, astrònom valencià del segle XVI, va participar activament en transformar una astronomia aristotèlica, on el cel no variava, en una nova astronomia. Però en altres èpoques més pròximes altres científics com Tomàs Vicent Toscà, Jorge Juan, Josep Chaix, Josep Montsessat, Joaquin Landerer, Josep Comàs i Solà, Ignaci Tarazona, etc… van contribuir al manteniment del prestigi d’aquesta ciència malgrat els entrebancs administratius i econòmics.

 

Les activitats de l’AIA2009, que es realitzaran, tant des de campus universitaris com des de les carrers de les nostres ciutats i pobles, seran comentades i anunciades per a que pugeu participar si us hi abelleix… De moment la inauguració oficial mundial serà a la seu de la UNESCO a Paris el 15 i 16 de gener. A l’estat espanyol la inauguració oficial serà a les instal·lacions del CSIC a Madrid mentre que a Conca, el mes de febrer, farem una inauguració més popular amb un espectacle del Planetari de Chicago amb música de l’orquestra de Castilla-la Mancha combinat amb un impactant vídeo astronòmic.

 

Recordeu que el cel estrellat és un dret de la humanitat i que hem de preservar-lo per als nostres fills. Il·luminacions excessives, com les noves lluminàries de Pego i de Cullera estan fora de lloc i ens porten a una cultura del balafiament i del menyspreu cap al medi ambient i a la contemplació de la bellesa de l’Univers.

 

Estigeu atent a la pantalla.

Acompanya a aquest post el logo i el vídeo promocional de l’Any Internacional de l’Astronomia en les seues versions catalanes. Per a obrir boca.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

El cel de gener 2009

6
Publicat el 1 de gener de 2009

El cel de gener mostra les constel·lacions més belles del firmament. La més prominent, la del gegant caçador Orió, es troba aquest mes cap al Sud durant la primera part de la nit.

Aquest mes comença a celebrar-se l’Any Internacional de l’Astronomia, esdeveniment que té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Tot un muntó d’actes estan programats a tot arreu del nostre país i en el món sencer. En parlarem llargament en aquest bloc.

I finalment desitjar-vos un  

Feliç Any Nou 2009

Segueix…

El cel de gener mostra les constel·lacions més belles del firmament. La més prominent, la del gegant caçador Orió, es troba aquest mes cap al Sud durant la primera part de la nit. Les tres estrelles alineades que formen el cinturó d’Orió, dins d’un gran rectangle estel·lar, faciliten la seua identificació. A l’esquerra d’aquesta constel·lació podem admirar també les dels seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, l’astre més brillant del cel. Al peu del gegant es troba Lupus, la llebre, la seua peça de caça. Però Orió no només era caçador. La seua ardent vida amorosa el portà a assetjar les belles germanes Plèiades. Durant cinc anys no cessà de perseguir-les fins que Zeus s’apiadà d’elles i les convertí en estrelles. I a més introduí una representació seua, Taurus, el Toro, entre elles i el gegant amb la finalitat de protegir-les fins i tot més enllà de la vida mortal.

El dia 31 de desembre. Mercuri i Júpiter s’aproximaran a només un poc més d’un grau, mentre que una mica més amunt la Lluna s’acostarà al planeta Venus. Bona representació final per al cap d’any. Els primers dies de l’any 2009 els planetes mantindran aquesta configuració, encara que s’aniran separant a poc a poc. El dia 4 de gener, quart creixent, tindrem alineats els planetes. Més cap a l’est i més alt podrem observar Venus, prop de l’horitzó Mercuri i més avall Júpiter. Només ho podrem veure poc després de la posta de Sol, ja que aquests dos estaran en aquell moment ben a prop de l’horitzó. Ja la segona quinzena del mes, Júpiter deixarà de veure’s en aproximar-se al Sol. I finalment el dia 30 de gener la Lluna tornarà a posar-se al costat de Venus.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà cap a la mitjanit pel l’est els primers dies del mes, mentre que a finals de gener ja serà visible a partir de les 22 hores.

 

El dia 4 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 11, i quart minvant el 18. El dia 26 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

Aquest mes comença a celebrar-se l’Any Internacional de l’Astronomia, esdeveniment que té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. S’han programat multitud d’activitats, tant a la Safor com en altres comarques valencianes, a l’estat espanyol i arreu del món. Algunes són activitats presencials, com conferències i observacions populars simultànies en tota la Terra, etc. Altres són virtuals, com observacions remotes des de grans observatoris a tot el món o l’obertura de webs astronòmiques singulars.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà actes als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats.

 

I vos recomane que compreu números de la Once els primers dissabtes de l’any. Meravelleu-vos per les imatges dels bitllets.  El Sol, el cometa Hale-Bopp o la Lluna són bells motius per contribuir a l’Any Internacional de l’Astronomia.

 

Continuaré informant de les activitats previstes en aquestes pàgines.
?

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de gener de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de gener 2009. Vàlid per al dia 1 de gener a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.