Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Nit astronòmica al Corral de Rafel

2
Publicat el 30 d'agost de 2009

Alcudia 01

La descoberta d’un lloc desconegut ben a prop de casa teua, on a més trobes amics que s’estimen el territori ha estat una sorpresa. El Corral de Rafel és un centre educativo-ambiental situat a les afores de l’Alcúdia (La Ribera Alta), que patrocinat pel seu ajuntament pretén fer conéixer l’entorn natural a tots els roscans (gentilici amable dels alcudiencs).

El passat dia 27 d’agost vaig ser convidat, juntament amb diversos membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, per parlar de les mitologies del cel i observar després els objectes del firmament.

La llàstima va ser que les núvols feren acte de presència de manera intermitent.

Segueix…

Acompanyat de diversos membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, vaig arribar cap a les 9 de la nit al Corral de Rafel, al mateix temps que s’anaven aplegant dotzenes de persones per gaudir d’una nit astronòmica després de sopar.

En fer les presentacions, al regidor de Medi Ambient, Paulí, i al president de l’associació d’amics del Corral de Rafel, Vicent Boix, tot van ser atencions. M’ensenyaren l’indret, un antic corral on guardaven animals reconvertit en centre cultural. Em van ensenyar la seua biblioteca de publicacions referides al lloc. Em cridà l’atenció un article a la mítica revista Nat on ja es parlava de l’indret escrit per Vicent. Tant que la vaig seguir quan eixia…
A Vicent se li notava el seu entusiasme per l’indret i per la fotografia d’animals i plantes. Acabava de “caçar” una papallona nocturna, que tancava convents quan apareixa: la  Papallona Calavera (Acherontia atropos).

Alcudia 02

Mentre la gent començava a seure amb les seues amistats i davant d’uns bons entrepans i beguda de la terra, muntàrem els telescopis per observar la Lluna, Júpiter i les nebuloses visibles. Però la natura segueix el seu curs impertorbable als humans i ens tenia preparats uns quants núvols. Si tot l’estiu ha estat ras avui tocava tapat….

Després d’un sopar ben bo sobretot per la companyia i la conversa agradable amb Àngel Canet i amb amics de l’Alcúdia, van treure de postres unes fantàstiques peres herculines i uns melons de tot l’any ben sucosos, donació d’empreses del poble.

Vicent Boix feu un parlament contant, per als nous vinguts com nosaltres, les bondats de l’entorn natural malgrat l’incendi de 20 fanecades que es produí el passat 16 d’agost. Es va prometre restaurar el paratge amb espècies més resistents. També parlà de la l’activitat desenvolupada a totes les escoles de l’Alcúdia sobre la biodiversitat del terme.

Finalment l’alcalde Robert Martínez va lloar les activitats del centre i, després de fer-me un regal no merescut, em va donar pas a la xerrada que duia preparada.

Un passeig pel cel estrellat, per conéixer les constel·lacions, com es van crear i com les utilitzen avui dia els astronònoms va ser la primera part del meu discurs. Seguidament vaig comentar les profundes arrels culturals dels personatges representats a les constel·lacions, com les aventures amoroses de Zeus i la presumida Cassiopea, històries que eren ben conegudes a l’antiguitat i que han inspirat multitud d’obres artístiques.

Alcudia 03

La darrera part de la nit astronòmica es va dedicar a observar el cel amb la bateria de telescopis que havíem dut des de la Safor. Tanmateix el firmament estava ben cobert per una capa de núvols intermitents que deixaren visible, i encara sort, el planeta Júpiter i els satèl·lits, el temps suficient per a que els assistents a la vetlada ho veiérem. De la Lluna no en sabérem res, amagada darrere de gruixuts núvols.

I com sempre passa, cap a les 2 de la matinada i quan ja desmuntavem els telescopis, els núvols finalment marxaren i el cel se’n presentà amb tota la seua magnificiència, amb el Cigne-Zeus presidint l’esfera celeste.

Finalment només em cal expressar el meu agraïment, i el de tota l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a l’alcalde, Robert, al regidor de Medi Ambient, Paulí, a Vicent Boix i a Antoni Montes per totes les seues atencions.

I moltes gràcies pel llibre L’Alcúdia: Paratge natural del riu Magre, de Vicent Boix i Ximo Martínez i editat per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Té unes imatges magnifiques i és imprescindible per conéixer la comarca.

Fotos de Vicent Boix.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Passejant per la Provença

4
Publicat el 29 d'agost de 2009

Oronetes

Torne meravellat de les terres de la Provença. He passat les últimes setmanes a un petit poble situat entre els rius Ardecha i el Céser, afluents del gran Roina. Allà a la llunyania destacava el mont Ventoux (Ventor en occità), mític punt de la cursa del Tour de França i escalat per Petrarca el 1336. He estat envoltat de tranquil·litat, bon menjar, bon vi de la comarca i petites visites culturals que no s’han fet pesades.

I ha estat també un descans digital, una aturada general de comunicacions electròniques. Sense connexió a internet, sense cap trucada al mòbil, un aïllament digital total.

Segueix…

Com he dit, he estat envoltat de tranquil·litat, bon menjar, bon vi de la comarca, molta amabilitat on ens hem allotjat. També hem fet petites visites culturals que no s’han fet pesades.

Lavanda

Tanmateix les ciutats d’Avinyó i Mimes eren de visita obligada. La residència que va fer construir el papa, que fugint de les lluites entre els senyors romans va anar a parar ben prop del rei francés al segle XIV és impressionant i plena de turistes. El Palau papal d’Avignó bé s’ho val. La llàstima és que estiga buit de mobles i d’ornaments. L’exercit francés el va usar durant el segle XIX i va obrir finestres i posar estàncies dins de les enormes habitacions papals. Ara està tot ben net i restaurat. Però la instal·lació d’alguns mobles ho faria tot molt més agradable. Avignó també és la ciutat del pont inacabat, aquell famós de la cançó que tot xiquet francés coneix.

Nimes, ciutat romana, conserva en molt bones condicions l’anfiteatre (les Arenes) i el temple dedicat a l’emperador (La Maison Carré). A les Arenes, que continuen funcionant com a plaça de bous i és, per tant, el somni complit de tot Carrersarquitecte, que el teu edifici continue fent la seua funció 2000 anys després de construir-se, s’hi feien al segle I grans espectacles. De matí tenien lloc escenes de caçera. Es soltaven animals entre arbres i turons i uns caçadors tractaven de matar-los. Al migdia, els senyors anaven a dinar, mentre els criats i esclaus els guardaven el lloc. Era el moment de fer complir les execucions. Els condemnats a mort eren lligats a estaques i les feres els acabaven devorant, amb una plaça gairebé buida.
La vesprada era el moment més esperat. Els gladiadors eixien i lluitaven entre ells. Al contrari del que pensem, la mort d’un ells no era, generalment el final lògic.  Hi havia grans lluitadors i els seus fans els animaven des de les grades.

També van veure el famós aqüeducte romà de Pont du Gard que és el que apareix als bitllets de 5 euros. Realment és impressionant i està molt ben conservat.

Pont du Gard

El que m’ha sorprés és que totes les possibles atraccions turístiques estan explotades. Ja pot ser un petit castell, un riu amb barques i canoes, un poble medieval, etc… tot té el seu fulletó en diversos idiomes (en català no, ni tampoc en castellà) i la seua entrada. I els turistes hi van, paguen, pregunten i se’n van contents. Quantes meravelles del nostre patrimoni podríem mostrar als turistes que ens visiten! Coves, torres de guaita, castells, molins, etc… I no hi ha ganes ni estímuls per fer el que fan Pirineus enllà…

I respecte al cel que podria dir-vos? Un cel negre, la Via Làctia ben visible, amb totes les seus zones fosques i clares, les constel·lacions clares. La nit del dia 12 d’agost, nit de les Perseides, va ser fantàstica. El poblet on ens allotjàvem va organitzar una observació popular de la pluja d’estels. Ja estava preparat quan vaig arribar. En una clariana del bosc amb un nom ben occità, la Lausa (la llosa), vam veure unes poques però ben brillants “llàgrimes de sant Llorenç”. Per sota de la constel·lació de Cigne tres “estels” seguits deixaren una bona traça al cel cap a les 23:30 hores.

I que podem dir de les llibreries. Tot poble en té una i de vegades més. A Bagnols sur Cèze (Banhòus de Céser, en occità), agermanat amb Carcaixent, en vaig trobar 2 a la mateixa plaça, una de llibres nous i altra de vells. A la de vell podien trobar quasi de tot. I a un altre carrer hi havia altres llibreries de llibres usats. M’han dit que a França hi ha molta llibreria de vell. Ja ho vaig comprovar a la Brocante, una gegantina fira d’antiquari que fan a Barjac al voltant del dia de la Mare de Déu. S’hi pot trobar de tot, sobretot moble antic, però també molts llibres, eines del camp,  aixovar d’altres temps. Val la pena passejar-s’hi, encara que és una mica car però s’hi pot regatejar.

La conservació del territori i del paisatge és exemplar. Tots els pobles estan ben cuidats, sense edificis fora de lloc, sense altures descompassades, pobles on no et fa vergonya viure.

Labastide-du-Virac

I he sentit parlar occità a les persones grans, encara que ells l’anomenen Patois. És per aquest motiu que era tan fàcil comunicar-nos en valencià. Tanmateix no he trobat pràcticament res en occità a les llibreries. Això si, els carrers de Nimes estan retolats en bilingüe, francés, occità i moltes poblacions tenen el seu nom en els dos idiomes.

I finalment fer notar que no he actualitzat aquest bloc des de principis de mes ja que he estat unes dues setmanes sense internet, totalment aïllat del cibermón, sense saber que passava per casa ni pel planeta. Una desconnexió electrònica que m’ha anat d’allò més bé.

Fotos: Enric Marco

1.- Oronetes al Castell de Roure, Labastide-du-Virac
2.- Camp de lavanda
3.- Carrer de Nimes
4.- Pont del Gard
5.- Labastide-du-Virac

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel d’agost 2009

2
Publicat el 5 d'agost de 2009

El mes d’agost és propici per a les passejades nocturnes. Es pot aprofitar per observar el cel, endevinar les constel·lacions i representar-nos les batalles dels herois i els amors dels deus, buscar la Via Làctia, si ens troben amb un cel en condicions, i veure el gegant dels planetes, Júpiter, presidint tota la nit.

I ací al costat el tenim, colpejat per un petit asteroide o cometa, i observat per un astrònom aficionat australià.

I aquest és també el mes de la pluja d’estels més famosa de l’any, les Persèides, que podreu observar la nit del dia 12, potser amb alguna sorpresa si es compleixen les previsions.

I si voleu participar en observacions populars o visites a observatoris podeu fer-ho si voleu. La informació es pot trobar tot seguit. Només heu de seguir llegint…

Segueix… 

Aquest mes és propici per a l’observació nocturna. La frescoreta de la nit fa que apetisca el passeig nocturn i les ganes d’aixecar el cap al cel per descobrir els dibuixos fets pels antics. Això és clar per als que podem gaudir de les vacances i que a més puguen tindre un cel negre, cosa cada vegada més difícil.

La constel·lació de l’Escorpí ens embelleix el sud, mentre que el Sagitari i el Capricorn l’acompanyen. L’escorpí, bèstia escollida per Zeus per acabar amb els assetjaments del  gegant Orió contra les belles germanes Plèiades, roman al cel de l’estiu, ben allunyat de la seua víctima ben visible a l’hivern.

Com ja he dit en aquest bloc, el passat dia 22 de juliol hi va haver un eclipsi de Sol.  Aquest fenomen es produeix quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben en línea i en aquest ordre. S’ha de tindre, per tant, Lluna nova.

Avui, la matinada del 5 al 6 d’agost, 15 dies després, tenim Lluna plena. Es produirà un eclipsi de Lluna. És el que passa normalment: després d’un eclipsi de Sol en ve un de Lluna.  Tanmateix la Lluna passarà lluny del centre de l’ombra terrestre. Només creuarà la seua zona penumbral i la seua part inferior quedarà lleugerament enfosquida. El màxim de l’eclipsi passarà a les 2:40 i sembla que no serà molt vistós.

El que pot resultar molt més interessant és que l’endemà, dia 6 d’agost, el nostre satèl·lit s’hi trobarà ben a prop del planeta gegant Júpiter, a la constel·lació de Capricorn.

I si mirem cap a l’oest podrem observar Mercuri a partir de les 21:00 hores la primera quinzena del mes d’agost, tot just després de la posta de Sol. Estarà molt baix i serà difícil de veure però s’ho val. Si teniu  muntanyes en eixa direcció no cal que ni ho intenteu.

La nit del 12 al 13 d’agost és el màxim de la pluja d’estels de les Persèides (explicació). Per observar-les no cal cap telescopi. Enguany serà ben fàcil trobar la constel·lació de Perseu d’on vindran principalment els meteors, només cal mirar a l’esquerra de la Lluna. Aquesta, que estarà en quart minvant, molestarà una mica l’observació dels meteors més dèbils.  El millor per admirar aquestes roques que venen del cel és gitar-se en terra per observar tot el cel alhora. Què empipador resulta quan el company que mira en altra direcció diu: “una, la veus….”! Massa tard, ja s’ha cremat a uns 80 km d’altura…..
I sembla que les previsions diuen que poden haver més meteors enguany. Ja ho veurem… 

I des del 10 d’agost fins el 4 de setembre Saturn estarà ja sense anells. La visió dels anells del planeta ha estat cada vegada més difícil aquest any. Ara estan totalment de perfil a la Terra fent que siga impossible veure’ls. Aquest rar fenomen només passa cada 14 o 15 anys.

El 17 d’agost la Lluna es situarà entre Mart (dalt) i Venus (baix) a la matinada, a l’est, abans de l’eixida del Sol.

I finalment, el 27 d’agost la Lluna se situarà a només un grau d’Antares, l’ull de l’Escorpí. Antares és una estrella gegant roja que rep aquest nom per la seua semblança visual amb Mart/Ares.

Activitats:

Divendres, 7 d’agost 2009: Observació popular. Platja Daimús. Agrupació Astronòmica de la Safor.

Dimecres, 12 d’agost 2009: Observació popular al final de la platja de Gandia (zona nord). 21.00 h. Agrupació Astronòmica de la Safor. Veurem Persèides?

Divendres, 28 d’agost 2009: Observació popular a la platja de Bellreguard. Agrupació Astronòmica de la Safor.

Dissabte, 29 d’agost 2009: Dia de portes obertes al Centre Astronòmic de l’Alt Túria (CAAT) de l’Associació Valenciana d’Astronomia a Aras de los Olmos. Cal estar allí a la posta de Sol.

I si esteu prop de Castelló podeu apropar-vos al Planetari de Castelló, a la zona del Pinar, prop del port. Allí fan les Observacions d’estiu. Tenen lloc els dimecres de Juliol i Agost entre les 22:30h i les 00:30h. Els dimecres més propers a la lluna creixent aquesta serà l’objectiu principal mentre que durant les observacions restants els objectius més importants seran els planetes visibles.

Que ho gaudiu…

Foto: Impacte prop del pol sud de Júpiter. El sud està dalt a la foto presa el passat 19 de juliol per Anthony Wesley amb un telescopi de 14.5 polzades en Murrumbateman, Austràlia.