Pols d'estels

En el procés de la divulgació de la ciència, de vegades et sorprens pels projectes agosarats, diferents, imaginatius que et proposen. Propostes que primerament dubtes en acceptar però després t’hi llances de cap en veure l’entusiasme de qui t’ho ofereix. Aquest ha estat el cas de l’activitat plantejada pels artistes Paula Miralles i Vicent Arlandis integrants del Taller Placer. El seu projecte En lo oscuro está lo infinito, desenvolupat durant els últims mesos entre Madrid i València, aprofundeix en la idea de nit i de foscor a partir d’una investigació que reuneix artistes, treballs i textos que aborden aquesta temàtica.

El programa acabà finalment amb diverses activitats realitzades al Cabanyal i al Port de València al llarg de tota una nit des de les 20:00 h del dijous 29 fins a les 8:00 h del divendres 30 de juny passat. Tot començà al Teatre El Musical (TEM) del Cabanyal, continuà al Port Comercial de València i a MercaValència i per acabar al Teatre La Mutant. Com diuen a la web del Teatre El Musical:

El que volem explicar-vos precisa de nit, de deteniment, d’escolta. Cerquem un grup de còmplices. Cerquem altres formes de relació entre el cos i el temps; aqueixa sensació que tots tenim quan a poc a poc s’extingeix el dia o quan s’apaga la llum en una sala i sembla que ens difuminem en l’espai infinit de la foscor: entre el real i la ficció, entre la vigília i el somni, entre el present i l’absent, entre l’esgotament i la resistència.

El que volem explicar-vos precisa de nit. Us proposem experimentar la profunditat d’una cova, tornar a mirar les estrelles i el passat, entrar en el present del temps i el treball incessant, trobar de nou l’alba en un passeig i celebrar-lo a colp de campana, en una amnèsia col·lectiva que ens distingisca i ens reunisca.

El que volem explicar-vos precisa de nit. Us proposem una aventura. Un programa el sentit del qual s’anirà armant mentre el travessem i on qualsevol semblança o relació entre les coses és pura màgia.

En el fosc està l’infinit és el nostre leit motif per a crear alguna cosa més que un programa. Una constel·lació que es desplega i s’expandeix a través d’altres peces, artistes, excursions, trobades i casualitats repartides al llarg d’una nit entre dos teatres: El TEM i La Mutant. Començarem amb el crepuscle i acabarem a l’alba. Un grup d’insomnes recorrent la ciutat, observant, caminant, compartint i imaginant.

I allí estavem, amb el Sol devallant, al Teatre El Musical amb la representació de l’obra LIGHT YEARS AWAY de Edurne Rubio sobre l’exploració d’Ojo Guareña, una de las coves més grans d’Europa. Un espectacle sorprenent, que et feia sentir part de l’expedició, sentir les alegries del descobriment i les penes per explorar llocs foscos i estrets. S’ha de veure.

En acabar marxarem cap al Port i en la Plaça de l’Aigua en la Marina de València, en un lloc improvisat damunt de l’aigua, férem el sopar de germanor per conèixer-nos més. A l’esquerra teníem els històrics tinglados o coverts modernistes del Port, a la dreta l’EDEM, la Lanzadera, i, finalment, darrere nostre, l’edifici Veles e Vents.

En havent sopat caminàrem una bona estona cap al sud, cap a l’entrada del Port Comercial, junt a l’edifici de l’Autoritat Portuària. Allí un autobús ens esperava i, escoltats per un cotxe de la policia portuària, ens encaminarem al Martillo, la punta del Port situada més al sud. Durant tot el trajecte un membre del departament de comunicació del Port ens explicà detalladament les bondats de la infraestructura de l’organisme Puertos del Estado.

És en el Martillo, prop de la bocana sud del Port, on vaig exposar les meues reflexions sobre la llum i la nit. Vaig parlar de Newton, de la part racional dels seus descobriments meravellosos de la descomposició de la llum però també de la seua part més fosca, la esotèrica. Les llums visibles sobre tot però també les llums invisibles de l’espectre electromagnètic com l’infraroig, l’ultraviolat i les microones van ser la part principal de l’espectacle. Aquestes, per fer-les visibles vaig fer ús de diferents instruments. Finalment, vaig acabar amb la relació de l’energia de la llum que ens arriba des de l’espai amb els diferents escenaris astrofísics.

Tot va anar bé llevat que l’observació astronòmica prevista no es va poder fer. Una vegada muntat el telescopi que havíem dut, una nuvolada indecent ens tapà completament la Lluna. Una llàstima.

Després de la meua actuació, l’activitat nocturna es traslladà a una zona pròxima on unes grues immenses carregaven contenidors. En menys de 30 segons una grup descarregava el contenidor i l’apilava al seu lloc del vaixell. Un estibador del Port ens explicà la seua feina, la seua jornada laboral i la relació amb l’empresa. Després en un altre indret, un policia portuàri ens explicà la seua missió. Finalment, en la punta més extrema del nord del Port, just la zona que es vol ampliar, ens rebé el farer del Port. Actualment el far està automatitzat i protegit dels excrements de les gavines pels crits enllaunats dels falcons. Encara que els fars ja han perdut la seua funció en un món dominat pel GPS, encara fan el seu paper com a mesura secundària de seguretat. El far de València arriba a 30 milles dins la mar i dona seguretat als vaixells pesquers. El farer també és responsable del far de Cullera i del de Canet d’en Berenguer.

Per nosaltres la visita al Port acabava. L’activitat continuava a Mercavalència però com que ja eren les 3:30 passades nosaltres decidirem deixar el grup i tornar cap a casa.

Gràcies al Taller Placer per l’experiència i a l’Autoritat Portuària de València per fer-nos la visita tan detallada i entretinguda.

LIGHT YEARS AWAY de Edurne Rubio.

Lloc: sala del TEM
Hora: 20h
Duració: 60 minuts
Idioma: castellà

Recorregut nocturn en grup per diferents llocs de la ciutat.

Hora: 21.30h – 07:30h
Lloc: Diversos
Duració: tota la nit
Idioma: castellà i valencià
Necessitats: cada persona que s’apunte a aquest recorregut haurà de portar alguna cosa per sopar per a compartir, calçat còmode, alguna peça d’abric i una llanterna o similar.

CLAREJARES de Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

Hora 07.30h-08.30h
Lloc: sala de LA MUTANT
Duració: 60 minuts
Idioma: sense text

Imatges: Rosa Magraner i Enric Marco.

La Casa de la Marquesa de Gandia va acollir fa uns dies la constitució formal de la nova Junta general del Centre d’Estudis i investigacions comarcal, CEIC Alfons el Vell, formada per 25 membres, que tenia com a únic ordre del dia l’elecció del Consell executiu i del nou director general, Després de la votació entre els membres va ser elegida com a nova directora Rosa Mascarell Dauder, que serà la primera dona en ocupar el càrrec. L’acte va estar presidit pel regidor delegat de Cultura, Nahuel González, qui al dia següent va comparéixer davant els mitjans de comunicació, acompanyat de la gestora cultural, pintora i assagista gandiana.

La directora ha destacat la vàlua de totes les persones que formen el consell general i executiu, totes i tots referents en el seus àmbits: la literatura, la ciència, l’art, la medicina, la música… “Realment serà un bon equip que treballarà per la cultura de Gandia i farà que la ciutat tinga presència, no només a la comarca, sinó més enllà, fins i tot, si cal, internacionalment”.

Acompanyen Rosa Mascarell en el nou Consell executiu del Ceic:

– Juli Capilla: filòleg, escriptor i editor.
– Mar Beltran, historiadora de l’art i comissària d’exposicions.
– Joan Negre, arqueòleg i director del MAGa.
– Boro Mañó, Llicenciat en BBAA i professor de ceràmica.
– Balbina Sendra, historiadora de l’art i directora del Palau Ducal dels Borja de Gandia.
– Enric Marco, físic i tècnic d’astronomia de la UV.
– Emili Morant, matemàtic i professor de secundària a l’Ies Maria Enríquez.

Entre moltes altres mèrits, la nova directora del CEIC, Rosa Mascarell, és gestora cultural, pintora i assagista. Màster en Estètica i teoria de les arts (UAM), Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació (UV).

Membre del Patronat la Fundació María Zambrano i de la Fundació Francisco Brines, amb el càrrec de Secretària.

Els dies 3 i 4 de novembre la Facultat de Geografia i Història va acollir la 7a trobada anual entre la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV). El congrés es va celebrar amb l’objectiu d’aprofundir en el ric i variat patrimoni cultural immaterial i les seues experiències en el territori valencià.

El congrés comptà amb un total de 22 comunicacions oferides per investigadors i especialistes locals, membres dels Instituts d’Estudis Comarcals, docents de la Universitat de València, estudiants de màster i doctorat, etc. Les intervencions, que van ser presentades a través de lectura o representades mitjançant actuació, es dividiren en 3 blocs, el primer sobre música i sonoritat; el segon, sobre experiències i territori; i el tercer, sobre festa, gastronomia i paisatge. Les 22 comunicacions arrepleguen propostes i recerques de múltiples racons del territori valencià, des de les bandes de música de Llíria o el toc de campanes d’Albaida, a la Fira d’Oficis de Benassal, l’elaboració de la pansa en la Comarca de la Marina d’Alacant, les alfàbegues de Bétera, la festivitat dels calderes de Sant Pere del Puig o el Pa Beneït de Requena, entre molts uns altres.

Nosaltres participàrem amb una ponència sobre la importància del cel fosc com a patrimoni cultural immaterial. I explicàrem l’experiència de la preservació d’aquest cel nocturn en la comarca de Gudar-Javalambre i els pobles de l’Alt Túria (Aras de los Olmos, Titaguas, Alpuente i La Yesa). El tema va posar de manifest un patrimoni menystingut i que va suscitar l’interés del públic, en especial de la gent de la Mancomunitat de la Serrania per que s’informe sobre la reserva Starlight fins al món de les falles i els problemes associats amb la contaminació lumínica.

Tríptic informatiu

Imatges: Diversos moments del congrés.

Publicat originalment al bloc del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, CEIC Alfons el Vell.

---

És la ciència una part de la cultura humana? Si fem la pregunta d’aquesta manera segurament la majoria de persones respondran que sí. Nosaltres n’estem convençuts. I no sols això, sinó que pensem que la ciència, aquella part del coneixement humà que pretén entendre les lleis que governen la natura i tracta d’aplicar-les pel benestar de la humanitat, és una de les grans gestes de la nostra espècie en la història.

En ple segle XXI, vivim en un món tecnològic que no es podria entendre sense els grans avanços que la ciència i la tecnologia han fet els darrers 100 anys. Mirem on mirem la ciència se’ns hi apareix: en el coneixement que amaga un mòbil, en la presència discreta dels satèl·lits de comunicació, en el GPS que guia un cotxe, en les sofisticades proves mèdiques d’un hospital, en les comunicacions digitals, fins i tot en el menjar de taula…

Es podria suposar que la majoria dels usuaris de tecnologia coneixem, encara que siga bàsicament, els principis científics en què es basen. De fet, una part dels nostres impostos s’han invertit en la recerca que ha fet possible la recent revolució tecnològica i a més, a les assignatures científiques de l’ESO i el Batxillerat es donen les eines tècniques bàsiques per comprendre el món actual. Però, els comportaments i les accions que fan els ciutadans denoten que no han assolit aquests coneixements, que els han oblidats o que no els consideren importants en el dia a dia.

Cal dir que els ciutadans no podem delegar totalment en el coneixement científic. Al llarg de la vida hem de decidir de manera responsable i racional sobre diversos dilemes que la societat ens planteja i, per això, hem de posseir els criteris suficients per no errar, per tindre una opinió ben fonamentada. Sense educació científica, molts ciutadans sucumbeixen fàcilment a les falses solucions de les pseudociències i als temors de les conspiracions globals. I així observem que quan no ens curem a la primera o ens fan por les medicines ens recomanen l’homeopatia, que només és aigua amb sucre. Quan el diagnòstic és greu i el pronòstic temible, inviten a provar les medicines alternatives, com sucs i plantes, amb nefastos resultats. Però n’hi ha molt més: acupuntura, hipnosi, percepció extrasensorial, chemtrails, etc.

La ciència ensenya a pensar racionalment, també en l’àmbit social i cívic. Ensenya a ser crítics, a rebutjar el principi d’autoritat, a creure només les evidències contrastades. El mètode científic és un dels grans invents de la humanitat. I per això que la ciència s’ha de considerar part de la cultura humana. En aquest temps ja no s’hi val a ser de lletres i no voler saber res de ciències, ni al contrari: cada vegada és més important la ciència transversal.

És veritat que comprendre els nous avanços científics requereix un esforç de vegades superior al que exigeixen altres branques del saber. Per tal de resoldre aquesta dificultat va nàixer fa segles, de la mà de Galileo Galilei, la divulgació científica, amb la qual els científics expliquen de manera didàctica el seu treball i els seus descobriments. És d’alguna manera un retorn agraït dels científics a la societat per la confiança i la inversió econòmica que s’ha hagut de fer per la seua recerca. I per això actualment, encara que tímidament, la divulgació científica comença a demanar-se en les convocatòries de fons científics.

El CEIC Alfons el Vell, ben conscient d’aquest requeriment i amatent a totes les branques del coneixement, ha ofert els darrers quatre anys diversos cicles de conferències de ciència i tecnologia a càrrec de científics de la Safor i, vist l’èxit assolit, es vol eixamplar aquesta vessant a partir d’enguany, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València amb activitats d’alguns dels seus investigadors. En el futur, la nostra voluntat és engrescar també la Universitat de València i els centres d’ensenyament secundari de la comarca.  Si ho aconseguim, no sols explicarem el món amb els ulls de la ciència, sinó que transformarem aquesta acció en una eina de cohesió social i també cultural.

Però la visió exposada fins ací, de vegades no està clara a tot arreu. Valga com a exemple el cas que es comentà en la passada reunió científica de la Sociedad Española de Astronomía, celebrada el juliol a Bilbao: un interessant projecte de divulgació de l’astronomia fou rebutjat d’una convocatòria del Ministeri de Cultura per no considera-lo “cultura”.

De vegades qui hauria de donar llum, dóna fum. Encara resta molt per avançar i hem de dir-ho ben clar: sí, la ciència és, ha sigut i serà part de la nostra cultura.

Imatges:

1.- Vista artística de la Via Làctia i observada per una astrònoma.
2.- Marxa de les dones sobre Washington DC. EEUU. 21 gener 2017 Women’s March on Washington.
3.- Cartell publicitari ridiculitzant el canvi climàtic a Calgary, Canadà.