Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: El cel del mes

El cel de març de 2024

0
Publicat el 2 de març de 2024

L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.

Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…

Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.

Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.

Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.

Planetes

Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.

El capvespre del 24 Mercuri assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest. Stellarium.

Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.

La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.

La Lluna en conjunció amb Júpiter. 13 de març a les 20:30. Stellarium

Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.

Conjunció de Venus i Mart amb la Lluna en la constel·lació de Capricorn. 8 de març 2024 a les 7:00. Stellarium.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.

Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en  la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.

Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només un Eclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Març 03 16 24
Lluna nova Març 10 10 01
Quart creixent Març 17 05 11
Lluna plena Març 25 08 00

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.

2.-4.- Stellarium.

El cel de febrer de 2024

0

L’hivern avança i no s’hi veuen enlloc del país les fredorades d’anys enrere. D’aquesta bonança algun en diuen “bon temps” encara que clarament tot apunta a la crisi climàtica. L’observació del cel nocturn se’n beneficia, tot i la persistent entrada de núvols alts i la pols en suspensió per la manca de pluges. A més, ara es poden produir alguns efectes atmosfèrics curiosos com el que avui ens presenta l’amic i company Josep Emili Arias. L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim i aquest matí ha aconseguit fotografiar la forma de vas etrusc a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor.

Planetes

Mercuri és actualment un planeta matutí, observable prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix aquests darrers dies ha davallat molt i, a poc a poc, s’acosta a l’horitzó i a la direcció solar i, per tant, deixarà de ser visible a partir del dia 10. De fet, el 28 de febrer a les 9:52 el planeta estarà en l’anomenat punt de conjunció solar superior ja que Mercuri s’alinearà amb el Sol i se’n separarà només 1° 49´ . En aquell moment estarà en el seu punt més distant de la Terra a 1,37 unitats astronòmiques. Mercuri deixarà llavors de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Mart, Venus i Lluna en conjunció el 7 de febrer 2024 a les 7:15 h. Stellarium.

Venus continuarà essent el cos més brillant de cel de la matinada, exceptuant la Lluna. Mirant cap al sud-est a la matinada el podrem veure prop de l’horitzó.

El 7 de febrer cap a les 7 del matí Mart, Venus i una Lluna minvant molt fina es trobaran en conjunció sobre la constel·lació de Sagitari.

En passar els dies Venus continuarà davallant fins trobar-se la matinada del 22 de febrer amb el planeta Mart amb el que només se separarà 38´, un poc més d’una lluna plena, ja en la constel·lació de Capricorn.

22 de febrer 2024, 7:00 h. Conjunció de Venus i Mart, amb Venus a 0° 38´ al nord de Mart. Stellarium.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter

El planeta gegant continua sent el rei de la nit. En fer-se fosc ja guaita ben alt en direcció sud-oest. Per aquesta raó ja només serà visible durant la primera part de la nit.

La Lluna troba Júpiter la nit del 15 de febrer 2024. 20:00 h. Stellarium.

La nit del 15 de febrer podrem veure l’encontre entre una Lluna en quart creixent i Júpiter, amb una separació de només 3° 09´ en direcció de la constel·lació d’Aries.

Saturn

Aquest mes tenim la darrera oportunitat d’observar Saturn, el planeta dels anells. Guaiteu el cel oest 30 o 45 minuts després de la posta del Sol. Es presenta com un punt de llum tímid sobre l’horitzó oest-sud-oest. El planeta s’enfonsarà en les lluïssors solars cap a finals de mes i ja no serà observable després de l’ocàs. El 28 de febrer a les 22:15 Saturn s’alinearà amb el Sol, en el que s’anomena conjunció solar. Saturn passarà a només 1° 37´ del Sol.  Quasi al mateix temps, estarà en el punt més allunyat de la Terra a 10,71 ua. Saturn deixarà llavors de ser un objecte vespertí a ser un de matutí.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

La constel·lació de l’Ossa Major tal com es pot veure a ull nu. Till Credner. Wikimedia Commons.

Durant el mes de febrer la constel·lació de l’Óssa Major serà visible durant la major part de la nit mirant cap al nord-est de l’esfera celeste. El sistema estel·lar Mizar – Alcor és un sistema estel·lar doble-doble o múltiple visible a ull nu però realment espectacular vist amb un petit telescopi.

Pluges d’estels

El mes ens durà la pluja de meteors dels α-Centàurids. Mantenen una activitat meteòrica entre el 28 de gener i el 21 de febrer, amb el màxim el 8 de febrer. La taxa màxima d’objectes brillants és variable cada any però almenys se solen veure uns 6 meteors por hora en llocs foscs. És, per tant, una pluja dèbil. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per veure la pluja serà un poc abans de l’alba del dia 8, mirant cap al sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 16 de febrer. Se situarà a només 0° 31’, una distància al cel com un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 21:18 serà la màxima aproximació.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Febrer 03 00 18
Lluna nova Febrer 10 00 00
Quart creixent Febrer 16 16 01
Lluna plena Febrer 24 13 30

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim. Forma de vas etrusc o omega a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor. 3 de febrer de 2024 a les 8:10. Josep Emili Arias.

El cel de gener de 2024

0
Publicat el 2 de gener de 2024

Comença l’any 2024 amb temperatures de primavera. El cel nocturn ens mostra les constel·lacions de l’hivern, amb l’Orió presidint el firmament, però el fred dur que tenim associat al record d’aquelles sessions astronòmiques de fa dècades ja no hi és.

Les nits de gener permeten veure les constel·lacions més boniques del firmament. Orió, el caçador, amb els gossos Ca Major i Menor, el Taure i Geminis, mentre que cap a l’esquerra la gegantina constel·lació d’Auriga presenta tota la seua bellesa.

El planeta Júpiter continua sent el rei de la nit mentre que Saturn ja només es veu durant les primeres hores de la nit. Venus, ara acompanyat per l’esquiu Mercuri, alegra les matinades abans de l’eixida del Sol.

I com tots els mesos de gener, el dia 3 a les 01:38 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol. Llavors el nostre planeta s’hi trobarà a només 0,9833 unitats astronòmiques, és a dir uns 147 milions de quilòmetres.

Planetes

Mercuri es troba ara visible en la part sud-est del cel, una hora abans de l’eixida del Sol. El 10 de gener el planeta assolirà el punt més alt en el cel matutí, 21º sobre l’horitzó sud-est en la constel·lació d’Ofiuc. Dos dies més tard, el 12 de gener Mercuri arribarà a la major separació aparent del Sol, en el punt de màxima elongació oriental.

Venus encara brilla molt a l’horitzó sud-est, abans de l’albada però ha deixat de ser tant brillant com en les setmanes anteriors. El 8 de gener rebrà la visita de la Lluna a 5° 42´ al sud del planeta.

Mart, Mercuri, Venus i una Lluna minvant en el cel de l’albada el 9 de gener 2024 a les 7:30. Stellarium.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter és encara el rei de la nit i brilla ben fort en Aries. Present durant la primera part de la nit i gran part de la matinada, rebrà la visita pròxima d’una lluna en quart creixent el 18 de gener. Es produirà una conjunció de la Lluna i Júpiter, situant-se el nostre satèl·lit a només 2° 46´ al nord del gegant gasós.

Saturn, ja de capa caiguda, és troba ara mateix en Aquari i només és visible durant les primeres hores de la nit mirant cap al sud-oest i oest.  El 14 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Saturn, amb una fina Lluna  creixent a 2° 08´ al sud de Saturn.

Conjunció de Júpiter amb la Lluna, mentre Saturn ja davalla cap al sud-oest. 18 de gener 2024. 19:30 h. Stellarium.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar. La Lluna plena s’hi situarà ben prop la nit del 25 de gener per ajudar a trobar-lo.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

El Trio de Leo (M65, M66 i NGC 3628) en la constel·lació de Leo, estarà ben visible la major part de la nit. Caldrà un telescopi per veure-ho bé.

Finalment la galàxia Bode o M 81 en la constel·lació de la Ossa Major, és una bonica galàxia espiral. Necessites un telescopi per admirar la seua magnificència.

Pluges d’estels

Gener 04. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 4 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C / 1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Conjunció de la Lluna i les Plèiades el 20 de gener a les 20:00 h. Stellarium.

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 20 de gener. Se situarà a només 0° 45’, una mica més que un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Gener 04 04 31
Lluna nova Gener 11 12 58
Quart creixent Gener 18 04 53
Lluna plena Gener 25 18 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- La Lluna i Júpiter en el cel de la plaça de la Mare de Déu de València. 23 de desembre 2023. Enric Marco.

El cel de desembre de 2023

0
Aurora boreal capturada durant l’expedició Shelios 2023 des de Tasiusaq, Groenlàndia. Setembre 2023. F.F. Porredón. CC BY-NC 2.0 Deed.

Les nits es fan més llargues durant el mes de desembre però també més fredes. Això tan natural del fred no ho era tant fa uns dies. I això que finalment el 22 de desembre acabarà una tardor anormalment càlida i seca, sense pluges dignes d’aquest nom des de setembre i entrarem de ple en l’hivern.

Malgrat el fred i els núvols impertinents que senyoregen el cel sense compassió per als amants de les estrelles, aquests dies cal animar-se a admirar el cel nocturn. Desembre i també gener presenten les més belles constel·lacions del firmament, les més conegudes, les més fàcils de reconèixer. Només pondre’s el Sol i fer-se de nit podrem veure cap a l’est el gran rectangle del gegant caçador Orió, amb el seu cinturó triestel·lar característic. A la seua dreta, la V inclinada de la constel·lació de Taure, amb un estel rogenc en la punta inferior: Aldebaran. Al costat dret del toro trobarem una petita acumulació estel·lar, les Plèiades.

Constel·lació d’Orió, on es veu clarament l’estel Betelgeuse. Wikipedia Commons.

Com que tot caçador ha de tenir gossos de caça, als peus d’Orió podrem trobar-los formant uns grupets d’estels dèbils, Ca Major i Ca Menor, entre els quals destaca l’estel Sírius, la més brillant del cel nocturn.

Els planetes Júpiter i Saturn continuaran sent els reis de la nit. Saturn, tanmateix, ja al sud en fer-se de nit, es pondrà abans de la mitjanit.

Venus continuarà ben brillant al cel de la matinada. Mercuri, per contra, tornarà a veure’s cap a l’oest durant uns dies després de la posta de sol.

Cal destacar un fet extraordinari que ocorrerà la nit de l’11 al 12 de desembre. Serà quan l’asteroide (319) Leona eclipsarà durant uns 12 segons l’estrella Betelgeuse de la constel·lació d’Orió. L’observació acurada del fenomen pot ajudar a determinar la forma real de l’objecte celeste. D’això ja en parlaré més endavant però podeu obtenir més informació en aquest enllaç.

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. Començarà llavors oficialment l’hivern.

Mapa de la zona de la península Ibèrica on serà possible observar l’eclipsi de Betelgeuse per l’asteroide (319) Leona. Starblink.org

Planetes

Júpiter continua sent el rei de les nits durant el mes de desembre. Visible durant tota la nit i ben brillant a la constel·lació d’Àries és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, després de la Lluna. Una lluna creixent passarà a uns 2º pel nord del planeta la nit del 22 de desembre i permetrà, per si algú no el troba, assenyalar-lo de manera inequívoca.

El planeta dels anells, Saturn, situat a Aquari, es presenta aquest dies cap al sud en fer-se de nit i per tant, passada la mitjanit deixarà de veure’s en pondre’s. Una lluna en quart creixent s’hi situarà a uns 2º al sud la nit del 17 de desembre. D’aquesta manera serà fàcil trobar-lo al cel.

El planetes Júpiter i Saturn en el cel nocturn de l’11 de desembre de 2023 a les 18:30. Stellarium.

Venus continua embellint el cel de la matinada.  Mirant cap a l’est i unes dues hores abans de l’eixida del Sol el podrem veure ben alt al cel. Les matinades del 9 i 10 de desembre una lluna minvant se situarà prop del planeta per assenyalar-lo.

Mercuri

El planeta més esquiu ens tornarà a oferir els seus encants en veure’s per damunt de l’horitzó sud-oest. En ser Mercuri un planeta tan pròxim al Sol, des de la Terra sempre el veiem molt propet de la lluminària solar. Els millors moments d’observació son els dies en que s’assoleix la màxima separació del Sol, uns 27º. L’anomenada màxima elongació oriental del planeta ocorrerà el 4 de desembre i, per tant, durant aquest dies i els següents no heu de deixar passar l’oportunitat d’observar-lo.

Mercuri, amb una òrbita tan apegada al Sol, deixarà de veure’s ben ràpidament. A partir del 17 de desembre ja estarà tan pròxim al Sol que serà impossible la seua observació.

El planeta Mercuri durant el capvespre del 4 de desembre a les 18:00. S’ha dibuixat un tros de l’òrbita que segueix el planeta al voltant del Sol. Stellarium.

Pluges d’estels

El mes de desembre també és ric en pluja de meteors.

El màxim de la pluja de meteors Feonícids ocorre el 2 de desembre. Amb una activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, la taxa d’objectes observables és variable amb un màxim de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar la pluja ha estat identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Púpids-Vèlids és el 7 de desembre. L’activitat de la pluja va del 30 de novembre al 15 de desembre, amb una taxa màxima observable de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable de la pluja no ha estat identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Gemínids és el 14 de desembre. Amb una activitat entre el 4 i el 17 de desembre, la taxa màxima observable de 120 meteors per hora la converteix en una de les més actives de l’any, junt als Perseids d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Bòlid de la pluja dels Geminid.NASA/George Varros. Wikipèdia Commons.

El 23 de desembre serà el màxim de la pluja de meteors Úrsids. L’activitat de la pluja serà entre el 17 i el 26 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible des del vespre del 22 de desembre, sent el millor moment cap a l’alba del 23 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. El Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. El solstici d’hivern serà a les 4:27 del 22 de desembre.

La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Desembre 05 06 49
Lluna nova Desembre 13 00 33
Quart creixent Desembre 19 19 39
Lluna plena Novembre 27 01 33

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel de novembre de 2023

0

Finalment el potent anticicló pel qual hem tingut cel nocturn ras però polsós durant dies ens ha abandonat i ara no deixen de passar fronts atlàntics sense pluja però amb molt de vent. El ponent s’ha fet present al nostre país i sembla que durarà encara uns dies. Mentrestant la nebulositat és present i les observacions astronòmiques són difícils. Les constel·lacions hivernals, de mica en mica, ja venen prenent el seu lloc al cel nocturn però encara no les hem pogut admirar.De moment el dèbil Saturn i el potent Júpiter senyoregen el cel nocturn i, entre núvol i núvol, podem captar les seus belleses. Només amb uns bons prismàtics ja podem adonar-nos de la forma allargassada de Saturn a causa de l’anell així com dels satèl·lits de Júpiter. No deixeu d’intentar mirar-los. Això sí, haurien de recolzar-vos en alguna paret per evitar vibracions dels braços. Si disposeu d’un telescopi ja no us diré res perquè segur que ja els heu admirat.

Respecte a altres meravelles astronòmiques del mes, podreu ser testimonis de diverses conjuncions o aproximacions aparents de planetes i la Lluna i del bes del planeta Venus a la Lluna. I finalment no us perdeu la pluja d’estels dels Leònids del 18 de novembre, sempre interessant.

Planetes

Júpiter serà el rei dels planetes aquest mes. Serà el més brillant al cel i ben visible durant tota la nit. La raó d’aquest fet és que el primer de novembre Júpiter assolirà el punt més pròxim a la Terra, el perigeu, a només 3,98 unitats astronòmiques de nosaltres, uns 595 milions de quilòmetres. Però com que l’òrbita del planeta és lleugerament el·líptica, no serà encara el moment de l’oposició, el punt en que Júpiter, la Terra i el Sol es troben exactament alineats. Això ocorrerà dos dies més tard, el 3 de novembre.  Serà aleshores quan Júpiter se situarà just en la direcció oposada al Sol vist des de la Terra, és a dir, a 180º un de l’altre. Quan el Sol es ponga per l’oest, Júpiter eixirà per l’est. La brillantor serà màxima al cel (magnitud –2,9) i es veurà molt gran al telescopi (49,5 segons d’arc).

Júpiter i Saturn al cel nocturn del 24 de novembre de 2023 a les 19:00 h. Stellarium.

El 24 i 25 de novembre una lluna creixent avançada es trobarà en conjunció, a la màxima aproximació aparent, amb Júpiter, un fet que ens pot servir per assenyalar-nos la posició del planeta.

Saturn, molt més llunyà, es veu actualment molt dèbil al cel a la constel·lació d’Aquari, a l’oest de Júpiter. La nit del 20 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna amb Saturn que ens permetrà descobrir-lo al cel.

Si us agrada assumir reptes, potser us interesse saber que Urà també arribarà a la seua oposició el 13 de novembre. Serà, doncs, el millor moment per trobar aquest planeta llunyà, al límit de la visibilitat a ull nu (magnitud +5,8): cap a la mitjanit, amb uns prismàtics o un telescopi, busqueu el gegant en direcció sud, a mig camí entre Júpiter i les Plèiades, sense ser pertorbats per la Lluna que llavors estarà en una fase de nova.

Conjunció Lluna-Venus en detall. 9 setembre 2023. 6:00 . Stellarium.

Venus es veu actualment molt brillant al cel de la matinada mirant cap a l’est. La matinada del 9 de novembre una lluna minvant molt fina, prop de la Lluna nova, s’aproximarà al planeta. Una bella conjunció que s’ho val admirar i fotografiar. Un bon moment per veure-ho seria a partir de les 6 del matí, una hora abans de l’eixida del Sol. La lluna arribarà a tapar Venus a partir de les 11 h del matí però en ser de dia no serà visible a casa nostra.

Pluges d’estels

Novembre 05. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 8 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 5 de novembre. La taxa màxima observable serà de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 5, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 19 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable tota la nit del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 18. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 18 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 18, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

 

Pluja d’estels dels Leònids. Gran activitat del 27 novembre 1885, a partir d’un croquis fet a la Casbah de Tunis. M. Portanier. Wikimedia Commons.

La Lluna

Aquest mes sense superlluna. Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Novembre 05 09 37
Lluna nova Novembre 13 10 28
Quart creixent Novembre 20 11 50
Lluna plena Novembre 27 10 16

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Posta de Sol. Alberic, la Ribera Alta. 1 novembre 2023. Enric Marco.

2.-3.- Stellarium.

El cel d’octubre de 2023

0

Amb una calor immensa i un potent anticicló sobre Europa Occidental comença el mes d’octubre. Calor, fortes pluges. L’oratge està descontrolat i els culpables som nosaltres. El canvi climàtic ja no treu la poteta, sinó el cos sencer.

El potent anticicló permet nit tranquil·les per poder observar el firmament. La llàstima és que ara tenim una bella lluna plena que enllumena de manera natural el cel nocturn. Així que les observacions nocturnes estan ajornades fins la setmana que ve, amb el quart minvant lunar.

Ara Orió ja senyoreja la matinada a l’espera de l’assalt fins a la nit vespertina. El cel nocturn està presidit per tres potents llumeneres, a la primera part de la nit veurem Saturn i una mica després Júpiter. Més tard, prop de l’alba se’ns presenta el brillant Venus.

El mes d’octubre ens oferirà un petit eclipsi parcial lunar per a la nit del 28 d’octubre, poques hores abans del canvi d’hora.

Mentre el més menut dels planetes, Mercuri abandonarà el cel matutí en passar per darrere del Sol i ja serà possible veure’l després de la posta de Sol a final de mes.

Planetes

Els reis de la nit seran durant els pròxims mesos els planetes gegants, Saturn i Júpiter. A la posta del Sol ja podrem veure Saturn cap a l’est sobre la constel·lació de . Una mica més tard apareixerà Júpiter. Però així com el planeta dels anells es presenta com un llum dèbil al cel i es fàcil no reconèixer-lo, el planeta més gran té un llum immens, grandiós que fa molt difícil no notar la seua presència al cel. Per ajudar a trobar-los al cel nocturn la Lluna ens donarà una ma. La matinada del dia 2 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, a la separació mínima. El nostre satèl·lit es situarà a 3° 23´ al nord de Júpiter, en la constel·lació d’Àries.

A final de mes la Lluna tornarà a assenyalar els planetes. La nit del 24 d’octubre la Lluna se situarà al sud de Saturn en la constel·lació d’Aquari.

La matinada del 29 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció. La Lluna arribarà a estar a 3° 08´ al nord del planeta sobre Àries.

La Lluna prop de Saturn. Júpiter poc després de l’eixida per l’horitzó est el 24 d’octubre de 2023. Stellarium

Mercuri, que s’haurà pogut veure prop de l’horitzó est els primers dies del mes d’octubre uns minuts abans de l’alba, estarà en conjunció solar superior, és a dir alineat amb el Sol i passant per darrere d’ell, el 20 d’octubre. Llavors Mercuri deixarà de ser un objecte matutí i es convertirà en un vespertí. Però no el podrem veure bé, ben separat de l’horitzó oest, fins a mitjans de novembre vinent.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant de la matinada, competint amb Sírius, l’estel més brillant del cel. La matinada del 24 d’octubre Venus se situarà a la màxima elongació occidental, assolint així la major separació del Sol en la seua aparició matutina. Serà el moment en que el planeta es trobarà en el punt més alt del cel abans de l’alba. Dos dies abans, el 22, Venus estarà en dicotomia. Venus presentarà mitja fase, és a dir la mitat exacta del planeta es veurà enllumenada des de la Terra. El Sol, Venus i la Terra formaran llavors un triangle rectangle.

La Lluna prop de Venus el 10 d’octubre de 2023 a les 7:00. Stellarium

Pluges d’estels

Octubre 22. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 22 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Orió. Els residus deixats pel cometa 1P/Halley són els que provoquen aquesta pluja i el millor moment per observar-la serà la del capvespre del 21 d’octubre, fins a la matinada del 22. Pot ser que la presència de la Lluna cause una petita disminució d’esdeveniments.

Canvi d’hora

La nit del 28 al 29 d’octubre es farà el preceptiu canvi d’hora. A les 3 de la matinada es passarà directament a les 2. Així només estarem a 1 hora (UTM+1) per davant de l’horari solar.

Eclipsi parcial de Lluna

La nit del 28 d’octubre la Lluna plena fregarà lleugerament l’ombra de la Terra. Es produirà, per tant, un eclipsi parcial de Lluna. Al nostre país el tros enfosquit de la Lluna es trobarà a l’extrem inferior de la Lluna. Per observar el fenomen no cal cap instrument especial. Es pot veure a ull nu.  Si es disposa de càmera reflex amb zoom de 200-300 mm o superior podreu detectar els cràters lunars i fer una millor foto.

Seqüència de l’eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. Per a Barcelona és molt semblant. OAN.

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 26 d’octubre a les 5:01 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de  364 869 km, la grandària aparent de la Lluna plena de dues nits (28 octubre) més tard serà una mica més gran de l’habitual, amb una grandària angular de 32,3 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Octubre 06 15 48
Lluna nova Octubre 14 19 56
Quart creixent Octubre 22 05 29
Lluna plena Octubre 28 22 23

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- La Lluna plena fent funambulisme. 30 setembre 2023.  08:00. Torreta cablejat AT⚡️ parc industrial, de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). Josep Emili Arias Miñana. Amb permís.
2.- 3.- Stellarium.
4.- Eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. OAN.

El cel de setembre de 2023

0

L’últim mes de l’estiu comença i de mica en mica les constel·lacions estiuenques deixen pas a les tardorals. L’Escorpí s’amaga ben prompte mentre que els Peixos i la Balena, el monstre de la saga d’Andròmeda, guaiten per l’horitzó est passada la mitjanit.

Els planetes gegants Saturn i Júpiter es veuen cada vegada millor i a hores més assequibles mentre que Venus ja brilla en el cel de l’alba.

Dues o tres pluges d’estels no massa importants ens poden alegrar la nit sempre que busqueu un lloc fosc allunyat de les ciutats.

Tot té un final i l’estiu astronòmic també. Aquest acabarà oficialment el 23 de setembre. Serà el dia en que el Sol, en el camí aparent que segueix al cel per l’eclíptica, travessarà el cercle de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de tardor.

Finalment tornarem a tindre una superlluna a finals de setembre. Recordeu, però, que això només és un fenomen astronòmic sense cap transcendència sobre els humans.

La Lluna, Júpiter i Saturn en el cel del 7 de setembre de 2023 a les 3:30. Stellarium.

Planetes

Els planetes gegants Júpiter i Saturn ja llueixen resplendents en el cel cap a l’est i sud-est abans de la mitjanit. La seua brillantor i llum fixa els fa clarament distingibles del fons dels estels. Mentre que Saturn ja és visible en pondre’s el Sol, Júpiter ix per l’est a partir de les 23:15 a principis de mes i a les 21:15 a finals. Uns prismàtics agafats amb unes mans fermes o col·locats en un trípode ens permetrà observar els anells de Saturn i les petites llunes de Júpiter, com un collar de perles que l’acompanya.

Conjunció de la Lluna i Júpiter. Saturn cap al sud-est en la nit del 4 de setembre de 2023 a les 23:30. Stellarium.

Cal tenir en compte que Saturn presenta actualment l’anell amb molt poca inclinació així que potser la visió us sorprenga. L’anell quasi perpendicular a la línia de visió sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

La nit del 4 al 5 de setembre la Lluna passarà prop al nord del planeta Júpiter. Una bona ajuda per trobar-lo al cel. La Lluna també assenyalarà Saturn la nit del 26 al 27 de setembre, cosa que permetrà una millor identificació.

Saturn i la Lluna en conjunció la nit del 26 de setembre de 2023 a les 23:30. Stellarium.

Venus i Mercuri s’observen de matinada. El planeta Venus és l’objecte més brillant al cel a la matinada. A partir de les 5:30 el podreu veure eixir per l’horitzó est els primers dies del mes en la constel·lació de Leo mentre que a finals del mes eixirà abans, cap a les 4:30. El 18 de setembre Venus assolirà la brillantor màxima amb una magnitud astronòmica de  – 4,5 , durant l’aparició matutina.

Mercuri, per contra, sempre és més difícil de veure i només guaitarà per l’est a partir de les 6:30 durant la segona quinzena de setembre. El 22 de setembre el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó i també el punt de la màxima elongació oriental. Serà el moment de la màxima visibilitat del planeta. Teniu present que només serà observable durant 45 minuts abans que la lluïssor de l’alba enllumene el cel matutí.

Mercuri i Venus en el cel de la matinada del 22 de setembre de 2023 a les 6:30. Stellarium.

Pluges d’estels

Pluja de meteors α Aurígids. Primer de setembre. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim el primer de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja dels α Aurígids ha estat identificat com el cometa C / 1911 N1 (Kiess). El millor moment serà l’alba del 1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 28 de setembre a les 2:58 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de 359 899 km, la grandària aparent de la Lluna plena de la nit següent (28-29 de setembre) serà d’un 12-14% més gran, amb una grandària angular de 33,0 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Setembre 07 00 21
Lluna nova Setembre 15 03 39
Quart creixent Setembre 22 21 32
Lluna plena Setembre 29 11 57

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Cel estelat sobre el Roine és una pintura de Vincent van Gogh, realitzada cap a la fi de setembre de 1888, representant Arle a la nit, ciutat on llavors vivia el pintor. Tanmateix la posició d’aquesta constel·lació en aquest indret només és una representació artística, ja que  l’Ossa Major que se situa cap al nord de l’esfera celeste no està en la direcció del corrent del Roine (Sud-oest), com apareix al quadre. Musée d’Orsay, Paris

2.- 5. Stellarium.

El cel d’agost de 2023

0
Publicat el 1 d'agost de 2023

Arriba l’agost i, per fi, també el bon oratge per observar el cel. Encara que les temperatures estan desbocades i no et deixen dormir, el cel va arrasant-se per deixar veure les meravelles del cel nocturn de l’estiu. Les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí i Sagitari emmarquen la Via Làctia i ens deixen admirar nombroses nebuloses i cúmuls estel·lars que podem explorar fins i tot amb prismàtics. També les constel·lacions de Perseu, Andròmeda i Pegàs tenen les seues gràcies amagades que us invitem a descobrir.

El mes d’agost ens oferirà la bellesa dels planetes gegants Júpiter i Saturn, una vegada perduda la visió de Mercuri i Venus, devorats per la lluïssor solar. També podrem veure dues superllunes, el primer  i el 31 d’agost. No us perdeu les boniques vistes de la lluna plena eixint per la mar mirant a l’est, en el moment de la posta de Sol, a l’oest.

Finalment, enguany, la pluja d’estels dels Perseids pot ser realment espectacular en no haver pràcticament lluna al cel. Aprofiteu i busqueu un lloc ben fosc per aprofitar l’avinentesa.

Constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari amb la Via Làctia amb mig. S’aprecien la multitud d’objectes Messier, molts observables amb prismàtics. Stellarium.

Planetes

Els planetes interiors Mercuri i Venus s’han pogut veure durant el passat mes de juliol ben baixos a l’horitzó oest. Mercuri continuarà separant-se del Sol encara un dies més fins assolir el 3 d’agost el punt més alt en la seua aparició vespertina. Per contra, Venus desapareixerà de la vesprada/nit. El 13 d’agost Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir Venus s’alinearà amb el Sol, i arribarà així al final de la seua aparició vespertina. A partir del dia 14 serà ja un objecte matutí, ja que se situarà a la dreta del Sol. Caldrà veure’l llavors abans de l’alba per l’est.

Mart continua sent un punt brillant insignificant en la constel·lació de Leo. No tracteu de buscar-lo. Vindran dies millors.

Els planetes gegants encara s’han de veure de matinada. Saturn és més matiner ja que el podrem observar sortir del mar a partir de les 23:30. Amb telescopis menuts encara és un objecte petit amb un anell pràcticament vist de perfil. Busqueu telescopis més grans per gaudir-lo.  La nit del 3 d’agost la Lluna i Saturn estaran en conjunció en Aquari. El 30 d’agost la Lluna tornarà a situar-s’hi prop. Bons moments per trobar-lo al cel. El 27 d’agost Saturn estarà en oposició al Sol, és a dir alineat amb la Terra i el Sol. Quasi al mateix temps estarà en perigeu, punt més pròxim a la Terra. Comença la temporada d’observació astronòmica del planeta.

La nit del 3 d’agost la Lluna i Saturn estaran en conjunció en Aquari. 23:30. Stellarium.

Júpiter eixirà ja de matinada durant el mes d’agost. Situat a la constel·lació d’Àries eixirà per l’horitzó est a la 1:30 a principi de mes i a les 23:30 a finals. Es prepara, per tant, una tardor amb els planetes gegants al cel al capvespre. La nit del 8 d’agost la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, un prop de l’altre, amb la Lluna a uns 3° al nord del planeta. Bon moment per trobar-lo al cel.

La nit del 8 d’agost la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en Àries, un prop de l’altre, amb la Lluna a uns 3° al nord del planeta. Stellarium.

El cel de l’estiu

El cel nocturn d’aquests dies és especialment interessant ja que a banda de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari, de les quals ja he parlat més amunt, caldria també destacar les constel·lacions del triangle d’estiu, Lira, Cigne i Àguila, tractades en el mes de juliol passat. Un cas apart són les constel·lacions circumpolars de Cassiopea, Perseu i Andròmeda. Entre les dues primeres no ens hem de perdre el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu, una nit ben fosca.

Pluges d’estels

Agost és també el moment de la més famosa i intensa, a vegades, pluja d’estels dels Perseids. El 2023 serà un any excel·lent per observar-les ja que el màxim es produirà tres dies abans de la lluna nova (el noviluni tindrà lloc el 16 d’agost). La màxima activitat de la pluja està prevista entre els dies 12 i 13 d’agost. Afortunadament, la fina lluna decreixent oferirà excel·lents condicions per a l’observació durant tota la nit. La taxa màxima observable podria arribar a ser de 150 meteors per hora, sempre que ens desplacem a un indret lliure de contaminació lumínica. El radiant, o zona del cel d’on semblen provindre els meteors,  es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. Així que els meteors no seran visibles fins que la constel·lació no isca en direcció nord-est a partir de les 1:00 h. El cos celeste responsable de la pluja dels Perseids s’ha identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle.

La Lluna

Aquest mes tenim dues superllunes. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

La primera superlluna serà el primer d’agost. La distància a la Terra serà llavors de 357 505 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,4 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 11,5 hores després, el 2 d’agost, la Lluna estarà en el perigeu, punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

La segona superlluna serà la nit del 31 d’agost. Lluna plena del 31 d’agost a 357 313 km i una grandària angular de 33,4 minuts d’arc amb el perigeu unes hores abans, el 30 d’agost.

Així que tindrem dues llunes plenes a l’agost, el primer d’agost i el 31 d’agost. Aquest fet, no tan estrany, els nord-americans li solen dir lluna blava.

Espereu l’eixida de la Lluna per la mar que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Agost 01 20 31
Quart minvant Agost 08 12 28
Lluna nova Agost 16 11 39
Quart creixent Agost 24 11 57
Lluna plena Agost 31 03 35

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Durant vuit dies cada juny, els visitants i residents del parc del Gran Canyó del Colorado exploren les meravelles del cel nocturn a la vora sud del parc nacional del Grand Canyon amb la Tucson Amateur Astronomy Association i a la vora nord amb el Saguaro Astronomy Club de Phoenix.

Astrònoms aficionats de tot el país ofereixen voluntaris la seva experiència i ofereixen programes d’astronomia nocturns gratuïts i visualització gratuïta amb telescopis. NPS/M.Quinn. 7 de juny de 2016, 20:28:09

2.- 4  Stellarium.

El cel de juliol de 2023

0

Finalment ha arribat l’estiu i és nota la calorada del  principi del mes de juliol. L’oratge s’ha estabilitzat encara que massa vegades els núvols ens amaguen els nostres objectes celestes més estimats. Ara, si el cel es manté seré, podrà començar de veritat la temporada d’observacions celestes. Però per aprofitar-la bé caldrà cercar indrets més foscos ben lluny de la ciutat. L’experiència de veure un cel no contaminat és impagable. Allunyeu-vos de la costa i trobareu cels nocturns meravellosos i el reencontre amb la Via Làctia.

Aquest estiu s’estan preparant nombroses activitats per gaudir sota la llum de les estrelles. Us recomane Reta 2023, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics, que es farà a Arcos de la Salinas, comarca de Gúdar-Javalambre, Aragó. Del 21 al 23 de juliol ens reunirem al complex de divulgació astronòmica Galàctica per parlar de telescopis, d’observacions i per refermar amistats reals i virtuals.

Ah! El 6 de juliol de 2023 a les 22:06 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita al voltant del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0167 unitats astronòmiques del Sol. Aquest és el punt més allunyat entre la Terra i el Sol. Això és un missatge per a la gent que encara creu que l’estiu arriba a l’hemisferi nord perquè estem més prop del Sol! L’estiu és conseqüència de la inclinació de l’eix de la Terra!

Planetes

Aquest mes hi ha una certa espera dels grans planetes Júpiter i Saturn que es veuran a hores vespertines en els pròxims mesos. Ara cal conformar-se amb els planetes Venus i Mart amb l’arribada sobtada de Mercuri.

El primer de juliol Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Això significa que el planeta ara mateix està passant per darrere del Sol a només 1° 16´d’aquest. I si abans era un planeta matutí, que era visible abans de l’eixida del Sol (a la dreta del Sol) a partir d’avui passarà  a ser un objecte vespertí, visible després de la posta del Sol (a l’esquerra del Sol) . En aquest moment, Mercuri a 1,33 unitats astronòmiques de la Terra.

Mercuri prop de l’horizó amb Venus i Mart prop d’una fina lluna creixent. 19 juliol 2023, 21:45. Stellarium.

En la segona quinzena del mes de juliol ja podrem veure el sempre esquiu planeta ben prop de l’horitzó acompanyant Venus i Mart.

Venus és encara l’objecte més brillant del cel vespertí. A la posta de Sol el podem trobar sense dificultat ben alt al cel, prop de Mart i de l’estel Regulus de la constel·lació del Lleó. Tanmateix el seu reialme s’acaba. La darrera setmana de juliol ja estarà molt baix a la posta del Sol. A poc a poc s’anirà submergint en la lluïssor solar per reaparèixer en les pròximes setmanes com a planeta matutí. El 9 de juliol Venus assolirà la major brillantor en l’aparició vespertina de l’any 2023. S’espera que arribe a una magnitud de -4,5.

Mart, sense pena ni glòria, ben lluny de la Terra llueix com una dèbil estrella en la constel·lació del Lleó. Esperarem noves glòries.

Mart, Regulus i Venus a la posta de Sol del 12 de juliol del 2023 a les 22:15. Prop es troba el planeta nan (2) Pal·les. Stellarium.

Les veritables joies nocturnes seran els planetes gegants Júpiter i Saturn. La llàstima és que encara caldrà esperar a la matinada per admirar-los mirant cap a l’est. Saturn serà més matiner i eixirà per dalt de l’horitzó est a partir de la 1 de la matinada a principis de mes i a partir de les 23 hores a finals.

Júpiter, per contra, està més retardat i fins a les 2 o les 3 de la matinada no es deixarà veure mirant cap a l’est.

Un bon pla per a l’estiu és esperar la seua sortida per l’horitzó marí. Els planetes gegants, ben brillants, clarament visibles enfront de les estrelles eixint per la mar oferiran un espectacle sublim.

Júpiter i Saturn en el cel de matinada cap a l’est del 24 de juliol de 2024 a les 3:00. Stellarium.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capriconi nous deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

L’Escorpí, Sagitari i l’Àguila en el cel de l’estiu. 12 de juliol 2023 a els 22:15. Stellarium.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluja d’estels

Pluja de meteors Piscis Austrínids. Màxim el 29 de juliol. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 29, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aqueixa pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors α Capricòrnids. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tenim superlluna. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

El 3 de juliol serà Lluna plena. La distància a la Terra serà llavors de 361 907 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,0 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 35 hores després, el 5 de juliol a la matinada, la Lluna estarà en el perigeu,  punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

Espereu l’eixida de la Lluna que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juliol 03 13 38
Quart minvant Juliol 10 03 48
Lluna nova Juliol 17 20 31
Quart creixent Juliol 26 00 07

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Nit estrellada a l’Everest. Els campaments són visibles a la carena nord-est al Camp IV. Altres llums visibles gairebé exactament al “Primer Pas” al llarg de la cresta d’aquesta foto, presumiblement una empenta del cim en curs. El mirador és des del camp base nord / zona del campament turístic al Tibet mirant cap al sud. També és visible el cúmul estel·lar Omega Centauri. Wikimedia Commons.
2.- 5  Stellarium.

El cel de juny del 2023

0
Publicat el 1 de juny de 2023

El mes de juny comença malament ja que el cel no ens ha donat treva. Aquests darreres dies només ens han ofert cels lleganyosos, en els que els núvols alts dominen les altures i no ens deixen veure l’univers. Massa vegades també han aparegut tempestes, núvols grossos que presagien una nit de trons i de terror. Ja sabeu que en el meu petit país la pluja no sap ploure.

Quan escampe la boira i la mala maror tornarem a veure les estrelles. Mentrestant Venus, la bella, continua brillant ben alt en el capvespre valencià.

Planetes

El planeta Mercuri és actualment un planeta matutí. Caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’l ben petit ben prop de l’horitzó una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de juny serà quan podrem veure el planeta a la màxima altura en el cel matutí. Aprofiteu, doncs, aquests primers dies del mes per trobar-lo. El 4 de juny, Mercuri en veurà en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Finalment la nit del 16 juny, es produirà una conjunció de Lluna i Mercuri, passant la Lluna a 4° 18´ al nord de Mercuri. Bon moment per trobar-lo al cel amb l’ajuda de la Lluna.

El planeta Saturn es visible a la matinada mirant cap a l’est. A final de mes eixirà per damunt de l’horitzó després de la una. Per tant, el seu bell anell ens alegrarà les nits de l’estiu que ja s’acosta. La nit del 9 juny, la  Lluna passarà només a 2° 58´ al sud de Saturn. Bon moment per trobar-lo.

Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.

El planeta Mart es troba actualment molt lluny de la Terra de manera que amb el telescopi se’n poden veure ben pocs detalls. Tanmateix el seu color rogenc el delata. Aquest mes ens oferirà una bona oportunitat per aconseguir una bona imatge astronòmica ja que la nit del 2 al 3 de juny, al voltant de la mitjanit, el planeta travessarà el cúmul del Pesebre, també conegut per M44, situat enmig de la constel·lació de Càncer. Mart passarà a només 10,4 minuts d’arc del centre del cúmul. El fenomen només serà visible de les 22:00 del 2 juny fins al 00:30. del 3 juliol, ja que més tard Mart i el cúmul es ponen per l’oest.

El planeta Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel, llevat del Sol i la Lluna. Encara es troba bastant alt al cel del capvespre. La nit del 4 de juny Venus es trobarà en dicotomia. el planeta estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. I com li passà a Venus fa uns dies, la nit del 14 de juny Venus farà un acostament al cúmul obert M44, passant a només 47,9 minuts d’arc d’aquest, enla constel·lació de Càncer. Bon moment fotogràfic.

Aquest nit del 4 de juny, serà el moment de màxima elongació oriental del planeta. Venus aconseguirà la seua major separació del Sol en la seua aparició vespertina.

Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.

Pluja d’estels

Màxim 11 juny. Pluja de meteors Ariètids. Activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 11, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste .

Màxim 27 juny. Pluja de meteors Boòtids de juny. Activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del vespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Solstici d’estiu

Finalment el 21 juny a les 15:57 el Sol se situarà en el punt més al cel, a 23º 27′ per damunt de l’equador celeste, és a dir a uns 72º d’altura en les nostres latituds. Serà el moment del solstici d’estiu. La primavera acaba i torna l’estiu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juny 04 04 41
Quart minvant Juny 10 20 31
Lluna nova Juny 18 05 38
Quart creixent Juny 26 08 50

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Es prepara una nit tempesta sobre l’Aula d’Astronomia. 12 de maig 2023. Enric Marco.
2.- Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.
3.- Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.

El cel de maig de 2023

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Ja som al darrer mes complet de la primavera. El cel ha deixat enrere els núvols i s’entreveuen clarament els estels i els planetes. Una nova temporada d’observació estival s’albira a l’horitzó. Sortirem a admirar la Via Làctia, Saturn i Júpiter per les zones fosques valencianes i aragoneses.

El planeta que domina aquests dies el cel del capvespre és Venus que assolirà aquest mes la màxima altura mirant cap a l’oest. Mart, ben dèbil a la seua esquerre, es fa difícil de veure.

Per admirar els planetes gegants caldrà aixecar-se ben d’hora. Júpiter i Saturn brillen en les hores prèvies a l’alba mirant a l’est.

Planetes

Mercuri es troba en conjunció solar, és a dir passant molt prop del Sol. Serà, per tant inobservable. Ha deixat de ser un objecte vespertí per passar a ser matutí. A partir del dia 20 de maig començarà a veure’s entre les primeres llums del dia sota el planeta Júpiter. El 29 de maig, Mercuri assolirà la seua major elongació a l’oest. Per tant Mercuri tindrà aquest dia la seua major separació del Sol, visible abans de l’alba.

Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn després de la Lluna. Continua separant-se de la direcció solar fins que el capvespre del 26 de maig arribarà a la màxima altura en direcció de la constel·lació de Gèminis. Es trobarà a 31º d’altura i 45º de separació del Sol, cosa que fa farà que el planeta siga visible durant unes 3 hores després de la posta del Sol.

El 23 de maig tindrem una conjunció d’una fina Lluna creixent i de Venus a una separació de només 2° 12′. Bon moment per fer-hi una bonica foto com la que vaig fer el passat 22 d’abril des de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.

Mart és ara mateix un petit punt brillant en la constel·lació de Cancer. El 24 de maig, després de la posta de Sol, podrem admirar la conjunció de la Lluna i el planeta, amb la Lluna a 3° 45´ al nord de Mart. El parell d’objectes celestes seran visibles, juntament amb Venus, al capvespre.

Júpiter és ara mateix un planeta matutí. Es podrà veure clarament entre les primers llums del dia a partir del 12 de maig mirant cap a l’est. Poc a poc anirà separant-se del Sol i serà més fàcil observar-lo. Per trobar-lo més fàcilment la matinada del 17 de maig la Lluna i el planeta estaran en conjunció arribant a estar la Lluna a 0° 47´ al nord de Júpiter.

Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.

Saturn és un planeta matutí que ja es troba ben alt al cel en el moment de l’eixida del Sol. Al final de mes ja serà visible per l’est a les 3 de la matinada. A l’estiu segur que serà el rei de la nit.

Pluja d’estels

El 6 de maig és el màxim de la pluja de meteors η-Aquàrids. L’activitat de la pluja és entre el 19 d’abril al 28 de maig. La taxa màxima observable des d’un lloc fosc es preveu que serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte origen de la pluja és el cometa 1P/Halley. Tanmateix la llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Eclipsi penombral de Lluna

El 5 de maig a partir de les 19:14 la Lluna plena fregarà l’ombra de la Terra.  El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una mica ja que sols entrarà en la penombra de la Terra.

El màxim serà a les 21:23 i l’eclipsi acabarà a les 23:32. No espereu la típica lluna rogenca dels eclipsis totals. L’enfosquiment serà lleu i potser ni us n’adoneu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 05 19 33
Quart minvant Maig 12 16 28
Lluna nova Maig 19 17 54
Quart creixent Maig 27 17 22

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Una fina Lluna creixent i el planeta Venus observats des de la plaça de Catalunya, Barcelona el capvespre del 22 d’abril de 2023. Enric Marco.
2.- Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.
3.-Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.
4.- Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.
5.- Eclipsi penombral de la Lluna. 5 de maig de 2023. Observatorio Astronómico Nacional.

El cel d’abril de 2023

0
Publicat el 1 d'abril de 2023

Les temperatures s’enfilen en els darrers dies de març i el primer d’abril mentre els camps s’omplen de color i d’olor malgrat la sequera. La flaire excelsa de la flor de taronger acaramulla les narius del goig de viure. El cel ja llueix ben blau encara que els núvols alts no ens el mostren totalment. És la primavera finalment estenent les ales per a tothom. Gaudim-la eixint al camp, al bosc, tant de dia com de nit per admirar les estrelles.

Aquest mes els grans planetes ja han deixat de ser els reis de la nit. Ara els petits planetes els han substituts com a fars nocturns. Podrem admirar Venus ben brillant a poqueta nit, mentre que Mart, ben alt al cel nocturn es passeja per la constel·lació dels Bessons. Però fixem-nos en Mercuri, sempre tan esquiu, que farà una entrada triomfal al capvespre.

Els planetes gegants

Júpiter ja fa uns dies que ha deixat de ser visible i la seua direcció al cel s’acosta cada vegada més a la direcció solar. De fet l’11 d’abril, Júpiter en trobarà alineat amb el Sol, el que s’anomena en conjunció solar. El major dels planetes passarà a 1° 03′ de separació angular del Sol. Al mateix temps estarà en apogeu, la separació major a la Terra, a una distancia de 5,95 ua.

Saturn i la Lluna minvant abans de l’eixida del Sol el 16 d’abril a les 6:30 h. Stellarium.

Per altra banda, Saturn només serà observable a la matinada, unes hores abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est. El 16 d’abril a la matinada la Lluna minvant estarà en conjunció amb Saturn, a 3° 29´ en la constel·lació d’Aquari.

Els planetes interiors

Com ja he dit, la joia de la nit estarà a càrrec dels planetes interiors. Mart, que no és un planeta interior però en algun lloc l’he de consignar en aquest post, romandrà alt al cel movent-se pels Bessons. El seu color rogenc el fa fàcil de trobar però cada vegada serà més dèbil en allunyar-se més i més de la Terra.

Mercuri i Venus al capvespre de l’11 d’abril de 2023 a les 21:00 h. Stellarium.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, amb permís de la Lluna. És ben visible i fàcil de trobar al cel del capvespre, ben alt al cel mirant cap a l’oest. Hi romandrà i anirà guanyant altura al llarg del mes i, per tant, amb més hores de visibilitat. El 23 d’abril la Lluna s’hi situarà ben prop a només 1° 18´ al nord de Venus.

Mercuri, però, serà aquest mes “l’estrella” del firmament. Aquests dies ens oferirà la millor aparició de l’any al cel del capvespre. Els primers dies d’abril el veurem com un petit punt brillant al cel cap a l’oest-nord-oest prop de l’horitzó. Però anirà guanyant altura en passar els dies fins que el capvespre de l’11 d’abril el veurem a la seua màxima elevació. A partir de llavors, baixarà ràpidament en passar els dies. Cal començar a mirar-lo uns 30 minuts després de la posta de Sol però no serà visible més enllà d’una hora ja que es pondrà ràpidament. Imprescindible que l’observeu amb un horitzó lliure d’obstacles com ara muntanyes, arbres o edificis en direcció cap a l’oest.

Posició de Mercuri durant el mes d’abril al cel del capvespre. Planétarium Rio Tinto Alcan (Marc Jobin)

Pluja de meteors

El 23 d’abril serà el màxim de la pluja de meteors dels Lírids. L’activitat de la pluja es troba entre el 16 i el 25 d’abril mentre que la taxa màxima observable des d’indrets ben foscos s’espera que siga d’uns 18 meteors per hora. El radiant, o zona del cel d’on semblen vindre els meteors, es troba en la constel·lació de la Lira. El responsable de la pluja sembla ser el cometa C/1861 G1 (Thatcher). El màxim serà visible des del vespre del  22 fins a l’alba del dia 23, mirant cap al nord-est de l’esfera celeste.

Cel nocturn del 23 d’abril del 2023 ales 22:00 h. Seran visible Mart en els Bessons mentre que la Lluna estarà en conjunció amb Venus. Stellarium.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Abril 06 06 34
Quart minvant Abril 13 11 11
Lluna nova Abril 20 06 13
Quart creixent Abril 27 23 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Lluna en quart creixent des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 27 de gener 2023. Enric Marco.
2.- Saturn i la Lluna minvant abans de l’eixida del Sol el 16 d’abril a les 6.30 h. Stellarium.
3.- Mercuri i Venus al capvespre de l’11 d’abril de 2023 a les 2100. Stellarium.
4.- Posició de Mercuri durant el mes d’abril al cel del capvespre. Planétarium Rio Tinto Alcan (Marc Jobin).
5. Cel nocturn del 23 d’abril del 2023 ales 22:00 h. Seran visible Mart en els Bessons mentre que la Lluna estarà en conjunció amb Venus. Stellarium.

El cel de març de 2023

0
Publicat el 5 de març de 2023

De mica en mica deixem enrere les fredorades de l’hivern i arriben dies més càlids i cels més blaus i clars. La primavera ja guaita el cap a finals del mes i les observacions del cel ja seran més fàcils i còmodes.

Després de l’interessant conjunció dels planetes Júpiter i Venus en el cel del capvespre dels últims dies de febrer i els primers de març, els planetes ja van deixant el cel durant la primera part de la nit. Només Mart, ben alt al cel i Venus ben brillant prop de l’horitzó oest ens poden alegrar una mica.

Planetes

El cel del capvespre dels últims dies de febrer i dels primers de març ha estat una festa. Mentre que Venus anava ascendint en altura de dia en dia, Júpiter anava baixant i aproximant-se al Sol. Les imatges de la conjunció de tots dos han estat espectaculars. El segon dia de març els astres es creuaren i ara ràpidament Júpiter perd altura i ja no serà visible a partir de finals de mes.

La Lluna s’unirà al duet planetari del 22 al 24 de març. El dia 22, localitzeu la fina lluna creixent sobre l’horitzó occidental uns 45 minuts després de la posta de sol; també podreu veure el planeta Júpiter just a sota i a la dreta de la Lluna ben prop de l’horitzó. Cerqueu un horitzó oest lliure d’obstacles. El 23 de març al vespre, la lluna estarà per sota de Venus, mentre que al vespre següent, el 24, la Lluna descansarà sobre el brillant planeta.

Abans d’acomiadar-se finalment, Júpiter tindrà encara un encontre breu amb el planeta Mercuri el 27 i 28 de març, pocs minuts després de la posta de sol, cap a l’oest.

Saturn ja és plenament un objecte matutí. Cal matinar per veure’l un hora abans de l’eixida del Sol en direcció cap a l’est.

Només Mart continua present al cel nocturn, ben alt al cel en la constel·lació d’Auriga.

Cel del capvespre del 24 de març del 2023 a les 20:30. Stellarium.

Pluja de meteors

El 15 de març serà el màxim d’una pluja de meteors moderada: la pluja dels γ-Normíds. Mentre que la pluja serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, s’espera que el màxim s’esdevinga en les primeres hores del 15 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Norma. Tanmateix la presència d’una Lluna minvant i la proximitat del radiant a l’horitzó en faran difícil l’observació.

Arribada de la primavera

Finalment l’hivern acabarà el 20 març a les 22:24. El Sol, en el seu camí sobre l’eclíptica, travessarà el pla de l’equador. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Març 07 13 40
Quart minvant Març 15 03 08
Lluna nova Març 21 18 24
Quart creixent Març 29 04 32

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.
2.- Cel del capvespre del 24 de març del 2023 a les 20:30. Stellarium.
3. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist sobre la segona cúpula de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.

El cel de febrer de 2023

0

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Panorama celeste del 27 de febrer de 2023 a les 20:00 h. D’esquerra a dreta veurem Mart, la Lluna, Júpiter i Venus. Punxa la foto per ampliar-la. Stellarium.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Doble conjunció entre la Lluna i Júpiter i Saturn. 22 de febrer de 2023 a les 20:00. Stellarium.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

Conjunció entre Júpiter i Venus. 28 de febrer 2023 a les 20:00. Stellarium.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Posicions del cometa C/2022 E3 (ZTF) en el cel estrellat entre el 14 de gener i el 16 de febrer de 2023. Wikimedia Commons.
El cometa C/2022 E3 (ZTF) en l’Óssa Major la matinada del 28 de gener del 2023 des del Big History i l’observatori La Cambra en Aras de los Olmos . Joanma Bullón.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Febrer 05 19 28
Quart minvant Febrer 13 17 01
Lluna nova Febrer 20 08 06
Quart creixent Febrer 27 09 06

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

El cel de gener de 2023

0
Publicat el 2 de gener de 2023

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

Mart, Júpiter, Saturn i Venus en el cel de gener. 17 gener 2023. 18:30. Stellarium.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Conjunció entre Mart i la Lluna. 31 gener 2023. 3:00. Stellarium.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Carta celeste que mostra la localització del cometa C/2022 E3 ZTF en gener 2023. Pete Lawrence.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 07 00 07
Quart minvant Gener 15 03 10
Lluna nova Gener 21 21 54
Quart creixent Gener 28 16 19

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).