Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: El cel del mes

El cel de maig de 2025

0
Publicat el 3 de maig de 2025
Nova imatge de la galàxia Sombrero, o Messier 104, presentada per commemorar els 35 anys del Telescopi Espacial Hubble. NASA/ESA.

El mes de maig comença amb núvols, reblits de pols sahariana, que pinten el cel diürn d’un color gris groguenc i el nocturn empastifen les estrelles. Així que l’accés al cel és de moment difícil. A més amb l’horari d’estiu es fa més tard de nit. Anem de cap a l’estiu, sense fred a la nit però observacions passada la mitjanit.

Planetes

Els planetes ens van abandonant poc a poc en el cel del capvespre. Venus, Mercuri i Saturn ja fa setmanes que passaren la conjunció solar i ara s’han de veure a la matinada. Només ens queden Júpiter i Mart que davallen cap a l’oest cada dia que passa. Sembla que no tindrem planetes visibles durant la primera part de la nit durant juliol i agost.

Júpiter és el planeta més gran i el primer que ens deixarà la darrera setmana de mes. Actualment es troba entre les banyes de Taure, ben prop de la constel·lació d’Auriga.

Júpiter i Mart al capvespre del 5 de maig de 2025 a les 21:30. Stellarium.

Més amunt podrem trobar el planeta Mart actualment situat junt al centre de la constel·lació de Cancer. La nit del 5 de maig podrem observar la conjunció o aproximació del planeta al cúmul estel·lar obert M44 o el Pesebre. Mart passarà a tan sols 37,6 minuts d’arc del cúmul. Un bon objectiu per observar i fotografiar.

Unes hores abans, la nit del 3 al 4 de maig, en direcció de la constel·lació de Càncer,  una lluna creixent visitarà el planeta. Serà una conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna a 2° 04´ al nord de Mart.

Conjunció de Mart i M44 la nit del 5 de maig de 2025. Stellarium.

Al final de mes retornarà temporalment Mercuri al cel del capvespre. El 30 de maig  Mercuri estarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 0° 34´ del Sol. Significa per que passarà per darrere del Sol però un mica per damunt d’ell. Així que en aquest moment el planeta estarà al punt més distant de la Terra, a 1,32 ua. A partir d’aleshores Mercuri deixarà de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Una hora abans de l’alba seran visibles en direcció a l’est els altres planetes, Venus, més brillant i més baix i Saturn, molt dèbil i més alt. Del 22 al 24 de maig una lluna minvant es passejarà entre els planetes ajudant a reconèixer-los. La matinada del 23 la Lluna es situarà en els dos planetes formant un trio còsmic. Bon moment per observar-los.

Venus, Lluna, Saturn observats cap a l’horitzó est poc abans de l’alba el 23 de maig 2025 a les 5:30. Stellarium.

Com a curiositat el 6 de maig a les 8:09 el Sol passarà sobre l’equador del planeta Saturn. Serà el moment de l’equinocci de Saturn i el canvi d’estació.

Fets notables

L’òrbita de la Lluna és el·líptica i, per tant, hi ha moments en que el nostre satèl·lit es troba més lluny de la Terra, l’apogeu, i es veu més petita i d’altres en que es troba més prop, el perigeu, i la veiem més grossa. Això ja ho vaig explicar fa anys en aquest bloc, en l’article La Lluna canvia de grandària. Allí ho vaig explicar amb fotos preses de dues llunes plenes de mesos diferents.

Aquest mes resulta que la Lluna en apogeu coincideix amb la lluna plena i en perigeu en la nova. No puc fer foto de la lluna nova però ací baix teniu les dades de les respectives grandàries aparents i distàncies al centre de la Terra. Podeu veure com la distància varia en uns 50000 km i la grandària en 2 minuts d’arc.

• Maig 11, 02.46. La Lluna en apogeu. Distància geocèntrica 406 228 km. Grandària angular de la Lluna: 29,4 minuts d’arc.
• Maig 12, 18.55. Lluna Plena. Distància geocèntrica 405 256 km. Grandària angular de la Lluna: 29,5 minuts d’arc.

• Maig 26, 03.33. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 988 km. Grandària angular de la Lluna: 33,4 minuts d’arc.
• Maig 27, 05.03. Lluna Nova. Distància geocèntrica 358 993 km. Grandària angular de la Lluna: 32,5 minuts d’arc.

Pluges d’estels

Pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, serà observable al capvespre del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Maig 04 15 52
Lluna plena Maig 12 18 55
Quart minvant Maig 20 13 59
Lluna nova Maig 27 0503

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel d’abril de 2025

0
Publicat el 2 d'abril de 2025
Les galàxies espirals M101 en el centre i NGC5477 en la part inferior de la imatge. 31 de març 2025. SeeStar. Enric Marco.

Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.

Planetes

Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.

Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.

El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.

El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.

Mart en conjunció amb la Lluna i Júpiter. 5 d’abril 2025 a les 21:00. Stellarium.

Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.

La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.

El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.

L’Estació Espacial Internacional a l’esquerra, prop de l’horitzó, Mercuri i Venus i Saturn en conjunció. 29 d’abril 2025 a les 6:30. Stellarium.

A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.

Fets notables

La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.

La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.

Lluna de 3 dies des de l’Aula d’Astronomia. Primer d’abril 2025. Enric Marco.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Abril 05 04 15
Lluna plena Abril 13 02 22
Quart minvant Abril 21 03 36
Lluna nova Abril 27 21 32

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

El cel de març de 2025

0
Publicat el 1 de març de 2025
Posta de Sol a l’Albufera des de la Gola de Pujol. 21 de març 2023. Enric Marco

Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.

Planetes

Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.

El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli.  A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.

El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Alineació dels planetes del mes de març 2025. D’esquerra a dreta Mart, Júpiter, Venus i Mercuri. 2 de març 2025 a les 19:20 h. Stellarium.

Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Conjunció de la Lluna amb Mart la nit del 8 al 9 de març 2025. Stellarium.

Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena.  La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.

De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.

Eclipsi de Lluna (14 de març)

Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.

Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra,  la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.

Eclipsi de Sol (29 de març)

Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.

Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar  un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.

L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.

Pluges d’estels

Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.

Fets notables

El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Març 06 17 32
Lluna plena Març 14 07 54
Quart minvant Març 22 12 30
Lluna nova Març 29 11 58

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic. Els gràfics dels eclipsis són de l’Observatori Astronòmic Nacional.

El cel de febrer de 2025

0
Nebulosa de la Roseta en Monoceros. 31 gener 2025. Seestar. Enric Marco.

El mes de febrer comença amb pluja però sembla que la pròxima setmana s’esperen algunes nits de cel ras per poder observar el cel. I això és una sort ja que no sempre és possible veure els estels en un món ple de llums artificials a la nit i cada vegada més nuvolós.

Durant el mes de febrer continuarem observant la mal anomenada alineació dels planetes. Tindrem la sort de poder-los observar durant les nits de febrer tot seguint la línia de l’eclíptica, la majoria a ull nu i dos (Urà i Neptú) amb ajuda telescòpica.

Planetes

L’esquiu planeta Mercuri es troba ara mateix en la direcció del Sol per la qual cosa és impossible veure’l. De fet, el 9 de febrer a les 13:19 Mercuri es trobarà exactament alineat amb el Sol, en l’anomenada conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 2° 02’ del Sol. Però com que el pas és per darrere del Sol, en aquest moment el planeta es trobarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 1,39 unitats astronòmiques. A partir d’aquest dia, Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per esdevenir un de vespertí.

Així que el planeta podrà veure’s a final de mes com a astre vespertí però ben a prop de l’horitzó oest.

El 25 de febrer al capvespre Mercuri es trobarà en conjunció amb Saturn. Mercuri estarà a 1° 39´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Molt difícil de veure ja que Mercuri estarà molt baix en un cel encara brillant després de la posta de Sol.

Cel del 7 de febrer 2025 a les 19:00. Es veuen tots els planetes i la Lluna. Stellarium.

Venus és ara mateix el més brillant dels planetes. Ben alt i visible cap a l’oest, el podrem observar durant unes dues hores després de la posta del Sol. Amb telescopi podreu veure com no presenta una forma circular sinó que mostra una fase com la Lluna, senyal que es troba entre el Sol i la Terra i que la llum del Sol li arriba per la dreta i que, des del nostra visió des de la Terra, la part de l’esquerra queda a les fosques.

El capvespre del primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb una fina Lluna creixent, amb el nostre satèl·lit a 2° 20´ al sud del planeta, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El 16 de febrer Venus assolirà la seua màxima lluentor. Durant el dia 16, Venus brillarà intensament amb una magnitud de -4,6 en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Peixos, cap a la part oest de l’esfera celeste.

Mart, que el mes passat va passar per l’oposició, és ben brillant en la constel·lació dels Bessons. De fet, junt amb els estels Càstor i Pòl·lux forma una trio celeste molt vistós. De color rogenc, és visible durant tota la nit.

La nit del 9 de febrer una lluna creixent quasi fregarà el planeta. A les 20:35. Mart i la Lluna es trobarà en conjunció amb la Lluna situada a només 46 minuts d’arc al nord del planeta.

Conjunció de Mart amb la Lluna. 9 de febrer 2025 a les 19:00. Stellarium.

Júpiter, el rei de la nit, brilla moltíssim en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel Aldebaran. Els primers dies del mes el podrem veure pràcticament en el zenit, just dalt del nostre cap.

La nit del 6 al 7 de febrer la Lluna estarà en conjunció amb el planeta amb la Lluna a 5° 29´ al nord de Júpiter.

Saturn, molt dèbil ja, es pot veure baix cap a l’horitzó oest del cel. El primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb la Lluna a 1° 05’ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fets notables

La nit del 5 al 6 de febrer la Lluna creixent s’aproximarà al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades. L’aproximació màxima serà a les 08:17 del 6 de febrer, ja de dia i amb les Plèiades sota l’horitzó oest, quan el nostre satèl·lit passe a només 31,5 minuts d’arc del grup, situat en la constel·lació de Taure. Així que aquest fenomen no serà visible des del nostre país.

Pluges d’estels

El 8 de febrer tindrem el màxim de la pluja de meteors  α-Centàurids, amb activitat entre el 28 de gener i el 21 de febrer. La taxa màxima observable és variable amb almenys 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del dia 8, cap a la part sud de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Febrer 05 09:02
Lluna plena Febrer 12 14 53
Quart minvant Febrer 20 18 33
Lluna nova Febrer 28 01 45

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel de gener de 2025

0
Publicat el 2 de gener de 2025
Nebulosa d’Orió, M42. 21 desembre 2024, Aras de los Olmos. Enric Marco. SeeStar amb Siril.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Saturn i la Lluna i Venus en conjunció. 3 de gener 2025 a les 19:30 h. Stellarium

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Mart, Lluna i Júpiter en la nit de l’11 de gener 2025 a les 20:30. Stellarium

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació   Acaba ocultació
4 de gener 18:15 4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Gener 07 00:56
Lluna plena Gener 13 23 26
Quart minvant Gener 21 21 31
Lluna nova Gener 29 13 35

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel de desembre de 2024

0
Sol en llum visible. Primer de desembre 2024, 11:10. Enric Marco. SeeStar.

El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.

Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.

Júpiter, Saturn i Venus en el cel del primer de desembre 2024 a les 19:00 h. Stellarium.

Planetes

Com ja sabem, Mercuri és un  planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.

A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.

El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn i Venus en el capvespre del 24 de desembre de 2024 a les 19:00h. Stellarium.

Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.

La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.

El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima  oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.

Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual  de -2,8.

Mart i la Lluna en conjunció amb Júpiter la nit del 14 de desembre a les 21:00 h. Stellarium.

El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.

Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.

Pluges d’estels

Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Gèminids, la pluja d’estels de desembre.

Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.

Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Desembre 01 07:22
Quart creixent Desembre 08 16 27
Lluna plena Desembre 15 10 01
Quart minvant Desembre 22 23 18

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel de novembre de 2024

2
Posta de Sol a l’Observatori d’Aras de los Olmos. 21 d’octubre de 2024, a les 19:10. Enric Marco

Fa anys, a la tardor, solíem tindre un episodi de gota freda (ara anomenat DANA) que suportàvem amb les precaucions que calia. Ara, però, l’escalfament de l’aigua dels oceans, especialment de la Mediterrània, conseqüència del canvi climàtic, ha augmentat l’energia d’aquests fenòmens meteorològics a uns nivells fora mida. Les infraestructures actuals ja no són suficients i ja cal fer accions per mitigar els efectes de l’escalfament global. Esgarrifat per la magnitud del desastre, la meua solidaritat als afectats, molts amics i coneguts de l’Horta Sud, de les Riberes, de la Foia de Bunyol, de Requena-Utiel i la Serrania per les conseqüències dels aiguats del 29 de setembre.

Planetes

Mercuri és visible aquest mes poc després de la posta del Sol mirant cap a l’oest. Per veure’l, però, necessitareu un horitzó sense obstacles ja que el planeta estarà molt baix.

El 16 de novembre a les 10:18 Mercuri es trobarà en la màxima elongació oriental, la màxima separació angular aparent des del Sol. Dos dies més tard, el 18 de novembre, el planeta assolirà la major altura respecte de l’horitzó. Aquests dies seran els millors per observar el planeta.

Venus és visible tot el mes poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest però més brillant i molt més alt al cel que Mercuri i, per tant, serà més temps visible al cel fins a la seua posta.  Llevat de la Lluna, serà l’objecte celeste que primer veurem al cel després de l’ocàs.

El capvespre del 5 de novembre, tindrem una conjunció entre la Lluna i Venus (3° 06′ de separació), és a dir que el la Lluna s’hi situarà prop del planeta, fet que permetrà identificar-lo si cal.

El planeta Mart continua el seu passeig humil i poc vistós pel cel nocturn en la constel·lació de Geminis. Per la seua posició actual es troba alineat amb els estels Càstor i Pòl·lux per formar un trio celeste. Es podrà veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23 h a principi de mes i a partir de les 22 h  a finals de mes quan ja el planeta entrarà en la constel·lació de Cancer,

El 20 de novembre a les 22:08 podrem observar una bella conjunció d’una Lluna minvant i Mart. La Lluna passarà a 2° 26′ al nord de Mart, en la constel·lació de Cancer.

Mart en Cancer i Júpiter en Taure a les 23:00 del 20 de novembre 2014. Stellarium.

El més gegant dels planetes, Júpiter, es troba actualment en Taure, com un llum intens entre les seues banyes. Serà pràcticament visible durant tota la nit, ja que a principis de mes el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 20:00 mentre que al final de mes apareixerà ja a les 18 h.

La nit del 17 de novembre la Lluna quasi plena s’aproximarà a 5° 38′ al nord de Júpiter, en una conjunció. Bon moment per fer-li una foto.

Finalment Saturn, que està en Aquari, es deixarà veure només durant la primera part de la nit. La nit de l’11 de novembre la Lluna creixent passarà a 5° 18′ al nord de Saturn, en una bella conjunció. La vista pel telescopi serà espectacular, encara que en aquesta època els anells estan de cantell.

Conjunció entre la Lluna i Saturn. 10 de novembre 2024 20:30. Stellarium

Pluja d’estels

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Radiant de la pluja dels Leònids.

Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja dels Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

 

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre 01 13:48
Quart creixent Novembre 09 06 56
Lluna plena Novembre 15 22 28
Quart minvant Novembre 23 02 28

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El cel d’octubre de 2024

0
Cometa C/2023 A3 el 28 setembre 2024 des de Creta. C messier. Wikimedia commons.

Octubre comença i les constel·lacions de l’estiu va a poc a poc deixant-nos per l’oest mentre van apareixent per l’est les meravelloses constel·lacions hivernals. Aquests darrers dies del mes de setembre els astrònoms estan entusiasmats per l’arribada del C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), un cometa nou que ve directe del Núvol d’Oort, el confí gelat del sistema solar i que sembla que no tornarà a passar prop del Sol. A mitjan mes el podrem veure poc després de la posta de Sol tal com explique més endavant en aquest post. Però compte que dels cometes no te’n pots refiar. Quasi mai són tan grandiosos com anuncien els mitjan de comunicació. Però, així i tot, no deixeu d’admirar les belleses del cel, a ull nu o mitjançant prismàtics o un telescopi.

El cel nocturn del 6 d’octubre 2024 a les 00:00 h amb Saturn. Stellarium.

Per altra banda en octubre les nits es fan més llargues i ja no cal esperar fins massa tard per admirar el cel. Ens esperen bones sessions d’observació del cel de la tardor així com dels planetes Saturn i més endavant Júpiter.

Planetes

Venus i la Lluna després de la posta del Sol del 5 d’octubre 2024 a les 20:00 h cap a l’oest. Stellarium.

Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta Venus prop de l’horitzó oest. Allí està ben visible abans, fins i tot, que apareguen les estrelles. El 5 d’octubre una lluna fina de tres dies s’hi situarà a 3° 00´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Libra.

El planeta Saturn continua sent el rei de la nit ja que serà visible durant pràcticament totes les hores nocturnes. Situat sobre la constel·lació d’Aquari la nit del 14 al 15 d’octubre rebrà la visita d’una lluna gibosa. El nostre satèl·lit s’hi situarà ben prop, a només 6´ 45” (una cinquena part del diàmetre de la Lluna) al nord del planeta i servirà per identificar-lo. En algunes part de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però això no passarà al nostre país.

Conjunció de Saturn i la Lluna la nit del 14 al 15 d’octubre a les 00:00 h. Stellarium.

Júpiter, el major dels planetes gegants, es deixarà veure per l’est a partir de les 12 de la nit. Situat entre les banyes del Taure, és l’objecte més brillant del cel de la matinada.  Cada dia que passe eixirà per l’est més i més prompte fins que a finals del mes ja serà visible més enllà de les 21:30. El 21 d’octubre tindrem una bonica conjunció de la Lluna i Júpiter. La Lluna estarà 5° 48´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Taure.

Matinada del 6 d’octubre 2024 a les 4:00, mirant cap a l’est amb Júpiter i Mart. Stellarium

Finalment Mart, el planeta rogenc, eixirà a la matinada. Situat a la constel·lació dels Bessons el podreu veure com un punt brillant i vermell prop dels estels Castor i Pòl·lux.

Pluja d’estels

Octubre 10. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Octubre 21. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà en les primeres hores del 21 d’octubre. Pot ser que, la presència de la Lluna cause una certa disminució d’esdeveniments.

Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS)

Aquest mes és el del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), un cometa del núvol d’Oort descobert per l’Observatori de la Muntanya Porpra el 9 de gener de 2023 i trobat independentment pel telescopi ATLAS de Sud-àfrica el 22 febrer de 2023. El cometa passà pel periheli a una distància de 0.39 AU (58 milió km) el 27 de setembre de 2024. Aquestes passades setmanes s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud encara que també des de casa nostra encara que molt prop de l’horitzó. Així Jordi Coy l’ha pogut fotografiar des de Sant Pola sobre l’illa de Tabarca.

A partir del moment del periheli el cometa s’anirà allunyant cada vegada més del Sol i, per tant, la seua visibilitat anirà millorarà. Per tant, a partir de la segona setmana del mes serà possible veure’l poc després de la posta del Sol, en direcció oest, fins a finals de mes.

C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) OAN. Stellarium

El millor dia per a veure el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLES) podria ser el 12 d’octubre de 2024, quan el cometa estarà més prop de la Terra. Durant aquesta data, el cometa aconseguirà la seua màxima esplendor i serà visible a simple vista des de l’hemisferi nord, incloses les zones sud d’Europa, com casa nostra. Però els cometes quasi sempre deceben. Veurem si aquesta vegada compleixen i tenim un gran cometa visible a ull nu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Octubre 02 20:50
Quart creixent Octubre 10 20 55
Lluna plena Octubre 17 13 26
Quart minvant Octubre 24 08 03

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) el 28 de setembre de 2024, vist des de Creta. La imatge es va obtenir amb un objectiu Samyang 135 mm f/2 i un Olympus E-PL5 d’estoc. Els fotogrames de seguiment de 26 x 8 s es van apilar en DSS (temps d’exposició total 3 minuts 28 segons) i es van editar amb SIRIL. C messier. Wikipedia commons.

El cel de setembre de 2024

0
El cel de Bel, la Tinença de Benifassà. 10 agost 2024. Ángel Morales-Rubio.

Com si el cel sabera que les vacances s’acaben, des de fa uns dies els núvols no ens abandonen. Encara que les ganes d’observar encara romanen, les possibilitats d’obtindre una bona imatge d’una galàxia o d’un cúmul són cada vegada més minses.

A més aquest mes hem notat la persistència de les nits tòrrides amb la xafogor persistent que tot ho embolica i et deixa sense ganes de fer res amarat de suor a la vora de la mar, tot esperant que la brisa marinera et refresque.

Tot això hauria de millorar ja que aquest mes tenim algunes meravelles celestes que no ens podem perdre. I és que podrem gaudir d’un eclipse parcial de Lluna, dues pluges d’estels i el dia de l’equinocci de tardor en el que deixarem finalment l’estiu per endinsar-nos en la tardor.

Planetes

Mercuri és ara mateix un planeta matutí que s’ha de veure abans de l’eixida del Sol. La matinada del 5 de setembre assolirà l’altura màxima respecte a l’horitzó de tot el 2024 i el punt de màxima elongació occidental, assolint la màxima separació angular del Sol. Serà el millor moment per observar-lo una hora abans de l’alba.

El planeta, a causa de la seua petita òrbita al voltant del Sol, no para quiet i la nit del 30 de setembre Mercuri se situarà en conjunció solar superior, és a dir, se situarà en direcció al Sol. Mercuri passarà a només 1° 17´ del Sol; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,40 ua. Aquella nit Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per tornar a ser un vespertí.

Venus serà visible durant tot el mes però amb unes condicions molt difícils. Després de la posta de Sol només el podrem veure durant mitja hora mirant cap a l’est i només si tenim l’horitzó oest lliure d’obstacles d’arbres o muntanyes ja que sempre estarà prop de l’horitzó. De fet a les 21:30 ja s’haurà post. El capvespre del 5 de setembre es produirà una conjunció de la Lluna i Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Saturn poques hores abans de l’oposició el 8 de setembre de 2024 a les 2:30. Stellarium.

Saturn és, ara mateix, el planeta rei de la nit. Actualment es troba en la constel·lació d’Aquari i és visible durant tot la nit, des de la posta del Sol fins l’alba. Això és així ja que el 8 de setembre a les 06:27 el planeta Saturn es trobarà en oposició. Saturn estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig. Això implica també que al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 8,66 ua. A causa de la llunyania no serà massa brillant, només assolirà una magnitud de 0,6, com les estrelles més brillants.

Júpiter i Mart es troben a principis de mes situats sobre la constel·lació de Taure, el primer més alt i brillant que el segon i seran observables en la segona part de la nit. A partir de les 2 de la matinada ja el podreu observar eixint per l’horitzó est. Però a mesura que passen els dies Mart s’anirà separant i es desplaçarà a la constel·lació veïna de Bessons. A finals de mes ja apareixeran per l’est a partir de la 1 de la matinada. Les matinades del 24 i 24 de setembre una lluna minvat farà una visita als planetes, facilitant la seua identificació.

Mart, la Lluna i Júpiter la nit del 25 de setembre a les 3:30 h. Stellarium.

Neptú també serà visible però només amb telescopi. La matinada del 21 de setembre a les 02:08 Neptú es trobarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig.
Al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 28,89 ua i amb una magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Pluja d’estels

Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Amb una activitat entre el 5 i el 21 de setembre, el màxim serà el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha sigut completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Amb una activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre,el màxim serà el 28 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora, però com el seu nom l’indica, el pluja esdevindrà durant les hores diürnes i, per tant, impossible d’observar-se sense instrumental de ràdio.

Eclipsi parcial de Lluna

La matinada del 18 de setembre es produirà un eclipsi parcial de Lluna de molt baixa magnitud (0,08) que serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

 

Equinocci de tardor

El 22 de setembre a les 14:42 el Sol, en el seu camí anual per l’esfera celeste, travessarà la línia de l’equador celeste. El dia i la nit duraran el mateix, 12 hores. És el dia de l’equinocci de tardor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Setembre 03 03:56
Quart creixent Setembre 11 08 06
Lluna plena Setembre 18 04 34
Quart minvant Setembre 24 20 50

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: El cel de Bel, la Tinença de Benifassà. 10 agost 2024. Ángel Morales-Rubio.

El cel d’agost de 2024

0
Publicat el 2 d'agost de 2024
Doble cúmul de Perseu. Seestar. 2 d’agost 2024, 2:43 h. Enric Marco.

El mes d’agost comença amb una calor intensa que no et permet fer una vida normal. Les nits tropicals ja són habituals en aquesta escalada climàtica que ens durà al desastre si hi fem res. Tanmateix aquests dies el cel nocturn està lliure de núvols i, per tant, invita a que l’explorem. De fet he pogut començar a explorar-lo amb el petit i potent telescopi Seestar i vos presente, com a capçalera del mes d’agost, la meua primera foto més reeixida, el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu en indrets amb cels foscos.

Aquests mes d’agost no us perdeu l’espectacle celeste de la pluja d’estels dels Perseids, al voltant de la nit del 12 d’agost, també anomenat per les nostres terres com a llàgrimes de Sant Llorenç, la conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 15 d’agost  i l’ocultació de Saturn per la Lluna gibosa minvant la matinada del 21 d’agost.

Els planetes seran esquius aquest més durant les primeres hores de la nit. Només Saturn s’arribarà a veure a partir de les 23 h eixint per l’est.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricorn no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la llum intensa del nucli galàctic.

L’Escorpí, Sagitari i l’Àguila en el cel de l’estiu. 12 de juliol 2024 a els 22:15. Stellarium.

 

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Mercuri és difícilment visible molt prop de l’horitzó oest els primers dies del mes però ràpidament davallarà i s’acostarà de manera aparent al Sol. D’aquest manera deixarà de ser visible quan caiga dins de la brillantor solar. El 19 d’agost el planeta es situarà en conjunció solar inferior, és a dir, que en aquest moment la Terra, Mercuri i el Sol estaran alineats. Mercuri passarà molt prop de la direcció solar i, a partir d’aquell dia el planeta deixarà d’aparèixer al capvespre a passar a ser un objecte matutí.

Venus continuarà ser un objecte vespertí però, durant tot el mes, només es podrà veure ben prop de l’horitzó oest uns 30 minuts després de la posta del Sol. El 6 d’agost tindrà un breu encontre amb una fina lluna de 2 dies.

Mart i Júpiter es veuran a partir de les 4 de la matinada mirant cap a l’est. Situats ambdós sobre la constel·lació de Taure, faran amb l’estel rogenc Aldebaran un bonic trio lluminós. Al llarg dels dies Mart es mourà ràpidament en direcció al planeta gegant, de manera que, finalment, les matinades del 14 i 15 d’agost podrem gaudir de la conjunció de Júpiter i Mart. El 15 Júpiter se situarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Uns bons moments per fer-hi una foto.

Mart i Júpiter en Taure. 2 d’agost 2024. 5:00 h. Stellarium.

A partir d’aquest mes Saturn serà el rei de la nit. Situat en la constel·lació d’Aquari, ara ix per l’horitzó est a partir de les 23 h. Cada vegada serà més brillant ja que s’està acostant a l’oposició, alineat amb la Terra i el Sol, on arribarà el 8 de setembre de 2024. Tanmateix la visió del planeta a través de l’ocular d’un telescopi no serà tan espectacular con altres vegada ja que la inclinació respecte a la Terra és ara només 3°. Això afecta la visibilitat dels anells, que actualment semblen molt prims. El planeta creuarà el pla de l’eclíptica el març de 2025, i, llavors, els anells seran pràcticament invisibles des del nostre angle de visió. La matinada del 21 d’agost una Lluna gibosa minvant la taparà completament durant unes hores.

Saturn ix per l’est en conjunció amb la Lluna el 20 d’agost 2024 a les 23:00 h. Stellarium

Pluja d’estels
Agost 12.  Pluja de meteors Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable que causa la pluja de Perseids ha estat identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, sobretot quan es ponga la Lluna en quart creixent.

Agost 31.  Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost al 5 de setembre, amb un màxim el 31 d’agost. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. El cos principal responsable que causa la pluja dels Aurígids ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 31 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Agost 14, 18.52. Conjunció de Júpiter i Mart. Júpiter estarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Des de les primeres hores del dia 14, tindrem l’oportunitat de veure aquest acostament .

Conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 14 d’agost 2024 a les 5:15 h. Stellarium
Conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 15 d’agost 2024 a les 5:15 h. Stellarium

Agost 21, 02.45 – 06.37. Ocultació lunar de Saturn. La Lluna tindrà un estret acostament amb Saturn, creant una ocultació lunar.

Agost 21, 05.01. Conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 0° 27´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari, cap a la part més alta de l’esfera celeste.

Agost 21, 21.59 – 23.37. Conjunció de la Lluna amb Neptú. En algunes parts del món la Lluna ocultarà Neptú però no a Gandia.

Agost 26, 05.38. Acostament de Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 7,5’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Ocultació de Saturn per la Lluna. 21 d’agost 2024 a les 05:17 h. Stellarium.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 04 13:14
Quart creixent Agost 12 17 19
Lluna plena Agost 19 20 25
Quart minvant Agost 26 11 26

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

1.- Doble cúmul de Perseu. Seestar. 2 d’agost 2024, 2:43 h. Enric Marco. El doble cúmul de Perseu, coneguts també com a h i χ Persei, es troben a uns 7600 anys llum del Sol. L’edat de tots dos cúmuls s’estima en aproximadament 13 milions d’anys, tenint masses respectives de 3700 i 2800 masses solars. Fou descobert per Hiparc de Nicea cap al 130 aC.

El cel de juliol de 2024

0

Comença juliol i els cels deixen enrere les nuvolades i s’imposa la calor. Retornaran les nits tropicals i les ponentades però finalment podrem observar les estrelles durant la nit, al poble i sobretot en les estades als Parcs Naturals valencians que ens inviten a fer activitats en defensa de la nit.

El mes de juliol es presenta més animat amb la possibilitat d’observar finalment planetes en la primera part de la nit. Mercuri i Venus es veuran poc després de la posta de sol mentre de Saturn guaitarà per l’est abans de la mitja nit. A més a més algunes interessants pluges d’estels faran acte de presència. Finalment alguns fenòmens curiosos com ocultacions d’estrelles brillants i conjuncions de planetes i la Lluna ens alegraran l’entrada de l’estiu.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricon no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

L’Escorpí, Sagitari i l’Àguila en el cel de l’estiu. 12 de juliol 2024 a els 22:15. Stellarium.

 

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Els planetes Mercuri i Venus comencen a veure’s al cel de ponent poc després de la posta de Sol. Com que estan encara molt poc separats de l’astre rei només seran visible durant molt pocs minuts i ben prop de l’horitzó.

Mercuri es veurà més alt que Venus durant tot el mes, però així i tot, a les 22:30 ja s’haurà post. El 16 de juliol serà el dia que assolisca la major altura respecte a l’horitzó, en direcció a la constel·lació de Leo. El 22 de juliol el planeta assolirà el punt de la Màxima Elongació Oriental. Mercuri arriba a la seua màxima separació del Sol, en l’aparició vespertina.

Venus, per contra, es veurà durant el mes molt més baixet que Mercuri encara que més brillant. Es podrà veure ben prop de l’horitzó oest des de la posta de sol, cap a les 21:30 fins a les 22.30.

Mercuri i Venus a la posta de Sol del 24 de juliol a les 21:40. Stellarium.

Dels grans planetes només Saturn serà visible abans de la mitjanit però la segona part del mes. A principi del mes el podrem veure eixir per l’horitzó est en la constel·lació d’Aquari a partir de la 1:30 però cada dia anirà eixint uns pocs minuts abans, de manera que a final de mes ja el podrem admirar a partir de les 23:30.

Els altres planetes, Júpiter i Mart s’han d’observar a la matinada abans de l’eixida del Sol. De fet Saturn, Mart i Júpiter es trobaran alineats, Saturn el més alt, Mart al mig i Júpiter prop de l’horitzó cap a les 6:00. Una lluna minvant visitarà cada planeta els primers dies del mes. La matinada del 3 de juliol la Lluna es trobarà prop de Júpiter.

La Lluna en conjunció amb Júpiter. Mart i Saturn més separats. 3 juliol 2024 a les 6:00. Stellarium.

Durant el mes de juliol el planeta Mart s’anirà acostant a Júpiter fins a l’aproximació màxima o conjunció del 14 d’agost. Mentrestant la matinada del 30 de juliol la Lluna farà un trio celeste amb els dos planetes sobre la constel·lació de Taure.

Conjunció de Júpiter i Mart en presència de la Lluna. 30 juliol 2024. 6:00. Stellarium.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’Esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Juliol 06, 17.35. Ceres en oposició. El planeta nan Ceres es troba alineat amb la Terra i el Sol, fent una línia recta; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,89 ua. La seua brillantor arribarà a una magnitud màxima de 7,3, i, per tant, necessitarà ser observat amb prismàtics o un petit telescopi. Es  trobarà en la constel·lació de Sagitari prop de l’estrella Ascella.

Juliol 14, 03.40 – 06.58. Ocultació lunar de Spica. La Lluna farà un acostament molt pròxim a l’estrela Spica (α Verge) creant una ocultació lunar visible en Amèrica. Aquesta no serà visible des del nostre país ja que a les 5:58 ja farà hores que Spica i la Lluna s’hauran post.

Juliol 15, 11.32. Conjunció de Mart i Urà, amb Mart passant a 0° 33´ al sud d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Caldrà veure-ho abans de l’eixida del Sol, a partir de les 3 del matinada quan ixen per l’est. Com que Mart és visible a simple vista, això permetrà descobrir Urà. Millor si s’utilitzen prismàtics o un telescopi petit.

Juliol 17, 20.07 – 00.30. Ocultació lunar d’Antares. La Lluna tindrà un estret acostament a l’estrella Antares (α Escorpí) que en algunes parts del planeta serà una ocultació lunar.

Juliol 24, 22:45. Conjunció lunar de Saturn. La Lluna s’acostarà a 0° 23´de Saturn. En algunes parts de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però no serà visible al nostre país.

Màxima separació del Sol

El 5 de juliol la Terra es trobarà en l’afeli, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. Aquest dia la Terra és trobarà a 1,0167 ua de la nostra estrella. Per tant, al ple de l’estiu és quan la Terra es troba més lluny del Sol.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Juliol 06 00:58
Quart creixent Juliol 14 00 49
Lluna plena Juliol 21 12 17
Quart minvant Juliol 28 04 52

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

Santa Eulàlia de Can Serra, de nit. Lladorre, Pallars Sobirà. Ramon Oromí. 2016. CC BY-NC-ND 2.0

El cel de juny de 2024

0
Publicat el 1 de juny de 2024

Enfilem el darrer mes de la primavera i els primers dies de l’estiu. Sense pluja per ací, llevat d’unes minses gotes que han mullat el carrer, els núvols persistents no ens deixen veure el cel nocturn. Així que tenim de tot el pitjor, sense pluja i sense estrelles a la nit. I tot esperant si torna l’aurora boreal ara que la gran regió activa solar AR3664 ha sobreviscut a la rotació del Sol i torna a ser visible al disc solar.

Respecte a l’observació dels planetes en aquest mes poca cosa podrem veure en la primera part de la nit. Tots els planetes continuen a la dreta del Sol i, per tant, només seran visibles abans de l’alba. Només Mercuri guaitarà per l’horitzó oest els últims dies del mes.

La primavera acabarà el 20 de juny. Serà el dia del solstici d’estiu. Benvingut estiu.

Planetes

L’observació dels planetes serà difícil durant el mes ja que només hi seran visibles en les últimes hores de la nit, poc abans de l’alba, mirant cap a l’est. Formaran un alineament d’objectes, des del més separat del Sol, Saturn, cap a l’oest, fins a Venus i Mercuri molt prop del Sol i de l’horitzó.

Alineament dels planetes la matinada del 24 de juny 2024, 6:00 h. Venus i Mercuri ja han passat per darrere del Sol i son ara vespertins. Wikipedia.

Saturn, el més separat de l’horitzó en les hores anteriors a l’eixida del Sol, apareixerà per l’est a partir de les 3 de la matinada els primers dies del mes i a les 2 a mitjan mes. Serà durant les últimes nits de juny quan el podrem veure més aviat, cap a la 1:30 de la matinada. Per tant, durant juliol i agost Saturn serà visible abans de la mitjanit. La matinada del 27 de juny una Lluna minvant s’acostarà al planeta, cosa que permetrà fer-los una bonica foto eixint tots junts per la mar cap a les 1:30.

Saturn ix amb una Lluna minvant per l’est la matinada del 27 de juny 2024 a la 1:30 h. Wikipedia.

Els altres planetes Júpiter, Venus i Mercuri es troben molt prop de l’horitzó est i seran molt difícils de veure enmig de la llüissor solar. Els primers dies del mes, els 4 i 5 de juny, Júpiter i Mercuri estaran molt prop però només amb sort podreu admirar-los. Però passats els dies Júpiter s’anirà separant del Sol i cada vegada serà més fàcil veure’l. Al final del mes serà el rei del cel de la matinada.

Entre mig d’aquests dos, Mart serà visitat per la Lluna minvant la nit del 2 al 3 de juny.

Conjunció de Mart amb la Lluna. 3 juny 2024, 6:00. Wikipedia.

El dia 4 de juny Venus se situarà en el punt de conjunció superior solar, és a dir, amb la Terra, el Sol i Venus alineats. Aquell dia el planeta passarà per darrere de la nostra estrella a només 0° 03´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,74 ua.  Venus deixarà llavors de ser un objecte matutí per ser-ne un vespertí. Però no se separarà encara prou del Sol per deixar-se veure durant el mes de juny al capvespre.

Finalment el 14 de juny Mercuri també passarà per darrere del Sol i es trobarà en conjunció superior solar. Mercuri passarà a només 0° 56´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,32 ua. Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a ser-ne un vespertí. El planeta sí que es deixarà veure breument els darrers capvespres del mes si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol.

El planeta Mercuri es deixa veure breument al capvespre els darrers dies de juny. 30 juny 2024 22:00. Wikipedia.

Pluges d’estels

A més tindrem diverses dues pluges d’estels, els Boòtids i els Ariètids.

La pluja d’estels dels Ariètids assolirà el màxim el 10 de juny. Amb una activitat des del 22 de maig al 2 de juliol, la seua taxa de meteors sol ser d’uns 50 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. La font de la pluja és desconeguda, però els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Ícar, tot i que l’òrbita pot correspondre també al cometa 96P/Machholz.

La pluja d’estels dels Boòtids assolirà el màxim del 27 de juny. Amb una activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, la taxa de meteors és molt variable. Normalment és molt feble, d’1 o 2 meteors per hora però de vegades s’han observat esclats ocasionals, com el darrer l’any 1998, quan la taxa va arribar a 100. El radiant es troba en la  direcció de la constel·lació del Bover. El cos celeste responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke.

Solstici d’estiu

La primavera acaba el 20 juny a les 22: 40 quan el Sol, en el seu camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel, a 27º 27′ per damunt de l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’estiu. Al migdia solar del 21 de juny el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Safor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Juny 06 14 38
Quart creixent Juny 14 07 19
Lluna plena Juny 22 03 07
Quart minvant Juny 28 23 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- Gemini North es troba a una altitud d’uns 4.200 metres a Maunakea, Hawaii. Les Cloud Cams nocturnes de Gemini North van poder capturar els extraordinaris fenòmens de llum que es veuen a la part dreta de la imatge. Presenta els fenòmens de llamps anomenats descàrregues super-atmosfèriques vermelles. Es distingeixen pel seu color i també per la direcció en què xoquen. Les llums vermelles i blaves baixen de 50 a 90 quilòmetres cap a la part superior de la coberta dels núvols. És extremadament difícil capturar aquests fenòmens amb la càmera i més encara des d’aquesta perspectiva única. Aquesta imatge va ser presa el 24 de juliol de 2017. Wikipedia Commons.

El cel de maig 2024

0
Publicat el 2 de maig de 2024

El mes de maig comença amb núvols i clars i, malgrat les darreres pluges, la sequera encara és persistent. El cel nocturn no es deixa assaborir del tot, donada la passada de núvols alts que enterboleixes les estrelles.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Cel nocturn del primer de maig de 2024 a les 22:00 h. Stellarium.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Alineament dels planetes a la matinada. La Lluna, Mercuri, Mart i Saturn. 4 de maig de 2024 a les 6:15 h. Stellarium.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Conjunció entre la Lluna i Antares. 24 de maig 2024 a les 05: 00 h. Stellarium.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Maig 01 13 27
Lluna nova Maig 08 05 23
Quart creixent Maig 15 13 48
Lluna plena Maig 23 15 53
Quart minvant Maig 30 19 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

El cel d’abril de 2024

3
Publicat el 1 d'abril de 2024

El mes d’abril ha començat en la setmana de Pasqua, una festivitat religiosa ben connectada amb el moviment del Sol i de la Lluna. I respecte a l’oratge, finalment ha començat a ploure una mica per remullar els camps i sembla que els núvols deixaran pas als cels rasos.El primer mes complet de la primavera ens durà la davallada del planeta Júpiter i Mercuri en el cel del capvespre i poc abans de l’alba, l’entrada en la lluïssor solar de Venus, Mart i Saturn.

I com a fet extraordinari, la lluna nova cobrirà el Sol en una gran franja de Mèxic, Estats Units i Canadà el 8 d’abril en el que serà un gran eclipsi de Sol de més de 4 minuts de durada. Malauradament no serà visible al nostre país. Recomane veure’l on-line en directe.

Planetes

Mercuri, el primer planeta del sistema solar és un objecte difícil de captar i durant el mes de març ha estat possible veure’l quan ha estat en els extrems de l’òrbita, lluny del Sol. Tanmateix aquest mes torna a acostar-se a la nostra estrella i ha deixat d’observar-se.

De fet el 12 d’abril Mercuri es trobarà en conjunció solar inferior, és a dir, en la direcció solar. A partir d’aquest moment passarà de ser un objecte vespertí a un matutí.

El mes d’abril serà el darrer en que podrem veure el planeta Júpiter després de mesos al cel nocturn. Al llargs dels dies el planeta gegant s’anirà acostant a la direcció del Sol i cada vegada serà més curt el temps en que el veurem brillar en el cel del capvespre.

Els primers dies del mes el planeta era lluirà ben fort cap al sud-oest després de la posta de sol. Ara bé, a final del mes, el planeta s’haurà endinsat en la lluïssor solar i només serà visible durant uns minuts del capvespre.

Les constel·lacions d’Orió i Taure amb Júpiter i la Lluna el capvespre del 10 d’abril de 2024 a les 21:30. Stellarium.

El 10 d’abril una fina lluna creixent de 2 dies es trobarà amb el planeta en direcció de la constel·lació d’Aries.  Com que una lluna és difícil de veure és bon moment de fer-li una fotografia.

Venus, el planeta dedicat a la deessa de l’amor ha estat observant-se en març en el cel de matinada cap a l’est unes hores abans de l’eixida del Sol. Ara també s’acosta al Sol i cada vegada serà més difícil veure’l. Mart i Saturn, ben prop de Venus al cel matutí, només son petits puntets brillants dins de les primers llums del dia.

 

Una fina lluna minvant s’acosta a Venus poc abans de l’alba del 7 d’abril de 2024 a les 07:30.

El dia 6 i 7 d’abril una lluna minvant molt fina passarà molt prop del planeta Venus en direcció de la constel·lació de Piscis.

Eclipsi de Sol
Un eclipsi solar total visible a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril del 2024. Un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint així la imatge del Sol per a un espectador situat sobre la superfície de la Terra.

Com que ocorrerà només un dia després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica (Abril 07, 19:51. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 816 km. Grandària angular de la Lluna: 33,3 minuts d’arc), el diàmetre aparent de la Lluna serà un 5,5% més gran que la mitjana. Amb una magnitud de 1.0566, la  duració de la totalitat serà de quatre minuts i 13 segons prop del poblat de Nazas, Durango, Mèxic (~6 km al nord), i les pròximes ciutats de Torrassa, Coahuila i Gómez Palacio, Durango.

NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA

La totalitat anirà recorrent una franja estreta a Amèrica del Nord, començant en la costa del Pacífic, després ascendint en direcció nord-est a través de Mèxic, els Estats Units i el Canadà, abans d’acabar enmig de l’Oceà Atlàntic.

Si no pots viatjar a Amèrica per situar-te sota l’ombra de la Lluna, pots tractar de veure-ho on-line en aquesta web de l’Exploratorium de San Francisco.

Pluja d’estels

Abril és el mes de la pluja de meteors dels Lírids. Encara que la pluja serà activa entre el 16 i el 25 d’abril, el màxim s’espera per a la nit del 21 al 22 d’abril.  La taxa màxima observable pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora. El radiant o punt de l’esfera celeste des d’on semblen provindre es troba en la constel·lació d’Hèrcules. El progenitor de la pluja és  C/1861 G1 (Thatcher), cometa de llarg període amb una òrbita d’uns 415 anys.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Abril 02 05 15
Lluna nova Abril 08 20 20
Quart creixent Abril 15 21 13
Lluna plena Abril 24 01 48

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Posta de sol sobre Tavernes de la Valldigna el 26 de març de 2024 a les 20:16. De dalt a baix s’observa el cúmul obert de les Plèiades, el planeta Júpiter i prop de l’horitzó el fugisser planeta Mercuri.  Enric Marco.
2.-3.- Stellarium.
4.- NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA.

El cel de març de 2024

0
Publicat el 2 de març de 2024

L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.

Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…

Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.

Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.

Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.

Planetes

Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.

El capvespre del 24 Mercuri assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest. Stellarium.

Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.

La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.

La Lluna en conjunció amb Júpiter. 13 de març a les 20:30. Stellarium

Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.

Conjunció de Venus i Mart amb la Lluna en la constel·lació de Capricorn. 8 de març 2024 a les 7:00. Stellarium.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.

Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en  la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.

Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només un Eclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Març 03 16 24
Lluna nova Març 10 10 01
Quart creixent Març 17 05 11
Lluna plena Març 25 08 00

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.

2.-4.- Stellarium.