Pols d'estels

L’últim mes de l’estiu comença i de mica en mica les constel·lacions estiuenques deixen pas a les tardorals. L’Escorpí s’amaga ben prompte mentre que els Peixos i la Balena, el monstre de la saga d’Andròmeda, guaiten per l’horitzó est passada la mitjanit.

Els planetes gegants Saturn i Júpiter es veuen cada vegada millor i a hores més assequibles mentre que Venus ja brilla en el cel de l’alba.

Dues o tres pluges d’estels no massa importants ens poden alegrar la nit sempre que busqueu un lloc fosc allunyat de les ciutats.

Tot té un final i l’estiu astronòmic també. Aquest acabarà oficialment el 23 de setembre. Serà el dia en que el Sol, en el camí aparent que segueix al cel per l’eclíptica, travessarà el cercle de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de tardor.

Finalment tornarem a tindre una superlluna a finals de setembre. Recordeu, però, que això només és un fenomen astronòmic sense cap transcendència sobre els humans.

Planetes

Els planetes gegants Júpiter i Saturn ja llueixen resplendents en el cel cap a l’est i sud-est abans de la mitjanit. La seua brillantor i llum fixa els fa clarament distingibles del fons dels estels. Mentre que Saturn ja és visible en pondre’s el Sol, Júpiter ix per l’est a partir de les 23:15 a principis de mes i a les 21:15 a finals. Uns prismàtics agafats amb unes mans fermes o col·locats en un trípode ens permetrà observar els anells de Saturn i les petites llunes de Júpiter, com un collar de perles que l’acompanya.

Cal tenir en compte que Saturn presenta actualment l’anell amb molt poca inclinació així que potser la visió us sorprenga. L’anell quasi perpendicular a la línia de visió sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

La nit del 4 al 5 de setembre la Lluna passarà prop al nord del planeta Júpiter. Una bona ajuda per trobar-lo al cel. La Lluna també assenyalarà Saturn la nit del 26 al 27 de setembre, cosa que permetrà una millor identificació.

Venus i Mercuri s’observen de matinada. El planeta Venus és l’objecte més brillant al cel a la matinada. A partir de les 5:30 el podreu veure eixir per l’horitzó est els primers dies del mes en la constel·lació de Leo mentre que a finals del mes eixirà abans, cap a les 4:30. El 18 de setembre Venus assolirà la brillantor màxima amb una magnitud astronòmica de  – 4,5 , durant l’aparició matutina.

Mercuri, per contra, sempre és més difícil de veure i només guaitarà per l’est a partir de les 6:30 durant la segona quinzena de setembre. El 22 de setembre el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó i també el punt de la màxima elongació oriental. Serà el moment de la màxima visibilitat del planeta. Teniu present que només serà observable durant 45 minuts abans que la lluïssor de l’alba enllumene el cel matutí.

Pluges d’estels

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 28 de setembre a les 2:58 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de 359 899 km, la grandària aparent de la Lluna plena de la nit següent (28-29 de setembre) serà d’un 12-14% més gran, amb una grandària angular de 33,0 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Cel estelat sobre el Roine és una pintura de Vincent van Gogh, realitzada cap a la fi de setembre de 1888, representant Arle a la nit, ciutat on llavors vivia el pintor. Tanmateix la posició d’aquesta constel·lació en aquest indret només és una representació artística, ja que  l’Ossa Major que se situa cap al nord de l’esfera celeste no està en la direcció del corrent del Roine (Sud-oest), com apareix al quadre. Musée d’Orsay, Paris

2.- 5. Stellarium.

Arriba l’agost i, per fi, també el bon oratge per observar el cel. Encara que les temperatures estan desbocades i no et deixen dormir, el cel va arrasant-se per deixar veure les meravelles del cel nocturn de l’estiu. Les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí i Sagitari emmarquen la Via Làctia i ens deixen admirar nombroses nebuloses i cúmuls estel·lars que podem explorar fins i tot amb prismàtics. També les constel·lacions de Perseu, Andròmeda i Pegàs tenen les seues gràcies amagades que us invitem a descobrir.

El mes d’agost ens oferirà la bellesa dels planetes gegants Júpiter i Saturn, una vegada perduda la visió de Mercuri i Venus, devorats per la lluïssor solar. També podrem veure dues superllunes, el primer  i el 31 d’agost. No us perdeu les boniques vistes de la lluna plena eixint per la mar mirant a l’est, en el moment de la posta de Sol, a l’oest.

Finalment, enguany, la pluja d’estels dels Perseids pot ser realment espectacular en no haver pràcticament lluna al cel. Aprofiteu i busqueu un lloc ben fosc per aprofitar l’avinentesa.

Planetes

Els planetes interiors Mercuri i Venus s’han pogut veure durant el passat mes de juliol ben baixos a l’horitzó oest. Mercuri continuarà separant-se del Sol encara un dies més fins assolir el 3 d’agost el punt més alt en la seua aparició vespertina. Per contra, Venus desapareixerà de la vesprada/nit. El 13 d’agost Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir Venus s’alinearà amb el Sol, i arribarà així al final de la seua aparició vespertina. A partir del dia 14 serà ja un objecte matutí, ja que se situarà a la dreta del Sol. Caldrà veure’l llavors abans de l’alba per l’est.

Mart continua sent un punt brillant insignificant en la constel·lació de Leo. No tracteu de buscar-lo. Vindran dies millors.

Els planetes gegants encara s’han de veure de matinada. Saturn és més matiner ja que el podrem observar sortir del mar a partir de les 23:30. Amb telescopis menuts encara és un objecte petit amb un anell pràcticament vist de perfil. Busqueu telescopis més grans per gaudir-lo.  La nit del 3 d’agost la Lluna i Saturn estaran en conjunció en Aquari. El 30 d’agost la Lluna tornarà a situar-s’hi prop. Bons moments per trobar-lo al cel. El 27 d’agost Saturn estarà en oposició al Sol, és a dir alineat amb la Terra i el Sol. Quasi al mateix temps estarà en perigeu, punt més pròxim a la Terra. Comença la temporada d’observació astronòmica del planeta.

Júpiter eixirà ja de matinada durant el mes d’agost. Situat a la constel·lació d’Àries eixirà per l’horitzó est a la 1:30 a principi de mes i a les 23:30 a finals. Es prepara, per tant, una tardor amb els planetes gegants al cel al capvespre. La nit del 8 d’agost la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, un prop de l’altre, amb la Lluna a uns 3° al nord del planeta. Bon moment per trobar-lo al cel.

El cel de l’estiu

El cel nocturn d’aquests dies és especialment interessant ja que a banda de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari, de les quals ja he parlat més amunt, caldria també destacar les constel·lacions del triangle d’estiu, Lira, Cigne i Àguila, tractades en el mes de juliol passat. Un cas apart són les constel·lacions circumpolars de Cassiopea, Perseu i Andròmeda. Entre les dues primeres no ens hem de perdre el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu, una nit ben fosca.

Pluges d’estels

Agost és també el moment de la més famosa i intensa, a vegades, pluja d’estels dels Perseids. El 2023 serà un any excel·lent per observar-les ja que el màxim es produirà tres dies abans de la lluna nova (el noviluni tindrà lloc el 16 d’agost). La màxima activitat de la pluja està prevista entre els dies 12 i 13 d’agost. Afortunadament, la fina lluna decreixent oferirà excel·lents condicions per a l’observació durant tota la nit. La taxa màxima observable podria arribar a ser de 150 meteors per hora, sempre que ens desplacem a un indret lliure de contaminació lumínica. El radiant, o zona del cel d’on semblen provindre els meteors,  es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. Així que els meteors no seran visibles fins que la constel·lació no isca en direcció nord-est a partir de les 1:00 h. El cos celeste responsable de la pluja dels Perseids s’ha identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle.

La Lluna

Aquest mes tenim dues superllunes. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

La primera superlluna serà el primer d’agost. La distància a la Terra serà llavors de 357 505 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,4 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 11,5 hores després, el 2 d’agost, la Lluna estarà en el perigeu, punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

La segona superlluna serà la nit del 31 d’agost. Lluna plena del 31 d’agost a 357 313 km i una grandària angular de 33,4 minuts d’arc amb el perigeu unes hores abans, el 30 d’agost.

Així que tindrem dues llunes plenes a l’agost, el primer d’agost i el 31 d’agost. Aquest fet, no tan estrany, els nord-americans li solen dir lluna blava.

Espereu l’eixida de la Lluna per la mar que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- Durant vuit dies cada juny, els visitants i residents del parc del Gran Canyó del Colorado exploren les meravelles del cel nocturn a la vora sud del parc nacional del Grand Canyon amb la Tucson Amateur Astronomy Association i a la vora nord amb el Saguaro Astronomy Club de Phoenix.

Astrònoms aficionats de tot el país ofereixen voluntaris la seva experiència i ofereixen programes d’astronomia nocturns gratuïts i visualització gratuïta amb telescopis. NPS/M.Quinn. 7 de juny de 2016, 20:28:09

2.- 4  Stellarium.

Aquest estiu s’estan preparant nombroses activitats per gaudir sota la llum de les estrelles. Us recomane Reta 2023, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics, que es farà a Arcos de la Salinas, comarca de Gúdar-Javalambre, Aragó. Del 21 al 23 de juliol ens reunirem al complex de divulgació astronòmica Galàctica per parlar de telescopis, d’observacions i per refermar amistats reals i virtuals.

Ah! El 6 de juliol de 2023 a les 22:06 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita al voltant del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0167 unitats astronòmiques del Sol. Aquest és el punt més allunyat entre la Terra i el Sol. Això és un missatge per a la gent que encara creu que l’estiu arriba a l’hemisferi nord perquè estem més prop del Sol! L’estiu és conseqüència de la inclinació de l’eix de la Terra!

Planetes

Aquest mes hi ha una certa espera dels grans planetes Júpiter i Saturn que es veuran a hores vespertines en els pròxims mesos. Ara cal conformar-se amb els planetes Venus i Mart amb l’arribada sobtada de Mercuri.

El primer de juliol Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Això significa que el planeta ara mateix està passant per darrere del Sol a només 1° 16´d’aquest. I si abans era un planeta matutí, que era visible abans de l’eixida del Sol (a la dreta del Sol) a partir d’avui passarà  a ser un objecte vespertí, visible després de la posta del Sol (a l’esquerra del Sol) . En aquest moment, Mercuri a 1,33 unitats astronòmiques de la Terra.

En la segona quinzena del mes de juliol ja podrem veure el sempre esquiu planeta ben prop de l’horitzó acompanyant Venus i Mart.

Venus és encara l’objecte més brillant del cel vespertí. A la posta de Sol el podem trobar sense dificultat ben alt al cel, prop de Mart i de l’estel Regulus de la constel·lació del Lleó. Tanmateix el seu reialme s’acaba. La darrera setmana de juliol ja estarà molt baix a la posta del Sol. A poc a poc s’anirà submergint en la lluïssor solar per reaparèixer en les pròximes setmanes com a planeta matutí. El 9 de juliol Venus assolirà la major brillantor en l’aparició vespertina de l’any 2023. S’espera que arribe a una magnitud de -4,5.

Mart, sense pena ni glòria, ben lluny de la Terra llueix com una dèbil estrella en la constel·lació del Lleó. Esperarem noves glòries.

Les veritables joies nocturnes seran els planetes gegants Júpiter i Saturn. La llàstima és que encara caldrà esperar a la matinada per admirar-los mirant cap a l’est. Saturn serà més matiner i eixirà per dalt de l’horitzó est a partir de la 1 de la matinada a principis de mes i a partir de les 23 hores a finals.

Júpiter, per contra, està més retardat i fins a les 2 o les 3 de la matinada no es deixarà veure mirant cap a l’est.

Un bon pla per a l’estiu és esperar la seua sortida per l’horitzó marí. Els planetes gegants, ben brillants, clarament visibles enfront de les estrelles eixint per la mar oferiran un espectacle sublim.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capriconi nous deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluja d’estels

Pluja de meteors Piscis Austrínids. Màxim el 29 de juliol. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 29, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aqueixa pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors α Capricòrnids. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tenim superlluna. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

El 3 de juliol serà Lluna plena. La distància a la Terra serà llavors de 361 907 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,0 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 35 hores després, el 5 de juliol a la matinada, la Lluna estarà en el perigeu,  punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

Espereu l’eixida de la Lluna que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Nit estrellada a l’Everest. Els campaments són visibles a la carena nord-est al Camp IV. Altres llums visibles gairebé exactament al “Primer Pas” al llarg de la cresta d’aquesta foto, presumiblement una empenta del cim en curs. El mirador és des del camp base nord / zona del campament turístic al Tibet mirant cap al sud. També és visible el cúmul estel·lar Omega Centauri. Wikimedia Commons.
2.- 5  Stellarium.

El mes de juny comença malament ja que el cel no ens ha donat treva. Aquests darreres dies només ens han ofert cels lleganyosos, en els que els núvols alts dominen les altures i no ens deixen veure l’univers. Massa vegades també han aparegut tempestes, núvols grossos que presagien una nit de trons i de terror. Ja sabeu que en el meu petit país la pluja no sap ploure.

Quan escampe la boira i la mala maror tornarem a veure les estrelles. Mentrestant Venus, la bella, continua brillant ben alt en el capvespre valencià.

Planetes

El planeta Mercuri és actualment un planeta matutí. Caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’l ben petit ben prop de l’horitzó una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de juny serà quan podrem veure el planeta a la màxima altura en el cel matutí. Aprofiteu, doncs, aquests primers dies del mes per trobar-lo. El 4 de juny, Mercuri en veurà en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Finalment la nit del 16 juny, es produirà una conjunció de Lluna i Mercuri, passant la Lluna a 4° 18´ al nord de Mercuri. Bon moment per trobar-lo al cel amb l’ajuda de la Lluna.

El planeta Saturn es visible a la matinada mirant cap a l’est. A final de mes eixirà per damunt de l’horitzó després de la una. Per tant, el seu bell anell ens alegrarà les nits de l’estiu que ja s’acosta. La nit del 9 juny, la  Lluna passarà només a 2° 58´ al sud de Saturn. Bon moment per trobar-lo.

El planeta Mart es troba actualment molt lluny de la Terra de manera que amb el telescopi se’n poden veure ben pocs detalls. Tanmateix el seu color rogenc el delata. Aquest mes ens oferirà una bona oportunitat per aconseguir una bona imatge astronòmica ja que la nit del 2 al 3 de juny, al voltant de la mitjanit, el planeta travessarà el cúmul del Pesebre, també conegut per M44, situat enmig de la constel·lació de Càncer. Mart passarà a només 10,4 minuts d’arc del centre del cúmul. El fenomen només serà visible de les 22:00 del 2 juny fins al 00:30. del 3 juliol, ja que més tard Mart i el cúmul es ponen per l’oest.

El planeta Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel, llevat del Sol i la Lluna. Encara es troba bastant alt al cel del capvespre. La nit del 4 de juny Venus es trobarà en dicotomia. el planeta estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada. I com li passà a Venus fa uns dies, la nit del 14 de juny Venus farà un acostament al cúmul obert M44, passant a només 47,9 minuts d’arc d’aquest, enla constel·lació de Càncer. Bon moment fotogràfic.

Aquest nit del 4 de juny, serà el moment de màxima elongació oriental del planeta. Venus aconseguirà la seua major separació del Sol en la seua aparició vespertina.

Pluja d’estels

Màxim 11 juny. Pluja de meteors Ariètids. Activitat entre el 14 d’abril al 24 de juny, amb un màxim el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment serà l’alba del dia 11, però estarà molt prop de l’horitzó, cap a la part nord-est de l’esfera celeste .

Màxim 27 juny. Pluja de meteors Boòtids de juny. Activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, amb un màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos principal responsable de la pluja ha sigut identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del vespre del 27, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Solstici d’estiu

Finalment el 21 juny a les 15:57 el Sol se situarà en el punt més al cel, a 23º 27′ per damunt de l’equador celeste, és a dir a uns 72º d’altura en les nostres latituds. Serà el moment del solstici d’estiu. La primavera acaba i torna l’estiu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Es prepara una nit tempesta sobre l’Aula d’Astronomia. 12 de maig 2023. Enric Marco.
2.- Conjunció del planeta Mart amb el cúmul obert del Pesebre en Càncer. 2 de juny 2023 a les 23:00 h. Stellarium.
3.- Triple conjunció de Mart, Venus i la Lluna en el capvespre del 21 de juny del 2023 a les 22:30 h Stellarium.

Ja som al darrer mes complet de la primavera. El cel ha deixat enrere els núvols i s’entreveuen clarament els estels i els planetes. Una nova temporada d’observació estival s’albira a l’horitzó. Sortirem a admirar la Via Làctia, Saturn i Júpiter per les zones fosques valencianes i aragoneses.

El planeta que domina aquests dies el cel del capvespre és Venus que assolirà aquest mes la màxima altura mirant cap a l’oest. Mart, ben dèbil a la seua esquerre, es fa difícil de veure.

Per admirar els planetes gegants caldrà aixecar-se ben d’hora. Júpiter i Saturn brillen en les hores prèvies a l’alba mirant a l’est.

Planetes

Mercuri es troba en conjunció solar, és a dir passant molt prop del Sol. Serà, per tant inobservable. Ha deixat de ser un objecte vespertí per passar a ser matutí. A partir del dia 20 de maig començarà a veure’s entre les primeres llums del dia sota el planeta Júpiter. El 29 de maig, Mercuri assolirà la seua major elongació a l’oest. Per tant Mercuri tindrà aquest dia la seua major separació del Sol, visible abans de l’alba.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn després de la Lluna. Continua separant-se de la direcció solar fins que el capvespre del 26 de maig arribarà a la màxima altura en direcció de la constel·lació de Gèminis. Es trobarà a 31º d’altura i 45º de separació del Sol, cosa que fa farà que el planeta siga visible durant unes 3 hores després de la posta del Sol.

El 23 de maig tindrem una conjunció d’una fina Lluna creixent i de Venus a una separació de només 2° 12′. Bon moment per fer-hi una bonica foto com la que vaig fer el passat 22 d’abril des de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Mart és ara mateix un petit punt brillant en la constel·lació de Cancer. El 24 de maig, després de la posta de Sol, podrem admirar la conjunció de la Lluna i el planeta, amb la Lluna a 3° 45´ al nord de Mart. El parell d’objectes celestes seran visibles, juntament amb Venus, al capvespre.

Júpiter és ara mateix un planeta matutí. Es podrà veure clarament entre les primers llums del dia a partir del 12 de maig mirant cap a l’est. Poc a poc anirà separant-se del Sol i serà més fàcil observar-lo. Per trobar-lo més fàcilment la matinada del 17 de maig la Lluna i el planeta estaran en conjunció arribant a estar la Lluna a 0° 47´ al nord de Júpiter.

Saturn és un planeta matutí que ja es troba ben alt al cel en el moment de l’eixida del Sol. Al final de mes ja serà visible per l’est a les 3 de la matinada. A l’estiu segur que serà el rei de la nit.

Pluja d’estels

El 6 de maig és el màxim de la pluja de meteors η-Aquàrids. L’activitat de la pluja és entre el 19 d’abril al 28 de maig. La taxa màxima observable des d’un lloc fosc es preveu que serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte origen de la pluja és el cometa 1P/Halley. Tanmateix la llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Eclipsi penombral de Lluna

El 5 de maig a partir de les 19:14 la Lluna plena fregarà l’ombra de la Terra.  El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una mica ja que sols entrarà en la penombra de la Terra.

El màxim serà a les 21:23 i l’eclipsi acabarà a les 23:32. No espereu la típica lluna rogenca dels eclipsis totals. L’enfosquiment serà lleu i potser ni us n’adoneu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Una fina Lluna creixent i el planeta Venus observats des de la plaça de Catalunya, Barcelona el capvespre del 22 d’abril de 2023. Enric Marco.
2.- Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.
3.-Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.
4.- Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.
5.- Eclipsi penombral de la Lluna. 5 de maig de 2023. Observatorio Astronómico Nacional.

Les temperatures s’enfilen en els darrers dies de març i el primer d’abril mentre els camps s’omplen de color i d’olor malgrat la sequera. La flaire excelsa de la flor de taronger acaramulla les narius del goig de viure. El cel ja llueix ben blau encara que els núvols alts no ens el mostren totalment. És la primavera finalment estenent les ales per a tothom. Gaudim-la eixint al camp, al bosc, tant de dia com de nit per admirar les estrelles.

Aquest mes els grans planetes ja han deixat de ser els reis de la nit. Ara els petits planetes els han substituts com a fars nocturns. Podrem admirar Venus ben brillant a poqueta nit, mentre que Mart, ben alt al cel nocturn es passeja per la constel·lació dels Bessons. Però fixem-nos en Mercuri, sempre tan esquiu, que farà una entrada triomfal al capvespre.

Els planetes gegants

Júpiter ja fa uns dies que ha deixat de ser visible i la seua direcció al cel s’acosta cada vegada més a la direcció solar. De fet l’11 d’abril, Júpiter en trobarà alineat amb el Sol, el que s’anomena en conjunció solar. El major dels planetes passarà a 1° 03′ de separació angular del Sol. Al mateix temps estarà en apogeu, la separació major a la Terra, a una distancia de 5,95 ua.

Per altra banda, Saturn només serà observable a la matinada, unes hores abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est. El 16 d’abril a la matinada la Lluna minvant estarà en conjunció amb Saturn, a 3° 29´ en la constel·lació d’Aquari.

Els planetes interiors

Com ja he dit, la joia de la nit estarà a càrrec dels planetes interiors. Mart, que no és un planeta interior però en algun lloc l’he de consignar en aquest post, romandrà alt al cel movent-se pels Bessons. El seu color rogenc el fa fàcil de trobar però cada vegada serà més dèbil en allunyar-se més i més de la Terra.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, amb permís de la Lluna. És ben visible i fàcil de trobar al cel del capvespre, ben alt al cel mirant cap a l’oest. Hi romandrà i anirà guanyant altura al llarg del mes i, per tant, amb més hores de visibilitat. El 23 d’abril la Lluna s’hi situarà ben prop a només 1° 18´ al nord de Venus.

Mercuri, però, serà aquest mes “l’estrella” del firmament. Aquests dies ens oferirà la millor aparició de l’any al cel del capvespre. Els primers dies d’abril el veurem com un petit punt brillant al cel cap a l’oest-nord-oest prop de l’horitzó. Però anirà guanyant altura en passar els dies fins que el capvespre de l’11 d’abril el veurem a la seua màxima elevació. A partir de llavors, baixarà ràpidament en passar els dies. Cal començar a mirar-lo uns 30 minuts després de la posta de Sol però no serà visible més enllà d’una hora ja que es pondrà ràpidament. Imprescindible que l’observeu amb un horitzó lliure d’obstacles com ara muntanyes, arbres o edificis en direcció cap a l’oest.

Pluja de meteors

El 23 d’abril serà el màxim de la pluja de meteors dels Lírids. L’activitat de la pluja es troba entre el 16 i el 25 d’abril mentre que la taxa màxima observable des d’indrets ben foscos s’espera que siga d’uns 18 meteors per hora. El radiant, o zona del cel d’on semblen vindre els meteors, es troba en la constel·lació de la Lira. El responsable de la pluja sembla ser el cometa C/1861 G1 (Thatcher). El màxim serà visible des del vespre del  22 fins a l’alba del dia 23, mirant cap al nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Lluna en quart creixent des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 27 de gener 2023. Enric Marco.
2.- Saturn i la Lluna minvant abans de l’eixida del Sol el 16 d’abril a les 6.30 h. Stellarium.
3.- Mercuri i Venus al capvespre de l’11 d’abril de 2023 a les 2100. Stellarium.
4.- Posició de Mercuri durant el mes d’abril al cel del capvespre. Planétarium Rio Tinto Alcan (Marc Jobin).
5. Cel nocturn del 23 d’abril del 2023 ales 22:00 h. Seran visible Mart en els Bessons mentre que la Lluna estarà en conjunció amb Venus. Stellarium.

De mica en mica deixem enrere les fredorades de l’hivern i arriben dies més càlids i cels més blaus i clars. La primavera ja guaita el cap a finals del mes i les observacions del cel ja seran més fàcils i còmodes.

Després de l’interessant conjunció dels planetes Júpiter i Venus en el cel del capvespre dels últims dies de febrer i els primers de març, els planetes ja van deixant el cel durant la primera part de la nit. Només Mart, ben alt al cel i Venus ben brillant prop de l’horitzó oest ens poden alegrar una mica.

Planetes

El cel del capvespre dels últims dies de febrer i dels primers de març ha estat una festa. Mentre que Venus anava ascendint en altura de dia en dia, Júpiter anava baixant i aproximant-se al Sol. Les imatges de la conjunció de tots dos han estat espectaculars. El segon dia de març els astres es creuaren i ara ràpidament Júpiter perd altura i ja no serà visible a partir de finals de mes.

La Lluna s’unirà al duet planetari del 22 al 24 de març. El dia 22, localitzeu la fina lluna creixent sobre l’horitzó occidental uns 45 minuts després de la posta de sol; també podreu veure el planeta Júpiter just a sota i a la dreta de la Lluna ben prop de l’horitzó. Cerqueu un horitzó oest lliure d’obstacles. El 23 de març al vespre, la lluna estarà per sota de Venus, mentre que al vespre següent, el 24, la Lluna descansarà sobre el brillant planeta.

Abans d’acomiadar-se finalment, Júpiter tindrà encara un encontre breu amb el planeta Mercuri el 27 i 28 de març, pocs minuts després de la posta de sol, cap a l’oest.

Saturn ja és plenament un objecte matutí. Cal matinar per veure’l un hora abans de l’eixida del Sol en direcció cap a l’est.

Només Mart continua present al cel nocturn, ben alt al cel en la constel·lació d’Auriga.

Pluja de meteors

El 15 de març serà el màxim d’una pluja de meteors moderada: la pluja dels γ-Normíds. Mentre que la pluja serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, s’espera que el màxim s’esdevinga en les primeres hores del 15 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Norma. Tanmateix la presència d’una Lluna minvant i la proximitat del radiant a l’horitzó en faran difícil l’observació.

Arribada de la primavera

Finalment l’hivern acabarà el 20 març a les 22:24. El Sol, en el seu camí sobre l’eclíptica, travessarà el pla de l’equador. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.
2.- Cel del capvespre del 24 de març del 2023 a les 20:30. Stellarium.
3. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist sobre la segona cúpula de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).

El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.

I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.

Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.

Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.

El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.

Ocultació de Mart per la Lluna

Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.

Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.

Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.

Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.

Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:

entrada: 6.22:48             altura: 21º
eixida: 7:7.45                 altura: 12º
eixida completa: 7:8.18 altura: 12º

Barcelona: entrada: 6:17; eixida: 7:7
Palma: entrada: 6:21; eixida: 7:8

Pluja d’estels

Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Més informació sobre l’ocultació de Mart per la Lluna. Ocultación de Marte por la Luna el 8 de diciembre. Cielos Boreales.

Imatges:

Entrem en el mes de novembre amb unes altes temperatures totalment inusuals, impròpies de la meitat de la tardor. De moment no hi ha hagut cap dia de fred. Aquests dies se celebra la castanyada i podem veure com anaven vestides les persones anys enrere. Ben abrigats. Res de manega curta com ara mateix. El canvi climàtic ja és ací.

Respecte al cel portem uns 15 dies de cels nuvolosos i calitja de manera que l’observació de cel només l’hem poguda fer en els pocs dies en que momentàniament les boires s’han aclarit.

El cel nocturn presenta aquest dies les belleses planetàries de Júpiter, Saturn i Mart. De mica en mica, els planetes gegants, en passar els dies, van amagant-se cada vegada més aviat per l’oest i romanen més poques hores visibles. Mart, per contra, es veu cada vegada més temps a la nit. Només queda un mes per a l’oposició del planeta, quan el Sol, la Terra i Mart estaran alineats, el 8 de desembre de 2022.

Planetes

El cel nocturn de novembre estarà dominat encara pels planetes gegants que, en fer-se fosc, després de la posta del Sol es trobaran situat en la zona sud de la volta celeste.

Júpiter en la constel·lació de Peixos, com un estel molt brillant, destaca en una zona sense estrelles destacables.  Per si en tenim dubtes, la nit del 4 de novembre una Lluna creixent se situarà ben a prop, a només 2° 23´ al sud del planeta.

Saturn, situat més cap a l’oest en Capriconi, brilla ben poc i podria confondre’s amb una estrella brillant però la Lluna s’hi situarà al costat la nit del primer de novembre i del 28 i 29 del mes.

Finalment Mart eixirà una mica més tard per l’est, una o dues hores després de la posta del Sol. El trobareu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en rojor amb les estrelles Betelgeuse i Aldebaran, estels gegants rojos, que algun dia, d’ací milers d’anys, esclataran com a supernoves. La nit del 10 al 11 de novembre la Lluna el visitarà i serà un bon moment per situar-lo al cel si no l’havíeu trobat abans.

Els altres planetes Venus i Mercuri estan ara mateix en la direcció del Sol i, per tant, seran inobservables durant el mes.

Pluja d’estels

Novembre també presenta dues pluges d’estels interessants, una d’elles la segona més important de l’any. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

La pluja de meteors del Tàurids Boreals tindrà el màxim la nit del 12 de novembre, encara que la seua activitat s’estendrà durant quasi dos mesos, des del  20 d’octubre al 10 de desembre. La taxa màxima observable és baixa, de només 5 meteors per hora en zones fosques. El radiant, o zona celeste on els meteors incideixen en l’atmosfera, es troba en direcció de la constel·lació de Taure. Donat que la Lluna  La Lluna amb un 70% de fase estarà situada en la constel·lació de Bessons i, per tant, provocarà una interferència ben significativa. Les Tàurides són una pluja de meteors anual, associada al cometa Encke. Els Tàurids són en realitat dues pluges separades, amb un component sud i un component nord. Les Tàurids del Sud es van originar al cometa Encke, mentre que les Tàurides del Nord o Boreals es van originar a partir de l’asteroide 2004 TG10, possiblement un gran fragment d’Encke ja que tenen els paràmetres orbitals similars.

La pluja de meteors del Leònids tindrà el màxim el 17 de novembre. Després de la pluja dels Perseids d’agost pot arribar a ser la segona pluja més activa de l’any. Activa entre el 6 i el 30 de novembre, la taxa màxima observable serà enguany de 15 meteor per hora. Tanmateix cada 33 anys, els Leònids mostren un gran pic d’activitat, ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle, el seu progenitor,  no està repartit homogèniament al llarg de la seua òrbita. L’any 1999 es van arribar a mesurar taxes de 1000 meteors per hora. El radiant, com el seu nom indica, se troba en direcció de la constel·lació de Leo. La Lluna en quart minvant provocarà una interferència ben important.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Lluna Plena del 20 Octubre 2021 (07:00h) fent trànsit al penell La Bruixa, Av. de La Vall d’Albaida a Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), són penells més ornamentals que funcionals (no donen precisió de la component vent). Josep Emili Arias.

Els dies suaus, calmats, i lliures de núvols ens permeten finalment admirar el cel nocturn en aquests primers dies de la tardor. En una estació de transició com aquesta, encara podem veure perfectament el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (l’Àguila) en la part oest de la volta celeste i ja ponent-se cada vegada més prompte.

Mentrestant, en les primeres hores de la nit, la zona del nord s’omple de la saga d’Andròmeda, amb Cassiopea, Cefeu i Perseu. En lloc foscos ja podreu veure fins i tot la galàxia Andròmeda a ull nu. I la grandiosa constel·lació d’Orió domina tot el sud celeste en les últimes hores de la nit.

L’espectacle celeste caldrà, tanmateix, cercar-lo amb els planetes. Júpiter brilla intensament al cel durant tota la nit, mentre que Saturn l’acompanya més dèbil cap a l’oest. Per veure els altres planetes caldrà matinar més. S’han de veure unes hores abans de l’alba.

Saturn és una meravella vist a través d’un telescopi. Encara que l’oposició, el punt més pròxim a la Terra, va ocórrer el passat 14 d’agost, encara és molt brillant amb els anells inclinats uns 14 graus respecte a la nostra línia de visió. Però la Terra avança en la seua òrbita i va deixant, a poc a poc, Saturn enrere. Per això, Saturn ja no serà visible durant tota la nit i s’amaga cada vegada més aviat.  A partir de finals d’octubre el planeta es pondrà per l’oest abans de la mitja nit. La Lluna creixent el visitarà la nit del 5 al 6 d’octubre facilitant-ne així la identificació.

Júpiter, per contra, està en el màxim de la visibilitat ja que l’oposició va ser el passat 26 de setembre. El podrem veure, per tant, pràcticament durant tota la nit durant el mes d’octubre. Però, a més a més, el planeta també està aquests dies en la seua ubicació més pròxima a la Terra en 59 anys. En la màxima aproximació, Júpiter ha estat a només 590 milions de quilòmetres de la Terra. Aquest fet ajuda a obtindre durant aquestes setmanes fotos espectaculars de l’atmosfera, de la taca roja i del sistema de satèl·lits del planeta gegant. Amb un diàmetre angular de 50 segons d’arc és veu realment gran al ocular del telescopi. Si no en teniu, proveu amb uns prismàtics i, ben recolzats en una paret per no bellugar massa l’aparell, veureu el disc i els satèl·lits que li fan la cort. Ara mateix és l’objecte més brillant del cel nocturn, llevat de la Lluna. Però si us perdeu mirant la volta celeste, la nit del 8 d’octubre la Lluna s’hi posarà al costat.

Mart va augmentant la seua brillantor mentre va acostant-se a la Terra. Malgrat que per a l’oposició del 7 de desembre encara queden 2 mesos, ja es fa mereixedor de ser observat amb un telescopi. Amb un diàmetre angular de 15 segons d’arc a partir del 30 d’octubre fins a finals d’any ja podem tractar de veure’n les estructures superficials. La nit del 13 al 14 d’octubre una Lluna decreixent ens la mostrarà

Finalment Mercuri també serà visible cap a l’est abans de l’eixida del Sol durant tot el mes. Caldrà buscar-lo 45 minuts abans de l’eixida del Sol. El planeta assolirà la màxima elevació respecte a l’horitzó est la matinada del 9 d’octubre, només a uns 12 graus per damunt de l’horitzó. Es trobarà en aquest moment en la màxima elongació occidental, l’extrem de l’òrbita al voltant del Sol vist des de la Terra.

Pluja d’estels

Octubre també presenta tres pluges d’estels interessants.

El 9 d’octubre serà el màxim de la pluja de meteors dels Dracònids. Amb una activitat que durarà entre el 6 i el 10 de d’octubre, amb un màxim el 9 d’octubre, la taxa màxima observable és variable amb, donat el cas, de més de 20 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant, el lloc de la volta celeste d’on semblen provindre, es troba en la constel·lació del Dragó. El famós cometa 21P/Giacobini-Zinner és el causant d’aquesta pluja. El millor moment per observar-la és durant  tota la nit del 8 al 9 d’octubre. La llàstima és que és nit de lluna plena que farà difícil l’observació.

La pluja anterior se superposarà a la pluja del meteors dels Tàurids del Sud. Amb un llarg període d’activitat entre el 10 de setembre i el 20 de novembre, el màxim cau el 10 d’octubre. La taxa màxima de meteors és ben pobra, de només 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Cetus. El cometa 2P/Encke sembla ser-hi l’objecte responsable. Com en el cas anterior la lluna plena farà la guitza per observar-la.

Finalment el 21 d’octubre tindrem el màxim d’una pluja més interessant i més fàcil d’observar, la dels  meteors Oriònids. Amb una activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, la taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba, clar està, en la constel·lació d’Orió. El cometa 1P/Halley és el responsable de la pluja de restes que cauran. El millor moment d’observació serà quan Orió siga alt al cel, a la matinada. Aquesta pluja es caracteritza per produir meteors dèbils per molt ràpids, que presenten sovint una explosió terminal i deixen, a vegades, un traç de pols persistent.

Eclipsi parcial de Sol
Durant el matí del 25 d’octubre podrem gaudir d’un minúscul eclipsi parcial de Sol. Ja en parlarem més endavant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Eixida del sol a la platja de Tavernes de la Valldigna, la Safor. 23 de setembre 2022. Primer dia de la tardor. Rosa Magraner.

Potser hem passat l’estiu més calorós de les nostres vides, estiu que ara ja s’està esgotant. Les nits tropicals, els dies xafogosos continus deixen pas a fenòmens explosius, tempestes violentes, pedregades fortes i esclafits secs. El canvi climàtic està ací i, es manifesta ben clarament.

Mentrestant el cel nocturn, envaït per llums públiques i privades de carrers, anuncis i d’aparadors comercials es deixa veure una mica millor per les tímides mesures contra el balafiament energètic. Les meravelles del cel són ara més visibles.

Les constel·lacions estiuenques van avançant en el cel en passar els mesos. Les constel·lacions de la tardor són ja visibles a la matinada. Sobre aquest llençol d’estels naveguen de fa mesos els planetes Saturn, Júpiter, Mart i també Venus. I, en setembre, la Lluna, en el viatge mensual al voltant de la Terra, visitarà cadascun dels planetes i, d’aquesta manera ens ajudarà a trobar-los.

Planetes

En fer-se de nit, una hora després de pondre’s el Sol, ja podem veure els planetes Saturn en Capricorn i Júpiter en Peixos. Cap a les 22 h, mirant a l’est, les llums intenses d’aquests planetes destaquen sobre el fons estel·lar.

La Lluna, quasi plena, s’acostarà a Saturn la nit del 8 de setembre, mentre que la nit de l’11 de setembre visitarà el planeta Júpiter.

Júpiter, a causa del moviment relatiu del planeta i la Terra es trobarà en oposició la nit del 26 setembre. El planeta gegant estarà alineat en aquell moment amb la Terra i el Sol i alhora estarà en perigeu, és a dir a la mínima separació amb la Terra. A una distància de 3,95 unitats astronòmiques, en el moment de l’oposició arribarà a una magnitud màxima -2.9, per la qual cosa serà ben visible a simple vista la major part de la nit i, amb uns binoculars o un petit telescopi, s’arribaran a observar els quatre satèl·lits galileans.

El fenomen més interessant del mes serà la nit del 14 al 15 de setembre quan hi haurà una ocultació del planeta Urà per la Lluna. El nostre satèl·lit en el seu camí d’oest a est (o de dreta a esquerra) al cel passarà per damunt d’Urà durant aproximadament una hora. Per a Barcelona les hores de l’esdeveniment seran els que figuren en les imatges següents. En la resta del país les diferències seran d’uns 2 o 3 minuts abans o després.

14 setembre 2022 23:08:00 Principi ocultació d’Urà	15 setembre 2022 00:04:30 Final ocultació d’Urà

L’ocultació d’Urà és interessant ja que es podrà observar amb petits telescopis o fins i tot amb prismàtics. Però l’observació no serà fàcil per la gran diferència de brillantor entre els dos cossos celestes. Urà té magnitud 5,7, suficient per veure-la amb prismàtics però sobre tot en el moment de la sortida.

Mart, actualment situat en la constel·lació de Taure, eixirà més tard per l’horitzó est, ja molt avançada la nit. La matinada del 17 de setembre la Lluna li farà una visita. La proximitat de Mart i Aldebaran, estel gegant roig de Taure, dues lluminàries ben roges, és actualment un panorama ben interessant de veure.

Finalment comentar que el 23 de setembre Mercuri en trobarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà per la direcció solar i,  a partir d’aquest moment deixarà de veure’s després de la posta del Sol per a passar a ser un objecte matutí.

Pluja d’estels
El primer de setembre és el màxim de la pluja de meteors α Aurígids. La pluja és activa entre el 28 d’agost i el 5 de setembre amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció a la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja de les α Aurígides ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà poc abans de l’alba del dia 1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 9 setembre és el màxim de la pluja de meteors ε Perseids. La pluja és activa entre el 5 i el 21 de setembre, amb un màxim del 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà a la matinada del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Equinocci de tardor
L’estiu acabarà el 23 setembre a les 03:03. Serà el moment de l’equinocci de Tardor. Benvinguda Tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Menorca, 24 d’agost 2022. Núria Marco.
2.6.- Stellarium

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

Com he dit i es pot veure a la figura adjunta, els planetes es podran veure tots, ben alineats poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix, de mica en mica, els planetes ja van ensenyant la cara a hores més agradables.  Saturn serà el planeta més matiner. Ja les primeres nits del mes guaitarà per l’horitzó est només passar la mitjanit. Per veure Júpiter caldrà encara esperar uns 15 dies. A partir del dia 15, a partir de la 1:00 h Júpiter es farà visible per l’horitzó est i acompanyarà a Saturn al cel.

Per als altres planetes cal esperar molt més, fins quasi l’alba.

La Lluna, com sempre, farà la preceptiva visita planetària per ajudar a trobar els planetes al cel. La matinada de la nit del 18 al 19 de juliol una lluna minvant passarà prop del planeta Júpiter, mentre que dos dies més tard, les nits del 21 i del 22, el nostre satèl·lit passarà fregant Mart.

Mercuri abandonarà molt aviat la posició matutina. El 16 de juliol a les 21:44 el planeta se situarà en conjunció solar superior, és a dir, s’alinearà amb el Sol vist des de la Terra. A partir d’aquest moment el planeta se situarà a l’esquerra del Sol i passarà a ser un objecte vespertí. En pocs dies el podrem veure uns minuts abans de la posta del Sol.

Mentrestant el 4 de juliol a les 9:10 la Terra arribarà al punt de màxima separació al Sol. La Terra, situada l’anomenat afeli de l’òrbita, estarà en aquest moment a una distancia de 1,0167 ua (152 505 000 km) del Sol. Com ja vaig contar l’altre dia, el responsable de les estacions és la inclinació de la Terra respecte al pla de la seua òrbita. La distància al Sol només juga un paper molt secundari en la quantitat de la radiació solar que arriba a la Terra.

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de tres pluges de meteors, però només una d’elles serà important.

El 29 juliol serà el màxim de la pluja de meteors Píscids australs. El seu període d’activitat es troba entre el 15 de juliol i el 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà d’uns 5 meteors per hora. L’estrella més propera al punt radiant de la pluja és Fomalhaut, alfa de la constel·lació del Peix Austral. L’objecte precursor d’aquesta pluja no és encara conegut.

El dia següent, el 30 de juliol serà el màxim de la pluja de meteors δ-Aquàrids australs (delta Aquàrids australs) amb una activitat entre el 12 de juliol i el 23 d’agost. La taxa màxima observable serà d’uns 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per observar-les serà a la matinada del dia 30.

Finalment el 30 de juliol tindrem el màxim de la pluja de meteors α-Capricòrnids, l’activitat de la qual ocorre entre el 3 de juliol i el 15 d’agost. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169P/NEAT.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Grand Canyon Night Sky. 2015:03:10 (CC BY 2.0)