Pols d'estels

Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, ha participat en la V Reunió Científica de la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB). En la trobada, celebrada al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) entre el 6 i el 9 de març de 2025, s’han combinat sessions tècniques, estudis d’aspectes legals i algunes activitats socials. L’esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica. Cal destacar que una pluja constant no ens abandonà pràcticament en cap moment de la trobada i, en conseqüència, la sessió astronòmica prevista no es va poder realitzar.

L’últim dia de la reunió, el matí del 9 de març, vàrem fer la nostra Assemblea General de 2025 per parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. Enguany amb una major presència de socis que havien participat activament en les sessions dels dies anteriors de la trobada. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a l’Empordà.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Les activitats d’assessorament a particulars o municipis i les denúncies a ajuntaments com el cas de Barcelona amb els llums de Nadal centraren gran part del debat però les accions proposades per exigir normatives ambientals per controlar la contaminació lumínica foren més participatives.

Cal fer notar que el dia anterior, el 8 de març, Cel Fosc organitzà en la Sala d’Actes del Museu de l’Empordà a Figueres un homenatge al nostre amic i fundador Pere Horts amb la presència de la família i d’amics de Pere, socis de Cel Fosc i regidors de l’ajuntament. Un acte curt però emotiu que el nostre company mereixia.

L’últim punt de l’ordre del dia fou la proposta d’instaurar el Premi Pere Horts que l’associació lliuraria en reconeixement a la persona o entitat que haja destacat en la lluita contra la contaminació lumínica i la defensa de la nit. D’aquesta manera es recordarà sempre la feina del nostre amic i fundador. S’aprovà per unanimitat.

A més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, ha estat exposada durant tots els dies de la Reunió Científica en la Sala de les Constel·lacions del Càmping.

La Xarxa Espanyola d’Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL) ha celebrat durant la primera setmana de març la seua V Reunió Científica al Càmping Bassegoda Park, situat a Albanyà (Alt Empordà) amb un programa complet que ha combinat sessions tècniques, aspectes legals i activitats socials. Aquest esdeveniment ha reunit experts, investigadors i activistes per a fomentar l’intercanvi de coneixements i estratègies relacionades amb la reducció de la contaminació lumínica a l’estat des del dijous 6 fins al diumenge 9 de març de 2025.

En aquesta edició la trobada ha estat organitzada per la REECL en col·laboració amb Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).  Els dos primers dies (dijous i divendres) es tractaren temes científics i professionals, relatius a la contaminació lumínica en l’àmbit de la normativa i el medi ambient; i els dos últims dies (dissabte i diumenge) en activitats obertes a no professionals: activistes, i persones o associacions preocupades d’una forma o una altra per la contaminació lumínica.

Entre moltes ponències, Alícia Pelegrina, responsable de l’Oficina Tècnica SO-IAA, i coordinadora de l’Oficina de Qualitat del Cel del IAA-CSIC, ens explicà l’experiència amb la inclusió de la protecció del cel fosc com a recurs a protegir en alguns parcs naturals d’Andalusia.

Des de ICCUB i Galicia es presentà un nou instrument molt senzill i barat per mesurar la contaminació lumínica, el FreeDSM,  un fotòmetre de baix cost per mesurar la brillantor del cel nocturn natural. S’ha dissenyat a partir de maquinari i programari oberts, amb diverses opcions de connectivitat i la capacitat de geoposicionament de dades.

Dissabte de matí es reservà per realitzar activitats amb associacions ecologistes. S’invità l’associació IADEN/Salvem l’Empordà, la major i millor organització mediambiental de l’Empordà a que ens contà les activitats que fa i que en pensa dels problemes de la contaminació lumínica. Xavier Vizcaino, destacat membre de l’organització, ens feu un recorregut sobre l’activisme en defensa del patrimoni ambiental a Catalunya i en particular a l’Empordà, en el que, com ens digué, l’associació ha d’assumir sense complexos el seu paper com agent polític i transformador social. Li seguí un interessant debat sobre com encarar els futurs reptes lumínics des de l’activisme.

El dissabte a la vesprada es va fer un homenatge a Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, mort en 2024, a la seua ciutat natal Figueres mentre que l’assemblea anual ordinària d’aquesta associació es realitzà diumenge de matí.

Des de la seua posada en marxa, la REECL ha celebrat anteriorment quatre reunions científiques en diferents localitats, que han suposat un gran impuls per a l’estudi i investigació del problema de la contaminació lumínica des d’una perspectiva multidisciplinària.

Malgrat la pluja associada a la borrasca Jana que no ens deixà durant tots els dies i que omplí el riu Muga que passa a la vora del Càmping,  els assistents a la Jornada pogueren eixir de la Sala de les Constel·lacions on es feien les reunions per visitar l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, un centre de divulgació de l’astronomia: estudis acadèmics, batejos astronòmics, estades escolars astronòmiques, tallers de formació just al costat del Càmping Bassegoda Park. La qualitat del cel nocturn d’Albanyà està reconegut per la Internacional Dark Sky Association i per la Fundació Starlight. Pere Horts ajudà a la construcció de l’observatori i a la certificació del cel nocturn.

A més a més, durant una pausa de la pluja, es va fer una visita cultural a la bella vila medieval de Sant Llorenç de la Muga.

Una setmana intensa per actualitzar els nostres coneixements sobre el problema de la contaminació lumínica.

Imatges: Totes les fotos són d’Enric Marco.

Divendres 10 de maig un flux de protons, electrons i ions solars, embolcallats per una bambolla magnètic impactà contra el camp magnètic i l’alta atmosfera terrestre. Uns hores abans l’enorme regió activa solar AR3664 havia sofert diverses reestructuracions dels seus tubs de flux magnètic i com a resultat, milions de tones de plasma en forma d’ejecció de massa coronal eixiren llençats a l’espai.

La Terra, en aquest moment, estava en la línia de visió de la tempesta i, a la nit i matinada les partícules carregades solars xocaven, interaccionaven i excitaven les molècules atmosfèriques com el nitrogen i l’oxigen.

En principi no hi ha res d’especial en aquest fenomen ja que, amb el Sol prop del màxim d’activitat, s’envien sovint cap a nosaltres aquests andanades de material calent. Les partícules solars queden enganxades al camp magnètic terrestre a gran altitud respecte a la superfície terrestre i, conduïdes per aquest, impacten en les zones polars, tant del nord com del sud. Aquestes interaccions son les causants de les belles aurores boreals i australs. Escandinàvia, Rússia, Alaska, Canadà i Islàndia en el nord i l’Antàrtida en el sud són els llocs habituals on s’observen aquests fenòmens.

Tanmateix divendres a la nit la tempesta geomagnètica tenia categoria G5, la més intensa dels últims 20 anys, així que era de les grosses, com també ho era la taca que l’havia produïda, d’una grandària de 18 terres. Els electrons i protons solars desbordaren les línies magnètiques usuals i pogueren col·lisionar amb l’oxigen i nitrogen a latitud més baixes. Així és com tota Europa, Canàries i Amèrica del Nord fins a Mèxic van observar belles mostres de llum al cel, un fet del tot extraordinari.

Els colors observats depenen de les molècules implicades però també de l’altura. L’oxigen emet llum verda i roja a gran altura mentre que el nitrogen brilla blau i morat a menor altura com es pot veure en el diagrama adjunt.

Durant tota la nit del divendres s’anaven rebent per les xarxes socials imatges impactants des de tot el país, des del nord com Puigcerdà, Prades, Morella, València, fins al sud, Pedreguer, Ontinyent, Alcoi entre milers d’observacions.

Des del 2003 que no se n’havia vist cap aurora boreal tan al sud. Aquella vegada només l’amic Joanma Bullón la fotografià des d’Aras de los Olmos, en els Serrans. L’anterior aurora va ser l’anomenada aurora de la Guerra Civil observada el 25 de gener de 1938 a gran part del món i reportada a Tortosa i Gandia entre molts altres llocs.

Els físics solars i especialistes en oratge espacial han destacat que la gran regió activa AR3664 és similar a la gran regió activa que provocà la tempesta geomagnètica de Carrington el primer de setembre 1859. Les aurores s’observaren fins a Roma, Cuba o Colòmbia. A més aquella fulguració pertorbà les línies telegràfiques.

Sempre s’ha pensat que un esdeveniment similar podria pertorbar o alterar la tecnologia terrestre com ja passà amb les apagades de Montreal causades per les tempestes geomagnètiques de 1989. En la tempesta del cap de setmana sembla que no ha passat res greu llevat d’una notícia no confirmada sobre l’afectació dels satèl·lits Starlink. Això ens portaria a pensar que la societat moderna ha fet els deures front a l’arribada massiva de plasma solar o potser aquesta vegada hem tingut sort.

Jo, per desgràcia, no ho vaig veure. Estava amb un amic sota el cel ras mirant el Benicadell. L’Óssa Major cap al zenit, Sírius a l’oest, Hèrcules a l’est i el Lleó al sud, mentre la Lluna en forma de tall fi de meló buscava l’aixopluc darrere de l’horitzó.

Vídeo: Aurora boreal durant la nit del 10 a l’11 de maig de 2024 observada des de l’Observatori d’Aras de los Olmos (OAO) de la Universitat de València. Alícia Lozano, Vicent Peris, Òscar Brevià, Sergio Marín.

Enguany hem tornat a Expociència, la gran fira de ciència del Parc Científic de la Universitat de València. Cada grup d’investigació ha de fer l’esforç d’explicar d’una manera clara que és el que fa. Una manera de retornar a la societat tot allò que ens han donat. I un any més hem posat en marxa el nostre taller: ENLLUMENAR BÉ PER A VIURE MILLOR amb diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica.

Salvem la nit, el nostre grup de treball que estudia els problemes que causa l’enllumenat nocturn sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana, va presentar dues tasques relacionades amb la llum.

Al centre de la sala, amb una caixa de llums que consta de llums incandescent, fluorescent i LED es va fer una introducció sobre els diversos tipus d’enllumenat que s’han utilitzat històricament als carrers i a les cases així com els seus avantatges i problemes. Podíem distingir els diferents tipus de LED, amb temperatura de color des de 2700 (càlid) fins a 6500 K (molt fred), amb diferents impactes sobre el medi ambient i la salut humana. A més a més, amb l’ús d’un espectrògraf portàtil es va mesurar les diverses llums per determinar directament del contingut de llum blava de cadascuna d’elles i quines son les que menys afecten el medi ambient. En la nostra caixa és el més càlid, el de 2700 K, però se’n poden trobar també més càlids encara, de 2200 K o 1800

Enguany estrenàvem la nova activitat amb un petit poble, diverses llums càlides i fredes i un projector per fer les estrelles i la Via Làctia. Sense apantallament les estrelles desapareixien essent la làmpada freda la pitjor de totes. Però a més la llum incidia directament en les finestres de les cases simulant la intrusió lumínica. Un exemple pràctic que agradà als visitants.

A més de les dues tasques per explicar la contaminació lumínica amb llums reals també disposàvem de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel nocturn.

Una gran imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda l’any 2011 des de l’Estació Espacial Internacional per l’astronauta Paolo Nespoli va permetre explicar com els llums de qualsevol instal·lació d’enllumenat, encara que siga petita, arriba ben lluny, fins i tot a l’espai.

Finalment s’oferia el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Calculem que unes 50 persones, adults i xiquets, passaren pel nostre taller durant les 4 hores que durà. Esperem haver despertat el seu esperit crític en qüestions d’enllumenat.

Imatges: Ángel Morales i Enric Marco.

Johan Eklök és un biòleg suec especialitzat en l’estudi dels rats penats. Aquests mamífers voladors són nocturns i, per tant, la seua recerca arreu del món i en especial a Suècia, l’ha dut a romandre hores en la foscor per estudiar el comportament d’aquests fantàstics animals. De manera natural el seu treball l’ha encaminat a apreciar la nit, a considerar la importància de la foscor com a part indispensable dels habitats naturals que cal preservar.Tanmateix la nit s’està perdent ràpidament a tot el planeta. Nit rere nit milions de làmpades s’engeguen per enllumenar les ciutats, els pobles, camins, ponts, moltes vegades de manera innecessària, amb llums mal orientades que envaeixen el interior dels habitatges o que inunden les zones naturals pròximes o llunyanes.

El tsunami dels LED que ocupa cada vegada més les nostres ciutats, massa vegada amb un llum blanc molt agressiu i disruptiu dels cicles circadiaris ha accelerat una contaminació lumínica del nostre planeta que ja creix a un ritme d’un 10% anual.

En Manifiesto por la oscuridad, Johan Eklöf ens anima a apreciar la foscor natural i els seus beneficis únics amb un apassionant relat sobre l’efecte dominó del dany que infligim en mantenir les llums enceses: insectes que no aconsegueixen reproduir-se, ocells encegats i desconcertats, ratapinyades famolenques mentre esperen en va a insectes que només ixen en la foscor… I nosaltres, els humans, podem trobar que les nostres hormones, pes i salut mental es veuen també afectats.

L’autor ens presenta com el problema d’haver optat per fer de la nit dia afecta a tota la vida silvestre, la marina, com ara els coralls, el plàncton, els peixos, la migració dels ocells, la dels animals terrestres, en especial al grup que coneix bé, els rats penats. I ho fa en petites dosis, en el que descriu de manera clara com afecta a la seua vida la més mínima intromissió de llum en el seu hàbitat nocturn. Animals desorientats esperant inútilment la foscor completa per buscar parella, caçar o alimentar-se, aus perdudes sobre ciutats enllumenades que han vist desaparèixer les referències al cel estrellat. O els problemes que els humans tenim ja per no poder dormir en la foscor natural de la nit.

Eklöf exposa la psicologia i la política darrere de l’auge de l’enllumenat per voler fer de la nit dia, del creixement sense aturador de la instal·lació de més i més llums.  Però també ens explica experiències d’èxit arreu del món per la salvar la nit en que s’implanten reserves de Cel Fosc a Dinamarca, Gran Bretanya, o s’activen lleis estrictes de control de l’enllumenat a França i a altres estats europeus. Però a més d’això ens demana ser activistes i, com ajuda ens regala en l’últim capítol del llibre un manifest de punts d’acció per reivindicar la nit i tractar de salvar el nostre planeta de la plaga de la llum artificial nocturna.

Entre la serra del Cadí al sud i el pic del Carlit al nord, la plana de la Cerdanya s’escampava davant nostre des del nostre allotjament a cal Mateu, a Urtx. Ens hi allotjarem en la mateixa casa on gaudirem d’aquell estiu, el llunyà 1997. Cap al nord, Queixans i més enllà Puigcerdà. A l’oest Bolvir, Ger i la Tor de Querol.

La Cerdanya continua sent la meravella aquella que coneguérem a finals del segle passat però ara amb moltes noves edificacions, obra nova que no troba prou paletes a la comarca i ha de importar-la de Barcelona. Tot de pobles petits tenen un barri de segones residencies que aquest cap de setmana de finals d’hivern romanien tancades. Aquelles cases en runes que veiem fa anys ara estan rehabilitades i hi viuen esporàdicament famílies de Barcelona.

Puigcerdà sembla més gran, molt més cuidada, fins i tot més catalana, amb orgull d’exercir de capital de comarca. Les entitats culturals com el Museu Cerdà, que malauradament no poguérem visitar, i la Biblioteca Comtal de Cerdanya, on férem l’Assemblea General de Cel Fosc i on romandrà durant unes setmanes l’exposició sobre Contaminació Lumínica, són un èxit de la cultura ceretana. També ho son les activitats de l’actiu Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà també és ara un gran centre comercial. Si voleu comprar alguna cosa passeu-vos pel carrer Major.

Ara a final de l’hivern ens nevà la nit de la nostra arribada després de mesos sense fer-ho. Poc avesats a la neu, patírem per si no podíem arribar a Puigcerdà en cotxe, mig colgat per la neu nocturna. L’activitat dels llevaneus havia estat constant durant les primeres hores del matí i la neu ja havia estat retirada de la carretera. Ni neu ni gel ens feren difícils arribar a la capital de la Comarca. A més a Puigcerdà la nevada s’havia convertit en pluja així que la neu començava a desfer-se.

Diumenge de matí la pluja i la neu deixaren pas a un oratge més agradable, encara que fresc. Explorarem la plana ceretana, seguint les poblacions del riu Segre en direcció cap a la Seu d’Urgell.

Prop de Ger, en una gran rotonda en encaminarem cap a Molí de Ger, una granja i formatgeria que ens van recomanar.

El Molí de Ger és una casa de pagès on, històricament, s’hi va desenvolupar l’activitat de moldre farina. Aquesta activitat sempre es va combinar amb l’agricultura i la ramaderia i és aquesta última la que ha perviscut fins als nostres dies generació rere generació. Actualment s’hi ha una formatgeria que presenta i ven formatges casolans de vaca de tot tipus. No te’n podràs estar de provar-ne i de comprar-ne per a casa.

Des d’allí, i per un camí sense asfaltar paral·lel al riu Segre s’arriba a l’antiga palanca o passarel·la que travessava el riu, el pas natural entre el sud i el nord de la comarca. Actualment amb el nom de Pont de Sanavastre és un bell i grandiós pont penjant que permet el pas de vianants entre les dues ribes del riu.  He de reconèixer la gran obra d’enginyeria que suposa el pas. Tot de turistes van a veure’l i el travessen sobre un Segre crescut per la nevada recent.

Arran del tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre les comarques més septentrionals que passaren sota la jurisdicció francesa. Tots els pobles del nord de la Cerdanya passaren a França i només se’n salvà la població de Llívia, pel seu títol de vila. Així que ara la vila és una illa dins de l’estat francès.

El 1528, l’emperador Carles V concedí a Llívia el títol de Vila. Aquest fet va ser determinant per a la història de Llívia, ja que fou el que feren servir els lliviencs un segle més tard per oposar-se a formar part de França.

De Llívia el més interessant és visitar el Museu i la Farmàcia històrica però, malauradament, el diumenge a la vesprada estaven tancat. La vila va ser un lloc preeminent de defensa de la comarca, amb el seu castell, capital del comtat de Cerdanya. Però quan Alfons el Cast fundà la vila fortificada de Puigcerdà l’any 1177 perdé importància en favor d’aquesta. Del castell no en queda res. En el seu lloc hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels i Torre Bernat de So.

La nit a la Cerdanya és una altra cosa. Els pobles il·luminen el cel nocturn més del que seria raonable, les estacions d’esquí obren les pistes durant 200 h nocturnes cada any, el centre comercial de Puigcerdà i algunes instal·lacions excedeixes la normativa. De tot això en parlà Josep Maria Ollé a la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.

Tanmateix hi ha aspectes positius. L’Alta Cerdanya, sota jurisdicció francesa des del tractat dels Pirineus, té pobles que segueixen el programa Viles et Villages etoilés, com ara la Tor de Querol, que apaguen els llums durant la matinada. A més la Via Làctia s’hi pot veure si t’allunyes de les poblacions. No ho poguérem veure a causa de la nuvolada però si que vàrem aconseguir unes bones fotos de la nit cerdana.

Dilluns al matí tornàrem a casa per la Collada de Tosses. Volíem veure els paisatges nevats i les estacions d’esquí de la Masella i la Molina.

Per tal d’acostar l’associació al territori, enguany es va demanar als socis que proposaren indrets on celebrar l’Assemblea General anual. La idea era trobar-nos directament amb els nostres associats i fomentar també algunes activitats de conscienciació en defensa de la nit. De les diverses propostes presentades es va triar la ciutat de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, Catalunya, com a seu de l’Assemblea General de Cel Fosc del 2024. Per tant, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cerdanya, el passat 9 de març de 2024, a partir de les 11 h, ens reunirem a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya. La neu va fer acte de presència durant la nit a la comarca i va dificultar una mica l’arribada dels socis presencials.

Ens vàrem reunir de nou per a veure’ns les cares i parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a la Cerdanya.

La reunió començà amb el record al nostre amic i fundador, Pere Horts, que traspassà el mes de gener passat.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Vàrem destacar, entre altres, la setena Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria, la continuació de la campanya Horitzons perduts vs Cels Foscos, l’assessorament a diversos organismes i particulars així com la proposta d’incentivar noves idees de divulgació per a conscienciar a la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

Es va parlar dels diversos processos legislatius en tramitació. El nou Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que va acabar la seua tramitació en 2021 continua sense ser publicat però des d’Europa sembla que la conscienciació sobre el problema de la contaminació lumínica va creixent amb diferents iniciatives.

Finalment, ens dedicàrem a pensar de quina manera i quan podríem realitzar un homenatge al nostre soci Pere Horts en els pròxims mesos.

A la vesprada, seguint la tradició de conscienciar la població sobre la defensa de la nit, en la mateixa sala a partir de les 18 h va tenir lloc la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient, a càrrec del Josep Maria Ollé, Enginyer Tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc.

A  més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, romandrà durant unes setmanes en la Biblioteca Comtat de Cerdanya.

Pere Horts, amic i company de tantes lluites per preservar la nit del tsunami de llums artificials que ens inunda, ens deixà ara fa tres setmanes. Després d’agrair-li tots els esforços que va fer per crear una consciència mediambiental per a la defensa dels ecosistemes nocturns i de la salut de les persones primer a Catalunya i després a tot l’estat amb la creació i expansió de l’organització Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, cal començar a retre-li homenatge en multitud de llocs i formes.

El primer homenatge ha estat assignar-li el nom a un asteroide. El seu amic i soci de Cel Fosc, antic tresorer de l’entitat, Josep Maria Bosch és un afamat caçador d’asteroides des del seu observatori de Santa Maria de Montmagastrell (l’Urgell) i el 26 de setembre de 2010 descobrí el petit asteroide al qual se li assignà de manera provisional el nom tècnic 2010 SF13. Aquest cos situat entre Mart i Júpiter, amb 2.857 unitats astronòmiques de semi-eix major, de 0.141 d’excentricitat i uns 10 graus d’inclinació orbital, orbita el Sol amb un període de 4.83 anys.

Des de fa uns dies Josep Maria Bosch li ha assignat al petit asteroide el nom del nostre fundador 547508 Perehorts com a homenatge d’amistat i de record que perdurarà en l’espai durant milions d’anys.

Les raons de l’assignació venen explicades en la pàgina de la base de dades dels cossos menors del JPL de la NASA.

547508 Perehorts
Descobert el 26 de setembre de 2010 per Bosch, J. M. a SM Montmagastrell

Pere Horts Font (1956–2024) va ser un divulgador científic català de l’astronomia. Va ser professor de filosofia i astronomia a l’institut Ramon Muntaner, professor d’història de la ciència i cosmologia al Col·legi de Girona, fundador de la Societat Astronòmica de Figueres i cofundador de Cel Fosc, l’associació espanyola contra la contaminació lumínica.

De moment no tenim cap imatge de l’asteroide de Pere. Fins que alguna missió espacial futura passe prop del cos no en podrem tindre una imatge clara.

Acabe meravellat Fronteres, el darrer llibre de Vicent Partal, director de Vilaweb. Actualment Vicent s’ha centrat en el seu mitjà i l’observació crítica de la política catalana, però és un notable periodista de política internacional. Això és nota en l’obra, on capítol a capítol, ciutat a ciutat que ha visitat, ha viscut al llarg de la seua vida, va descobrint-nos detalls, vivències de cada lloc, el seu context des del punt de vista de les relacions internacionals, fets que ens resulten desconeguts i que són essencials per explicar-les. Indrets on hi viuen persones, separades d’altres per fronteres. Les fronteres, aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa, que no són mai naturals, sinó moltes vegades imposades sobre el criteri de la gent que viu al territori.

Vicent va estar a Berlín durant la caiguda del mur, a les repúbliques bàltiques durant el procés d’independència, a Beijing durant les protestes de la plaça de Tian’anmen de 1989, a Transnístria, a Taiwan, etc. i a molts altres indrets, llocs de fronteres, on aquelles línies marcades per algú en un mapa són disputades o només serveixen per separar persones iguals per raons polítiques. Con argumenta Vicent al pròleg: «Contra allò que sol pensar la gent, i contra allò que els estats volen que pensem, les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals».

Hi ha un aspecte del llibre que Vicent ha descrit reiteradament i que potser ha descrit sense adonar-se’n, encara que ho dubte sent tan analític com és. I és la referència constant a la llum artificial nocturna com a signe de diferència entre societats, com a signe d’opressió o com a signe de riquesa, potser. A la contaminació lumínica s’hi fa referència en parlar de Berlín, Doha, El Paso, Jerusalem, Ciutat del Cap, Tallin, Zagreb, entre d’altres.

En el capítol dedicat a Hong Kong, Vicent, expulsat de Beijing el 1989 com tota la premsa internacional, ens conta com els llums de la ciutat del riu de la Perla el despertaren a l’avió quan s’hi acostava. La llum excessiva d’una ciutat capitalista front a l’encara rural i fosca Xina que demostrava així el seu poder econòmic.

«Hong Kong brillava en la distància talment un canó vertical de llum. Immens.» «Hong Kong es projectava … com una autèntica frontera de llum.»

És a dir que la llum excessiva i contaminant de la ciutat era usada com a propaganda, com a mostrari de l’opulent món occidental. No és estrany, doncs, que Hong Kong siga una de les ciutats més afectada per la contaminació lumínica. I com comenta Vicent, la  Xina del 2023 ja no s’hi diferencia gaire en això de la llum nocturna. Ara entre Macau, Canton i Hong Kong «hi ha barris residencials inacabables, fàbriques i llum, moltíssima llum per tot arreu». La ràpida urbanització i el desenvolupament econòmic de Xina ha conduït inevitablement a la contaminació lumínica, que s’ha convertit en un problema ambiental universal.

La llum artificial nocturna, la contaminació lumínica que produeixen les nostres ciutats, és ara universal. Només ens faltava el tsunami dels LEDs blancs barats però insostenibles mediambientalment. Un clar exemple de la paradoxa de Jervons. A mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l’eficiència amb la qual s’utilitza un recurs (en aquest cas, un nou sistema d’enllumenat), és més probable un augment del consum de l’esmentat recurs. La introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden, al final, augmentar el consum total d’energia.

La segona ciutat on la llum nocturna (i la seua absència) s’hi fa present i és determinant és la ciutat de El Paso, Texas. «En eixir de l’aeroport s’hi veu una ciutat immensa, molt impressionant (plena de llum, afegesc jo), amb una cicatriu fosca al mig». Era la suma de El Paso (EUA) i de Ciudad Juárez (Mèxic). La cinta fosca era el Rio Grande, la frontera entre estats.

En aquest cas la foscor és la frontera, no la llum. Lloc de pas o intent de pas de milers de migrants cada any cercant un món millor. Al sud de la foscor pobresa, al nord riquesa i potser una oportunitat per viure.

D’algun dels indrets que descriu Vicent, jo hi he estat en algun moment de la vida i també vaig viure algunes de les experiències que descriu. Belfast i les fronteres interiors, Christiania a Copenhague, la nova ciutat doble Copenhague – Malmö unides pel pont d’Øresund, Berlín est abans de la caiguda del mur.

L’estiu de 1986 vaig estar a Berlín en una estada de coneixença del país que ens feien a tots els estudiants estrangers matriculats a alguna universitat alemanya. 20 anys després de la caiguda del mur escrivia això:

«Al dia següent passàrem la frontera per CheckPoint Charlie. Jo pretenia visitar el Pergamon Museu situat a l’illa dels museus. Per la vesprada visitàrem llibreries. Era una cosa coneguda la gran quantitat de llibreries que podien trobar-se a Berlín-est. Però tot estava en alemany (ben normal) i en rus. I no res en anglés.

Per la nit pujàrem a la Fernsehturm, la torre de la televisió de 300 m. situada a Alexander Platz. La vista era espectacular des de dalt, però les finestres estaven posades de manera que només es podia abastar a veure Berlín-est. Les llums de la ciutat capitalista quedava fora de la vista des de dalt de la torre.»

A la cúspide de la torre hi ha una gran esfera en la qual s’hi ubiquen un mirador i un restaurant; el mirador està a una altura aproximada de 204 m. Jo vaig estar al mirador on, segons es veu a la fotografia adjunta, les finestres estan inclinades cap avall i efectivament poc es devia veure de Berlín oest. Al restaurant, que gira 360 graus cada mitja hora, i que s’ubica uns metres per sobre del mirador no hi varem anar. Dins del cos principal de la torre hi ha dos ascensors que porten als visitants a l’esfera en 40 segons.

El passat 30 d’abril vaig ser convidat a participar en la mesa redona per parlar de la col·laboració entre els astrònoms aficionats i els professionals. Els dos col·lectius que fan de la nit el seu mitjà de gaudi i/o de treball estan condemnats a entendre’s ja que moltes vegades estudien els mateixos objectes celestes però amb instrumental diferent. Altres vegades una observació necessita tant de desplegament humà i de material que només es pot realitzar amb l’ajuda dels astrònoms amateurs com ara una ocultació d’una estrella per un asteroide o per a un seguiment sistemàtic de l’atmosfera de Júpiter.En la mesa redona de temàtica Pro-Am parlàrem, entre altres, astrònoms aficionats consolidats en la investigació com ara Ramon Navas, expert en cerca d’exoplanetes des del seu observatori en Cabrils, Joaquín Álvaro, president de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya i David Galadí-Enríquez, astrònom professional de l’Observatori de Calar Alto.

Jo vaig parlar de la necessitat que tots els astrònoms, especialment els amateurs, siguen activistes en la defensa de la nit. Que no es confien en que una vegada trobat un indret ideal fosc per fer les observacions o les fotos meravelloses del cel nocturn, això serà per a sempre. La indústria del Big Light vol enllumenar-ho tot i no s’aturarà si no troba oposició dels qui estimem la nit. Si no som activistes, després de les ciutats les empreses d’enllumenat voldran il·luminar ponts, muntanyes, platges, carrils bici, i moltes altres coses que encara ni ens imaginem. La preservació del cel fosc depén de nosaltres.

Ací us pose el parlament curt que vaig fer en l’Auditori del pavelló Etopia de Saragossa, evidentment en castellà.

Text de presentació de Cel Fosc al CEA 2023 de Saragossa. Text preparat però no llegit finalment. Però les idees son les mateixes.

L’Associació Valenciana d’Astronomia ha fet 50 anys. Va ser el 1972 quan un grapat de persones amants de l’astronomia de la ciutat de València decidiren crear l’associació per parlar i fer activitats conjuntats del que els agradava, mirar el cel.Per celebrar l’aniversari AVA va programar tot un seguit d’activitats, les més importants de les qual es va realitzar els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2022. Huit persones d’arreu de l’estat relacionades amb diverses branques de l’astronomia foren invitades a fer una xarrada al voltant del seu camp de treball. La llista completa d’activitats es troba a la pàgina web d’AVA i pot veure’s ací.

Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor d’inaugurar el conjunt de les xarrades parlant del principal problema que afecta a l’observació astronòmica: la Contaminació Lumínica.

Títol de la xarrada:

Contaminació lumínica: d’on venim i cap a on anem

Resum de la xarrada:

La llum artificial nocturna afecta negativament l’observació del cel, la vida silvestre, la salut humana, l’ús de l’energia i el canvi climàtic. Nombrosos estudis ho avalen i les administracions, molt a poc a poc, en van prenent consciencia. Pel que respecta als que hem fet de la nit el nostre focus principal d’interés, com ara els astrònoms, tant professionals com aficionats, la llum nocturna d’origen artificial ens impedeix gaudir de la nit, cosa que ens obliga a fugir de la ciutat per poder accedir a un cel de qualitat. Hem creat les zones Starlight, àrees protegides de cel fosc, que s’estan potenciant per al turisme d’estrelles. Tanmateix la contaminació lumínica creix un 2-6 % anual a tot el món i, per tant, la llum nocturna continuarà envaint el nostre cel. Potser la lluita per protegir la nit ha estat equivocada en voler regular de manera individual fanals, orientació i colors de la llum. La llum artificial nocturna ha ser considerada de manera global com un nou agent contaminant i, com a tal, s’hauria de regular amb uns límits d’emissió ben clars.

Nota: Les fotos i el vídeos son propietat de l’Associació Valenciana d’Astronomia, AVA.

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Cel Fosc, associació contra la contaminació, és una organització en defensa de la nit. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per la pèrdua del cel estrellat sinó com moltes agrupacions astronòmiques i també de defensa mediambiental  com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc és d’àmbit estatal i lluita, des de fa més de 20 anys per la protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de la salut humana.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia, i ha tingut una participació important en l’elaboració de llei valenciana de protecció de medi nocturn, actualment en tramitació.

Dissabte passat per la vesprada (26 de març 2022), l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Màlaga, a la seu de la Sociedad Malagueña de Astronomía (SMA), al Centro Cultural José María Gutiérrez Romero. Fa dos anys, el 13 de març de 2020, l’assemblea era prevista també a Màlaga, però la pandèmia s’ho endugué tot i calgué suspendre-ho. Ara, gairebé tots vacunats, ha estat possible reunir-se altra vegada per veure’ns les cares i parlar del que hem fet i quins projectes tenim de futur. La pandèmia ens ha ensenyat també a comunicar-nos telemàticament. Així que l’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se al sud d’Andalusia.

Parlàrem dels diversos processos legislatius, en especial del nefast Proyecto de Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica que amenaça la protecció de la nit a l’Estat Espanyol, de la nova web de Cel Fosc, de la renovació de la Junta Directiva que ara serà més plural i inclusiva, de les activitats de les diverses seccions locals i de noves idees de divulgació per conscienciar la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

I com ocorre cada vegada que es convoca una assemblea a algun lloc de l’estat, els socis i col·laboradors locals organitzaren una sèrie d’actes adreçats a la població. El mateix cap de setmana de l’assemblea, la Sociedad Malagueña de Astronomía i l’Agrupación Astronómica de Málaga ‘Sirio’ organitzaren diverses activitats en relació amb la contaminació lumínica, com es detalla en el programa adjunt.

El divendres 25 de març a les 18.00 a la Sala d’actes de la Societat Econòmica d’Amics del País. Plaza de la Constitució, 7 s’organitzà la Jornada sobre contaminació lumínica titulada “Cielo Nocturno y Medio Ambiente“. Hi va haver dues conferències de 45 minuts amb els seus respectius torns de preguntes.

Una a càrrec de David Galadí-Enríquez (CAHA) que parlà sobre els efectes de les megaconstel·lacions de satèl·lits en l’observació astronòmica i una altra a càrrec d’Alejandro Sánchez de Miguel (UCM) sobre l’ús d’una càmera reflex per fer mesures acurades de contaminació lumínica.

Seguidament s’oferiren dos tallers de ciència ciutadana. En el primer taller s’explicà el projecte Street Spectra. És un projecte de ciència ciutadana per cartografiar i caracteritzar les fonts d’enllumenat públic. Els voluntaris utilitzen una xarxa de difracció de baix cost situada a la part superior de la càmera dels seus telèfons mòbils per fer fotos dels fanals i dels seus espectres d’emissió. Després de les instruccions d’ús de les aplicacions per a mòbil i el repartiment de xarxes de difracció, es volia fer una pràctica al carrer però la pluja persistent ho impedí i calgué utilitzar làmpades de gasos gràcies a Rosa López de la Universitat de Màlaga. Jaime Zamorano, coordinador del projecte, es connecta telemàticament per explicar com fer els espectres i com pujar-los a la xarxa per a que siguen imatges útils per a un ús científic.

El segon taller es dedicà al programa Vigilantes de la noche. Blanca Troughton (SMA) explica detalladament el projecte de ciència ciutadana en el qual es prenen mesures de la brillantor del fons del cel per a avaluar l’impacte de la contaminació lumínica. Els objectius són conscienciar a la població de la importància que té preservar el cel fosc, conscienciar sobre l’estalvi energètic, amb la consegüent disminució de la despesa econòmica, i la seua conseqüent implicació en la millora general del medi ambient i conscienciar sobre l’impacte negatiu en la salut que causa una exposició inadequada a la llum artificial nocturna.

El dissabte 26 de març pel matí per als qui havien acudit a Màlaga a les diferents assemblees convocades (de Cel Fosc, de FAAE o de Rada) se’ls havia programat una activitat alternativa en la Facultat de Ciències de la Universitat de Màlaga. Va consistir en una xarrada sobre el disseny, capacitats i ús de la cambra de simulació d’atmosferes planetàries que disposa la universitat, i que actualment serveix de suport a la missió MARS 2020 i al  ròver Perseverance. Després de la xarrada es realitzà una visita a aquesta espectacular instal·lació científica.

En definitiva un cap de setmana molt creatiu i ben aprofitat que se’ns va fer ben curt. Moltes gràcies als organitzadors i enhorabona perquè tot va eixir perfecte.

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies”
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Fa uns dies s’emeté un episodi dedicat al problema de la contaminació lumínica en el magnífic programa mediambiental de la 2, El escarabajo verde.

En Una historia para no dormir es parla de quina manera afecta l’excés d’il·luminació al essers vius, amb l’explicació del problema de les baldrigues a Canàries i de com es desajusta els cicles circadiaris en els humans, amb intervencions del Dr. Estivill. Tanmateix la llum artificial nocturna també causa altres efectes sobre la societat. La criminòloga Anna Almécija desfà els mites que associen llum i seguretat mentre que jo mateix, com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, parle del nefast Real Decret que ens vol imposar el Ministeri d’Indústria i de la pèrdua del cel estrellat com a pèrdua patrimonial.

Una historia para no dormir. Durada 30 min.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/historia-para-no-dormir/6252003/