Pols d'estels

Johan Eklök és un biòleg suec especialitzat en l’estudi dels rats penats. Aquests mamífers voladors són nocturns i, per tant, la seua recerca arreu del món i en especial a Suècia, l’ha dut a romandre hores en la foscor per estudiar el comportament d’aquests fantàstics animals. De manera natural el seu treball l’ha encaminat a apreciar la nit, a considerar la importància de la foscor com a part indispensable dels habitats naturals que cal preservar.Tanmateix la nit s’està perdent ràpidament a tot el planeta. Nit rere nit milions de làmpades s’engeguen per enllumenar les ciutats, els pobles, camins, ponts, moltes vegades de manera innecessària, amb llums mal orientades que envaeixen el interior dels habitatges o que inunden les zones naturals pròximes o llunyanes.

El tsunami dels LED que ocupa cada vegada més les nostres ciutats, massa vegada amb un llum blanc molt agressiu i disruptiu dels cicles circadiaris ha accelerat una contaminació lumínica del nostre planeta que ja creix a un ritme d’un 10% anual.

En Manifiesto por la oscuridad, Johan Eklöf ens anima a apreciar la foscor natural i els seus beneficis únics amb un apassionant relat sobre l’efecte dominó del dany que infligim en mantenir les llums enceses: insectes que no aconsegueixen reproduir-se, ocells encegats i desconcertats, ratapinyades famolenques mentre esperen en va a insectes que només ixen en la foscor… I nosaltres, els humans, podem trobar que les nostres hormones, pes i salut mental es veuen també afectats.

L’autor ens presenta com el problema d’haver optat per fer de la nit dia afecta a tota la vida silvestre, la marina, com ara els coralls, el plàncton, els peixos, la migració dels ocells, la dels animals terrestres, en especial al grup que coneix bé, els rats penats. I ho fa en petites dosis, en el que descriu de manera clara com afecta a la seua vida la més mínima intromissió de llum en el seu hàbitat nocturn. Animals desorientats esperant inútilment la foscor completa per buscar parella, caçar o alimentar-se, aus perdudes sobre ciutats enllumenades que han vist desaparèixer les referències al cel estrellat. O els problemes que els humans tenim ja per no poder dormir en la foscor natural de la nit.

Eklöf exposa la psicologia i la política darrere de l’auge de l’enllumenat per voler fer de la nit dia, del creixement sense aturador de la instal·lació de més i més llums.  Però també ens explica experiències d’èxit arreu del món per la salvar la nit en que s’implanten reserves de Cel Fosc a Dinamarca, Gran Bretanya, o s’activen lleis estrictes de control de l’enllumenat a França i a altres estats europeus. Però a més d’això ens demana ser activistes i, com ajuda ens regala en l’últim capítol del llibre un manifest de punts d’acció per reivindicar la nit i tractar de salvar el nostre planeta de la plaga de la llum artificial nocturna.

Entre la serra del Cadí al sud i el pic del Carlit al nord, la plana de la Cerdanya s’escampava davant nostre des del nostre allotjament a cal Mateu, a Urtx. Ens hi allotjarem en la mateixa casa on gaudirem d’aquell estiu, el llunyà 1997. Cap al nord, Queixans i més enllà Puigcerdà. A l’oest Bolvir, Ger i la Tor de Querol.

La Cerdanya continua sent la meravella aquella que coneguérem a finals del segle passat però ara amb moltes noves edificacions, obra nova que no troba prou paletes a la comarca i ha de importar-la de Barcelona. Tot de pobles petits tenen un barri de segones residencies que aquest cap de setmana de finals d’hivern romanien tancades. Aquelles cases en runes que veiem fa anys ara estan rehabilitades i hi viuen esporàdicament famílies de Barcelona.

Puigcerdà sembla més gran, molt més cuidada, fins i tot més catalana, amb orgull d’exercir de capital de comarca. Les entitats culturals com el Museu Cerdà, que malauradament no poguérem visitar, i la Biblioteca Comtal de Cerdanya, on férem l’Assemblea General de Cel Fosc i on romandrà durant unes setmanes l’exposició sobre Contaminació Lumínica, són un èxit de la cultura ceretana. També ho son les activitats de l’actiu Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà també és ara un gran centre comercial. Si voleu comprar alguna cosa passeu-vos pel carrer Major.

Ara a final de l’hivern ens nevà la nit de la nostra arribada després de mesos sense fer-ho. Poc avesats a la neu, patírem per si no podíem arribar a Puigcerdà en cotxe, mig colgat per la neu nocturna. L’activitat dels llevaneus havia estat constant durant les primeres hores del matí i la neu ja havia estat retirada de la carretera. Ni neu ni gel ens feren difícils arribar a la capital de la Comarca. A més a Puigcerdà la nevada s’havia convertit en pluja així que la neu començava a desfer-se.

Diumenge de matí la pluja i la neu deixaren pas a un oratge més agradable, encara que fresc. Explorarem la plana ceretana, seguint les poblacions del riu Segre en direcció cap a la Seu d’Urgell.

Prop de Ger, en una gran rotonda en encaminarem cap a Molí de Ger, una granja i formatgeria que ens van recomanar.

El Molí de Ger és una casa de pagès on, històricament, s’hi va desenvolupar l’activitat de moldre farina. Aquesta activitat sempre es va combinar amb l’agricultura i la ramaderia i és aquesta última la que ha perviscut fins als nostres dies generació rere generació. Actualment s’hi ha una formatgeria que presenta i ven formatges casolans de vaca de tot tipus. No te’n podràs estar de provar-ne i de comprar-ne per a casa.

Des d’allí, i per un camí sense asfaltar paral·lel al riu Segre s’arriba a l’antiga palanca o passarel·la que travessava el riu, el pas natural entre el sud i el nord de la comarca. Actualment amb el nom de Pont de Sanavastre és un bell i grandiós pont penjant que permet el pas de vianants entre les dues ribes del riu.  He de reconèixer la gran obra d’enginyeria que suposa el pas. Tot de turistes van a veure’l i el travessen sobre un Segre crescut per la nevada recent.

Arran del tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre les comarques més septentrionals que passaren sota la jurisdicció francesa. Tots els pobles del nord de la Cerdanya passaren a França i només se’n salvà la població de Llívia, pel seu títol de vila. Així que ara la vila és una illa dins de l’estat francès.

El 1528, l’emperador Carles V concedí a Llívia el títol de Vila. Aquest fet va ser determinant per a la història de Llívia, ja que fou el que feren servir els lliviencs un segle més tard per oposar-se a formar part de França.

De Llívia el més interessant és visitar el Museu i la Farmàcia històrica però, malauradament, el diumenge a la vesprada estaven tancat. La vila va ser un lloc preeminent de defensa de la comarca, amb el seu castell, capital del comtat de Cerdanya. Però quan Alfons el Cast fundà la vila fortificada de Puigcerdà l’any 1177 perdé importància en favor d’aquesta. Del castell no en queda res. En el seu lloc hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels i Torre Bernat de So.

La nit a la Cerdanya és una altra cosa. Els pobles il·luminen el cel nocturn més del que seria raonable, les estacions d’esquí obren les pistes durant 200 h nocturnes cada any, el centre comercial de Puigcerdà i algunes instal·lacions excedeixes la normativa. De tot això en parlà Josep Maria Ollé a la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.

Tanmateix hi ha aspectes positius. L’Alta Cerdanya, sota jurisdicció francesa des del tractat dels Pirineus, té pobles que segueixen el programa Viles et Villages etoilés, com ara la Tor de Querol, que apaguen els llums durant la matinada. A més la Via Làctia s’hi pot veure si t’allunyes de les poblacions. No ho poguérem veure a causa de la nuvolada però si que vàrem aconseguir unes bones fotos de la nit cerdana.

Dilluns al matí tornàrem a casa per la Collada de Tosses. Volíem veure els paisatges nevats i les estacions d’esquí de la Masella i la Molina.

Per tal d’acostar l’associació al territori, enguany es va demanar als socis que proposaren indrets on celebrar l’Assemblea General anual. La idea era trobar-nos directament amb els nostres associats i fomentar també algunes activitats de conscienciació en defensa de la nit. De les diverses propostes presentades es va triar la ciutat de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, Catalunya, com a seu de l’Assemblea General de Cel Fosc del 2024. Per tant, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cerdanya, el passat 9 de març de 2024, a partir de les 11 h, ens reunirem a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya. La neu va fer acte de presència durant la nit a la comarca i va dificultar una mica l’arribada dels socis presencials.

Ens vàrem reunir de nou per a veure’ns les cares i parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a la Cerdanya.

La reunió començà amb el record al nostre amic i fundador, Pere Horts, que traspassà el mes de gener passat.

Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Vàrem destacar, entre altres, la setena Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria, la continuació de la campanya Horitzons perduts vs Cels Foscos, l’assessorament a diversos organismes i particulars així com la proposta d’incentivar noves idees de divulgació per a conscienciar a la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

Es va parlar dels diversos processos legislatius en tramitació. El nou Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que va acabar la seua tramitació en 2021 continua sense ser publicat però des d’Europa sembla que la conscienciació sobre el problema de la contaminació lumínica va creixent amb diferents iniciatives.

Finalment, ens dedicàrem a pensar de quina manera i quan podríem realitzar un homenatge al nostre soci Pere Horts en els pròxims mesos.

A la vesprada, seguint la tradició de conscienciar la població sobre la defensa de la nit, en la mateixa sala a partir de les 18 h va tenir lloc la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient, a càrrec del Josep Maria Ollé, Enginyer Tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc.

A  més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, romandrà durant unes setmanes en la Biblioteca Comtat de Cerdanya.

Pere Horts, amic i company de tantes lluites per preservar la nit del tsunami de llums artificials que ens inunda, ens deixà ara fa tres setmanes. Després d’agrair-li tots els esforços que va fer per crear una consciència mediambiental per a la defensa dels ecosistemes nocturns i de la salut de les persones primer a Catalunya i després a tot l’estat amb la creació i expansió de l’organització Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, cal començar a retre-li homenatge en multitud de llocs i formes.

El primer homenatge ha estat assignar-li el nom a un asteroide. El seu amic i soci de Cel Fosc, antic tresorer de l’entitat, Josep Maria Bosch és un afamat caçador d’asteroides des del seu observatori de Santa Maria de Montmagastrell (l’Urgell) i el 26 de setembre de 2010 descobrí el petit asteroide al qual se li assignà de manera provisional el nom tècnic 2010 SF13. Aquest cos situat entre Mart i Júpiter, amb 2.857 unitats astronòmiques de semi-eix major, de 0.141 d’excentricitat i uns 10 graus d’inclinació orbital, orbita el Sol amb un període de 4.83 anys.

Des de fa uns dies Josep Maria Bosch li ha assignat al petit asteroide el nom del nostre fundador 547508 Perehorts com a homenatge d’amistat i de record que perdurarà en l’espai durant milions d’anys.

Les raons de l’assignació venen explicades en la pàgina de la base de dades dels cossos menors del JPL de la NASA.

547508 Perehorts
Descobert el 26 de setembre de 2010 per Bosch, J. M. a SM Montmagastrell

Pere Horts Font (1956–2024) va ser un divulgador científic català de l’astronomia. Va ser professor de filosofia i astronomia a l’institut Ramon Muntaner, professor d’història de la ciència i cosmologia al Col·legi de Girona, fundador de la Societat Astronòmica de Figueres i cofundador de Cel Fosc, l’associació espanyola contra la contaminació lumínica.

De moment no tenim cap imatge de l’asteroide de Pere. Fins que alguna missió espacial futura passe prop del cos no en podrem tindre una imatge clara.

Acabe meravellat Fronteres, el darrer llibre de Vicent Partal, director de Vilaweb. Actualment Vicent s’ha centrat en el seu mitjà i l’observació crítica de la política catalana, però és un notable periodista de política internacional. Això és nota en l’obra, on capítol a capítol, ciutat a ciutat que ha visitat, ha viscut al llarg de la seua vida, va descobrint-nos detalls, vivències de cada lloc, el seu context des del punt de vista de les relacions internacionals, fets que ens resulten desconeguts i que són essencials per explicar-les. Indrets on hi viuen persones, separades d’altres per fronteres. Les fronteres, aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa, que no són mai naturals, sinó moltes vegades imposades sobre el criteri de la gent que viu al territori.

Vicent va estar a Berlín durant la caiguda del mur, a les repúbliques bàltiques durant el procés d’independència, a Beijing durant les protestes de la plaça de Tian’anmen de 1989, a Transnístria, a Taiwan, etc. i a molts altres indrets, llocs de fronteres, on aquelles línies marcades per algú en un mapa són disputades o només serveixen per separar persones iguals per raons polítiques. Con argumenta Vicent al pròleg: «Contra allò que sol pensar la gent, i contra allò que els estats volen que pensem, les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals».

Hi ha un aspecte del llibre que Vicent ha descrit reiteradament i que potser ha descrit sense adonar-se’n, encara que ho dubte sent tan analític com és. I és la referència constant a la llum artificial nocturna com a signe de diferència entre societats, com a signe d’opressió o com a signe de riquesa, potser. A la contaminació lumínica s’hi fa referència en parlar de Berlín, Doha, El Paso, Jerusalem, Ciutat del Cap, Tallin, Zagreb, entre d’altres.

En el capítol dedicat a Hong Kong, Vicent, expulsat de Beijing el 1989 com tota la premsa internacional, ens conta com els llums de la ciutat del riu de la Perla el despertaren a l’avió quan s’hi acostava. La llum excessiva d’una ciutat capitalista front a l’encara rural i fosca Xina que demostrava així el seu poder econòmic.

«Hong Kong brillava en la distància talment un canó vertical de llum. Immens.» «Hong Kong es projectava … com una autèntica frontera de llum.»

És a dir que la llum excessiva i contaminant de la ciutat era usada com a propaganda, com a mostrari de l’opulent món occidental. No és estrany, doncs, que Hong Kong siga una de les ciutats més afectada per la contaminació lumínica. I com comenta Vicent, la  Xina del 2023 ja no s’hi diferencia gaire en això de la llum nocturna. Ara entre Macau, Canton i Hong Kong «hi ha barris residencials inacabables, fàbriques i llum, moltíssima llum per tot arreu». La ràpida urbanització i el desenvolupament econòmic de Xina ha conduït inevitablement a la contaminació lumínica, que s’ha convertit en un problema ambiental universal.

La llum artificial nocturna, la contaminació lumínica que produeixen les nostres ciutats, és ara universal. Només ens faltava el tsunami dels LEDs blancs barats però insostenibles mediambientalment. Un clar exemple de la paradoxa de Jervons. A mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l’eficiència amb la qual s’utilitza un recurs (en aquest cas, un nou sistema d’enllumenat), és més probable un augment del consum de l’esmentat recurs. La introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden, al final, augmentar el consum total d’energia.

La segona ciutat on la llum nocturna (i la seua absència) s’hi fa present i és determinant és la ciutat de El Paso, Texas. «En eixir de l’aeroport s’hi veu una ciutat immensa, molt impressionant (plena de llum, afegesc jo), amb una cicatriu fosca al mig». Era la suma de El Paso (EUA) i de Ciudad Juárez (Mèxic). La cinta fosca era el Rio Grande, la frontera entre estats.

En aquest cas la foscor és la frontera, no la llum. Lloc de pas o intent de pas de milers de migrants cada any cercant un món millor. Al sud de la foscor pobresa, al nord riquesa i potser una oportunitat per viure.

D’algun dels indrets que descriu Vicent, jo hi he estat en algun moment de la vida i també vaig viure algunes de les experiències que descriu. Belfast i les fronteres interiors, Christiania a Copenhague, la nova ciutat doble Copenhague – Malmö unides pel pont d’Øresund, Berlín est abans de la caiguda del mur.

L’estiu de 1986 vaig estar a Berlín en una estada de coneixença del país que ens feien a tots els estudiants estrangers matriculats a alguna universitat alemanya. 20 anys després de la caiguda del mur escrivia això:

«Al dia següent passàrem la frontera per CheckPoint Charlie. Jo pretenia visitar el Pergamon Museu situat a l’illa dels museus. Per la vesprada visitàrem llibreries. Era una cosa coneguda la gran quantitat de llibreries que podien trobar-se a Berlín-est. Però tot estava en alemany (ben normal) i en rus. I no res en anglés.

Per la nit pujàrem a la Fernsehturm, la torre de la televisió de 300 m. situada a Alexander Platz. La vista era espectacular des de dalt, però les finestres estaven posades de manera que només es podia abastar a veure Berlín-est. Les llums de la ciutat capitalista quedava fora de la vista des de dalt de la torre.»

A la cúspide de la torre hi ha una gran esfera en la qual s’hi ubiquen un mirador i un restaurant; el mirador està a una altura aproximada de 204 m. Jo vaig estar al mirador on, segons es veu a la fotografia adjunta, les finestres estan inclinades cap avall i efectivament poc es devia veure de Berlín oest. Al restaurant, que gira 360 graus cada mitja hora, i que s’ubica uns metres per sobre del mirador no hi varem anar. Dins del cos principal de la torre hi ha dos ascensors que porten als visitants a l’esfera en 40 segons.

El passat 30 d’abril vaig ser convidat a participar en la mesa redona per parlar de la col·laboració entre els astrònoms aficionats i els professionals. Els dos col·lectius que fan de la nit el seu mitjà de gaudi i/o de treball estan condemnats a entendre’s ja que moltes vegades estudien els mateixos objectes celestes però amb instrumental diferent. Altres vegades una observació necessita tant de desplegament humà i de material que només es pot realitzar amb l’ajuda dels astrònoms amateurs com ara una ocultació d’una estrella per un asteroide o per a un seguiment sistemàtic de l’atmosfera de Júpiter.En la mesa redona de temàtica Pro-Am parlàrem, entre altres, astrònoms aficionats consolidats en la investigació com ara Ramon Navas, expert en cerca d’exoplanetes des del seu observatori en Cabrils, Joaquín Álvaro, president de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya i David Galadí-Enríquez, astrònom professional de l’Observatori de Calar Alto.

Jo vaig parlar de la necessitat que tots els astrònoms, especialment els amateurs, siguen activistes en la defensa de la nit. Que no es confien en que una vegada trobat un indret ideal fosc per fer les observacions o les fotos meravelloses del cel nocturn, això serà per a sempre. La indústria del Big Light vol enllumenar-ho tot i no s’aturarà si no troba oposició dels qui estimem la nit. Si no som activistes, després de les ciutats les empreses d’enllumenat voldran il·luminar ponts, muntanyes, platges, carrils bici, i moltes altres coses que encara ni ens imaginem. La preservació del cel fosc depén de nosaltres.

Ací us pose el parlament curt que vaig fer en l’Auditori del pavelló Etopia de Saragossa, evidentment en castellà.

Text de presentació de Cel Fosc al CEA 2023 de Saragossa. Text preparat però no llegit finalment. Però les idees son les mateixes.

L’Associació Valenciana d’Astronomia ha fet 50 anys. Va ser el 1972 quan un grapat de persones amants de l’astronomia de la ciutat de València decidiren crear l’associació per parlar i fer activitats conjuntats del que els agradava, mirar el cel.Per celebrar l’aniversari AVA va programar tot un seguit d’activitats, les més importants de les qual es va realitzar els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2022. Huit persones d’arreu de l’estat relacionades amb diverses branques de l’astronomia foren invitades a fer una xarrada al voltant del seu camp de treball. La llista completa d’activitats es troba a la pàgina web d’AVA i pot veure’s ací.

Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor d’inaugurar el conjunt de les xarrades parlant del principal problema que afecta a l’observació astronòmica: la Contaminació Lumínica.

Títol de la xarrada:

Contaminació lumínica: d’on venim i cap a on anem

Resum de la xarrada:

La llum artificial nocturna afecta negativament l’observació del cel, la vida silvestre, la salut humana, l’ús de l’energia i el canvi climàtic. Nombrosos estudis ho avalen i les administracions, molt a poc a poc, en van prenent consciencia. Pel que respecta als que hem fet de la nit el nostre focus principal d’interés, com ara els astrònoms, tant professionals com aficionats, la llum nocturna d’origen artificial ens impedeix gaudir de la nit, cosa que ens obliga a fugir de la ciutat per poder accedir a un cel de qualitat. Hem creat les zones Starlight, àrees protegides de cel fosc, que s’estan potenciant per al turisme d’estrelles. Tanmateix la contaminació lumínica creix un 2-6 % anual a tot el món i, per tant, la llum nocturna continuarà envaint el nostre cel. Potser la lluita per protegir la nit ha estat equivocada en voler regular de manera individual fanals, orientació i colors de la llum. La llum artificial nocturna ha ser considerada de manera global com un nou agent contaminant i, com a tal, s’hauria de regular amb uns límits d’emissió ben clars.

Nota: Les fotos i el vídeos son propietat de l’Associació Valenciana d’Astronomia, AVA.

Demà s’haurà d’aprovar el Real Decreto-ley 14/2022, de 1 de agosto, de medidas de ahorro, eficiencia energética y de reducción de la dependencia energética del gas natural al Congrés dels Diputats.

Susa Calafat, del programa Podríem fer-ho millor ha preguntat a Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, quina opinió en tenim. Nosaltres ja férem un comunicat a principi d’agost alegrant-nos de les mesures encara que les trobem poc ambicioses i recordant que aquestes mesures d’estalvi en enllumenat ja eren obligatòries des del 2008.

Carles Puncernau, tresorer de Cel Fosc, ha parlat amb la periodista en nom de l’associació.

24.08.2022 | Podríem fer-ho millor | Primera hora | Temporada 1  (a partir del minut 40).

En la primera hora de hui hem parlat sobre bombes de la Guerra Civil en la línia XYZ de trinxeres i sobre estalvi energètic, amb Andrés Boix.

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-3/24-08-2022-ho-millor-primera-hora_135_1538955.html

Cel Fosc, associació contra la contaminació, és una organització en defensa de la nit. Hi pertanyen no només persones individuals preocupades per la pèrdua del cel estrellat sinó com moltes agrupacions astronòmiques i també de defensa mediambiental  com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Túria.

Cel Fosc és d’àmbit estatal i lluita, des de fa més de 20 anys per la protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de la salut humana.

Gràcies a Cel Fosc diverses lleis de protecció del cel nocturn s’han aprovat a l’estat espanyol durant els últims anys. Exemples són la Llei de Catalunya i també la Llei d’Andalusia, i ha tingut una participació important en l’elaboració de llei valenciana de protecció de medi nocturn, actualment en tramitació.

Dissabte passat per la vesprada (26 de març 2022), l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a Màlaga, a la seu de la Sociedad Malagueña de Astronomía (SMA), al Centro Cultural José María Gutiérrez Romero. Fa dos anys, el 13 de març de 2020, l’assemblea era prevista també a Màlaga, però la pandèmia s’ho endugué tot i calgué suspendre-ho. Ara, gairebé tots vacunats, ha estat possible reunir-se altra vegada per veure’ns les cares i parlar del que hem fet i quins projectes tenim de futur. La pandèmia ens ha ensenyat també a comunicar-nos telemàticament. Així que l’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se al sud d’Andalusia.

Parlàrem dels diversos processos legislatius, en especial del nefast Proyecto de Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica que amenaça la protecció de la nit a l’Estat Espanyol, de la nova web de Cel Fosc, de la renovació de la Junta Directiva que ara serà més plural i inclusiva, de les activitats de les diverses seccions locals i de noves idees de divulgació per conscienciar la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.

I com ocorre cada vegada que es convoca una assemblea a algun lloc de l’estat, els socis i col·laboradors locals organitzaren una sèrie d’actes adreçats a la població. El mateix cap de setmana de l’assemblea, la Sociedad Malagueña de Astronomía i l’Agrupación Astronómica de Málaga ‘Sirio’ organitzaren diverses activitats en relació amb la contaminació lumínica, com es detalla en el programa adjunt.

El divendres 25 de març a les 18.00 a la Sala d’actes de la Societat Econòmica d’Amics del País. Plaza de la Constitució, 7 s’organitzà la Jornada sobre contaminació lumínica titulada “Cielo Nocturno y Medio Ambiente“. Hi va haver dues conferències de 45 minuts amb els seus respectius torns de preguntes.

Una a càrrec de David Galadí-Enríquez (CAHA) que parlà sobre els efectes de les megaconstel·lacions de satèl·lits en l’observació astronòmica i una altra a càrrec d’Alejandro Sánchez de Miguel (UCM) sobre l’ús d’una càmera reflex per fer mesures acurades de contaminació lumínica.

Seguidament s’oferiren dos tallers de ciència ciutadana. En el primer taller s’explicà el projecte Street Spectra. És un projecte de ciència ciutadana per cartografiar i caracteritzar les fonts d’enllumenat públic. Els voluntaris utilitzen una xarxa de difracció de baix cost situada a la part superior de la càmera dels seus telèfons mòbils per fer fotos dels fanals i dels seus espectres d’emissió. Després de les instruccions d’ús de les aplicacions per a mòbil i el repartiment de xarxes de difracció, es volia fer una pràctica al carrer però la pluja persistent ho impedí i calgué utilitzar làmpades de gasos gràcies a Rosa López de la Universitat de Màlaga. Jaime Zamorano, coordinador del projecte, es connecta telemàticament per explicar com fer els espectres i com pujar-los a la xarxa per a que siguen imatges útils per a un ús científic.

El segon taller es dedicà al programa Vigilantes de la noche. Blanca Troughton (SMA) explica detalladament el projecte de ciència ciutadana en el qual es prenen mesures de la brillantor del fons del cel per a avaluar l’impacte de la contaminació lumínica. Els objectius són conscienciar a la població de la importància que té preservar el cel fosc, conscienciar sobre l’estalvi energètic, amb la consegüent disminució de la despesa econòmica, i la seua conseqüent implicació en la millora general del medi ambient i conscienciar sobre l’impacte negatiu en la salut que causa una exposició inadequada a la llum artificial nocturna.

El dissabte 26 de març pel matí per als qui havien acudit a Màlaga a les diferents assemblees convocades (de Cel Fosc, de FAAE o de Rada) se’ls havia programat una activitat alternativa en la Facultat de Ciències de la Universitat de Màlaga. Va consistir en una xarrada sobre el disseny, capacitats i ús de la cambra de simulació d’atmosferes planetàries que disposa la universitat, i que actualment serveix de suport a la missió MARS 2020 i al  ròver Perseverance. Després de la xarrada es realitzà una visita a aquesta espectacular instal·lació científica.

En definitiva un cap de setmana molt creatiu i ben aprofitat que se’ns va fer ben curt. Moltes gràcies als organitzadors i enhorabona perquè tot va eixir perfecte.

Fa uns dies l’equip de Xavier Solà, que condueix el programa La nits dels ignorants a Catalunya Ràdio, tornà a contactar amb nosaltres per parlar del problema de la llum artificial nocturna i els efectes sobre la biodiversitat i la salut humana.

Enric Marco: “La llum blanca artificial desorienta totes les espècies”
16/02/2022

La contaminació lumínica és un problema que creix de manera preocupant amb la proliferació de bombetes LED, de llum blanca, amb efectes molt negatius sobre els animals, les plantes i també per a la salut dels humans. Ho diuen experts com Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia al departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants/enric-marco-la-llum-blanca-artificial-desorienta-totes-les-especies/audio/1125829/

Imatge:

Lille (Parc Jean-baptiste Lebas). Un dels efectes de la contaminació lumínica als arbres és que prop dels llums, a la zona d’il·luminació intensa, no cauen les fulles mortes (excepte en cas de tempesta). Aquest fenomen és clarament visible aquí entre els castanyers d’un parc públic de Lille (Parc Jean-baptiste Lebas) el 20 de desembre de 2016. Les conseqüències ecològiques (i per a la salut de l’arbre) d’aquest retard encara estaven mal valorades el 2016. La llum pertorba l’ambient nocturn (per exemple: a l’hivern, les merles de vegades canten quasi tota la nit en zones il·luminades o prop d’elles). Foto de Wikipedia Commons.

Fa uns dies s’emeté un episodi dedicat al problema de la contaminació lumínica en el magnífic programa mediambiental de la 2, El escarabajo verde.

En Una historia para no dormir es parla de quina manera afecta l’excés d’il·luminació al essers vius, amb l’explicació del problema de les baldrigues a Canàries i de com es desajusta els cicles circadiaris en els humans, amb intervencions del Dr. Estivill. Tanmateix la llum artificial nocturna també causa altres efectes sobre la societat. La criminòloga Anna Almécija desfà els mites que associen llum i seguretat mentre que jo mateix, com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, parle del nefast Real Decret que ens vol imposar el Ministeri d’Indústria i de la pèrdua del cel estrellat com a pèrdua patrimonial.

Una historia para no dormir. Durada 30 min.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/historia-para-no-dormir/6252003/

Fa uns dies Diego Rodríguez de Cosmos Mataró m’entrevistà com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, en el programa Parlem del cosmos, programa a Instagram que xerra amb personatges de la nostra comunitat d’amants de l’astronomia.

Durant la llarga conversa, parlàrem de l’associació Cel Fosc, de les seues activitats en defensa de la nit, del nefast projecte de decret que han proposat des del Ministeri d’Indústria i del de Transició Ecològica i que augmentarà la contaminació lumínica a l’estat, de la sonda Solar Orbiter que viatja cap al Sol i de moltes altres coses. Una xarrada de 70 minuts que podem mirar si us interessa per Youtube.

Gràcies Diego per la conversa.

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.

1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.

Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

• Nom i cognom/denominació o raó social del participant
• Organització o associació (si correspon)
• Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Dimarts 26 tornem a Riba-roja de Túria per parlar de l’amenaça de la contaminació lumínica sobre el medi ambient, la salut i també sobre la seguretat personal per què omplir la nit de llum no ens fa estar més segurs. Hem de planificar la seguretat, també, amb criteris ambientals. Esteu tots invitats.

PRESENTACIÓ
En una societat en emergència climàtica cal determinar quines són les fonts que contribueixen a l’escalfament global i què cal fer per reduir-les o substituir-les. L’estalvi i l’eficiència energètica s’imposen, per tant, en les actuacions públiques. L’enllumenat de les nostres ciutats està actualment en el punt de mira i a molts indrets s’ha optat per substituir-lo per un enllumenat basat en LED, tecnologia que és venuda com eficient i ecològica.

Tanmateix moltes d’aquestes instal·lacions de LEDs són molt millorables ja que emeten una llum molt blanca, amb un fort component blau, amb efectes sobre els ecosistemes nocturns (insectes, ratpenats, aus, tortugues,….) i sobre la salut humana. La vertadera sostenibilitat en l’enllumenat públic seria la utilització de LED molt càlids amb una contribució de llum blava menyspreable i sense afeccions al medi ambient. Alguns ajuntaments valencians ja apliquen aquest principi que, a més a més, és el recomanat en
la Guia de Contractació verda de la Unió Europea.

OBJECTIU
En aquest context s’organitza la quarta jornada sobre contaminació lumínica, els efectes de l’enllumenat públic i privat sobre el medi ambient i la salut humana, destinada a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants, responsables de la presa de decisions i al públic en general, per tal de donar a conèixer millor la problemàtica i les possibles solucions per minimitzar els seus problemes.

Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en què es comptarà amb els punts de vista d’experts de diferents universitats i centres d’investigació en els camps de l’enginyeria, la criminologia, la normativa, l’òptica o la salut. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents.

PROGRAMA
9:30 h. Presentació de la jornada
– Robert Raga Gadea
Alcalde de Riba-roja de Túria
– Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Projecció Territorial i Societat. UV
– Paula Tuzón Marco
Secretària Autonòmica d’Emergència Climàticai Transició Ecològica. GV

10 h. Conferència: “Los retos que debe afrontar la administración local en la gestión de la
contaminación lumínica”
– Josep Maria Ollé Martorell
Enginyer Tècnic en Il·luminació
11 h. Pausa-Café
11:30 h. Conferència: “La iluminación como medida de prevención del delito: seguridad objetiva y subjetiva”
– Anna Almécija Casanova
Advocada i criminòloga
12:30 h. Conferència: La iniciativa: “Iluminación nocturna respetuosa para la Comunidad de Madrid”
– Carlos Herranz Dorremochea
Físic i soci de Cel Fosc
13:30 h. Taula redona: Iniciatives per un cel fosc
Modera: Ángel Morales Rubio (Responsable científic)
– Josep Maria Ollé Martorell
– Anna Almécija Casanova
– Carlos Herranz Dorremochea

16 h. Conferència: “Luz nocturna y salud: el papel
de nuestro reloj biológico”
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
Universidad de Murcia
17 h. Conferència: “Dispositius lluminosos eficients i
saludables en espais interiors”
– Jaume Escofet Soteras
Universitat Politècnica de Catalunya
18 h. Taula redona: Llum i salut
Modera: Enric Marco Soler (Responsable científic)
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
– Jaume Escofet Soteras
18:30 h. Cloenda

IV Jornada contra la contaminació lumínica. Amenaça al benestar de les persones. Fullet.

Imatge: Edifici Jeroni Munyoz. Campus de Burjassot. Universitat de València. Les lluminaries tipus Lampadaalta són un desastre. Autor: Ángel Morales-Rubio.

Sembla que les ciutats de l’estat espanyol també poden classificar-se en un nefast rànquing de l’ús totalment ineficient de l’energia en l’enllumenat públic. Fa uns dies el diari el País publicava l’article Estas son las ciudades españolas que más contaminan con su luz a partir del treball de l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel, actualment investigador de la University of Exeter (Regne Unit), amb la participació de Rebeca Benayas Polo, de l’empresa GEASig, per a SaveStars Consulting SL.El treball d’aquests investigadors, titulat Ranking de la contaminación lumínica en España, està disponble en el repositori científic europeu Zenodo.

En el treball es baregen diverses paràmetres que estan relacionats amb la contaminació lumínica, com la població, la potència total emesa de les faroles, el nombre total de faroles, la potència emesa per quilòmetre quadrat (W/km²), etc…

En aquest darrer rànquing (W/km²) destaquen en els primers llocs Gandia i València amb uns 9200 W/km² . L’estudi s’ha fet fins a l’any 2012 ja que les dades de satèl·lit que s’han utilitzat provenen de l’instrument VIIRS que no és sensible a les emissions en la zona del blau. En aquell moment només hi havia llums de sodi en els nostres carrers. En els últims 5 anys, però, s’han instal·lat de manera compulsiva, inconscient i sense ser avalat per criteris tècnics ni científics una gran quantitat de LED, fonamentalment de color blanc intens, de temperatura de color de 4000 K o superior.  Només s’han canviat per qüestions d’eficiència i estalvi energètic. Però aquests LED son altament pertorbatius per a la fauna i flora nocturna i per a la salud humana, com n’he parlat a bastament en aquest bloc.

També s’han fet coses positives com la reducció de potència i canvi a LED de 3000 K (i pròximament inferior) a la ciutat de València, i com la Iniciativa Salven la Nit a l’Horta Nord que està propiciant el procés de canvi de l’enllumenat a LED Ambre o 2200 K a Meliana, Bonrepòs i Mirambell i a Albalat dels Sorell. Tots amb una contribució de blau a l’espectre visible ben reduïda. Cal fer encara més, per suposat.

Gandia i València se situen entre les ciutats amb més contaminació lumínica de l’Estat Noticies Nit À Punt. 10 d’abril 2019.

https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/video-gandia-i-valencia-se-situen-entre-les-ciutats-amb-mes-contaminacio-luminica-de-lestat

I ahir, dia en que s’anunciava al món la primera imatge d’un forat negre, els mitjans públics valencians se’n feren ressò també i m’entrevistaren sobre aquest article, sobre contaminació lumínica i com combatre-la. Primer va ser a la televisió d’À Punt, compartint notícia científica amb la primera imatge del forat negre.

Per la nit, a la tertúlia de ciència de la ràdio d’À Punt, conduït per Anna Juan i Kristin Suleng, vaig parlar més extensament del problema de la contaminació lumínica i del problema dels LED blaus. L’última recomanació que vaig fer als periodistes. “Siguem exigents amb els nostres governants, sobre tot els nostres regidors i alcaldes, i ara que venen eleccions demanen-los un enllumenat sostenible amb llums de qualitat de tonalitat càlida”  Els organismes internacionals europeus i la legislació francesa ja ho demanen. És el futur també…

Ací podeu escolar el programa d’anit de, a partir del minut 25 aproximadament.

Les notícies de la nit | Tertúlia. Ciència i investigació. 10 d’abril 2019

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/les-noticies-de-la-nit/10-04-2019-les-noticies-de-la-nit-tertulia

Doble sessió per parlar de l’amenaça silenciosa de la llum excessiva per la nit, especialment si és blanca.

Imatges:
1.- Imatge nocturna de la Península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.