L’assemblea anual de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, celebrà el dissabte 23 passat, la seua reunió anual al petit municipi de Pujalt, dins del terme de Sort, el Pallars Sobirà, a la seu de l’interessant Museu de Papallones de Catalunya.
Cel Fosc es va crear a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.
Al Pallars, l’arribada de la primavera no ha desfet encara la neu que dalt dels pics més alts del Parc de l’Alt Pirineu i de la Vall d’Àssua amb el pic de Mainera, amb 2.906 m, apareixen completament nevats.
Després d’un viatge de més de 6 hores des del Pais Valencià arribàrem a l’hora justa a la reunió, que estava presidida per l’alcalde de Sort, Llàcer Sibis i Gosset.
El president de Cel Fosc, Fernando Jaúregui, agraï la incorporació de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria com a nou membre de l’associació. “És molt important que agrupacions en defensa del medi ambient també s’impliquen en la defensa del cel nocturn i que no només ho facen els astrònoms“, remarcà. “Aquesta és una lluita que afecta a tots“.
Alfons G. Dolsa, biòleg curador del Museu de Papallones, ens presentà els seus estudis a l’interior dels boscos sobre un nou tipus d’enllumenament exterior que no afecta els insectes, els LEDs de color ambre. Aquest tipus de llum no emet pràcticament res en la zona del blau i, per tant, és quasi invisible per als insectes. De fet, la Generalitat de Catalunya subvenciona només canvis d’enllumenament públic amb llum de sodi, la groga típica dels carrers, i amb LEDs ambre. Fa uns dies eixí un extens article sobre aquest nou tipus d’enllumenament a El Periódico.
I és que cal tenir en compte que a Catalunya hi ha 4000 especies de papallones, de les quals només 219 són diürnes i, per tant, ens digué, Dolsa, els efectes de la contaminació lumínica sobre elles es desastrosa, amb una pèrdua de biodiversitat.
Després d’un molt bon dinar a Ca l’Anton, que va tindre la paciència d’esperar-nos una hora més enllà del previst, la reunió continuà amb l’explicació de les diverses delegacions territorials.
Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que he dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria. Ha estat un any llarg i dur, sobretot per la irrupció, sense estudis tècnics, del programa dels LEDs de la diputació de València. En resum hem fet:
- Xerrades divulgatives del problema en els pobles dels parcs naturals valencians
- Entrevistes i articles en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió)
- Participació en els plens municipals i proposta de mocions
- Reunions amb tècnics i regidors per parlar del problema i col·laborar en ordenances municipals
- Escrits de protesta contra la contaminació lumínica per registre a ajuntaments del Parc del Túria
- Protesta per instal·lació de llums de bola en un col·legi de Manises i resoució del Síndic de Greuges.
- Protesta pels projectors del principi de la pista de l’aeroport de València i resposta d’Aena.
- Estudis de camp de mesures del fons del cel nocturn en diversos parcs naturals valencians
- Participació en diverses exposicions sobre els parcs naturals organitzades per la Universitat de València. Panells sobre la contaminació lumínica en cada parc.
Per a finalitzar l’assemblea es van proposar les línies de treball per a l’any 2013:
– Organització del XIII Simposi Europeu per a la protecció del cel nocturn que tindrà lloc en el Planetari de Pamplona, els dies 12, 13 i 14 de setembre de 2013 i continuar amb les línia d’actuació i activitats desenvolupades fins al moment.
Després d’acabada l’assemblea se’n mostrà el Museu de Papallones i la didàctica d’Alfons es féu més patent. Ens contà coses ben sorprenents d’aquest món que no coneixia. Qui inventà el paper, la ceràmica, l’arquitectura…? Ens assenyalà les papallones més sorprenents, des de la papallona més ràpida, a alguna endèmica descoberta per ell mateix Mariateresa (Heodes virgaureae pyraeneicola mariateresa) o les papallones migratòries que poden creuar Europa en 25 dies. Una d’elles, la papallona nocturna plusia (autographa gamma) és, fins i tot, capaç d’enganyar els seus depredadors amb eines d’alta tecnologia. Quan un ratpenat envia ultrasons per detectar-la, ella ho nota i activa unes contramesures. Envia també ultrasons per crear imatges fantasma i desconcertar l’enemic. La vida es defensa.
Foto 1. Un moment de l’assemblea. Enric Marco.
Foto 2. Luminària LED ambre. AMR.
Foto 3. Alfons G. Dolsa explicant-nos el cicle vital de les papallones i els avenços tecnològics dels insectes. Enric Marco.