Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Turisme astronòmic

0
Les comarques interiors valencianes tracten de sobreviure a una crisi que ve de temps: despoblament, manca d’infraestructures i incendis forestals. Tanmateix, volen explotar el que tenen: el paisatge, la història…
Darrerament el seu cel nocturn impol·lut ha estat l’objectiu de diverses iniciatives astronòmiques. Ara és l’èxode dels astrònoms, que deixen les urbs com ara València, perquè ha malbaratat la visió de la nit, i busquen el firmament als Serrans, al Racó d´Ademús i a la veïna Gúdar-Javalambre. Tant l’Observatori de la Universitat de València com l’Associació Valenciana d’Astronomia han plantat els seus telescopis a la Muela de Santa Catalina d’Aras de los Olmos. I ja en Aragó, però sota un mateix cel, els telescopis del Centro de Física del Cosmos de Aragón (Cefca) prompte començaran el treball a la Serra de Javalambre.

Però aquestes activitats científiques i de turisme astronòmic poden estar en perill si a l’extensió de l´enllumenat públic i a la introducció dels leds blancs no s’hi posa límit. Els ajuntaments englobats al terme Javaltúria volen preservar aquest cel nocturn que els duu beneficis i, per donar visibilitat a la zona, estudien presentar una Iniciativa Starlight, promoguda per la Unesco, en defensa dels cels estrellats com a dret cultural, científic i mediambiental.

En aquest context, l’Ajuntament d’Alpuente organitzà fa uns dies unes jornades sobre turisme astronòmic i enllumenat exterior sostenible, on hi confirmàrem, amb les nostres mesures, l’excepcionalitat del cel nocturn d’aquestes comarques interiors. Susana Malón, auditora en eficiència energètica, ens mostrà que enllumenar sense contaminar és més barat i més sostenible; mentre que Joan Manel Bullón, agent ambiental i astrònom, féu notar com de fàcil és netejar el cel de llums contaminants.

Mariano Moles, directori del Cefca, afirmà: «Volem que vinga gent a les nostres comarques i, per això, calen iniciatives innovadores. Javaltúria va en aquest camí i, per això, cal protegir el nostre bé més preciós, el cel nocturn. Ens hi juguem molt. Per tant, cal conscienciar els responsables polítics i la ciutadania en general».

I després d’haver observat el cometa C/2011 L4 Panstarrs, en tornar, el gran fong lluminós groguenc de València en l’horitzó sud ens marcava el camí.

Enric Marco i Angel Morales Rubio
Grup de Treball de Contaminació Lumínica de la Universitat de València.

Turisme astronòmic, Levante EMV, 30 març 2013

Foto: Tot esperant veure el cometa C/2011 L4 Panstarrs al cel d’Alpont. MG.

Publicat dins de Cel fosc | Deixa un comentari

Cel Fosc al Museu de Papallones de Catalunya

0

L’assemblea anual de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, celebrà el dissabte 23 passat,  la seua reunió anual al petit municipi de Pujalt, dins del terme de Sort, el Pallars Sobirà, a la seu de l’interessant Museu de Papallones de Catalunya.

Cel Fosc es va crear a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Al Pallars, l’arribada de la primavera no ha desfet encara la neu que dalt dels pics més alts del Parc de l’Alt Pirineu i de la Vall d’Àssua amb el pic de Mainera, amb 2.906 m, apareixen completament nevats.

Després d’un viatge de més de 6 hores des del Pais Valencià arribàrem a l’hora justa a la reunió, que estava presidida per l’alcalde de Sort, Llàcer Sibis i Gosset.

El president de Cel Fosc, Fernando Jaúregui, agraï la incorporació de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria com a nou membre de l’associació. “És molt important que agrupacions en defensa del medi ambient també s’impliquen en la defensa del cel nocturn i que no només ho facen els astrònoms“, remarcà. “Aquesta és una lluita que afecta a tots“.

Alfons
G. Dolsa, biòleg curador del Museu de Papallones, ens presentà els seus estudis a l’interior dels boscos sobre un nou tipus d’enllumenament exterior que no afecta els insectes, els LEDs de color ambre. Aquest tipus de llum no emet pràcticament res en la zona del blau i, per tant, és quasi invisible per als insectes. De fet, la Generalitat de Catalunya subvenciona només canvis d’enllumenament públic amb llum de sodi, la groga típica dels carrers, i amb LEDs ambre. Fa uns dies eixí un extens article sobre aquest nou tipus d’enllumenament a El Periódico.
I és que cal tenir en compte que a Catalunya hi ha 4000 especies de papallones, de les quals només 219 són diürnes i, per tant, ens digué, Dolsa, els efectes de la contaminació lumínica sobre elles es desastrosa, amb una pèrdua de biodiversitat.

Després d’un molt bon dinar a Ca l’Anton, que va tindre la paciència d’esperar-nos una hora més enllà del previst, la reunió continuà amb l’explicació de les diverses delegacions territorials.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que he dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria. Ha estat un any llarg i dur, sobretot per la irrupció, sense estudis tècnics, del programa dels LEDs de la diputació de València. En resum hem fet:

  1. Xerrades divulgatives del problema en els pobles dels parcs naturals valencians
  2. Entrevistes i articles en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió)
  3. Participació en els plens municipals i proposta de mocions
  4. Reunions amb tècnics i regidors per parlar del problema i col·laborar en ordenances municipals
  5. Escrits de protesta contra la contaminació lumínica per registre a ajuntaments del Parc del Túria
  6. Protesta per instal·lació de llums de bola en un col·legi de Manises i resoució del Síndic de Greuges.
  7. Protesta pels projectors del principi de la pista de l’aeroport de València i resposta d’Aena.
  8. Estudis de camp de mesures del fons del cel nocturn en diversos parcs naturals valencians
  9. Participació en diverses exposicions sobre els parcs naturals organitzades per la Universitat de València. Panells sobre la contaminació lumínica en cada parc.

Per a finalitzar l’assemblea es van proposar les línies de treball per a l’any 2013:

– Organització del XIII Simposi Europeu per a la protecció del cel nocturn que tindrà lloc en el Planetari de Pamplona, els dies 12, 13 i 14 de setembre de 2013 i continuar amb les línia d’actuació i activitats desenvolupades fins al moment.

Museu de papallones

Després d’acabada l’assemblea se’n mostrà el Museu de Papallones i la didàctica d’Alfons es féu més patent. Ens contà coses ben sorprenents d’aquest món que no coneixia. Qui inventà el paper, la ceràmica, l’arquitectura…? Ens assenyalà les papallones més sorprenents, des de la papallona més ràpida, a alguna endèmica descoberta per ell mateix Mariateresa (Heodes virgaureae pyraeneicola mariateresa) o les papallones migratòries que poden creuar Europa en 25 dies. Una d’elles, la papallona nocturna plusia (autographa gamma) és, fins i tot, capaç d’enganyar els seus depredadors amb eines d’alta tecnologia. Quan un ratpenat envia ultrasons per detectar-la, ella ho nota i activa unes contramesures. Envia també ultrasons per crear imatges fantasma i desconcertar l’enemic. La vida es defensa.

Foto 1. Un moment de l’assemblea. Enric Marco.
Foto 2. Luminària LED ambre. AMR.
Foto 3. Alfons G. Dolsa explicant-nos el cicle vital de les papallones i els avenços tecnològics dels insectes. Enric Marco.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

Els efectes dels LEDs blancs a Ràdio Universitat

0
Dilluns passat m’entrevistaren a la nova ràdio de la Universitat de València. Si fins ara havia parlat dels efectes de la llum blanca sobre el medi ambient, aquesta vegada m’han preguntat sobre les incidències sobre la salut humana. Jo he parlat sobretot de la part física, del perquè el color blau, que és part essencial de qualsevol llum blanca, es dispersa més en l’atmosfera i també del mal negoci que han fet els ajuntaments valencians instal·lant els llums de LEDs oferits per la diputació de València.

Per a parlar de manera més apropiada sobre els efectes sobre la salut humana, la periodista ha entrevistat el professor de medicina Francisco Martínez Soriano, que va col·laborar amb nosaltres en l’Informe sobre els LEDs blancs que presentàrem a la Universitat de València el 18 de desembre passat.

El programa A la teua salut, convida, des de totes les vessants, a dur una vida sana i saludable amb consells, curiositats i la participació d’especialistes.

El programa del dia 27 de març introdueix el tema d’aquesta manera:

Avui parlem de contaminació lumínica i dels seus efectes sobre la salut dels éssers humans. Una exposició perllongada a llums amb una curta longitud d’ona (llums blanques), com els LEDs, pot provocar trastorns en el son, en el comportament i en el sistema endocrí. Els professors de la Universitat Francisco Martínez i Enric Marco ens donen tots els detalls.

Àudio:

La contaminació lumínica i els seus efectes sobre la salut dels éssers humans.

Foto: Canvi d’enllumenament a LEDs blancs a Montehorquera, urbanització del municipi de Vilamarxant, situada junt al Parc Natural del Túria. Noteu la diferència? Ho veiem igual?. Autor: AMR.

Publicat dins de Cel fosc | Deixa un comentari

Parlem de turisme astronòmic als Serrans

0

Els habitants de l’interior valencià es mouen per explotar el millor que tenen. Si el paisatge, la gastronomia, la història i les muntanyes són motius suficients per perdre’s pels Serrans, el cel nocturn ha començat a ser valorat per a promoure un turisme especial però molt respectuós amb el medi ambient: el turisme astronòmic.

Aquesta comarca és segurament, juntament amb els Ports, la més fosca del País Valencià. Per això mateix, els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, així com els de l’Asssociació Valenciana d’Astronomia comparteixen la Muela de Santa Catalina a Aras de los Olmos. Una mica més al nord, ja a terres aragoneses, però sota un mateix cel, els telescopis del Centro de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA) coronen el Pico del Buitre a la Serra de Javalambre.

Per parlar de com protegir i treure rendiment econòmic a aquest cel meravellós, l’ajuntament d’Alpont, organitzà les Jornades de Turisme Astronòmic i Enllumenament Exterior Sostenible els dies 14, 15 i 16 de març passat.

En la primera jornada sobre turisme astronòmic, celebrada a l’ajuntament d’Alpont el 14 de març, i amb 4 ºC i un vent gelat, es va parlar del problema creixent de la contaminació lumínica, tant per l’excés d’il·luminació, pel mal disseny de les luminàries, com per l’ús de llums de colors inadequats. Susana Malón, directora de l’empresa Lumínica Ambiental, amb una disertació molt clara i didàctica, ens parlà de l’enllumenament sostenible i del fet que enllumenar millor no és més car. Joan Manel Bullón, tècnic mediambiental i astrònom aficionat, ens endinsà en la bellesa del cel de la Serrania mentre que nosaltres, com a Grup de Treball de Contaminació Lumínica de la Universitat de València, mostràrem amb les nostres mesures la foscor del fons del cel d’aquestes comarques i remarcàrem els perills que amenacen el cel dels Serrans: els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors i la implantació dels LEDs blancs impulsats per la diputació de València.

Finalment Mariano Moles, director del CEFCA, i impulsor dels telescopis de la Serra de Javalembre, ens animà a defensar el cel nocturn ja que ens hi juguem molt.

Entre els nombrosos assistents es trobaven alcaldes, tècnics municipals, tècnics mediambientals, tècnics de parcs naturals i professionals del sector d’il·luminació, tots ells molt conscienciats amb aquest problema. Aquests municipis d’interior estan apostant per un turisme diferent emprant un recurs que hauria de ser patrimoni de la humanitat i que a més a més no costa diners: les estrelles presents en el firmament.

Per la vesprada, aguantant un vent glaçat, visitarem, de la ma d’Ángel Flores i de l’alcaldessa d’Alpont, els altars neolítics descoberts per Flores que es troben orientats cap a l’eixida del Sol en el dia del solstici d’estiu.

Per a complementar la jornada, a boqueta de nit, es va realitzar una observació amb telescopis dels astres del cel que ressaltaven sobre un fons realment fosc: el cometa C/2011 L4 Panstarrs per l’oest, la Lluna més amunt, Júpiter, nebuloses i cúmuls d’estrelles. Tanmateix, per l’horitzó s’observaven els perills a que s’exposa la Serrania: la il·luminació LED de Titaguas i Sinarcas, els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors en direcció al NE i el balafiament de la cúpula lluminosa de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Foto 1. Taula redona de discussió dels efectes de la contaminació lumínica.

Foto 2. Cartell de les jornades.

Foto 3. Sobre el fons del poble d’Alpont, el grup de contaminació lumínica.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

El retorn de la primavera

2

Ja hi som altra vegada. Avui, dimecres 20 de març de 2013, a les 12:02 h,  temps local, comença la primavera per als habitants de l’hemisferi nord. Deixem finalment enrera l’hivern i ens encaminem cap a l’estiu.

Per contra, per a l’hemisferi sud, Austràlia, Àfrica del Sud, Amèrica del Sud, etc. avui serà el començament de la tardor i deixaran per fi l’estació calorosa de l’estiu que tants incendis ha causat a Austràlia, com els focs de l’històric Observatori de Siding Spring.

Com ja vaig contar una vegada, a causa de la forma el·líptica de l’òrbita terrestre i de la segona llei de Kepler o de les àrees, la durada de les quatre estacions astronòmiques no és d’igual durada. La primavera durarà 92 dies i 18 hores i s’acabarà el 21 de juny, solstici d’estiu.

En el seu camí al voltant del Sol, la primavera comença quan el centre de la Terra, del Sol i el pla de l’equador terrestre es troben alineats, venint el Sol en el seu moviment aparent des de l’hemisferi celeste sud al nord.

Vist des de la superfície terrestre, i amb una visió geocèntrica, la primavera comença quan el centre del disc solar, observat sobre l’esfera celeste, creua el cercle de l’equador celeste, venint el Sol en el seu moviment aparent des de l’hemisferi sud celeste al nord.

I donat que que l’equador celeste talla el pla de l’horitzó exactament en els punts cardinals Est i Oest, en estar avui el Sol exactament sobre l’equador, la durada de les hores de llum serà exactament 12 hores, el mateix que les hores de fosca. Per això mateix el dia d’avui rep el nom de dia de l’equinocci de promavera (igualtat de les nits).

L’augment de les hores de llum es notaran ràpidament a partir d’ara. Cada dia el Sol eixirà una mica més d’hora cada dia i es pondrà una mica més tard amb la qual cosa les hores diurnes augmentaran uns tres minuts cada dia.

En els rellotges de Sol que també són calendaris l’ombra del gnomon dibuixarà una línia recta al llarg del dia, ja que el Sol es deplaça avui per l’equador. Al meu rellotge d’Alcàntera de Xúquer l’ombra ja frega la linia equinoccial, ja que fa sol.

I donat que som a l’any Espriu, deixeu-me que acabe amb una perla poètica del gran mestre, dedicada a la primavera.

Lliures cavalls, a l’alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen
la primavera.

Després, fet nou silenci
damunt el mar, les hores
encadenades besen
la sorra molla.

.(Poema XXI del Cementiri de Sinera). Tret de Darabuc.cat

Foto: Esquema de l’òrbita del sistema solar. De National Weather Service Weather Forecast Office.

El cometa C/2011 L4 Panstarrs vist des de Tavernes

0

Finalment el cometa s’ha fet visible als cels de Tavernes de la Valldigna!

Si bé els habitants de l’hemisferi sud ja fa més d’un mes que van poder gaudir de l’observació d’aquest objecte celeste, els de l’hemisferi nord no ho havíem aconseguit encara perquè el cometa no havia guanyat prou altura. És a partir del dia 10 de març quan es podia visualitzar des de la nostra latitud, però la nuvolositat de la primera part de la setmana ens ho havia impedit. Ara, si els núvols ens ho permeten, podrem gaudir d’aquest tros de gel primigeni que, a través de tot el sistema solar, ha vingut des de l’allunyat núvol d’Oort, situat més enllà de Plutó.

Un cometa està format per gels de distinta composició (aigua, amoníac, diòxid de carboni) mesclat amb roques i pols. Amb una grandària semblant a una muntanya terrestre, quan s’aproxima al Sol a una distància com la del planeta Mart el calor del Sol comença a convertir els gels en gas. Aquest gas, en ser expulsat del nucli cometari, forma un cap gasós brillant –anomenat coma– i una cua extensa, composada per gas i pols, que reflexa la llum del Sol i, per això mateix, és de color groguenc.

El passat dia 10 de març el cometa passà per les proximitats del Sol i ara se n’està allunyant de dia en dia. Però, vist des de la Terra, encara el podem veure ben prop de la nostra estrella. Per això, per observar el cometa C/2011 L4 Panstarrs, cal esperar uns minuts després de la posta de Sol a que es faça fosc. Aleshores entre les 19:45 i 20:15 h. el podreu veure des de Tavernes penjat al cel, ben prop de l’horitzó cap a l’oest, en direcció a Alzira.

Si teniu interès en descobrir-lo, el que heu de fer és pujar al terrat d’una finca alta, i quan més al sud estiga situada millor. L’instrument ideal per observar-lo seran uns prismàtics i amb ells haureu d’explorar les proximitats de l’horitzó entre les hores que us he dit. Una càmera subjecta a un trípode també és un bon mitjà per tractar de caçar-lo.

El cometa anirà guanyant altura cada dia que passe. Per això, a mesura que transcórreguen els dies de la setmana es podrà veure durant una estona més llarga després de la posta de Sol. Cal recordar, però, que l’emissió dels gasos disminuirà a mesura que C/2011 L4 Panstarrs s’allunye del Sol. Encara ens queden uns quants dies factibles per a gaudir-lo en els cels de Tavernes.

Fotos: El cometa C/2011 L4 Panstarrs sobre l’horitzó valldignenc el divendres 15 de març. Enric Marco

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) observat

3

Després d’una setmana de núvols, finalment l’he vist. Molt poc després de la posta de sol, en les darreres lluïsors del capvespre, el cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) s’ha fet visible sobre les finques del barri de Terramelar, Paterna, vist des del Campus de Burjassot de la Universitat de València.

L’objecte, com podeu veure a les fotografies, es trobava molt prop de l’horitzó i ha estat visible només durant uns pocs minuts entre les 19:45 h. i les 20:00 h. Primerament el cel era massa brillant per veure’l i, quan s’ha començat a veure a ull nu,  el cometa estava molt baixet. L’objecte mostrava un nucli que semblava un estel brillant i una cua curta sota una Lluna fina enllumenada en un 1,56%.

Jo no he utilitzat uns prismàtics per trobar-los però us els recomane per aconseguir-lo més prompte. Des de l’Aula d’Astronomia situada a l’edifici Jeroni Muñoz del Campus de Burjassot he fet unes quantes fotos amb la meua càmera reflex per demostrar-vos que ja és possible veure’l. Sí, sembla petit, però anirà brillant més i més cada dia.

Mentre passen els dies anirà guanyant altura i serà possible observar-lo millor i durant major estona.

Ara bé sempre serà convenient buscar un lloc ben fosc i sense obstacles en direcció a l’oest. Així el podreu veure més fàcilment i més estona.

Els pròxims dies posaré algunes imatges més detallades del cometa fetes amb càmera i amb un telescopi.

Foto: Càmera reflex: 13 març 2013, 19:59 h., f/5.7, ISO: 800 Aula d’Astronomia, Campus de Burjassot. Universitat  de València. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) visible al nostre cel

0

Després d’unes setmanes en què només ha estat visible des de l’hemisferi sud, el cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) serà ara observable per a nosaltres prop de l’horitzó oest poc després de la posta de sol.

Aquesta darrera setmana hem vist imatges espectaculars del cometa des dels cels d’Austràlia, Nova Zelanda i dels telescopis de Xile. Ara el cometa va augmentant la seua declinació i començarà a ser visible des del hemisferi nord. Alguns afortunats ja l’han vist avui molt prop de l’horitzó des d’Europa. Podeu veure més fotos del cometa en spaceweather.com

Avui, 10 de març, el cometa està en el punt més pròxim al Sol, el periheli. S’hi troba ara a només 0.3 ua (uns 45 milions de quilòmetres) i és quan serà més actiu. Es trobarà amb l’immens calor solar i els gels cometaris fets d’aigua, diòxid de carboni i amoníac se sublimaran augmentant la cua i la cabellera.

C/2011 L4 (PANSTARRS) és un cometa no periòdic que es pensa que és la primera vegada que passa per la part interna del sistema solar. Descobert el 2011 a Hawai amb el telescopi Pan-STARRS, concebut per a l’observació sistemàtica del cel en cerca d’objectes menors, és considerat un cometa jove que prové directament del núvol d’Oort, zona situada a més de 50.000 ua del Sol.

A ull nu o amb prismàtics, els observadors de l’hemisferi sud ens diuen que el cometa és menut, amb un nucli semblant a una estrella brillant, i posseeix una cua curta. Recomanen buscar-lo en fer-se fosc, primerament amb prismàtics, i una vegada trobat, veure’l a ull nu.

Us deixe les simulacions de l’observació del cometa obtingudes amb el programa Sky Safari per a Mac OSX, Ipad i Iphone.

Les imatges s’han aconseguit sempre a la mateixa hora, les 20:00 h, per a tindre el cel ja ben fosc i poder comparar. Tanmateix això no vol dir que no puguem tractar d’observar-lo abans i després d’aquesta hora. Però, a causa de la seua proximitat al Sol, només el podreu veure durant uns minuts.

A mesura que passen els dies anirà augmentant en altura i el podrem veure més temps. Al final de l’article teniu el llistat de les imatges diàries des del dilluns 11 fins el dijous 21 de març. Només heu de punxar sobre elles per veure-les. En l’apunt només he representat fins el divendres 15 de març.

El millor lloc d’observació serà sempre un indret ben fosc sense llums contaminants. A més a més cal que la direcció cap a l’oest estiga lliure d’obstacles com muntanyes, arbres, etc, ja que com veieu aquests primers dies l’observació serà difícil.

Els cometes solen donar moltes sorpreses. Com que la longitud i brillantor de la cua i de la cabellera dependen de la quantitat de gas expulsat del nucli i aquest nucli pot ser no massa compacte, pot ocórrer que, en passar prop del Sol, el nucli s’active encara més o fins i tot es trenque. Aquesta és la gràcia dels cometes. Mai no pots saber al final que faran.

Altre factor a tenir en compre aquesta setmana serà la meteorologia ja que estem sota la influència d’una borrasca. No sé si els núvols ens permetran finalment gaudir d’aquesta mena de cos primigeni en el cel del nostre país. Continuaré informant.

 

Compromís protesta per la contaminació lumínica de València

0
Publicat el 9 de març de 2013

El portaveu de Compromís Joan Ribó presentava en el plenari de l’ajuntament de València del 25 de gener passat una moció per tal d’elaborar un pla per augmentar l’eficiència energètica i per combatre la contaminació lumínica de l’enllumenat de la ciutat. Com es pot observar als mapes del l’Estació Espacial Internacional, València és una de les ciutats que tenen major contaminació lumínica del món, només superada per Las Vegas i Dubai.

Molt ben informat, parla dels temes més importants de contaminació lumínica, de la sobreiluminació de la ciutat, de com es camuflen les despeses d’enllumenat públic, de la fal·làcia de la seguretat, del pla de la diputació per canviar l’enllumenat per LED, de l’incompliment de la normativa en el pàrquing de l’antic hospital o a l’edifici de la Tabacalera amb llums de globus il·legals, de l’efecte nociu dels LEDs blancs i de la necessitat de fer un estudi tècnic seriós del problema.
 

Publicat dins de Cel fosc | Deixa un comentari

El cel de març de 2013

0
Publicat el 2 de març de 2013
Després d’uns dies de pluja i d’unes nevades breus però intenses a l’interior del País Valencià han arribat les primeres mascletades però, sobretot, l’allargament de les hores de llum. Tot açò ens anuncia que la primavera s’acosta. I la sorpresa esperada d’aquest mes de març serà, finalment, l’arribada als nostres cels del cometa PanSTARRS (C/2011 L4).El cometa C/2011 L4 Panstarrs, descobert el 6 de juny de 2011 en un programa de cerca d’objectes potencialment perillosos  per a la Terra (NEO), sembla provenir del núvol d’Oort. En el seu pas pel periheli, la mínima distància al Sol, el cometa passarà a només 0.3 ua del Sol, és a dir a 45 milions de quilòmetres, més a prop del Sol que el planeta Mercuri. Aquest dia, el 10 de març, serà invisible per als habitants de la Terra, donada la proximitat de C/2011 L4 Panstarrs al Sol. Però pocs dies després ja se’ns farà visible, en plenes Falles. Els experts en cometes esperen que llavors ja haja desenvolupat una cua llarga i que expulse molt de gas. Tanmateix els cometes són imprevisibles, doncs poden ser espectaculars, però també ens poden decebre. Ja ho veurem.
El cometa començarà a veure’s a ull nu des del 14 de març, poc després de la posta de Sol, per l’oest i molt prop de l’horitzó. En passar els dies anirà guanyant en altura i es podrà arribar a observar unes dues hores després de la posta de Sol, ja en el mes d’abril i maig. Però en separar-se del Sol la seua brillantor minvarà ràpidament i ja, al final, només serà visible amb telescopis.Ara mateix només és visible per als habitants de l’hemisferi sud, però ràpidament està augmentant la seua declinació, de tal manera que el podrem visualitzar des d’ací al voltant dels dies de la festa fallera. Podeu veure una galeria d’imatges d’aquest cometa i d’altres en aquesta web de Spaceweather.com.

Ja faré un apunt específic sobre el cometa quan el tinguem més a prop.

Mentre el cometa arriba i ens posa les falles al cel, podem continuar gaudint de la presència de Júpiter a la constel·lació de Taure, ben a prop d’Aldebaran. S’hi està ja des de fa mesos… La nit del 17 de març una lluna creixent preciosa se situarà a només 1º (com l’amplada de dues llunes plenes) al sud del planeta. Amb l’estel principal de Taure, el nostre satèl·lit i Júpiter tindrem una altra vegada la formació d’un bell triangle al cel. Una altra mostra del que s’anomena geometria celeste.

Saturn continua retrogradant i va aproximant-se al cor de la constel·lació de la Verge. Ho continuarà fent fins a final de juliol en què tornarà a moure’s d’oest a est, que és el moviment usual. La Lluna s’hi acostarà a 3º el dia 2 de març i ens permetrà identificar-lo.

El començament de la primavera serà enguany el dia 20 de març: exactament a les 12:02 hora local el Sol creuarà l’equador celeste passant de l’hemisferi sud al nord. Ja en parlarem.

Recordeu que pocs dies després vindrà el ja famós canvi d’horari d’hivern a estiu. La matinada del dissabte 30 al diumenge 31 de març haurem d’avançar una hora el nostre rellotge.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Març 4 21 53
Lluna nova Març 11 19 51
Quart creixent Març 19 17 27
Lluna plena Març 27 09 27

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Imatge portada: Tot i el crepuscle vespertí i la presència de la Lluna, el passat dia 27 de febrer el cometa C/2011 L4 Panstarrs era un objecte fàcil de tercera magnitud amb una cua de pols fi de color taronja, observat amb prismàtics i un petit telescopi. Presa amb una Canon 450D amb un objectiu de 300 mm f/5.6 a 30 segons d’exposició a ISO 400 guiat per un muntatge equatorial. Per Ian CooperGlen Oroua, Manawatu, Nova Zelanda.

Foto 2: Posició del cometa C/2011 L4 Panstarrs poc després de la posta del Sol del dia 14 de març de 2013. Simulació amb Stellarium.