Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

No diguis res

0
Publicat el 28 d'agost de 2021

El conflicte d’Irlanda del Nord m’ha interessat des de menut. Des de casa estant les informacions que rebiem per la televisió aleshores eren parcials i no donaven una idea clara de les causes del conflicte. En aquell temps Irlanda del Nord i Palestina acaparaven les noticies de política internacional. Però que passava realment a Irlanda? El viatge que férem fa 3 anys a Belfast em revifà l’interés en el tema. Ja vaig contar aleshores com la ciutat ha prosperat encara que moltes de les diferencies entre catòlics i protestants encara perduren. El guia ens feu un resum del conflicte, les conseqüències actuals i la por del Brexit. Visitàrem els murals republicans de Falls Road, els murs de la Pau i també férem cap al museu de l’Ulster on hi ha bona informació per començar a entendre.

Després de la declaració d’independència d’Irlanda l’any 1921, Gran Bretanya es reservà els 6 contats del nord, amb majoria protestant, i per tant, partidaris de la Unió. Però ho va fer de la manera que ho sabia fer millor, amb tècniques colonials, discriminants els catòlics, prohibint alguns oficis i imposant un control estricte de la població, per si de cas.

Els moviments de defensa dels drets civils dels anys 60 a Belfast i Derry, inspirats en les marxes dels afroamericans de Martin Luther King, tractaren de revertir la situació amb manifestacions pacífiques que foren sistemàticament boicotejades i atacades per bandes lleialistes, partidàries de la Unió, amb connivència de la policia.

L’arribada de la lluita armada. ressuscitant una moribunda IRA del temps de la independència, era, per tant, una conseqüència lògica  i a partir de 1969 la violència sectària s’apropià dels carrers de Belfast amb tirotejos i atemptats amb bombes. El desplegament de l’exercit britànic, en teoria neutral, va empitjorar la situació ja que va actuar sempre com a ocupant amb tàctiques de guerra colonial, amb guerra bruta inclosa.

El llibre No diguis res (Edicions del Periscopi), del periodista Patrick Radden Keefe, és una crònica molt documentada i sincera d’aquells temps dels Troubles construït a partir de l’experiència vital de diversos personatges reals que, a partir d’un activisme de lluita pels drets humans passaren a agafar les armes en contra de les injustícies i per la reunificació d’Irlanda.

Però vint anys de lluita portaren més de 3500 morts i 47,500  ferits fins que el dirigent de l’IRA (ben clar llegint el llibre) Gerry Adams arribà a pensar que la guerra no es guanyaria ni s’aturaria sense negociació amb els britànics.

Un xiquet al costat d’un cotxe en flames davant dels pisos de Divis a Belfast, en una imatge de “No diguis res“ de Patrick Radden Keefe

No diguis res és un llibre documental però que es llig com una novel·la. Segueix la vida de personatges implicat en la lluita com  Dolours Price, lluitadora pels drets civils i després voluntària de l’IRA i de la seua germana Marian. També de Brendan Hughes. I explica el paper de Gerry Adams, dirigent primer i negociador de la pau després. L’autor es pregunta: va ser un heroi per aconseguir la pau o un traïdor a la causa per negociar l’acord i per persuadir que l’IRA deixara les armes? Però una cosa està clara. Sense la determinació de Gerry Adams per buscar la pacificació, potser la guerra encara continuaria.

Una pau fràgil però efectiva fins ara seguint els Acords de Divendres Sant del 1998 que, entre altres coses, reconeixen el dret a organitzar un referèndum per reunificar-se amb la república d’Irlanda si algun dia així ho decideixen els nord-irlandesos.

Una crònica dura del conflicte. La lluita armada té conseqüències dramàtiques per a la població civil però també per als combatents mateixos, tal com es podrà comprovar al llarg d’aquest llibre que, segons els crítics, és la millor explicació d’aquells anys de mort, traïció i destrucció. Un llibre imprescindible si es vol tindre una visió clara del que passà a Irlanda del Nord entre 1969 i 1998.

Més informació sobre el llibre:
Patrick Radden Keefe: “A Irlanda del Nord, el preu per arribar a la pau ha sigut deixar de buscar la veritat” Ara, Llegim11/09/2020

“No diguis res”, el treball exhaustiu sobre el conflicte irlandès de Patrick Radden Keefe. TV3, Telenotícies, 12/09/2020

Contaminació lumínica i Perseids a À Punt

0
Publicat el 15 d'agost de 2021

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

El Festival de Corals “Cançons a la mar” torna a Tavernes

0
Publicat el 2 d'agost de 2021

El paisatge del llac de la Goleta acaronat per la calidesa de les darrers llums de la posta del sol d’anit, va ser el magnífic escenari on ahir es va celebrar el Festival de Corals – Cançons a la Mar, que enguany celebrava la seua 8èna edició.Com s’ha fet els darrers anys el festival ha triat com a lloc de celebració l’esplanada davant del llac, un espai que ofereix un marc incomparable i bell, on nombroses persones hi podien gaudir de l’espectacle tot respectant les normes sanitàries.

El marc era insuperable i el sistema de llum contribuïa també, com un element més de l’escena, a donar notes de colorit mentre actuaven les corals. Un bon muntatge de llum i so que cal reconèixer el mèrit a Suso, que al final del festival va rebre també un aplaudiment.

En començar l’espectacle, el presentador Ximo Mifsud anuncià que la coral Sant Jaume de Vila-real no actuarien per força major. Esperem que puguen tornar en una altra ocasió més endavant.

El festival va ser un èxit total tant per la presència de públic com per la qualitat de les corals participants i les cançons interpretades. I amb això una perfecta organització de l’esdeveniment, com ens té acostumat, a càrrec de la coral amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes i de l’Ajuntament de Tavernes.

Enhorabona pel gran espectacle oferit pel Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes, la Societat Coral Beneixama, el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger, i a l’amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes.

La primera coral que va intervindre va ser el Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes. Creat el 2006, ha participat en nombrosos festivals, entre ells l’encontre Internacional de Cors de Hèlsinki (Finlàndia) juntament amb més de 2000 coralistes del país, a més d’obtindre la medalla de plata al festival de música d’advent i de Nadales de Praga. La seua vessant solidaria l’ha portat a actuar amb la ONG Pallassos sense frontera o amb Cáritas. El Cor és l’organitzador de les Trobades dels Cors Valldigna. Els seus directors són Fran Lledó i Jordi Moreno.

El Cor de Cambra Quinze de Març interpretà les obres All of me, Bon dia del grup Els Pets, No llores por mi Argentina del músical del mateix nom i un pupurri de cançons estiuenques dels anys 60 Suit Veraniega. La posta de sol que va ocórrer just quan estaven cantant va complementar perfectament la bellesa de l’actuació.

El següent grup va ser la Societat Coral Beneixama que ve d’aquest poble de l’Alt Vinalopó. Aquesta coral es va fundar a finals de 1989 comptant amb la major part d’integrants del Cor Parroquial i ha vingut des de llavors participant en nombrosos esdeveniments locals, organitzant festivals propis. Cada any organitza la Nit dels Bolers Elena Santonja de Beneixama en la que amb altres corals omplen de música el poble. Ha col·laborat amb la Societat Musical La Pau de Beneixama per gravar el disc “Més de 175 anys de festa i música“.

La Societat Coral Beneixama interpretà les obres: Dos palomitas, Già mi trovai di maggio, Zure boza, Si bastas en un par de canciones, dirigit per Alexis Jornet.

El grup coralista que seguí va ser el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger. Fundat el setembre de 2015 està compost per més de 30 coralistes, sota la direcció de Sílvia López Penya. Des de la seua creació ha posat en marxa un extens repertori, que s’ha anat renovant i actualitzant, abastant diferents modalitats polifòniques: música religiosa, profana, popular i contemporània.

La coral interpretà les obres: Aquellas pequeñas cosas, California Dreaming, Al Vent, Color Esperanza.

La Coral Marinyén, l’organitzadora del festival, va ser l’últim grup a participar. Sota la batuta del director Fran Lledó ha organitzat ja huit edicions d’aquest festival, així com actuacions en Festes del poble. Ha actuat en nombroses ocasions per tot arreu: València, Sueca, Madrid, etc.

La coral interpretà les obres: Finlandia Himny, Aleluya, I will follow him.

Després de l’acte protocol·lari de lliurament de records als presidents de les tres corals participants, la coral va interpretar la  “La Barraca” de Chover, una cançó que sempre ens arriba al cor dels vallers.

Text i imatges: Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel d’agost de 2021

0
Publicat el 1 d'agost de 2021

Ja som al cim de l’estiu. L’oratge ens acompanya i permet l’observació de les meravelles de la nit que, només fixant-s’hi una mica, podrem gaudir durant aquest mes. Planetes, la Lluna i una sempre estimulant pluja dels Perseids són el menú observacional d’agost. Només els efectes continuats d’aquesta pandèmia que ens acompanya des de fa més d’un any i mig i totes les restriccions de mobilitat que l’acompanyen ens poden dificultar gaudir del cel nocturn aquestes pròximes setmanes.

Poc després de la posta de Sol encara podríem albirar fugaçment els planetes Mart i Mercuri, molt prop ja de l’horitzó oest. Tanmateix la reina del capvespre és la sempre fulgurant deessa Venus. Mig hora després de la posta de Sol, mirant cap a l’oest veureu un punt brillant uns 10 graus per damunt de l’horitzó. És el planeta Venus que, dia rere dia, continua separant-se de la direcció solar i cada dia que passa serà més brillant. Arribarà a la separació màxima del Sol, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

Venus sobre la seua òrbita al voltant del Sol i una lluna de 3 dies mirant cap a l’oest l’11 d’agost a les 22:00. Stellarium.

Aquest agost, però, serà el mes dels planetes gegants. Júpiter i Saturn brillen actualment ben prop un de l’altre al cel nocturn. Si mirem cap a l’est una hora després de la posta de Sol els podrem albirar fàcilment: Saturn dèbil més alt, Júpiter més baix i ben brillant. Uns prismàtics agafats de manera ferma (o instal·lats sobre un trípode) permetran veure clarament els satèl·lits del planeta dedicat a Júpiter. La Lluna, en el seu recorregut al llarg del mes per la volta celeste, els visitarà els dies 21 i 22 d’agost. Impossible no trobar-los al cel.

Panoràmica del cel mirant al sud. 8 d’agost 2021. Stellarium.
Júpiter i Saturn sobre Capricorn. 21 d’agost 2021 a les 22 h. Stellarium.

Agost és també el mes de la pluja dels Perseids. Aquestes llums que apareixen de sobte al cel de mitjan d’agost són realment residus sòlids del cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126. Però durant tots els seus passos ha deixat trossets de gels de distinta composició i petits grans de pols que la Terra entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost, anirà recollint mentre travessa l’òrbita del cometa.

Recreació del pas de la Terra per l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. El màxim d’impactes contra la Terra ocorre entre el 12 i 13 d’agost de cada any.

La taxa màxima observable serà d’uns 150 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors, es  troba en direcció a la constel·lació de Perseu. Enguany la Lluna estarà prop del quart creixent així que es pondrà ben prompte i no molestarà a l’observació del fenomen.

Finalment recomanar-vos l’observació del pas de l’Estació Espacial Internacional pel cel. Aquest immens laboratori orbital, fruit de l’esforç conjunt de les agències espacials d’Europa, els Estats Units, Rússia, Japó i el Canadà travessarà el cel demà dilluns a partir de les 21:40. El satèl·lit brillarà quasi tant com el planeta Venus quan passe sobre nosaltres. El pas durarà uns 8 minuts, així que cal ser molt puntuals a la cita. Us deixe un mapa del cel per si voleu veure-ho. Per utilitzar-lo, mentre mirem cap al Sud, cal situar-lo dalt del cap, amb la part superior del mapa en direcció a la nostra esquena. Després haureu d’esperar un punt molt brillant al cel que passarà just entre les estels del Triangle d’estiu. Altres passos futurs de l’Estació Espacial Internacional es poden veure en aquest enllaç (està calculat per a Burjassot, però val aproximadament per a tot el nostre país).

Pas de l’Estació Espacial Internacional poc després de la posta de Sol del 2 d’agost 2021. Mirant al Sud, el mapa s’ha de situar damunt del cap amb la part superior del mapa cap a la nostra esquena.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 08 15 51
Quart creixent Agost 15 17 20
Lluna plena Agost 22 14 01
Lluna plena Agost 30 09 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Posta de Sol a O Grove, Galícia. 29 juliol 2021 a les 21:58. Núria Marco.
2-4. Stellarium
5.- American Meteor Society
6.- Heavens above.