Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Amb els constructors de telescopis al RETA 2017

0

El cap de setmana passat se celebrà a Aras de los Olmos (els Serrans) el congrés RETA 2017, la Reunió de Constructors de Telescopis Amateurs. Encara que l’any 2010 ja s’havien reunit ací, enguany l’aplec tenia un valor especial donat que la comarca compta actualment amb la declaració de Reserva Starlight.

La reunió començà dijous 20 de juliol amb la recepció dels participants i acabà diumenge 23 amb una visita a les instal·lacions de Galáctica, en Arcos de las Salinas de la mà de l’alcalde José Luís Alvir.

Aquesta reunió, que ja fa més de 10 anys que es fa cada any en algun indret especial pel seu cel nocturn, agrupa tots els experts en tecnologia de telescopis amateur i té com a finalitat un intercanvi d’experiències i coneixements tan de la part tècnica, observacional com de la divulgació astronòmica.

Enguany la participació ha estat més important que els anys anteriors ja que més de 55 persones assistiren a les xarrades, observacions o visites que es realitzaren. Tot un èxit per als organitzadors, especialment per a l’amic Joanma Bullón.

El programa d’activitats va ser molt complet. Durant les hores diürnes es van fer una sèrie de xarrades dirigides fonamentalment a explicar les experiències en la construcció de telescopis, a l’ensenyament de l’astronomia o a l’observació astronòmica. També es presentaren diversos llibres de l’editorial Marcombo, com el Nuevo Catálogo Messier de Joanma Bullón,  Dibujo astronómico de Leonor Ana Hernández i Aprender astronomía con 100 ejercicios prácticos de Jordi Lopesino, tres obres molt interessants per a un astrònom aficionat.

Jo vaig participar en el RETA amb una xarrada molt adient per als que volem un cel fosc per a veure les estrelles. En ella, amb títol ¿Iluminar con Leds? ¿Qué se puede decir desde la astronomía y el medioambiente?, vaig tractar d’explicar com la moderna il·luminació amb leds no és precisament amiga de l’astronomia i dels éssers vius del planeta. Els Leds massa blancs no són gens recomanables per la seua forta contribució de llum blava, i només els PC Ambre poden il·luminar bé i respectar el medi ambient.

I com que Aras és un bon exemple d’enllumenat responsable, ja que ha canviat l’enllumenat públic arran de la declaració de Reserva Starlight, en fer-se fosc vaig acompanyar els visitants pels carrers del poble per explicar les bondats de lluminàries amb flux només cap avall i làmpades PC ambre. Des de les terrasses de les cases del poble es pot veure la Via Làctia! En el passeig vàrem trobar potser la darrera làmpada de vapor de mercuri que queda per canviar, que emet una llum molt blanca, amb emissió en el blau i en ultraviolat. Al voltant d’ella uns rat-penats caçaven al vol els insectes atrets per aquesta llum contaminant.

Durant les jornades hi va haver temps també per visitar les instal·lacions de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, a la Muela de Santa Catalina. Allí els participants van tindre la possibilitat de veure els tres telescopis de 40, 50 i 60 centímetres d’obertura dedicats a la investigació astronòmica i de com es treballa en un entorn professional.

La gràcia del RETA, però, són les observacions nocturnes en un cel privilegiat  realitzades amb tot tipus de telescopis, comercials i també construïts pels astrònoms amateurs.

Encara que la nit del divendres va ser impossible l’observació per la presència d’uns núvols que no volien marxar, la nit del dissabte va resultar fantàstica, amb la Via Làctia en la part alta del cel mostrant-nos tots els seus secrets. En l’observació s’usaren els grans telescopis dobson de 61, 50, y 30 centímetres de diàmetre que apuntaren a diverses objectes, como la Galàxia del Remolí (M51), el cúmul globular d’Hèrcules (M13) o la impressionant nebulosa de l’Anell de Lira (M57). Fins i tot algú més hàbil aconseguí superar els difícils reptes d’observar el nan blanc de la nebulosa de l’Anell, o el grup de galàxies del Quintet de Stephan.

Uns dies per al retrobament amb amics i coneguts com Jordi Lopesino, articulista de la revista Astronomía, o per fer nous amics com Joan López Vila, refinat constructor de grans telescopis, però també per no perdre de vista que els cels foscos existeixen i cal preservar-los.

A part dels ja citats van participar també en l’organització del RETA 2017 l’Ajuntament d’Aras de los Olmos, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València així com l’Agrupació Astronòmica de la Safor, l’empresa d’astroturisme AstrExperiencia i l’Hotel Aras Rural.

Article basat en l’apunt: Constructores de telescopios en Aras de los Olmos, RETA 2017, d’AstrExperiència.

Imatges:

1.- Foto de família. RETA 2017. Joanma Bullón.
2-3.- Moments de la sessió d’observació solar. Enric Marco
4.- Portada de la xarrada. Enric Marco.
5.- Parlant dels LEDs blancs. Enric Marco.
6.- Visita a la darrera làmpada de vapor de mercuri d’Aras. Observem el seu espectre mentre els rats penats volen entre nosaltres. Enric Marco.
7. Joan López Vila conta com fa els telescopis. Enric Marco.

Passeig per Gúdar-Javalambre

0

Ja fa uns mesos que la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre ha estat declarada reserva Starlight, juntament amb la part nord de la comarca valenciana dels Serrans. Un passeig nocturn et retorna a la natura, al cel estrellat dels avis, i a la visió de la Via Làctia que hem perdut els que vivim a la ciutat. El cel nocturn d’aquelles contrades és realment espectacular.

Dissabte 15 de juliol, convidats per l’ajuntament de Manzanera, parlàrem d’aquest cel estrellat i de les seues amenaces.  L’enllumenat excessiu, que emet més enllà del necessari i amb colors inadequats és la principal causa de la pèrdua del cel fosc. La llum artificial a la nit no ha estat fins fa poc percebuda com un contaminant, com una amenaça, no només per a l’astronomia, sinó per a tots els éssers vius, incloent-hi l’ésser humà.
A la Casa de la Cultura,  i davant d’una quarantena de persones, després de la presentació per la bibliotecària Pilar, explicàrem detalladament perquè la llum artificial nocturna pot esdevindre un contaminant, com la il·luminació inadequada d’una ciutat com València afecta al cel de les poblacions d’interior situades a més de 100 km, i com l’obtenció de la qualificació Starlight ha d’ésser un incentiu per a la comarca ja que atraurà més turisme de qualitat amant de la natura, diürna i també nocturna.

Joanma Bullón, agent medioambiental, relatà les seues experiències per defensar el cel fosc de la comarca. Ens conta la seua lluita contra els llums blancs i intermitents dels aerogeneradors instal·lats a la Muela de Santa Catalina l’any 2010, al costat d’Aras de los Olmos i dels observatoris de l’Associació Valenciana d’Astronomia i de la Universitat de València. Una lluita que aconseguí canviar els llums contaminants per llums rojos fixos menys nocius per a l’astronomia i el medi ambient.

Després de sopar a l’hotel Duque de Calabria (un personatge singular, antic senyor de l’indret al segle XVI i marit de Germana de Foix, virreina del Regne de València) tocava la segona part de les activitats. Desplaçats al Mirador d’estels de la població muntarem els nostres telescopis per explorar al Via Làctia i els planetes visibles. Tots els pobles aragonesos de la Reserva disposen d’un indret similar situat prop i amb prou foscor per admirar el cel estrellat.

La visió del cel era espectacular encara que quan es canvie la llum blanca de Manzanera per un enllumenat més amigable ho serà encara molt més. La Via Làctia travessava tot el cel des de Cassiopea fins a Sagitari passant pel Cigne. La gent es meravellà observant Júpiter i Saturn, la galàxia d’Andròmeda, el doble cúmul de Perseu, Albireo, etc. Cap a les 1:30, la Lluna en quart minvant aparegué per l’est i la visió dels cràters amb llum rasant solar deixà una empremta, espere que duradora, en els majors i menuts que encara aguantaven.

A les 3:00 ja érem a l’hotel per descansar. Diumenge visitaríem Galàctica, el complex divulgatiu de l’astronomia, relacionat amb l’Observatorio de Javalambre.

A les 10:30 amb els nous amics de Manzanera marxarem cap a Arcos de las Salinas, situat a uns 20 km. De camí pararem en Las Pozas del Gavilán, un bonic paratge natural amb cascades i senders per fer-hi bones caminades.

A les 12:00 h ja erem a Arcos. En el seu terme es troba el nou Observatori Astronòmic de Javalambre i el complex divulgatiu astronòmic de Galàctica que anàvem a visitar de la mà de l’alcalde de la població José Luis Alvir. L’enllumenat públic del poble es troba en procés de canvi a llum Led ambre ja que ens trobem en el nucli de la Reserva Starlight de Gúdar Javalambre. De fet trobarem algunes làmpades de prova ja instal·lades.

Uns onze quilòmetres de pista forestal ens van dur al cim del Pico del Buitre on es troba l’Observatori de Javalambre, l’equipament científic del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA). Allí se situa el projecte J-PAS que consta d’un telescopi de 80 cm (T80) d’obertura i un altre de 2,5 m (T250) per dur a terme una cartografia extensa del cel.  El T250 observarà el cel en 56 colors amb una gran càmera de 1.2 Giga-píxels, constituïda per una sèrie de 14 CCD. J-PAS observarà més de 8000 graus quadrats (aproximadament 1/5 de tot el cel) durant uns 6 anys.

El complex es impressionant i la vista abasta totes les serralades fins a València. Però hem de davallar la muntanya per aturarnos a Galáctica, el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia promogut pel CEFCA que naix amb l’afany d’apropar l’Astronomia als ciutadans, posant al seu abast unes instal·lacions semiprofessionals destinades a usos de caràcter científic, divulgatiu i d’educació cultural i ambiental. L’edifici, impressionant, ja està acabat i quan es pose en marxa de segur que mourà tants amants del cel estrellat com amants dels dinosaures mou Dinópolis en Terol.

Finalment la ronda de visites a Gúdar-Javalambre acabà a l’hora de dinar en el Balneari de Manzanera, el Paraíso, un bell indret enclavat enmig de la natura, que també ha estat declarat Destinació Turística Starlight.

En conjunt un cap de setmana molt interessant en el que hem fet nous amics i conegut uns paisatges encisadors d’una comarca aragonesa ben pròxima a casa. Tornarem.

Imatges:

1- 4.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
5.- Observació astronòmica al Mirador de estrellas de Manzanera. Enric Marco.
6.- Pozas del Gavilán. Manzanera. Enric Marco.
7.- Led filtrat en ambre. Il·luminació sostenible. Arcos de las Salinas. Enric Marco.
8.- Observatorio de Javalambre. CEFCA. Enric Marco.
9.- Vista de Torrijas amb la serralada de Javalambre al fons. Es veu el telescopi de 2,5 m. Enric Marco.

Explorem l’Estació Espacial Internacional amb Street View

0

Volíeu fer d’astronautes i no us atrevíeu? Tanmateix l’espai us atrau, desitjaríeu sortir de la Terra, pujar a l’Estació Espacial Internacional i veure-ho tot des d’allà dalt.

De moment viatjar a l’espai és encara un privilegi d’uns pocs, només per a astronautes d’agències espacials o milionaris desficiosos. Google, però, ens acaba de fer un regal. Ha fet possible explorar per dins amb detall l’Estació Espacial.

L’Estació Espacial Internacional (ISS, en anglés) és un laboratori internacional que porta 16 anys a l’espai. Hi col·laboren sis agències espacials de la Terra (l’estatunidenca National Aeronautics and Space Administration (NASA), la russa (RKA), la japonesa (JAXA), la canadenca (CSA/ASC), la brasilera (AEB) i l’Agència Espacial Europea (ESA – European Space Agency). L’agència xinesa CNSA no hi participa ja que té el seu propi programa espacial.

Des d’aquest enllaç de StreetView (s’ha d’obrir prèviament Google Maps en una altra pestanya del navegador) podem explorar els 15 mòduls internacionals que formen la nau, des del llocs on dormen els astronautes fins on dinen o fan els experiments. La visita comença en la gran finestra que mira a la Terra, la famosa Cupola. Ací s’hi veuen les càmeres i objectius que els astronautes usen per a fer les boniques fotos de la Terra tant diürnes com nocturnes (que usem per  a estudis de contaminació lumínica). Però podem explorar els altres mòduls, els magatzems de material, l’equipament científic, els tratges per a les eixides extravehiculars, etc.

Les vistes panoràmiques en 360º típiques de Street View no s’han fet amb les càmeres usuals que Google porta dalt dels seus cotxes, sinó que Google va haver de treballar amb NASA per crear un mètode “ingràvid” per fer les fotografies. L’astronauta francés Thomas Pesquet de l’Agència Espacial Europea va ser l’encarregat de fotografiar totes les estàncies de la nau amb les càmeres digitals que hi ha a l’Estació. Enviades a la Terra les imatges van ser processades i unides posteriorment per crear aquesta sensació d’immersió total en l’Estació. En el vídeo inicial podeu veure el Making off, l’explicació de com es van fer les panoràmiques.

Imatges:

1.- Vídeo. El Making off, l’explicació de com es van fer les panoràmiques.
2.- Captura de pantalla de l’entrada en StreetView als 15 mòduls de l’ISS.
3.- L’Estació Espacial Internacional des del transbordador espacial Endeavour en la missió STS-134 el 29 de maig de 2011. Wikimedia Commons.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Visita al Racó d’Ademús

0

Fa uns dies participàrem en la Universitat d’Estiu del Racó d’Ademús (UVRA), una iniciativa conjunta de la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València i del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.

El Racó d’Ademús, una comarca moltes vegades oblidada en  el imaginari valencià, és, de fet, uns dels primers territoris conquerit, fins i tot abans de Jaume I.

La conquesta cristiana la va dur a terme el seu pare, el rei Pere II d’Aragó, el 1210, que va guanyar les fortaleses musulmanes d’Al-Damus i Castil-Habib, amb l’ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d’Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.

El Racó constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu Túria i amb uns paisatges espectaculars. Hi podem trobar el Parc Natural de la Puebla de San Miguel, al qual hi hem anat dues vegades i hi hem mesurat la bona qualitat del cel nocturn. I, donat que el tema global de la universitat era el Paisatge rural, la nostra xarrada “Paisajes nocturnos” reivindicà la importància del paisatge nocturn i els perills que l’amenacen. Parlarem de la nit fosca i dels ecosistemes nocturns mostrant imatges del Racó mateix de nit, però també de la pèrdua del cel estrellat per causa de la contaminació lumínica en els paisatges urbans i periurbans com els de l’àrea metropolitana de València.

La nostra participació acabà amb una observació astronòmica en les proximitats d’Ademús, on poguérem gaudir de la vista de Júpiter i de Saturn i d’alguna nebulosa.

La nova Universitat d’Estiu és una experiència pionera en el mitjà rural valencià. Una proposta que ofereix un atractiu programa d’activitats acadèmiques i culturals, que pretenen donar resposta a les qüestions que més preocupen a la població del mitjà rural. Amb una sèrie de conferències, xerrades, tallers i taules rodones de caràcter formatiu, acompanyades de concerts, representacions, visites guiades i excursions nocturnes.

La Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians és una plataforma acadèmica, resultant de la col·laboració entre la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i la Universitat de València, els objectius de la qual són la reflexió i recerca, però també la divulgació i la transferència del coneixement entorn de la democratització dels valors paisatgístics i territorials.

Imatges:
1-3.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
4.- La constel·lació d’Escorpio des de les afores d’Ademús. Ángel Morales Rubio.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2017

0

Ja som en ple estiu. Les calorades d’aquests darrers dies i, malauradament també els primers grans incendis de la temporada, ens avisen del que pot arribar a passar en les pròximes setmanes.

La calor, però, és bona si ens proposem passar la nit al ras, passejant, contemplant la natura nocturna i observant el cel estiuenc. Busquem un indret lluny de les ciutats contaminants que esborren el firmament amb el seu enllumenat insostenible i gaudim de la contemplació dels planetes, de les constel·lacions i de la Via Làctia, que en aquesta època travessa ben alta de banda a banda el cel.

Sobre aquest banda blanquinosa plena d’estels descansa la constel·lació del Cigne, representació de Zeus guaitant els humans des de les altures. L’estel principal, Deneb, la cua de l’ocell, és l’extrem d’una gran creu que representa l’animal amb les ales esteses abraçant tota l’amplada de la Via Làctia. La línia traçada des de Deneb, la cua, passant Albireo, el cap del Cigne, una parella d’estels de colors groc i blau, respectivament, apunta en la direcció sud, on trobarem el planeta Saturn, situat en Sagitari, en se situa el centre de la nostra Galàxia.

La Via Làctia és espectacular en estiu i podeu resseguir-la amb prismàtics per admirar els milers d’estels que la componen, les nebuloses de gas fosc, els cúmuls brillants d’estels.

Aquest juliol els planetes també mereixen una visita. Quatre planetes seran visibles durant aquestes nits d’estiu: Júpiter, les primeres hores de la nit, Saturn, tota la nit, Mercuri, 30 minuts després de la posta del Sol i Venus, per als matiners, brillant poc abans de l’albada.

Júpiter, el gegant del planetes, es troba present a la constel·lació de la Verge i, en fer-se fosc, ja el troben cap al sud-oest, pròxim a la desaparició per l’horitzó. Els primers dies del mes encara el podrem veure fins a la matinada però s’anirà ponent cada vegada més prompte, fins que a finals de mes s’amagarà per l’oest abans de la mitja nit. A causa que la poca altura sobre l’horitzó l’observació amb telescopi ens el mostrarà borrós, amb la imatge pertorbada. Ha passat el millor moment d’observació.

Per contra Saturn es troba ara mateix en el seu millor moment. El planeta anellat situat entre l’Escorpí i Sagitari, és espectacular al telescopi. El podrem veure durant tota la nit al llarg de l’estiu. Amb prismàtics podreu veure la seu forma allargassada i els puntets brillants dels satèl·lits. I en mirar-lo recordeu l’aventura èpica que es lliura ara mateix allí amb els passos repetits de la nau Cassini entre el planeta i els anells fins a la destrucció final el 15 de setembre. La nit del 6 de juliol la Lluna li farà una visita.

Mercuri, el planeta esquiu, serà visible la segona quinzena del mes. En ser el primer planeta en proximitat al Sol la separació aparent a l’astre rei és sempre molt petita. Donat que l’òrbita del planeta es troba dins de l’òrbita de la Terra mai podrem veure el petit planeta amb una separació major de 27º. I, si volem veure’l, a partir del 15 de juliol i durant unes poques setmanes, serà present ben prop de l’horitzó. Una lluna ben fina s’hi situarà al costat el 25 de juliol i ens el assenyalarà. Bona oportunitat per trobar-lo. Ah! L’horitzó oest ha d’estar lliure d’obstacles. Muntanyes, arbres o edificis en direcció a la posta del Sol ens l’amagarien.

Finalment dir que Venus s’observarà unes hores abans de l’eixida del Sol. En la segona quinzena del mes el planeta travessarà la constel·lació del Taure i passarà ben prop de l’ull rogenc del bòvid, Aldebaran. La matinada del dia 20 de juliol una lluna prima se situarà entre l’estel i el planeta mentre que Orió, la constel·lació hivernal ja anirà guaitant per l’horitzó.

El 30 de juliol serà el màxim de la pluja d’estels de les Delta Aquàrids amb una previsió de 16 meteors/hora. Busqueu la foscor i veieu com cauen els meteors del cel. Es desconeix quina és la procedència d’aquesta pluja. Les primeres hipòtesis apuntaven a un xoc entre dos cometes, però una idea més actual, que defensa que els meteors procedeixen del cometa ‘96P/ Machholz‘, ha anat guanyant força.

Finalment recordar que el 3 de juliol a les 22:00 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita, el punt més llunyà del Sol. En uns dies, per tant, el nostre planeta estarà a 1,01668 ua (152 milions de km). En estiu de l’hemisferi nord, el Sol es troba més lluny.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Juliol 1 02 51
Lluna plena Juliol 9 06 07
Quart minvant Juliol 16 21 26
Lluna nova Juliol 23 11 46
Quart creixent Juliol 30 17 23

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2017. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

1.- Centre galàctic de la Via Làctia. Benifato, la Marina Baixa. 30 segons d’exposició, 1000, f/3.5. 10 juliol 2016. Pepazcon Treball propi. Wikipedia Commons.
2-4. Posició dels planetes durant el mes. Stellarium.