Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El ròver Zhurong ja roda per Utopia Planitia

0
Publicat el 23 de maig de 2021

Ja fa una setmana que el ròver xinés Zuhong tocà la superfície marciana en Utopia Planitia, una immensa zona més o menys plana de l’hemisferi nord del planeta. I finalment ahir el vehicle va baixar la rampa i va comença a moure’s per allunyar-se del mòdul de descens i començar la feina d’exploració.  Les fotos enviades des del vehicle mostren una plana sense pràcticament roques i sense muntanyes en la llunyania.

En la mateixa plana, però més al nord, aterrà la nau Viking 2 allà pel 1976, al principi de l’exploració de Mart des de la superfície. Però si comparem les dues fotografies veurem que aquella zona era més pedregosa, amb roques ben grosses a la vista que podien haver fet malbé l’aterratge d’aquella missió.

Les primeres fotografies de la zona d’aterratge arribaren el passat dimecres 19 de maig. Zuhong encara estava situat sobre la plataforma però ja tenia desplegats els panells solars mentre que l’antena d’alt guany apareixia en primer pla. Aquest imatge en color es va fer amb la càmera multiespectral MSCam situada en el pal del ròver.

Sembla que la intenció d’utilitzar només la nau orbital de Tiawen-1 com a enllaç de ràdio amb la Terra ha retardat l’arribada de les dades ja que la nau ha hagut de canviar d’òrbita després haver deslliurat el mòdul de descens amb el ròver a bord la setmana passada. Ara la nau orbital passarà una vegada al dia per sobre de Zuhong i la comunicació serà més fluida.

Dimecres ja vàrem veure com els dos raïls de la rampa per on baixaria el ròver ja s’havien desplegat com es pot veure en aquesta imatge de la televisió xinesa.

I finalment el diumenge 22 de maig de 2021 a las 02:40 UTC (04:40 hora central europea) el petit robot xinés va baixar per la rampa i es va moure mig metre per Utopia Planitia. Una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver (l’equivalent de les hazcams de Perseverance) va captar la seqüència de la baixada per la rampa.

Es veuen en primer pla les rodes del ròver i el mòdul de descens que l’ha fer arribar fins allí sa i estalvi.

Una vegada en la superfície, Zhurong ens ha mostrat, amb una de les càmeres de riscos de la part davantera, el terreny que explorarà en les pròximes setmanes. Una plana immensa on fa milers de milions d’anys hi havia un gran oceà que ocupava gran part de l’hemisferi nord del planeta.

En aquesta fotografia, es veuen les antenes i les seues ombres del Georadar (GPR) que servirà per observar fins a una fondària d’uns 100 m sota la superfície marciana.

Mentrestant amb una de les càmeres de riscos de la part posterior s’obtenien vistes del mòdul de descens. És la imatge que obre aquest post que ha estat tractada i acolorida per Alain Mirón Velázquez (@alanmir). S’hi pot veure que la bandera roja de la Xina es troba desplegada a l’esquerra del mòdul.

Ara Zhurong ha d’anar per feina. Li queden per davant 92 dies de missió que podrien ampliar-se si tot funciona bé.

 

 

Més informació:
El rover Zhurong ya rueda por la superficie de Marte, Eureka, Daniel Marín, 22 maig 2021

Imatges:

1.- Fotografia acolorida presa per una de les càmeres de riscos de la part posterior del ròver, cal notar la bandera de la Xina que es va desplegar a la banda esquerra de la rampa. CNSA/Alain Mirón Velázquez
2.- Imatges de CNSA/Joaquín García @GarciafXimo

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Franco Battiato i l’astronomia

0
Publicat el 19 de maig de 2021

Paolo Soletta   18/05/2021

La nit entre el 17 i el 18 de maig de 2021 ens va portar notícies tristes i desafortunadament esperades.

La mort de Franco Battiato deixa orfes Itàlia i el món sencer per un artista visionari que sovint s’ha inspirat en el cel i l’astronomia en les seues cançons. Mitjançant la inabastable evocativitat de la música i la poesia, Battiato ens ha permès durant dècades senceres, i ho farà durant moltes generacions futures,  viatjar a mons llunyans i alliberar-nos, encara que siga per aquells pocs moments, de la gravetat de cada existència.

L’astronomia va tenir un paper no secundari en el misticisme de Battiato, com ho demostren les lletres d’algunes cançons inoblidables.

Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono
Supererò le correnti gravitazionali
Lo spazio e la luce per non farti invecchiare

Conec les lleis del món i us les donaré
Superaré els corrents gravitatoris
Espai i llum per evitar que envelleixis

Aquests versos d’amor elevats – la lleugeresa dels quals és digna de les “lliçons americanes” de Calvino – es troben al text de “La Cura”,”La Cura”, una obra mestra de música i poesia que ens commou puntualment i increïblement tot i haver-lo escoltat centenars de vegades. Potser perquè es centra totalment en donar i no en demanar i rebre. Tot i mantenir-se com a utopia, aquests versos es refereixen sobretot al fet que el món es regeix per lleis que no tenen res a veure amb els tribunals, però que són les de la física i el que els filòsofs sempre han anomenat “necessitat”.

L’espai i la llum no poden deixar de conduir-nos directament cap a Albert Einstein, a la velocitat de la llum, cap al concepte d’espai-temps. A la vida real, l’espai-temps representa la simple inevitabilitat de la consumació de les nostres vides, però, com podem llegir a la web de la  Unione Astrofili Italiani (Unió Astrònoms Aficionats Italians), que recull cites astronòmiques en música, si imaginem viatjar a velocitats relativistes, és a dir, properes a la de la llum, el temps en realitat s’aturaria. I Battiato, com qualsevol amant apassionat, seria capaç d’aturar el temps amb amor.

I, de nou al mateix lloc, trobem la cita de “Gli uccelli” “Els ocells”, una altra obra mestra que fa aparèixer les lleis de la física:

“Volano gli uccelli volano
nello spazio tra le nuvole
con le regole assegnate
a questa parte di universo
al nostro sistema solare”

“Els ocells volen
a l’espai entre els núvols
amb les regles assignades
a aquesta part de l’univers
al nostre sistema solar “

Aquí Battiato va percebre una cosa extraordinària, és a dir, que malgrat que els astrofísics de tot el món s’esforcen cada dia per trobar constants i lleis que siguen les mateixes per a tothom, aquestes lleis de la física, que ja hem trobat a “The Cure” com referir-se al  “món”, probablement no siguen iguals a tot l’univers, tot i que coneixem les del sistema solar. Si no fos així, fa molt de temps hauríem resolt el trencaclosques de la “matèria fosca” que no té atractiu quan els astrònoms observen velocitats excessives de matèria visible en estrelles i galàxies llunyanes.

I és a la nostra galàxia, per contra, a la que es dedica la cançó, bella però poc coneguda, “Via Lattea”,”Via Lattea”, continguda en un àlbum el títol del qual es torna a convertir al cel, de fet als mil cels de “Mondi lontanissimi””Mons llunyans”.

En aquesta cançó imaginem els viatges interestel·lars que probablement mai farem com a espècie humana. Tot i això, escoltant-ho, podem imaginar-nos els viatges a la Lluna i a Mart en els quals realment estem treballant en aquests anys. El text és tan bonic que ho oferim tot:

Ci alzammo che non era ancora l’alba
Pronti per trasbordare
Dentro un satellite artificiale
Che ci condusse in fretta
Alle porte di Sirio
Dove un equipaggio sperimentale
Si preparava
Al lungo viaggio.
Noi
Provinciali dell’Orsa Minore
Alla conquista degli spazi interstellari
E vestiti di grigio chiaro
Per non disperdersi.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Un capitano del centro impressioni
Colto da esaurimento
Venne presto mandato in esilio.
Mi preparavo
Al lungo viaggio
… in cui ci si perde.

Seguimmo certe rotte in diagonale
Dentro la Via Lattea.

Ens vam aixecar quan encara no feia de matinada
A punt per transbordar
Dins d’un satèl·lit artificial
La qual cosa ens va portar ràpidament
A les portes de Sírius
On una tripulació experimental
S’estava preparant
En el llarg viatge.
Nosaltres
Provincials de l’Óssa Menor
Conquistant espais interestel·lars
I vestit de gris clar
Per no perdre’s.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Un capità del centre d’impressions
Agafat per l’esgotament
Aviat fou enviat a l’exili.
M’estava preparant
En el llarg viatge
… On et perds.

Hem seguit certes rutes en diagonal
Dins de la Via Làctia.

Però la història de l’astronomia també troba espai en els textos de Battiato. De fet, en almenys un cas, trobem una cita històrica gairebé amagada, d’aquelles que si no hi entrem, només quedarien en la nostra imaginació evocacions misterioses. Per exemple, a la cançó “Centro di gravità permanente”,”Centre de gravetat permanent”, títol que ja és força explícit, els “jesuïtes euclidians vestits de bonzes per entrar a la cort de l’emperador de la dinastia Ming” no són una invenció artística, sinó un grup real de religiósos dirigit pel pare Matteo Ricci que, al llindar del 1600, abans d’arribar a la cort de l’emperador a Pequín, va passar uns vint anys difonent el cristianisme però sobretot el pensament matemàtic-científic i astronòmic occidental, integrant-lo amb el confucianisme.

La precisió dels jesuïtes i els seus càlculs euclidians per a la predicció dels eclipsis els va portar a dirigir l’oficina astronòmica imperial des de 1650 fins gairebé a finals de 1700, realitzant una profunda revisió del calendari xinès, la importància del qual era fonamental per a la presa de qualsevol decisió imperial atès que el pensament xinès estava històricament impregnat de supersticions astrològiques.

Un asteroide del cinturó principal també va ser dedicat a Franco Battiato, descobert el 1997 per Francesco Manca i Pietro Sicoli a l’observatori de Sormano, prop de Bèrgam. Des del 2003, el cognom del gran artista de Catània s’ha afegit al petit asteroide, també conegut com el planeta menor 18556.

Una investigació més profunda ens podria portar encara més enllà, però avui és el dia de la tristesa i el record, per tant, ens hem de conformar amb recordar Franco Battiato tot respectant els espais i els temps que se’ns concedeixen.

Battiato coneixia realment les lleis del món, almenys aquelles que en tots som capaços d’obrir les portes de la ment i del cor sense intermediaris.

I ens la va donar.

Article original: Franco Battiato e l’astronomia, MEDIA INAF. 18/5/2021

Llicència per a la reutilització de text CC BY-NC-SA 4.0

Imatge: Wikipedia Commons

Publicat dins de Música, Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El rover Zhurong xinés aterra amb èxit a Mart

6
Publicat el 15 de maig de 2021

La Xina ho ha aconseguit. Aquesta nit passada, a les 23:18 UTC (01:18 hora central europea) del 14 (15) de maig de 2021, el mòdul de descens de la missió Tianwen 1, carregat amb el ròver Zhurong (déu del foc, en xinés), ha aconseguit aterrar suaument en la gran plana marciana Planitia Utopia. Una fita que ha fet història i que només havia aconseguit la tecnologia de la NASA fins ara: l’aterratge suau i amb èxit d’una sonda a la superfície del planeta Mart. I ho ha fet a la primera, sense haver de patir les doloroses pèrdues de naus com han sofert americans, europeus i russos quan han tractar d’arribar i posar-se sense danys en el planeta roig.

Feia tres hores que la càpsula que portava el mòdul de descens s’havia separat de l’orbitador. Per aconseguir el seu objectiu havia de travessar la tènue atmosfera marciana, la part més perillosa de la baixada, els anomenats 7 minuts de terror. La travessia seria molt semblant a la baixada del robot Perseverance de la NASA, però sense la part final de la maniobra sky crane, substituïda per una baixada clàssica amb retrocoets. L’èxit dels aterratges de les missions lunars Chang’e ha estat una experiència valuosa per als enginyers de l’Agència Espacial Xinesa (CNSA).

Entrada, baixada i aterratge del mòdul de descens  que du el ròver Zhurong. CNSA

La càpsula que protegia el mòdul de descens i el ròver Zhurong, amb una massa total de 1745 kg, entrà a l’atmosfera marciana a una velocitat de 4,8 km/s. Amb l’ajuda de navegació òptica, comparant les imatges d’un catàleg a bord amb les imatges de navegació obtingudes en temps real durant el descens, buscant punts de referència específic en la superfície, i amb la innovació d’un flap aerodinàmic (una mena de petit aleró que ix de la càpsula), la càpsula va enfilar i dirigir-se al lloc d’aterratge fixat. No debades la missió xinesa arribà a Mart el 10 de febrer passat. Des d’aleshores, en òrbita al voltant del planeta, els enginyers s’han ocupat de trobar un lloc adequat per fer-hi arribar al robot Zhurong.

Quan el fregament atmosfèric frenà la càpsula  a 1660 km/h, es desplegà el gran paracaigudes supersònic que aconseguí rebaixar la velocitat fins a 340 km/h quan es trobava a només 1,5 kilòmetres d’altura. Va ser en aquest moment quan la càpsula enganxada al paracaigudes soltà el mòdul de descens que, amb l’ajuda de navegació òptica i un LIDAR làser va depositar suaument el ròver en la superfície marciana a una velocitat de només 3 km/h, com la d’una caminada ràpida. Com passà amb la baixada de Perseverance, s’espera que en uns dies podrem veure els vídeos de l’aterratge.

Animació de l’aterratge del ròver Zhurong a Mart. CNSA

En aquest cas no hem gaudit de la informació quasi en directe de la baixada del robot xinés per l’hermetisme de les autoritats espacials xineses. A les 00:37 UTC (02:37 hora central europea), més d’una hora després de l’aterratge, les agències xineses donaren la notícia. Un esdeveniment tan important com aquest mereixia una millor i més ràpida cobertura informativa però la política de comunicació de l’Agència xinesa és aquesta i no sembla que vaja a canviar.

El ròver Zhurong ha de baixar del mòdul de descens i rodar per la superfície en els pròxims dies. Evidentment no hi ha informació de quan serà el moment en el que això passe. L’objectiu és que explore el seu entorn durant un mínim de 92 dies (90 sols) i, per a aconseguir-ho, el robot farà servir una plèiade d’instruments científics, la majoria de fabricació xinesa però també d’altres construïts amb la col·laboració internacional d’instituts d’investigació d’Àustria i França. A més a més a l’Argentina s’ha instal·lat una estació de seguiment de la missió.

Instruments científics del ròver Zhurong. (CC BY-NC-ND 2.0)

Ja tenim una altra estació terrestre situada a la superfície marciana. En el mapa adjunt podem veure la situació de la nova sonda, que està en la zona d’Utopia Planitia  just en l’hemisferi nord entre les posicions de Perseverance i del Viking 2.

L’exploració de la superfície de Mart és el primer objectiu de les potències espacials de la Terra. Europa amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i Rússia amb l’Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos) encara no han entrat en aquesta nova cursa espacial amb èxit. De moment només disposen de sondes que orbiten el planeta. Tanmateix el 2022 es llançarà la missió Exomars, en la que col·laboren les dues agències, després d’haver d’ajornar el llançament el 2020 per problemes amb el paracaigudes, un element clau per que la missió puga sobreviure als set minuts de terror.

Més informació
El rover Zhurong de la misión Tianwen 1 aterriza con éxito en Marte, Daniel Marín, 15 maig 2021

China succeeds on country’s first Mars landing attempt with Tianwen-1 Tobias Corbett, 14 maig 2021

Imatges

1- Imatge artística de la primera missió xinesa del ròver  Tianwen-1, que aterrà al planeta vermell mitjançant  retrocoets.  CCTV / China National Space Administration (CNSA)
2.- Infografia de la missió Tianwen-1 per  wlr2678 (CC BY-NC-SA 4.0)
3.- Entrada, baixada i aterratge del mòdul de descens que du Zhurong. CNSA
4.- Instruments científics del ròver Zhurong. (CC BY-NC-ND 2.0)
5. Aterratges reeixits a Mart. NASA

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

L’helicòpter Ingenuity completa els vols de prova i segueix

0
Publicat el 9 de maig de 2021

El petit helicòpter Ingenuity, que va arribar a Mart el passat 18 de febrer amb el ròver Perseverance, ha fet ja els cinc vols previstos i, per tant, ha completat amb èxit el programa per demostrar que la tecnologia usada és factible en una atmosfera tan lleugera com la del planeta roig. La futura exploració robòtica de Mart serà mixta, amb robots rodant per la superfície ajudats per drons que els acompanyaran i faran d’exploradors des de les altures.

Els cinc vols previstos s’han realitzat durant una campanya de proves de 30 dies. Encara que les objectius inicials no eren tan ambiciosos, finalment els vols efectuat han fer arribar el dron a alçades de fins a 10 m i a temps de vol d’un màxim de 120 segons. El recorregut màxim ha estat de 266 m durant el qual s’ha enlairat, planat i ha tornat al punt inicial.

El 25 d’abril Ingenuity va fer el tercer vol. En una de les fotos en color s’observa el ròver Perseverance en la llunyania. NASA/JPL-Caltech. @estelsiplanetes

El 19 d’abril va el moment del primer vol. L’aparell, però, només es va elevar 3 metres i el seu temps de vol va durar 39 segons. En el segon vol, el 22 d’abril, la duració del vol ja va ser de 52 segons pujant a quasi 5 metres i  desplaçant-se 4.3 m en direcció horitzontal. El 25 d’abril Ingenuity es va elevar per damunt dels 5 metres, es va desplaçar 100 m i el seu vol va durar 80 segons amb una velocitat de 2.2 m/s. Va ser llavors quan va realitzar la fotografia en la que es veu el ròver Perseverance al fons. Després d’un vol fallit el 29 d’abril es va tornar a programar el quart vol per al 30. En aquest segon intent Ingenuity es va elevar a uns 5 metres, es va desplaçar a 266 m del seu punt d’eixida i el seu vol va durar 117 segons. Va ser en aquest vol quan es va enregistrar per primera vegada el so d’Ingenuity en el cel de Mart.

D’aquesta manera en el quart vol del 30 d’abril el ròver Perseverance es va convertir en la primera sonda espacial que va enregistrar sons d’una altra sonda en un altre planeta. Durant aquest vol, un micròfon inclòs amb l’instrument SuperCam a bord de Perseverance va captar el brunzit de les aspes i el rebombori del vent.

L’àudio està gravat en mono i potser siga millor escoltar-ho amb auriculars. Els científics van facilitar l’audició aïllant el so de les aspes de l’helicòpter que giren a 84 Hz (voltes per segon), reduint les freqüències per sota dels 80 Hz i per sobre dels 90 Hz i augmentant el volum del senyal restant. Es van retallar algunes freqüències per fer ressonar el brunzit de l’helicòpter, que és més fort quan l’helicòpter passa pel camp de visió de la càmera.

En el cinqué i darrer vol l’enginy arribà fins a 10 metres d’alçada, recorregué 129 m i. per primera vegada no retornà al seu lloc d’origen.

Diagrama que mostra els diferents components de l’helicòpter IngenuityNASA/JPL-Caltech

El bon comportament de l’helicòpter ha sorprés tothom. La que havia de ser una fase de demostració de tecnologia de només 30 dies ha estat un èxit rotund. Per això la NASA ha aprovat una extensió d’activitats del dron. Aquesta nova fase de demostració d’operacions farà enlairar Ingenuity cada 2 o 3 setmanes fins a finals d’agost de 2021, tot tractant de no entorpir les activitats dels instruments de Perseverance. I és que cada vegada que s’enlaira l’helicòpter cal aturar totes les activitats del ròver per a que aquest li faça fotos, vídeo, grave el seu so i sobre tot que reculla tota la informació de telemetria i d’imatges per reenviar-la a la Terra. Aquesta ha estat, per tant, una decisió que no ha agradat gens als directors dels principals instruments del robot mòbil que estan ansiosos per començar a estudiar de manera exclusiva l’entorn del cràter Jezero i deixar arrere l’experiment del dron.

Imatges:

1.- Ingenuity en el quart vol. NASA/JPL-Caltech
2.- Imatge obtinguda en el tercer vol d’Ingenuity. En la part superior esquerra es veu el rover Perseverance. NASA/JPL-Caltech @estelsiplanetes
3.- So d’Ingenuity gravat amb el micròfon de l’instrument SuperCam de Perseverance. NASA/JPL-Caltech/LANL/CNES/CNRS/ISAE-Supaéro
4.- Diagrama que mostra els diferents components de l’helicòpter Ingenuity.  NASA/JPL-Caltech

El cel de maig de 2021

2
Publicat el 2 de maig de 2021

La primavera es troba en el seu màxim esplendor. Dies de sol, dies de pluja, tal com mana la tradició climàtica, encara que la calor supera la frescor tot recordant l’escalfament global que ens encalça. Els ocells canten afora mentre la gata s’ho mira impotent per no poder eixir a perseguir-los. Els núvols grisos de la pluja possible al final de la vesprada es fan visibles damunt de les muntanyes de l’Ombria.

El confinament nocturn ja fa mesos que dura. No és possible tornar a admirar les constel·lacions i les nebuloses des de casa estant amb la llum dels carrers envaint tot el cel nocturn. Els astrònoms també desitgem la desescalada de mobilitat i quedar-nos ben tard fent companyia a les estrelles.

Capvespre del dia 4, cap a l’oest, quan Mercuri passe ben prop del cúmul estel·lar de les Plèiades.

El mes de maig ens mostrarà, per fi, alguns planetes interessants a poqueta-nit. Venus i Mercuri se’ns mostraren poc després de Sol mentre que per veure Júpiter i Saturn caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’ls abans de l’alba.

El primer show serà el capvespre del dia 4, cap a l’oest, quan Mercuri passe ben prop del cúmul estel·lar de les Plèiades. Podem veure l’efecte que tindrà l’aproximació celeste en la imatge ajunta. Amb uns prismàtics la visió serà magnífica. Amb un telescopi a pocs augments veurem més detalls. I amb una càmera amb trípode seria un magnífic record. La conjunció recorda la que veiérem el 4 d’abril del 2020 entre Venus i les Plèiades.

Moviment dels planetes Mercuri i Venus en el cel oest durant els primers dies del mes de maig 2021. Destaca l’aproximació de Mercuri a les Plèiades del 4 de maig. Observatorio Astronómico Nacional.

L’espectacle planetari continuarà amb els planetes Mercuri i Venus. 45 minuts després de la posta de Sol els dos planetes seran visibles cap a l’oest i durant tot el mes s’aniran empaitant i jugaran amb la Lluna.

El 13 de maig 2021 durant les primeres hores de la nit una Lluna creixent molt fina s’acostarà 2,5º a Mercuri, mentre el brillant Venus es deixarà veure ben prop de l’horitzó.

13 de maig 2021. Lluna, Mercuri i Venus poc després de la posta de Sol mirant a l’oest.

Mercuri i Venus no s’estaran quiets al seu racó del cel sinó que aniran separant-se de l’horitzó i, per tant, seran més temps visible. El 17 de maig Mercuri assolirà la màxima elongació oriental, màxima separació a l’esquerra del Sol (21,9°), i, per tant, al voltant d’aquest dia, el planeta serà visible més d’una hora abans que es ponga tot seguint el Sol.

Al final del mes els dos planetes convergiran i el capvespre del dia 29 arribaran a aproximar-se fins a 0,4°, menys del que abasta la Lluna plena al cel.

Venus i Mercuri en el cel del capvespre el 27 de maig mirant cap a l’oest.
Conjunció de Venus i Mercuri. 28 de maig a les 21:48. El 29 de maig l’aproximació serà encara major (0,4°).

Si disposeu d’uns prismàtics o millor encara d’un telescopi tracteu d’admirar la conjunció dels dos planetes interiors a l’orbita de la Terra. Pel fet de ser interiors, vists des de la Terra, la llum del Sol els aplega de costat i, per tant, els dos planetes gaudeixen de fases com la Lluna. Un bon augment us permetrà veure’ls.

Els planetes Júpiter i Saturn es veuran a la matinada. Els primers dies del mes la Lluna hi farà acte de presència. Primerament visitarà Saturn el dia 3 de maig després el 4 s’hi situarà entre els dos planetes, passarà prop de Júpiter el 5 per a deixar el sistema dels dos planetes el 6 de maig.

Alineació de la Lluna amb els planetes Júpiter i Saturn el 6 de maig a les 5:30, abans de la sortida del Sol, mirant cap a l’est.

El mes de maig ens donarà una petita sorpresa en forma de meteors. La nit del 5 al 6 de maig serà quan la pluja d’estels Eta Aquàrids tinga el seu màxim. En general s’esperen uns 40 meteors/hora en el zenit si ens situem en un lloc ben fosc. Des de la ciutat, però,  no espereu res de res. Aquesta pluja és famosa ja que les partícules de la pluja són fragments del cometa Halley,

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Maig 03 21 50
Lluna nova Maig 11 20 59
Quart creixent Maig 19 21 13
Lluna plena Maig 26 13 14

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Jody Claborn.  Lover of Light – My First Star Trail Attempt 30 gener 2016 Una única foto…
Camera: Nikon D5500
Lens: Nikon 18-140mm f/3.5-5.6
Settings: f/3.5, 18mm, 2402 secs (40mins, 2secs), ISO 100