Ja és a tocar una de les estacions més esperades de l’any, arriba el bon temps. Els camps de cirerers i presseguers es tenyeixen de color blanc i rosa i ofereixen paisatges magnífics. Arrenca, doncs, el compte enrere per a la primavera. Però quin dia comença exactament?
Quin dia comença la primavera d’enguany?
La primavera arribarà el dimecres 20 de març a les 4.06 i s’acabarà el dijous 20 de juny a les 22.50, quan començarà l’estiu. Així doncs, l’estació tindrà una durada de 92 dies i 18 hores, aproximadament. L’equinocci de primavera marca el començament de la nova estació i és el moment en què tots dos pols de la Terra són a la mateixa distància del Sol. A més, el dia i la nit tindran la mateixa durada: dotze hores.
I el canvi d’hora?
Com és habitual, la primavera ve de bracet del canvi d’hora. El canvi a l’horari d’estiu es fa una mica més tard, el darrer diumenge de mes, el 31 de març a la matinada. Caldrà avançar una hora el rellotge, és a dir, a les dues seran les tres, i la nit tindrà una hora menys. Això no obstant, guanyarem una hora de llum durant el dia.
Els fenòmens astronòmics de l’estació
Enguany, la primavera ens oferirà tot de fenòmens astronòmics, tal com ens explica Enric Marco al bloc Pols d’Estels.
El 25 de març a la matinada s’espera un eclipsi penumbràtic de Lluna. La Lluna plena travessarà la penombra de la terra de tal manera que aquesta s’enfosquirà lleugerament. Aquest fenomen serà visible a tot el continent americà, a l’est d’Àsia i d’Oceania i a l’oest de l’Àfrica i Europa. Als Països Catalans s’observarà mirant cap a l’oest, solament durant la primera fase, de les 5.53 a les 7.00, si fa no fa.
A final d’abril també s’esperen les pluges d’estels Lírids, amb l’activitat màxima el 22 d’abril, i les d’estels Aquàrids, que es preveu que tindran l’activitat més intensa entorn del 6 de maig.
Arran de la celebració de l’Assemblea General de Cel Fosc a Puigcerdà el passat 9 de març vàrem tornar a visitar la Cerdanya, 25 anys després d’haver-hi estat la darrera vegada. I l’hem vista tan bella i atractiva com sempre però molt més massificada.La visita va ser curta ja que només hi fórem de divendres a dilluns, un cap de setmana llarg que ens va rebre amb la primera nevada, amb casa i ulls, de l’hivern. Però així i tot la varem gaudir plenament.
Entre la serra del Cadí al sud i el pic del Carlit al nord, la plana de la Cerdanya s’escampava davant nostre des del nostre allotjament a cal Mateu, a Urtx. Ens hi allotjarem en la mateixa casa on gaudirem d’aquell estiu, el llunyà 1997. Cap al nord, Queixans i més enllà Puigcerdà. A l’oest Bolvir, Ger i la Tor de Querol.
La Cerdanya continua sent la meravella aquella que coneguérem a finals del segle passat però ara amb moltes noves edificacions, obra nova que no troba prou paletes a la comarca i ha de importar-la de Barcelona. Tot de pobles petits tenen un barri de segones residencies que aquest cap de setmana de finals d’hivern romanien tancades. Aquelles cases en runes que veiem fa anys ara estan rehabilitades i hi viuen esporàdicament famílies de Barcelona.
La serra del Cadí des d’Urtx
Puigcerdà sembla més gran, molt més cuidada, fins i tot més catalana, amb orgull d’exercir de capital de comarca. Les entitats culturals com el Museu Cerdà, que malauradament no poguérem visitar, i la Biblioteca Comtal de Cerdanya, on férem l’Assemblea General de Cel Fosc i on romandrà durant unes setmanes l’exposició sobre Contaminació Lumínica, són un èxit de la cultura ceretana. També ho son les activitats de l’actiu Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà també és ara un gran centre comercial. Si voleu comprar alguna cosa passeu-vos pel carrer Major.
Ara a final de l’hivern ens nevà la nit de la nostra arribada després de mesos sense fer-ho. Poc avesats a la neu, patírem per si no podíem arribar a Puigcerdà en cotxe, mig colgat per la neu nocturna. L’activitat dels llevaneus havia estat constant durant les primeres hores del matí i la neu ja havia estat retirada de la carretera. Ni neu ni gel ens feren difícils arribar a la capital de la Comarca. A més a Puigcerdà la nevada s’havia convertit en pluja així que la neu començava a desfer-se.
Pont penjant de Sanavastre sobre el Segre
Diumenge de matí la pluja i la neu deixaren pas a un oratge més agradable, encara que fresc. Explorarem la plana ceretana, seguint les poblacions del riu Segre en direcció cap a la Seu d’Urgell.
Prop de Ger, en una gran rotonda en encaminarem cap a Molí de Ger, una granja i formatgeria que ens van recomanar.
El Molí de Ger és una casa de pagès on, històricament, s’hi va desenvolupar l’activitat de moldre farina. Aquesta activitat sempre es va combinar amb l’agricultura i la ramaderia i és aquesta última la que ha perviscut fins als nostres dies generació rere generació. Actualment s’hi ha una formatgeria que presenta i ven formatges casolans de vaca de tot tipus. No te’n podràs estar de provar-ne i de comprar-ne per a casa.
Des d’allí, i per un camí sense asfaltar paral·lel al riu Segre s’arriba a l’antiga palanca o passarel·la que travessava el riu, el pas natural entre el sud i el nord de la comarca. Actualment amb el nom de Pont de Sanavastre és un bell i grandiós pont penjant que permet el pas de vianants entre les dues ribes del riu. He de reconèixer la gran obra d’enginyeria que suposa el pas. Tot de turistes van a veure’l i el travessen sobre un Segre crescut per la nevada recent.
Església de la Mare de Déu dels Àngels i Torre Bernat de So a Llívia
Arran del tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre les comarques més septentrionals que passaren sota la jurisdicció francesa. Tots els pobles del nord de la Cerdanya passaren a França i només se’n salvà la població de Llívia, pel seu títol de vila. Així que ara la vila és una illa dins de l’estat francès.
El 1528, l’emperador Carles V concedí a Llívia el títol de Vila. Aquest fet va ser determinant per a la història de Llívia, ja que fou el que feren servir els lliviencs un segle més tard per oposar-se a formar part de França.
De Llívia el més interessant és visitar el Museu i la Farmàcia històrica però, malauradament, el diumenge a la vesprada estaven tancat. La vila va ser un lloc preeminent de defensa de la comarca, amb el seu castell, capital del comtat de Cerdanya. Però quan Alfons el Cast fundà la vila fortificada de Puigcerdà l’any 1177 perdé importància en favor d’aquesta. Del castell no en queda res. En el seu lloc hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels i Torre Bernat de So.
Nit estrellada sobre la Cerdanya. Orió i Taure sobre Alp i Das
La nit a la Cerdanya és una altra cosa. Els pobles il·luminen el cel nocturn més del que seria raonable, les estacions d’esquí obren les pistes durant 200 h nocturnes cada any, el centre comercial de Puigcerdà i algunes instal·lacions excedeixes la normativa. De tot això en parlà Josep Maria Ollé a la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient.
Tanmateix hi ha aspectes positius. L’Alta Cerdanya, sota jurisdicció francesa des del tractat dels Pirineus, té pobles que segueixen el programa Viles et Villages etoilés, com ara la Tor de Querol, que apaguen els llums durant la matinada. A més la Via Làctia s’hi pot veure si t’allunyes de les poblacions. No ho poguérem veure a causa de la nuvolada però si que vàrem aconseguir unes bones fotos de la nit cerdana.
Dilluns al matí tornàrem a casa per la Collada de Tosses. Volíem veure els paisatges nevats i les estacions d’esquí de la Masella i la Molina.
La pròxima missió a Europa, el segon satèl·lit de Júpiter, la Europa Clipper de la NASA serà llançada d’ací a 7 mesos, el 10 d’octubre de 2024. I per primera vegada s’hi ha inclòs el català com a llengua representant de les llengües de la Terra en una missió enviada a l’espai en una placa commemorativa que recorda la connexió que ens lliga, com a habitants de la Terra, amb la lluna gelada.
Europa és una lluna singular. La seua coberta de gel li dona un aspecte diferent, les línies rectes, corbades de la superfície són esquerdes de les clapes de gels, en un sistema caòtic gelat molt semblant a l’Antàrtida terrestre.
Però Europa és molt més que un satèl·lit congelat. Fa anys es va descobrir que sota la coberta de gel d’uns 50 km de gruix s’hi amagat un oceà, un mon líquid d’aigua salada. Sembla que les marees del gegant Júpiter, l’astre que domina el sistema, remouen periòdicament l’interior de la Lluna, cosa que li proporciona un calor intern suficient per mantenir l’aigua interna en fase líquida.
Potser aquest entorn europeu és molt semblant al que presentaven els oceans primitius de la Terra, amb fumaroles d’aigua calenta, provocant un ambient favorable a l’aparició de la vida. Per aquesta analogia la lluna Europa ha estat en el punt de mira dels científics per tractar de determinar si hi ha traces de vida, encara que siga microscòpica.
Actualment, però, només podem estudiar Europa des de l’exterior. Des de l’òrbita també s’hi poden trobar proves d’una possible vida interna, sobretot després d’haver descobert que la lluna jupiteriana emet dolls d’aigua cap a l’espai pròxim com una mena de guèisers gegantins. Aquesta aigua vessada a l’espai contindrà, potser, el secret més ben guardat, però segur que ens lliurarà valuosa informació de l’interior. Una missió espacial per estudiar i recollir mostres del material d’aquests dolls és, per tant, necessària.
Aquesta serà la feina de la pròxima missió a la lluna gelada, la Europa Clipper de la NASA que serà llançada d’ací a 7 mesos, el 10 d’octubre de 2024.
Quan arribe, allà pel 2030, Europa Clipper se situarà en òrbita del planeta Júpiter i és previst que realitze uns 50 sobrevols sobre la lluna Europa. Per estudiar aquest satèl·lit de prop compta amb 10 instruments científics, des de diverses càmeres, detectors tèrmics, espectroscòpia ultraviolada, magnetòmetres per l’estudi del camp magnètic, etc.
En aquests sobrevols la nau espacial aconseguirà mesures detallades per determinar si Europa podria tenir condicions adequades per a la vida. Realment Europa Clipper no és una missió de detecció de vida; el seu principal objectiu científic és determinar si hi ha llocs sota la superfície de la lluna que puguen donar suport a la vida.
Però la missió Europa Clipper és molt més que una missió científica. També disposa d’una part dedicada a la connexió que ens lliga, com a habitants de la Terra, amb el nostre entorn còsmic. Hi ha una tradició en l’agència espacial nord-americana de portar a bord missatges inspiradors de la Terra, des de la placa que duen les naus Pioneers i el disc d’or de les naus Voyager, fins a gravats portats a bord dels rovers de Mart de la NASA. Ara, donat que la NASA envia una nova missió d’un món oceànic (la Terra) a un altre (Europa), la nau espacial Europa Clipper continua amb aquesta tradició, inspirant interès i connexió global a través del seu viatge.
L’aigua és l’element que lliga els dos cossos celestes. Aquest fet va portar els científics de la missió a dissenyar un recordatori, una petita placa, feta de metall de tàntal d’un mil·límetre de gruix i una àrea de 18 per 18 centímetres, situada sobre l’estructura que protegirà l’electrònica de la nau de la radiació nociva de Júpiter.
Costat intern de la placa muntada a Europa Clipper: poema d’Ada Limón “In Praise of Mystery: A Poem for Europa”.
En la cara interna de la placa (no visible des de fora) s’hi podrà llegir, l’equació de Drake, el poema de la poeta nord-americana Ada Limón, un dibuix que representa el sistema jovià amb els noms de 2,6 milions de persones en un microxip , un homenatge al científic planetari Ron Greely i les línies d’emissió de ràdio conegudes com el Forat d’aigua, una banda especialment silenciosa de l’espectre electromagnètic entre 1420 i 1662 megahertz, corresponent a longituds d’ona de 21 i 18 centímetres, respectivament. És una freqüència d’observació molt utilitzada en radioastronomia.
La cara externa de la placa d’Europa Clipper presenta formes d’ona que són representacions visuals de les ones sonores formades per la paraula “aigua” en 103 idiomes.
La cara externa és un recordatori del mon aquàtic que envia la sonda, un mon divers, amb milers de llengües i cultures, en què l’element aigua ens uneix pels mars i rius, i sense la qual no som res. S’hi ha imprés una representació visual de la paraula “aigua” en 103 llengües terrestres, al voltant del símbol central que representa el signe “aigua” en el sistema de signes nord-americà. La selecció de llengües ha estat feta per lingüistes que han tractat de recollir tot el ventall de famílies de llengües humanes el més ample i inclusiu possible. Les gravacions d’àudio d’aquestes paraules estan inscrites a la placa com a formes d’ona: representacions visuals de cada so.
Si no vaig errat, per primera vegada s’hi ha inclòs el català com a llengua representant de la Terra en una missió enviada a l’espai. Ho podeu veure en aquest enllaç si engegueu el Waveform generator i cerqueu la dicció catalana de la paraula “aigua”.
L’extens equip que ha dissenyat la missió Europa Clipper té previst que aquesta s’inserirà en el sistema de Júpiter en 2030. La missió primària de l’exploració de la lluna Europa és prevista per durar quatre anys però, com moltes vegades passa, potser es prolongue més si hi ha pressupost i si els resultats obtinguts són extraordinaris.
En continuarem parlant quan s’aproxime el dia de l’enlairament.
De dreta a esquerra: Gael Piguillem (Grup de Recerca de Cerdanya), J. Álvaro (President de la FAAE), Carles Puncernau (tresorer de Cel Fosc), J. M. Ollé (Vocal de Cel Fosc) i Enric Marco (President de Cel Fosc)
Per tal d’acostar l’associació al territori, enguany es va demanar als socis que proposaren indrets on celebrar l’Assemblea General anual. La idea era trobar-nos directament amb els nostres associats i fomentar també algunes activitats de conscienciació en defensa de la nit. De les diverses propostes presentades es va triar la ciutat de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, Catalunya, com a seu de l’Assemblea General de Cel Fosc del 2024. Per tant, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cerdanya, el passat 9 de març de 2024, a partir de les 11 h, ens reunirem a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca Comtat de Cerdanya. La neu va fer acte de presència durant la nit a la comarca i va dificultar una mica l’arribada dels socis presencials.
Ens vàrem reunir de nou per a veure’ns les cares i parlar del que hem fet durant l’any passat i quins projectes tenim de cara al futur. L’Assemblea va ser híbrida, presencial i també on-line, per als socis que no podien o no els convenia desplaçar-se a la Cerdanya.
La reunió començà amb el record al nostre amic i fundador, Pere Horts, que traspassà el mes de gener passat.
Després dels informes preceptius del president, secretari i tresorer es passà a parlar de les les activitats realitzades pels socis i per les diverses seccions locals. Vàrem destacar, entre altres, la setena Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria, la continuació de la campanya Horitzons perduts vs Cels Foscos, l’assessorament a diversos organismes i particulars així com la proposta d’incentivar noves idees de divulgació per a conscienciar a la població dels problemes que causa la contaminació lumínica.
Josep Maria Ollé durant la conferència sobre Contaminació Lumínica (foto: Gael Piguillem)
Es va parlar dels diversos processos legislatius en tramitació. El nou Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que va acabar la seua tramitació en 2021 continua sense ser publicat però des d’Europa sembla que la conscienciació sobre el problema de la contaminació lumínica va creixent amb diferents iniciatives.
Finalment, ens dedicàrem a pensar de quina manera i quan podríem realitzar un homenatge al nostre soci Pere Horts en els pròxims mesos.
A la vesprada, seguint la tradició de conscienciar la població sobre la defensa de la nit, en la mateixa sala a partir de les 18 h va tenir lloc la conferència: La contaminació lumínica: com ens afecta a la salut i al medi ambient, a càrrec del Josep Maria Ollé, Enginyer Tècnic especialista en Luminotècnia i vocal de la Junta Directiva de Cel Fosc.
A més a més l’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres, l’exposició de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya (FAAE) i Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, amb la col·laboració de l’Agrupació Astronòmica de la Corunya Ío, romandrà durant unes setmanes en la Biblioteca Comtat de Cerdanya.
L’exposició La contaminació lumínica depén de nosaltres a la Biblioteca Comtat de Cerdanya
L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.
Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…
Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.
Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.
Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.
Planetes
Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.
El capvespre del 24 Mercuri assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest. Stellarium.
Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.
La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.
La Lluna en conjunció amb Júpiter. 13 de març a les 20:30. Stellarium
Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.
Conjunció de Venus i Mart amb la Lluna en la constel·lació de Capricorn. 8 de març 2024 a les 7:00. Stellarium.
Equinocci de primavera
El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.
Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.
La Lluna
El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.
Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només unEclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.
1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.
