Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Ecos del Cosmos: Origen de la vida

0
Publicat el 31 de maig de 2014

A l’últim programa parlàvem de la possible existència d’essers intel·ligents a la nostra galàxia, la manera de contactar amb ells o si ens en podem fiar d’ells. Us va agradar? La Galàxia pot estar plagada d’essers intel·ligents però potser som molt optimistes i com diu un amic bioquímic, “el que està ple és de planetes amb bacteris torrant-se a la llum de les seues estrelles”. Per tant recapitulem i comencem des del principi. Com va començar això de la vida?

En el programa d’avui parlarem de l’origen de la vida a la Terra i de com, potser, la vida també s’ha pogut desenvolupar a altres llocs del Sistema Solar i de la Galàxia. Avui la vida, buscant les marques de l’evolució de la matèria inert a la viva a tot arreu.


Podcast, Ecos del Cosmos, 30 de maig 2014

En el programa de hui parlem de l’origen de la vida. Ens plantegem si la vida és un fenomen únic de la Terra o si hi ha vida en altres mons. Estudiem diverses hipòtesis com ara la panspèrmia o la sopa primordial. Definim el concepte d’astrobiologia. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, El Cel a Simple Vista i l’Astropregunta.

Imatge: Impressió artística del vehícle hydrobot pensat per explorar l’oceà intern d’Europa, la segona lluna de Júpiter, a la recerca de possible vida europea. NASA.

No va ser una tempesta

0
Publicat el 24 de maig de 2014
Contràriament al que predien els experts, la matinada d’avui no ha estat tan espectacular com s’esperava. Els residus del cometa 209 P/LINEAR no van produir una tempesta de meteors, sinó més bé una pluja escadussera a semblança de l’aigua que no cau i que hauria de caure al País Valencià.

En aquesta part de la Terra no s’esperava gran cosa perquè estàvem mal posicionats respecte al camí que segueixen els trossos de gels i pols deixats pel cometa. Així els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor van veure 4 o 5 meteors durant la seua eixida d’observació. Però no 4 o 5 per hora sinó 4 o 5 durant les quatre hores que estigueren mirant el cel. D’elles uns dos meteors semblaven vindre clarament del nou radiant de les Camelopardàlides. Poca cosa, per tant.

Però en Amèrica la cosa sembla que tampoc ha estat molt millor. Al contrari del que preveien els estudis, la pluja no va ser tan intensa com s’esperava. Als EEUU i Canadà no s’han observat més de 5 o 10 per hora.

Milers de càmeres fotogràfiques estaven preparades per captar els milers de meteors previstos però amb tan pocs caient aconseguir alguna foto va ser una proesa. La foto que acompanya aquest article la va fer Glen Wurden des de Los Alamos, New Mexico, (EEUU).

Comenta a Space Weather, la web amb notícies de l’entorn Sol-Terra:

He fotografiat aquesta Camelopardàlida a través dels núvols amb una exposició de 30 segons” diu Wurden. “Vàrem veure un meteor cada 10 minuts.”

Encara que aquesta falta de meteors no s’adiu amb la predicció dels experts, realment no és una sorpresa. El cometa mare, 209 P/LINEAL, és bastant dèbil i de fet actualment produeix només una quantitat petita de pols. Ara la majoria d’experts pensen que hi ha molt menys pols en la zona travessada per la Terra el que els models van suggerir.

Una altra possibilitat és que la pluja prevista no és realment un fiasco, només és que s’ha retardat. Podria ser que aquesta pròxima nit tinguem sort i els meteors esperats de 209 P/LINEAR comencen a caure realment com una tempesta. Ja veurem.

Com diuen a Space Weather: Val a pena fer notar i, potser, meravellar-se que es pronosticara correctament una nova pluja d’estels no mai vista abans. Van aconseguir l’horari perfectament correcte, només va fallar la tasa de caiguda de meteors. Aquesta predicció haguera estat impossible tan sols fa 20 anys, abans del desenvolupament dels models de dolls de pols físics. En aquest aspecte la nova pluja Camelopardàlida va ser un èxit encara que no un espectacle.

Imatge: Glen Wurden des de Los Alamos, New Mexico, (EEUU).

Una nova pluja d’estels?

1
Publicat el 19 de maig de 2014

L’aparició d’una nova pluja d’estels causada pel cometa 209 P/LINEAR pot ser l’espectacle celeste del mes. El cometa va ser descobert pel projecte Lincoln Laboratory Near-Earth Asteroid Research (LINEAR) el 3 de febrer de 2004.

El cometa passà pel periheli el 6 de maig però serà molt més interessant saber que la Terra creuarà els pròxims dies, per primera vegada, el núvol de residus de gels i pols que  209 P/LINEAR ha deixat en la seua òrbita en els últims 200 anys. L’astrònom Jeremie Vaubaillon de l’Institut de Mecanique Celeste et de Calcul des Ephemerides de France ha estudiat la possibilitat d’una nova pluja d’estels causada per aquest cometa. Ha fet notar que la Terra creuarà el camí que segueix tota la pols ejectada per 209 P/LINEAR entre els anys 1803 i 1924 durant la matinada del dissabte 24 de maig de 2014. Per tant, la “pluja podria ser una tempesta“. Sembla que el millor moment d’observació seria abans de l’eixida del Sol del dia 24.

On cal mirar?

El radiant (lloc del cel d’on sembla que entren les restes del cometa en l’atmosfera terrestre) se situarà en Camelopardalis (la Jirafa) en les coordenades 8,1 h AR y 79º DEC, una zona fosca situada entre la Òssa Major i Cassiopea, en la zona nord del cel. L’avantatge d’aquesta zona celeste és que és circumpolar, sempre és visible envoltant l’estrella polar. El problema és que el màxim ocorrirà cap a les 7 Temps Universal (2 hores més en hora local) del dissabte 24 de maig. Nord-Amèrica serà l’indret millor per assistir a l’esdeveniment. Però en ser circumpolar potser ja siguen visibles meteors molt abans d’aquesta hora. L’emissió prevista pot ser tan alta com 100-400 meteors per hora.

Aquesta nova pluja d’estels serà anual encara que potser no tan intensa. El nom que rebrà a partir d’ara serà Camelopardàlides.

Recordeu que no calen telescopis ni prismàtics per observar els meteors. Només un cel fosc i ras, una vista normal i molta paciència.

Un afegit. El dissabte 24 cap a les 5:30 del matí Venus es farà visible per l’horitzó est. Podrem observar una fina lluna minvant situada a la seua dreta. Bon moment per observar-los fins que la lluïssor del nou dia esborre el planeta.

Finalment el 29 de maig 209 P/LINEAR passarà a només 0.055 au  de la Terra, un dels passos més pròxims d’un cometa a la Terra des de que es tenen registres.  En aquell moment el cos gelat estarà movent-se cap al sud, a través de les constel·lacions de Leo, Sextans i Crater a 10º/dia (la longitud que ocupen al cel 20 llunes plenes cada dia!). Tanmateix l’activitat del cometa no és massa gran i només brillarà en la 11ena magnitud, només assolible amb telescopis i ben lluny d’esser visible a ull nu.

Imatges:

1.- Radiant de la nova pluja d’estels en la constel·lació de Camelopardalis. Està situada en la direcció nord del cel, prop de l’Òssa Major. NASA.
2.- L’hemisferi de la Terra que estarà de cara al flux de residus que ha deixat el cometa 209 P/LINEAR la nit del 23/24 de maig 2014. Els observadors del sud de Canadà i d’EEUU estaran en la millor posició per veure la nova pluja. Imatge via del científic rus Mikhail Maslov. Visita la web de Maslov sobre la nova pluja d’estels.

 

 

Ecos del Cosmos: Extraterrrestres

0
Publicat el 17 de maig de 2014

Extraterrestres, ficció o realitat?

Pel·lícules com Independence Day, Mars Attacks! o ET i la literatura de ciència ficció com Contact, Cita con Rama o la Guerra dels Mons ens han dibuixat diferent formes, aspectes i també personalitats i motivacions de possibles sers intel·ligents a la nostra galàxia. Però que diu la ciència de tot això? Existeixen o només són una creació de ments desenfeinades terrestres. Poden ser una amenaça per a la raça humana com pensa Stephen Hawking?

Avui a Ecos del Cosmos parlem de la possible existència de vida intel·ligent a l’Univers, des del punt de vista de la ciència, és clar.

En parlem al programa de Ràdio Uni, a partir d’audios de films ben coneguts.


Podcast, Ecos del Cosmos, 16 de maig 2014

Hui parlem sobre com ens mostra el cinema els extraterrestres i què diu la ciència al respecte. Tractem el tema de comunicacions amb extraterrestres i parlem del projecte SETI. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista i l’astropregunta.

Imatge: Mars Attacks de Tim Burton.

José Alberto Rubiño i els primers instants de l’Univers

0
Publicat el 13 de maig de 2014
L’investigador José Alberto Rubiño parla de la importància de la missió Planck dedicada a l’estudi de la radiació còsmica de fons. Com diu, ha estat un desafiu i un èxit tecnològic, és ben cert, però des del punt de vista científic ha aconseguit mesurar amb precisió exquisida els components energètics de l’Univers. Amb la qual cosa Planck ens confirma que la matèria ordinària, de la que estem fets tots nosaltres, les estrelles, les galàxies, representa només el 5% del contingut total de l’Univers mentre que de l’altre 95%  no en tenim realment ni idea del que és. D’això i del futur de noves missions per eixamplar el coneixement del Cosmos parlàrem ja fa uns mesos. Un entrevistat ben didàctic amb unes declaracions que no es poden deixar passar.

Aquesta ha estat la meua segona entrevista televisiva. L’estiu passat, dins de les activitats de divulgació de les jornades de la Bienal de Física, celebrada al Campus de Burjassot de la Universitat de València vaig fer unes entrevistes a personalitats destacades de la física nuclear, astrofísica i energies renovables amb l’ajuda inestimable del personal de la televisió de la Universitat (MediaUni) i la d’alguns companys. Ara ja muntat el material i accessible a la web de la televisió, poc a poc us aniré posant les meues primeres incursions en el món de l’entrevista.

L’Harmagedon arribarà?

0
Publicat el 9 de maig de 2014

Pot ser que l’Harmagedon estiga molt a prop… o no? L’espècie humana pot estar segura en aquest apartat lloc del Sistema Solar? Us deixe una nova col·laboració que he fet amb l’equip de MediaUni, la televisió de la Universitat de València dins de la sèria Divulga, en l’apartat Mite i Ciència. Ho podreu veure a partir del minut 3:17.

La pregunta que em fan és ben directa:

Xocarà algun dia un asteroide contra la Terra? La resposta no és si això passarà sinó directament quan passarà. Per tant cal estar preparats i, és per això que, des de fa una década les potències espacials escruten continuament el cel en busca de possibles impactors. Abans d’actuar cal estudiar l’enemic. Aquest enemic és potent i caldrà la col·laboració mundial per lliurar-se’n. I no ens lliurarem enviant-hi un equip d’astronautes-demolidors que facen coses absurdes com a la pel·lícula Armagedon, accions que fins i tot poden ser contraproduents. Ho explique a l’entrevista.

Imatge: Ben curiós. Un asteroide va en direcció a Catalunya. Escena d’un programa sobre impactes antics i futurs a la Terra emés a Canal Història el 21 de març 2014.

 

El cel de maig de 2014

1
Publicat el 7 de maig de 2014
Planetes i pluges d’estels. Les meravelles celestes d’aquest mes de primavera.

De tant en tant passa però quan ho expliques a la gent no t’acaben de creure. Ara mateix al cel hi ha cinc planetes visibles en algun moment de la nit i, fins i tot, uns quants són visibles simultàniament.

Mercuri, en l’horitzó oest-nord-oest, està en les proximitats del Sol separant-se cap a l’oest de dia en dia. Al final de la primera quinzena es podrà veure durant uns 30 minuts després de la posta del Sol.

Venus és visible a l’alba, aquest mes, una hora abans de l’eixida del Sol. El 25 de maig una fina lluna minvant es situarà a la seua dreta mentre que el dia següent serà a l’esquerra. Bon moment per observar-los. L’hora serà a partir de les 5:30 del matí fins que la lluïssor del nou dia esborre el planeta.

Mart, prop de l’oposició, és visible tota la nit, culminant a uns 40º d’altura. El seu fort color roig el fa distingible entre els estels de Virgo. Una lluna creixent es posarà prop del planeta la nit del 10 a l’11 de maig.

Júpiter, en la constel·lació de Bessons, es veu cap a l’oest després de la posta del Sol. El seu regnat en el cel de l’hivern toca a la seua fi ja que cap a mitjanit deixarà de ser visible. La nit del dia 4 de maig una fina lluna creixent se situarà a la seua esquerra.

Saturn és visible des de l’ocàs fins a les primeres hores de l’alba. La lluna plena s’hi situarà a prop les nits del 13 i del 14 maig. El 10 de maig el planeta estarà en oposició, és a dir el Sol, la Terra i Saturn estaran alineats. És per això que durant aquests dies serà visible tota la nit, i s’alçarà quan el Sol es ponga i s’amagarà a l’alba.

L’espectacle celeste del mes podria ser l’aparició d’una nova pluja d’estels causada pel cometa 209 P/LINEAR descobert pel projecte Lincoln Laboratory Near-Earth Asteroid Research (LINEAR) el 3 de febrer de 2004.

El cometa passarà pel periheli el 6 de maig però serà molt més interessant saber que la Terra creuarà per primera vegada el núvol de residus de gels i pols que  209 P/LINEAR ha deixat en la seua òrbita en els últims 200 anys. L’astrònom Jeremie Vaubaillon de l’Institut de Mecanique Celeste et de Calcul des Ephemerides de France ha estudiat la possibilitat d’una nova pluja d’estels causada per aquest cometa. Ha notat que la Terra creuarà el camí que segueix tota la pols ejectada per 209 P/LINEAR entre els anys 1803 i 1924 durant la matinada del dia 24 de maig de 2014. Per tant, la “pluja podria ser una tempesta“. Això pinta molt bé. El problema per a nosaltres és que Nord-Amèrica serà l’indret millor per observar-la. L’emissió prevista pot ser tan alta com 100-400 meteors per hora. Ja aniré informant.

Però durant el mes de maig també hi altres pluges previstes. Aquestes, però, conegudes:

6 maig 2014 06:14 Pluja meteors: Eta Aquàrides (55 meteors/hora en el zenit; durada = 38,0 dies). Són causades per la pols del famós cometa 1P/Halley.

8 maig 2014 20:24 Pluja meteors: Eta Lírides (3 meteors/hora en el zenit; durada = 11,0 dies).

Però ja sabeu. Com he dit moltes vegades això dels cometes és sempre una loteria. Recordeu el destí del “cometa del segle” ISON.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Maig 7 05 15
Lluna plena Maig    14 21 16
Quart minvant Maig    21 14 59
Lluna nova Maig 28 20 40

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Pluja de les Leònides sobre Niagara Falls, 1833.

I poguérem veure el cel estrellat

0
Publicat el 5 de maig de 2014

Dins de les activitats del “Parc del mes”, el divendres 25 d’abril passat realitzàrem la xerrada programada per parlar sobre la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’astronomia, el medi ambient i la salut de les persones. L’anomenada Casa de Fusta, centre d’interpretació del Parc Natural del Túria, molt a prop del riu, al terme de Vilamarxant, va ser el lloc ideal per parlar i observar el cel.

Unes 30 persones van assistir a la jornada, amb interessants preguntes sobre els excesos de l’enllumenat públic, especialment de la invació dels Led blancs impulsats per la Diputació de València.

En l’observació astronòmica posterior, aquesta vegada si que vam tenir l’oportunitat d’observar a través d’un cel ras, essent tant Júpiter i Saturn els dos objectes celestes que més expectació van tenir.

Esperem en un futur poder repetir l’experiència en altres municipis del Parc Natural.

Foto 1: La xerrada comença. Autor AMR.

Foto 2: Moment de l’observació astronòmica en la Casa de Fusta del Parc Natural del Túria. (Autor: AMR)

 

Publicat dins de Cel fosc | Deixa un comentari