Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

IV Jornada de Contaminació Lumínica de Riba-roja de Túria

0

Ahir se celebrà la VI Jornada de Contaminació Lumínica a Riba-roja de Túria. Com els darrers anys ens trobàrem al Centre de Desenvolupament Local on la presentació de la trobada va anar a càrrec d’Ángel Morales, de la Universitat de València i a president de la Coordinadora de Boscos del Túria, i de l’alcalde Robert Raga.

La primera part de la Jornada l’ocupà un Taller de Luminotècnia, tant teòric com pràctic, impartit per l’enginyer Josep Maria Ollé.

A la vesprada Martin Pawley, crític cinematogràfic i membre de l’Agrupación Astronómica Ío, ens contà com tracta el cine la contaminació lumínica mitjançant la projecció comentada de diversos talls de films on els efectes nocius de la llum artificial nocturna queden ben reflectits.

Alicia Pelegrina, ambientòloga de l’Instituto Astrofísico de Andalucia, ens presentà el seu llibre “La contaminación lumínica” i tot el treball previ de comunicació amb el públic del problema.

La televisió pública valenciana s’interessà per la jornada i ens entrevistà pel matí per al programa de l’Oratge de les Noticies del migdia (enllaç ací a partir del minut 8:14)

Aquesta jornada s’ha pogut realitzar amb el suport de l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, la Universitat de València i Cel Fosc.

Tornem a Riba-roja de Túria per parlar de contaminació lumínica

0

El 22 de novembre de 2022, per sisé any consecutiu ens tornem a trobar a Riba-roja de Túria per parlar dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut.

La contaminació lumínica no solament ens està furtant el cel estrellat d’una manera contínua i silenciosa, sinó que també està alterant l’equilibri ecològic dels éssers vius i afecta la salut de les persones. L’excés d’il·luminació nocturna també contribueix al col·lapse ambiental en què està immers el nostre planeta. El temps s’acaba, i és el moment d’aturar la contaminació lumínica, ja que les zones il·luminades creixen a un ritme del 2,2% anual a tot el món.

Fins ara, la legislació ha tractat tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però el canvi climàtic, l’encariment dels recursos i la crisi energètica estan qüestionant el model actual. El projecte de llei autonòmica de Protecció del Medi Nocturn presentat a les Corts Valencianes hauria d’impulsar el necessari decreixement en el consum d’energia i la descontaminació lumínica.

OBJECTIU
En aquest context, la sisena jornada de Riba-roja de Túria s’organitza en dues sessions diferenciades. Al matí hi ha un curs dirigit a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants i responsables de la presa de decisions per tal de donar els coneixements mínims per a controlar la contaminació lumínica i proposar les possibles solucions per minimitzar els seus efectes. Per una altra banda, a la sessió de la vesprada es farà una conferència que aproparà el públic en general a la problemàtica i mostrarà com la tracta el cinema, i finalment tindrà lloc la presentació del recent llibre “La contaminación lumínica”. Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en les quals es comptarà amb els punts de vista d’experts de diversos àmbits, universitari, legislatiu, divulgatiu o de desenvolupament territorial. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents

Inscripció i informació a:
https://go.uv.es/lHI9F6p
Certificat d’assistència per als inscrits
Jornada gratuïta
22 de novembre de 2022
Agència de Desenvolupament Local
C/ d’Eusebio Benedito, 30 (Riba-roja de Túria)


Imatges.

Cel de Fredes el 2 de setembre de 2022. Ángel Morales Rubio.

Artemis I de camí a la Lluna

0

Avui finalment a les 7:47 CET, al tercer intent, el programa Artemis aixeca el vol cap a la Lluna. La primera missió, Artemis I, després d’haver sofert diversos retards, és la primera de moltes missions futures en la que els humans tornarem a trepitjar la Lluna.

En aquest viatge de prova, sense tripulació, la nau Orió, ocupada només per maniquins plens de sensors, farà diverses voltes a la Lluna i retornarà a la Terra l’11 de desembre. Per arribar tan lluny està impulsat per l’immens coet Space Launch System (SLS), construït especialment per a aquest programa, capaç de pujar 30000 kg a l’espai profund. És l’equivalent modern del coet Saturn V que va permetre depositar dos humans a la superfície lunar el 20 de juliol de 1969.

Quines característiques té la Lluna per que siga un satèl·lit tan interessant per a les expedicions? Per què volem anar a la Lluna?

A l’alpinista George Mallory, el primer que pujà a l’Everest l’any 1921 li preguntaren:

Per què vols escalar l’Everest?
Per què està allí?

De la mateix manera podem respondre quan es pregunta pel motiu de arribar a la Lluna. És l’objecte celeste més pròxim i està allí esperant l’exploració.

La Lluna és l’objecte celeste més pròxim, sense moviment de plaques tectòniques, ni aigua, ni atmosfera. Per tant no ha evolucionat des que es formà. La seua exploració i el material que retornaren a la Terra els astronautes dels Apollo i les missions soviètiques i xineses han confirmat que la Lluna fou creada de manera ràpida, en només unes hores del xoc d’un planeta Teia contra la Terra primitiva.

Durant més de 50 anys d’exploració lunar, amb astronautes, amb rovers automàtics sobre la superfície (EEUU, URSS, Xina) o des de l’espai ( Clementine, Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), Chang’e 2, Chandrayaan-2 i tantes altres) han revelat el gran potencial de recursos minerals (heli 3, oxigen en la regolita lunar, aigua congelada en les zones polar lunars, metalls (Fe, Al, Ti, terres rares (Scandi, Itri, europi, necessàris per a la industria tecnològica, fabricació de xips, ) científics (astronomia).

Així que en el futur hi haurà mines en la Lluna. Les grans potències es freguen les mans per aquests recursos. Però quan això siga tecnològicament possible en 10 anys segurament hi haurà problemes:

1.- Les empreses privades no poden apropiar-se de terres lunars. Existeix normes com l’Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna. Tenen dret d’explotar-ne els recursos?
2.- Si s’engeguen grans projectes miners a la superfície lunar, l’aspecte de la Lluna vista des de la Terra pot canviar. Es crearan moviments com Salvem la Lluna.

Al llarg de la història s’han fet vora 200 expedicions no tripulades a la Lluna i tot i això, molts només recordem l’arribada d’Amstrong. Quina importància han tingut totes les que no recordem?

El 20 de juliol 1969 arriben els astronautes nord-americans Amstrong i Aldrin amb el modul Eagle del Apollo XI. Després vingueren més aterratges fins a l’Apollo XVII el 14 de desembre de 1972. En total, 24 astronautes feren el viatge de la Terra a la Lluna entre el 1968 i el 1972.
I quins experiments més importants deixaren en la superfície lunar?
Per analitzar els moviments interns lunar s’hi van instal·lar diversos sismògrafs. La xarxa sísmica dels Apollo ha detectat un gran nombre de terratrèmols de Lluna molt debils. L’alliberament d’energia sísmica total a la Lluna sembla ser unes 80 vegades menor que la de la Terra. Els terratrèmols de Lluna es concentren a gran profunditat, entre uns 600 i 1000 km.
També les missions Apollo deixaren diversos espills especial a la Lluna. Els dispars de raigs lasers des d’estacions en la Terra fins als espills lunars durant dècades ha permés descobrir que la Lluna s’allunya de la Tera uns 3.8 cm/any per conservació del moment angular del sistema Terra-Lluna.

Abans de les naus tripulades Apollo diverses naus automàtiques ja exploraven la Lluna. Les més importants són:

Luna 3 (1959) de l’URSS, la primera nau a fotografiar la cara oculta de la Lluna.

Luna 9 llençada per la Unió Soviètica el 1966. Va ser el primer objecte construït pels humans en posar-se suaument en un altre cos celeste.

La missió Surveyor de la NASA arribà a la superfície lunar el 1966. La missió principal era conèixer la textura de la superfície lunar tot pensant en les missions tripulades. Molts pensaven que el terra lunar es comportaria com una mena de talc i, per tant, el mòdul lunar i els astronautes s’hi enfonsarien. Per la nau demostrà que la pols lunar, ara anomenada regolita, és solida i és capaç de suportar el pes d’una nau i un astronauta. El Surveyor duia una càmera de televisió per veure la Lluna de ben prop.

La nau Clementine de la NASA, llençada el 1994 descobrí aigua en alguns cràters. La Lunar Prospector (NASA, 1999) en trobà en craters polars. Des del 2009 el Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) ha fet un mapa d’alta resolució de la Lluna i la prospecció dels recursos lunars. Ha aconseguit les primeres imatges dels equipaments deixats del programa Apollo així com les petjades dels astronautes.
La Xina ha entrat amb força en l’exploració lunar.  Des del 2007 ha enviat orbitadors i mòduls d’aterratge al nostre satèl·lit. L’any 2013 aterra la nau Chang’e 3 amb el ròver Yutu. L’any 2019 aconseguiren aterrar la nau Chang’e 4 amb el seu ròver Yutu-2 a la cara oculta de la Lluna.

Quins han estat els descobriments més rellevants que s’han aconseguit en l’exploració automàtica i tripulada de la Lluna?

Els principals descobriments que s’han aconseguit durant els 60 anys d’exploració lunar són:

Aigua en la Lluna. Descobriment de l’aigua a la Lluna, en gel i roques, a través de cràters enormes i planes lunars vastes
Pous lunars. La sonda LRO ha recollit les imatges més detallades fins ara d’almenys dos pous lunars, forats gegants a la superfície de la Lluna. Els científics creuen que aquests forats es formen quan el sostre d’un tub de lava subterrani s’enfonsa
Cara oculta de la Lluna. Sense quasi cràters, inexplorada. Llevat dels xinesos amb Chang’e 4.
Allunyament de la Lluna. 3.8 cm/any
La Lluna no és un objecte primordial. és un planeta terrestre evolucionat amb una zonificació interna semblant a la de la Terra.
La Lluna és antiga. Encara conserva una història primerenca (els primers mil milions d’anys) que ha de ser comuna a tots els planetes terrestres.
Les roques lunars més joves són pràcticament tan velles com les roques més antigues de la Terra. Els primers processos i esdeveniments que probablement van afectar ambdós cossos planetaris ara només es poden trobar a la Lluna.
La Lluna i la Terra estan relacionades genèticament. Es formaren a partir de diferents proporcions d’un dipòsit comú de materials.
La Lluna no té cap rastre de vida. No conté organismes vius, fòssils ni compostos orgànics natius.

Totes les roques de la Lluna es van originar a través de processos d’alta temperatura amb poca o cap implicació amb l’aigua. Són aproximadament divisibles en tres tipus: basalts, anortosites i bretxes.

Al principi de la seva història, la Lluna es va fondre a grans profunditats per formar un “oceà de magma”. Les terres altes lunars contenen les restes de les primeres roques de baixa densitat que van surar a la superfície de l’oceà de magma.

L’oceà de magma lunar va ser seguit per una sèrie d’impactes d’asteroides enormes que van crear conques que posteriorment es van omplir de colades de lava.

La Lluna és lleugerament asimètrica a granel, possiblement com a conseqüència de la seva evolució sota la influència gravitatòria de la Terra. La seva escorça és més gruixuda al costat més llunyà, mentre que la majoria de les conques volcàniques, i concentracions de massa inusuals, es troben al costat proper.

La superfície de la Lluna està coberta per un munt de runes de fragments de roca i pols, anomenat regolita lunar, que conté una història de radiació única del Sol que és important per entendre els canvis climàtics a la Terra.

Què ens queda per descobrir a la Lluna?

Tenint en compte el fet que l’únic contacte que hem tingut amb la Lluna són 6 missions Apol·lo tripulades molt breus i unes quantes sondes d’aterratge automàtiques, és notori que cal aprendre encara molt sobre el nostre satèl·lit natural. Pensar que ja està tot vist, seria tant com preguntar-se si després dels viatges de Colón quedava alguna cosa per descobrir a Amèrica.

Un dels misteris més grans hauria de ser la història detallada de la formació de la lluna. La hipòtesi de l’impacte té molt de suport i és probable que sigui correcta, però caldrà fer una pila d’estudis i extraure mostres de roques profundes si volem verificar-la.

Una altra gran pregunta hauria conèixer la quantitat de minerals i l’aigua accessibles que hi ha a la Lluna. La resposta a aquesta pregunta és vital per al futur assentament sobre la superfície lunar i l’expansió cap al sistema solar.

És viable l’explotació de viatges que podríem anomenar “comercials” a la Lluna?

Amb la tecnologia actual encara no. Ara en un futur pròxim (2040?) les empreses mineres de la Terra s’interessaran en l’explotació dels recursos minerals ja que podran traure un rendiment econòmic clar. Tanmateix la mineria lunar la faran segurament robots. Uns anys abans es crearan les primeres bases permanents lunars en les zones polars (2035).

A nivell turístic jo ho veig molt diferent. Viatjar a l’espai és una activitat perillosa i difícil per als humans. Cal tindre bona salut i estar entrenat. No tothom podrà anar-hi. Però la medicina espacial ha avançat molt i potser en 2050 puguen arribar els primers turistes sense massa problemes.

Hi ha tanta expectació amb aquesta possible nova arribada de la humanitat a la Lluna com la va haver als anys 60?

Per desgracia no tanta. La gent s’ha acostumat a que els viatges a l’espai siguen rutinaris. Però cal recordar que els viatges a l’estació espacial internacional, per exemple, son en orbita baixa a només uns 400 km d’alçada, i que en cas d’emergència poden retornar a la Terra en 6 h.
La tornada a la Lluna és un repte molt més difícil. Però és un objectiu que necessitem assolir si la humanitat vol explorar o colonitzar el sistema solar en un futur llunyà. Però en cas d’emergència la tornada són com a minin 3 dies.

Artemisa I s’ha enlairat avui.

Data de llançament: 16 de novembre de 2022
Durada de la missió: 25 dies, 11 hores i 36 minuts
Distància total recorreguda: 2,1 milions de quilòmetres
Velocitat de reentrada: 11 km/s (Mach 32)
Amaratge davant la costa de Califòrnia : 11 de desembre de 2022

Si tot funciona bé amb la missió actual de prova, la missió Artemisa II, que serà llançada el 2024, durà quatre astronautes a bord en un vol orbital al voltant de la Lluna. Artemisa III s’enlairarà el 2025 per aterrar a alguna regió del pol sud lunar, amb una dona astronauta i, segurament amb un altra persona de color.

Enviar robots a explorar és emocionant per a nosaltres, els friquis de l’exploració espacial, però enviar persones valentes en la punta d’un coet ple de combustible que pot explotar per xafar en persona la Lluna hauria de emocionar tothom. Són avantguarda de la humanitat que deixa el planeta mare per expandir-se per l’Univers.

Molta gent pensa que l’exploració espacial és un malbaratament i que s’hauria d’invertir en la millora del benestar de la humanitat

Aquesta idea del balafiament de l’exploració és una fal·làcia. Els que pensen així no coneixen extraordinari transvasament del coneixement humà. L’exploració espacial està a avantguarda de la tecnologia i moltes de les innovacions passen ràpidament a la societat. La NASA té milers de patents d’us lliure.
Alguns exemples de tecnologies espacials que han passat a la societat:

  • Teixits ignífugs del tratge dels bombers
  • La manta tèrmica, amb dues cares (platejada, daurada)
  • wifi, invent de la radioastronomia australiana
  • radar portàtil d’emergències
  • sistemes de purificació d’aigua
  • sabates esportives de competició
  • dentifrici sense escuma

Imatges:

1.- El coet SLS que porta la nau espacial Orion es llança en la prova de vol Artemis I, dimecres 16 de novembre de 2022. SLS i Orion es van llançar a les 7:47 am CET des de la plataforma de llançament 39B al Centre Espacial Kennedy a Florida. NASA/Bill Ingalls

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La Coral Marinyén protagonista d’un concert memorable a Olite-Erriberi

0

La Coral Marinyén va actuar ahir dissabte en la localitat navarresa d’Olite-Erriberri, comarca de Tafalla, dins del marc de la Quinzena de Música Coral, en un concert conjunt amb la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka, municipi de Navarra, de la comarca de Bortziri. El concert va tindre lloc a l’església de les Germanes Clarisses, plena de gom a gom, i on cal citar la presència de 8 monges de clausura darrere les gelosies. Les dues corals han aconseguit grans aplaudiments dels assistents.

 

 

Olite, el nom en euskera Erriberri, també cooficial, és una vil·la reial i de gran importància històrica en l’antic regne navarrés i, prèviament a l’actuació, i seguint el costum habitual, els components de la coral efectuaren una visita a alguns dels monuments, com el Palau Reial i l’església de Santa Maria, on interpretaren algunes cançons davant la monumental portalada gòtica. Com sempre, les explicacions històriques foren a càrrec del professor Enric Marco.

El concert

Les dues corals interpretaren peces del repertori popular dels dos països, el País Valencià i el País Basc, al costat d’altres composicions corals. Us oferim una captura del programa que es va repartir entre els assistents.

La primera coral ha estat “Marinyén” que des del fons del recinte ha fet una entrada/desfilada cap a l’altar cantant “Confitemini Domino”. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall

El concert  ha comptat abans de la interpretació amb una brillant explicació de les lletres i del context social i històric de cada cançó efectuat per la professora  Rosa Magraner. Especialment emotives han estat les cançons populars valencianes, entre elles cançó de bressol vallera “Cant a la mare”, la menorquina “L’amo de son carabassa” i, com no, “El vell Montgó”, un cant en despuntar el dia d’amor a la terra, en especial de les comarques de la Marina Alacantina. També va ser molt ben rebuda, amb molts aplaudiments, la interpretació de la nadala basca “Ator Ator”, en euskera.

La coral Giltzarri Abesbatza de Lesaka és una coral formada per persones de diferents edats del Baztan Bidasoa (Sunbilla, Etxalar, Igantzi, Lesaka, Hendaia, Irún y Baztán) que va nàixer en l’any 1996, per tal d’activar l’afecció per la música i el cant entre els joves. Està dirigida per la lesakarra Isabel Lácar Abril.

La coral disposa d’un ampli repertori que abraça tant la música polifònica com coral des del segle XVI fins ara, majorment música autòctona sense defugir d’altres paísos llunyans. És una coral consolidada, que ha oferit concerts per totes les terres d’Euskal Herria, a més de viatjar per llocs com Àustria, França, Castella i  Catalunya. Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

El cant comú 

En aquest concert foren dos els cants comuns interpretats com a final del concert, un corresponent al folklore popular de Tavernes i un altre cant del folklore basc.

La interpretació de “La barraca”, tradicional vallera musicada per Antonio  Chover, va ser dirigida per Isabel Lacar, de la coral “Giltzarri Abesbatza” de Lesaka. La professora Rosa Magraner explicava l’origen de la cançó i com ens transportava a una època tant distinta amb la sega de l’arròs, el conreu d’hortalisses i verdures en el nostre terme, i l’estada de nomes una quinzena de dies, entre Sant Jaume i Sant Llorenç a la mar. I l’estada era amb senzilles barraques, amb vetlades familiars i d’amistança, on la gent inventava cançons com aquesta que realment sembla una broma en  ser una barraca  a vora mar sense teules, sense parets i sense fumeral i com en una segona part, la cançó es passa al castellà, clara influència de la gent d’altres regions que venia a treballar a Tavernes en època de l’arròs o de les collites.

La segona cançó comuna va ser “Txoria txori” (Un ocell ocell és), un poema basc de Joxean Artze, musicat per Mikel Laboa i que va ser dirigida pel Fran Lledó, director de la coral Marinyén. La cançó, també coneguda com  “Nerea Izango Zen” va aparéixer enregistrada en el 1974 en el disc Bat-Hiru (Un-Tres) i des d’aleshores s’ha fet molt popular, essent fins i tot interpretada en euskera per la cantant Joan Baez. El director de cor, el basc Javier Busto, és l’autor dels arranjaments per a quatre veus mixtes, que és el que es va interpretar.  Vegeu els vídeos en l’article de La Cotorra de la Vall.

La lletra, que nosaltres traduïm, diu

Si li hagués tallat les ales
aleshores encara seria meu,
no se n’hauria allunyat.
Però mai més ja no 
hauria estat un ocell
i allò que jo estimava era un ocell.

De l’article de la Cotorra a partir de la informació enviada per la coral Marinyén. El nostre agraïment.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Amb Terra Viva a la Canyada de Paterna

0

Fa uns dies un equip del programa mediambiental d’Àpunt, Terra Viva, amb Ruben al front ens va fer una petita entrevista a la Canyada, del municipi de Paterna. La futura llei valenciana de Protecció del Medi Nocturn ja ha entrat a les Corts Valencianes i els mitjans comencen a interessar-se per les agressions al medi que causa la llum artificial a la nit. El Parc Natural del Túria és un espai protegit que té moltes afectacions dels municipis que l’envolten així com de les infraestructures públiques i privades amb llums inadequades com ara l’aeroport, aigües potables i la pedrera.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/03-11-2022-terra-viva_134_1557566.html
(minuts 19:40 – 23:20)

El cel de novembre de 2022

0

Entrem en el mes de novembre amb unes altes temperatures totalment inusuals, impròpies de la meitat de la tardor. De moment no hi ha hagut cap dia de fred. Aquests dies se celebra la castanyada i podem veure com anaven vestides les persones anys enrere. Ben abrigats. Res de manega curta com ara mateix. El canvi climàtic ja és ací.

Respecte al cel portem uns 15 dies de cels nuvolosos i calitja de manera que l’observació de cel només l’hem poguda fer en els pocs dies en que momentàniament les boires s’han aclarit.

El cel nocturn presenta aquest dies les belleses planetàries de Júpiter, Saturn i Mart. De mica en mica, els planetes gegants, en passar els dies, van amagant-se cada vegada més aviat per l’oest i romanen més poques hores visibles. Mart, per contra, es veu cada vegada més temps a la nit. Només queda un mes per a l’oposició del planeta, quan el Sol, la Terra i Mart estaran alineats, el 8 de desembre de 2022.

Panoràmica del cel de la nit del 10 de novembre 2022. Mart, la Lluna, Júpiter i Saturn. Hora: 22:00. Stellarium.

Planetes

El cel nocturn de novembre estarà dominat encara pels planetes gegants que, en fer-se fosc, després de la posta del Sol es trobaran situat en la zona sud de la volta celeste.

Júpiter en la constel·lació de Peixos, com un estel molt brillant, destaca en una zona sense estrelles destacables.  Per si en tenim dubtes, la nit del 4 de novembre una Lluna creixent se situarà ben a prop, a només 2° 23´ al sud del planeta.

Aproximació de la Lluna a Júpiter la nit del 4 de novembre 2022. Hora 19:30. Stellarium.

Saturn, situat més cap a l’oest en Capriconi, brilla ben poc i podria confondre’s amb una estrella brillant però la Lluna s’hi situarà al costat la nit del primer de novembre i del 28 i 29 del mes.

Aproximació de la Lluna a Saturn el 29 de novembre del 2022. Hora 19:30. Stellarium.

Finalment Mart eixirà una mica més tard per l’est, una o dues hores després de la posta del Sol. El trobareu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en rojor amb les estrelles Betelgeuse i Aldebaran, estels gegants rojos, que algun dia, d’ací milers d’anys, esclataran com a supernoves. La nit del 10 al 11 de novembre la Lluna el visitarà i serà un bon moment per situar-lo al cel si no l’havíeu trobat abans.

Aproximació de la Lluna a Mart la nit del 10 al 11 de novembre 2022.

Els altres planetes Venus i Mercuri estan ara mateix en la direcció del Sol i, per tant, seran inobservables durant el mes.

Pluja d’estels

Novembre també presenta dues pluges d’estels interessants, una d’elles la segona més important de l’any. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

La pluja de meteors del Tàurids Boreals tindrà el màxim la nit del 12 de novembre, encara que la seua activitat s’estendrà durant quasi dos mesos, des del  20 d’octubre al 10 de desembre. La taxa màxima observable és baixa, de només 5 meteors per hora en zones fosques. El radiant, o zona celeste on els meteors incideixen en l’atmosfera, es troba en direcció de la constel·lació de Taure. Donat que la Lluna  La Lluna amb un 70% de fase estarà situada en la constel·lació de Bessons i, per tant, provocarà una interferència ben significativa. Les Tàurides són una pluja de meteors anual, associada al cometa Encke. Els Tàurids són en realitat dues pluges separades, amb un component sud i un component nord. Les Tàurids del Sud es van originar al cometa Encke, mentre que les Tàurides del Nord o Boreals es van originar a partir de l’asteroide 2004 TG10, possiblement un gran fragment d’Encke ja que tenen els paràmetres orbitals similars.

Representació artística de la pluja espectacular dels Leònids del 12-13 novembre 1833.

La pluja de meteors del Leònids tindrà el màxim el 17 de novembre. Després de la pluja dels Perseids d’agost pot arribar a ser la segona pluja més activa de l’any. Activa entre el 6 i el 30 de novembre, la taxa màxima observable serà enguany de 15 meteor per hora. Tanmateix cada 33 anys, els Leònids mostren un gran pic d’activitat, ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle, el seu progenitor,  no està repartit homogèniament al llarg de la seua òrbita. L’any 1999 es van arribar a mesurar taxes de 1000 meteors per hora. El radiant, com el seu nom indica, se troba en direcció de la constel·lació de Leo. La Lluna en quart minvant provocarà una interferència ben important.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Novembre 01 07 37
Lluna plena Novembre 08 12 02
Quart minvant Novembre 16 14 27
Lluna nova Novembre 23 23 58
Quart creixent Novembre 30 15 37

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Lluna Plena del 20 Octubre 2021 (07:00h) fent trànsit al penell La Bruixa, Av. de La Vall d’Albaida a Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), són penells més ornamentals que funcionals (no donen precisió de la component vent). Josep Emili Arias.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari